El 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats.
Ràdio Desverg.
Ens agrades tant tu.
Gent de Sant Just.
Doncs una setmana més, temps per xerrar una estoneta, per fer-la petar amb gent de Sant Just.
I avui amb nosaltres tenim en Jordi Gironès, Vilar de Bo, un Sant Justenc que va néixer el 1948 i que ja va néixer a Sant Just, a la plaça Campreciós.
Jordi Gironès, bona tarda.
Bona tarda.
Encantat de tenir-te al programa.
Molt bé.
Dèiem que tu vas néixer a Sant Just tot i que els teus pares, el teu pare i la teva mare, no eren de Sant Just autòcton perquè el teu pare va venir de Ribarroja d'Ebre i la mare de Santa Perpètua de la Moguda.
Sí, així mateix.
Però vas néixer aquí, tu.
Jo vaig néixer aquí, sí.
A més dels que van néixer a casa, veig, no a un hospital.
No, de fet vaig néixer a un hospital.
Ah, d'acord, llavors no és tècnicament real que vas néixer a Sant Just.
Ah, però aquí no sempre diuen que van néixer a Sant Just.
Després una llicència literària, diguem-ho així.
Sí, sí.
Diguem que, per tant, ets un Sant Justenc d'aquests de tota la vida, que has vist Sant Just des de l'any 48 canviar fins ara.
Totalment.
Dèiem que els estudis, de fet, els vas començar, això és molt curiós, a l'Escola Núria, com moltíssima gent de la que ha passat pel programa,
però que vas durar poc perquè el teu pare et va fer marxar.
Sí, resulta que, en principi, hi havia com una mena de necessitat que l'Església tenia, que la gent anés a l'Església, els nens.
I, aleshores, feia una targeta, i aquella targeta s'havia d'omplir amb un segell...
La targeta de missa, ja ens han parlat.
De missa, conforme havia anat a missa.
I, jo, si no recordo malament, va ser que un dia el meu pare va esclatar, perquè no van marcar la targeta,
perquè ens en vam anar d'excursió, o el que sigui, i, aleshores, vam fer una falta forta,
i li van cridar l'atenció que no podia ser, i el meu pare es va enfadar perquè va ser l'espurna que va petar,
i, doncs, tu no tens per què anar a l'Església, per tant, et faig fora d'aquí, i em van fer fora.
És a dir, vas marxar perquè el teu pare et va fer marxar del Núria.
No volia passar el tema aquest, aquesta obligatorietat d'anar a missa.
Més enllà del carnet de missa, recordes coses del Núria, o vas marxar a l'Església?
No massa, no massa, no, perquè és uns temps que no recordo massa.
Sí que tinc factures, ai, factures, perdona.
De l'època.
No tinc factures, tinc fotografies, com començava per F, tinc fotografies en les quals estic al Núria,
a fer aquelles típiques fotografies que es feien individualment a cada un, i sí que en tinc alguna imatge.
Interpreto que el pare, si no volia que anessis a missa, era el que es diu Esquerra Nós, no?
Sí.
Vinculat fins i tot a Esquerra Republicana, m'han dit.
Sí.
I va estar a la presó, fins i tot.
També va estar a la presó, poc temps, però hi va ser-hi, perquè, a més a més,
ell era el que repartia els ponflets d'Esquerra Republicana per Sant Just, quan estava prohibit totalment.
De l'escola Núria passes als nacionals, que es coneixien així.
Exacte.
Estava en el carrer de la Creu.
Exacte, sí.
D'allò també tinc pocs records, perquè també, al cap de poc temps, vaig passar a l'acadèmia,
i la meva escolarització va ser a l'acadèmia del Senyor Bas, la que hi ha a la carretera.
L'acadèmia del Senyor Bas, aquesta sí que, diguéssim que, de les tres institucions educatives
que hem parlat, aquesta seria la que t'ha marcat més.
I tant.
Per què?
Perquè aquí vaig començar a fer els estudis, diguem-ne, més seriosos, el batxillerat,
perquè, a més a més, aquí sí que vaig fer amics, o sigui, en els altres llocs amics eren companys,
però amics els vaig començar a fer allà.
O sigui que, de fet, aquella sí que em va marcar, perquè, a més a més, els meus estudis es van fer allà, tots, totalment.
I tens encara, conserves amics d'aquella època?
Sí, i tant, sí.
Per exemple?
Per exemple, a veure, hòstia, no t'ho sabria dir en aquest moment,
perquè tinc el dubte que alguns d'aquells, ara ja no els veig, i alguns s'han mort.
És a dir, dels que ara tinc, sí, exacte, dels que ara tinc, no n'hi ha cap.
Aquests van ser, diguem-ne, fets més endavant.
Ja en parlarem.
La infantesa, sí, ja en parlarem, ja en parlarem, perquè hi ha una etapa de la teva vida,
que és la CEAS, que, vaja, que és importantíssima, però ja en parlarem, ja arribarem.
Encara estem a la teva infantesa, Sant Jus, em deies,
Nosaltres, en aquella època, jugàvem a futbol al carrer.
Sí, el futbol era, diguem-ne, la nostra màxima diversió,
i a més a més ens ho preníem molt seriosament.
El futbol el fèiem a la plaça Verdaguer,
és a dir, davant de la porta on hi ha l'entrada de Can Cardona.
Llavors allà posàvem una porteria,
i l'altra porteria donava a la plaça Campreciós.
I allà fèiem partits...
Però ja fa una mica de baixada, no?
Sí, sí, sí.
Contínuament havien d'anar a buscar la pilota,
perquè se'ns anava cap a presa dels Dolors avall.
Sí, sí.
Però allà va marcar molt, nosaltres,
perquè ens agrada molt el futbol,
i allà hi posàvem tota l'ànima del món.
Entenc que si anàveu allà,
és que camps de futbol aquí no n'hi havia.
No, perquè eren...
No, n'hi havia alguns,
no de professionals, evidentment,
perquè mai hi ha hagut,
sinó de matern feien alguna cosa,
però jo diria que nosaltres
érem massa joves com per entrar-hi.
Estem parlant de quan hi ha crios.
I no vas arribar mai a jugar a cap club de futbol?
No, no, mai.
Dèiem que a nivell professional
tu vas estudiar administratiu
i t'has dedicat pràcticament tota la teva vida
a tasques administratives.
Sí.
I vas començar el que es coneix com la fàbrica dels cables.
Allà vas estar poc temps, però dos o tres anys.
És a dir, Vicenç Torn,
sembla que ara me'n recordava del nom,
Vicenç Torn.
Allà vaig estar-hi dos o tres anys, més o menys.
Sí.
Perquè jo vaig començar el 16,
el 16 sí,
i vaig estar dos o tres anys,
i després vaig canviar de lloc.
Més endavant,
vaig passar a la bòbila del Domènech.
Allà hi vas estar una mica més temps, no?
Allà hi vas estar més temps, sí.
Això estava al carrer Indústria.
Estava al carrer Indústria, exacte.
Ara ja no existeix,
perquè tot això ja està s'ha organitzat
i no queda rastre d'aquella bòbila.
Què hi feies allà?
Una mica, t'has de l'administratiu?
Sí, era l'únic administratiu,
feia la facturació,
rebia les factures,
pagava els treballadors,
vull dir, feia el poc,
el mínim,
l'indispensable per portar endavant una empresa.
Després vas marxar a una fàbrica al polígon industrial.
Sí.
De moment no t'has mogut de Sant Just.
No m'he mogut de Sant Just, sí.
Aquí també hi ha una anècdota,
i és que jo,
una companya meva,
que treballava ja a IBM,
doncs havia parlat
que jo podria anar allà
i que els interessava una persona com jo,
d'administratiu i tot plegat,
i en un moment determinat
aquesta plaça
la van ocupar,
la va ocupar
per amiguisme
una altra gent,
una altra gent d'allà,
d'IBM,
o sigui,
de treballadors d'IBM.
Algú que coneixia algú,
que coneixia algú,
que coneixia algú.
Exacte, el van xufar,
i llavors aquesta plaça meva
es va perdre.
I en aquell moment
em vaig trobar,
que no tenia treball,
perquè m'havia acomiadat
de la bòbila,
i aleshores...
O sigui, et van venir a buscar,
tu vas deixar la bòbila,
i quan allò,
el dia que vas a picar
la porta d'IBM,
em quedo sense treball.
Et diuen,
ja està fet.
Exacte,
i llavors va ser com
em va sortir l'oportunitat
de l'Institut Electroquímic,
aquest que dèiem,
del polígon,
i aquí vaig estar-hi un any,
no vaig estar més d'un any.
Però finalment vas acabar a IBM,
com va anar la cosa?
No va funcionar aquest enxufat?
Exacte,
sí que va funcionar,
però hi havia una nova plaça,
i aleshores la persona
que em va veure
que allò era una injustícia,
em va rescatar,
em va dir,
vols encara tornar?
Al cap d'un any
d'estar a l'Institut Electroquímic
vaig dir,
sí, i tant,
i vaig començar allà,
llavors va ser el 1970,
això sí que ho tinc molt clar l'any,
i a partir d'allà
la meva vida laboral
ha estat a IBM.
Sí, tu pots dir
que t'has fitxat IBM.
Sí, d'alguna manera sí.
En aquell moment,
si no era la més gran,
gairebé de les tecnològiques,
ara això s'ha canviat molt.
Molt, molt.
allò era un monstre,
un monstre.
Entrar allà era de dir,
m'ha tocat la loteria.
On estava IBM?
A IBM havia estat
primer allà,
a la plaça Urquinaona,
havia estat allà,
que allà ja vaig entrar jo allà.
Després es va traslladar
a la via Augusta,
on hi ha la
la Conselleria de Cultura,
m'ha semblat,
d'ensenyament de la Generalitat.
I després,
perquè IBM s'ha anat traient
de sobre tots els edificis,
se'ls ha anat venent,
i llavors ja passava a lloguer.
I d'allà,
que allà vaig estar bastants anys,
va passar a la Diagonal,
a la illa.
I allà és on jo vaig...
Encara hi són, allà.
Sí, encara hi són.
I és de lloguer,
tot això ja és de lloguer.
I llavors,
a partir d'aquí,
va coincidir que allà
va ser on em vaig jubilar.
I d'aquí et ve la teva afició,
la tecnologia,
el fet d'haver treballat a IBM,
o no té a veure?
Totalment, totalment.
Perquè tu allà vas veure
una evolució
del que va ser
els ordinadors personals,
que en aquell moment IBM
era la més gran,
sens dubte.
Ho vaig viure molt,
això ho vaig viure molt,
perquè el que fèiem allà,
anaves constantment
adquirint coneixement,
des del punt de vista informàtic.
I aquest coneixement
te'l traslladaves a casa,
perquè acabaves comprant
un ordinador,
primer una cosa molt simple,
però sempre lligat ja amb això,
de dir,
jo tinc el treball,
treballo amb ordinador
i treballo amb aquesta feina
d'administració,
però a més a més a casa
jo vull un ordinador
per fer la meva feina,
les meves aficions aquí.
Clar,
estar en contacte
amb aquesta tecnologia
et feia ser-ne coneixedor
i per tant
t'hi acabes aficionant.
Fins a quin any
vas estar a IBM?
Doncs fins al...
dos mil...
dos mil cinc.
Dos mil cinc.
Ja havien començat a entrar
a les Big Tech,
a Microsoft,
a Google...
Sí,
a Google no.
A Google encara no.
A Microsoft sí,
a Microsoft sí,
començava llavors.
Que bé,
en aquell moment
Microsoft no era compatible,
vull dir,
no era incompatible
perquè és un sistema operatiu
que es podia instal·lar
en un ordinador IBM.
Sí,
era competència pura
amb IBM.
Era competència?
Competència,
perquè IBM també tenia software.
Tenia sistema operatiu.
Sí,
sistemes operatius
i llavors...
Va perdre la batalla.
Va perdre la batalla,
perquè és que l'altre va apostar,
el Bill Gates va apostar
per una cosa més popular
i més assequible a la gent
i llavors el sistema OS,
l'Open It and System,
que era el d'IBM,
va quedar només relegat
a científics,
a gent, diguem-ne,
molt tècnica
i el popular
va passar a ser el Windows.
I a poc a poc es va anar...
Totalment.
...desapareixent
i IBM ara és una empresa
de hardware, bàsicament.
Al revés,
molt de serveis.
Feu serveis?
Molt de serveis.
Ja no feu?
No, ja no.
És a dir,
els ordinadors
ja no donen tanta...
Sí,
ja hi ha molta competència.
No,
perquè es va vendre
tot el PC,
els portàtils,
eren d'IBM,
tots.
De fet,
IBM es va vendre a Lenovo,
no?
Sí, exacte.
Oi que sí?
Que són xinesos,
per la gent que no sàpiga.
Va arribar a un punt
que va dir fora
la producció aquesta,
ja em quedaré
amb grans ordinadors,
amb superordinadors,
ara actualment
només té superordinadors.
És a dir,
portàtils de...
Res.
No n'hi ha.
No n'hi ha.
No n'hi ha.
No n'hi ha.
Vida personal,
tu et vas casar
amb una aragonesa,
però que,
vaja,
gairebé és de Sant Jús,
va arribar als sis anys Sant Jús,
no?
Sí,
als sis anys.
La fina?
Sí,
la fina,
a Can Viosca,
va viure a Can Viosca.
Com us vau enamorar,
si m'ho pots explicar?
On ens vam enamorar
amb la Cés.
Què et vas enamorar,
primer de la Cés
o de la fina?
A veure,
primer va ser la Cés.
Hi ha hagut una pausa aquí.
Primer va ser la Cés
i després la fina.
Sí,
perquè a la Cés
ja en parlarem si vols.
Home,
clar que en parlarem de la Cés.
A la Cés
estem parlant del 64
i amb la fina
ens vam enamorar
el 70.
Doncs escolta,
anem per parts.
Parlem de la Cés.
Com entres a la Cés?
A veure,
a la Cés entrem
gràcies a un personatge
importantíssim
que és el personatge
més important
que ha tingut la Cés
que és el Fulgents Ibaños.
El Fulgents Ibaños
resulta que li va demanar
a la Junta de l'Ateneu
va voler recuperar
la història,
la secció
d'excursionista
de l'Ateneu
i quan va voler recuperar
va veure
que la manera de fer-ho
era començar de zero.
Per tant,
s'havia de començar
amb nens,
amb gent jove
que allò
creés un arrel
a la qual
pogués aferrar-se
i seguir
i muntar
la nova història.
Això li va demanar
la Junta del Baños
va dir
tu, Baños
és que tu que en saps
d'això d'excursionisme
i de muntanya
i tot plegat
et pots encarregar
de formar
una secció
amb nens
i va dir
amb nens
el tio es va al·lucinar
perquè va dir
jo no he portat mai nens
però es va atrevir
i aquesta és
la gran cosa
que va fer ell
és de...
I com us va venir a buscar?
Perquè clar,
ara ho posaries
a Instagram
és fàcil,
és fàcil
en aquell moment era fàcil
eren els fills
de socis de les seves
aquesta era la...
la idea era
tu vés a buscar
fills de socis
de la Taneu
perdona
fills de socis
de la Taneu
i te'ls agafes
però anem amb els pares
i els pares que et deixin
els nens
i així va començar
i com recordes
aquells moments?
Jo recordo
uns moments
que m'han marcat molt
m'han marcat molt
i el Baños
m'ha marcat molt
m'ha marcat molt
fins al punt
que ell
va ser
una persona
molt afable
que va tenir
la idea
d'empoderar-nos
a nosaltres
és a dir
empoderar-nos
en el sentit
que dir
vosaltres
us ho heu de fer tot
deixar-vos fer
exacte
jo us ajudaré
però vosaltres
ho heu de fer
fins al punt
que ens muntava
les excursions
però ens obligava
a fer-la nosaltres
a organitzar-la
a buscar els mapes
a buscar els trens
per on circulava
i tot plegat
i això
ens va potenciar
enormement
a nosaltres
Qui hi havia
en aquella època
a les Ceres?
Recordes la gent
que hi éreu?
Sí, home
estem parlant
del 1964
hi havia
molts dels companys
que encara
els tinc a la Junta
actual
som a la Junta
estic parlant
hi havia
el Gaspar Oriols
hi havia
el Federic Planes
que ara aquest ja
no està actiu
hi havia
també
el Daniel Cardona
hi havia
primeres espases
de la història
de Sant Just
totalment
és a dir
gent que heu fet
un camí
sí, sí
amb aquests
i també teníem
per damunt nostre
hi havia
el Pep Quintana
hi havia
el Lluís Ramban
aquests també
hi eren
hi eren
en el sentit
que ells
estaven una mica
eren més grans
que nosaltres
però ells no van participar
en aquest
sinó
ells estaven
com a suport
d'alguna manera
és a dir
el Banyos
es va centrar
en els més joves
que tenien
16 anys
16 anys
clar, clar
que qualsevol altre
hagués pogut pensar
aquests es fotran
una bufeta
però ell ens anava
guiant
era com una mena
de guia
que ens ajudava
quan teníem
dubtes
i amb tot
i inclús
hi era un punt
amb el qual
ell va agafar
i va dir
a veure
com que sou molts
anem a formar grups
era molt astut
per saber
com ens havia
d'encarrelar
formarem grups
perquè sou massa
nombrosos
i aquests grups
seran el grup A
el grup B
i el grup C
i a cada un
d'aquests grups
posaré un que sigui
el responsable del mapa
aquí va posar
el que veia
que tenia més
capacitat
o més intuïció
o que li agradava més
el tema
de saber portar
una excursió
tenia un punt
de lideratge
de grup
totalment
però lideratge amagat
és a dir
no el volia
molt humil
quants anys
portes les CES?
des del 54
i no l'has deixat mai?
no
ni la deixaràs?
no
és la meva vida
a més a més
has estat president
16 anys
16 anys de president
sí
ha sigut un honor
per tu això
és que perquè jo veig
inclús que ho estàs explicant
amb certa emoció
sí
m'està gustant eh
d'això es tracta
sí
per què?
per què t'emociones?
perquè la CES
és a dir
ha format part
de la història de Sant Lluç
sens dubte
sí
home jo vaig tenir la sort
de poder participar
en un projecte que vau muntar
d'un vídeo d'aniversari
un documental
i va ser una experiència
per mi
magnífica
allà et vaig conèixer
és a dir
ja et coneixia
perquè t'havia entrevistat
però allà et vaig conèixer
més perquè vam haver de fer
coses plegats
el 2009
i vaig veure aquella passió
amb la qual ho vivíeu
el 75 aniversari
per mi és un fet històric
històric
és injusti
inclusió
que
ha venit
les grans personalitats
com va venir
va venir el president
de la Generalitat
el Pujol
com a expresident
va venir l'alcalde
va venir el president
de la federació
va ser un acte
impressionant
el 2009
realment jo el recordo
amb molt de carinyo
sí
escolta'm
no oblidem
que a les CES
també és important
perquè vas conèixer la Fina
sí
com va anar allò
te recordes?
vas anar tu per ella
o ella per tu?
perquè sempre diuen
que si la dona
no et donen senyals
el tio no respon
hòstia
pregunta difícil
jo crec que
vam coincidir
no és veritat això
doncs va ser ella
sí
és possible
que t'ho va fer creure
és possible
és possible
el que sí
cal dir
és que
va sorgir
un munt de parelles
d'allà van sorgir
jo crec que
a part de l'èxit
de la CES
segurament és per això
si només hi hagués
hagut homes
la cosa que és
no hagués derivat
cap a una cosa
diferent
sí
sí
va ser
diguem-ne
a partir
del 70
o sigui
del 68
69
70
que es van començar
a formar parelles
i molts
molts ja tornaven
de la mili
i tot plegat
i aleshores
es van formar parelles
i aquestes parelles
segueixen encara
vull dir
jo crec que era la base
i això que dius tu
és veritat
vull dir
això és molt important
i tant
i tant
no en tinguis dubte
escolta'm
parlem del puto amo
en puto amo
no és només guardiola
és en Jordi Gironès
bé
perquè m'ho deien
explica-ho
a la Vall d'Avers
és a dir
la Vall d'Avers
ha tingut
algunes etapes inicials
que abans
era una revista
que es deia Taneu
d'aquesta Taneu
va néixer
la Vall d'Avers
va néixer
la Vall d'Avers
per fer
una cosa diferent
i sigui
més periòdica
i més independent
també
que pogués dir
la seva
aleshores
aquesta etapa
inicial
just inicial
la primera de totes
jo encara no hi vaig ser
tu vas estar a la segona etapa
a la segona etapa
quan va començar
la de color verd
per entendre's
llavors la Vall d'Avers
amb color verd
i tot plegat
i aquesta etapa
la vaig començar
amb un grup
molt maco
que vull dir
encara tenim l'amistat
i ens trobem
de tant en tant
i celebrem coses
i amb aquest grup
doncs jo
em deien el puto amo
per què?
perquè jo
com que tenia
la meva dèria
administrativa
el que feia
era intentar
diguem-ne
posar una mica d'ordre
des del punt de vista
de les reunions
les decisions
i tot plegat
ajudàvem a això
que és el que m'agrada
a mi
que és el que m'agrada
i vaig presentar
el puto amo
però no
allà tots pancàvem
eh
tots
sens dubte
és a dir
tu posaves una mica d'ordre
exacte
però els creadors
no era jo
els creadors
eren altres
i també
i també no podem oblidar
l'associació de veïns
de la qual has estat secretari
sí
vaig estar secretari
amb l'Urdes Burzon
que era la presidenta
en el seu moment
i també vaig estar
al principi
quan vam dividir
l'associació de veïns
en barris
barri nord
barri sud
i barri centre
jo era del barri centre
i també vaig estar
dos o tres anys
o així
jo el que sí
que he fet sempre
és que
quan he marxat
d'un lloc
és la meva manera de ser
he volgut
que allò estigués
afarmat
és a dir
mai he fotut del camp
d'un lloc
en el qual
deixant-ho a mitges
sí
exacte
que allò tingués responsabilitat
i dir
ja us ho fareu
no
o sigui
et vas marcar
uns actius
concrets
de les diferents etapes
dels llocs on has estat
i fins que no has tancat
no
sí
i visc
que jo me'n vaig
i aquí no passa res
perquè això ja funciona
és molt important
això
i a l'Associació de Veïns
també ho vas fer així
igualment
però aquí vas estar menys anys
menys
menys
a la CEAS
com a president
a la CEAS vaig estar
primer vaig estar secretari
o sigui
jo sempre he sigut
el secretari de la CEAS
i ho diu
què és el gironès
el secretari de la CEAS
perquè sempre he sigut
el secretari
que són els que meneu
els que tenim
un control important
jo sempre ho dic
que l'Ajuntament
no mana l'alcalde
mana el secretari
doncs una mica sí
una mica sí
però intento
que sigui tot
consensuat
és a dir
no vaig per lliure
sí
no ets un ordeno o mando
aquí n'hem tingut
algun que ha vingut
que és més ordeno i mando
que havia estat alcalde abans
i que l'hem entrevistat
jo llavors els deixo
que decideixin
i després sí
però si ordeno i mando
a vegades si no contesten
i tal
apreto i dic
noi
ens hem de definir
vinga
això sí
però que decideixin
a la Junta
ara marxem
fem una mica de pas
enrere en el temps
encara que
sent una mica desordenat
m'explicaves
que hi ha una fase
de la teva vida
de la qual n'estàs
especialment orgullós
més enllà de la CEAS
que és quan vas participar
del Congrés de Cultura Catalana
que era una entitat
que vau muntar
per defensar la llengua
sí
aquest enllà
era a nivell nacional
a nivell de Catalunya
és que cada poble
intentava tenir
uns àmbits
li deien àmbits
llavors hi havia
un àmbit de cultura
àmbit de llengua
àmbit d'urbanisme
hi havia tota una sèrie d'àmbits
i això va ser
molt important
perquè va ser un moment
aquell de trencament
de trencament fort
encara no s'havia mort el Franco
estem parlant del 72
73 i així
i aleshores vam veure
que aquí s'havia de muntar
i jo em vaig posar
amb la de llengua
em vaig posar amb la de llengua
i amb la de llengua
vam fer
una de les taxes
que vam fer
és catalanitzar
tots els carrers
a la força
és a dir
anàvem a cada un dels carrers
i li posàvem
el rètol del carrer
que hauria de ser
si allà deia
no sé què
allò era Rambla
és a dir
canviau el nomenclàtor
respectant el que hi havia hagut
abans de l'avançament
no, no, no
no vull dir això
és a dir
us l'inventàu
o deieu
no, no
a l'època
a la república
o abans de la dictadura
es deia així
sí, sí, sí
rescatàvem els noms antics
correcte
no en posaven de noms
això ha sigut més endavant
que s'ha fet
nosaltres ja posàvem
el que tocava
el que tocava
digue'm algun
recordes algun
d'aquests antics
que
com es deia
de general
Rambla
com l'hi deia
la Rambla
com l'hi deia
la Rambla
m'ho deia
m'ho deia
diria
ara tinc una mica
de dubtes
però jo crec que sí
el tema del Congrés
de la Cultura Catalana
en la secció de llengua
quasi que la podríeu tornar
a encetar
no?
ja, sí
sempre
és que aquest
sempre el dèiem
de mantenir
escolta'm
Jordi
amb tot això
un es pregunta
el Jordi no ha entrat
mai en política?
doncs jo em pensava
que no
però m'equivocava
sí
vas tenir una època
curteta
però que vas entrant
en política
sí, va ser
quan es va fundar
el PSC
el Partit Socialista
de Catalunya
que el va fundar
el Reventós
bueno, era
era presidenta
en aquell moment
i es va fundar
i em van venir
a buscar
a mi
perquè en coneixien
per les coses
que feia
i tot plegat
m'ha dit
escolta, tu
aniria molt bé
que t'hi posessis
i tot plegat
per organitzar-lo
i ho van fer
com una cèl·lula
tampoc es deia cèl·lula
perquè la cèl·lula de més aviat
era el PSC
deia més aviat cèl·lula
però
vam muntar
el grup
entre Esplugues i Sant Just
llavors fèiem una reunió conjunta
d'Esplugues i Sant Justens
i ens en cuidàvem
doncs
doncs
doncs
enteníeu
sempre s'ha dit
que hi ha tensió
entre aquests pobles
no, no, no
això és d'agafar temps
i tant
i llavors
doncs vam muntar
això
i bueno
vam començar
a fer coses
a fer un portaveu
i tot plegat
començava
tot just era
les beceroles
es començava
però venia un punt
ben aviat
ben aviat
que va sorgir
el tema del PSOE
i llavors
es va decidir
que seria
PSC-PSOE
és a dir
que hi hauria
diguem-ne
una unió
una branca
amb la part espanyola
i a partir d'aquell moment
jo vaig veure
que jo
la política
a mi
no m'anava
no m'anava
perquè jo
era potser massa purista
o massa idealista
i vaig veure que allò no
i a partir de llavors
vaig deixar-ho
va
d'acord
ara jo et faré una pregunta
i vull que em siguis sincer
d'acord?
sí
sé que fins ara
ho has estat
amb tots aquests anys
no t'ha trucat mai ningú
sí
per anar a llistes
sí
qui?
home el PSC segur
per Pinyà
va a Saganyes
Ramon López
no
jo diria anterior
anterior
anterior?
jo he assegurat?
sí
perquè els temps aquests
els temps aquests
et va trucar
a posterior ja no
no
només PSC?
no perquè
només PSC
sí perquè els altres
com que sabien del meu historial
encara que fos molt petit
sabien que havia sigut de PSC
bé però
era una època diferent
tampoc s'hagués malinterpretat
si haguessis anat a un altre partit
no però van agafar
vaig agafar la fama
que jo no volia tornar a la política
i això suposo que va quallar
i llavors no recordo
que m'haguessin perseguit
algun altre partit
per fer-ho
a lo millor m'ho haguessin dit
però com que sabien
no t'ha fet mai allò
el tinc cuquet
d'entrar a l'Ajuntament
a fer coses
perquè clar tu
bàsicament
si hi ha un resum
del que és la teva vida
és fer coses per Sant Jus
sí
evidentment que
alguna vegada
se m'ha dit això
que jo estaria molt bé
fent tasques a nivell municipal
que tot plegat
però com que jo
vas per lliure
sí
com que jo
jo vaig preferir
sempre anar per lliure
i fer el que a mi m'agradava
i com que això
no m'acabava d'agradar
dic
em posaré aquí
patiré
hauré de decidir
coses que no m'agradaran
i no
llavors vaig dir
perquè no em quedo a la SEAS
que és el meu
el meu hàbitat
no em trobo còmode
i
secretari de SEAS
fins que vaig passar
a ser president
doncs escolta'm
ens ho hem passat molt bé
ja et coneixíem
però t'hem conegut una miqueta més
abans de tancar
sí
si ens haguessis de recomanar
una sola excursió
allò que diguis
va
home
n'hi ha una només
sí
fem-la
te la diré
perquè a més a més
va ser
la primera
de les seccions
quan es va
refundar
el 1964
les SEAS
i és
la travessa
Núria
Ull de Ter
o Ull de Ter
Núria
tant hi fa
d'un cantó
que de l'altre
i quin nivell cal
per fer això?
home
jo diria que és un nivell
moderat
s'ha de tenir una mica
de coneixement de muntanya
no és que sigui molt difícil
no és que sigui molt dura
però sí que requereix
uns mínims
uns mínims
perquè jo he vist allà
gent
que les ha passat magres
amb els dits
de cansades
i allò
cansadíssims
tu encara surts?
sí, sí
i tant
sovint?
sí
dues vegades a la setmana
dues vegades a la setmana
sí
estàs en plena forma
el diumenge
ja surto per sempre
doncs avui
ens ha visitat
en Jordi Gironès
jo diria que
la SEAS ha marcat
la seva vida
però no ha estat
només la SEAS
el que crec
que ha marcat
la seva vida
és l'amor
per al seu poble
i evidentment
la seva família
però vull dir
com a qüestió
de gent de Sant Jús
acabem amb una cançó
Steelhaven Found
de YouTube
que ens has dit
que era un dels grups
que també t'ha marcat
a la teva vida
per què?
perquè m'ha agradat
la seva música
bàsicament
has vist en directe
alguna vegada?
sí, sí
aquí a Barcelona
a Barcelona Camp Nou
o a l'Olímpic
a l'Olímpic
Jordi, espero que t'hagis passat bé
molt bé
acabem amb la cançó
Steelhaven Found
dels YouTube
molt bé
adeu-siau
a l'Olímpic
schon
� Coordin clears
esà
l'Olímpic
esà
un
box
après
sà
la
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit