9 minuts i les 12 del migdia, aquesta hora parlem de, com dèiem, l'acte que es farà aquesta tarda a que el llibre té.
L'escriptor Jordi Lara presentarà el seu llibre místic a Conilla, el seu primer llibre de contes llargs,
en un acte que es farà a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria del carrer Bonavista,
que comptarà amb l'autor i també amb Miquel Adán d'Edicions 1964.
Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jordi.
Molt bon dia.
Per parlar una mica, doncs, de fer un petit avançament del que també tindrem aquesta tarda.
És un llibre format per si relats, no?
Són si relats, en diem relats perquè no són contes curts, sinó que són més aviat això, una mica llargs.
I com a relats, diguem-ne que el temps d'enamorar-se dels personatges, de conèixer-los a fons
i de desplegar també una certa aventura, una certa trama, un argument una miqueta més extens
i amb la idea que sigui una mica més apassionant que no pas, l'anècdota a vegades més concreta que pot capturar un conte curt.
Clar. Tot i això, no tenen relació, eh? Per això entre si, aquests sis relats?
No.
Sí, cadascú té els seus personatges, les seves trames i els seus temes.
Exactament, sí, sí, sí. Una mica la idea era... De fet, tots són molt fragmentaris, totes les persones són molt polièdriques, tenim moltes cares, no?
I d'alguna manera jo el que volia era explorar diferents temes que m'interessen a partir de la literatura.
Llavors, n'hi ha uns que parlen, per exemple, més de l'afera artística, del fet d'aquesta mena de combat que és la creació artística.
Sí.
D'altres que parlen més del que és l'anyorament, del paradís, de la infantesa, d'alguna manera.
D'altres que parlen del que és aquesta cosa tan perversa, del cert sagrat, perversa i alhora saludable, del cert sagrat, no?
De la maduresa.
L'altre que parla de l'amor.
Són temes diversos, en el fons.
Són els temes fonamentals que sempre...
Exacte, no? T'anava a dir, són els temes universals, una mica tots els que ens estàs comentant.
D'alguna manera?
Exactament, sí.
Tenia molt clar que no volia fer un llibre que parlessin tots els relats del mateix,
sinó d'això, parlar de diferents coses perquè, bé, perquè una mica l'actor pugui anar retrobant,
anar a fer retrobant parts d'ell mateix en els diferents relats.
Val, per tant, doncs, exacte. A més a més són sis, vull dir que és com el que deies al principi,
que no és un llibre de contes que vagis devorant, sinó que en principi pots anar assaborint, no?, d'alguna manera?
Sí, són com novel·letes.
La idea és que tu puguis llegir una novel·la de 50 pàgines, no?, és una novel·la breu,
però que ja tinguis temps de ficar-te una mica dins d'aquell món i d'enamorar-te dels personatges.
I llavors, això sí, segurament has de deixar reposar una miqueta després de llegir-ne una
abans de continuar amb l'altra, no?, perquè no tenen una relació directa.
Tenies clar que volies fer-ho d'aquesta manera, que tenies ganes d'explicar aquest tipus d'històries,
tu ho has anat trobant, tenies algun tema, doncs, que vulguis tractar més que algun altre?
No, una miqueta per escriure s'ha de viure, no?, i llavors, a mesura que vas viscant experiències noves,
les vas anotant en algun lloc, de vegades anotant físicament, no?, en la llibreta o on sigui,
i de vegades et queden impreses a la memòria, no?, i això va fent com una mena com de caldo de brou,
que després ja arriba a un punt que et sents, diguem-ne, com emprenyat, com embarassat, diguem-ne, no?,
dius, això ho he de triure d'alguna manera, he de deslliurar-ho, i llavors és quan ve el part,
el part creatiu, que és l'escriptura estrictament, amb la idea, doncs, de crear una cosa que pugui compartir-ho
a altres persones, no?, aquesta és la màgia de literatura, sobretot, el fet de poder compartir
coses que portes dins amb els altres i fer-ho d'una manera que sigui amena, que sigui emocionant,
que sigui reflexiva, però que també sigui divertida, no?
El Mística Cunilla va sortir ara fa un parell de mesos, no?, a novembre, has rebut unes quantes bones crítiques,
no sé quin cas els fas a les crítiques, si ets dels que les va buscant i se les creu molts,
com ho vius?
Mira, les crítiques, si són bones, doncs estan molt bé, no?, diguem-ne, si no són tan bones,
també estan bé, perquè t'ho volia anar a preguntar-te sobre si allò que diu el crític,
allò que no li agrada el crític, és cert o no és cert, diguem-ne, no?
Clar, per una banda hi ha la llibertat que dothom té, que li agradi una cosa més que una altra, això és una cosa que és així i s'ha de respectar.
I per l'altra hi ha una mena com de consciència personal que ja saps tu el que està bé,
a vegades no t'ho han de dir, no?, a vegades no cal que t'ho diguin, ja saps allà on potser podries haver afinat més o no.
Jo crec que les crítiques són bones sempre, en aquest sentit, no?, de conèixer la impressió dels lectors, de gent molt diferent,
i per l'altra banda que t'obliguen una miqueta a vegades a replantejar-te segons quines coses.
Però també n'hi ha que tu ja saps perfectament que aquella persona no t'ha entès, diguem-ne, no ha sapigut llegir-te com t'havia de llegir.
No ho sé, jo penso que les crítiques bones estan bé perquè et donen una miqueta d'alegria en un moment determinat.
però que el cas que havies de fer és com una mica relatiu, perquè en el fons el que compta és la satisfacció que tu tens d'interior d'haver fet allò i poca cosa més, eh?
Clar, per tant, exactament, tota la resta en realitat d'existir, no?, d'alguna manera suposo que és interessant,
però que en el fons si tu no ho haguessis vist clar no l'hauries publicat, no?
Exactament, exactament, sí, sí, sí.
I a vegades està bé que un relat o un llibre no tingui una bona crítica, perquè potser ja pretenies una miqueta desconcertar.
Llavors, a vegades, si pots aconseguir aquest desconcert que ja pretenies, està bé.
O sigui que tot és una miqueta relatiu, és una mica el joc de la literatura, no?
La presentació que fareu avui a Sant Just el Descort de Vuit, com ho has plantejat? Perquè serà també amb el Miquel Adam, no?
Sí, el Miquel Adam és un excel·lent escriptor i penso que pot ser molt divertit, perquè ens coneixem i ens estimem i pot ser molt divertit.
Vull dir que no podem parlar de literatura i podem parlar de moltes altres coses que es descrenen de literatura.
Vull dir que la gent que vingui s'ho pot passar força bé, em sembla. Intentarem que sigui divertit i a més.
I has estat a Sant Just aquest llibre té un dia?
No, no, no. Però, bueno, tinc molta curiositat per anar-hi, també perquè he llegit a la Silvana Bo, i tinc ganes de conèixer-la.
Molt bé. Doncs avui, a dos quarts de vuit, es presenta, com dèiem, Mística Cunilla. Avui n'hem volgut parlar amb l'escriptor Jordi Lara. Moltes gràcies, Jordi.
Molt bé.
Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Aixec a tots els convidats. Vinga, no hauret.
Gràcies, que vagi bé.
Gràcies.