logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs bé, ara mateix, passar un minut d'un quart a dotze del matí,
seguim al magallín Matinal de Ràdio d'Esberna, el Just de la Fusta,
segona hora del programa.
Avui som dijous 25 de febrer i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí,
portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just,
regidor de l'oposició al ple de l'Ajuntament.
El tenim per parlar de l'actualitat Sant Justenca
i dels temes que, bé, més afecten el dia a dia
en la ciutadania del poble.
Ja el tinc al telèfon, saludem-lo.
Hola, bon dia, Sergi.
Bon dia, Núria.
Doncs bé, comencem, si et sembla, amb un tema.
La setmana passada ens va deixar el poeta Joan Margarit.
Esquerra, vau tenir la regidoria de cultura durant uns quants anys.
No sé si això us va fer estar en contacte amb ell per més motius,
però bé, el cas és que és un amor molt sentida aquí al poble.
Sí, moltíssim.
És evident perquè és una gran pèrdua no només pel poble,
sinó per tota la cultura, per tot el país.
en general, no només per la poesia.
Jo crec que la figura d'en Joan va traspassar el món de la poesia,
de la literatura, no?,
i s'ha convertit en un referent indispensable per la cultura del país.
i, a més a més, teníem la sort de poder-lo gaurir al nostre municipi.
No era estrany trobar-se el Joan caminant tranquil·lament pel carrer Bonavista
o regirant llibres que el llibre té o anant a la biblioteca a fer consulta, no?
En Joan era una persona molt accessible, ja ho vaig deixar dit a les xarxes de seguida que vaig poder, no?
Però en Joan, sempre que li demanaves alguna cosa, evidentment es mirava l'agenda,
perquè era un home molt ocupat i amb moltes obligacions,
però, si li permetia, no tenia mai un no per Sant Just.
I el vam poder gaudir moltes vegades amb actuacions de molta qualitat,
perquè recordo dues especialment,
una al vestíbul de la biblioteca, que no sí que hi havia,
només era un dia que plovia, era l'octubre,
i va fer una actuació amb el seu fill Carles, el saxo, magnífica.
Ells dos ja feien recitals junts, perquè a Joan li agradava molt el jazz
i al Carles, doncs, toca peces de jazz amb el saxo, una era excepcional, també.
I ells dos ja tenien un espectacle, per dir-ho així, no?,
que vam tenir el gust i el plaer de tenir-lo en petit comitè a la biblioteca, no?
I també recordo una conversa que ens va regalar també amb un dels seus grans amics a Can Ginestà,
que va ser espectacular, no?
Volem sentir dues persones amb aquests coneixements aquí al costat de casa, no?
I és una gran pèrdua per això, per aquestes dues dimensions que tenia ell.
Jo ja el coneixia abans de ser regidor de cultura
i després he pogut tenir molt més contacte, evidentment,
i a més conec el Carles, el seu fill, des de fa moltíssims anys
i ha estat una pèrdua molt sentida, de veritat.
Tot siguin bons records amb en Margarit.
I tant.
Seguim ara amb més temes, Sergi.
Com és el cas de la participació de la ciutadania a Sant Justenca,
debat encès també a les xarxes, també al darrer ple,
sobre si l'actual equip de govern compta amb l'opinió dels Sant Justencs,
Sant Justencs a l'hora de prendre algunes decisions o desenvolupar alguns plans.
Des d'Esquerra esteu satisfets amb les opcions?
Això sí que dona l'Ajuntament.
No, no, sempre poden ser més i millors.
Sí que és cert que hi ha processos engegats, com pot ser el de la casa de la dona,
i sí que és cert que també el Pla d'Actuació Municipal,
doncs ja explica una mica les línies estratègiques de l'equip de govern,
però no, sempre podrien ser millors.
Recordem que quan vam ser-hi nosaltres,
doncs el Pla d'Actuació Municipal es va votar per la ciutadania.
I crec que és una línia que, si es perd, es deixa de fomentar aquesta participació.
És a dir, l'excusa que no hi participa mai ningú,
sempre són els mateixos,
o la poca participació que hi ha no és representativa de la ciutadania,
són excuses que poden servir per descartar aquesta participació ciutadana,
però que jo crec que ha de ser al revés,
que ha d'incentivar encara fer-ho molt millor,
perquè encara participi molta més gent.
Però, clar, és l'excusa senzilla.
Com que participa poca gent,
deixem de fer aquesta participació ciutadana
perquè l'esforç no paga la pena.
Jo crec que és el contrari.
El que hem de fer és saber per què la gent de Sant Jus
no participa en aquests processos
i intentar millorar-ho.
Potser no ens dirigim al públic objectiu que toca,
potser volem abarcar massa,
potser el més senzill seria fer grups més participats,
petits de participació.
Jo crec que a aquest equip de govern li falta una mica amb Esquerra,
en aquest sentit.
I sí que és cert, i per exemple,
us posaré un exemple molt clar,
amb el veïnat del barri de la Miranda, Canigó,
es va fer una trobada amb representants del veïnat
i el regidor de mobilitat
per parlar sobre el pla de mobilitat derivada
de la institució de Miranda.
Els partits de l'oposició van poder ser com a oients,
sense veu, diguem-ne,
i allà els veïns van fer tot un seguit de propostes
i ja van anunciar que les farien de manera molt més acurada
presentant al·legacions en el projecte,
perquè sempre per escrit pot ser molt més detallat
que en una reunió, que sempre et pots deixar coses.
Bé, doncs, aquestes al·legacions s'han respost amb una...
Bé, per començar l'oposició encara no hem vist
si s'han respost en aquestes al·legacions,
però sí que el veïnat ens ha fet saber
que els hi ha respost d'una manera molt genèrica.
i no pots fer una reunió amb veïnat
i dir-li que tot el que t'han proposat,
absurdament tot, no serveix i no aplicarem res.
Clar.
Sí que es pot trobar alguna cosa que millori
allò que tu has pensat, no?
Però si es presenta en un invento 100 al·legacions
i les 100, les descartes totes,
home, doncs no em digueu que una,
una, no podria ser bona idea
i intentar aplicar-la, per exemple, no?
Per tant, participar,
o per més gran participació és de la dana,
no és fer reunions per escoltar
i després no fer res.
Clar.
Això és una participació
que nosaltres no entenem així, la veritat.
A les xarxes socials també el veïnatge de...
els veïns i veïnes d'aquesta zona,
de la Miranda,
també posaven de manifest
que s'havien fet un conjunt de preguntes
en el darrer ple, en el mes de gener,
i que no es van respondre
o s'havien canviat la forma
de llegir les preguntes
que havien enviat
perquè es llegissin
durant el ple.
Sí, de fet,
des que estem als plens telemàtics,
el tema de la participació ciutadana
ha canviat, no?
Evidentment, la gent ja no pot assistir
a la sala de plens
i fer la seva pregunta,
sinó que l'han d'enviar prèviament
per correu electrònic, no?
Clar, això fa que hi hagi d'haver un cribatge,
entenem que hi ha un cribatge,
i desconeixem quin és l'original
i quin és el que al final s'acaba llegint
i s'acaba responent, no?
Llavors, en aquest sentit,
la CUP ha entrat un prec
que va en aquesta línia, no?
En el ple d'avui, no?
En el ple d'avui
han entrat un prec en aquesta línia,
cosa que recolgem de totes totes.
Els precs ni es voten ni res similar,
però en aquest cas
entenem perfectament
que s'hagi presentat
i els donarem tot el suport.
S'ha de trobar una manera
que la gent pugui participar
d'una manera molt més directa
amb els plens telemàtics,
ja sigui habilitant el xat de YouTube
o alguna qüestió similar,
perquè fer aquesta pregunta prèvia
fa que hi hagi això, no?
Que hi hagi una feina de cribatge
que, bé, com que és de cuina cap a dins,
doncs la resta no sabem exactament
què és el que és estar cuinant
o amb quins ingredients es cuina, no?
I al final quin és el plat que ens presenten.
Sense marxar de participació ciutadana,
això ens serveix també per encara
al següent tema,
ubicat també amb el que fa per urbanisme.
es va escoltar als veïns
quan es van reunir la gent de Torre Blanca
per al tema de la modificació
del Pla General Metropolitana
en aquella zona, Torre Blanca, carrertera?
Això és diferent.
A veure, en aquest sentit,
el veïnat de Torre Blanca
que va assistir a un dels últims plens,
bàsicament el que va demanar
va ser que no es construís un edifici.
És a dir, el veïnat que ja s'havia comprat
el seu habitatge, no?
Suposo que la promotora els hi deuria dir
que allà no s'hi construiria mai res, no?
El que passa és que hem de saber
que quan un sol està qualificat d'equipament,
equipaments també són pisos dotacionals
de lloguer per gent jove, per gent gran,
per famílies monoparentals,
per famílies nombroses, etcètera, etcètera.
La tipologia és la que vulguem,
però també s'hi pot fer.
El primer projecte
projectava l'edifici encarat a un carrer
i amb una alça d'ahir.
Jo crec que en aquest sentit,
si s'has escoltat algunes de les reivindicacions dels veïns,
perquè el projecte que se'ns va presentar
havia canviat l'ubicació dels edificis
i a més a més els havia nivellat
a unes quotes més baixes.
En aquest sentit, sí.
El que passa és que aquí sí que és cert una cosa.
Quan hi ha participació ciutadana,
hi ha dues vies confrontades, no?
La que defensa l'administració
o la que defensa l'administrat.
i s'ha d'arribar a un punt mig, no?
I el que defensava en aquest cas l'administrat
era que allà no s'hi construït res.
Doncs, home, si podem construir 20 habitatges de lloguer,
doncs fem-los.
I en aquest sentit,
nosaltres estem a favor de la construcció
d'aquest edifici d'habitatge.
Ara, que es pot fer de tal manera
que quedin més separats de la façana
de l'edifici que ja està construït,
que quedin més baixos,
és que tot això es pot treballar.
I jo crec que aquí sí que hi ha hagut un cert diàleg.
És veritat que, com passa sempre,
la resposta que dóna l'administració
no satisfà l'administrat,
perquè no satisfà la seva reivindicació màxima
que és que allà no s'hi construïssi res, no?
Bé, en aquest sentit,
que tot es pot fer millor, sí.
Que pot ser amb més diàleg i més reunions,
sí, també, també.
És veritat.
Però en aquest sentit,
o en aquell espai de Torre Blanca,
home, s'ha fet millor
que en d'altres espais del municipi,
però s'ha fet perfecte.
Clar.
Bé, Sergi,
seguim amb més temes del ple,
del ple del mes de gener,
perquè es va aprovar per unanimitat
aquest canvi de calendari,
de les comissions informatives.
Com ha anat per aquest ple del mes de febrer?
Entenc que ja heu tingut la informació
uns dies abans, no?
Sí, de fet, 10 dies abans del ple.
Abans ho teníem una setmana abans,
ara ho tenim 10 dies abans.
Penseu que, per l'oposició,
que no tenim dedicació horària a l'Ajuntament,
diguem-ne, més enllà del nostre temps lliure,
poder disposar de tota la setmana
per poder buscar documentació,
o per poder mirar tots els expedients,
doncs, com més temps tinguem, millor.
Abans, què ens passava?
Doncs que el dilluns a la tarda
ens convocaven amb l'ordre del dia
per la comissió informativa del dimecres.
Per tant, teníem un dia i mig, per dir-ho així,
per intentar saber de què van els temes
que van a la informativa, per entendre'ns.
Perquè amb tan poc temps no pots mirar-te
tots els expedients i tots els tràmits
que pengen d'un expedient.
quan fas la informativa,
i quan tu tens aquesta visió prèvia
i fas la informativa,
pots demanar preguntes,
pots entrar més al detall.
I després, dijous, divendres, cap de setmana,
i tota la setmana següent fins al dia del ple,
per entrar més al detall
i preparar-te exactament al ple.
Preparar els intervengers,
preparar el posicionament de vot,
preparar quines preguntes faràs, etcètera.
Si això, podem guanyar temps, millor.
És a dir, si el dijous, tarda, divendres al matí,
ens convoquen les informatives pel dilluns,
ja tenim el cap de setmana
per fer-los aquesta prèvia,
i després de les informatives
ja tenim 10 dies ben bé
per poder-nos preparar el ple.
Tot i així, tot i que tenim més temps,
continuem tenint punts d'urgència en el ple,
continuem tenint mocions
que es presenten un dia
i al cap de tres canvien el redactat
perquè s'ha arribat a algun acord.
Bé, aquestes coses no ens les traurem de sobre,
però com a mínim,
doncs ara disposem d'una mica més de temps
per poder-nos preparar bé
tot el que ve al ple,
que en aquest de febrer no és poc.
També, en el torn de preguntes,
es va tractar el tema
de la programació de l'espai cultural
de la primera planta del mercat.
Com ha quedat el tema?
S'ha esclarit una mica com,
o almenys quines bases es faran servir
per la programació que hi haurà com al celler?
Bé, ho hem aclarit després de llegir
l'article de la Vall d'Averg, d'aquest mes,
on les regidores fan les declaracions
que en aquella sala no hi ha bases
per presentar-se
i que a més a més està oberta
a artistes d'altres municipis
i que la sala de Can Ginestà
quedarà per artistes locals
de petit format
i l'espai de sobre del mercat
podrà ser per obres de gran format
i que a més a més està oberta
a artistes de tota la comarca
o de la resta del país
perquè se li vol donar
aquesta lliure
en aquest espai.
Nosaltres creiem que és un error,
creiem que és un error
perquè està molt bé
intentar posicionar-se a la comarca
i al país
i creiem que s'ha de fer,
però també creiem
que hi ha d'haver
una igualtat d'oportunitats
per a tothom.
i per tant
no ens sembla bé
que la sala
diguem-ne
diguem-ne així
entre cometes
petita
que fins ara era l'única
que era la sèrie de Can Ginestà
que quedi només reclosa
diguem-ne
pels artistes locals
i a més a més
hagin de presentar
un seguit de documentació
hagin de presentar
un projecte
etcètera
per tant els hi fem passar
tot un seguit
de procediment administratiu
que ens sembla correcte
perquè al final
si volem que hi hagi
una certa qualitat
hi ha d'haver un cert crivatge
i al final
d'aquest procés
hi ha una comissió
que otorga
un seguit de puntuacions
i que fan
que els projectes
doncs
siguin més ben
o més malvalorats
diguem-ne
però en canvi
la sala gran
entre cometes
la sala que es vol potenciar
doncs
la seva programació
està s'hi ha dit
ja
ha dit
i per tant
de manera totalment
subjectiva
i això
creiem que no pot ser
de cap de les maneres
no pot ser
tothom ha de poder
accedir
en aquest espai
és a dir
unes bases públiques
no voldríeu
més o menys
exactament
volem unes bases públiques
i volem que tothom
pugui tenir
la mateixa oportunitat
perquè si no
el que ens està passant
o el que ens passarà
és que si no coneixes
la persona adequada
no podràs exposar
la primera planta
del mercat municipal
serà així
el resum és aquest
una altra qüestió
Sergi
que també va tractar
la Montse
va ser
la Montse Molinero
va ser
fer referència
als cartells
de la nova campanya
de recollida
de residus
en què apareixien
els cartells
imatges
figures
femenines
llançant la brossa
i
doncs bé
ho veu comentar
que no era una campanya
del tot igualitària
perquè no es veien
figures
d'homes
o masculines
que
fessin aquest gest
de llançar la brossa
heu vist si s'han canviat
algun tipus
de cartell?
No, en principi no
no, en principi no han canviat res
continua tot igual
amb aquesta campanya informativa
i no crec que ja ho facin
perquè
el cost
de fer aquest canvi
seria bastant alt
seria tornar a dissenyar
tornar a imprimir
tornar a descol·locar
tornar a col·locar
i entenem que no canviarà
i que és
és un descuit
des de l'inici
Molt bé
i ara marxem ja
al ple
d'avui
i simplement comentar
com a cosa destacada
també
d'Esquerra
és aquesta benvinguda
no?
La Desiré
com a nova regidora
Sí, sí
la Desiré
ha ocupat el lloc
del Jordi Porta
que va
va renunciar a l'acte
l'últim ple
de gener
i ja s'ha fet
tota la tramitació
perquè la Desiré
pugui recollir
la seva acta
de regidora
i per tant
avui
serà el segon punt
de l'ordre del dia
i per tant
podrà participar
de la resta del debat
de fet
defensarà
els punts
de l'àrea
de patrimoni
de territori
com sabeu
des d'Esquerra
ens dividim
les intervencions
en el ple
i la Montse
farà els punts
de l'àrea de serveis
de la persona
i en Jordi
ferà els de territori
ja decidiré
substituint
en Jordi
per tant defensarà
els mateixos
els mateixos punts
que defensava ell
i també
tres de les mocions
que ja presentaràs
també les
defensarà ell
al nostre posicionament
per tant
arribar i moldre
com aquell que diu
Déu-n'hi-do
i també toquem
un tema de salut
perquè el butlletí
del mes de febrer
hem vist que hi ha
la intenció
de començar
a redactar
el pla local
de salut
quins eixos
creieu des d'Esquerra
que ha de tenir
aquest pla
sant just
és a dir
que polítiques
que s'han de tenir
en compte
polítiques sanitàries
per aquí
al poble
primer hem de tenir
en compte
que les competències
en salut
les té la Generalitat
no les té
l'Ajuntament
però sí que és veritat
que entenem
que l'Ajuntament
doncs evidentment
ha de fer
polítiques complementàries
a les que faci
la Generalitat
i evidentment
de foment
de la salut
entre la ciutadania
per tant
aquest hauria de ser
el marc
en el que
ens hauríem de moure
i evidentment
quan parlem de salut
no parlem només
d'anar a l'ambulatori
per entendre'ns
estem parlant
de moltes més coses
estem parlant
de foment
de l'activitat física
i de l'esport
entre la gent gran
però no només
sinó entre
tota la ciutadania
del municipi
estem parlant
dels usos
i dels hàbits
en quant al transport
i la mobilitat
per exemple

hi ha tot un seguit
de línies
estem parlant també
de suport
en salut mental
de psicologia
de suport
famílies
en situacions
de risc d'exclusió
etcètera
etcètera
que és tota una línia
que molt sovint
oblidem
aquesta de la salut mental
i que és importantíssima
també
que des de l'Ajuntament
es poden infeccions
per fomentar-la
i jo crec que
hauríem de moure'ns
en aquests eixos
més complementaris
el que seria
doncs això
anem a l'ambulatori
no?
perquè és el primer
que penses
quan penses en salut
penses en el lloc
quan has d'anar
a curar-te
per entendre'ns
i no
a la prèvia
hi ha moltes possibilitats
que podem explotar
des del món local
molt bé
Sergi
no ens queden
més minuts
per comentar
més temes
llàstima

Al ple d'avui
hem estat consultant
també l'ordre del dia
Déu-n'hi-do
tots els punts
i les mocions
que hi ha
a fer
a debatre
per tant
paciència i sort
per aquest vespre
Gràcies Núria
I que vagi bé
que tingueu
molt bon dia
Moltes mercades
igualment
Bon dia
Adéu
Adéu
Que vagi bé
Adéu
Ser diferent
A tota l'altra gent
Aprendre a resistir
Fins que arribi
l'últim dia
Jo
Saber dir que no
El camí més fàcil
Avança sense por
Ràpid que s'acaba el temps
La gent t'assenyala
Veure que vas vestit diferent
Et prens el dia
Tot rient
I amb ben poca cosa
Estàs content
Dispara
El ritme no para
I amb aquesta melodia
Penso sempre en sóc ara
I no vull deixar de somiar
Que en un altre lloc
Surti el sol de mà
El sol brillarà
Per tots
Iguals
Brillarà
Per tots
Iguals
Iguals
Sóc flor
Sóc la llavor
Que desperta el teu amor
Sóc la llavor
Que està a prop teu
Sóc la llavor
Del canvi
I la transformació
Sóc la llavor
Que em balleix
I la que t'ajuda
A viure
Sóc llavor
Sóc la teva planta
Sóc la teva flor
Fem créixer el verd
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig
Ara escoltes
Ràdio Despert
Doncs vinga
Perquè ara
Ha arribat el moment
De fer la secció
De Natura i Medi Ambient
Avui no tenim
A l'arbre Agulló
Al telèfon
No, no tenim
A l'Oleguer Ferraz
Que és membre
Del Centre d'Ecologia
I Projectes Alternatius
Que s'anomena
Alnus Cepa
Ecologies de Catalunya
També
Saludem-lo
Perquè tenim
Ja l'Oleguer
Al telèfon
Hola
Oleguer
Molt bon dia
Hola
Bon dia
Hola
Bon dia
Doncs bé
Com comentàvem
Aquesta
Digue'm
No, no
Digues
Normalment
Fem aquesta secció
De Natura i Medi Ambient
Amb l'arbre Agulló
I l'altre dia
Ens va comentar
Que seria molt bona opció
Doncs tenir aquests minutets
D'avui
Aquesta setmana
Per tenir temps
Per parlar una mica
Amb tu
Sobre la feina
Que esteu fent
Des de l'associació
Des del Centre d'Ecologia
I els projectes alternatius
Cepa
Ara mateix
En quins projectes
O què és el que teniu
Més en ment
Per seguir treballant?
Bàsicament
Jo no soc la millor persona
Per explicar-te
Com està funcionant
El Cepa
Perquè bàsicament
Jo formo part
De la secció
De Sant Jús
És la de l'Aldrus
De l'Arbre
I amb l'Arbre
I amb l'Arbre
I amb l'Arbre
Bàsicament
El projecte que tenim
Que ja us haurà explicat
D'ell
És el del manteniment
De la devesa
O bosc de roures
I els dines
Que estem creant
Al torrent de Can Cortés

I a part
Fem una mica
De seguiment
De la política local
Per si
Podem intervenir
En qualque cosa
Doncs bé
Parla'ns
Per exemple
D'aquest projecte
De Can Cortés
Com s'està esdevenint
Què és el que esteu fent ara
Quines són les tasques
De manteniment

Mira
Amb l'Aldrus
Portàvem
Des de l'any
98
L'Aldrus
Va néixer
El 1997
I
Un dels objectius
Principals
A part
De la defensa
De la vall
Va ser
Contribuir
A la millora
De
Dels ecosistèmes
I per tant
Vam començar
A fer un viver
On
Vam recollir
Primer
A glans
D'alsines
I roures
I
Ho vam
Sembrar
En un viver
Que teníem
I al cap
De
Un any
I dos anys
I així