Fins demà!
Bé, doncs us tenim aquí per parlar una mica també de la colla gegantera, d'aquestes actuacions que heu fet darrerament o de les que hi ha previsió que en feu amb l'excusa també que és l'aniversari dels gegants.
Bé, el Josep em va fer memòria perquè jo no ho tenia present i ell a través dels whatsapps que tant ens han servit durant aquesta última temporada ens ho va anunciar.
Ens heu reclamat i com a veterans, estem aquí com a veterans, eh?
Sí, eh? Anava a dir...
Com a fundadors de la colla.
Com a fundadors de la colla i encara en actiu.
Clar.
I el Josep no porta els gegants perquè no pot, perquè a vegades me'l miro quan ballen i et deleixes, oi?
I ho veus si et deleixes.
Pesen molt, Josep, els gegants?
Sí, home, ara encara pesa poc perquè al gentil li han tret bastants quilos.
Bé, jo me'n recordo com el vam estrenar, jo agafant-lo, posant-me'l a sobre i pujant-lo que arriba d'ocorrents amb el gentil a sobre, eh?
Amb 70 i escaig quilos, eh?
Déu-n'hi-do.
70 quilos pesen?
Sí, com pesava al principi potser sí.
69.
69 em pesava.
I ara com pujo al carrer i com arribo dalt ja puc dir, escolta, que jo no hi arribo, eh, dalt.
Escolta, les cames ja no aguanten i la il·lusió és, la força ja no pots.
Vinga, fem un repàs, quins gegants tenim a Sant Just?
Doncs vols dir-te tu mateixa, Joan.
Aquests que fan els anys, que compleixen la justa i el pastor, i la Montserrat, que representa la filla, perquè hi ha una certa tradició que si la geganta mentre balla cau o fa cerca vila, llavors hi ha un gegantó o una geganteta.
Que és la Montserrat.
Que és la Montserrat.
I després tenim els nous, el gentil i la flor de neu.
I la flor de neu, que són més joves, no? Que són els nous.
Sí, aquests es van estrenar pel aniversari del poble. O sigui, com el poble va fer mil anys, s'ha de començar?
Sí, pel mil·lenari.
Pel mil·lenari, llavors es van exportar els gegants aquests.
És que passa que n'hi ha molts de repetits, perquè són fets de sèrie pel constructor Humbert, i els venien a l'Ingenio, que encara per allà a l'arxiu hi deu haver la factura.
Sí, era la factura.
I els capgrossos també són d'allà, no tots, perquè han anat venint de diferents...
L'Ingenio, que és una botiga de Barcelona.
Era.
Sí, era una botiga de Barcelona.
Era una botiga de...
Era tot ella un carnaval.
Ostres.
Estava al carrer del Regomí, i no fa gaire, bé, potser fa un parell d'anys ja que van tancar.
I, esclar, ens trobàvem que quan anàvem a les cercaviles, ens trobàvem, a vegades, els de davant i els de darrere eren iguals, que van agafant matisos perquè la gent se'ls ha d'anar arreglant.
I uns van vestits de rei, els altres van vestits de pagès, això sí, però veies que eren les mateixes cares, que són macos, que són molt macos.
I volíem tenir uns que quan es vegin aquells diuen, aquests són els de Sant Just, d'un tros lluny, no?
Sí.
I aquest va ser el motiu de tenir els nous.
I recordeu vosaltres, quan els vau treure per primera vegada, he estat mirant una mica la història, i va ser l'any 54.
L'any 54 jo tenia 10 anys.
Jo en tenia 11.
Jo no me'n recordo que hi hagués l'estrena d'uns gegants.
Hi havia una gent que es dedicava a fer aquestes feines, es treien un sobressou, anant per les festes majors, o pels corpus, o qualsevol festa, a portar els gegants.
Que després els vam trobar en una colla, aquella...
Sí, els vam trobar.
Jo sí que me'n recordo...
No hi havia colla.
La colla... Explica-ho, Josep.
Sí, jo sí que me'n recordo de com van portar els gegants, perquè jo, de petit, de petit, ja portava els cats grossos.
Ah, clar.
I me'n recordo, com si fos avui, que el senyor Arcadi, que és el que se cuidava de l'Ajuntament, un cop havia acabat el corpus i tot això, ens donava 15 pessetes a cada un per haver portat els cats grossos.
Ostres.
Llavors, els geganters, els gegants, anaven amb la barretina i anaven passant per les cases demanant a veure què d'allò.
I nosaltres vam voler-ho imitar i ens deien, enrere, enrere.
Nosaltres no, perquè si no els hi...
Com que ja he donat, llavors els hi agafàvem nosaltres.
Clar.
I no van donar, però imagina't aquell temps, 15 pessetes ens donava, senyor Arcadi.
I la geganteta la vaig estrenar jo, també.
Ah, que bé, la Montserrat.
La Montserrat la vam estrenar nosaltres. O sigui que ja tinc un record de gegant, però molt gran.
Ja ve de, bueno, quasi de tota la vida.
I vosaltres, com a fundadors d'una mica de la colla, què recordeu d'aquell moment? Una mica com va sorgir la necessitat o la voluntat de crear aquesta colla?
Doncs van ser...
Va sortir de la il·lusió.
Això. I després, del germà d'ella i d'un altre, que eren socis, i del seu marí, el que era la seva marida, eren socis de l'Ateneu.
I llavors va dir, diu, perquè hi ha que vindre gent de fora, si nosaltres ho podem fer, ho provem-ho.
Arreu de les festes de tardor.
Sí. Llavors va ser, quan vam començar amb el gegant, nosaltres a fer la punta per les festes de tardor, com diu la Palmina.
I com ha estat l'evolució dels gegants al llarg de la història? En algun moment, per exemple, heu patit per el relleu generacional o moments...
No, no gaire, no gaire, perquè de seguida hi va haver els que fins ara els hi hem dit els joves, que són la Montse Bell i l'Enric Viladot, el Jordi Basco, la Marcia Gràcia...
De seguida es van anar afegint la Nuri i el Mia, la Teresa i el Raül, aquests fins ara han sigut els joves, però ara ja no, perquè ara ja hi ha una altra tongada de més joves.
Ah, sí?
Sí, i veus que s'estimen els gegants, s'estimen la festa, porten criatures, que a mi és el que més m'agrada, que portin requincalla.
que hi hagi moviment de criatures. I els veterans, doncs, mira, ens ho mirem amb complència, jo sí, a mi em fa il·lusió, segueixo, fins que la bufera m'ho permeti, jo seguiré tocant la gralla.
Jo ajudant i fent coses per al que pugui, cuidant d'una cosa, cuidant de l'altra, que no té tanta d'això, però entre tots ho fem tot.
A veure, l'essencial és els portadors dels gegants, però sempre hi ha feinetes, sempre hi ha una cosa o altra.
Perquè hi ha algun ball típic, clàssic, o teniu alguns temes concrets que ja sabeu...
Sí, sí, sí, sí. Tenim un ball nostre, i a vegades l'hem representat, i després ja hi ha aquelles peces que se sap tothom,
que quan hi ha trobada, al final, les gralles s'ajunten i es toca aquelles tres peces.
Gener, febrer i passió B, són aquestes.
Totes les gralles de totes les colles s'ajunten i llavors toca totes les gralles, llavors ballen totes les colles juntes.
Perquè, mira, tu només dins de la colla has estat a la part més de la música, entenc, de tocar les gralles?
Sí, perquè, bueno, va haver una temporada que agafava la flor de neu, però, a veure, jo podia portar la flor de neu,
però només la podia portar. Així com un home l'agafa i la mou i la fa ballar i la fa córrer, jo no donava, per tant, no tenia prou força.
I sempre ja, a la que vaig poder, ja vaig agafar la gralla. I després vaig... L'inici del grup, de fet, potser m'està malament dir-ho, oi?
Sí, però el vaig fer jo. I ara tenim un mestre, un noi d'Esplugues, que en sap molt, i hem fet una avançada, oi, Josep, que hem millorat molt?
Jo crec que sí, principalment a l'Eglésia. Això que no hi sou tots, eh?
Allò de la festa major és molt maco.
Us anava a preguntar ara, precisament, una de les actuacions més, bueno, que la gent reconeix que més agraden pel que fa als gegants,
és la de la festa major, la de l'últim dia, quan es va a l'Església. Quines sensacions teniu quan esteu allà?
Mira, a veure, la sensació que vaig tenir jo, sobretot el primer any, tampoc no tot ve donada pels gegants.
Bueno, és allò que la gent...
Jo, quan els gegants fan alguna cosa extraordinària, tinc il·lusió, però també tinc pena,
perquè el Mateu, el meu germà, i el Jaume, i d'altres, eh?, per dir, que l'Enric, que el Marcelí,
l'Ignasi, la Rosa Mari, ens en falta una colla, però tens pena, però a la vegada, quan veus aquest jovent que segueix,
doncs, endavant. Per mi va ser molt emocionant el primer any. Cada any m'emociono,
però el primer any és que ja em vaig emocionar a l'assaig.
Perquè què es fan a la festa major? Feu una ballada tradicional o què hi feu?
Sí, nosaltres estem a dalt el cor, nosaltres vull dir gralles i tabals, estem a dalt el cor i toquem l'entrada
quan es va a fer l'adoració, no?
Sí, com abans de l'adoració, llavors fan el ball.
Sí, i després, a fora, ballem, i aquell dia, com a... perquè, vegi, que són bones persones,
els deixem que els agafin el govern de l'Ajuntament, les autoritats.
cal dels regidors, regidores, amb molt de cuidat, eh?, perquè algun ha anat de poc que no ens el tira per terra.
Ai, mare.
Sembla molt fàcil, però és una mica difícil posar-te a dintre i aguantar-lo i alçar-lo i baixar-lo, eh?
Jo, Josep...
És el pes i l'equilibri.
Sí, t'anava a preguntar, Josep, tu com a portador, què és el que recordes més dificultors de portar un gegant a sobre?
Home, dificultors, com a vegades ens hem trobat dos o tres que no han sigut prou colla i el tens que portar més rato a dintre.
És com més d'allò que et fas.
Però, esclar, com que ja has donat la paraula, si tens d'anar a una trobada, doncs hi tens d'anar-hi.
Encara que sigui sol, també el portes, eh?
Ara, després que no tinguin res, eh?
Sí, clar.
Perquè, escolta, quedes apladrat.
De fet, l'enemic dels gegants, les figures, és el vent i la pluja.
El vent ho entenc, i la pluja també, perquè es fa amb el vent, eh?
Molt bé, ja portem uns xubasqueros dintre, el dia, si plou, ja els aixequem i els treiem i posem de seguida el xubasquero.
Però es retira tothom, eh?
Si plou, es retira tothom.
Mantener l'equilibri, per exemple, no és difícil?
Sí, esclar.
Sí que és difícil.
Quan dons la volta, a vegades quan poses el peu, queda el peu, veus el gegant que et toca.
I una cosa és que si cau, que tu de dintre no facis res, eh?
Que te l'agafin els de fora.
Perquè si tu vols intentar que no caigui, et fas mal tu.
Sí, clar.
Tens que deixar, si cau, cap a la dreta, cap a l'esquerra, cap a l'esquerra, cap a endavant o cap a enrere, tu, a dintre, tens que deixar-los que caiguin on te caiguin.
Quan els portadors no agafen la figura, estan al voltant, perquè així eviten caigudes, eviten que l'alçada no perjudiqui, a vegades hi ha un tronc d'arbre o un fil del corrent.
Algun cop heu tingut algun susto? Aquí a Sant Just?
Sí, és Sant Just, sí, jo crec que no he tingut.
A tot arreu.
A tot arreu.
A raros el posto que vas i no tens un susto, eh?
Sí.
Això sí.
Si no el tens tu, el té un altre.
Això, mira, hi havia una festa que ja s'ha deixat de fer, que era l'estirada de la corda.
Ah, sí?
Que el fèiem, que sense fer cerca vila, portàvem els gegants, els plantàvem allà, a banda i banda del riu Llobregat.
Per aquí, per aquí Sant Boi, oi?
Sí, sí, sí, Sant Feliu, Sant Feliu era.
Oh, Sant Feliu.
No, Sant Boi, Sant Boi.
Sant Boi, Sant Boi, Sant Boi.
Doncs teníem els gegants plantats i d'un tros lluny vam veure com ens caia la geganta.
Ai.
Una ventada.
Ostres.
I faltava poc per fer la trobada, vam haver de córrer perquè ens l'arreglessin perquè li va quedar tot un costat de la cara aixafat.
Oh, quin disgust.
Quin manteniment requereixen els gegants? Els porteu a reparar cada X temps o només quant?
Depèn de si s'està amb el més gaire, a vegades se't conserva temps i temps.
era més... es feien més malbé, però també era molt maco, quan es portaven desmuntats.
Però arribàvem al dematí i hi havia un ambient, allà hi havia una mà, allà hi havia el cos...
I ara es porten tots sencers.
Gairebé tots.
Totes porten amb el remol que es posen sencers i llavors com arribes al poest tu s'estires.
Sí, perquè es fan molt bé molt muntant i desmuntant.
Clar.
I després també era molt maco quan començàvem que el podies muntar.
Però un cop havies acabat el cercavila, desmuntar-lo, tu saps un pesat què era?
Ja.
De cansats que ja estàvem, ara desmunta'l i portes-la aquí dintre.
I ara així, escolta, acabes, cap dintre, ja marxes.
Tanques la porta i ja està.
Home, no és fàcil perquè vol el seu entreteniment, però era més...
Era més... això, més pesat.
I aquí a Sant Jus, quines festes tradicionals normalment els gegants surten?
Festes de tardor.
Les festes de tardor.
El maig també.
El que passa que també sempre hi hem anat, el maig, la festa de la pau.
I festa major.
Clar.
De fet, l'última festa, bueno, la festa de la pau d'aquest any, els gegants van sortir, no?
No, no, no, és que, a veure, encara que sembla que anem bé, posar-se un portador i després posar-s'hi l'altre té el seu perill.
Estic parlant de la pandèmia, no?
Sí, sí.
I portar-lo només un, també...
És molt cansat, sí.
És pesat, és pesat.
Portar-lo un sol és pesat.
I per això es va decidir no anar-hi, perquè pel perill.
Clar.
I teniu, de moment, agenda per futures actuacions o no?
El mes que ve en tenim una.
Una de molt maca, que ens fa molta il·lusió d'anar-hi, nosaltres.
Sí, el juliol.
Sí.
Quina teniu?
A Olesa de Bones Valls, que va ser un poble que vam ser padrins dels gegants que van estrenar ells,
perquè, de fet, la meva família és d'allà, els meus pares van néixer allà i encara hi tinc cosines.
I ens fa il·lusió per això, perquè era una colla que s'havia acabat i ara es veu que se n'ha muntat una altra
i, bueno, doncs hi anirem, a veure què passa.
Perquè a nivell català hi ha alguna federació de gegants o hi ha alguna...
Sí, hi ha l'agrupació.
Sí, l'agrupació de colles giganteres de Catalunya.
Nosaltres vam ser fundadors també.
Sí, nosaltres vam ser fundadors també.
Ah, també, ostres.
Sí, vam ser dels primers que vam apuntar i també vam ser un dels fundadors que vam fer la colla gigantera.
I per la festa major?
Per la festa d'aquest any, dic.
No, per la festa major quasi sempre hem sigut nosaltres.
Els de Sant Jussol, no ve ningú mai.
Sí, sí, no, no, volem ser nosaltres.
Sí, són unes dates molt dolentes per fer venir gent.
Clar.
I ja per anar acabant, aquest últim any com ha estat?
Perquè, clar, amb la pandèmia, el Covid...
Res, a zero.
No he pogut ni assajar, ni practicar els valls...
És que no pot ser.
Ni fer festes, clar.
No pot ser.
Tot això, la cultura ha quedat aturada, per tant, els valls als gegants també.
És això, no hi ha ni una trobada.
Ara sembla, doncs, que comencen a donar i, de moment, hi ha aquesta el mes que ve.
Bé, a Sant Juss, heu convidat algun cop a colles aquí de gegants?
Hem fet trobades, i tant, i tant que sí.
El primer any quantes érem?
Trenta i pico colles érem.
La primera que vam muntar a Sant Juss, 33 o 34 colles.
Ostres, i comptant que cada colla porta un parell, sempre, no?, de gegants.
Sí, sí, sí.
Un parell de gegants, però hi ha colles que porten 40 persones.
Clar, clar.
No, no, ens vam ajuntar, vam ajuntar, vam fer una festa,
inclús hi va haver-hi un d'aquí a Sant Juss, no sé si te'n recordaràs tu,
que a mi, personalment, em va dir, diu, ara ja em puc morir jo.
I era una persona gran.
I el ser un nebot està dintre la colla.
Diu, fes-te'n dir qui és, diu, ja em puc morir ara.
I jo li vaig dir, però per què em pots morir?
Diu, perquè ara ja heu vist tot.
A Sant Juss no hi havia vist mai tan gegants com avui.
Però tu miraves on te miraves no es veies gegants.
Diu, ja estic content.
I és el Llorenç Saura.
El glòculo del Llorenç Saura.
Aquest m'ho va dir-ho, vaig quedar a la pedra jo al Quimet.
Sí.
Bé, doncs, escolta'm, d'aquí 3 anys, al 70, eh?
Bueno.
Serà un número rodó.
Ja ho crec que sí.
Déu-n'hi-do.
Doncs res, Palmira, Josep, moltíssimes gràcies per venir a vosaltres.
A vosaltres, per pensar-hi.
I per convidar-nos, eh?
Una abraçada i que tingueu molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sense treure disc, des del 2015
només havia tret dos
àlbums i
fa dos, tres
setmanes es va anunciar el cartell del
Primavera Sound, ella
era una dels caps de
cartell, diguéssim,
i la gent deia
però com pot ser, si no hi ha cap cançó
que cantarà, i aleshores la gent ja es va
començar a pensar que dius, això significa
que treurà algo nou
d'aquí a poc.
I es va filtrar ahir
la portada del que
serà el seu primer senzill en aquest retorn
ella després ja
la va confirmar a través de xarxes socials
quin remei, no?
I el divendres s'estrena la
cançó, que per tant l'escoltarem aquí
la setmana que ve. Que guai!
Una altra notícia
que està donant la volta
tant al món no, però jo crec
que la volta a Europa és la
possible col·laboració d'en Miley Sayos
amb Moneskin, els guanyadors
d'Eurovisió. Ai mira, ja riu, ja riu,
ja, això és el somni fet realitat
per l'Andrea, eh?
Aquest és el somni fet realitat
perquè
doncs tot això es va des de fa un mes
més o menys que totes les fans
de la Miley d'aquí d'Europa
estem
però escolta, mira aquest grup
que són molt bons, que són del teu estil
fa una setmana
els va començar a seguir
a xarxes socials
va ser trending topic a Itàlia
només per seguir-los
vale, molt bé
i van dir que havien estat parlant
i ahir ja va ser
el momento
però coolment
perquè ells van penjar
una cover de Midnight Sky
a Stories
i ella va contestar dient
són els meus millors amics
i quan Miley Sayos
diu que algú és el seu millor amic
significa que hi ha col·laboració
quan
encara no ho sabem
bueno, però hi ha sintonia
entre les dues parts
per tant
és bona notícia
sí
a més Europa és el mercat
primordial
diguéssim
de la Miley Sayos
ven més Europa
que als Estats Units
per tant no seria descabellat
pensar-ho
clar
que bé tu
mentre s'entenguin
escolta
això pot donar peu a col·laboracions
oi tant?
i una altra de les novetats
de notícies d'aquesta setmana
és l'estrena
del quart senzill
de Billie Eilish
que jo em penso que ja serà
l'últim
abans del seu disc
segon disc
Happier Than Ever
que s'estrena el 30 de juliol
i aquest nou tema
es titula
Lost Coast
és
molt diferent
els tres temes
que ja hem escoltat
My Future
There For I Am
i Your Power
però sí que es nota
que està
molt més feliç
i està en un moment
de la seva vida
molt més feliç
que en el que estava
en el seu primer disc
què?
es nota per el tipus
de cançons?
jo crec que
pel tipus de cançó
pel tipus de videoclip
perquè
el disc es diu
Happier Than Ever
i això s'ha de reflectir
i de fet
en aquest tema
parla que els homes
són una causa perduda
i se la veu
rodejada
de les seves amigues
o ballerines
que fan el paper
d'amigues
en el videoclip
és molt diferent
el que ha tret fins ara
però sembla que està agradant
perquè ja porta
15 milions
de reproduccions
a Spotify
ha d'agradar
perquè 15 milions
la vas trenar el divendres
no fa ni una setmana
per això
l'escoltem doncs
una mica?
si et sembla
l'escoltem una mica
a veure
a la Billy Eilish
l'escoltem una mica
l'escoltem una mica
per to
l'escoltem una mica
Bé, una mica amb el seu estil, eh?
Sí, però no és tan fosc...
No, no és tan fosca, no.
Com abans.
No, no, no, no, realment...
A més, els tons, els colors que utilitza en aquesta nova etapa, hi ha més llum.
Abans era tot negre, fosc...
Sí, sí, l'edat de Forayem és sobretot molt, no sé...
Sí, jo crec que és la que més es diferència dels temes que ja coneixem.
Sí.
Molt bé, doncs aquí la tenim, a Billie Eilish.
Continuem amb una altra de les novetats, en aquest cas en l'àmbit català,
i és que Ocas Grasses ha publicat el seu nou disc, A tope amb la vida.
Jo no sé si això és un lema...
Happy Flower.
Sí, un lema Happy Flower.
pels que comencen a buissar l'activitat, A tope amb la CL.
A tope amb la vida, vinga.
Vam conèixer una de les cançons aquí ja fa unes setmanes,
Bye Bye, que ha sigut el single que han fet servir per promocionar aquest disc,
que té 10 cançons i d'aquestes 10, 4 col·laboracions.
Una amb Rita Pallés, l'altra amb Rita Pallés.