Falta un minut per un quart de 12 del migdia
i tenim amb nosaltres a aquesta hora el Joan Manuel Vilaplana.
Hola, Joan Manuel, bon dia.
Molt bon dia.
El Joan Manuel Vilaplana és professor de zoologia
i aquest vespre a partir de les 8 serà la Salà Piquet de l'Ateneu
per oferir la conferència Relleus en conglomerats del marge de la depressió
en una activitat organitzada per les CEAS.
Avui Joan Manuel Vila es parlarà de terrenys en roca conglomerada.
Explica'ns una mica més què són aquests terrenys.
Sí, de fet, aquests terrenys formen massissos dintre de Catalunya
i al voltant del que anomenem depressió central catalana,
que al nord té el Pirineu i al sud-est té la serralada prelitoral.
Diguéssim, a les vores entre la serralada prelitoral i el Pirineu
hi ha uns grans massissos conglomeràtics, alguns superconeguts,
com Montserrat, com Sant Llorenç del Munt,
però altres potser una mica menys coneguts.
Més al sud tenim la serra del Montsant i al peu del Pirineu
hi ha tota una sèrie de serres poc conegudes en el món, diguéssim,
més popular, però potser més conegudes en l'excursionisme,
que estan formades per aquesta roca, que si vols en podem parlar amb més detall,
què és aquesta roca i com es va formar, no?
Dius que molts d'aquests terrenys estan situats a la zona del centre de Catalunya,
en aquesta depressió central.
És propi també aquest tipus de paisatges de zones de depressions?
No, de fet estan formats a les vores de la depressió.
És a dir, la depressió és una gran plana que en el moment,
clar, aquí estem parlant, jo estic parlant com a geòleg en visió geològica,
i hauríem de retrocedir en el temps de la geologia
per a veure quan es van formar aquests conglomerats.
I aquests conglomerats es van formar fa entre 60 i 40 milions d'anys,
que és poca broma, no?, dit així, i per la gent que no hi està acostumada.
Aleshores, clar, la geografia de Catalunya en aquell moment
no tenia gairebé res a veure amb l'actual.
en aquesta depressió central catalana,
que és el centre de la depressió,
doncs hi ha Manresa, hi ha Cervera, hi ha Lleida,
totes aquestes grans planes interiors de Catalunya.
A les vores, en aquells moments era un mar,
i a les vores d'aquest mar el Pirineu s'estava formant al nord
i les serralades litorals o prelitorals que estaven formant
on tenim ara la Mediterrània.
Aleshores, què vol dir això?
d'aquests dos relleus, Pirineus i serralades prelitorals o costaneres,
eren uns grans massissos que s'estaven aixecant
i hi havia uns rius que els erosionaven
i aquests rius abocaven els seus materials erosionats,
és a dir, còduls, sorres, argiles,
en aquest mar, que ara és la depressió central catalana.
I en els llocs on arribaven aquests rius eren deltes,
eren uns grans deltes, com avui el delta del Llobregat,
com el delta de l'Ebre,
però en alguns casos molt més grans, amb dimensions,
i tots els materials que anaven sedimentant en aquesta vora,
en aquesta frontera entre aquests massissos que s'erricionaven
i el mar que ocupava la depressió central,
hi havia una gran quantitat de palets de riera, de còduls.
Aquests còduls, aquests palets de riera,
que en aquell moment s'estaven formant,
60 milions d'anys més tard s'han litificat,
s'han solidificat, s'han cimentat, en petita erosió,
i tota una sèrie de processos geològics posteriors
a la seva formació ens han moldejat com si fos un escultor,
la natura ha escultit aquests relleus que veiem ara.
Per tant, molt sintèticament, no sé si ha quedat prou clar,
aquesta és la història d'aquests relleus.
És a dir, perquè en resum, diríem,
aquests terrenys de conglomerat són conglomerats de sediments.
Són sediments, són roques sedimentàries, exacte,
que es van fer transportats per aquests rius
i es van formar a les desembocadures d'aquests rius
amb el mar que en aquell moment ocupava
el que ara coneixem com gran depressió central catalana.
Exactament.
La representació més coneguda, segurament,
d'aquest tipus de paisatge és Montserrat, no?, com has comentat.
Exacte.
També ara se m'acunt la Mola, per exemple, la muntanya de la Mola.
La muntanya de la Mola, en el parc natural de Sant Llorenç del Munt
i de Serra de l'Ovac,
són els dos massissos més coneguts de conglomerats,
i els que tenim més proper en l'àrea, en la conurbació, diguéssim, de Barcelona,
els més visitats, també,
i, a més a més, protegits per la legislació com a parts naturals des d'allà fa molts anys, no?
I, a més a més, formen també uns paisatges força espectaculars, no?
Aquests paisatges, això que deia abans, han estat obra, diguéssim, d'un escultor,
i aquest escultor fonamentalment és l'aigua.
Aquests conglomerats, que són aquestes, aquestes graves, aquests còdols,
aquests palets de riera sedimentats en aquell antic ambient de fa 60,
entre 60 i 40 milions d'anys, tan antic, tan antic,
a mida que han anat passant el temps, doncs, aquell mar es va retirar,
i, aleshores, aquestes formacions de roca sedimentària van emergir
i van patir la influència de la pluja.
La pluja, els rius que hi havia al damunt,
han anat modelant aquestes formes,
i, aleshores, aquestes formes han estat, d'alguna manera o altra,
dirigides, controlades,
per un fet geològic que és important,
que és la fracturació,
les fractures que té la roca per la tectònica,
que la tectònica és els processos que deformen les roques,
en la terra,
i resulta que tant Sant Llorenç del Munt com Montserrat
s'han atrevessat per quantitat de fractures,
i en aquestes fractures és on, quan plou,
l'aigua hi circula i penetra i s'infiltra en preferència.
Aleshores, aquesta aigua va dissolvent la roca,
la va desfent i la va moldejant,
i el resultat, després d'aquests milers, però milions també d'anys,
són aquestes agulles, aquests monolits,
que tenen aquest paisatge insòlit,
aquest paisatge, que jo en dic,
paisatge geològic en estat pur,
que és espectacular, no?
Tothom coneix les agulles de Montserrat,
els diferents monolits
i els diferents relleus que hi ha a Sant Llorenç del Muntus,
ha citat la mola,
però al voltant de la mola
hi ha totes unes agulles i unes roques més petites
que són com escultura,
és que és com un camp escultòric,
però format per la natura,
que a més a més l'home li ha donat noms peculiars, no?,
el que li ha sugerit a Sant Llorenç,
hi ha els bolets de Sant Llorenç,
que són roques que tenen forma de bolet,
hi ha les castellasses,
que són roques en forma de castell,
n'hi ha una a la Serra de l'Ovac,
també en el Parc Natural de Sant Llorenç
i Serra de l'Ovac,
que es diu el Paller de tot l'any,
que és una roca que sembla un paller petrificat
per la forma que té,
que queda absolutament aïllat de l'entorn,
és a dir,
que la imaginació popular
en aquestes escultures naturals
els ha donat, a més a més,
noms específics,
en alguns casos molt divertits.
I aquest tipus de terreny
modifica també d'alguna manera la vegetació?
És una vegetació particular,
la d'aquestes zones?
Segurament,
jo no sóc botànic,
com per ficar-me en aquest terreny,
però és evident
que aquest tipus de terrenys,
primer,
el que és roca,
el que és roquissà,
doncs no afavoreix precisament
que s'hi formi un sol
que permeti que,
per exemple,
el bosc ho colonitzi.
Aleshores,
moltes vegades els boscos
en aquests terrenys,
en aquests massissos,
estan limitats
a les zones
on s'hi ha acumulat
terra més tova,
que s'ha format
un sol agàfic.
Per exemple,
les canals,
hi ha tota una sèrie de canals
a Montserrat i a Sant Llorenç
que van des de les zones més altes
a les més baixes,
on s'hi concentra bosc,
i després,
entre els estrats de conglomerats,
com que hem dit
que eren roques sedimentàries,
per tant,
són estratificades,
entre els estrats de conglomerats
hi ha nivells de roques més toves,
com són roques argiloses,
que són vermelloses,
són més toves
i permeten
que allà s'hagi format un sol
i de vegades veiem franges
de vegetació
just damunt
d'aquesta roca argilosa
i per damunt
d'aquesta vegetació
ja hi ha els cingles de roca,
les parets nues
de conglomerat,
per tant,
s'adapta la vegetació
al títol de roca
i a la morfologia,
és a dir,
al relleu que aquesta roca dona,
evidentment, sí.
Doncs,
de tot això
se'n parlarà
aquest vespre
a les 8,
a la sala Piquet
de l'Ateneu
i, a més a més,
doncs,
la CEA es farà
aquesta excursió
diumens a partir
de les 8,
sortida
a la part del Parador,
a Sant Llorens del Munt
i la Serra de l'Uvac.
Suposo que,
per molt que se'n parli,
la millor manera
de veure-ho
també és
anant
al terreny,
no?
Exacte,
és fonamental.
Els geòlegs,
sense
fer
observació
de camp,
no seríem res,
no seríem capaços
de fer
les interpretacions,
els estudis
geològics
que fem,
no?
i pel gran públic
és una delícia,
no?
És realment
una motivació
extraordinària
poder veure això
en qualsevol paisatge,
eh?
Jo,
ara,
perquè he treballat
aquesta temàtica
i avui és la que explicaré,
però podríem parlar
de paisatges geològics
de molta diversitat
arreu del nostre territori
que tenen
una bellesa estètica
extraordinària
i cal anar-hi,
cal anar-hi,
cal fer excursió
i cal perdre-s'hi
i cal disfrutar-lo,
sobre el terreny.
Sí,
també aquests terrenys
de conglomerat
molt...
tenen molt renom
entre els escaladors,
no?
També?
Per les formes
que formen.
Són...
Són llocs
d'escalada,
en alguns
d'escola d'escalada
molt antiga
històrica,
com és el cas
de Montserrat,
però tant Montserrat
com Sant Llorenç
del Munt
i altres
llocs
de conglomerats
del país,
també,
que no n'hem parlat
perquè potser
no són tan emblemàtics,
però són
àrees
que, a més a més,
no només els escaladors
catalans,
sinó que escaladors
de tot el món
venen a fer dies
d'escalada
a Montserrat
perquè, a més a més,
l'escalada
sobre aquest tipus
de conglomerat
necessita una tècnica
molt específica,
no és la mateixa
que fa servir
sobre parets calcàries
o parets granítiques
i això li dona
també
una peculiaritat
i un interès
especial, no?
Doncs mira,
convidem
la gent que ens estigui
escoltant
no només
a anar a la conferència
aquest vespre
a les 8
a la sala
a la Piquet
sinó també
a apuntar-se
a l'excursió
de la Seas
diumenge
per acabar
de completar
el PAC
entre cometes.
Moltes gràcies
a Joan Manuel
Vilaplana,
geòleg,
per atendre'ns
al Just a la Fusta
i que vagi molt bé
la conferència
d'aquest vespre.
Molt bé,
moltes gràcies
a vosaltres.
Adéu i bon dia.
Bon dia.
Hem parlat
amb el Joan Manuel
Vilaplana,
geòleg,
que aquest vespre
a partir de les 8
oferirà la conferència
Relleus
en conglomerats
del marge
de pressió
a la sala
Piquet
de l'Ateneu,
una activitat
organitzada
per la Seas,
activitat gratuïta.
Diumenge
a partir de les 8
excursions
a Sant Llorenç
del Munt
i Serra
de l'Uvac,
les inscripcions
es poden fer
a partir
dels 5 de marge
fa dies
que es poden fer.
El preu
és de 15 euros
per socis
i 18
per a no socis.
És imprescindible
disposar
de llicència federativa
o pagar
una llicència
temporal.
Ara fem una pausa
i de seguida
tornem al programa.
Escoltarem
en repetició
el discurs
que es va fer ahir,
discurs institucional
pel dia
de la dona.
De fet,
a la ràdio encara no l'havíem escoltat.
És un discurs
que es va llegir
ahir a les 12
davant de l'Ajuntament
i l'escoltarem
a Ràdio d'Esvern.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen tres minuts de dos quarts de 12.
Ara remetem el discurs d'ahir,
discurs institucional del Dia Internacional de les Dones,
un discurs conjunt entre els partits de l'Ajuntament.
El van llegir la regidora de Gènere i Igualtat, Gina Pol,
també hi va participar Laia Flotats
i la regidora del Partit Socialista, Dolors Leiva.
Després del discurs institucional,
escoltarem també un discurs per part dels sindicats de l'Ajuntament,
treballadores de l'Ajuntament,
que també van prendre veu en aquest acte institucional.
Avui, Dia Internacional de les Dones,
com cada 8 de març,
les dones de tot el món alcem les nostres veus
per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones,
perquè els drets socials, polítics i econòmics són innegociables.
Les dones, des de les nostres diversitats,
són més de la meitat de la població mundial
i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits gestaments.
Cal que el nostre dret a la participació social i política
sigui una prioritat.
Aquest any, a més, també té lloc una vaga feminista
organitzada per organitzacions socials
i el moviment feminista,
la qual donen supera, entre d'altres, els sindicats majoritaris,
que han convocat aturades laborals de dues hores
per denunciar la desigualtat, la precarietat
i la violència per les dones,
amb la voluntat,
disculpeu, que se mou la mà,
amb la voluntat que aquesta afecti l'ocupació,
el consum i l'educació.
Des del món municipal, i en concret des de Sant Just,
l'Ajuntament dona suport a les reivindicacions
de la vaga feminista.
Una vaga que, tal com diu el Consell Nacional
de les Dones de Catalunya,
va més enllà del que s'identifica com a atur laboral,
perquè la participació de les dones
és nuclear en totes les esferes de la vida.
Per això hi donem suport i us animem,
com esteu fent ara,
a participar en les aturades previstes
en les franges de dues hores de matí i tarda
que han convocat els sindicats.
En el marc de l'Ajuntament,
i això és un apunt que fem,
també s'ha acordat, d'acord amb una moció
aprovada en el ple de febrer,
que estem fent diferents cinefòrums
a la pel·lícula, figures ocultes
en diferents horaris per dades sensibilitzar
a la plantilla.
Avui, doncs, ens trobem per trobar
i commemorar el Dia Internacional de les Dones
i per reclamar novament la igualtat
efectiva entre dones i homes.
En ple segle XXI,
les últimes notícies ens transporten
a principis del segle XX,
quan els governants,
les persones responsables de legislar,
no són conscients ni tenen cap mena
d'intenció d'actuar en relació
a la diferència real i existent
entre el sou per la mateixa feina
de les dones respecte als homes.
Concretament, segons les últimes dades
de l'Eurostat, és un 14,9%.
Quan es creu que això no és important
o quan es manifesta que
en això nosaltres no ens hi posem,
és quan la societat, el poble,
les dones i els homes,
ens hem de revelar, posar-nos de peu i dir
no, aquesta no és la societat on vull viure,
no, aquestes no són les decisions
que ha d'aprendre el govern.
És el que es diu la bretxa salarial,
la diferència de sou entre els homes
i les dones per la mateixa feina.
És una forma més de violència
envers les dones,
la violència econòmica.
Fa més de 20 anys,
més de 20 anys,
que se celebra, any rere any,
el Dia de la Igualtat Salarial,
l'EqualPay,
organitzat per la Federació Internacional
Business and Professional Women
i que té per finalitat
lluitar per la igualtat salarial
entre homes i dones.
Però aquestes campanyes
no serveixen de res
si no van acompanyades
de normes específiques i sancions,
si són necessàries,
per tal d'evitar que es dilati
aquesta injustícia.
Volem una societat igualitària,
volem una societat justa,
rica, equilibrada,
amb el foment del talent
com un dels eixos de creixement
i generació de riquesa.
Volem el mateix sou
per la mateixa feina.
Volem que moviments
com el Mitu
no hagin de reaparèixer
perquè hi ha persones
que s'atreveixen
a demanar favors sexuals
a canvi de feina.
A assajar les dones
pel fet de ser-ho.
A entendre que les dones
són una unitat de canvi,
un objecte.
Les dones formem part
de la societat,
part activa,
principal i bàsica
pel desenvolupament
de la societat,
del futur.
Per poder avançar
com a societat
s'ha de tenir en compte
a totes les persones
indistintament
del sexe que tinguin.
Per això,
per reclamar
aquesta necessitat imperiosa,
perquè els governants
reaccionin,
perquè es legisli
allò que és injustícia,
tornem a alçar-nos
i manifestar-nos
i ho farem sempre.
Sempre per aconseguir
una societat justa
i igualitària.
Aquest és el gran repte
que tenim davant
i el que hem d'assolir
amb la col·laboració
i la complicitat
de totes les institucions,
agents socials,
de les dones
i els homes
del nostre poble i ciutat,
perquè només així
podrem fer-ho realitat.
Demanem a la representació sindical
si vol venir.
Hola?
Bon dia,
primer de tot,
i gràcies,
estic sorpresa
amb tanta gent.
Hem de dir
que això és una mica
improvisat,
no teníem res preparat,
però parlarem
des del cor,
que crec que
és on surten
les coses de veritat.
Jo soc la Susana,
soc delegada
d'Igualtat d'UGT,
de comissions també,
i tot com...
O sigui,
parlarem
en representació
del comitè
de treball,
de treball,
de treballadors
aquí de l'Ajuntament.
Bé,
us agradaria
una mica
destacar uns punts,
que volem eliminar
la contratació precària
basada en la temporalitat
i la parcialitat,
tant dins de l'Ajuntament
com de les empreses
externes
que treballen
per l'Ajuntament.
Llavors,
fer hincapi també
en els plans
d'igualtat,
o sigui,
com una veritable eina
per garantir
la igualtat
d'oportunitats
entre dones i homes
per evitar
la bretxa seraleal
i els agressaments
sexuals.
I en aquest aspecte
volem destacar
que en aquest Ajuntament
tenim un pla
d'igualtat,
però que pensem
que no és suficient,
que ha de ser real,
que s'ha d'aplicar bé,
que necessitem més formació,
perquè és molt important.
i bueno,
això,
aplicació
dintre les condicions
de treball
i ara que justament
estem
en negociació
del nou conveni
de la reforma horària,
això volem que s'apliqui
dintre les condicions
de treball.
I bueno,
més o menys
el que posa aquí
a la pancarta,
que nosaltres
estem en el moviment,
però que a vegades
també s'ha de tenir en compte
que s'ha de tindre en compte
les treballadores
de l'Ajuntament.
Moltes gràcies a tots.
Gràcies.
Dilluns i divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
No és mala.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.