.
Molt bé, doncs ara passen dos minuts d'un quart de 12 del matí.
Seguim el magazín matinal de ràdio d'Esberna al Just a la Fusta,
a la segona hora del programa.
Avui som dilluns 19 d'octubre del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el portaveu del grup polític municipal de Movem,
també regidor de l'Ajuntament de Sant Just, en Just Fosalba.
Bon dia, Just.
Bon dia, bon dia a tots i totes.
Just, tenim molts temes d'actualitat damunt la taula.
Comencem, si et sembla, fent una mica una valoració de la situació actual
després d'estar ja alguns dies amb aquestes noves mesures restrictives
implantades per la Generalitat.
I és que l'índex de contagi de rebrot està bastant alt.
Concretament a Sant Just va sortir que ahir tocava el 780,
que és una xifra molt i molt alta.
Sí, bé, Nora, res del que no poguéssim esperar.
De fet, ja s'anunciava, no?, quan estàvem a l'estiu,
que segurament l'octubre seria un més difícil.
Jo crec que en aquest sentit estàvem avisats per part dels experts
que controlen la matèria de la pandèmia i el desplegament de la mateixa.
O sigui que en aquest sentit estàvem més o menys avisats
que tindríem un octubre difícil.
Jo crec que això, evidentment, sempre és dolent.
A ningú li agrada les xifres que has augmentat.
Però bé, que era una cosa que sabíem que acabarien anant a parar
en una situació similar a aquesta.
Sembla que aquests primers dies, sobretot aquest cap de setmana,
ens hem relaxat una mica.
s'han vist imatges de...
Bé, aquí és en just pel tema de les platges, no ens afecta, no?,
però sí el tema dels parcs naturals,
Santa Fe del Montseny, Collserola...
Hem de tenir una mica de consciència, no?
Doncs sí, sí, sí que és veritat que sembla que del bar
hem anat del bar i del restaurant a la muntanya i a la platja
i sí que hem de tenir consciència.
És veritat que al final hem de recordar que la propagació del virus
no és qüestió d'estar a la muntanya o al bar,
és qüestió de les mesures de seguretat, no?
La distància, la mascareta, el grup reduït...
Tot això és el que hem de tenir sempre present
quan ens relacionem, quan ens movem,
ja sigui en l'aspecte formal o en l'informal.
Evidentment, el tancament de bars i restaurants
volia o vol aplicar aquesta mesura, no?
I és el moment on et relaxes més,
on segurament t'apropes, no m'estens la distància,
et treus la mascareta, menges...
I és més fàcil que la propagació del virus estigui allà,
però és veritat que si al final ens anem a la muntanya,
ens tinguem la mascareta, caminem plegats,
subem...
Fem el pícnic.
Exacte. Al final, la situació és bastant similar
a la del bar o restaurant.
Per tant, cal fer un esforç col·lectiu
per mirar de mantenir aquestes mesures,
que són les que úniques que ens garantiran
que el virus no es propagui, no?
I és veritat que sí, que Coiçola ha tingut una eclosió,
com recordem que també va tenir-la
en el moment del desconfinament,
que semblava que Coiçola era el parc d'atraccions
del municipi i dels municipis del voltant.
Doncs hem de tenir...
Fer esport i aprofitar la muntanya és fantàstic,
però ho hem de fer amb consciència i seguretat, no?
Alguns locals, concretament els restaurants,
els bars també d'aquí Sant Just,
com la resta de Catalunya,
s'han tancat per arribar d'aquestes noves mesures.
Es podrien haver fet mesures més flexibles,
tenint en compte les pèrdues que suposen
aquestes instruccions per a aquests tipus de locals?
Per exemple, deixar les terrasses almenys obertes,
tancar el consum a dins, no?
Però deixar terrasses obertes, per exemple?
No, doncs la veritat, no en soc molt expert a aquest tema.
Entenc que la decisió és una decisió dura d'aprendre,
perquè estàs dient a molts negocis que han de tancar,
però també cal matitzar que no és un tancament del tot.
Vull dir que recordem a la ciutadania
que poden anar a buscar menjar en molts restaurants i bars de Sant Just,
que encara que no estiguin oberts de manera habituals
i que es pot buscar de manera ordenada i amb cita prèvia,
doncs menjar i de més,
que també serveix com a mínim que aquell negoci
tingui un cert ingrés, no?
Vull dir que també animar a la ciutadania de Sant Just
a que això existeix i que el bar no està absolutament
ni totalment tancat, o no la seva totalitat dels bars, no?
Però sí que és veritat que al final les mesures són dures.
Jo crec que el Departament de Salut i la Sanitat
ja es va expressar en el seu moment
i preferien fer mesures dures durant un curt temps
que no mesures més toves o laxes
durant un temps més perllongat.
De moment són aquests 15 dies
que hem de veure també com evolucionarà, no?
Nosaltres estem pendents perquè són 15 dies,
però és probable, no sé amb quin grau de possibilitat,
però és probable que siguin més dies, no?
I és veritat, s'ha d'ajudar al sector comercial.
Hem d'intentar posar mesures sobre la taula.
Des de l'Ajuntament ja n'hem fet algunes quantes.
La Generalitat també hauria d'abordar el tema
sobretot dels restaurants i dels bars,
que són els que potser més afectació tenen.
Ajudes a molts treballadors i empresaris,
que molts d'ells són autònoms o són petites empreses,
que es dediquen a aquest món, no?
I que realment ho tenen difícil.
Ara just passem a més actualitat a Sant Justenca.
Per exemple, podem parlar de medi ambient i de residus.
D'aquí poquet, al mes de novembre, si ho hem llegit bé,
comença ja aquesta recollida porta a porta dels comerços d'aquí al poble.
Serà tot un canvi?
Com s'organitza tot això?
Bé, portem bastants mesos, un any i pico,
implementant aquest nou sistema.
El que vol és que precisament els comerços i els bars i els restaurants també
no hagin de fer l'esforç d'anar a llançar la brossa del contenidor
que tenen més proper de carrer,
sinó que els vindrem a buscar a la porta.
Per això es diu porta a porta.
El sistema és un sistema on ells tindran una sèrie de busols,
depenent del comerç i del que produeixi,
en tindrà més o en tindrà menys.
Per exemple, si una empresa petiteta només fa paper,
perquè és una oficina i només fa molt paper,
no li passarem a recollir les altres fraccions,
només passarem a recollir les fraccions
que elles declarin un cert volum.
No té sentit passar-li a recollir totes les fraccions
quan potser una oficina de tres persones fa molt paper
però no fa rebuig o no fa orgànica, pràcticament.
Això ho pot assimilar el contenidor de fora, no?
Nosaltres recollim les fraccions de cada...
Totes les fraccions que declarin cada comerç,
des del vidre, el paper, el plàstic, el captor,
l'orgànica i la resta,
i va organitzat per dies.
Tens una sèrie d'horaris de matí i de tarda, de recollida,
on el comerç el que ha de fer és treure el contenidor fora,
a la façana del seu establiment.
Nosaltres li passarem a recollir aquell bujol.
El bujol és el cobey, per dir-ho així.
Té com un... el que es diu un TAC,
és com un sistema... com un xip petitet implementat
que permet la lectura quan s'apropa a un dispositiu
i ja identifica quin bujol de quin tipus és
i de quina empresa és o de quin comerç és.
Això ens permet també fer una recollida de dades, no?
Precisament de saber què s'està llençant
i com s'està llençant i en quin voló.
Per tant, l'operari anirà al bujol, imagina't, d'orgànica,
l'obrirà, veurà que està en mig ple o ple o buit,
marcarà el TAC i dirà quin tant per cent de plenament té.
I així anirem fent.
Anirem fent amb totes les faccions recollides
a mesura que anem passant els diferents circuits de recollida.
S'ha informat prou als comerciants
de què és el que han de fer i com ho han de fer?
Sí.
En aquest sentit hem abocat molts esforços
perquè sabem que la recollida de residus
és un tema complex i és un tema quotidià.
Per tant, afecta molt el dia a dia de tots i de totes,
dels ciutadans i dels comerços també.
Hem fet unes visites des de fa...
Jo crec que més d'un mes
que estem fent visites a tots els comerços
on una sèrie d'informadors expliquen el nou sistema,
expliquen què suposarà pel comerç,
els donen material d'informació
i ara ja estem engegant la campanya comunicativa
que començarà, ja veureu d'aquí molt poc,
amb el lema Canviem el xip,
que precisament fa referència a aquesta idea de canvi de xip mental,
però alhora també la implementació d'aquest sistema intel·ligent
i precisament volem que el comerç s'hi impliqui.
Dir-vos que en reunions prèvies que ja havíem fet,
perquè per culpa de la pandèmia
això hem hagut d'anar-ho movent al de calendar
i perquè ens ha costat una mica més implementar-lo,
però ja havíem fet reunions amb el comerç,
reunions presencials que havien vingut aquí a Canjina Està
i la recepció per part del comerç era molt bona.
Vèiem positiu que se'ls recollís a la porta la fracció
i a més jo creiem que era positiu que es podia amuntar molt
el tant percent de recollida selectiva.
O sigui que en principi tenim un bon acolliment,
s'ha fet un bon acompanyament amb informadors
acompanyant i resolent dubtes,
es fa una bona campanya de comunicació
i els informadors seguiran treballant
durant la implementació per resoldre nous dubtes,
perquè estic convençut que algun dubte sortirà,
la gent tindrà opinions,
segurament també farà aportacions que poden millorar
el model de recollida
i mica en mica farem aquest treball.
Per exemple, un dels avantatges és que,
per exemple, et dic ara,
perquè potser és també el més visual,
els contenidors blaus de paper i cartró,
les típiques caixes que ocupen ja la meitat del contenidor,
doncs aquests casos llavors no s'haurien de donar,
o sigui, tindrem més espai, no?
Mira, penseu que el volum que genera el comerç de Sant Jús
és un terç, un terç del total.
Per tant, estarem traient un terç del volum
que ara mateix ocupa tots els contenidors
i fan diferent mida i diferent categoria,
perquè no és el mateix la resta que l'orgànica,
que el rebuig,
però un terç l'estarem traient del contenidor de carrer
i l'estarem portant al porta-porta.
Això també ens ajudarà molt
que el contenidor de carrer estigui una mica més buit,
com tu dius,
ja que les caixes potser no ocupin tant de volum,
que els plàstics potser estiguin una mica més fluixos,
que l'orgànica també tingui una mica menys de volum
i així ens ajudarà a tots i totes
també a tenir uns millors contenidors de carrer
que també s'hi estan fent esforços
per millorar aquesta necessitat.
Però també és vital que tu apuntes,
jo crec que aquí també cal dir-ho.
Ens hem de recordar que quan llancem una capsa de cartró
l'hem de plegar.
Això és importantíssim,
perquè no és el mateix que el cartró
amb la caixa de forma original
ocupa molt de volum,
que no pas plegar-la,
que ocupa molt menys volum.
Jo crec que aquí també cal fer esforços
a tots i totes, comerços i ciutadania,
per recordar que quan un vei llançar
una capsa de cartró, per exemple,
doncs es pot plegar,
no hi ha problema.
I és molt sànsit
i plegar una capsa de cartró
no el correspon una gran tasca.
Això és un mica en mica
elements de consciència
que hem d'anar agafant tots i totes.
Això és pel que fa als comerços,
perquè la resta de població,
aquest nou sistema
de contenidors intel·ligents
i amb targetes,
quan està previst que comenci?
Nosaltres ho tenim previst
de cara al primer trimestre del 2021.
Nosaltres hem anat,
com ja ho hem parlat aquí alguna vegada,
hem anat modificant el calendari
precisament per als efectes de la pandèmia,
principalment,
que creiem que és oportú
engegar-ho en un moment
on estiguem en una millor situació.
De moment el calendari
és primer trimestre del 2021,
però seguirem amb aquesta flexibilitat
que hem seguit fent,
que crec que és el que ens toca
en aquest moment
i en aquesta manera de viure
que ens ha tocat tots,
que ens toca a tots ser
molt, molt flexibles
i des de l'Ajuntament
doncs també ho hem de ser.
A més,
ara també s'està promovent
una campanya,
em sembla,
sobre les bosses de plàstic,
bosses les justes,
es diu,
senjuts sense plàstic,
una mica on es vol arribar
amb aquesta campanya?
Aquesta és una campanya
que entra dins
la setmana
de la prevenció de residus
i el que volem
és precisament
donar consciència
que cal eliminar plàstic.
Més enllà de reciclar,
que el reciclatge
és una opció molt bona,
el que cal principalment
és reduir el volum
dels residus que generem.
És la primera eslabó
de la cadena
que hem de trencar,
no?
Si volem realment
contaminar menys,
el que hem de fer
és consumir menys
i consumir menys
vol dir menys residus
i generar menys residus.
Una de les opcions
que nosaltres tenim
és precisament
eliminar tot el plàstic
d'un sol ús.
En aquest cas,
l'aposta per eliminar
el plàstic d'un sol ús
és el de les bosses
típiques de la fruiteria,
de tot el granel,
de la verdura,
que són aquestes típiques
poses,
no poses els plàtans,
normalment
la majoria de comerços
són de plàstic,
alguns són de paper,
nosaltres el que proposem
és una bossa reutilitzable,
que sempre es pugui
tornar a utilitzar
una vegada i una altra
i una altra i una altra
i no generis
un residu acumulat
de plàstic o de paper,
sinó que senzillament
aquella bossa et serveix.
És una campanya
en què hem repartit
bosses gratis
en els tres mercats,
en els dos mercats
amb volants
i en el mercat municipal
i el que volem
és precisament
que la gent
a través d'un petit joc
que és molt senzill,
et dona una cartolina
i cada cop
que utilitzes
una d'aquestes bosses
et marcarà
un petit segell
i al final
si aconsegueixes
completar la cartolina
que ja et serveix
com un bal
per participar
en un sorteig
i a més
et donen
un altre pack
de bosses
per tant
en tens tres
més tres
i vas fent,
vas jugant.
La gràcia
és que la gent
que realment
fa servir aquest sistema
tingui bastantes bosses
per poder reciclar
i a més
per participar al concurs
una mica
per animar
la gent
a utilitzar
el plàstic
a deixar d'utilitzar
el plàstic
d'un sol ús
que per cert
aquí a poc
i també
per directius
europees
no podrem
les empreses
no ho podran
fer servir
i potenciar
no el paper
sinó
les bosses
que són
reutilitzables
una vegada
i una altra
i una altra
a més
apostant també
pel comerç local
tota la gent
que vol
fer aquest
concurs
i vol participar
i vol tenir
més bosses
doncs també
d'anar consumint
el comerç local
utilitzant
aquestes bosses
per tant
també és un incentiu
més
per ajudar
els comerços
de Sant Just
en aquesta situació
Has parlat
de fet
has mencionat
la paraula
del mercat ambulant
estem veient
que les parades
del mercat ambulant
de la plaça
Camoapa
es situen
lluny
de les palmeres
què els passa
a les palmeres
les palmeres
ja no hi són
ja no hi són
jo crec que es van treure
divendres
o durant el cap de setmana
si passeu avui
ja no hi són
aquestes palmeres
estan malaltes
tenien un
no sé si era un fong
o una espècie
d'animal
diria
algun insecte
que es menjava
per dintre
i es podria
llavors era
molt inestable
era un arbre
que de fet
ja en va caure
un
i es va detectar
que era
per aquest
problema
i això feia
que l'estabilitat
de l'estructura
de la pròpia
arbre
és malmater
i fos dèbil
i fos dèbil
amb el perill
de caure
exacte
tenia un perill
de caure
i de fer mal
a la gent
que pogués
estepar-hi
i parlem ara
just d'activitats
culturals
d'oci
de tardor
aquest cap de setmana
s'ha fet
com la primera prova
ja amb els concerts
del vespre
del dissabte
com es valora
l'experiència
es poden seguir
fent actes
d'aquesta mena
amb aforament reduït
a l'aire lliure
amb cita previa
cita prèvia
ara per ara
sí
i dic ara per ara
perquè potser
les circumstàncies
com ja he dit
hem de ser flexibles
i poden canviar
d'aquí una setmana
o dos
depenent
del que la sanitat
el Procicat
i el Ministeri de Sanitat
ens digui
però ara per ara
es poden seguir fent
i la nostra aposta
és fer-les
no creiem
que haguem de matar
la cultura
de fet
li hem de donar
un impuls
en aquesta situació
que és tan complexa
per ells també
és veritat
que les mesures
de seguretat
funcionen
i si s'apliquen
funcionen bé
jo crec que
van ser un èxit
totes les activitats
tant el compte a comptes
com els dos concerts
crec que va ser
un èxit de participació
i això posa
també
en relleu
la importància
de la cultura
i que la gent
tingui un espai
d'oci
i d'esbarso
i si s'ha de fer
mesures de seguretat
doncs es fa cap problema
la gent va mantenir
molt bé
les distàncies
va mantenir molt bé
les entrades i les sortides
l'aforament
vull dir que no vam tenir
cap mena de problemàtica
es pot fer
si s'organitza bé
i es fa bé
i jo crec que hem de seguir
apostant
per poc que puguem
per aquests tipus
deformats
perquè és que
no podem deixar
la gent sense cultura
és essencial
també pel desenvolupament
de tots i totes
com a ciutadans
i una necessitat
també al final
de salut
fins i tot mental
aquesta necessitat
de poder tenir activitat
més enllà
de l'obligatòria
perquè és que
si no
ens quedarem tots a casa
i això també
doncs afecta
afecta emocionalment
i a la salut mental
parlant ara
d'infants
també
de salut mental
d'actes
la xarxa 06
amb l'Ajuntament
i la UAB
estan organitzant
com fan cada trimestre
unes menes de sessions
aquest cop són virtuals
amb professionals
per tractar aquest cop
els maltractaments
i els abusos sexuals
a la infància
i l'adolescència
parlant-nos una mica
just d'aquestes
bueno
sí
d'aquestes sessions
o de la temàtica
que s'ha escollit
sobre els maltractaments
sí
aquesta és una iniciativa
que la xarxa
ja fa temps
que té voluntat
d'entomar
és veritat que
que se n'havia parlat
en edicions anteriors
de la xarxa
en els anteriors cursos
de poder abordar
aquesta temàtica
que és una temàtica
molt complexa
però molt necessària
d'abordar
perquè crec que és un tema
que en la nostra societat
és un tema bastant tabú
el tema del maltractament
però sobretot
de l'abús sexual infantil
jo crec que és un tema
que és difícil d'abordar
que cal preparar
els professionals
també per detectar
per ser capaços
d'acompanyar
per ser capaços
de valorar
per tant
nosaltres hem fet
un programa
de tres sessions
que precisament
s'aborda
des d'una professionalitat
immensa
a través d'uns professionals
de cap
i de salut
i de psicologia
que ens permeten
abordar
des de la professionalitat
aquest aspecte
i que creiem
molt important
abordar
al final
quan mides
les estadístiques
i veus que
per exemple
amb l'abús sexual
un d'aquest
de cinc infants
a Europa
ha patit alguna vegada
algun tipus d'abús
el que et fa reflexionar
és que és un tema
molt tabú
que s'anava a parlar
molt més
perquè al final
moltes d'aquests casos
acaben generant
malalties mentals
a posteriori
perquè és veritat
que és un tema
que no se'n pot parlar
o no se'n parla
i cal abordar
per tant
jo aplaudeixo
molt fort
i ja ho vaig dir
en els dies
a la valentia
de la xarxa
i de la gent
de la xarxa
per trigar aquest tema
per decidir-lo abordar
perquè és un tema
molt necessari
i que es posi
sobre la taula
i que se'n parli
són tres sessions
una ja s'ha fet
es va fer
el 6 d'octubre
i les altres
queden pendents
pel novembre
i també pel desembre
sí, correcte
parlem ara
sense marxar
dels infants
de l'impuls
del pla local
d'infància
i adolescència
s'estan marcant
ja una mica
les accions
més definitives
en diferents sessions
virtuals
que s'han anat fent
què es vol fer
concretament
just amb aquest pla
que va començar
una mica
ja al mes de febrer
bé, aquest pla
el pla local
d'infància i adolescència
el que vol
és marcar
una sèrie
de línies
estratègiques
pel desenvolupament
de polítiques
públiques
entorn a la infància
i a l'adolescència
res més que això
que és bastant
ambicions
i necessari
pel municipi
vam començar
és veritat
en meitat
de la pandèmia
perquè
teníem ganes
d'impulsar
el pla local
i creiem que
a pesar de la situació
era el moment
perquè al final
també tens un ritme
de mandat
i polític
que necessites abordar
i el pla local
és com un inici
per començar
fer accions
i al final
necessites poder
tenir aquest temps
per desenvolupar
les accions
van participar
més de 130 persones
es va fer una diagnosi
clar evidentment
primer el pla
es divideix
en una diagnosi
una anàlisi
de la realitat
i a partir
d'aquesta fotografia
doncs una sèrie
d'accions
desenvolupant
diferents eixos
i el que
vol treballar
precisament
són objectius
estratègics
sí que hi ha
detalls
de propostes
d'accions
concretes
però principalment
el que et diu
el pla
és escolteu
d'aquests àmbits
de participació
de cultura
de protecció
a la infància
d'espai públic
tota una sèrie
de línies
i accions
a desenvolupar
de manera estratègica
i és veritat
que sí que
després de la terra
hem accions concretes
propostes
d'accions concretes
que anirem
duent a terme
de fet el pla local
el portem a aprovació
aquest ple
el ple d'octubre
de finals d'octubre
si tot va bé
doncs quedarà aprovat
i així també
nosaltres
com des de residu
i infància
podrem començar
a desplegar
les diferents accions
i les diferents
línies estratègiques
o objectius estratègics
del propi pla
el pla va sorgir
perquè vau notar
mancances
en aquest àmbit
o perquè
diferents grups
o la mateixa ciutadania
demanaven
tenir alguna mena
d'eina
d'aquest tipus
no
principalment
sorgés
de dues
voluntats
o de dues accions
la primera
és que
i particularment
jo com a regidor
sempre he volgut
planificar les polítiques
que estic duent a terme
quan
el matí passat
que portàvem
temes de joventut
doncs el pla jove
que creiem que era important
tenir precisament
un document
que és similar
al del pli
en el fons
és una anàlisi
una diagnosi
i una sèrie d'accions
també ho feia
amb la ciutat educadora
vam fer un projecte educatiu
de ciutat
que precisament
també es basava
en planificar
de manera conjunta
amb la ciutadania
tota una sèrie d'accions
per desenvolupar
la ciutat educadora
i amb infància
el mateix
al final
et trobes amb aquesta necessitat
de dir
si vull fer les polítiques
d'infància
que més optimitzen
els meus recursos
i més impacte tinguin
en la societat
cal partir
d'una bona anàlisi
i desenvolupar
unes bones polítiques
amb uns objectius
clars
i estratègics
i això es fa
elaborant plans
has de perdre una mica de temps
per poder anar molt més lluny
és la idea aquesta
la idea de no viure
el dia a dia
només amb accions concretes
que et poden venir al cap
des dels tècnics
o des dels regidors
que poden ser molt bones
sinó fer una mirada
molt més estratègica
a llarg termini
amb l'elaboració de plans
que et permeten
desenvolupar polítiques
crec que molt més ben estructurades
i per això aquesta voluntat
a part d'això
és veritat
que també ens va molt bé
ens va molt bé
el pla
perquè
volem ser ciutat amica
de la infància
que és un reconeixement
de l'UNICEF
i precisament
un dels elements
que també
una de les condicions
que el pla
que l'UNICEF posa
per demanar
ser ciutat amica
de la infància
és precisament
tenir un pla local
d'infància i adolescència
per tant
benvingut sigui també
el pla local
perquè ens permetrà
optar
aquest reconeixement
que volem obtenir
coses d'aquest pla local
es poden consultar
de fet a la nova web
que teniu també
des d'educació
tenim una nova web
de ciutat educadora
que és veritat
que estem treballant
i per donar-hi
encara més contingut
i quan tinguem
el pla aprovat definitiu
sí, el podem trobar allà
ja el podreu consultar
allà mateix
sí, sí
i també
just una bona notícia
sembla que la Generalitat
ha donat
l'aprovació
per poder
començar
ja a construir
aquesta segona escola
presó
a Sant Just
sí, tenim
ja
va passar
per
l'urbanisme
el planejament definitiu
per tant
ja tenim
el planejament
aprovat
per poder tirar endavant
la construcció
d'aquesta segona escola
estem
elaborant
el pla
el projecte executiu
de l'obra
per tant
amb les arquitectes
que estan treballant
amb el projecte
per desenvolupar
el projecte
de l'obra
i també estem treballant
juntament amb la Diputació
a través d'un recurs
els estudis de costos
que ens ha de permetre
saber
exactament
com engegar l'escola
amb quines fases
i també tenir un estudi
de quins costos
hem d'assumir
d'aquesta nova escola
a Bresol
ens quedarà elaborar
el pla funcional
que ens ha de permetre
també
definir
com ha de funcionar
l'escola
i com s'ha de desplegar
la voluntat
és que s'assimili
molt
el funcionament
també de marrecs
evidentment
amb les
circumstàncies
i condicions
del nou edifici
de la nova emplaçament
però la voluntat
és que
tenir un model
de 0-3
de municipi
no d'escoles
sinó
no que cada escola
tingui el seu model
marrecs
i la que vingui
sinó que
tot el 0-3
és en just
sigui
una massa homogènia
i per tant
tingui un contingut
similar
i sigui
un projecte
conjunt
en definitiva
i això és un element
que també estarem
elaborant
d'aquí a poc
La setmana passada
just hi va haver
una reunió
de formació
a les entitats
sobre el tema
de l'ajudes econòmiques
a famílies
per les activitats
extraescolars
de quines ajudes
estem parlant
o sigui
qui té accés
és una mesura
per fer front
a desigualtats
o quines entitats
poden
Bé
la mesura
el que es basa
en la mesura
és en la idea
que l'educació
no s'acaba
i comença
a l'escola
sinó que es dona
al llarg de la vida
i en molts contextes
i que les activitats
que en un moment
es coneixen
com a activitats
extraescolars
també són
educació
i també són
fonamentals
per tant
fonamenten
també un dret
cap als infants
i als joves
i nosaltres creiem
que hem de garantir
aquest dret
i aquest accés
a aquesta educació
que també és una educació
diguem-li
no formal
o informal
posem-li
l'adjectiu
que vulguem
però creiem
que és necessària
i vital
per la formació
i el creixement
de l'infant
i de l'educació
llavors
com que
si volem garantir
aquesta necessitat
i aquesta educació
perquè creiem
que els hi va molt bé
perquè és veritat
que al final
un infant
o un jove
que ha pogut
fer activitat esportiva
que ha pogut
fer música
que ha pogut
fer anglès
o que ha anat
al cow a l'esplay
doncs
va amb una motxilla
més carregada
que un que
per motius econòmics
potser no ha pogut
accedir
a aquest tipus
d'estrescolars
llavors el que volem
és garantir
aquest dret
el que fem
és senzillament
una convocatòria
que està oberta
per qualsevol persona
que amb una sèrie
de barems econòmics
evidentment
pugui demanar
aquesta ajuda
és una ajuda
que cobreix
fins a 500 euros
anuals
de curs
per dir-ho així
perquè això va funcionar
per curs acadèmic
com la majoria
d'extrescolars
per tal de cobrir
per cada infant
com a mínim
una activitat
estaríem parlant
de futbol
de bàsquet
de totes les esportives
estaríem parlant
també d'anglès
i de més
estem parlant
de música
estem parlant
d'activitats
de lleure
estem parlant
d'activitats artístiques
estem parlant
de tot aquest tipus
d'activitat
nosaltres el que fem
és conveniar
també amb les entitats
o les empreses
o qui estigui darrere
del qui gestiona
l'activitat
perquè els diners
directament es paguen
a aquestes entitats
no a les famílies
i a l'infant
llavors a partir d'allà
pot anar a l'activitat
que pot dir-ne
com qualsevol altra
i aprendre
que és el que també
serveix
no?
i ja per acabar
just
veiem que les xarxes socials
de Movem
esteu donant visibilitat
també a la commemoració
que va haver
el 17 d'octubre
sobre la
despatologització
si ho dir bé
del col·lectiu tan sexual
aquí a Sant Jures
es farà algun acte
al respecte
sobre aquest mes
perquè també és veritat
que el mes d'octubre
està considerat
el mes de la visibilitat
trans
es llegirà alguna mena
de manifest
en conseqüència?
llegim un manifest
que s'ha redactat
per el Transvest Power
d'aquí
de les Roses de Sant Feliu
llegim un manifest
al ple
la veritat
que ens hauria agradat
poder fer
algun tipus d'acte
però és veritat
que les condicions
de salut
no ens permeten
celebrar aquest tipus
d'accions
llavors el que hem aconseguit
parlant amb les persones
de l'entitat
doncs hi hagi
un manifest al ple
precisament per
per assenyalar aquest dia
i commemorar
aquesta acció
molt bé
i per cert
com va
ja esteu en marxa
des de movem
de la redacció
de la segona revista
el rentapeus
estem
estem
estem parlant
quins temes
estàvem pensant
volíem fer un especial
només dedicat
a un sol tema
que si voleu
l'avanço
és el tema energètic
ens interessa molt
la transició energètica
i com afrontem
els reptes energètics
del futur
i volíem precisament
fer un especial
l'energia
jo crec que
si tot va bé
cap al novembre
o desembre
potser tenim
la segona edició
doncs mira
per la propera
entrevista
que ens toqui
com a portaveu
podem parlar-ne
a veure si arribem
l'equip de redacció
arriba a temps
de l'edit
a la revista
sí, sí
igualment
de parada
els temes
de l'estat