Ara mateix passen quatre minutets d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dilluns, 4 de gener del 2021, i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en mossèn de Sant Just, en mossèn Xavier sobrevia,
nou rector de la parròquia del Sant Just i pastor, per tractar bàsicament dos temes.
Primer de dot, com està sent la seva incorporació al poble, quines són les seves primeres impressions
amb la comunitat religiosa de Sant Justenc, Sant Justenques,
i després, i també molt important, per tractar el tema de la tradició dels reis mags d'Orient aquí a Sant Just.
Hola, molt bon dia, mossèn.
Molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per convidar-me.
De res, home, benvingut.
Moltes gràcies.
Sempre aquí a la ràdio, a la ràdio de Sant Just.
Com es troba a la diòcesi de Sant Just?
Bé, al poble.
Al poble.
La diòcesi s'abarca molt més.
Llavors, aquí...
Al poble de Sant Just?
Sí.
El dia 15 de novembre, doncs, va ser el dia d'entrada, diguem-ne, com a rector.
Es fa una missa una mica especial, amb algunes, doncs, promeses,
i fent-se càrrec, diguem-ne, de la tasca pastoral.
Durant els últims 13 anys havia estat mossèn Joaquim Rius,
que ja per edat, doncs, també es jubilava i ha passat a viure a Piera.
I llavors, doncs, això, anant coneixent a poc a poc, doncs, la gent que ve per la parròquia
i la gent també que no ve per la parròquia.
També la gent que, doncs, veu coneixent pel carrer i a les botigues i... o et presenten, no?
I així, doncs, bueno, anar una mica, doncs, això, que em coneguin també i coneixent una mica la gent.
Troba que els participants dels actes religiosos són majoritàriament, potser, persones grans, que falta jovent?
A veure, jo...
Comparat amb d'on venia, no.
És a dir, també sí que hi ha gent gran, i potser la gent més compromesa en la parròquia sí que és gent d'una certa edat,
però, Déu-n'hi-do, encara que no vingui molta gent en general, però, dius, de famílies, amb nens i gent jove,
doncs, jo, en aquest sentit, la mitja, si fem així, doncs, no és tan alta, no és tan alta com un més pogut pensar o esperar.
Almenys, en aquest sentit, la impressió ha sigut bastant positiva, dius, home, tampoc encara dóna temps de començar a fer propostes d'activitats concretes,
però, bé, vas pensant una mica i, a poc a poc, doncs, anirem fent coses, sí, per totes les edats, en certa manera, no.
Perquè s'ha començat a moure pel poble, això que comentava al principi, de donar-se a conèixer una mica entre la gent,
o ha començat a explorar pels carrers de Sant Just?
Una mica, però poc, encara estic molt al començament, no, sí que he anat a visitar un parell d'escoles, no,
i després, doncs, això, bueno, vas anar a comprar coses, també, i mira, també és una bona oportunitat de,
si vas a la ferreteria, vas al supermercat, vas al mercat, etc., doncs, d'anar també coneixent,
i que la gent, doncs, pugui, com, això, doncs, anar-te coneixent una mica,
i sí que, bueno, també vam tenir, doncs, això, el senyor alcalde va venir quan vaig a l'entrada el dia 15,
però va estar quatre dies, perquè després ja tenim el nou alcalde,
que també, doncs, hem tingut una entrevista, i ens hem, hem parlat també un dia personalment,
o sigui, també molt bé, i també, doncs, amb algunes regidores d'aquí uns dies tenim una entrevista també
per començar a tractar alguns temes, que, bueno, de col·laboració, en aquest sentit, doncs, molt bé.
Perquè com vol enfocar la seva tasca com a mossèn en aquesta nova etapa aquí a Sant Just?
Bé, com Déu vulgui, és a dir, tampoc tinc ara mateix set un pla estratègic i una planificació,
primer començar a conèixer la gent, per un costat, a veure, jo em pregunto molt,
bé, això, com es feia, qui ho ha fet abans de començar a canviar coses o a fer noves propostes,
primer, bueno, s'apigui una mica la història, no sé, sigui de l'orga de Sant Just,
que va ser tot un esdeveniment, doncs, a l'església, no?, doncs, bueno, veure una mica,
doncs, això, la gent que col·labora, doncs, sigui a les misses, en els cants, etcètera,
doncs, bueno, anar veient, incorporant gent nova, no sé, la missa d'aura, doncs,
ara està tocant un noi de 14 anys que porta molts anys tocant el piano i està com ballant els cants de la missa,
vull dir, a poc a poc també incorporar gent que se t'apropa i que també, doncs, vol fer coses, no?,
ahir mateix parlàvem amb una noia i em deia, escolta, i jo què podria fer, bueno, deixem-me'ho acabada de pensar,
clar, doncs, i, bueno, sí que és important, doncs, el voler, la tasca que té,
jo, qualsevol parròquia que tenim com a església en el sentit de transmetre el missatge i la salvació de Jesús,
i en aquest sentit tot el que puguem fer, de manera directa o indirecta, té relació amb això,
on pensa, si forma part de l'entreny de l'església, no només, doncs, la missa, els sagraments, els batejos o la salvació de matrimoni,
sinó, per exemple, també tota la tasca que es pugui fer ajudant les necessitats, no?,
com fa Càritas aquí i Jan Jus, amb tot el tema del banc d'aliments, el rebosc que té,
doncs, això és un signe molt important i propi també d'una comunitat cristiana, no?,
i a partir d'aquí veurem una mica, doncs, el que anar fent, no?,
Clar, aquest matí jo ara vinc d'estar amb el Paleta mirant les goteres,
és a dir, coses, es regeixen coses molt diverses i que, bueno, no n'hi ha gaires, gràcies a Déu,
però, dius, bueno, toca veure, doncs, mira, aquí hi ha això, quan abans intervinguis
i no deixar que les coses compliquin, doncs, millor, i no, en general, diguem-ne, està bé,
però, bueno, has d'anar veient.
Clar. Ha comentat abans el tema de la col·laboració, no?, de la parròquia en alguns àmbits de Sant Just,
parlem, per exemple, de la col·laboració amb el tema de l'arribada de les majestats aquí a Sant Just,
perquè la parròquia d'aquí al poble, i també hi col·laborava, aquest any ha de ser diferent,
perquè no es fa la cavalcada,
tampoc es pot fer el passebre vivent, que hi havia sempre muntat justament davant de l'església,
però, bueno, expliqui'ns una mica, qui eren aquests tres personatges, els tres reis mags d'Orient?
Bé, això ens ho explica l'evangelista Sant Mateu, el capítol segon del seu Evangeli,
ens parla, doncs, com van arribar uns personatges que se'ls anomena mags, en certa manera,
amb un sentit ampli, eh?, vull dir, s'entén que eren persones, doncs, amb una saviesa,
més que facin...
Uns savis, no?
Trucs de màgia, no?, sinó, eh?, unes persones, doncs, d'entrada, doncs, amb cultura,
amb un cert poder econòmic per poder emprendre un viatge, diguem-ne, llarg,
i després amb, no sé, amb una saviesa, diguem-ne, no?,
llavors veuen aquest signe en el cel de l'estrella, eh?, que els fa sortir de la seva terra,
la qual, doncs, dius, bé, deixen totes les seves comoditats
i van a aquesta crida que senten que per ells significa que una estrella està significant
que un personatge molt important ha nascut, i ells aconseguen que és el rei,
i per això ells arriben a Jerusalem, que era la capital del poble d'Israel,
i es dirigeixen al rei, al rei Herodes, i, clar, el rei no ha tingut cap fill,
i llavors s'espanta tothom, eh?, llavors és quan el rei Herodes crida, diguem-ne,
els lletrats, els seus, diguem-ne, les persones dels seus consellers,
els hi pregunta, doncs, eh?, què està escrit en l'antic testament, eh?,
d'on ha de néixer, diguem-ne, el Masías, el rei,
i llavors, doncs, fan referència a una profecia de Miqueas,
que diu, doncs, tu, Valèm, terra d'ajudar,
no ets la més petita de totes les ciutats d'ajudar,
de tu sortirà, diguem-ne, un salvador,
sortirà aquell qui porti, diguem-ne, lideratge del poble d'Israel.
Aquest poble a Belén és on havia nascut David,
això també té molt a veure, també, eh?,
és a dir, és un poble... David no va posar la capital a Valèm,
sinó a Jerusalem, però sí que és un referent que surt moltes vegades
com el descendent de David és el que ha de ser el Masías
que alliberarà el poble d'Israel.
Llavors, hi ha aquesta tradició forta,
llavors, allà els hi comuniquen això,
llavors, aquests tres mags, doncs, van cap a Valèm,
doncs, es trobaran amb el nen Jesús,
doncs, allà a Valèm.
Llavors, la tradició, doncs, això, no la tradició,
l'Evangeli també ens parla que això li van fer tres ofrenes,
d'or, encens i mirra,
que tindria també un valor simbòlic, eh?
L'or simbolitza la reialesa,
l'encens, la divinitat, eh?,
certament el cremar encens una mica és elevar les nostres pregàries cap a Déu,
i després la mirra que té a veure més amb l'humus,
amb la terra, eh?,
i una mica estaríem dient que Jesús és home.
El simbolisme que té aquests tres regals
és que Jesús és rei, Jesús és Déu, Jesús és home.
Seria una...
I també podria ser que es consideren aquests tres mags savis,
cadascun originaris d'un territori diferent,
per exemple, amb el Sior,
el rei blanc, se'l considera més europeu,
en Gaspar, el rei ros, se'l considera d'Àsia,
i Baltasar, l'últim, se'l considera d'Àfrica.
Sí, això ha sigut un element que s'ha anat incorporant posteriorment,
i que en certa manera vol simbolitzar una mica,
també recull un cert esperit de coses anunciades,
que països molt llunyans vindrien a adorar el Salvador.
Llavors sí que és una manera de simbolitzar d'una manera molt gràfica,
molt clara,
el que tots els pobles de la Terra
també acolliran i venen a retre homenatge
el Salvador a Jesucrist.
Llavors sí que hi ha una antiga profecia,
no sé si recordaràs que fa uns anys
va haver-hi un dels reis fos d'Andalusia.
Mostra, no.
Perquè hi ha uns textos
que parlen que vindrien a adorar el Masies des de Tarsis.
Tarsis, los Tartessos,
això ocupava el nord d'Àfrica
i la zona d'Andalusia a l'època prerromana, diguem-ne.
Llavors, bueno,
però això certament és una cosa simpàtica, diguem-ne.
Perquè quin significat té des d'un punt de vista religiós
l'adoració per part dels savis d'Oriena en Jesús?
El reconeixement de qui és.
Per un costat el reconeixer que ell és en Déu,
que és el Salvador i que és home.
I per l'altre costat també tindria el fet
que el missatge de salvació de Jesucrist
arriba a tots els pobles de la Terra i no només als jueus.
I per tant ve gent de molts llocs diferents
a fer aquest gest d'homenatge, d'adoració a Jesús.
I per tant trencar una mica
el que el Masies només seria un Masies
limitat a alliberar el poble d'Israel.
Doncs no, és un Masies que ve a salvar tota la humanitat
amb una llibertat molt més enllà
del que seria material i físic.
Mira, s'alliberarà del poder dels romans
o abans els just havien estat sotmesos als grecs,
havien estat sotmesos als egipcis.
És a dir, havien patit allà moltes situacions
com a poble independent,
poques èpoques ho va ser.
Però més que aquesta llibertat,
que era el que també els deixebles de Jesús,
molts esperaven,
portava més una llibertat interior.
Clar.
I una llibertat, diguem-ne,
de sentir-nos primer estimats per Déu,
volguts i coneguts per Déu,
i en certa manera també perdonats per Déu
de les nostres faltes o culpes,
i donar-te també el seu amor,
en certa manera,
i sentir-te estimat i volgut per Déu.
Això és una de les coses també a la nostra societat,
que patim tanta soledat en tants nivells,
sobretot de la gent gran,
però també de molta gent jove.
Dius, doncs, bé, realment,
s'apropa a nosaltres,
que és un missatge també del medal,
s'apropa a nosaltres.
Aquell qui ho és tot s'apropa a nosaltres.
Això, si un ho pensa,
doncs, bueno,
on queden moltes vegades, doncs, meravellant.
Els tres reis, de fet,
els tres savis d'Orient,
formen part també com els pastors
de grups socials més mal vistos en aquella època.
I, no obstant això, són els primers,
no?, a conèixer la bona nova.
Són els que realment creuen.
Com es pot traslladar aquest fet a dia d'avui?
Bé, molt interessant.
És a dir, per un costat, potser ressaltar,
sobretot jo diria, el tema dels pastors.
Els pastors eren unes persones
que estaven en contacte amb els animals,
per tant, quedaven, des del punt de vista religiós,
dels jueus, en una societat d'impuresa.
Per tant, serien una gent una mica més, això,
clar, necessitàvem el bestiar per després menjar,
però, en certa manera, els que els cuidaven
eren persones, això, no gaire religioses,
sinó només eren mal vistes per això, no?
I dius, mira, un grup així, una mica marginal,
doncs, és el primer que rep l'anunci dels àngels de Déu, eh?
L'anunciació és molt interessant.
Va anunciar a uns pastors, no?
No va anunciar a l'alcalde del poble
o va anunciar, doncs, als sacerdots del temple.
No, no, va anunciar a uns pastors
que, podries dir, compta molt poc, no?
Home, és tot un missatge per tots,
i els crients especialment, no?
És a dir, de compte,
i el papa francès ens ho recorda molt,
de deixar al marge les perifèries
de la indiferència respecte als que
no estan en plenitud de facultats, no?
Sigui per l'edat,
sigui per ser més hàbils o més intel·ligents,
és a dir, en aquest sentit,
tots som éssers humans
amb una dignitat intrínseca que tenim,
encara que estiguem, doncs,
molt discapacitats o estiguem, doncs,
fent tasques molt senzilles,
i això, doncs, això ressalta molt
aquest també, aquest anunci
que ha vingut potser també per això,
els que aparentment potser són menys religiosos
i Jesús, doncs, vol,
o Déu vol que justament aquest missatge
arribi a ells, no?
Això traslladat avui,
una mica va sortint aquestes idees,
vull dir, doncs, això,
tota la tasca que es pugui fer,
doncs, això, gent, doncs, això,
que potser, doncs,
està en situacions de malaltia greu,
gent que està en situacions, doncs,
d'emarginació per problemes de progresa,
gent que està en situacions, doncs, això,
dels refugiats, el tema dels immigrants,
tota aquesta situació, doncs, dius, home,
totes aquestes persones tenen un valor,
per Déu valen molt,
i Cris ha mort per cadascuna d'elles,
i per tant, doncs,
l'Església com a tal també ha de fer front a això.
L'Església, hi diem,
cada cristià,
perquè no quedi així molt a l'aire,
jo, és a dir,
què puc fer o què estic fent, eh?
Sempre podem fer coses,
és a dir, sempre podem resar,
que això és molt important recordar-ho,
sempre potser podem parlar d'aquests temes
i no parlar de futbol cada dilluns,
sinó parlar de coses que, doncs,
realment tenen un valor més important
i crear una sensibilització
per aquests temes,
doncs, mira, venir a la ràdio a parlar-ne,
o alguna persona, doncs, això,
cita el seu blog o escriu per internet,
doncs, donar-ho a conèixer,
i també, a vegades, doncs, això,
dedicar el temps
amb el voluntariat,
amb alguna entitat que potser
tingui aquesta preocupació,
i també dedicar diners,
perquè també, moltes vegades,
falta el recolzament econòmic
per donar una resposta adequada, no?
Molt bé, mossèn,
se'ns acaben els minuts
per estar aquí parlant,
podríem treure més temes encara,
però, però, és això,
se'ns acaba el temps.
Per una altra ocasió.
Exacte, exacte,
ens queden pendents.
Ha estat un plaer tenir-lo aquí
als estudis de ràdio.
Molt bé.
I, això,
esperem tenir-lo en més ocasions.
Doncs res,
moltes gràcies a vosaltres
i a vostè disposició.
Igualment,
que tingui bon dia.
Adéu.
Adéu.
Adéu.