Gent de Sant Just
Doncs comencem una nova edició de Gent de Sant Just.
Avui és un d'aquells dies que em fa especial la il·lusió
perquè el convidat al qual tindré el plaer d'entrevistar
jo crec que més aviat diré a conversar
és el Pep Quintana.
Pep Quintana és una persona molt vinculada al poble
a la cultura del municipi, amb una història impressionant.
Té 84 anys, encara el tenim a la ràdio
i avui m'ha convidat a casa seva.
Pep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estem aquí al Centre Social del Mil·lenari.
Sí.
Estem a casa teva.
Exacte.
Normalment vens tu a la ràdio i avui m'has dit
Vine tu aquí.
Sí, això mateix.
Com estàs aquí?
Molt bé, no?
Aquí estic ideal.
Jo fa 18 anys pràcticament que sóc aquí,
en aquest apartament,
i és un lloc que és un encert.
Viure aquí.
Tenir la sort de viure aquí.
Estàs content?
Totalment.
No hi ha barreres arquitectòniques.
Tenim, a més a més,
doncs un jardí magnífic,
un parc
que és un parc
municipal
i, a més a més,
doncs un veïnatge molt bo.
Entres a casa teva
i no diries que és la casa d'una persona jubilada
o no tindrien els tòpics d'una persona jubilada.
Tots són llibres, ordinadors, auriculars, impressores...
És a dir, sembla més un estudi d'un arquitecte
que la casa d'un jubilat.
Ja, doncs d'arquitecte no en sóc,
però en canvi sí que he tingut una sèrie d'aficions
que reflexen el que tu dius.
Bé, saps que el senyor de Sant Just
és un programa,
un program de parlar
amb persones que d'alguna manera
han ajudat a crear la història de Sant Just.
I comencem pels inicis.
Tu ets, d'allò que se'n pot dir,
un Sant Justenc de tota la vida.
La teva família ja era de Sant Just.
Sí, ja era de Sant Just.
Jo he nascut a Sant Just.
No he nascut en un hospital,
sinó que a casa,
al llit de casa,
al llit de matrimoni.
Amb una família, a més a més,
amb una clara ascendència política republicana.
Sí.
Això suposo que a l'època que vas néixer
i que vas viure va ser un problema.
Va ser un problema,
però com totes les famílies
passa que la gent no en parla.
I llavors, doncs, això ho descobrim més tard
i tot plegat a la sèrie de problemes
que poden haver tingut.
Però en canvi,
en els moments de viure en família
no se'n parlava.
Hi havia molta,
en aquest sentit,
tranquil·litat,
perquè no hi havia cap problema.
És a dir,
és un tema que no en veu parlar massa.
Tu no n'eres conscient de patir,
d'aquesta...
No.
El meu pare...
D'aquesta ideologia.
El meu pare, doncs,
era republicà
i va anar a la guerra
amb els republicans.
M'explicava alguna cosa,
però molt poc.
Jo recordo l'anècdota més curiosa
que em va explicar el meu pare.
és que una vegada que estaven
sense armament,
l'armament el tenien,
però no la munició,
els hi va arribar la munició
i no corresponia a l'armament que tenien.
Així va anar, no?
Així va anar.
Imagina't-ho com es van veure
aquells nois
que posaven la bala
en el canó
i sortia
per la punta de...
Sí.
El Pep Quintana
és una figura destacada de Sant Jus,
conegut per la seva dedicació
a la preservació i difusió
de la cultura local,
però ja diríem
que et ve de família,
perquè m'agradaria
que em parlessis
de l'Arcadi Cortés,
perquè fa uns anys
vam poder veure
una mostra
de fotografies
del teu avi,
aquí que ens hi ha d'estar.
Sí.
Al Cim,
si no recordo malament.
Les fotos que va fer ell,
sí,
era molt aficionat
a la fotografia
i tenia una càmera
i també més...
Després...
Que això no era molt habitual
a l'època.
No.
Per tant,
els documents que va deixar
tenen un valor històric
increïble.
Sí, evidentment.
Això sí,
però llavors
el que va fer ell
doncs va ser
fer aquestes fotografies
que les feia
amb una càmera
que encara la guardo
que era, doncs,
de dos objectius
i llavors feia
unes plaques de vidre
que hi havia
dues fotografies idèntiques
que quan les posaves
en el visor
donava la sensació
de relleu
i era molt curiós.
I aquestes fotos
on estan ara?
Ara jo les tinc
algunes,
les tinc jo
perquè són plaques
de vidre
i això doncs
després el vaig passar
també una còpia
en l'arxiu
i doncs
es va fer
l'exposició
a través
d'aquestes fotografies
que havia fet
ell mateix
a la família
i a l'ambient
de Sant Just
i tot plegat.
La teva mare
era actriu?
Sí.
Tampoc era molt habitual
a l'època.
No, la meva mare
hauria pogut dedicar-se
però no
no va moler
a casa seva
de fet
tampoc
era una època
que les noies
estaven més aviat
a casa
no?
La meva mare
era una actriu
magnífica
i ho haig de dir així
perquè
doncs
feia teatre
de mater
d'aficionats
aquí a Sant Just
i després
A on ho feia?
A l'Ateneu
A l'Ateneu
El meu avi
era el director
del quadre escènic
i llavors
els diumenges
quan ens feia
aquestes obres de teatre
hi anàvem tots
i vam sortir
la meva germana
per una banda
jo posava la part musical
o sigui
una mica d'ambient musical
en les obres
i la meva germana
doncs
amb algunes de les obres
va fer
inclús
de
l'antagonista
per dir l'antagonista
aquesta paraula
l'antagonista
dintre de l'obra
del personatge
principal
que era
l'hostal de la Glòria
per exemple
hi havia una germana
que li prenia el marit
la dolenta
la dolenta
això sí
escolta'm una cosa
la van venir a fitxar
no sé si
algun director important
oi que sí?
sí
va tenir ofertes
però ja dic
que per l'època
i per la manera
de viure d'aquí
Sant Just
i de la família
i de tot plegat
doncs
no va progressar
a nivell
superior
sinó que
es va dedicar
a fer obres de teatre
d'aquí
d'alguns autors
d'aquí
com el Jaume Villanova
doncs
era un dels
autors
que ella va
també representar
i doncs
i a més a més
va anar a fer
teatre
esplugues
perquè
Sant Just i esplugues
a part
que sembla
que hi hagi
un antagonisme
sempre
hi ha històricament
certa tensió
sí
però en canvi
els matrimonis
són mixtes
ja està bé
perquè si no
es barreja la sang
passa el que passa
i no vull
donar noms
escolta'm
la vostra infantesa
aquí Sant Just
parlem de la centraleta
de telèfons
això és mític
això n'he sentit
a parlar moltes vegades
centraleta
perquè clar
ara tots anem amb mòbil
i no ens podem ni imaginar
com funcionava
Sant Just
no ens ho podem imaginar
aquella època
doncs
hi havia una central
hi havia un local
en el qual
rebien
i s'enviaven
les trucades
telefòniques
i venia la gent
a trucar
és a dir
jo si vull trucar a algú
havia de trucar
a la centraleta
sí
des de casa teva
podies fer-ho
podies despenjar
i nosaltres
vèiem que havies despenjat tu
se'n encenia una llum
en el teu número de telèfon
i nosaltres
te teníem
de
digui
o diga-me
independient de l'època
i llavors
tu em deies
el que volies
jo et deia
doncs ara
t'hi poso
la gent
d'aquí Sant Just
en general
no ens demanava un número
ens demanava una casa
vull parlar
vull parlar amb tal
amb la cala patrocínia
és típic això
de dir cala patrocínia
perquè
doncs era una botiga
d'aquí Sant Just
que la gent
tenia molta confiança
i
doncs
ja no et deien
posi'm el 39
que era el número que tenia cala patrocínia
que te'n recorda
encara me'n recordo
si no posi'm a cala patrocínia
i llavors nosaltres posàvem el 39
posàvem la connexió
i ja està
però llavors
privacitat zero
perquè tu podies escoltar
la conversa perfectament
totalment
és a dir
allò de la privacitat
que avui en dia
està tan mirat
no
res
teníem la nostra confiança
sí
nosaltres podíem escoltar
el que volíem
però vull dir
no ho fèiem
en general
perquè
altra feina teníem
perquè anàvem contestant
amb un i amb l'altre
i els llums
anaven cenent
i havies d'atendre
aquí
vàrem arribar a tenir
més de 500 números
o encara bé
sí
i doncs ens els sabíem
tots de memòria
hi ha alguna trucada
que recordis amb especial?
sí
recordo una vegada
que van trucar
des del xipí
que era la sala
de festes
que hi havia aquí
Sant Just
un after hours
i llavors
doncs ens van dir
que poséssim
amb la policia
i van trucar
a la policia
perquè tenien
un problema
intern
allà
això és
el màxim
després de bon dematí
les trucades que teníem
eren dels recaders
i així
en rotllets
suposo que en aquella època
no n'hi havia
era diferent
no
jo no me'n vaig entrar
ja sé que
les anècdotes
aquí les expliques tu
però
la meva família
tenia el mateix
a Sant Joan d'Espí
d'acord?
el mateix
a Sant Joan d'Espí
la família de la meva àvia
i no sé exactament
qui era la meva família
una vegada
la va trucar
al Fons 13
i li va penjar el telèfon
pensant que era broma
ja
és a dir
que jo tinc una familiar
que va penjar un rei
això mateix
imagina
és un titular
això
sí
és un titular
escolta
en Pep
vas tenir una malaltia
de jove
sí
que et va
vas tenir un tumor
a la cadena
et va afectar
en la mobilitat
encara ara
encara ara
sí
com va anar això
perquè
quina edat tenies?
4 anys
4 anys
sent un nano
et marca una mica
la
dificultat de caminar
al tenir aquest tumor
i en aquell moment
no hi havia
cap solució
de res
del que tenim avui dia
doncs em va
provocar
molts dolors
no se'm podia
tocar
pràcticament
perquè jo
xisclava
o plorava
molt fort
i em van visitar
19 metges
la meva mare
em portava
les consultes
d'aquests metges
i em portava
a coll
i pràcticament
va ser
el seu calvari
en part
i llavors
fins que el moment
hi va haver
un metge
d'aquí a Sant Jús
que era el doctor Sànchez
llistos ella
que va dir
tinc un amic
metge
que podrà
ajudar-te
jo era petit
tenia
4 anys
ja ho dic
i a partir
dels 6
doncs
vaig rebre
la visita
d'aquest metge
em van guixar
tot de dalt a baix
em va fer
un calaix
de guix
jo estava
dintre
d'aquest calaix
de guix
dos anys
seguits
perquè
m'ofegués
aquest tumor
a dintre
de la cadera
eren uns sistemes
bèsties
però
únicos
molt bèsties
sobretot per un nano
sí
clar
em va limitar
moltíssim
no podia fer res més que això
estar-me en un llit
tenia la sort
que alguns
alumnes de l'escola
quan passaven per anar a escola
jo vivia a Carre Badó
i d'això
doncs
s'aturaven
i parlaven amb mi
i jugaven amb mi
això sí que
vaig tenir aquesta sort
i després
recordo molt molt
el Joaquim Moreno
que ja no el tenim
entre nosaltres
Joaquim Moreno
s'aturava
i jugava
força estona
amb mi
i va ser
una ajuda
molt interessant
al cap d'aquests
dos anys
vaig treure'm
aquesta caixa
de guix
que m'oprimia
totalment
i la cama
em va quedar
més curta
perquè no
de creixença
i a més a més
em van ajuntar
l'os
de la cadera
em van ajuntar
el joc
de la cadera
per tant
em va quedat
més curta
uns 7 centímetres
però els dolors van desaparèixer?
Sí
els dolors van desaparèixer
diem que el tractament
va ser un èxit
sí
el tractament sí
en aquell moment
es van inventar això
aquell tumor
no em va fer més mal
i llavors
doncs
el que vaig coixejar
naturalment
perquè hi havia una diferència
entre una cama i l'altra
correcte
i després
doncs
vaig aprendre a caminar
que vaig perdre
el caminar
home clar
tota la musculatura
el jonoll també
doblegar el jonoll
havia quedat rígid
en dos anys
abans que no
no tenia moviment
en aquest jonoll
i així va anar
després em vaig anar
recuperant
i espavilant
i fent excursions
sí
de fet
és un dels temes
que volia tocar
és a dir
com vas entrar en contacte
amb l'agrupament
escolta'm
de Sant Jús
no sé si
va ser especialment difícil
amb aquesta problemàtica
de mobilitat
que ens comentaves
sí
amb algunes excursions
no les podia fer
evidentment
segons si les activitats
tampoc
però en canvi
tenia
doncs
una sèrie
d'activitats
a dintre
que sí que em permetien
moure'm
i estar
en comunicació
amb els altres
i fer
doncs
com deia
una activitat
útil
i això
doncs
va ser
doncs
quin edat tenies
aquí més o menys
aquí tenia
aviam
aproximadament
aproximadament
uns 16-17 anys
16-17
sí 16-17 anys
i llavors
doncs
vaig estar
una temporada
allà
fins que
un bon dia
vàrem tenir
problemes
amb l'autoritat
eclesiàstica
que eren els que
manaven en aquell moment
que eren els que manaven
en aquell moment
i en altres moments
i d'això
i llavors
vàrem
deixar estar
l'agrupament
escolta
el vàrem
refondre
va ser amb el
el trencament va ser amb el
mossèn Josep Martorell
sí
per què
vau tenir problemes
éreu massa progressistes
suposo que sí
i
no
doncs
no li agradava
l'ambient
que teníem
nosaltres
i era un ambient
absolutament blanc
que no
té res a veure
amb les coses
d'avui dia
i llavors
vàrem
deixar estar
l'agrupament
vàrem a plegar
perquè ens posava
problemes
si sortíem
i no sortíem
perquè
els diumenges
volia que fossim allà
per anar a missa
i nosaltres
doncs volíem sortir
estàveu per altres coses
però es va tancar
una finestra
i es va obrir una porta
es va obrir una porta
que era la Seas
hi havia la Seas
que en aquell moment
s'havia tancat
és a dir
va haver-hi la primera època
amb el Fulgenci Baños
sí
i a conseqüència
de tot el...
i amb el Fulgenci
vam anar a parar
amb ell
vam anar a parlar amb ell
com va anar?
te recordes la reunió aquella
que els dius
no
volem refondar
no
perquè va ser una refundació
sí, sí, exacte
vam dir
doncs mira
els escoltes
la majoria
d'escoltes
que érem en aquell moment
allà
recordo molt bé
el Joaquim Carbonell
per exemple
i altres amics
que en aquell moment
formaven part
de l'agrupament
vindrem a la Seas
ens voleu
i llavors
doncs
sí, sí
però la Seas
en aquell moment
estava en pausa
sí, estava
en una...
estava en hores baixes
i això va ser
veu ser Sabia Nova
va ser bestial
per ells
una rejuvenació
que s'ho ha de dir
sí
de la...
de la secció
de l'Ateneu
i aquí
vàrem entrar
i vàrem tenir
doncs
tot un aspecte
diferent
i aquí
llavors
vaig col·laborar
també amb el que
vaig poder
eh
sí
jo el que sí
que recordo
que sempre
m'agrada la música
i doncs
els feia cantar
a les Seas
a les Seas
amb alguns
de les Seas
o amb alguns
d'Escoltes
els feia sempre
doncs
cantar
les cançons
de trobades
i de xiruca
i això és el que
vaig fer
bàsicament
bé de fet
la teva relació
amb la música
és molt coneguda
i vinculada
també al paper
de la preservació
de la cultura catalana
sí
hi ha una experiència
que per mi
és increïble
que és la gravació
dels segadors
durant la dictadura
com va anar allò
perquè allò és molt emocionant
ni ens ho creiem
ara
vull dir
no ens ho creiem
en aquell moment
doncs
que podíem gravar
els segadors
era el
Pere Vial
ara sí que me'n recordo
era
aquí a Sant Just
vivia
un periodista
que era el Pere Vidal
Nyaco
que ja és mort
en aquest moment
i llavors
aquest va ser
el que va muntar
ens va demanar
per cantar
els segadors
ell va
espavilar-se
per demanar
els permisos
i tota la història
i ens va venir
a trobar l'Orfeu
i nosaltres
li vam dir
que sí
que gravaríem
el mateix
Ateneu
si ho vau gravar
aquí a Sant Just
van gravar
a Sant Just
i clar
tècnicament
allò per gravar-ho
no deuria ser fàcil
avui en dia
jo he vingut a casa teva
amb una gravadora digital
que grava
amb una qualitat increïble
però en aquella època
no, no
no
clar
vam posar uns micros
i nosaltres
vam estar cantant
a les escales
de baixar
cap a la platea
es van posant allà
i a la platea
hi havia els micros
i tot plegat
jo sé que hi ha
encara alguna còpia
d'aquesta gravació
sí
és que es va editar
ja hi ha discos
crec que alguna vegada
a la ràdio
l'has portat
i m'has ensenyat
és important i tot
escolta'm
en tot cas
aquest disc
dels segadors
sí
es decidiu portar-lo
sí
a l'exili
on hi havia el president
a Radellas
sí
a Sant Martí en Lébó
i vas tu personalment
jo hi vaig
sí
i vam anar
amb el director del cor
amb el Josep Bullic
també
que ja no
ja no està entre nosaltres
per desgràcia
llavors
hi vam anar
amb el Rafael Malaret
si no m'equivoco
hi vam anar
a Sant Martí en Lébó
amb un cotxe
amb una tirada
vam fer nit
uns quilòmetres
abans d'arribar
a la magia
d'on vivia
en Terranelles
i l'endemà
però veu preparar-ho
m'imagino que no veu
anar a pit descobert
és a dir
o no us esperava
jo no ho sé
en aquest moment
perquè
com us va rebre?
ens va rebre
a fora de casa seva
o sigui no veu entrar a casa?
no
no vam ni dinar
ni allà
ni fer tertúlia
sí
més aviat fred
no?
eh?
més aviat fred
va ser
sí
no però
va ser
curiós
perquè nosaltres
com a
Terranelles
era el president
això per a descomptat
president a l'exili
a l'exili
i nosaltres
la relació que hi havia aquí
amb els Malaret
per exemple
amb l'Antonet Malaret
el Rafael Malaret
que tots ja no
ja parlo de gent
que no està entre nosaltres
doncs tenien
una certa relació
política
amb el president
Terranelles
o amb l'ambient
aquest
i per això
també va ser
motiu
d'anar
a Sant Martín
Levó
a portar-li
aquests discos
de l'Orfeó
tens idea
que se n'ha fet
d'aquest disc
una idea
el disc
que se n'ha fet
el que li va donar
a terra d'ella
si va tornar a Catalunya
no no
pot ser que siguin a Poblet
podria ser
podria ser
seria un final bonic
podria ser
que fossin allà
escolta'm
parlem
ja
des de l'època
en què jo ja t'he conegut més
centres d'estudis
Sant Justenc
tu has estat president
president
quants anys?
no ho sé
tots
10 o 15
o 8
no ho sé
el tempo
ja no el domino
per això dic tots
escolta'm
com vas entrar
als centres d'estudis?
als centres d'estudis
vaig entrar
perquè a través de
jo tenia una certa documentació
que sempre he anat guardant
vull dir que he anat
guardant documents
i del plegat
i fotografies antigues
tenia una quantitat
de fotografies antigues
molt interessant
i llavors
vaig conegar
amb el Joaquim Carbonell
per tal
que es pogués
tenir una utilitat
aquella documentació
que tenia
es va fer una exposició
molt interessant
molt maca
es va
tots els documents
les teografies
tot el que hi havia
en aquell moment
que podia ser interessant
i es va fer
una exposició
però tu en aquell moment
no estaves
al centre d'estudis
no
llavors arrel d'això
vaig entrar
al centre d'estudis
em vaig connectar
amb el centre d'estudis
i vas dir
que ja que hi entro
em faig president
exacte
em vaig estar disputant
la presidència
amb l'Antonet Malaret
oh
sí
la primera espasa també
la primera espasa
i d'això
i llavors
sigui al cap del temps
quan també
malauradament
ho van haver de deixar
el Malaret
i altres
doncs
vaig entrar jo
de president
sí
i vaig estar
uns quants anys
i les miscel·lànies
ja hi eren
o va ser
la miscel·lània no
va ser dels primers
que van fer nosaltres
sí
diguem que
seria filla teva
la miscel·lània
entre d'altres
entre d'altres
però tampoc
em vull atribuir
això perquè
era un equip
que funcionava molt bé
i que la gent
doncs
estava interessada
en publicar
el que hi havia
d'història
d'aquí Sant Just
però
arrel del llibre
que va fer
Mossant Antonino
que deia
jo parlo
de les memòries
de Sant Just
i no sé què
i de la parròquia
de Sant Just
és un llibre
que va tenir molt d'èxit
i a més a més
va ser el primer
que es va escriure
de la història
de Sant Just
que parlava
de la història
de Sant Just
i el veient allò
el diu
bueno
doncs
ho podem ampliar
a partir d'aquí
podem ampliar-ho
i mira
ja em porten
20 i pico
de miscel·lànies
o no sé quantes
ja n'hem parlat
però la música
sempre ha format
part de la teva vida
sí
és a dir a tots els nivells
com a aficionat
com a cantant
com a cantant
sí
perquè formar part
de l'Orfeo Enric Morera
durant 27 anys
l'Orfeo Enric Morera
va ser això
finalment
va ser molt curiós
perquè em mantin llà
de traïdor
perquè me'n vaig anar
a la Sant Jordi
sí, sí
vas fer un figú
sí
sí
però que
evidentment
jo tenia
interès
en millorar
cantar altres coses
i conèixer
altres ambients
i me'n vaig anar
a la Sant Jordi
i aquí els hi va saber
amb alguns
molt de greu
i em van
durant molt de temps
va ser el traïdor
però així
literalment
no sabia que hi havia
aquesta tensió
en el món
dels cantaires
escolta'm
no sé si n'ets conscient
però tu ens has ajudat
a fer la migdiada
tota una generació
perquè el Pep
es dedicava
a fer doblats
o posar veu en off
a documentar els d'animals
i tu
estaves dormint
aixecaves el cap
i senties una veu
que deia
el Lleó
i la seva parella
i era en Pep
és cert
com va anar això?
va anar
que tota la vida
vaig tenir
molta afició
també a la ràdio
o sigui
el que era
l'audiovisual
per mi
les fotografies
i els enregistraments
i tot això
i aquí
el Joan González
que ja el coneixem
aquí a Sant Jordi
una persona
molt coneguda
i interessant
doncs el Joan González
ens coneixia
i m'ha dit
estem fent proves
a la televisió
i potser
tu t'interessaries
i jo ho dic
ja ho crec
que m'interessa
i encara guardo
el guió
que em va donar
perquè
al anar
a televisió
em van fer
llegir
aquell guió
i em van
mirar la veu
em van agafar
de seguida
la veritat
de fet
vinculat a la ràdio
nosaltres estem a ràdio
d'esbert
tot i que avui
no hi som físicament
també
jo
t'he vist tota la vida
la ràdio
ha format part
de la teva vida
i tu has format part
de la vida
de la ràdio
sí
és veritat
sí
doncs llavors
va ser
de la manera
que vaig entrar
a televisió
per registrar
també
documentals
i 30 minuts
i 60 minuts
i hora extra
posava la veu
posava la veu
la veu en off
i a ràdio d'esbert
què has fet
de tot també
a ràdio d'esbert
bàsicament
vaig entrar
amb la part musical
de música
vaig portar
els meus discos
i els meus programes
ja enregistrats
vaig entrar
a fer
el meu programa
de ràdio
de música
i ara el Can Coral
el programa que feies
ho tenia algun altre nom
era aquest
Can Coral
més de mil anys història
sí
un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana
era aquest
perquè la meva afició
i la meva possibilitat
m'he pogut viatjar
pràcticament
per tot Europa
gràcies a la música
gràcies a cantar
llavors
i la música coral
ha estat
la possibilitat
de fer coses
extres
que no podia fer
caminant
o saltant
la corda
has hagut
de fet
per afició
i per necessitat
t'has hagut d'adaptar
al tipus d'activitat
que t'ha anat bé
escolta'm
ens queda un minut
i no voldria oblidar-me
de parlar
de l'Ull del Quissot
home l'Ull del Quissot
sí
l'Ull del Quissot
va ser
durant una temporada
que es creien
que era un gos
i l'Ull del Quissot
era una càmera fotogràfica
perquè
el seu objectiu
era l'Ull
i li vaig anomenar
Quissot
llavors
és un bloc
era un bloc
no diguis
era
encara hi és
encara es pot trobar
a internet
sí es pot trobar
però eren les contraportades
de la Valla Verge
que em vaig fer
un grapat
de contraportades
a part de l'Ull del Quissot
també
tal dia farà anys
i
Sant Just mira
mira com ets
o com eres
i tot
vaig fer forces
forces
contraportades
i l'Ull del Quissot
m'ha agradat sempre
perquè
era
m'hi trobava bé
escrivint allò
a més a més
fent veure
que era un gos
tenia un diàleg
tenia certa llibertat
sí
podries dir alguna barbaritat
exacte
mira Quissot
no sé
què
no que li ha fet tan normatiu
no
i em va anar molt bé
doncs
parlar de l'Ull del Quissot
que no era altra cosa
que l'objectiu
d'una càmera fotogràfica
que sortia pel carrer
i el que em agradava
ho fotografiava
i allò va ser
la base
d'una sèrie
contraportada
des de la Vall d'Aversa
avui ens ha rebut
a casa seva
el Pep Quintana
una figura destacada
de Sant Just
conegut per la seva dedicació
a la preservació
i difusió
de la història local
sí
ha estat molt interessant
a mi m'ha fet molta il·lusió
Pep espero que ho t'hagis passat molt bé
i gràcies
i acabem com
a més a més el Pep
ho hem de dir
ha fitxat per aquest programa
és a dir
que s'encarregarà
de proporcionar-nos
tota la documentació històrica
de les persones
que anem entrevistant
aprofitant
el que és un poc de ciència
procuraré
sí
segur que ho farem bé
de fet
hem tingut reunió
i ja m'ha portat feina
feta sense que n'hi hagués demanat
Pep gràcies
acabem amb una cançoneta
què tries
és a dir
una cançó
que t'hagi marcat
a la teva vida
que t'hagi agradat
i que sigui important per tu
sí
m'agrada
la música de Monteverdi
Sous-titrage Mínica
Sous-titrage Mílze
Sous-titrage Mínica
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!