logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Pusta.
Passen tres minuts d'un quart de dotze.
Aquest hora el que fem és parlar d'atletisme.
El Club Atletisme Sant Just afronta el seu final de temporada
amb uns resultats notables.
Els últims caps de setmana el club ha participat
en els campionats a Catalunya en diverses categories,
obtenint bones posicions dels seus atletes.
I ara en parlem amb el president del club,
Carles Martínez. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Què tal?
Una petita ratificació.
Ara sóc coordinador, no president.
Perdó, és veritat.
El coordinador del club queda matisat.
Com dèiem, uns caps de setmana
que han vingut amb resultats positius
i ara queda la recta final, també, no?
No podeu afluixar, tampoc.
Sí, sí. Ara hem tingut els campionats de Catalunya
Benjamins, Alemins i Infantils.
I també hem tingut els juniors, promeses i juvenils.
I ara falten els cadets.
de Catalunya.
I d'Espanya encara queden els juvenils, cadets i juniors, i promeses.
D'acord.
Encara queda.
Encara queda.
De fet, l'últim cap de setmana, no, a Lloret,
es van participar, van participar i set atletes del club,
a l'atisme Sant Just, i va anar molt bé, no?
Sí, hem aconseguit que, bueno, tant a Lloret com a Castellà,
que estaven els petits, diguem, vam aconseguir que arribessin molts a la final.
Van arribar un Benjamí, cinc Alemins, vuit infantils,
i de juniors i promeses juvenils van arribar set.
Ja, amb un total, al final, hem aconseguit quatre medalles amb els peques i dos amb els grans.
Déu-n'hi-do, home, està bé, no?
No sé si és el que esperàveu ja, si confiàveu, doncs, que no us aniria bé.
Però, ja últimament, ja els darrers anys, sempre guanyem medalles.
És a dir, al principi que costava molt, ja aconseguim tenir unes quantes medalles i uns quants al pòdium.
També vam aconseguir una medalla al campionat de combinades,
que a combinades és fer un conjunt de proves, només un nen o una nena,
i puntuar en cada prova l'apuntació màxima.
Clar, exacte, una mica de fet, treballeu per anar cap aquí, no?
Com?
Que treballeu una mica amb aquests objectius, no?, d'alguna manera, també?
Sí, home, treballem amb la idea, primer treballem amb la idea de fer esport i que s'ho passin bé
i tractar de que en el seu futur continuïn fent esport.
Però després, si aconseguim medalles, doncs, molt millor.
I ara, doncs, això, ara anirem al talà final cadet,
que tenim allà sis nens, bueno, cinc nens i un nens,
i després els d'Espanya, que tenim dos juvenils,
una cadet i possiblement un altre cadet i una altra junior.
Molt bé.
Clar, d'un viatge a Espanya, bueno, doncs, hem d'anar a Getafe,
hem d'anar a Múrcia,
vam anar fa poc a Valladolid, amb un infantil,
a vegades a Seteta a Espanya,
i també vam anar a Tequera, a l'Iber.
Déu-n'hi-do.
Hem de viatjar bastant.
Sí, sí, exacte, ho deu moure bastant.
A més, exacte, no són ciutats que estiguin aquí al costat, per entendre'ns, eh?
Com?
Que no són ciutats que les tinguem aquí al costat,
vull dir que és un viatge, un desplaçament, vull dir que tot això també...
Suposo que també potser serveix per fer equip, no?, una mica?
Sí, també, eh?
El que passa que, bueno, van els que es classifiquen només,
de vegades són poquets,
i de vegades ens juntem amb altres clubs,
per anar sols i anar al mateix...
Així anem al mateix hotel,
i, bueno, fan una mica de pinya, el que deus tu.
Clar, de fet, l'atletisme potser no és un dels esports amb més visibilitat,
però sí que cada cop té més adeptes.
No sé si també en el món ho esteu notant,
des d'aquí s'enjusta amb la part, doncs, amb els nens, no?,
amb el món infantil.
Sí.
Sí, té més adeptes perquè molta gent,
molts pares ara fan running,
fan carreres, curses d'aquestes populars,
i, bueno, els agraden que els seus fills també facin l'atletisme,
i està creixent.
El més immediat del que ens has comentat és el cap de setmana, aquest no, eh?, la setmana que ve, el 24 i 25, que és el campionat d'Espanya.
Sí, anem a Getafe amb una noia que s'ha clasificat al 400 tanques i una noia que s'ha clasificat a marxa.
Molt bé. Per tant, doncs, en principis, entenc que si és campionat d'Espanya, possiblement sigui més difícil, no? Vull dir que no sé si...
Sí, home, clar, diguem que és la següent fase, a Catalunya han quedat bé, han quedat segona i tercera, segona la 400 tanques i tercera Catalunya a la marxa, i ara, doncs, em toca viatjar cap allà.
que, bé, els viatges els hi paguem als que es clasifiquen d'Espanya, els hi paga al club, a l'hotel, al viatge, perquè, bé, també tenim l'ajuda de l'Ajuntament que ens dona la subvenció i de Ventós, que és una empresa de Sant Llius que també ens patrocina,
i gràcies a això podem viatjar, diguem, pagar més el viatge i el transport. Si no, doncs, clar, quan el clasifiques per a Espanya, doncs, és una despesa més.
Clar. Doncs, no, no, està clar, exacte, vull dir, que suposa, és el que dèiem abans, no?, que a més són desplaçaments, doncs, que impliquen temps, que impliquen costos, i que, per tant, doncs, és normal.
I després, llavors, l'1 al 2 de juliol a la Múrcia també es forma part d'aquest mateix campionat?
Sí.
És al final, no?
Dels cadets.
D'acord, és el que em comentaves al principi.
Sí, que tenim una nena classificada que va fer la mínima de la setmana passada i, possiblement, igual tenim una altra nena que també encara hi queda una oportunitat per fer la mínima i poder anar cap allà.
Molt bé. Llavors, a partir d'aquí, després d'un cop s'acabi aquest campionat d'Espanya, Carles, tanqueu temporada, llavors, o queda alguna cosa més per l'estiu, també?
No, queda alguna cosa, perquè tenim algun nen i alguna nena que té possibilitat d'anar als campionats de Catalunya absoluts, perquè encara que siguin de cotxes imperiors, tenen nivell pràcticament absolut.
Sí.
I inclús alguna nena, igual si tenim soc, aniria al campionat d'Espanya absolut, a final de juliol.
Però, bueno, això està per veure. Però, bueno, que tenen un bon nivell per competir a nivell nacional i absolut.
Exacte. Doncs, després feu campus d'estiu, també, d'anlatisme, o llavors pareu fins al setembre?
No, parem perquè és que les pistes de Sant Feliu, on estem, hi fa molta calor, és impossible d'allà.
Home, ara ja deu ser dur, ara, no?, aquest any que ha vingut.
Ja és dur, ara, ahir vam passar molta calor, ahir.
Els nens estan molt deshidratats, no paràvem de beure aigua, se van a l'ombra, no s'imagina l'estiu.
Està clar.
És molt complicat.
Doncs, Carles Martínez, molta sort amb aquest final de temporada, n'estarem pendents, si cal, doncs ja tornarem a parlar,
però volíem parlar ara que, això, tenint en compte el bon moment que esteu passant pel club, també, i aquesta recta final.
Que vagi molt bé amb aquest final.
Quan vulgueu ens truqueu, perquè, bueno, ja em dic, estem creixent molt, estem tenint més de 150 nens.
Adéu-n'hi-do.
I ara mateix ens han trucat, res, en 10 dies, pel de cara a l'Eminent ja han trucat 20 o 30 persones més, o sigui que...
Molt bé.
Quan vulgueu ens truqueu.
Perfecte. Doncs tornarà a parlar aviat. Gràcies, Carles, que vagi molt bé.
I fins aviat. Bon dia.
Adéu-n'hi-do.
Hem parlat amb el Carles Martínez, que és, com dèiem, coordinador del Club de Latisme Sant Just.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
4 minuts i dos quarts de 12. El que farem de seguida és parlar una mica de tot.
Farem tertúlia, com cada dijous, amb la Montse Larrea, també amb la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara i l'Arbre Agulló.
Però abans, una pausa per la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous, de 9 a 10 del vespre, comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç? El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciadets per arrebussar i quart i meitat per llançar les escobreries.
Cada any malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la cam a 60 països.
Si compromets, truca al 900 811 888.
No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Un minut i dos quarts de dotze, aquesta hora Tertúlia.
Amb la Montse Larrea, la Joana Algarra, la Lina Santa Bàrbara i l'Arbre Colló
els tenim ja a punt aquí a l'estudi principal de la ràdio.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Per fer Tertúlia, com dèiem, com cada dijous, parlem una mica de tot.
Tenim avui una calor intensa, intensa.
Avui i tota la setmana, vull dir que Déu-n'hi-do.
Sí, em sembla que ahir també va ser una mica calorós.
Sí, allò ens n'hem parlat amb el Carles fa una estona, o sigui que tenim un avançament
de l'estiu instal·lat.
Potser un dia de l'estiu no farà tanta calor com ara.
Això l'he avui el Carles.
Un estiu calent, eh?
Sí, cada cos serà més calent, dona.
Clar, és el que té a veure amb tot el tema de l'escalfament global, no?
Clar, ens hem d'anar acostumant de mica en mica.
A veure si algú se n'adona.
Bueno.
Jo encara que se n'adoni ells.
De los altos dirigentes.
Sí, ells estan en llocs amb aire acondicionat i tot.
Jo li volia preguntar, si em permeteu, amb l'Abre, que si ahir va venir la presentació d'unes ministerlànies del centre d'estudis.
Ah, no em vaig assabentar, eh?
Bueno, no, no, no, només que res, no, no.
Ho dic perquè una cosa que tindrà satisfet.
Un dels temes que es tractava era d'intentar la recuperació aquesta de la Riera i de tota la cosa que s'ha fet i tal i qual.
I em va fer molta gràcia.
I aleshores l'alcalde, que després també va dir unes paraules i parlant sobre aquest tema,
va dir que sí, que estava en projecte, que no sé què, que no sé quantos, bla, bla, bla, bla.
Jo pensava, mira, tot això li agradaria.
Bueno, mira, això em connecto al migdia, a les dues,
després de tres canvis d'horaris, de dia i d'hora, que era a les 12, me'n van fer a les dues.
Tot cansat, en tota la sala anaves pujar amunt.
Té el dinar preparat, té la taula,
i vas tindre l'entrevista amb el regidor d'Urbanisme i el de Medi Ambient.
Sí, molt bé.
Jo vas dir, no m'hi molesta molt, anem ràpid, anem al gra.
I et vas explicar de què anava el tema
i un 70% és això que tu dius, estan d'acord.
La idea concreta que les vas dir ja,
que posen ja com a immediat un plafó d'explicació.
La gent va ahir a l'ITV i no s'imagina
que a la part esquerra de la llera
poden haver aquells valors que hi ha.
Les Macies, el riuet d'aigua...
Esmer, mira si és curiós l'anèdota.
Tenien queixes d'un senyor que deia que hi ha un estancament d'aigua.
I no s'havia de la compte que allò és un valor ecològic enorme.
Però hi ha capgrossos, hi ha granotes...
No, no, no.
Jo considera...
Van expressar-ho, van expressar-ho amb l'escapament.
No, es pensava que això era perillós,
o podria dir que, doncs, és aigua neta.
Hi ha capgrossos, hi ha granotes.
És un tros de riuet que fa 150 metres, no és més.
Perquè després torna a entrar.
Diu, a veure si això es recupera i no es recupera.
I ahir a la zona que fa el pontet fa dos pams.
Hi ha com una mica de to i dos pams.
I veu ple de vida.
I ja estima la falta de cultura
que allò justament és un element viu.
No, no, però va, fa gràcia perquè diu...
Diu, i a vegades diu, algú aprofita per anar a portar el gos.
Diu, i algú a vegades s'entra i esclar.
Diu, i...
Va dir, emprenya.
Per donar la paraula, diu, emprenya a les granotes que n'hi ha.
Diu, clar que jo no he vist mai la cara d'una granota
quan està enfadada.
No, va ser molt agradable.
I després va dir que, esclar, en una època de sequera,
doncs, esclar, allò a vegades també pot quedar més reduït,
però que a vegades flueix,
o bé per les capes freàtiques, o per el que sigui,
torna a fer una mica.
Que molt gran, molt gran, no saben si podrà ser,
però de moment ja és un petit microcosmo que poden estar.
Sí, sí, són 150 metres d'un alt valor i s'ha de preservar.
Bé, jo la que li diria és que allò s'anuncia,
que les potències, que el Consell Comarcal,
perquè serveix molt per a tot això que els metges ara recomanen
com a principal medicina, caminar,
doncs, això serveix per a tota la gent gran i públic.
Per a la gent gran, sobretot, perquè no és una excursió.
No, no, és anar a caminar.
Va a parlar i pot arribar a estar als armellers
i tornar per a la banda dels armellers a la font de la beca
i és molt suau.
Ho veu que el diumenge, nosaltres.
És molt suau.
I parlàvem, perdó, de fer plantació de vers.
De vers.
De vers.
Els vers requereixen molta humetat, eh?
Clar, diu, diu, però potser sí que no...
que podria florir...
Bueno, florir.
En algun lloc.
D'allò, diu, perquè l'aigua de...
L'aigua de l'aigua.
Xuclaria l'aigua en certes zones.
Jo penso que aquí, al poble, n'hi ha molta aigua per sota.
Al poble hi ha molta aigua, de tota la vida.
No, i us diré perquè a casa meva n'hi ha el que diuen xops.
Jo tinc a casa meva darrere res.
Sí, tenen xops.
Tenia cinc, però de seguida es fan molt bé.
Són altíssims.
Són molt alts.
Sí, i ara tenia cinc i queden quatre.
I això que és un lloc petit.
Pensem que si n'hi ha arbres, els arbres xuclen a l'aigua,
xuclen a l'aigua i l'aigua no va per fora.
Se l'ha xuclat als arbres, eh?
Però vull dir que jo no...
No, no, però t'ho vinc a dir, perquè hi ha aigua de bebé,
perquè jo el rigo poc aquella part de darrere,
que és com un pati.
Sí, és com un pati.
No d'allò.
I el veus que sense regar...
Està.
Està.
Ara, per exemple, el que passa per allà,
m'agrada veure aquells dos arbres que creixen,
són altíssims.
Sí, sí, sí.
I és un tros, és un bocinet de part i de darrere de casa meva.
Bueno, penseu que el molí fariner es movia en aigua.
Sí.
Vol dir que en èpoques anteriors,
tota la riera porta força aigua, eh?
I aquí a la banda de baixa n'hi ha un altre,
que van descobrir que està a punt d'ensorrar-se del tot.
Queden uns quatre pedres, eh?
Aquí a la part de mig de l'ITU,
on està el riuet, exactament, una mica a la dreta,
que ja està el camí asfaltat, també.
Hi ha un altre tros d'altre molí que van treure,
que està a punt de derrumbar-se del tot,
perquè està al marge.
Vol dir que en una època funcionava...
Però què vols dir, que hi ha menys aigua o és que la xuclen?
No, del tot, del tot.
Hi ha tot.
Hi ha menys aigua i després els arbres a xuclen.
Pensem que ara hi ha molta més vegetació que a époques anteriors.
Si tu veus les fotos del poble,
eren tots ceps.
Sí, sí.
Això, a la muntanya, a la penya, al mor,
tot eren ceps, eh?
Que no regaven.
Que la filoxera...
Que no regaven.
Que la filoxera, doncs, això va carregar tot.
Això va carregar.
Que va carregar.
Ara hi ha més bosc i el bosc és xucla.
Ara hi ha...
El riuet està format per aigua que abans abastien les mines.
Però hi ha gent que diu, jo no ho sé, no ho puc confirmar,
que les mines s'estan aixugant, s'estan secant-se.
S'estan secant.
Per què?
Perquè si l'aigua cau en el túnel, que són 11 quilòmetres,
i ve a parar aquí, no va a un altre lloc.
Un element només s'esteix un, no n'hi ha dos.
Si l'aigua té una quantitat i ara se'n va...
Bueno, i es perd.
I possiblement...
Bueno, no es perd, ve aquí, ve aquí, però les mines no van.
A una de les fonts, no és a Sant Jus, però gairebé, a la plaça Mireia,
una de les fonts que anava moltíssima gent, però...
A buscar les arrafes.
A buscar les arrafes.
Està seca.
Està seca del tot.
I la de baix també, la del camí.
La del camí no ho sé, perquè aquella arreba, el baixant d'aquella muntanya.
L'altra també, però deuen haver desviat la Déu, i escolta'm,
és que el Manel a vegades anava, si anava a caminar, o amplia l'ampolla i tot això,
o una garrafa, no, no.
Diu, és que hi havia un senyor allà, diu, llevo tres hores per allanar una de ocho litros.
Clar, perquè cau gota a gota.
Però, i que hi havia, escolta'm, era un...
D'oll.
Molt, molt, molt.
Sí, jo me'n recordo d'aquesta font.
Sí, sí, jo no sé què passa.
Bueno, també plou menys, neva menys, i gastem molt, molt més.
I la desvien en l'origen per segons quines coses.
Clar, també, també, això.
I també hi ha amb els arbres que la xuclen.
També, també.
A l'hora que protegeixen la terra i tal, també xuclen la...
També xuclen la...
Clar, però diu que una massa verda atreu també la humitat.
de l'atmosfera.
Fa les dues efectes.
Faria ploure més per això que ploure costa.
Sí, fa els dos efectes.
No treu, no treu.
Un dia, que potser passa cada cent anys, que ve un d'aquell diluvi, que diríem...
I que la genesis es prossima.
Això mateix.
Sí, ho veient, gràcies per la paraula.
Doncs, escolta, i ho arrastra tot, eh?
Jo a vegades penso, a vegades aquells edificis que estan just al mig de la Riera, que després
ve l'Institut, a vegades penso, mare de Déu, com aquella vegada que va passar allà...
Sí, perquè està molt fons d'un Institut.
de l'Orotava.
L'Orotava?
Pues sí.
Recordeu?
Sí, sí.
Jo va passar a Mollet, era a Mollet.
Sí, sí.
No, no, això va ser part, però vull dir a Rubí.
A Rubí, que jo vaig anar allà a vacunar, tu, a Rubí, quan va haver-hi els 62.
800 morts.
Sí, en l'any 62 jo estava...
Perquè havien construït dintre de la Riera.
Sí, sí, sí.
Bueno, el meu marit anàvem a Sabadell, a casa dels tiets, i passàvem per aquella carretera.
Sí.
I tenia una caseta, que no era una caseta, era una torre.
I el càmping.
I tenia una piscina, bueno.
De tot.
Quan vam passar, després de tota l'enrementa que ens vam atrevit a passar un altre cop per
la carretera, s'havia endut la piscina, s'havia endut mitja casa.
Sí, sí.
I després...
I el càmping, com se li ocorre autoritzar càmpings en una...
zona inundable.
I tant.
És com si diguéssim que autoritzem un càmping en la bona aigua, que zona inundable.
Que, per cert, ahir em deia el regidor d'Urbanisme, que el que no es pot posar la llera a l'exterior,
perquè l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, diu que s'ha de fer un col·lector encara més gran
que el que n'hi ha, des de la bòbila.
Ah, sí?
Jo dic, hòstia, doncs vaja, destrosseu el camí, fèu-ho com a punt, com a punt almenys.
Diu, home, no, perquè serà un niu de brossa.
Diu, home, de brossa no, si és un parc públic s'ha de netejar, eh?
Ah, clar.
Que no, com a qualsevol parc públic, s'ha de netejar cada dia.
Dic, és una cosa dels que jo ja demani, com el camí aquell, que el proposta camí ja funciona,
que s'integre com a ordinari en els serveis de neteja del poble.
De servei, ja, clar.
Perquè ja està, com a immediat, ja, això, i com a immediat que posen un plafó.
Sí, sembla que ho van acceptar, a veure si ho fan, eh?
Però, clar, el problema sí que va vindre l'Aca i van dir que no, que en el macroprojecte ho aixecaran tot,
que la bona aigua, sí, sí, ho aixecaran tot per fer el col·lector des de la bòbila.
Caram, per donar aigua aquí.
No, no, per atregar les avengudes.
Per sota.
Perquè no, perquè si ve una d'allò de viguïa.
Que diu que la zona perillosa és la que fa el meandre, el meandre que dona exactament contra el polisportiu.
Que dona contra el polisportiu.
És que l'any 83 els nanos els van fer tornar tots a casa.
Ja us ho vaig explicar, que ells són joves, els dos, el Montfort, i l'altre que relativament joves per nosaltres, no?
Però en els 40 no coneixin això.
Dic, mira, i aquest any o l'any que ve, per estadística, toca la gota freda aquí.
Perquè ja han passat de 30 anys.
I el 83, 93, 2003, ja han passat de...
13.
2013 hem passat.
Dic, que toca.
Dic, la gota freda ho arrossega tot.
Dic, tornarà a taponar tot el que volen tot el que es preseu, perquè tot vindrà el material i anirà per dalt.
Dic, sí, claro que s'inunda, però si va per sota, per sobre, és més fàcil que no que es faci un tapó, eh?
Sí, perquè no saps, avall, la desgràcia que pots reventar.
Escolta'm, que el mur aquell del carrer que fa cantonada, els hi van prohibir que passessin per aquella vorera,
perquè es va començar a reinflar tota la terra de dintre del jardí, i escolta'm, els nanos,
a casa meva es va inundar d'una manera tan horrible, perquè van fer una obra al terrat,
i van deixar dos foradets com una moneda d'aquelles de 50 pessetes.
Tu diràs, l'aigua va anar pujant, pujant, i escolta'm, va ser...
Era l'avió de Mat, va venir la senyora Mat, i diu,
en la meva vida hi porto un munt d'anys administrant finques,
amb un terrat d'un tercer pis, s'ha pogut produir aquesta inundació.
O sigui, el pis destrossat.
Una piscina dalt.
Ja, però amb una piscina que va buidar pels sostres.
Fins demà!