.
11 i 16 del matí estem escoltant de fons la banda sonora
d'aquestes Leyes de la Frontera, la pel·lícula de Daniel Monzón,
que va recollir cinc oies en total, un d'ells a Millor Perruqueria i Maquillatge.
Per això tenim el telèfon amb nosaltres avui, a Natàlia Albert.
Ella s'enjustenca i va formar part, precisament,
d'aquest equip de perruqueria i maquillatge.
La saludem, Natàlia, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia, Natàlia. Escolta, primer de res, primer de tot,
que digui enhorabona per la part que et toca, també, d'aquest Goya,
amb la Millor Perruqueria i Maquillatge.
Primer, primer, primer, t'he de preguntar com s'enten a rebre això.
Bueno, molt emocionant, la veritat, perquè no ens ho esperàvem,
la competència era important i no ens ho esperàvem
i ens vam emocionar molt.
Molt bonic.
Home, optàveu a...
és a dir, teníeu 21 candidatures, entre elles la millor pel·lícula també,
i 6 nominacions, i d'aquestes nominacions us vau endur 5 golles,
a millor perruqueria, maquillatge, guió adaptat, actor, revelació,
director, direcció artística, perdona, i també disseny i vestuari,
disseny de vestuari, tot plegat per ambientar la pel·lícula dels anys 70.
Sí, exacte.
Com ha estat aquesta feina titànica?
La veritat és que va ser molt bonic, perquè estàvem tot l'equip allà i ho vam celebrar molt.
Crec que no ens ho esperàvem ningú i va ser molt xulo.
I a més va ser el principi de la gala, quasi tots els premis,
o sigui que, molt bé, així nervis fora, i després podem poder disfrutar de la gala.
Molt guai, la veritat.
Com és una gala dels Goya? Perquè no tothom hi va, Natàlia.
No, bueno, primer, és pesat.
És guai, és divertit, però és pesat perquè la gala comença a les 10,
però a nosaltres ens porten allà a les 6 de la tarda,
i ens tornen a l'hotel a les 3 del matí.
O sigui que al final són moltes hores que hem d'estar allà,
però la gala en si, el que dura la gala, és molt emocionant, molt emotiu.
La veritat, jo vaig plorar molt amb tots els premis, no només el nostre,
sinó amb molts companys.
Al final allà et trobes amb molta gent de professió,
que fa molts anys igual que no veus, són retrobaments...
És molt emocionant, molt emotiu.
Quina és la teva part d'implicació en aquest premi, en aquest Goya?
Doncs, bueno, a nivell laboral, no ho sé, un 50% amb el meu company,
amb el Benjamín, que és el que va pujar a l'escenari,
doncs vam estar tot el rodatge mano a mano, la preparació, vam preparar tot,
la perruca del protagonista, del Zarco, que és el Checho Salgado,
que també es van d'un premi, tot, tot, ho vam fer tot, vam estar allà,
doncs mira, al 100%, sin implicació absoluta.
És a dir, tota l'ambientació en aquesta qüestió de maquillatge, perruqueria,
per ambientar les persones, els personatges que surten a la pel·lícula,
és feina vostra, mano a mano?
Sí, sí, es fa un disseny previ, es presenten propostes,
i llavors, bueno, hi ha unes setmanes de preparació amb els actors,
es van fent proves, es van proposant coses fins que entra el director i nosaltres
i acabem d'escollir el personatge, l'acabem de crear,
i a partir d'aquí, doncs, a rodar, sí, sí.
Anem a tirar...
Però, bueno, hi ha una feina darrere i unes setmanes prèvies al rodatge important, la veritat.
Mira, sort que has dit això perquè no et volia tallar,
però anava a dir, anem a tirar una mica enrere?
No, no, tranquil·la, en quin moment se't planteja estar al capdavant d'aquesta part més estètica de la pel·lícula?
En quin moment en aquesta pel·lícula, en aquest projecte?
Sí, en les leis de la frontera, sí.
Doncs, quant al temps, no, vols dir?
Sí, és a dir, quan comença tot.
Acostuma a ser uns quants mesos abans, igual...
Ara cada vegada ens avisen amb més temps per assegurar els equips,
perquè ara hi ha molta feina amb tot això de les plataformes,
però aquesta en concret va ser, igual, uns sis mesos abans del rodatge.
Ens van fer la trucada, ens ho vam proposar i ja està, i vam entrar en el projecte.
Ens avisen amb temps i llavors, bueno, anem preparant,
però preparem amb un mes o dos d'antelació.
És a dir, això abans del rodatge, el rodatge més o menys,
per ubicar-nos en espai i temps, quan va ser?
Quan va ser?
Perdona que se no talla una...
Sí, que a dir, quan va ser el rodatge, per ubicar-nos en espai i temps,
és a dir, quan es va gravar aquesta pel·lícula?
Va ser a l'octubre del...
Vam començar a l'octubre, crec,
de l'any passat, no, l'anterior,
o sigui, del 2019.
Sí, en plena pandèmia, vam rodar.
Del 20, llavors, de 2020.
Del 20, del 20, del 20, perdó.
Del 20, ai, quin merdé.
Sí, sí, exacte.
Del 20.
Va ser a la tardor del 20.
Déu-n'hi-do, quin moment, com hi ha interferit la Covid
en qüestions com aquesta, que a més estàs cara a cara.
Clar que tu pots portar mascareta, imagino,
però l'actor o actriu no pot estar amb mascareta
mentre el maquilles, el prepares...
Sí, sí, la veritat és que ha sigut complicat,
i ha sigut complicat en general
perquè, bueno, clar, han hagut sorgint positius,
bueno, doncs això dels actors,
vam haver de parar el rodatge una setmana
per positius i així, però, bueno,
al final t'acostumes, ens feien proves diàries
i hi ha un seguiment perquè la cosa no s'escampi gaire
i ja està, i s'intenta controlar com es pot,
però, bueno, suposo que, com en tots els actors,
al final, ha sigut complicat.
I com és el dia a dia?
Per fer-nos una idea, Natàlia,
com és el dia a dia d'un rodatge, per exemple,
en la teva qüestió, com és una jornada, diguéssim,
per preparar-ho tot per gravar?
Sí, doncs mira, la jornada,
normalment nosaltres som els primers a arrencar
perquè som els que fem els processos,
que es diuen que arrenquem, doncs això,
en aquest cas hi havia una perruca,
hi havia una feina d'una hora d'aplicació de la perruca,
preparar, i llavors cada personatge té un temps establert,
es diu com l'arrenc de la jornada,
que s'acostuma a durar una hora o dues,
depèn de les necessitats,
i un cop arrenquem els personatges,
doncs després hi ha el manteniment,
doncs s'acostumen a fer 10 hores de rodatge
i 10 hores que igual durant la jornada
van entrar en personatges i els anem preparant,
i si no, doncs és mantenir el look i el ràcord,
la continuïtat, tot això,
bueno, aquí entraríem ja en un...
Però bueno, s'ha de mantenir,
tot passa en pocs dies,
però rodem en moltes setmanes,
ha de semblar que tot passa el mateix dia,
que hi ha un manteniment i un treball de continuïtat.
I en aquest cas us n'heu fet càrrec
de tots els personatges que apareixen a la pel·lícula?
Sí, sí, sí.
Tots passen per les vostres mans, eh?
Sí, sí, sí.
En aquest arrenc de la jornada que explicaves,
per preparar-los,
perquè entenc que a partir d'aquí
ja passen a vestuari o és previ al vestuari?
Depèn, depèn de la necessitat.
O sigui, si s'han de vestir primer,
per exemple, el zarco, el xecho,
el protagonista,
com portava la perruca,
doncs sí que ens interessava que es vestís primer,
sobretot la part de dalt,
perquè així l'últim era la perruca
i ja no es desmuntava el posar i treure la roba,
per exemple.
O també hi havia molta figuració,
hi ha moments que surten unes prostitutes
que també porten uns pentinats així molt extravagants i tal.
I això sí que hi ha un equip a part
que s'encarrega de la figuració
i aquesta gent, per exemple,
sí que es vestiria primer
i després es pentineria, es maquilleria...
Bé, és que depèn de les necessitats
de cada personatge.
I tot plegat és una decisió vostra?
És a dir, com funciona entre equips
a l'hora de fer, per exemple,
aquestes decisions, no?
De dir, a nosaltres ens va millor
potser que aquest personatge,
que el xecho o salgado, per exemple,
vingui ja amb la part de dalt vestida,
perquè el procés de col·locació de perruca
no volem que quedi interromput, no?
Sí, exacte.
Sí, al final és una feina d'equip
i es parla...
Bueno, hi ha l'equip de direcció,
l'equip de vestuari,
l'equip de maquillatge,
es fan reunions
i es parla una mica de cada personatge
i les necessitats de cada personatge
i es parla de temps,
doncs quins temps necessita cada departament.
Això ho organitza l'equip de direcció
i llavors, a partir d'aquí,
doncs, veient les necessitats de cadascú,
doncs s'organitza cada personatge
com funciona.
Ida, d'on heu tret la inspiració,
podíem dir estètica,
perquè l'ambientació, no?,
com dèiem, cap a aquests anys 70,
d'on heu tret les idees
de pentinats, de colors, etcètera, etcètera.
Bueno, es prepara un dossier previ
i hem vist molt cine kinky
i ens hem...
Bueno, moltes imatges,
internet, cantants, músics de l'època,
de tot.
És que la inspiració surt de tot arreu,
o sigui, és tirar enrere en el temps
i veure'm moltes imatges.
No sé si prèviament, Natàlia,
potser quedo molt malament fent-te aquesta pregunta,
però no sé si prèviament també havies participat
en altres pel·lícules, podíem dir,
d'aquest nivell o d'aquesta categoria.
Sí, vaig estar també,
vaig estar en el rodatge de...
Bueno, moltes,
que porto 15 anys treballant d'això,
però que s'hagués endut un premi,
i Goya, en la d'Un monstruo viene a verme,
de Bayona,
també vaig estar.
Enhorabona també per la tasca,
perquè realment és una pel·lícula molt aconseguida.
Realment.
Sí, sí, aquesta va ser molt bonica,
també, sí, sí,
i llarga i intensa.
Sí, sí.
Sí?
T'han de preguntar
aquestes leis de la frontera
que es van gravar a Girona,
per a Girona,
com és el fet de gravar en una ciutat
potser més propera per tu,
pel fet de ser d'aquí,
que potser per altres treballadors de la pel·lícula
o altres equips
que potser no tenen un sentiment
tan de proximitat amb aquesta ciutat catalana?
Clar, sí, molt bonic,
molt bonic,
a més tinc molts amics allà,
va ser molt xulo estar per allà,
molt xulo, la veritat.
Molt guai estar a Girona.
A mi és una ciutat que m'encanta més
i ho vam disfrutar molt.
També és veritat que viure un temps de pandèmia,
a més era un moment com més,
que hi havia més restriccions
i normalment rodar fora també és xulo,
el fet de poder anar a sopar fora,
fer una mica de vida social en una altra ciutat,
però en aquell moment no vam poder,
llavors sí que era una mica d'anar a treballar
i tornar a l'hotel,
jo sí que vaig veure alguns amics que tenia per allà,
però no es podia fer massa cosa en aquell moment.
Però bé, tot i així,
veure la ciutat també ambientada
i va ser molt guai, sí, sí.
Comentaves que eren gairebé unes 10 hores de jornada,
clar, no sé quant treus temps per fer això
que deies que volies fer, no?,
d'anar a sopar o anar a airejar una mica les idees.
Sí, bueno, es pot, tot es pot.
Sí, sí.
Treus temps per poder-ho fer?
Sí, i tant, sí, sí.
Sí, sí, jo soc mare, a més.
Vull dir que el temps,
si t'organitzes bé, es pot fer tot.
Deies quins anys en aquest àmbit, no?,
de la professió cinematogràfica,
que és el que més t'atrapa d'aquesta feina
per seguir ambientant pel·lícules
i rebre premis com aquest Goya?
Doncs el que més m'agrada és
conèixer llocs nous,
que no hi ha una rutina,
no sé com dir-ho,
conèixer gent nova,
sempre viure experiències noves.
Bé, jo he treballat en altres sectors també,
estàs en oficina,
un horari més concret,
i m'agrada descobrir.
i amb aquesta feina m'agrada la creativitat
i és una feina molt creativa
i, bé, no sé,
em sembla bonic, la veritat.
Vull rebre un Goya
per aquest reconeixement de la feina.
No sé si quan vau gravar també
Un monstre vien a veure-me,
ara em falla una mica la memòria,
però diria que també estàveu nominats
a aquesta categoria.
No sé si finalment també vau recull el Goya.
Sí, sí, sí.
També, oi?
Sí, també, també.
Sí, sí.
Enhorabona, doncs.
És un segon Goya.
A veure, anem a refer l'entrevista, Natàlia.
És un segon Goya, eh,
que reculls com a part d'aquest equip
de perruqueria i maquillatge.
Jo també formo part de l'equip.
O sigui, al final,
les persones...
Jo mai he recollit el Goya, eh,
sempre són els meus caps.
Però, bueno,
sí que he estat en l'equip
i formo part de l'equip, clar.
Al final,
és un reconeixement per la feina.
O sigui, estem tots implicats,
però, bueno, sí, sí.
I tant.
T'imagines algun dia
arribar a ser tu
la que puges a l'escenari
i reculls aquesta estatueta?
No ho sé, no ho sé.
Pot ser, no ho sé, la vida.
Fa pànic, fa por?
Una mica, sí, sí, sí.
Sí, soc molt tímida
i no sé si m'agradaria.
Ja prefereixo...
Estic bé on estic, de moment.
Et volia preguntar també
la relació que teníeu,
clar, totes les persones...
Ara també et volia preguntar
quantes persones vau crear aquesta pel·lícula.
És a dir, quantes persones
hi eren implicades.
Però et volia preguntar també
la relació que manteníeu
amb tots els actors i actrius, no?
Perquè al final són molts dies,
moltes hores
i suposo que acabes creant
un vincle, vulguis o no.
Sí, sí, sí, som família al final.
Sí, sí, moltes famílies
al final, durant molts anys.
Sí, sí.
I tant.
I com, doncs, depèn del projecte
però jo crec que en aquest
érem uns 80 o alguna cosa així, sí.
Acabes tenint més vincle,
doncs, bueno,
anar a la meva casa amb els actors
o amb els companys més propers,
doncs, vestuari i així,
però al final l'equip
acaba sent la teva família
i més quant rodes fora, no?
Que fas vida a l'hotel, no sé.
Sí, sí.
Clar, això, comentàvem abans,
Girona està aquí,
està a prop relativament per tu, no?
Però, clar, això implica
que t'has de moure, traslladar
i quedar-te allà, diguéssim,
de manera fixa
durant almenys unes setmanes,
tot i salvant caps de setmana?
O no sé com funciona?
Sí, sí, quan rodem fora
perquè si el desplaçament
des de Barcelona és més d'una hora
i ens fan quedar-nos allà,
bueno, ens donen l'opció,
o després cadascú pot fer el que vulgui.
Llavors, normalment, sí que ens quedem
perquè són tantes hores de feina
que no podem a més assumir
el viatge d'anar fins allà.
Sí, ens quedem
i implica estar fora.
Clar.
A part d'aquest Goya,
com comentava abans,
també heu rebut
Goya a millor guió adaptat,
millor actor revelació,
millor direcció artística,
disseny vestuari.
Déu-n'hi-do.
Quina il·lusió.
Sí, sí, sí.
Fa molta il·lusió.
Sí.
Sí, sí,
de vegades fa més il·lusió
dels companys
que d'un mateix
perquè els que acabes
agafant tant de carinyo.
Sí, sí.
Clar, i a més,
precisament,
el d'actor revelació
que comentaves
és a Checho Salgado
que has creat,
no?,
en el fons,
estèticament,
entre tu i el,
diguéssim,
en aquest equip
de perruqueria i maquillatge,
heu creat vosaltres
aquest personatge?
Per tant,
és un premi
que també us toca,
no?,
de rebot,
el d'actor revelació?
Bé,
suposo que d'alguna manera
ell també li ajuda,
no?,
a crear el personatge,
la imatge,
sí,
és un cop de mà,
però bé,
el mèrit és seu,
eh?,
no?,
és seu 100%.
Per fer-nos una mica més
una idea
de què és estar
en un rodatge
d'una pel·lícula,
clar,
aquesta és la part
que explicaves
de tema de perruqueria,
maquillatge,
però tot l'engranatge
que fa que funcioni
un rodatge està perimetrat
i calculat,
no?,
allò que es veu a vegades
inclús a les pel·lícules,
no?,
tothom va amb un pinganillo,
no?,
i es va comunicant,
i escolta,
això,
vinga,
anem a fer aquesta toma,
etcètera,
etcètera,
funciona així,
la realitat?
Sí,
sí,
funciona així,
els temps,
tot està molt quadrat,
perquè per començar
i acabar la jornada
com està previst,
hi ha un pla de rodatge
on se sap cada dia
quines seqüències
es rodaran,
amb el temps que es rodaran,
i sí,
sí,
hi ha un equip de producció,
un equip de direcció,
cadascú s'encarrega
d'una cosa
i tot ha de quadrar bé
i no pot fallar ningú
perquè si falla algú
ja retrasa el següent,
sí,
sí,
de veritat que
és impressionant,
però bueno,
al final s'aconsegueix,
es fa i...
I tant,
que m'imagino que
d'imprevistos
n'anirà ple
i més ara,
en època de pandèmia,
i més haver-la gravat
a finals de l'any 2020,
que era quan teníem
l'esclat,
podríem dir,
de les primeres onades
de la pandèmia,
de la Covid.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
que recordo
que ens feien
la prova aquesta
que ens punxaven al dit,
perquè era com una cosa
que això ja no passa,
em sembla.
Sí,
sí,
clar,
de dir llavors
que sortia algun positiu
i...
sí,
van fallant cosetes,
però la gent,
de veritat que jo
tinc sort de treballar
amb companys
molt,
molt bons,
solucionant les coses
d'una manera
que no te n'adones
però aquí no ha passat res.
No sé,
no sé com ho fan.
Resultius,
resultives,
no?
Sí,
molt,
molt,
sí,
sí,
sí.
I quan és el moment
en què vosaltres,
Natàlia,
veieu la pel·lícula
per primera vegada?
És a dir,
clar,
una cosa
es van fent els rodatges,
es va gravant,
són tomes,
després ja la part
entén que d'edició,
muntatge,
incloure música,
efectes,
etcètera,
etcètera,
però quan és el moment
en el qual vosaltres
ja veieu la pel·lícula
feta,
previa a veure's
a sales o plataformes?
Sí,
hi ha un moment,
no recordo
quan va ser
la de les Leges,
però hi ha un moment
que se'ns convoca l'equip,
podem,
si ens va bé,
hi ha un passe,
hi ha com un passe
per l'equip
que se'ns ensenya
la pel·lícula ja muntada.
Quan l'acaben a muntatge,
doncs es convoca l'equip
i se'ns fa un passe
en un cinema,
normalment,
no sé.
Jo en aquest cas
no vaig poder anar
i llavors no recordo
molt bé quan va ser,
però acostuma a ser
uns mesos abans
de l'estrena.
I a partir d'aquí
pot ser que hi hagi
alguns canvis?
És a dir,
que un cop visualitzada
per l'equip,
per tot l'equip
o les persones
que puguin anar
implicades en el rodatge
s'hagi de fer
algun canvi,
modificació
o alguna petita
diferenciació?
No ho sé,
no et sé contestar això
perquè no m'ho he trobat mai
o si ha passat
o no m'han enterat
o no m'he fixat.
No sabria dir-t'ho això,
la veritat.
No sé si és
un muntatge definitiu
o...
A mi sempre m'ha semblat
definitiu,
la veritat.
No ho sé.
Clar,
en el teu cas
almenys no has hagut
de tornar a refer
cap tipus de feina,
de tasca,
de perruqueria
o maquillatge,
no?
Bé,
Bé,
Bé,
sí,
però no en aquest moment,
no en el moment del pas,
si en el moment del pas
ja està tot fet.
Sí que hem hagut de fer
remakes,
que es diuen,
perquè hi ha coses
que quan estan fent
el muntatge
hi ha coses
que no acaben de muntar bé
i els falta una seqüència
o llavors sí que s'ha de
fer algun remake.
Ens convoquen un dia
de rodatge
per rodar alguna
alguna seqüència
per acabar de muntar bé.
Però bé,
això no passa gaire,
eh?
Però pot passar.
Quan s'escolta això
de no és vàlida
tornem a gravar,
tornem a rodar,
és frustrant
o és cansat
o també hi ha forma part
i hi ha potser
inclús et motiva
o t'animes
a seguir
amb aquella jornada?
Forma part,
perquè el raro
és que sigui bona
la primera.
Vull dir,
això és un percentatge baix,
doncs,
la primera bona,
no?
Sí,
sí.
Sí,
de fet,
si hi ha una primera bona
sempre es fa una altra
de seguretat,
vull dir,
mai es fa una bona,
no sé que sigui
un pla seqüència,
que és una toma molt llarga
però no,
és raríssim
que sigui bona.
La primera,
després depèn del director,
hi ha directors
que ho tenen molt clar
i els tomes ho tenen
perquè han fet assajos previs
i ho han preparat molt
o pel que sigui
i hi ha altres
que necessiten
deu tomes
o no sé,
tampoc diré noms ara
però bueno,
el Daniel Monzón
és de los buenos,
eh?
no.
Sí,
sí.
Precisament
ara que dius Daniel Monzón,
el director de la pel·lícula,
també és el director
de pel·lícules
com Celda 211
o El Niño,
crec que són pel·lícules
força conegudes,
com és treballar amb ell?
Impressionant.
jo crec que és el millor director
amb el que he treballat.
A nivell personal,
a nivell laboral,
és impressionant.
És molt bona persona,
és molt bon professional,
molt bon company,
es preocupa per tothom,
implica tothom
en el projecte,
sempre demana opinió,
li preocupa molt
l'opinió
de tots i cada un
de les persones
de l'equip,
o sigui,
és igual qui sigui,
i,
bé,
té un valor humà
impressionant,
de veritat,
eh?
Sí, sí.
Per mi,
el millor,
director.
Sí,
clar,
anava a tirar una mica enrere
cap al 2016,
crec que va ser
quan es va estrenar
un monstru
bien a verme,
que també em comentàvem abans,
de Bayona,
també un grandíssim director,
molt reconegut,
també,
amb diversos premis
i altres pel·lícules,
amb ell com va ser?
Diferent,
diferent.
També és una pel·lícula
diferent,
no?
Exacte,
és que l'energia
era diferent,
també,
sí,
era una altra...
Bé,
no,
bé,
també,
molt bé,
molt bon director,
molt bon professional,
oi,
bé què haig de dir,
no?
Però,
a nivell personal,
la meva experiència
va ser diferent,
va ser molt més positiva
amb el Daniel Monzón.
Sí.
M'imagino que també
la temàtica
al qual gira al voltant
la pel·lícula,
com és el cas,
per exemple,
de Monzó Ben Averme,
o,
ara,
les leis de la frontera,
també deu ser un element
que faci que sigui
d'una manera o una altra
el rodatge,
no?
Una cosa és gravar
una pel·lícula,
potser,
de por,
o una còmica,
o una basada en fets reals,
no?
És a dir,
això també
tenyeix una mica
el com serà el rodatge?
Sí,
sí,
molt,
totalment,
sí,
sí,
sí,
sí,
perquè la gent és,
també com el que et deia abans,
l'energia,
l'energia dels actors,
del director,
la tensió que hi ha en el set,
depèn de la temàtica,
ja pot haver-hi una cosa més relaxada,
o una cosa més tensa,
i això està en tothom,
al final,
sí.
Sí,
és inevitable,
no?,
una mica,
que afecti a la temàtica,
o que la temàtica afecti...
També per respecte,
una mica,
no?,
és com que d'alguna manera
t'impliques en el que hi ha,
com a part de l'equip,
has de respectar
el que s'està fent,
i si és una cosa més sèria,
doncs tampoc pots estar
fent bromes,
no?
Clar,
o sigui,
en el fons tu també et poses una mica
en el paper.
Clar,
no tant en el paper,
però sí que respectes
l'energia de l'actor,
jo estic treballant amb els actors,
al final,
creant el seu personatge,
i jo no puc estar fent-li una broma
quan ell està concentrat
amb el seu personatge,
depèn de com,
doncs no...
clar,
sí que haig de respectar
la seva energia
i una mica estar a l'alçada,
no?,
de com està ell,
sí,
ell o ella.
Clar, clar, clar.
Comentaves abans també
el tema de manteniment,
amb això anem acabant,
Natàlia,
t'estic traient molt de temps,
molta estona,
quan acabes el tema de manteniment,
entenc que et referies també
a un cop maquillat o maquillada,
a l'actor o actriu,
un cop surten,
no?,
i el maquillatge del cabell
es mou
i tu has de mantenir-ho.
Sí,
és això.
És que es vegi bé
tota l'estona.
Clar,
en quant a maquillatge,
potser és una mica més fàcil,
però quan és tema
de perruca
o tema de,
doncs,
com tenia col·locada
la solapa del coll
en aquella escena,
tot això
has de ser
una espèrcia
d'inspectora,
no?,
gairebé?
Clar,
si nosaltres estem,
bueno,
ara,
ara estem en una casca
que té la seva tablet,
veiem la imatge
en directe
mentre s'està rodant
a la nostra tablet
i anem fent fotos de tot
perquè la freqüència
següent
o estigui exactament igual,
bé,
fem un seguiment,
hem d'estar pendents
tota l'estona,
no ens podem relaxar
i anar a fer un cafè,
tampoc.
Clar,
mentre ara roda
hem d'estar allà
i estar observant
tota l'estona
perquè no es mogui res.
Clar,
clar,
és exhaust,
realment,
gravar una pel·lícula?
Sí,
sí,
sí,
sí que ho ets,
sí.
Ara has de recuperar energia,
no?,
llavors?
Bueno,
s'hauria de fer,
el que passa
és que no tenim
gaire temps
perquè ara
hi ha bastanta feina,
estem en una època
de molta feina
i jo vaig empalmar
projectes,
la veritat,
en aquest moment,
però bueno,
espero poder
fer vacances
a l'estiu
i ja està.
Pròxims projectes
que tens
o que es puguin parlar,
òbviament,
Natàlia.
No sé si es pot parlar
el que començaré ara,
però sí que es pot parlar
el que acabo de fer,
una sèrie
que es diu
Cingüelles.
Que també has participat
en perruqueria
i maquillatge.
Sí,
també amb el Benjamín,
amb el mateix equip
de les leyes.
Ja us moveu
com a PAC,
no?
Quan podem.
Ojalá,
puguis fer sempre,
puguis fer sempre,
però de vegades
surten coses
per separat
i potser ens interessa més
i ens separem,
però a part de companys
som molt amics
i intentem treballar
sempre junts,
però bueno,
no sempre es pot
i ja està.
Cingüelles,
no estic massa posada al dia,
però estic veient
que és una sèrie
de Carlos de Pando
i Sara Antunya.
Sí,
sí,
sí.
Això és
obrir nous capítols
en la teva part
de professió,
potser sortint de pel·lícules
o ja havies tocat
també sèries?
Sí,
ja havia tocat,
sí,
si nosaltres
al final
ens movem
dins de l'audiovisual
però fem
les dues coses,
tant cinema
com sèries
i sobretot
últimament
que fa uns
cinc anys enrere,
crec,
que les plataformes
han entrat a tope
és quan
comencem
a fer més sèries.
Sí.
Sí que és cert
això que comentaves
de l'auge
del cinema
o de la sèrie,
sobretot a través
de les plataformes,
no sé si la Covid,
la pandèmia
en va tenir
bona part de culpa,
crec que sí,
perquè va ser un moment
que tothom
va consumir
molt d'aquest material
i arrel d'això,
arrel d'això,
la gent ha seguit
consumint
aquest tipus
de continguts
cinematogràfics,
creus que aquest auge
seguirà?
És imparable?
Això és com
l'espuma del cava?
No ho sé,
però
és impressionant.
El que et puc dir
és que és impressionant.
Mai havíem tingut
tanta feina.
Truquen molt
per projectes,
m'han arribat
a trucar
per cinc projectes
alhora,
que això no m'havia
passat mai.
Sí,
molta feina.
No sé com serà.
Jo crec que en algun moment
baixarà
i espero que es recuperin
les sales de cinema.
Això ho espero
de veritat,
perquè
fa molta pena
i les plataformes
que continuïn
però d'una manera
més equilibrada
amb les sales de cinema.
m'agradaria
que es pogués combinar
tot una mica.
A veure.
Escolta, Natàlia,
deixem aquí l'entrevista.
Moltes gràcies
per atendre'ns.
Gràcies.
Enhorabona
per aquest goia
i de rebot
per l'altre,
per l'antic,
l'anterior,
el de Monstro
Viene a Verme.
Moltes gràcies,
molt amable
per explicar-nos
tot això del món
del cinema,
que per molts és nou
i, de fet,
si no hi estàs implicat
d'alguna manera,
doncs desconeixes
moltes coses
i t'hagués fet
moltes més preguntes,
però ja teníem
seguint la pista,
com sempre diem.
Enhorabona
i que vagi molt bé,
Natàlia.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
Doncs bé,
parlàvem,
com dèiem,
amb Natàlia Albert,
ella és Sant Justenca
i forma part
d'aquest equip
de perruqueria
i maquillatge
del qual ha rebut
un premi Goya,
el segon,
que ens comentava
per aquesta pel·lícula
de les Leies de la Frontera.
Aprofitem també
que estem parlant
d'aquest llarg metratge
per escoltar el tràiler
i a veure si algú
li provoca ganes
de veure aquesta pel·lícula.
Escoltem el tràiler.
Què passa, gafitas?
Ja que em passa
un huevo de anys.
28.
A tí també
te mando la carta, no?
Tire,
sempre se preocupa
por ti.
¡Vamos!
¡Pucho!
Si quieres venir,
estás invitado.
¡Vamos!
¡Enal!
¡Guapo!
¿Y este?
Este es el gafitas.
Hola, gafitas.
No me valen
con buenas intenciones.
¿Qué vales?
¡No me val!
Ha pasado mañana, ¿no?
Pero ¿qué hay que hacer?
No me valen
para poder alcanzarte
ni una pistola
para poder gobernarte
ocho farmacias
en veinte días.
¿Por qué me estás queriendo decir?
Es una banda.
¿Entonces vamos a por ellos?
Con la cara de niño
bueno que tienes.
¡Vamos!
¿Quieren saber
qué hacemos nosotros?
¡Tarpalos!
¿Tú tienes otra vida?
Yo lo que quiero es esta.
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!