En punt, un quart d'una del migdia, a aquesta hora saludem el director esportiu de l'Atlètic,
Sant Jus, Carlos Tebrian, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia a tothom.
Per parlar del final de temporada de l'Atlètic, la setmana passada vam estar pendents del paper que feia o la Donosti Cup,
finalment va quedar eliminat al final, va ser per tant una setmana força emocionant, no?
Bé, els sis equips que van portar, doncs, tres equips, l'infantil i dos a la vins van arribar a quarts de final,
i un altre, els altres dos a la vins van arribar a vuitens de final i el cadet a setgenç de final.
Bé, com que estem mal acostumats, com que normalment els dos últims anys havien guanyat fa dos anys dues competicions,
i l'any passat una competició, doncs sembla que hem de venir i hem de guanyar cada any.
Llavors, això, d'alguna manera, encara dona més la visió de la dificultat que és de guanyar una competició
del nivell de la Donosti Cup, la qual va ser amb molta il·lusió i va ser amb equips boníssims,
però després hi ha molts altres equips de nivell altíssim que es preparen molt bé,
que preparen a consciència d'aquesta competició, alguns de renom nacional,
com és el cas del Deportiu Olavès, que vam tenir, ens van enfrontar al cadet amb ells,
amb un partit de gran nivell de tota la Donosti i de les últimes,
un partit en el que van perdre 2 a 0 amb el Deportiu Olavès, que acaba d'ascendre a primera divisió,
vam perdre 2 a 0 en l'últim minut, vam estar tot el partit 0-0,
amb l'empat ens prestava per passar com a primers de grup,
però, clar, evidentment, es podeu imaginar que la cantera d'un equip de primera divisió,
comparada amb l'Atlètic Sajús, doncs hi ha diferència.
Encara i així vam plantar cara i vam estar molt bé.
Un dels Alevins vam perdre quarts de final per penal,
l'altre Alevi va perdre quarts de final contra l'Antiguoco,
que és la Real Societat d'Alevi.
I, bueno, nosaltres estem molt contents per dues raons.
Esportivament vam tornar a jugar molt bé, vam competir al màxim,
i, personalment, és una setmana que és fantàstica de convivència,
també de competició, des d'uns al costat dels altres,
de relació entre els parats,
per patir-ho, de relació amb els entrenadors, jugadors i pares,
va arribar a haver-hi del voltant de 100 pares,
entre tots, a l'agrada els primers dies,
i llavors l'Atlètic només per aquesta raó
ja val la pena tornar a anar a la nostra competició,
que al club...
Li teniu una presa especial, no?
Sí, sí, bueno, perquè va ser la primera competició important
que van guanyar quan el club es va crear
i perquè, d'alguna manera, bueno,
a Catalunya, als catalans els agrada molt anar al Baixbats.
Això és veritat.
Es tracten molt bé, la temperatura és boníssima,
el menjar encara millor,
però llavors hi ha una sèrie de raons
per les quals, bueno,
em s'agrada anar.
Això...
Mai, el fet de...
Aquest any sí que continuarem.
Exacte, i el fet que aquest any no l'heu guanyat també,
és el que deies al principi,
també li dóna més valor, segurament, no?
Sí, sí, sí.
Per exemple, en una competició a l'EVIC,
vam perdre l'EVIC a penals,
en quarts de final,
doncs la va guanyar una selecció del Real Madrid i Atlètic de Madrid,
perquè et facis una idea.
i llavors estava també l'Alcalá,
que és un equip de segon a B,
llavors és molt, molt, molt complicat,
i hauries d'haver vist l'equip del Deportiu de l'AVIC,
doncs danos de 15 anys,
tots iguals, quadrats,
fotíssims,
grans, superintensos,
i va ser un partit del més alt nivell,
bueno,
el qual vam perdre,
era en fase de grup,
però va ser un partit que recordarem per sempre,
llavors,
perquè nosaltres, bueno,
vam competir,
som grans competidors,
preparem molt bé aquesta competició,
tenim jugadors de molta qualitat,
i bueno,
aquest és el resum de la setmana.
De fet, d'alguna manera també entenc que així també,
que els jugadors s'hagin d'encaixar les derrotes,
també és una altra manera d'aprendre.
Molt bé, molt bé, molt bé,
és una de les coses que l'Atlètic,
i això m'havia deixat,
m'havia estudiat el Tintet,
una de les coses que pensava dir,
però sí que és important
anar amb tanta i tanta il·lusió,
i tenir tants pares a la grada,
i veure'm la copa d'altres anys, etc.,
i quedar-te a les portes a quarts,
plorar, plorar molt,
perquè els nens tan grans com els petits
van plorar molt quan es van quedar fora,
però vam acceptar la derrota,
vam felicitar el rival,
que havia estat millor,
o havia tingut més sort,
i s'ha acabat la història,
llavors això és molt important.
El saber encaixar a aquesta edat,
que no sempre se sap,
i ho envisa el futbol professional,
també, doncs acabar el partit,
felicites,
desitges el millor per la pròxima ronda,
i endavant.
Jo crec que això es fa més fort,
i ens acostuma a ser millors esportistes.
Si algú ja ha penjat alguna cosa al Facebook,
dient, bueno, l'any que ve,
l'any que ve tornem a intentar...
Bueno, jo crec que és una cosa
que és una cosa que també al·lava a l'or als nens i els vilifica, no?
I tant.
D'alguna manera també la Dona Esticap és com el final, no?,
de la temporada de l'Atlètic?
És el col·lofón, és el col·lofón final,
encara tenim tot aquest mes de campus,
però, diguéssim, a nivell competició,
és el final de tot,
el qual també aquest final ens fa entrenar un mes de juny,
amb molta calor, però amb molta il·lusió a l'hora,
perquè el premi que espera és 15 anys o no.
Llavors, sí, sí, ara ja sí que pleguem,
acabem de preparar els equips per la pròxima temporada,
que tenim més o menys perfilat,
no podem créixer perquè no tenim més espai,
almenys aquesta temporada,
la que ve ja tindrem més espai
durant la previsió de construcció
de mig camp de futbol set,
llavors no podem créixer més
i ens hem d'acostumar al espai que tenim
i amb els nens que tenim
i que continuem amb els 26 equips
que hem tingut fins ara
i amb la il·lusió també de l'AMATER,
que està en una categoria superior,
sóc una catalana,
que són paraules majors,
jo dic que hi ha l'Àrbitre de l'assistència,
hi ha un trio arbitral cada partit
i això vol dir que té certa importància, no?
Per tant, entenc que la valoració de la temporada
és positiva.
És molt positiva,
és molt positiva.
A veure,
el primer equip tira de tot
perquè en el primer equip
hi ha 10 o 12 entrenadors dels petits
i aquest optimisme
que respira el primer equip,
això respira la resta del club.
Clar.
Hi ha molts sentiments,
entenc, d'equip, no?
Ara ja no tenim la categoria
3 i 4 equips com abans,
perquè clar,
cada vegada és més alt
i és molt complicat,
ja ser de categoria
una altra com és difícil
quan estàs ja bastant alt.
Sí.
Perdona,
deies,
no t'entenc.
Sí,
justament amb el que comentaves ara
que hi ha com molt sentiment d'equip,
de partidència de l'Atlètic, no?
Molt, molt.
Bé,
jo crec que és una de les claus
perquè difícilment menjarem del futbol
els jugadors.
darrerament els entrenadors sí que,
bueno,
de l'Atlètic s'estanant,
que l'Atlètic treballa bé,
els entrenadors es formen bé
i estan tenint sortida,
perquè, bueno,
durant l'últim any
han sortit dos entrenadors,
durant l'any,
al final de l'any
surten dos més
i ara també,
en uns quants dies,
hi ha una altra que marxa
també a la República Dominicana
i, bueno,
doncs els entrenadors sí que comencen
a viure del futbol
o comencen a tenir la possibilitat
de viure del futbol,
que, bueno,
fa uns anys
per això era molt complicat.
Però els jugadors
el que han de fer
és progressar
tot el màxim possible
i aprendre a formar-se
com a persones,
viure,
incrementar els seus valors
i, bueno,
doncs aquest sentiment atlètic,
bueno,
d'alguna manera
jo crec que
és una cosa
que ens caracteritza
i que intentem treballar
des de la mateixa base
i, evidentment,
si ho fas
amb entrenadors
que ja han jugat
des que es va futbol a l'atlètic
i continuant
el primer equip,
doncs és més fàcil.
Està clar.
Doncs ho anirem seguint,
ho anirem parlant,
avui hem volgut parlar
amb el Carlos Cibrián,
el director esportiu
de l'Atlètic Sant Just
arran d'aquest final de temporada
amb la de Nòstica
però encara, com deies,
queda una mica
aquest més amb el campus
però la part forta
ja ha baixat,
per tant,
doncs també
convé descansar una mica,
segurament.
Convé,
convé i així
al setembre,
bé, al setembre,
el 14 d'agost,
el primer equip
té la primera ronda
de Copa Catalunya
i és el quart de final
de final
contra el Reus B.
Sí.
Bé,
és l'antic Cambrils
que l'ha comprat
el Reus B
però, clar,
això ja són paraules
maiors,
Reus B
passar per aquí
per Sant Just
que hi ha molts anys
que no es veia
amb un equip
en competició oficial.
Llavors,
si el diumenge
dia 14
a les 6 i mitja
hi haurà
tindre lloc
el partit.
Suposo que
amb poca gent
perquè tothom
està de vacances
però la competició
és la competició
i hem de jugar
quan marca la federació.
Està clar.
Doncs,
n'estarem venent també.
Moltes gràcies,
Carles de Orien,
que vagi molt bé
i al mig de l'agost no
però sí que després
al setembre
tornarem a parlar
de com arrenca tot plegat.
Perfecte,
perfecte.
Moltíssimes gràcies
per la vostra atenció
al futbol base
i al futbol de senyor.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Molt bon dia,
bon estiu.
Adéu,
adéu,
bon estiu,
gràcies.