I entrem en aquesta tercera i última hora,
ara mateix que passa un minut d'un quart d'una del migdia
i ho fem parlant d'aquests 50 anys de l'arribada de la flama a Sant Just,
de la flama de Canigó.
Com bé sabreu, aquesta flama es reparteix per tots els indrets de Catalunya
per encendre aquestes fogueres de Sant Joan.
I en parlem amb la Montse Molinero. Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, que volem celebrar i festejar una mica aquests 50 anys
de l'arribada de la flama del Canigó aquí a Sant Just.
A més, ho feu amb una exposició a la sala CIM de Canigó,
una mica per commemorar aquests 50 anys.
Què s'hi podrà veure per començar aquesta exposició?
Bé, ens ha estat un pèl difícil trobar material de fa 50 anys,
perquè la gent no guardava el material o no se'l feia,
perquè ara tots tenim la càmera de fer fotos a la butxaca
i per tant fem fotos de tot,
però fa 50 anys això era molt més complicat.
Llavors, hem intentat recuperar tot el que hem pogut,
l'arxiu municipal ens ha ajudat moltíssim
i la gent que encara queda de fa 50 anys que han començat la flama,
perquè alguns, desgraciadament, ja ens han deixat,
doncs també han col·laborat en aportar material.
Hem aportat material...
Una família concretament hem aportat bastant de material
i altres, doncs potser ens han aportat una foto,
però benvinguda és,
perquè com no la teníem, doncs tot això es mostra.
I el que volem fer amb aquesta exposició és
ensenyar una mica com era abans la flama, no?
O sigui, comencem...
Quan entres al cim trobes quatre, sis fotografies en blanc i negre,
perquè abans les fotos, fa 50 anys, eren en blanc i negre, no?
I llavors hi ha fotos de la plaça dels Estudis Vells
que avui, per exemple, que estàvem muntant,
passava gent a dir, ah, jo hi era aquí, no?
O mira, aquest és el Fulnito Manganito,
vull dir que una mica la gràcia d'aquesta exposició també és aquesta.
Que mou records, no?
Exacte.
I tant.
Per cert, més informació, si la gent vol, a flama.cat, no?
Sí.
Hi ha una mica aquesta història, no?
De la flama del Canigó, d'on surt, etcètera, etcètera.
L'objectiu, podríem dir, és que aquesta flama, com deia abans,
que encengui totes aquestes fogueres de la nit de Sant Joan.
El tema de la flama del Canigó,
quan neix l'any 1956 a dalt del Canigó,
amb la gent de Catalunya Nord,
és això, no?
Poder fer una cosa conjunt de tots els països catalans
amb una nit important,
que és la nit més llarga de l'any,
vull dir que, per tant,
teníem més hora, representava, per fer aquestes coses, no?
Sí, cert.
I, bueno, vam començar així,
llavors vam erigir,
bé, jo l'any que va començar, evidentment,
era molt petita,
i encara no feia aquestes coses,
però jo, personalment,
l'any 75 començo amb la flama del Canigó,
a Barcelona,
a el que és la coordinació de tots els països catalans.
I, des de llavors, que no he deixat de fer-ho,
o sigui,
Déu-n'hi-do.
Hem passat 48 anys i encara estic a la flama
i cada any dic que és l'últim,
però, bueno,
aquest any, amb una excusa que a Sant Just fèiem 50 anys
i que ja només me n'havia perdut dos d'aquests 50 anys,
doncs vaig dir, va, posem-hi una altra vegada, no?
I llavors la intenció és aquesta, no?
O sigui, la base és aquesta,
la unitat dels països catalans
amb una nit important com és una rebella de Sant Joan.
I aquí a Sant Just com arriba aquesta flama del Canigó?
Mira, aquesta flama arriba conjuntament,
fa 50 anys,
amb els companys d'Esplugues de Llobregat
que hi havia, bueno,
el Jordi Cortés,
que va ser un dels primers que la va portar,
el Jordi Cortés,
la Carles Benítez,
el Daniel Gros
i el Josep Conill,
la seva germana,
em sembla que es deia Carme,
ara no m'ho hauria aquí en el lapso,
però crec que era la Carme,
doncs aquests fan,
són els que porten la flama,
perquè es posen d'acord amb Esplugues
i llavors, bueno,
un cotxe d'Esplugues
va fins al peu del Canigó
a buscar la flama
i venen cap aquí.
I llavors la entren,
es troben,
crec que és més o menys,
ara és el pont de l'autopista,
a sota,
i llavors allà reparteixen la flama
Sant Just i Esplugues
i Sant Just venen cap aquí a fer la seva festa
i Esplugues cap allà a fer la seva.
Perquè altres anys crec que també han vingut caminant
des de Barcelona.
Sí, no,
llavors aquí a Sant Just
es va anar institucionalitzant,
llavors el Lluís Segura
va començar a anar a Barcelona
a buscar la flama,
perquè la flama entra,
o sigui,
aquí hi ha dues coses,
gent de Sant Just
que porta la flama a Sant Just,
que és aquest,
el Jordi Cortés
i aquesta gent.
que ve directe des del Canigó.
Que ve directe des del Canigó.
Llavors hi ha un altre vessant
que és el francès Giral,
junt amb el Joan Poll
i més gent de Sant Just,
que ara no sabria dir els noms
perquè molts jo ja no els he pogut conèixer,
que són els que
entren a la flama del Canigó,
que ve del Canigó,
la entren a la ciutat de Barcelona,
però concretament
al Parlament de Catalunya,
perquè es fa l'ofrena
d'aquest simbolisme
d'unitat
de tots els països catalans
en el president del Parlament.
Llavors en l'exposició
veureu
tres fotografies
perquè no n'hem pogut trobar més
i a més a més
la premura del temps
tampoc ens ho ha permès,
perquè si no
suposem que el Parlament
ens les hagués cedit,
però no hem pogut fer-ho.
Però hi ha tres fotografies,
una que és el Miquel Coll a l'entorn,
l'altra que és l'Albert Barrera
i l'altra que és el substitut,
perquè aquell any no podia,
del Joan Rebentós.
I són el moment
que arriba la flama
i llavors es veuen ells
a la porta del Parlament
esperant que arribi la flama.
I això en Francesc Giral
ho ha fet fins fa molt pocs anys,
després per problemes de salut
i per altres coses familiars,
doncs va haver-ho d'anar deixant
i llavors va haver-hi un altre equip
i també es va canviar
ja el sistema de Barcelona,
perquè clar,
s'ha anat fent molt gran
i llavors hi ha altres necessitats
més tècniques, no?
i per tant es van anar canviant.
Però doncs aquest equip de gent
de Sant Just col·laborava
molt directament amb Barcelona
i jo personalment,
des de l'any 78,
perdó, 76,
presentava els actes
que es feien a la plaça Sant Jaume
per fer difusió d'aquesta flama
que repartia a tots els barris
i tots els pobles veïnals.
Badalona,
Sant Just d'Esvern,
Esplugues no,
perquè Esplugues gairebé
sempre ha anat al Canigó
o a Coll d'Ares a buscar-la.
Però a tots els pobles
al voltant de Barcelona
baixaven els del Papiol
amb uns cistells de les herbes
que es collen la nit de Sant Joan
també per fer l'ofrena
al Parlament de Catalunya.
Llavors,
l'organització de Barcelona
feien l'ofrena
de la cuca en el president,
o sigui,
aquells símbols
del dia de Sant Joan,
i això estava fet
per gent
o de Sant Just
o del Baix Llobregat.
Vull dir que
creiem que també és important
que la gent no sàpiga
que el Baix Llobregat
ha col·laborat molt fermament
i només hi havia així,
que no era ni de Sant Just
ni del Baix Llobregat,
Òmnium Cultural
de Sabadell,
que també s'afegia
en aquesta portada
al Parlament
com a simbolisme,
diguem-ne,
de les proximitats
de la ciutat.
I llavors,
per tant,
Sant Just
pren un paper important.
Sí,
es reparteix,
es reparteix
i fa diferents coses.
Llavors,
en Lluís Segura
continua
amb aquesta tradició
d'anar a Barcelona
a buscar la flama
i cada any la porta.
Llavors,
en Lluís Segura
es dedica a buscar gent
a Sant Just
que el vulguin acompanyar
corrent.
En corrent
surten amb autobuses
de Barcelona
fins a Barcelona,
llavors allà
van fins al pas de Sant Jaume,
recull la flama
i llavors sí que
pugen corrents
des del pas de Sant Jaume
fins aquí a Sant Just.
Llavors,
normalment,
quan arriben
a Doctor Rivalta,
doncs,
algú de l'organització,
diguem-ne,
d'aquí
ja els espera
i llavors cada any,
bueno,
durant molts anys
es va fer la flama
del Canigó.
Després va haver-hi uns anys
que un grup de joves
van voler fer revetlla
i tal,
baix a la plaça Maragall,
llavors es baixava
la flama del Canigó,
va baix a plaça Maragall
i es feia revetlla
allà.
Quan aquests joves
van ser més grans
i les universitats
i altres coses,
doncs,
va fer que anessin
deixant-ho
per altres obligacions.
d'alguna manera
la societat de veïns
encara va continuar
algun any
però es va anar perdent
aquella revetlla popular
amb la flama
al mig de la plaça
i d'això,
no?
I llavors es va mantenir
a dalt del Canigó
fer la revetlla,
o sigui que arribés
la flama allà
i fer la foguera.
Però ja no era
una revetlla música
sinó que era
una revetlla popular.
La gent portava petards,
es portava la seva tauleta
i el seu tros de coca
i el seu cava
i s'ho prenien allà,
o sigui,
ha anat agafant
diferents volums.
llavors ara fa...
l'any passat
va haver-hi un canvi
quan era la flama
del Canigó
perquè...
primer el Covid,
que va fer que
tot trontollés una mica
i que fos una mica diferent
perquè hi havia gent
que tenia por,
hi havia gent
que deia
no, no ens acostem tant
i va haver-hi gent
que vam dir
bueno, mascaretes i tal
podem fer-ho
amb precaucions.
Llavors es va tornar a fer,
van tornant a Barcelona
a buscar aquesta flama,
es va portar
però es va portar
a les bases de Sant Pere
que és on l'Ajuntament
va decidir fer la rebella
donat que per Sant Pere
no es podia fer rebella
perquè faltaven mans
bàsicament
i llavors es va decidir
canviar la rebella de Sant Pere
per la de Sant Joan
i llavors la flama
va arribar en aquesta rebella
vam encendre la foguera
no, no vam encendre la foguera
vam encendre la gresol
només
i bueno, va haver-hi la gresol
encès
mentre que es va acabar
la llenya
i d'això
i vam tornar
diguem-ne
a intentar estirar
una mica
d'aquesta flama
i que tornés a ser
una miqueta el símbol
i aquest any
creiem que hem aconseguit el símbol
tornem a tindre
una rebella
feta per l'Ajuntament
i a la qual
s'han involucrat
les dues coses
la flama
i la rebella
però com un sol acte
i això creiem que és molt important
és molt important
perquè dona
per un costat
força en la rebella
perquè hi ha una cosa
que han fet
una gent voluntària
de Sant Just
que han suat
perquè a més a més
si la climatologia segueixi
suaran molt
venim des de Barcelona corrent
vull dir que
que ho han viscut
i que fa molts anys
que ho viuen
molts d'ells
perquè
en Lluís Segura
cada any
convida gent
i d'això que vagin
però hi ha un grup
bastant incondicional
i llavors aquests
fa anys
que acompanyen
en Lluís
a portar
aquesta flama
i a més a més
hi ha
per la infraestructura
que es muntarà
allà
a les bases
de Sant Pere
hi haurà
foguera
tota la nit
serà a les bases
de Sant Pere
durant tot el sopar
i tota la revetlla
hi haurà foguera
hi haurà foguera
l'any passat no
però aquest any
sí que s'ha aconseguit
serà una foguera petita
i avisem
que no serà
una foguera enorme
com les que fàvem
a l'Alcanigó
i d'això
però hi haurà
una foguera encesa
durant tota la revetlla
i això que dèiem
que és molt important
pel simbolisme
pensem que és una nit màgica
i que els símbols
hi són molts
la voluntat és això
encendre fogueres
crec que t'he notat
que s'encenen
més de 3.000
amb la flama
del Canigó
arreu de tota Catalunya
exacte
vull dir
és que són moltes
i són moltes
les que no ho sabem
perquè Òmnium
per exemple
la que intenta
i sempre fa molta campanya
jo sóc
a part d'estar
a Sant Just
sóc la coordinadora
del Baix Llobregat
en quant a la flama
del Canigó
i ens fem
un gran esforç
per dir
hi ha un mapa
de tots els països catalans
dels llocs
on s'encen la flama
només heu d'omplir una fitxa
encara hi sou a temps
si ens sentiu gent
que no sigueu de Sant Just
o que no sigueu del Baix Llobregat
també hi sou a temps
o aquells
que també agafeu la flama
en el vostre municipi
per en el vostre mas
en el vostre carrer
encendre la flama
i que ningú se n'entera
o sigui
se n'entera la gent
del vostre carrer
del vostre mas
però no participeu
de tota la coordinació
entreu
entreu a la pàgina
d'Òmnium Cultural
busqueu un mapa
i poseu allà
a l'hora que enceneu la flama
i a quin carrer
a quin mas
a quin punt del vostre poble
a quin punt del vostre barri
i quedarà constància
per la història
Aquest Sant Just ja hi surt
el mapa
Sí, sí, hi surt
Ja estem apuntats nosaltres
Hi surt perquè
aquest any
en aquest sentit
perquè altres anys
també ho havíem intentat
i no ens en sortíem
per manca de temps
perquè la gent
tenim feina
perquè la gent
d'això
però jo aquest any
per sort
em vaig jubilar l'any passat
i llavors també he pogut
dedicar una mica més d'esforç
en que realment
això fos una realitat
que féssim tots els passos
per tot
per salvar els 50 anys
perquè Sant Just
estigués en el mapa
perquè hi hagués
aquesta col·laboració
una mica
bastant més estret
amb l'Ajuntament
i crec que
ho estem aconseguint
I a més
tinc a punt
per aquí també
hi ha corredors
de les CES
també d'aquesta secció
de l'Ateneu
la flama
quan arriba a Sant Just
la gent
quan arriba a Sant Just
fins ara
ens trobàvem
aquests últims anys
a la plaça Malaret
aquest any canvia
per tant
faig una crida des d'aquí
aquest any canvia
ens trobem
a dalt
el Canigó
com a cosa simbòlica
només
o sigui
els atletes
que venen
o sigui
la gent que ve a corrents
a Barcelona
pujarà dalt
el Canigó
els esperarem
allà
perquè
és el simbolisme
el Canigó
o sigui
tenim la sort
de tindre una plaça
que es diu Canigó
una escola
que es diu Canigó
i celebrem
la flama
del Canigó
no podem encendre
la foguera allà
perquè
per temes
de proximitat
amb Collxarola
se'ns ha recomanat
que no ho féssim
ho respectem
però com a mínim
trobem-nos allà
que és el lloc simbòlic
per nosaltres
trobem-nos allà
ens trobem allà
amb els atletes
llavors estem convidant
gent que fa 50 anys
va portar aquesta flama
fins al poble
o d'això
allà s'hi poden venir
tenim un greu problema
que és que hi ha hagut
molta gent
que va fer un viatge
gent de les Ceres
concretament
que va fer un viatge
ara
van fer una sortida
a Burgos
o
ara crec que és a Burgos
és igual
van fer una sortida
i molts d'ells
han trobat amb Covid
ostres
llavors en aquest moment
avui no poden ser
l'exposició
avui no però
perquè diuen
que esclar
que pot sortir
amb mascareta
la gent també
som una miqueta
previnguts
i també diem
bueno sí
però si no són coses
molt necessàries
estalviem-nos
córrer riscos
no per la gent
que té el Covid
sinó per la transmissió
i llavors per exemple
ja sabem de gent avui
que no serà la inauguració
per culpa del Covid
i volen confiar
que d'aquí a Sant Joan
hi ha gent
perquè el Covid
ja puguin venir
però esclar
igual hi ha altra gent
que vindria
i no poden
vull dir que
el Covid
ens està fent mala passada
però avui a les 7 del vespre
s'inaugura
avui a les 7 del vespre
s'inaugura
en el cartell
diu que hi ha
obertura de l'exposició
amb ratafia
amb ratafia
amb ratafia
perquè la gent
que organitzem
doncs
pertanyem
amb una
amb una
amb una tradició
diguem-ne
de la ratafia
i que a més a més
aquí a Sant Jus
hem intentat fer-la
doncs
amb moltes altres coses
amb els correllengües
amb finals de festes
de cultura popular
i tal
posar la ratafia
perquè creiem
que és
una herba nostra
i que val la pena
un licor nostre
d'herbes nostres
a més a més
moltes de les herbes
que es posen a la ratafia
es collen la nit
a Sant Joan
la nit de Sant Joan
és una nit
de collir herbes
per fer
medecines
i per fer licors
i la ratafia
és un d'aquests licors
carai
avui hi haurà test
també de ratafia
per tant farem
el tastet de la ratafia
serà un tastet
evidentment
perquè és un dia
de cada dia
després la gent
no ha continuat
la seva feina
i per tant
no volem
no volem
tenir remordiments
exacte
però un tastet de ratafia
sí
i tinc a notar també
de fet en el cartell
diguéssim la carta de presentació
la targeta
d'aquesta trobada
tinc a notar també
que Antoni Ayala
farà també una intervenció
com a membres
de la Flama
és un dels
que ajuntament
amb mi
amb l'Albert Macià
i d'això
porta molts anys
treballant
amb la Flama
del Canigó
ell
i treballa
des d'Òmnium Cultural
ha estat molts anys
que ha sigut
el representant
de la Flama
i d'Òmnium
anant al País Valencià
a portar la Flama
o sigui
ell anava
a Coll d'Ares
agafava allà la Flama
i llançava
tot el que era
al sud del país
però això vol dir
que amb aquest recorregut
anava deixant flames
als pobles
o sigui
s'enviava un escrit
a tots els pobles
on passa
i deia
sobre aquesta hora
passarem
si voleu que us deixem
la Flama
aviseu-nos
i llavors
tots els que avisaven
ell parava
deixava la Flama
prenia un refresc
o l'hora de dinar
el convidaven a dinar
normalment
i llavors
continuava
fins al País Valencià
per tant
considerem que és una persona
que fa molts anys
que està implicat
que ho ha viscut molt
jo sempre recordaré
sempre recordaré
la primera vegada
que vaig conèixer
en Toni allà
la seva dona
la Llum
que jo tenia
el meu fill gran
que era
tenia mesos
i ens vam convidar
ells
viuen al barri del Port
a Barcelona
i van vindre a Òmnium
aviam si podíem
anar a fer una xerrada
i vam dir
si no ens sap greu
que vinguem
amb el nostre fill petit
vindrem nosaltres
a fer-vos la xerrada
vam anar l'Albert i jo
a fer la xerrada
i jo recordo
estar a la xerrada
i la Llum
que ens coneixia
de feia
molt poc temps
i el nostre fill
havia vist
la setmana que va néixer
que ens va vindre a veure
però vull dir
no hi havia allò
doncs amb braços
amb el nostre fill
perquè no plorés
i d'això
i nosaltres
i nosaltres fent la xerrada
vull dir
són aquelles imatges
que et queden
perquè
a partir d'aquí
vam fer una gran amistat
amb ells
i som molt amics
i hi ha hagut
molta relació personal
moltíssima
han fet excursions
o sigui
han fet anades
al País Valencià
amb els meus fills
els meus fills
són d'aquí
són just
vull dir
però amb els meus fills
i ells
anar a fer xerrades
sobre la flama
i sobre la cultura popular
de Catalunya
perquè
a part de la flama
nosaltres hem fet
moltes altres coses
a nivell de cultura popular
i les hem fetes amb ells
i hem fet molts viatges
al País Valencià
a parlar d'aquests temes
amb ells
i llavors
és una gent
que ho sent moltíssim
tenen un lligam força d'estret
important
en quant a persones
i amb en Françà Giral
també el tenen molt
aquest lligam
i llavors
com a persones
hem tingut aquest lligam
però sobretot com a país
o sigui
hem après molt
tot junts
i
sobretot això
de les tradicions
la cultura popular
hem fet una gran promoció
hem treballat molt
la festa de l'arbre
jo recordo
fer la festa de l'arbre
amb ells
quan cap escola
ni ningú la feia
i patejant-nos
escoles
i
despatxos
per tirar-ho endavant
i vam aconseguir
que gairebé
tot el país
es fess la festa de l'arbre
hi ha moltes escoles
que encara la fan
i tot això
té un altre
persona
que no pot venir
però que també
crec que és important
remarcar-ho
que és en Saldoni Fonoll
i la Lloy Bertran
la Lloy Bertran
el Saldoni Fonoll
va fer
està en l'exposició
el disc
un disc
sobre cançons
que parlessin
del foc de Sant Joan
i totes les cançons
que hi ha en el disc
són parlant
dels focs de Sant Joan
i si us recordeu
cada any
quan arriba la flama
el Carlitus
que normalment
és el que punxa
la música
li fem posar
sempre
l'himne
dels focs de Sant Joan
que és un poema
de Joan Maragall
i que el Saldoni Fonoll
sempre l'ha presentat
com l'himne
dels focs de Sant Joan
perquè parla
d'un foc
que s'encena
a dalt al cim
del Canigó
i que reparteix
a nivell de països catalans
per tant
coincideix totalment
amb el nostre projecte
i crec que
hi ha molta altra gent
vull dir
que ara us dic
tres noms
que un
perquè són coneguts
a nivell de teatre
i a nivell de poesia
sobretot
que és el Saldoni
i la Lloy
però la Yala
per això
perquè d'alguna manera
hi ha molts lligams
amb gent de Sant Just
i vam considerar
que també era molt important
ells han vingut ja
a fer algunes xerrades
quan la CEAS
va fer els 50 anys
van venir a parlar
perdó
els 75 anys
de la CEAS
van venir a parlar
sobre la flama
del Canigó
perquè va ser l'any
que la CEAS
va anar a dalt
del Canigó
a buscar la flama
i llavors vam venir
i vam fer una conferència
molt entusiasta
nosaltres personalment
no havíem de ser
en aquella conferència
per temes personals
però a l'últim moment
ens hi vam poder afegir
i se'm posa
la pell de gallina
perquè
el Toni
va fer una
bueno
una
una levosia
de
de la meva família
diguem-ne
per això
per l'efecte
i per la gran feina
feta
la implicació
i tant
i Montse
per anar acabant
clar
per la gent
que potser
no ho hagi vist mai
o no hagi anat mai
al Canigó
com és
arribar allà
i realment
prendre una mica
d'aquesta flama
aquests últims anys
per desgràcia
ha hagut de canviar molt
perquè les mesures
de seguretat
pel tema d'incendis
a l'estat francès
perquè esclar
no obliden
que el Canigó
es puja per l'estat francès
i llavors
l'estat francès
ha pres unes mesures
molt molt estrictes
llavors aquest any
per exemple
no pot pujar-hi la gent
o sigui
han tallat
tot el
tot el que és
el circuit
per pujar
del Canigó
està totalment tallat
no es pot pujar
perquè abans
es pujava
amb jips
fins al refugi
i del refugi
de l'Alcanigó
és una excursió
forta
però mínimament
preparada
jo la vaig fer
a l'exposició
a una fotografia
perquè es va molt bé
amb els meus fills
que eren petits
i d'alguna manera
han volgut posar
aquesta fotografia
perquè la gent veiés
que la canalla
també pot pujar-hi
o sigui
és una excursió forta
però si
prens un mínim
de mesures
i d'això
pot fer-ho
qualsevol persona
mínimament normal
però entenc
que aquest accés
en vehicle
ja està tancat
està totalment tancat
i llavors
són moltes hores
de caminar
fa pocs dies
el meu fill gran
va pujar-hi expressament
per calcular
les hores
que s'hi estava
per si algú
es volia animar
a fer-ho
i quan era
més o menys
eren 6 hores
de pujada
fins al refugi
llavors
les dues hores
que queden
del refugi
a l'Alcanigó
i després
baixar
8 per 2
16 hores
o sigui
que no tens temps
en un dia
d'anar a buscar
la flama
o sigui
has de sortir
amb unes hores
d'antelació
un dia abans
gairebé
fer nit
i tornar a baixar
llavors
llavors el que es fa
és a Coll d'Ares
es van fent
petites trobades
durant el llarg
del dia
perquè la gent
pugui anar
a buscar-la
a Coll d'Ares
i quan
les hores
que s'han donat
hi haurà
una petita actuació
hi haurà
parlaments
i tal
una mica
per viure
el caliu
que es viu
a l'Alcanigó
i la flama
s'encen
a la nit
del 22
al 23
perquè esclar
el 22
a les 12
de la nit
és quan es fa
la renovació
d'aquesta flama
perquè la gent
surt
perquè la gent
que va més lluny
potser no dormen
perquè hi ha gent
que baixa
fins a Vic
corrent
potser
Vic perquè és un lloc
bastant emblemàtic
i llavors
hi ha gent
que va fins a Vic
corrent
clar
no poden esperar
sortir al matí
potser surten de nit
primer perquè no tenen
tanta calor
arribant a Vic
guardant la flama
i llavors
amb la fresca
tornen a sortir
per exemple
vull dir que
hi ha gent
que aquella nit
no dormen
llavors a les 12
de la nit
s'encen la foguera
dalt del cim
en què s'encen la foguera
s'encen la foguera
amb els feixos
de llenya
que el diumenge
que el cap de setmana
abans
es pugen
el cap de setmana
d'abans
hi ha la plec
del Canigó
que és
on hi ha el refugi
la gent
es concentra allà
i porta
un feix de llenya
petit
del seu poble
de la seva comarca
d'on vulgui
de casa seva
i aquells feixos
són els que es pugen
a dalt del Canigó
i s'encen la foguera
o sigui que la foguera
s'encen en feixos
de tot el país
carai
quin simbolisme
que té tot
si no es coneix
des de fora
espero que la gent
que potser no ho coneix
ara tingui una mica
més d'aproximació
realment
què és la flama del Canigó
i què significa
exacte
llavors
a Sant Just
concretament
aquest any
els atletes
tornen a sortir
des de Sant Just
van a la plaça
Sant Jaume
i allà fan
allà fan festa
perquè la plaça
Sant Jaume
hi juga fort
l'Ajuntament
hi juga la Generalitat
vull dir
és un acte
totalment diferent
a part de que
esclar
hi ha gairebé
tots els barris
de Barcelona
que van a buscar
la flama
per tant
al mateix Ajuntament
li interessa
que hi hagi
molt ambient
i hi ha
pobles
igual que a Sant Just
doncs hi ha molts altres pobles
que van a buscar
la flama allà
vol dir
que el Sant Just
per la megafonia
de la plaça Sant Jaume
es diu que els atletes
de Sant Just
van a culler la flama
i que se van cap al seu poble
encendran la foguera
o sigui
s'ensegura
cap salant
els atletes
van tots cap al Grasol
i sempre hi ha un
que és el que encenen
la torxa
i llavors
ja surten
cap aquí
i per acabar
Montse XX
és a dir
la Rebella
sabem que és la nit
el 23 al 24 de juny
a partir de quina hora
es celebra
la trobada
de les bases de Sant Pere
aviam
ens trobarem
els que vulguin baixar
caminant
des de dalt
el Canigó
ens trobarem
a dalt
al cim del Canigó
a l'escola
l'esplanada
del davant
sí
sortirem de dalt
de l'esplanada
a les 9 del vespre
la flama
haurà arribat
a 3 quarts de 9
més o menys
llavors els que venen
corrents
descansaran una mica
refrescaran
i tal
i llavors tots els que estem
a dalt
baixem
baixem caminant
perquè entenem que no tothom pot córrer
baixem caminant
no pas de passeig
sinó un pas
una mica
d'això
lleuger
qui no vulgui pujar fins al Canigó
es pot anar afegint
durant el recorregut
baixem
pel
creu del padró
freixes
girem a bona vista
baixem per creu
fins a la rambla
fins a
la carretera
rambla
mudó d'ell
i
avinguda de la Generalitat
i llavors entrem
cap a dins
la zona que hi ha
l'esplanada
que hi ha
passat
Vitàlia
passada
la residència
de gent gran
allà hi ha l'esplanada
que és on es fa el sopar
on es farà després
el concert
però on abans
a 2 quarts de 9
a 2 quarts de 10
perdó
hi haurà
la lectura del manifest
es recordaran
els 50 anys
de la flama
del Canigó
s'encendrà
el grasol
i s'encendrà
la foguera
hi haurà
un tast de coca
que ens ofereix
l'Ajuntament
també
pels atletes
i la gent
que haurà baixat
caminant
i suposo
que per qui
hi hagi per allà
no crec que
no se li digui
que no a ningú
doncs hi haurà
això
un petit tast de coca
i ja està
i aquí
és on s'acaba
l'acte
simbòlic
i representatiu
de la flama
llavors
la flama
estarà encesa
durant tota la nit
mentre que hi ha
el sopar
i mentre que hi ha
el ball
i el concert
hi haurà
una petita foguera
que és el que dèiem al principi
una petita foguera allà
com a simbolisme
d'aquesta nit
doncs només em falta
desitjar-te
bona rebella
igualment
a tots
i a totes
us esperem
a dalt
al Canigó
durant el recorregut
animant a la gent
que la baixa
a les bases
de Sant Pere
perquè
hi ha moments
sempre que són emotius
perquè a més a més
intentarem això
tenir gent de fa 50 anys
que pensen de la foguera
i que estaran allà
i feu fotografies
això sí
amb tots els mòbils
que tingueu
amb tots els mòbils
fotografies
els podeu penjar a les xarxes
no hi ha cap mena de problema
podeu penjar
totes les fotos
que vulgueu
de la flama
a les xarxes
perquè és un acte públic
i per tant
demanem
que si hi ha nens
si pot ser
que no
que no es vegin nens
perquè és
una mica
la normativa
que hi ha
però evidentment
si hi ha gent
que va corrent
i té els seus fills
en braços
doncs
són ells els que han de dir
que no volen el nen
i
la foto
i ja està
però si no
tot l'altre
evidentment
difusió
difusió
i difusió
que és el que fa
que de veu en veu
i de boca en boca
que es diu habitualment
doncs
les festes tradicionals
del nostre país
tinguin
una continuïtat
i la gent
les conegui
i tant
estem escoltant
el Saldoni Funon
això es diu
Revetlla
així que marxem amb ell
que ens l'has presentat
i l'havies comentat també
així que marxem
escoltant-lo amb ell
bona Revetlla
Montse
que vagi molt bé
i us esperem avui
a la seta
que en gent està
i tant
exacte
que vagi molt bé
gràcies
adeu
obre del taxi la porta
fica't a dintre llisquent
deixa't hi caure su morta
para el motor del torrent
i una barraca
barroca
pel policíac del vent
grills musiqueta que toca
taxi pujol de forment
passa nocturna
boirina
a bu la fembra del xal
xal de penombra
que afina
ombra de nit i de mal
obre del taxi la porta
fica't a dintre llisquent
deixa't hi caure su morta
para el motor del torrent
urt faig
un