Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
Un minut i un quart de dotze.
I estan acompanyades amb aquests instruments.
Sobretot l'avant d'urril i el lleut.
Però, com a instruments d'orquestra, costa que s'hi fiquin dintre dels cercles culturals i de programació dels àmbits.
Vosaltres, per això, esteu des de 82, per tant, són molts anys en funcionament i continueu, vull dir, i actueu també diferents sales, no?
Sí, nosaltres, com a fites importants de l'orquestra, podem dir que vam estar a l'Urs, a l'antiga Ursa, a Sibèria.
Imagina't.
Ja als anys 80.
I vam participar les dues vegades que el Teatre, el Gran Teatre de Liceus, ha posat l'Unya Francisquita.
Nosaltres hem estat a l'orquestra que ha fet totes les parts que són pròpies d'aquesta rondalla.
De fet, és una rondalla.
Val.
Per tant, exacte, o sigui, que des de principi a fi, no?
Tot el que...
Sí, sí, sí.
No són com peces soltes, sinó que tenen la continuïtat.
No, no, no.
Hi ha unes quantes...
Al món de la sarsuela espanyola tenim molta música per a aquests instruments.
Però, clar, malgratament, les urtes de sarsuela no són gaire, no són molt promoguts.
I, a més, a més, clar, els números en els quals apareixen aquests instruments acostumen a ser a l'escenari i els escenaris són perits.
Per tant, si una rondalla és una mica gran, no hi caben.
Clar, clar.
Per tant, nosaltres en vam participar, fa també uns quants anys, en unes quantes a sarsueles, allà a Gràcia.
Unes quantes.
I ara, per això, ha anat a la baixa una mica la programació d'aquest tipus de música o no?
O ha estat més o menys semblant?
No, nosaltres, com a grup, estem sempre igual.
Vull dir, fem concerts, fem una trobada lleudística a Sant Joan Despí fa molts anys.
Nosaltres venen un gruix de fora i nosaltres...
Només de lleuds, no?
Sí, sí, nosaltres fem sempre trobades de lleuds, vendures i grups instrumentals que tenen aquests instruments.
Que formen part de...
Exacte.
De vegades hi ha cantants, de vegades no.
A Barcelona tenim el nostre director, també el Manuel Gomellorente, també és el director d'un altre grup de Barcelona, que és Arts Tonar, eh?
Que també la composició és la mateixa, encara que aquí hi ha també piano, hi ha cordió, hi ha percussió, hi ha cantants.
Nosaltres normalment actuem sols.
També hem fet col·laboracions amb cantants, amb sopranos, però normalment les actuacions són soles.
El problema que tenim és...
Ara jo no, perquè el nostre director i algun company fan adaptacions, però és que, clar, trobar música per aquests instruments no és gaire fàcil.
Si feus la sarsuela, eh?
Val, o sigui, sobretot és fer música de sarsuela, però després les adaptacions costa més trobar-les, no?
Sí, però últimament ja fem menys sarsuela i fem més adaptacions.
El director em fa, vull dir, no sé, de Händel, de Mozart, de Vivaldi, sí, sí.
A través, doncs, i interpretat per tant només amb aquest tipus d'instrument.
Això sí, sempre, sí, sí.
Home, que és interessant de sentir també, no? Perquè és menys habitual, justament.
Jo crec que a la gent li agrada. La gent quan ve al concert i veu aquests instruments que normalment estan molt relacionats sempre amb el món musical del poble,
perquè, clar, a tot arreu, sí, sí, sobretot al món del folclore popular espanyol, que és molt ampli,
i a molts, molts, molts llocs on es toquen aquests instruments.
Clar, la gent quan veu aquests instruments que de vegades estan una mica menysprejats perquè es pensa que no són gaire importants, no?
Doncs quan veus música, com, no sé, per exemple, aquesta és una nara que és de falla, doncs la gent es queda una mica sobtada, dius, oh!
I surten contents, surten contents, sí.
Clar. A Sant Just heu tocat alguna vegada o és el primer cop?
Jo crec que vam tocar fa molts anys. Ara ho estava mirant al llibre, però no recordo.
Jo crec que vam tocar fa molts anys.
Si portes un llibre que és una mica la vostra història o què és aquest llibre?
No, que no, perquè si em feies la pregunta difícil...
Tenir la xuleta, no?
Aquest és el que vam fer en ocasió del 25 aniversari.
Molt bé.
I és un llibre on hi ha un recull de totes les actuacions que havíem fet fins aleshores.
Molt bé, home, Déu-n'hi-do, doncs és un llibre gran, és a dir, que són unes quantes actuacions, no, les que et de viu?
Home, fins aquí havíem fet 240...
Déu-n'hi-do.
Més, 249.
Però ara portem més de 300 actuacions, sí, sí.
I en un any, per exemple, quantes en feu d'actuacions, aproximadament?
Depèn, en 10 o 12, normalment.
Bé, no està malament.
No, no està malament.
Un al mes de mitjana, no?
Sí, el que passa és que, per exemple, el Senyor Andespí, nosaltres som una orquestra que està a Senyor Andespí, patrocinada per l'Ajuntament,
i allà en fem gairebé... O sigui, cada any en fem 3, normalment.
Molt bé.
Un per Nadal, que l'acostimament a fer el de la Ria Torra Blanca, i ara el fem al Moïssès Brogi,
aquest any és el 18 de disembre.
Un altre al novembre, que sempre ven en un grup de fora...
Convidat, no?
i una altra per Festa Major.
Aquestes són obligatòries.
A part de això també col·laborar amb l'Escola de Música, fent... no ho sé.
I assageu cada setmana, també?
Sí, sí, això és obligat.
I això, encara que porteu no sé quants anys, no es perdona, eh, assajar?
No, no, no. Aquestes coses al món de la música, ja se sap qui està ficat, que...
Sí.
Si no se s'assaja, es perd, no?
De obligado cumplimiento.
Clar.
Cada dimarts ens trobem allà, si algú vol venir, doncs s'ha molt ben rebut.
Això t'anava a preguntar, accepteu gent nova?
Com ho costa, suposo, trobar, no?
Perquè pel tipus d'instrument no crec que sigui el més habitual.
Clar, el problema és que de guitarra sempre en trobaries, però lleudes i bandúries no és tan fàcil com trobar-ne.
N'hi ha, però...
És més difícil tocar el lleut que la guitarra, per exemple?
A veure, el problema del lleut és el batida amb la mà dreta, que és complicat de fer-lo, però que és un instrument melògic.
En canvi, la guitarra és harmònic, la guitarra tens totes les cordes per tocar, també hi ha un...
Però hi haurà toques d'una o d'una o d'una o d'una o d'una o d'una, com a molt.
No ho sé.
Jo crec que és més complicada la guitarra.
Tu què toques, Antonio?
Jo guitarra, guitarra, de sempre.
I, per tant, sou ara mateix 18 persones, no?
O sigui que...
Tocarem, sí, el dia demà passat o si demà passat, sí.
I què tocareu aquest dissabte aquí a Sant Jus?
Què teniu preparat?
Doncs la primera que hem sentit, que és l'Empaladio, que és una obra realment bonica, és única que gairebé del món del cinema.
Després tocarem també l'Adanza del Molinero, que també és la més sentida.
I després anirem a tocar la Caballeria Rusticana, l'Intermeso, de Pietro Bascani.
O d'Enric Granados, l'Òpera Goyes, que és molt interessant.
I després, unes quantes sardanes.
Molt bé, també, eh?
Realment, en aquest concert tenim unes quantes sardanes.
Està bé, doncs.
Esteu convidats per la Casa Regional, que és que està fent aquests dies la seva Setmana Cultural
i el concert serà a la sala municipal de l'Ateneu.
I, per tant, doncs, exacte, ens deies que potser feia bastants anys que havíeu tocat a Sant Jus,
però que sí que és una mica un retorn, no, llavors, no?
Sí, sí, sí.
Suposo que sempre hi ha un públic nou, no?
Encara que estigueu al costat de Sant Joan d'Espí, és el que passa entre pobles, de vegades, eh?
Que ens coneixem poc, potser.
No gaire, no gaire.
Hi hauria més comunicació, més fraternitat, allò de la Revolució Francesa, no?
Però, bueno, però sí que hi ha gent que es mou, eh?
Sí que hi ha gent que es mou.
Jo crec que vindrà gent, no ho sé.
Sí, sí, no, imagino que sí, a més a més, sent en un concert a dissabte i dins d'aquests actes.
És gratuit, o sigui que...
Exacte, no ho hem dit i és important, eh?
És una mica tard perquè és a les 9, però jo crec que...
Quant dura, més o menys, el concert, aproximadament?
Normalment són una hora o un quart, no gaire més, perquè la gent tampoc no val la pena cansar-los.
Exacte, no? És la mida d'aquesta que et quedis millor amb ganes, segurament.
I llavors entenc que també d'aquí a finals d'any també teniu algun concert més programat, no?
Doncs el proper és el dia 12 de novembre, aquí a Sant Joan d'Espí, al Mesa Rodreda,
que vindrà en un grup del País Besò francès, l'estudiantina d'Anglet.
Tocarem nosaltres el telonero, suposo, i després actuaran ells,
i nosaltres tornarem la visita a l'abril de l'any que ve.
I l'altre concert el farem, jo crec que ja està confirmat, el dia 18 de novembre,
al Centre Arragonès de Barcelona, al carrer Joaquim Costa.
Molt bé.
Perquè projectaran dos cortos, que parla de la memòria històrica,
que es diu Jotas de Barro, que està tenint molt d'èxit,
i en aquest corto, precisament, nosaltres vàrem col·laborar amb l'orquestra...
Ah, mira.
Acabem, de fet, acabem fent una fusió de la Jota,
que canta un tenori molt bo, que és Roberto Ziria, de Huesca,
i jo crec que és un concert també interessant.
De fet, és un mini-concert, perquè el que es tracta de veure
són els dos cortos, Manzanica i Jotas de Barro,
que jo crec que són realment bonics, molt ben fets.
Doncs esteu molt activos, eh, realment, perquè 10-12 concerts l'any,
però només d'aquí de desembre ja en tenim 3 o 4, o sigui que no està malament.
I el 18 de desembre, al Moïse Esbrosi, a la Sala d'Actes,
a les 12 de la Matí, que és un diumenge,
també farem el concert tradicional de Nadal,
i amb Nadal.
Amb música Nadal, sí, això t'anava a dir,
llavors toquem Nadal a través de...
Sí, sempre, sí, sí.
Hi ha hagut anys que hi ha de participar la gent del públic cantant,
també repartim de vegades el Notche de Paz.
Perquè són cançons conegudes, no?
Sí, sí, 60 a nit o qualsevol altra, sí, sí.
O sigui, que teniu un registre variat, no?, d'alguna manera,
perquè tenim des de la part més clàssica a la part més popular, o...
Tenim un gran repertori, sí, sí.
I, de fet, estem fent contínuament adaptacions,
l'últim que he fet és el concert grosso de Locus 6, número 1, de Händel.
Jo n'hi do.
Que són 4 o 5 moviments,
i l'hem estrenat fa un mes a Borja,
que ens van pirar a Borja a Saragossa.
Sí, a més a més aneu viatjant bastant, no?, també.
Home, cada any com a mínim provoem fer un viatge,
com a mínim d'intercanvi,
i després, si es pot, també un altre més.
Però, bueno...
Està bé, està bé.
El que surt, el que surt.
Està exacte.
Home, jo crec que esteu bastant en bona forma,
perquè, a més, hi ha la feina dels assajos,
la feina d'organitzar de tot plegat,
que segurament no és poca, també.
I és això, l'orquestra Laudars.
Per què aquest nom, Laudars?
D'on ve?
No ho sé, aquest nom se'l va inventar el que va ser el dir...
Bé, el nostre fundador era el senyor Sánchez,
que va fer els primers arranjaments,
i era un senyor molt...
Jo l'admirava molt perquè realment sabia molt de música.
Després va decidir la seva filla, Miguel Ángel,
i Miguel Ángel Sánchez Martínez va canviar el nom de l'agrupació,
la disc de Cierzo, que era el primer que teníem,
que és en el qual van gravar el primer disc,
i per allò de, no sé, actualitzar una mica els noms,
i van posar Laud Arts.
És una mica Art del Lleud, una cosa així, no?
Clar, molt bé.
És aquesta que aquí ve l'any.
I és fàcil, queda...
Sí, és més onor, realment és més bonic.
A mi m'ha agradat, personalment, jo era de Cierzo,
perquè és aquest vent d'Aragó que...
Quan van sortir vam dir, és com el vent que es campa per tot arreu,
doncs igual la música que vagi sortint tot arreu.
Però Laud Arts realment és un nom bonic, sí, sí.
És un nom sonor.
Doncs actuareu aquest dissabte, com dèiem a les 9 del vespre,
en consell gratuit a la Saga Municipal de l'Aptaneu,
en el marc de la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura,
i serà amb l'Orquestra de Lleudar
per poder-ho sentir tots aquests instruments, no?
Interpretant aquests temes que ens comentava ara l'Antonio Dax,
membre d'aquesta orquestra.
Moltes gràcies, Antonio.
A vosaltres per convidar-nos i per donar publicitat a aquestes actuacions,
que jo crec que sempre és important...
I tant.
...que la música i la cultura i l'art arribin a...
A tothom.
Exacte.
Doncs que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Moltes gràcies i moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
T'hi esperem!
This radio show you can't listen now.
Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants, els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dels quarts de 12 és hora ara de fer tertúlia d'actualitat.
Tenim a punt situants, a més que a punt els tertulians dels dijous.
Per tant, ja ho sabeu, la Joana Algarra, la Montse Larrea,
l'Alina Santa Bàrbara i en Jordi Agullo,
que de seguida s'incorpora també a la tertúlia.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs saludem ja de moment a la Montse, la Joana i l'Alina.
El Jordi s'incorporarà d'aquí a uns minutets també a la tertúlia.
Molt bon dia a totes tres, què tal?
Bona, bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Ara s'incentiu, ara sí, eh? Bon dia.
Sí, sí, et sentim, et sentim.
Això és el que dèiem, el Jordi s'incorporarà d'aquí a una estona.
Sí.
I bé, en tot cas, avui, a més a més, a punt per la castanyada.
No sé si pot ser molt de castanyada o què?
Sí, sí, sí, sí, i tant.
Castanyes, moniatos també?
No, jo ni castanyes ni moniatos.
Panellets sí, perquè jo tot el que ara d'aquest temps, aquests fruits...
No t'agraden?
No.
Jo m'agrada molt poc de moniatos, eh?
Sí, moniatos...
No, jo les trobo tan dolços.
Crec que mai, a més, a la meva vida n'he comprat un.
Llavors, si algú me'l deixa allà preparat, el tasto una mica...
Sí, els trobo tan dolços.
A més, el moniatos, el panellet.
No, el panellet sí que m'agrada.
Clar.
Sí.
Però tampoc segur que no s'ha anat tant, el panellet junta, eh?
Tampoc, vull dir que...
Ni els caquis.
O sigui, els caquis sí que m'agrada.
Els trobo també molt...
Mira que soc dolça i nena.
Són molt dolços.
Som molt dolços.
O sigui, menys o mig, ja és...
No, jo no, jo no.
A mi també esmenava la carabassa.
El que passa, en aquesta època,
si esmenava la carabassa,
és el meu preferit d'aquesta època, eh?
Sí, sí.
Jo saps què passa?
Que els moniatos els vaig avorir quan era petita.
Quan era petita, les patates eren molt cares
i eren difícils d'aconseguir.
Però els moniatos anaven més a l'abast.
I la meva tieta, pobreta,
que tenia un pressupost molt justet,
cuinava moniatos a doxo.
Clar.
Perquè és el que s'omplia a la panxa.
Fregits de mons, eh?
No, no, ni fregits, ni fregits.
La dieta els feia de tota manera.
Mira, saps què?
Em recordo encara l'aire
que feia el moniatos cuinat.
I castanyes, què?
Us agraden com us ha valent cuites, crues?
L'alina diu que no, eh?
No li agraden.
Ni castanyes, ni moniatos, ni dolços,
ni res de res.
Ni mosquatell.
Tampoc.
No, el mosquatell sí que m'agrada,
el que no em senta bé.
Mons, risqui, ginebra.
No, eres de...
De duras.
De pirata, de pirata.
No m'ho crec.
No.
El panellet sí,
sempre i quan no tinguin massa dolç.
Ja, ja, ja m'estic d'acord amb això.
I a mitja és un...
I m'agrada el clàssic a mi, el de pinyons.
El de pinyons.
El de cafè també m'agrada.
Sí.
Nosaltres seguíem una...
A mi m'agrada el de coco.
Vam fer una fórmula molt fàcil,
que encara me'n recordo.
Sí, sí.
Tan senzilla que tu la pots fer
i tothom la pot fer.
Que són 300 gramos de harina d'almendra.
Sí.
200 de azúcar, refinado todo.
Dos patates, señores, nada de un y a todo.
Dos patates serviditas.
Dos yemes de huevo
y el zumo de limón o de naranja.
en la espadure.