Passen 12 minuts de les 12 del migdia.
A aquesta hora parlem d'un acte que es fa avui dijous
a l'espai de lliure creació Carme Malaret,
al local del carrer Bonavista.
Serà dos quarts de vuit del vespre,
en què l'historiador de l'art Pau Minguet
reflexionarà sobre la tercera edició del projecte Custòdia
en un acte que porta per títol recórrer el passat per crear present.
El tenim avui aquí a la ràdio.
Molt bon dia, Pau, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Per parlar una mica del que explicaràs més ampliament aquest vespre.
A veure, hem dit que una mica es fa parlar del projecte Custòdia,
que arriba aquest any a la tercera edició.
És aquest projecte que s'impulsa des de l'espai de lliure creació Carme Malaret
i que cada any funciona força bé, no?
Sí, sí, vull dir, estem molt contents que sigui la tercera edició ja.
I jo una mica l'encàrrec que em van fer
era d'allunyar-me una mica d'aquesta cosa més anecdòtica i vivencial
de dir, ostres, com ha anat la primera, com ha anat la segona
i ara com es presenta la tercera.
Sinó una mica intentar, des d'un punt més allunyat,
valorar el projecte i intentar extreure'n pensaments i reflexions
al voltant d'aquest projecte, però des d'un punt, això,
una miqueta separat, no tan vivencial.
Llavors, ja ho deixa clar una mica del títol, no?
Segurament, perquè aquest recorre al passat per crear present,
suposo que no parles només de les edicions en si,
sinó que va una mica més per la part de l'art, no?
Sí, exacte. Una miqueta, bueno, és per aquesta cosa d'agafar...
El projecte Custòdia es basa en la capelleta que anava itinerant
per les cases d'aquí Sant Just.
Llavors, una mica és això, no? Com agafar un objecte del passat
i que ens permeti, canviant el context,
que ens permeti parlar de la nostra contemporaneïtat.
Clar, perquè, de fet, aquest projecte funciona així, no?
Hi ha com unes obres que van passant de casa en casa,
hi ha diferents persones que decideixen formar part d'aquest projecte, no?
I són les que reben aquesta obra que va itinerant, no? Una mica.
Exacte, sí. Bueno, si ens baséssim en la capelleta original, no?
Doncs era una que anava a diferents famílies.
En aquest cas, perquè sigui com un cicle més tancat,
són 11 capelletes, per dir-ho d'alguna manera,
i 11 persones que les reben.
De tal manera que durant un any,
tu, com a persona que reps,
tindràs a casa teva les 11 peces cada mes canviant-ne una.
Per tant, ha lligat una mica amb aquesta reflexió que deies,
aquest procés, no?
Aquest fet que algú tingui aquestes 11 obres a casa,
li dona també un valor concret a aquesta obra?
O sigui, l'obra concreta per a l'artista
adopta un altre significat,
el fet que l'hagin vist 11, entre cometes, famílies diferents?
Sí, però més que l'artista,
jo em posaria en la reivindicació de la persona que ho rep,
o sigui, del públic, per dir-ho d'aquest nom.
El que ho consumeix, entre cometes, no?
Sí, o sigui que així més burocràticament
anar a un museu seria el públic,
en aquest cas és en un espai privat,
però no deixem de ser públic.
Llavors és una mica aquesta militància
i aquesta creença cegues
que a tu t'arribarà una cosa durant un mes a casa teva
que no saps què és,
i una mica és això, animar-te a llançar-te al buit
a saber que potser saps que t'arribarà alguna cosa
però no saps en absolut quina cosa serà.
I llavors això està bé
perquè clar, jo crec que al final del procés,
del projecte, estaria bé que ens trobéssim tots,
que es fa, eh?
Que ens trobéssim tots i així
i sobretot que les persones que ho han rebut
veure tot el ventall diferent d'interpretacions
que han tingut les 11 persones sobre una mateixa peça.
Exacte, que només potser el fet de situar-la
a un lloc a un altre ja diu coses, no?
Sí, sí, evidentment.
Avui, bueno, un dels temes centrals
del que intentaré explicar aquesta tarda
és com l'espai condiciona substancialment
la interpretació o la visió
que podem tenir sobre un objecte.
Per tant, el moment en què la persona rep
aquesta capelleta, entre cometes,
aquesta obra, i tria, no?,
situar-la a un lloc,
aquesta decisió ja és important, no?
Sí, sí, aquesta decisió és...
Bueno, és la clau, potser,
de com s'interpretarà aquesta.
Sí, sí, condicionant totalment
la percepció que tenim sobre l'objecte.
Deies que en les anteriors edicions
heu fet una mica aquesta de posar en comú, no?,
després, i surten coses curioses
a l'hora, doncs, de pensar
en com s'ha rebut una obra
en un lloc o altre?
Sí, això segur, història,
sempre n'hi ha moltes.
L'únic que també, per no fer una cosa
que s'hagi d'esperar tant de temps,
doncs des de l'Espai de Lliure
Graciçó Carme Malaret,
amb tot el projecte Custòdia,
s'ha fet una web, hi ha un bloc,
en el qual es demana
a les persones que hi participen
que vagin fent com entrades,
una miqueta sense desvelar
ni penjar fotos
de la cosa que han rebut,
però sí una miqueta, doncs, ostres,
no la primera impressió,
ara justament,
em sembla que avui, demà i demà passat
són els tres dies que coincideixen
amb el primer canvi d'obra,
o sigui, ara ja fa un mes que va començar,
i ara, doncs,
animar una mica la gent que participa
a que el rebre la nova peça
i el despedir,
la que han tingut tot aquest mes,
fessin com una petita entradeta,
perquè, a més,
em hi agafen una miqueta de ganes
de saber aquestes reaccions
per part de la gent.
Perquè a més les té gent
no només de Sant Jús, no?
Em sembla que...
Sí, bé, clar,
a Sant Jús,
l'embrió és aquí a Sant Jús,
i és una mica més fàcil
sociabilitzar-ho,
però sí, sí,
en altres edicions també,
però en aquestes
s'intenta exportar una mica
a diferents llocs.
Perquè són obres,
i en tinc,
de diferents tamans, no?
També, suposo que...
Sí, a veure,
el tamany, vull dir,
no pot ser molt gran
perquè es demana que...
Que pugui arribar tot arreu, no?
Sí, que pugui arribar
i que sigui fàcil de transportar
quan es fan els canvis i així,
però sí,
en general,
no són peces molt grans, però...
Clar, per tant,
és durant tot un any, no?
Perquè si és 11 o gairebé un any.
Sí, sí, són 11 mesos,
l'agost es fa festa,
llavors, bueno,
hi ha una persona que...
La peça que tens el juliol
la tens tot l'agost, també.
Els mesos d'estiu.
Doncs,
i a l'acte d'avui
entenc que també vindran
possiblement els que custodien
aquestes obres,
una mica s'agressa...
Sí, vull dir,
està adreçat una miqueta a tothom,
també a la gent que no coneix
el projecte,
per donar-lo a conèixer,
però, evidentment,
a les persones que han participat
en les dues altres edicions
o que estan ara mateix participant,
tant els que les custodien
com els que les han fet
estan convidadíssims a venir,
perquè la gràcia d'avui
és que jo primer intentaré fer
això dels meus arguments
i una petita explicació
del que jo crec
que és important dir
sobre el projecte,
però després convidem
a que en seguim parlant
i que la gent...
Una mica de debat obert, no?
Sí, de debat,
que puguem discutir-ne
i que totes les interpretacions
i aportacions que fa jo a la gent
són igual de vàlides
que les que pugui fer jo.
Clar, d'alguna manera
aquest projecte
dona molt la veu
al públic, no?,
que deies abans,
és a dir,
en qualsevol procés artístic
existeix el concepte del públic,
però en aquest cas
és més evident, no?,
que en altres, potser?
Sí, potser sí,
perquè clar,
el fet de...
jo crec que és el fet aquest
de no anar a consumir art
fora,
sinó que el portes a casa teva,
però el fet aquest
que és una cosa efímera,
transitòria,
també fa que, ostres,
aquest mes jo crec
que l'aprofitis més,
que no pas que...
T'obligues a mirar-ho més.
que penges un quadro
a l'habitació
i passa a ser decoració
i després acaba desapareixent,
de fet.
Llavors, concentrar-ho
en aquest mes,
en l'incentiu aquest
que t'arribarà una peça nova,
deixes aquesta,
m'agradarà més,
m'agradarà menys,
jo crec que això
et manté alerta
i fa que durant tot el procés
la gent estigui
com molt animada.
Clar, és una mica també
la idea
en què es fan
les mostres express,
o les mostres que es fan
a l'espai,
que durant tres o quatre dies
realment,
amb aquesta idea de dir
no, no, és que és igual,
no cal que estigui un mes,
perquè, total,
moltes vegades
anem l'últim dia
que s'acaba una exposició.
Sí, sí,
o no més d'una vegada,
no?
Clar, clar,
les exposicions duren molt
però perquè en principi
perquè hi pugui anar
més gent,
però quan l'anem a veure
jo crec que ja posem
amb el tic a la llibreta
i ja costa repetir.
I llavors sí,
una miqueta amb això
de les mostres express també,
jo crec que està bé
concentrar-ho.
En el fons,
doncs ja el que hi ha,
veus el que veus
i en una estona
que t'hi estiguis
jo crec que ja
són prou potents
com perquè puguis
enriquir-te en moltes coses.
Doncs el projecte Custòia
que arriba
a aquesta tercera edició
i avui es fa
aquest acte
amb aquest títol
Recurre al passat
per crear el present
una reflexió una mica
sobretot plegat.
N'hem volgut parlar avui
amb l'historiador
de l'art Pau Minguet
que és qui s'encarregarà
d'obrir aquest debat.
Si més no,
Pau, moltes gràcies.
A vosaltres.
I que vagi molt bé,
bon dia.
Molt bé, bon dia.