Vinga, perquè ara passen un parell de minutets d'un quart de dotze del matí
i seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta,
a segona hora del programa.
Avui som divendres 5 de març del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Julio Ochoa, historiador Sant Justenc
i membre també del Centre d'Estudis Sant Justenc.
Saludem-lo, ja el tenim a l'estudi. Hola, Juli, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Doncs bé, comencem amb la notícia que el ple de l'Ajuntament,
el ple municipal ordinari del mes de febrer, que es va celebrar fa un parell de setmanes,
es va aprovar una moció que consistia en l'aprovació de col·locar una mena de llamborda
en record a un veí de Sant Just, concretament el veí Francisco Casares,
veí que va ser, doncs bé, s'havien deportat a un camp de concentració nazi.
Tu, com a membre també suposo del Centre d'Estudis Sant Justencs i també la Sant Justenca Maria Tresa Cots,
heu fet un treball d'investigació.
Jo em pregunto, com sabeu, Juli, que hi ha aquest veí aquí a Sant Just en aquesta situació?
Mira, mentre estava realitzant una altra investigació d'un tema anàleg,
va arribar a les meves mans una llistat de tots de catalans que havien estat deportats als camps d'extermini nazis.
Mirant-la, per curiositat, vaig localitzar a dins d'aquella llista que hi havia un veí de Sant Just.
Caram, era una data que per mi era inèdita.
Vaig posar-me en contacte amb en Jordi Amigó de l'Axiu, que també és un gran estudiós d'aquests temes,
i vaig dir, mira, Jordi, he trobat que dins del camp de Malhausen n'hi havia tancat un tio que era de Sant Just.
Què em dius ara? A ell també li anava de noves.
Vam començar a mirar, a remenar, és un tema interessant d'investigar,
i a partir d'aquí ens vam ficar a estirar dels fils.
Cal veure pels padrons on estava, sabíem el nom, pels padrons on podia haver viscut i tota la cosa,
i el vam localitzar i identificar.
Ara ja no vivia allà la família, però es podia seguir el fil.
És per això que vaig contactar amb la Teresa Cots, gran persona molt activa i gran coneixedora del barri sud,
que aquest senyor havia viscut al carrer Roquetes, per mirar de localitzar.
Ella va, a través de contactes amb veïns que encara vivien allà i que havien conegut amb aquesta família,
va seguir la pista i vam poder localitzar-los.
Aquella gent ara viuen, els fills, l'home ja és mort, els fills viuen una a Rubí, l'altre viu a Olesa,
i llavors vam contactar amb ells i ja per recabar informació.
Paral·lelament amb això ja vaig investigar per altres cantons,
no sols hi ha les fonts familiars, sinó hi ha les fonts documentals, arxivístiques,
per seguir la pista de com havia sigut la trajectòria, havia sigut aquest home.
I concretament, per exemple, quines fonts, ens has dit als familiars que ara ja viuen una mica despartigats pel Baix Llobregat,
però una mica quines altres fonts documentals o en quins arxius t'has basat o has consultat?
Mira, el primer que vaig fer va ser buscar qualsevol possible.
Em trobava la limitació que tota la investigació aquesta que li he estat fent aquest any passat,
que per la cosa de la pandèmia tenia la mobilitat molt reduïda, molt limitada,
mirar què podia trobar a través d'internet.
A través d'internet, efectivament, en una primera criba n'hi havia molt poca coseta,
però vaig localitzar que havia hagut una investigadora que aquest senyor,
en el seu moment, s'havia fet de Michael Demathauset,
que era una organització existent dels supervivents, de tot allò.
I aquesta, hi havia hagut una investigadora que fent un treball general sobre les circumstàncies de vida d'allà,
havia fet una sèrie de preguntes a alguns dels integrants.
I n'hi havia unes preguntes d'aquest home.
Per les preguntes d'aquest home ja em vaig poder fer,
les respostes d'aquest home em vaig poder fer una petita idea
de quina trajectòria, quins punts havia estat seguint en el seu periple vital.
Llavors va ser investigar aquells punts per on estava
i anar recabant informació de què era, com era tota la cosa.
Llavors ja el següent pas, ja sé, va ser anar a buscar la documentació real
sobre aquest home que existís.
I llavors em vaig posar en contacte amb els arxius alemans.
Resulta que a Alemanya n'hi ha uns arxius, que es diuen Arolsenarxives,
aquests arxius estan basats en els fondos.
A partir dels fondos que va generar la Creu Roja
quan van fer la repatriació de tots els deportats.
I tenen uns expedients tremendos de tota aquella gent.
Són incomplets a totes llums perquè hi havia molta distrucció,
molta cosa, però n'hi ha molta cosa.
Aquesta gent d'Arolsen tenen una part dels seus documents,
com molts arxius, els més espectaculars penjats a internet.
És una web que cal saber buscar i remenar perquè a simple vista no troba res,
però van sortir una sèrie de coses.
Però, com que sempre hi ha altres documents que no tenen penjats online,
vaig posar-me en contacte directe amb ells,
exposant-li el motiu de la meva investigació
i aquella gent molt amablement,
que són supertilitjents,
em van enviar tota la paperassa que tenien relativa amb aquest senyor,
que és tot un dossier bastant interessant.
Llavors, entre el dossier,
la informació que havia obtingut a través de la família.
Resulta que la família, a més a més,
disposava d'uns petits records
que li havia estat explicant aquest senyor
quan era viu amb una de les seves joves,
i aquella dona havia pres nota
i havia fet un quadern que es deia Iai Opaco,
on explicava algunes de les vivències d'aquest home en el camp.
Ja era bastanta informació
per fer un perfil de tota la trajectòria d'aquest home.
Enriquilo llavors,
hi ha bastanta bibliografia al respecte,
amb testimonis d'altra gent
que van coincidir amb el mateix puesto
i el mateix temps que ell en els llocs,
arribes a perfilar quin era l'ambient que allà s'hi respirava.
Fruit de tot això i d'unes quantes coses més,
ha sortit el bloc d'aquest treball.
Perquè queden Sant Justens i Sant Justenques
que haguessin conviscut amb ell
alguna època aquí a Sant Just?
Bé, aquest senyor...
Algum veí o veïna que conegués?
Aquest senyor, mira,
era veí d'escala d'un company meu
de quan jo era boy scout.
Ah, caram.
El que passa que, clar, jo parlo,
jo era boy scout l'any 68-69
i llavors aquell era veí d'escala
i jo que menys havia de saber llavors
que aquell home era un heroi
amb una vida tan novel·lesca, no?
Doncs era veí d'escala,
per tant, aquells sí que el coneixien.
Els nois, els seus dos fills,
havien anat a estudiar a les escoles Núria
i teníem una sèrie d'amics entre gent
que ara viu aquí.
El que passa és que aquesta gent,
que vivien als pisos de l'Ener,
allà al carrer Roquetes,
quan el pare va morir,
els fills doncs es van fer grans,
cadascú va fer la seva vida
i, doncs, és això,
ara un viu a Olesos-Parreguera
i l'altre viu a Olesos-Parreguera.
No queden famílies aquí a Sant Jús,
famílies en tenim fills, no?
Sembla que l'última entrevista
que vaig tenir amb ells,
l'he trobat amb ells diverses vegades,
em van comentar que el pis
on havia viscut ell
ara vivia una parenta,
però una parenta ja una mica retirada
i el que sí que,
ja que els fills no ho ocupaven,
doncs li va traspassar
o no sé com s'ho parlarien,
el cas és que vivia una parenta.
Amb aquesta senyora sí que poca cosa
de contacte li he fet.
I ara indagant una mica més
en la pròpia vida de Francisco,
ell no és Sant Justenc de naixement,
ell va néixer a Andalusia,
veritat?
Aquest home va néixer l'any 18 a Motril,
Motril està a la costa de Granada,
és la part més tropical de la península.
Motril, llavors,
era purament un monocultiu
de la canya de sucre.
Tot eren peons,
o sigui, els senyors que eren els amos d'allò,
un sistema molt feudal,
els senyors que eren els amos d'allò,
les fàbriques,
i els peons que,
ara tu, ara tu,
a la zàfra que era tallar la canya
per fer el sucre i s'ha acabat.
N'hi havia molta pobresa i molta misèria.
Ells per això tenien sort,
perquè eren d'una posició social
un pèl de res més elevada.
Eren treballadors igualment.
Resulta que en Motril té port
i el seu pare treballava al port.
Tenia un treball fix,
que això és molt important allà.
Ell,
amb la benestar econòmic,
diguéssim,
que tenien,
va prendre un ofici fuster
i també tenia un treballet
bé estable.
Tota aquesta tranquil·litat
se'n va anar al traste completament
quan, en plena guerra,
va haver la caiguda de Màlaga
i la coneguda desbandada,
per la qual els feixistes
van envair tot allò
i van perseguir.
Va haver la pitjor matança
que ha hagut de la guerra
està percebent la desbandada de Màlaga.
Aquesta desbandada
va arribar al seu poble
i van sortir tots fugint.
I es va trobar ell
immers de cop i volta
a l'avorragi de la guerra.
va estar fent la guerra
per aquí a Catalunya
i quan li va tocar
als finals del conflicte
anar a lluitar
al front de l'Ebre,
que allà era un matadero,
ell es va afegir
a la corrua de gent
que hi anava de retirada
i va passar a França.
A França el van internar
al camp del Barcarés,
que les condicions
eren bastant dolentes,
com molts testimonis en parlen,
per lliurar-se
d'aquestes condicions
es va apuntar
a una companyia
de treballadors
perquè és una manera
d'alliberar-se d'allò.
I dins d'aquesta
companyia de treballadors
el van enviar
a treballar
a les obres
de fortificació
de la línia Maginó
a la frontera
amb Alemanya
perquè ja es temia
l'esclat de la guerra
a nivell europeu.
quan va esclatar la guerra
els alemanys
van atacar
la línia Maginó
no va servir
de defensa de res
perquè la van obviar
per darrere
i amb ells
els van agafar
presoners.
Tenien presoners,
tenien uns camps
de presoners,
com a presoner de guerra
i estàvem en unes condicions
bastant agradables
i bastant còmodes.
Però era el temps
també en què
coincidint
que s'havia de produir
l'encontre
entre en Franco
i en Hitler
a Andaya
va haver una trobada
prèvia
entre el Ramon
Serrano Súñer
que era el cunyat
d'en Franco
i el von Ribbentrop
per preparar
aquesta trobada.
Aquesta trobada, sí.
I parlant
d'aquesta trobada
va sortir
els alemanys
van posar
sobre la taula
el cas
de tots aquests
treballadors
presoners
que havien agafat
presoners
quan la conquista
de França.
La resposta
que va donar
el representant
dels espanyols
va ser de dir
que no volien saber
res d'aquella gent
i que fora d'Espanya
no hi ha espanyoles.
Llavors,
van entrar
en una categoria
equiparable
a pàtrides,
ningú els podia reclamar,
ningú els volia
què havien de fer
els alemanys
amb aquests
presoners
i ja van perdre
automàticament
la seva condició
de presoners
de guerra
perquè, clar,
no hi havia on
tornar-los ni res
i els van posar
a l'última categoria
que era aplicar
el Nahum Nibel
que és
nit i boira
que és
fer-los desaparèixer.
I la manera
de fer-los desaparèixer
és camps d'extermini
pel treball.
És a dir,
no acotar-los
immediatament
sinó
aprofitar
la seva capacitat
de treball
al màxim
fins a acabar-los
de mongir,
de consumir
de consumir de tot
i que s'acabin.
I així és com
el van portar
a aquell camp.
Aquell camp
va estar treballant...
Va ser el camp
de Mauthausen, no?
Sí, Mauthausen
el van portar.
Allà a Mauthausen
el primer destí
que el van enviar
va ser la fatídica
Pedrera.
La Pedrera
és una gran escalinata
de la Pedrera
on és
un matadero
de gent.
Va veure
la duresa
del camp
que era.
Va veure
que allà
no duraria gaire
però com que feia
poc que havia estat
el tio
es va
escaquejar
dins del que va poder
i es va colar
amb uns altres grups
i es va zafar
de la Pedrera
aquesta.
Va tenir la sort
que com que
tenia un ofici
que era fuster
va sortir
una brigadilla
de
treballadors
netament espanyols
tots
professionals
d'algun ofici
que
precisament
per això
els van
alliberar
de l'extermini
immediat
i els van
dedicar
a fer feines
de construcció
i de coses
d'aquestes.
Amb aquesta
brigada
val a dir
que la major
part
dels testimonis
supervivents
de Mauthausen
és perquè han
format part
d'aquesta
brigada.
A quin any
va sortir
ell
del camp?
Ell
el van
tancar
l'any
41
i va
sortir
l'any
45
va estar
4 anys
en aquell
infern.
Dins
de
Mauthausen
per això
pel fet
de ficar-se
dins
d'aquesta
brigada
de treball
es va
poder
safar
i el van
destinar
a altres
feines
exteriors
on
estan
igualment
protejats
no estaven
d'una manera
tan terrible
com els
de l'interior.
Va estar
construint
una presa
després
va estar
a un altre
lloc
va estar
fent
els
components
i combustibles
i així
de les bombes
volants
V1
després
al final
el van
traslladar
al camp
de
Mauthausen
que era
més heavy
encara
si cal
que Mauthausen
perquè
entrar
a Mauthausen
és morir
i
on
Gussen
quan ell
va arribar
havien fet
dins de
tota una xarxa
de túnel
subterranis
els alemanys
estaven perdent
la guerra
però
estaven creant
en aquells
moments
les armes
més
terribles
i potentes
que s'havien
arribat a fer
i el primer
avió
a reacció
que va existir
que era
un model
del
Messer
Schmidt
el va estar
fent ell
a dins
d'uns
d'aquells
túnels
ostres
bueno
en tot cas
els alemanys
amb aquestes superarmes
ja no tenien res a parlar
perquè tenien la guerra perduda
i estaven arribant soviètics
i aliats
tancant-los
i
van arribar ordres
de la superioritat
al Himmler
li va dir
amb l'alcalde
al Brunner
alcalde
al Brunner
li va dir
amb els irais
que era el cap
dels camps
aquells
que el que s'havia de fer
és agafar tots
aquells
presoners
fotre'ls a dins
els túnels
i volar els túnels
amb aquella gent
a dins
la manera
de treure's
el problema
d'aquells
dius
i d'eliminar
l'evidència
i testimoni
de tot el que s'havia fet
i ja estaven
començant
a preparar-ho
quan un dels mateixos
nazis
horroritzat
va anar a buscar
amb el representant
de la Creu Roja
i tots dos
van anar
a buscar
amb les patrulles
americanes
que ja estaven
acostant-se
entre els americans
aquest de la Creu Roja
i el nazi aquell
esbarat
pel crim
que havien de fer
es van presentar
a Gusen
van parar
la possibilitat
aquesta
i van alliberar
el camp aquest
poc temps després
van anar
a alliberar
el de Malkhausen
mentrestant
a Gusen
lliberat
en Casares
com els seus companys
doncs
esperar
que feia
el que sigui
se'n va anar
cap a
a peu
cap a
Malkhausen
que no estava
tot dins
de la mateixa comarca
va arribar
allà a Malkhausen
i allà a Malkhausen
es va trobar
com tots
que
estaven
evacuant
la gent
dels altres països
i amb ells no
amb ells ningú
els reclamava
llavors
la situació
era molt forta
van estar
vagant
per tot França
ai per tot França
per tota la zona
d'Àustria
no d'Àustria
el camp allò
és Àustria
van estar
vagant
per aquella zona
d'Àustria
fins que
els va arribar
la onda
de que
pressionat
pels antics
resistents
el nou govern
de França
que s'havia
alliberat
reconeixia
els espanyols
com a guerrillers
que havien estat
amb els seus maquis
i els acollia
va muntar-se
amb un avió
que
un bombarder
americal
van portar
a França
i
es va instal·lar
el tio
a París
va estar vivint
a París
amb l'espera
de poder venir
a Espanya
quan fos
perquè de manera
era una cosa impossible
en les primeres
de canvi
que va poder
i ens anem
a l'any 50
1950
Gassares
va agafar
i va baixar
a Motril
va tornar a Granada
i va tornar
a casa seva
a trobar-se
amb la seva família
a reprendre
els seus d'allò
clar
què es va trobar
llavors
a Motril
l'any 50
que no hi havia
pràcticament feina
per res
per ningú
que si
unes condicions
unes condicions
horribles
es passava gana
terriblement
i a més a més
estaven en plena guerra
dels màquies
combats
el mateix del poble
molts revenges
afusellaments
n'hi havia
una inestabilitat
tremenda
aquí jo no puc
crear la meva família
ja
arribar
havia començat
a sortir
amb una noieta
d'allà
que ja coneixia
d'abans
sí
doncs
un germà d'ell
ja havia emigrat
i s'havia instal·lat
estava treballant
a Tarragona
li va dir
vente conmigo
que estigui a Tarragona
que estigui a la Mar de Viet
i tal
ell
va pujar amb ell
Tarragona
en principi
no li va fer gràcia
va venir a Barcelona
va provar a treballar
a Fuster
una miqueta
i així
però
va fer algunes feinetes
aquí
però el seu germà
des de Tarragona
que treballava a la N
li va dir
a Sant Just
a Sant Just
estan fent unes coses
de la N
que és quan van fer
la N
era d'aquí a Sant Just
a veure si podem enxufar
el tio
on va venir aquí
i des de l'any 63
està aquí
treballant a la N
amb els pisos
vivint aquests pisos
i
veïn nostres
a ningú li havia explicat
tota aquesta tremenda aventura vital seva
és a dir
des de l'any 63
fins a la seva mort
en Francisco
ha estat vivint aquí a Sant Just
més de la meitat de la seva vida
ha viscut aquí a Sant Just
que Sant Just
té
totes les efectes
quin any va morir
en Francisco
uf
ara no ho sé
mira
fem una resta
ell va néixer
ho tinc
però ara de memòria
no ho sé
va morir als 91 anys
i ell va néixer
al 18
doncs sumem
91 més 18
som molt volent
per les mateixes
91
101
2001
2011
2000
2009
per allà
pot ser més o menys
por ahí
sí sí
ostres
Déu-n'hi-do
i pot ser
Juli
hi ha la possibilitat
que hi hagi altres persones
altres Sant Justencs
Sant Justenques
en aquesta situació
que hagin estat
vivint en camps
de concentració
no precis
o sigui
no perquè nazis
no
però en camps
i que no ens
bueno
que no ho sapiguem
sí
mira
quan la final de la guerra
i la retirada
amb aquests camps
del Rosselló
Argelers
el Balcares
i tot
va anar a la tira
de Sant Justencs
precisament
estic en una comissió
que aquí a Sant Just
que al igual que en el seu moment
vam fer un recull
de totes les víctimes mortals
de la guerra
aquí a Sant Just
ara estàvem treballant
amb el tema
de rescatar també
de l'oblit
tots els Sant Justencs
que havien
com a conseqüència
de la guerra
havien tingut
que exiliar-se
de manera permanent
de manera permanent
que és el cas
d'uns quants
o de manera
temporal
com va ser
molts dels soldats
de la retirada
que van
estar internats
en camps francesos
i després
van poder
tornar
i continuar
la seva vida
aquí
com estaven
doncs
tots aquests
que han estat
als camps francesos
n'hi ha un bon grapat
i estem precisament
n'hi ha tota una comissió
Sant Justencs
que estem treballant
amb això
i quan fa que tu
i la Maria Teresa Cots
vau començar
aquest treball
d'investigació?
doncs
ara farà un any
ara farà un any
amb això
de la
de la
de la
Covid
ens vam posar
a remenar
l'assumpte
i és un treball
que entenc
que ja està
acabat
on es pot consultar?
sí
mira
la idea
d'aquest treball
és
al mateix temps
que es faci
l'Stolperstein
que has mentat
al principi
l'Stolperstein
és aquesta placa
una llamborda
commemorativa
d'invent
i patent
d'un artista
alemany
que s'està fent
per tot arreu
n'hi ha una llista
d'espera
bastant llarga
perquè
s'ha de fer
moltes
i també hi ha un tio
que les faci
però el procediment
ja està demanat
i ja està en marxa
sí
està com
en una mena
de llista
d'espera
exactament
exactament
llavors la idea
del Centre Estudis
Sant Justens
era aquest treball
que jo he fet
que em fes la Teresa
i jo
aquest treball
publicar-lo
i fer coincidir
la presentació
d'això
que seria un llibret
d'unes 100 pàgines
no sé
què era més gran
fer-lo coincidir
aquesta publicació
amb l'acte
d'inauguració
de la llamborda
aquesta
aniria tot lligat
de moment per això
com que això
va per llarg
i no depèn de nosaltres
aquest treball
el tinc penjat
en una plataforma
d'àmbit acadèmic
que és Academia Ponedu
i està tenint
bastant bona acollida
hi ha moltes visites
que hi ha gent
que se l'ha llegit
i se l'ha despenjat
i tota la pesca
perquè
una mica
com se us acut
també
o sigui
com us n'assabenteu
que existeixen
aquestes llambordes
entenc que les llambordes
són fetes expressament
per commemorar
per recordar
els supervivents
només dels camps
de concentració nazis
o...
sí, sí
només
els de les víctimes
del nazisme
i com
us assabenteu
de l'existència
d'aquestes llambordes
pel procediment
que
quan estàs
enmig d'una investigació
una cosa
et porta a l'altra
tires d'un fil
i et surt una altra cosa
home això és interessant
home això
deixo això aquí
en cartera i tot
i remenant
buscant això
malsau
sent supervivents
i coses d'aquestes
et comença a sortir
informació
de l'existència
d'aquestes llambordes
de...
de...
de...
Stolperstein
aquestes
perquè durant el procés
d'investigació
o a l'hora de consultar
certes fonts
dificultats
que t'hagis trobat
Juli
o moments
difícils
o de no saber
on tirar
el començament
fa por
perquè
tens poques dades
i les poques dades
et porten
a altres poques
el que cada vegada
una nova
s'obre
s'obre
s'obre
i al final
gairebé
tens que fer
una tria
perquè al començament
vas agafant
tota la informació
que et ve
encara que sigui
tangencial
ho vas agafant
tot per si de cas
i després al final
ja et fas tu
una criba
perquè ja tens
informació
al grano
i llavors
quan tens la informació
del grano
doncs ho aprofundir
en això
trobar-me
amb un carrer
sense sortida
afortunadament
amb aquesta investigació
no me l'he trobat
i la gent
que vulgui
consultar
el treball
per quin nom
hauria de fer
té algun títol
mira
si és demanar-li
amb el cercador
més habitual
aquest
el Google
el títol del treball
és
Francisco Casares
el Sant Justenc
que va sobreviure
a l'infern
de Mauthausen
el títol
és una mica
llargot
però
demanar-li
amb el Google
això
és fàcil
trobar-lo ja
i si
a més a més
a davant
o darrere
d'aquesta cerca
poses la paraula
academia.edu
et surt directament
i aquesta investigació
t'ha portat
a
no sé
si t'ha obert
portes
a futures
investigacions
o altres curiositats
que
t'han semblat
dignes també
d'estudi
o si no
bueno
és que això
com una cosa
porta a l'altra
aquesta
va obert
moltes portes
però
com que
la meva
afició
passió
és la
recerca
d'àmbit
local
i comarcal
en el cas
de Casares
no ha sigut
porta per a altres
ha sigut
extrem
d'altres
ja et comentava
abans
que
tot el tema
aquest
del Francisco
Casares
el vaig trobar
de casualitat
quan estava
investigant
una altra cosa
que estava fent
una altra investigació
em van sortir
les llistes
aquestes
i vaig trobar
això
ara és qüestió
del que estava
fent abans
reprendre-ho
clar
exacte
molt bé
doncs
Juli
quedarà
esperar una mica
de temps
fins que no arribi
la llamborda
tot i així
l'estudi
l'estudi
el treball
d'investigació
també
que és
una mica
també
el principal
sostent
per dir-ho així
de tot aquest procés
ja està penjat
has comentat
esta academia.edu
i això
s'enjustenc
s'enjustenc
interessats
interessades
en consultar
la vida
la investigació
què és el que li va
passar al Francisco
com va anar
a petar allà
al camp
com va tornar
després
i es va
instal·lar
a Sant Just
tot això
ja ho podeu consultar
perquè en Juli
i la Tresa Cots
han fet aquest treball
moltíssimes gràcies
per passar-te aquí
pel Just a la Fusta
Juli
gràcies a vosaltres
que tinguis molt bon cap
de setmana
i tot això
acaba de començar
perquè sí que és veritat
que el treball
ja l'heu acabat
però ara
comença
una altra etapa
que és el tema
de la difusió
d'esperar que arribi
la placa
i de més
per tant
molta sort
també en tot aquest procés
gràcies
que vagi bé
igualment
adeu
gràcies
Fins demà!
Fins demà!