Gent de Sant Just
Doncs un dia més, temps per parlar
amb gent de Sant Just
gent que ha format part
de la història de Sant Just
i que ha ajudat a formar la història de Sant Just
Avui ens visita el Llorenç Rei
actual director de Ciabata
representa la tercera generació
d'una família de mestres forners que va començar
amb el seu avi, en Joan Rei
l'any 1926, mira si ha plogut
des de llavors, va ser a Lleida
posteriorment a Berga
també van començar
el que pròpiament va ser el primer forn
això ja va ser amb el Llorenç Fill
que és el pare del convidat d'avui
i és que estem parlant de tota
una generació de mestres pastissers
Llorenç Rei
Bona tarda, com estem i benvingut al programa
Bona tarda
Com dèiem, els orígens de Ciabata
evidentment, no amb aquest nom
no amb aquesta estructura empresarial
són ben curiosos
i els situem lluny de Sant Just
l'any 1926, en Joan Rei
estableix un petit molí
conegut com el molí del Corriu
a Lleida
de fet, a un poble que es diu Guixers
Bé, pertany al poble de Guixers
està a dues hores caminant de Guixers
o sigui, pertany al poble
Explica'ns aquest origen
perquè l'altre dia me'l vas explicar fora d'antena
i em va semblar brutal
No, a més, un molí
que era un creuament de camins
entre la gent que anava
Guixers estaria
entre Berga i Sallorens de Morunys
i això seria
entre Guixers
i agafes una línia recta
fins al Pedraforca
fins a Gòsul
i aleshores era un
era un punt de camí
de tot
des dels traficants
que baixaven d'Andorra
amb paqueteries i coses
havia molta gent que passava
llavors era un lloc
que estava allunyat de tot
però de pas
de molta gent
que em llaçava
a l'Albergadà
amb el Solsonès
i amb la part de...
Sí, però allunyat de tot
és a dir
tu no se't ocorreria
no se't podria muntar un sebat allà ara
No, no, no
la casa més propera
la casa més propera
estava a mitja hora
amb cotxe
i després un tros caminant
i el model de negoci
quin era?
perquè també hi participava
la seva esposa la Carme
Sí, aviam
el seu model de negoci
realment era un molí
el negoci principal
era un molí
en el qual
la gent
des del blat
que havien conrat
ells allà mateix
fins al blat
que portava la gent
per fer la farina
aleshores
a més a més
com que era un lloc de camí
i estava allunyat de tot
era el típic lloc
on sempre a taula
es posava
el de la casa
més
sempre hi havia
dos, tres, cinc
gent
que del camí
era com una espècie de fonda
que a vegada
feia d'això
aleshores
amb el pa que feien
el descanviaven
a Sant Llorenç
perquè baixaven
a vendre els bolets
a Sant Llorenç
portaven pa
i amb allò
compraven conserves
i coses
que potser els venien
aquesta gent
que estaven
a mitja hora de camí
o una hora
però estaven
a dues hores del poble
amb la qual cosa
era una mica
un economat
colmado
molí
era un punt de supervivència
exacte
si avui en dia
quan vas en un poble petit
ja tens aquella botiga
que venen de tot
doncs imagina't
si estàs al mig de la muntanya
però a més a més
economia circular
i de proximitat
allò sí que era
economia circular
el meu pare
sempre va dir
que ell
conreava el blat
amb un bou
amb un bou
i una herada romana
com al segle 0
aquell blat
el secaven a mà
feien la farina
en el molí
amb energies renovables
perquè l'únic que tenien
era l'aigua del riu
que passava
el riu Corriu
el Corriu
és el nom del riu
i després
amb allò
feien el pa
i el venien
i se'l menjaven allà
amb la qual cosa
si el ceabat actual
ho féssiu així
quant hauria de costar
un pa de pagès?
no ho sé
pensa que
quan el meu pare
va aprendre a fer de forner
que va anar
a Guardiola de Berguedà
a aprendre a fer de forner
amb el primer sou
va comprar un generador
perquè llavors
tinguessin llum
allà al molí
o sigui
fins als 17 anys
es va criar sense
ni llum
només hi havia
llums de carburo
i l'energia
que donava el molí
escolta
parla'm del pa negre
bueno
el pa negre
era una mica
doncs
se'n deia pa negre
perquè estava prohibit
fer pa blanc
després de la guerra
doncs ja
amb les restriccions
doncs
s'havia de fer
pa
un pa negre
vol dir
que agafes un
si d'un quilo
si d'un quilo de blat
tens que treure
un quilo de farina
amb la qual cosa
hi ha molta pallofa
si fas farina blanca
treus la pallofa de fora
i d'un quilo de blat
surten 800 grams de farina
però llavors és farina blanca
refinada
aleshores
com que això estava prohibit
doncs
qui volia farina blanca
doncs
es fabricava
doncs de nit
destranquis
que no et veiguessin
que no vingués la guàrdia civil
i t'enganxés fent-ho
llavors allò es fabricava
de nit
em vas explicar el procés
de distribució
de distribució
del pa blanc
diguéssim
i és allò que diem en català
que cada vegada
li anaven perdent
pujava un senyor de Barcelona
aquest senyor de Barcelona
portava el blat
comprava el blat
a les conrades d'allà propera
i les portava al molí
de nit
li feien farina blanca
aquella farina blanca
la baixaven
fins a Berga
a Berga hi havia un forner
que destranquis
feia pa blanc
però com que
o sigui
el meu avi
per fer aquella farina
ja es quedava un percentatge
perquè com que estava fent una cosa
que si l'enganxaven
el fotrien a la garjola
doncs
ja
tal
aquí el de Barcelona
ja perdia una part
aquí hi ha perdia una part
arribava a Berga
el forner de Berga
feia pa
però per fer aquell pa blanc
com que estava prohibit
se'n tornava a quedar una part
perquè si no
tal
aleshores s'anaven fins a la colònia Rosal
i ho posaven al tren
aquest tren
quan baixava
quan arribava
abans d'arribar a l'estació de Sants
el plat o així
el llançaven per la finestra
perquè si no
els borots
quan arribaven a Sants
els requisaven
llavors hi havia uns altres senyors
que s'anaven a recollir
però per portar-los fins a Barcelona
se'n tornaven a quedar una part
i llavors al final
venia una dona
amb un refajo
una dona vestida de negre
aquí a les Rambles
després de la guerra
que passava amb molta gana
i aquell panet blanc
valia
sis vegades més
del que
és que el percentatge
de pans
que arriben
des de
Lleida
fins al que es venen a Barcelona
s'ha perdut la meitat
almenys?
no, no
s'havia perdut la meitat
era una cosa d'aquelles
els de pagès
mai havien passat
encara
i els meus avis
i els meus pares
clar
si a sobre de
de tindre de bestiar
doncs tenien a més a més pa
doncs clar
tenien de tot
i realment
passaven més misèries
als senyors rics de ciutat
que un pobre pagès
escolta'm
l'any 1952
Llorenç Rey Fill
és a dir
el teu pare
es trasllada a la comarca
de la Berguedà
concretament
a la població d'Avià
i allà
s'adquireix
o s'obre
el primer forn de veritat
exacte
allò ja és la primera botiga
el meu pare
estava encara fent
la mili a Berga
de forner
perquè feia
abans la mili
si tenies un ofici
podies fer la mili
de aquell ofici
llavors estava fent
la mili de forner
va sortir un forn
amb traspàs a Vià
i aquell forn
doncs el va agafar
i feia el pa
en un lloc
i després anava a fer l'altre
i la seva germana
va baixar també
de la correu
cap a Vià
per fer de dependenta
d'allà
fins que llavors
jo al cap de dos anys
es casa
i es queda la meva mare
portant la botiga
i ell portant el forn
i l'any 1964
un moment important
a la teva vida
tu encara no ho sabies
perquè no havies nascut
es traslladen a Sant Jús
on adquireixen
l'antiga casa
amb els clans
i
que durant més de 35 anys
va ser coneguda
com el forn de Calrei
exacte
explica'ns això
com va anar
per què van venir
aquí a Sant Jús
és fruit de la casualitat?
no
és fruit senzillament
que els meus pares
després d'aquell forc
que havia agafat el meu pare
en traspàs
a Vià
al cap de dos anys
s'acabava ja
s'havia d'enderrocar
perquè estava malmès
i llavors vam muntar
una cooperativa
entre tots els forners
de Vià
que eren quatre
i el meu pare
va estar
un mig any
o així
treballant allà
però això
de les mitges tintes
anar mitges
no li agradava
però li donessin ordres
no anava amb ell
no li agradava
poder decidir
i aleshores
havia un acord
dintre la cooperativa
que deia
doncs que si
si volies establir-te
pel teu compte
tenies que anar
a més de 50 quilòmetros
a la rodona
i Manresa
estava a 45
a partir d'aquí
a partir d'aquí
va ser anar baixant
més avall
i igual com estic
a Sant Just
podria estar a Martorell
o a Sant Feliu
perquè baixàvem
per aquest cantó
és a dir
va ser fruit de l'atzar
totalment
totalment de l'atzar
vull dir
el cert és que
tenien que signar
per comprar un forn
que actualment
encara existeix
major de Sarrià
i es van desdir
el dia abans
o dos dies
i vaig dir
més pogut néixer
a Sarrià
com a Sant Just
i el forn
de Calrell
va ser
antològicament
recordat
vaja
format part
de l'història
del poble
bueno
el que és
quan
mira
quan vam arribar
nosaltres
aquí a Sant Just
els forns
eren el forner nou
el forner vell
i els últims
érem nosaltres
i avui en dia
doncs clar
el Milà ja fa molts anys
que va desaparèixer
després va desaparèixer
el Cuscó
i després va desaparèixer
el Vilaseca
i ara només quedem nosaltres
tu eres el fill del rei
exacte
escolta'm
l'any 66
moment ara sí
destacat a la teva vida
perquè neix en Llorenç Rey
tercera generació
en tot cas
tu vas fer
tota la teva infància
la vida de la teva infància
la vas fer aquí a Sant Just
sí
no no
ja
o sigui clar
jo vaig néixer
vull dir
anava al Tic Tac
que era
jo vaig néixer
el Bonavista 1
anava al Tic Tac
que era Bonavista
una mica segon
després anava a l'Ateneu
després
els meus pares
em van portar a la Miranda
però tot i
anar a una escola
que hi havia
moltíssima gent de Barcelona
jo sempre vaig estar lligat
doncs
a la gent de Sant Just
vull dir
anava a l'Esplai
anava al Sinal de la Parròquia
cada setmana
cada dissabte
vull dir
anava a comprar
com recordes
aquella infància
era una infància bonica
de poble
jo molt bé
recordo
sí que recordo
allò que
éres de baix
de la carretera
i els de la carretera
és com si no fóssim
o sigui
és com anar a l'Esplai
exacte
exacte
mira
acabes de posar l'exemple
o sigui
perquè clar
històricament
Sant Just s'acabava
d'alguna manera
el carrer Creu
i del carrer Creu
fins arribar a la carretera
que era l'altre nucli
de vida
perquè hi havia molta vida
hi havia molts
ara no hi ha res
però hi havia
moltíssims comerços
hi havia la marxeria
hi havia la carboneria
hi havia la fabricació
hi havia diverses electricistes
estava el Ballart original
que estava allà
els esparters
jo me'n recordo
que anava allà
a l'avi Ballart
a comprar-li cordill
per fer les cortines de Macramé
vull dir
hi havia molta més vida
però sí que hi havia
com un espai
jo pujava a l'Esplai
que també era el carrer Bonavista
perquè al final
l'Esplai era darrere l'església
però era una punta
i l'altra
era com si fossis
el d'allà baix
el de fora
el de fora
i l'Esplai com era
en aquell moment?
bé
tenies el Lluís Segura
de monitor
el Lluís Segura
és una persona
que també estarà aquí al programa
d'aquí un parell de setmanes
i va ser un dels fundadors
de l'Esplai
però està
el Lluís Casals
també estava de monitor
hi havia
bé
molta gent
que encara continues trobant
aquí pel poble
vull dir
en aquells moments
pensava que només hi havia
com a entitat juvenil
hi havia o l'Esplai
o el cau
era el que havia
encara hi havia aquella rivalitat
que hi ha ara?
sí
sí
ja hi ha
molt més
i a part
pensa clar
és que era el mateix
estaves a cinc metres
l'un de l'altre
perquè tots estàvem
en el mateix local
de la parròquia
la meitat per uns
i la meitat pels altres
i aleshores
sí
sí
sí
sí que hi havia
sempre era sa
no?
sí
sí
sí
el cas és que eren
com dos models
diferents
l'un era
més esponàdic
més
un havia més
un seguiment
de tot l'any
i que era
l'agrupament
escolta
i l'Esplai
era més
doncs ara
uns
els altres
a les colònies
venia molta gent
que després no la tornaves
a veure
en tot l'any
tu ja anaves
de colònies
ja de petit
sí
a la poble
a totes les colònies
que anava fent
d'això
amb totes les famílies
històriques
aquelles de Sant Jus
que després et vas trobant
i tal
escolta
em parla
m'han parlat molt
de les mítiques
sortides
a la neu
de Flick Flack
bé
bueno
jo senzillament
jo tenia
un gran hobby
que era l'esquí
des de petitet
i aleshores
un hobby
que ningú
de la meva família
el meu pare
no em volia
ni sentir
parlar de la neu
perquè
pensava que el meu pare
durant tres mesos
l'any
es quedava aïllat
per la neu
i no podia anar
a l'escola
va quedar fart
de la neu
va quedar fart
el que passa
és que jo
vaig anar a una escola
on el director
el senyor Soreda
que era el director
de la Miranda
havia sigut el mestre
de Caralps
era el mestre
de l'escola
de Caralps
aleshores
ell era esquiador
tenia una dona francesa
i anaven a esquiar
a Núria
i aleshores
de petit
anàvem a esquiar
a Núria
amb 7 o 8 anys
amb botes
de cuir
amb cordons
que era una cosa
que ninguna escola
feia
sortida d'esquí
nosaltres en fèiem
però no perquè fos
tampoc una escola
d'una a l'estatus
sinó perquè tenia
una afició
el director
de l'escola
amb l'esquí
jo vaig adquirir
aquesta afició
per l'esquí
i com que els meus pares
no anaven a esquiar
doncs vaig dir
doncs
munto un club d'esquí
i així doncs
mira
porto la gent a esquiar
i jo també vaig a esquiar
de franc
no ens enganyem
ja tenies visió empresarial
bueno
aviam
no era tant
no era
fer un negoci
però sí era
poder
gaudir de l'esquí
vull dir
jo
no era qüestió
de guanyar diners
sinó de sufragar-te
la teva afició
exacte
era una forma
de poder anar a esquiar
cada setmana
bueno
hi ha bastanta gent
home
pensa
l'últim any
que vam sortir
de Sant Jus
fèiem el pont de la Puríssima
als Alps
i vam sortir 5 autocars
250 persones
de Sant Jus
que vam anar a passar
al pont de la Puríssima
no no
jo buscant informació
de tu
hi ha bastanta gent
que m'ha recordat
aquests viatges
la veritat és que
cada setmana
sortia un
dos autocars
un dos autocars
cada setmana a Andorra
i després fèiem
el viatge de la Puríssima
un viatge al Nadal
i un viatge a la Santa
política
la política també
ha format part
de la teva vida
has estat de convergència
no sé si encara
milites
perquè ara tot
l'han variat molt
no ara no milito res
però perquè
bé que ja sense partit
ja no saps on anar
exacte
bé
amb 19 anys
entres
de fet vas a llistes
i entres com a regidor
a l'Ajuntament de Sant Jus
com vas entrar en política
la veritat és que vull dir
ningú de la meva família
tenia cap intenció
política
ni res
o sigui
jo
no
i a través d'una campanya electoral
el Robert Ramírez
va ser el que
a mi va
a mi va ser el que em va
introduir en la política
i aleshores
vaig estar en contacte
a través del Robert
amb la Yolanda García
que volia muntar
la JNC a Sant Jus
i va ser dit i fet
i als 17 anys
doncs vaig muntar
la JNC aquí a Sant Just
i als 19 vas a llistes
i als 19 vaig a llistes
i entres com a regidor
i entro com a regidor
i un xaval d'en 19 anys allà
com ho veu?
bé
jo des de
estava d'alcalde Lluís Segura
en Lluís Segura
en Lluís Segura
sí, sí
que havia estat monitor teu
exacte
exacte
sí, sí, sí
estava en Lluís
i bueno
i molta gent que jo coneixia
pensa que
en aquells moments
era curiós
perquè
clar
jo havia estat
per exemple
o sigui
des del Flick Flack
i des de la JNC
abans de
les entitats juvenils
de Sant Jus
estava una mica allò
mosquejades
amb l'Ajuntament
perquè se'ns tenia de cantó
era el moment
que el renyer
havia entrat
com a regidor de joventut
aleshores
però va entrar després
com a diputat
amb la qual cosa
no estava mai a Sant Jus
i com que no estava mai
a Sant Jus
aleshores
va fer una acampada
de gent jove
davant de l'Ajuntament
per reclamar
que plegués
el renyer
que al final
va plegar el renyer
i va entrar
un substitut
que es deia Ramon López
i Luzano
que va entrar
perquè els joves
vam reclamar
que marxés
al renyer
que després va ser alcalde
que després va ser alcalde
però és que llavors
amb el seu germà
amb l'Antonio
i amb el Xumi
que estava a l'Esplai
i jo
vam muntar
el Consell Alternatiu
de la Joventut
de Sant Jus
jo he vist reunions
on Ramon López
i el seu germà
es deien de tot
i jo pensava
que això ha d'estar preparat
No, no, no
perquè realment
o sigui
l'Ajuntament
era uns moments
on volien
monopolitzar
tot
i aleshores
era allò de
tu volies organitzar colòries
a tu no t'ajuda
per res
i després
tota la despesa pública
anava a parar
al que va llogar
l'Ajuntament
que tenia un cost
molt més superior
al que feia amb les entitats
Escolta'm
l'any 91
tanques aquesta etapa
no sé si coincideix
amb el naixement
de l'actual
Txabata
no sé si té alguna cosa a veure
Bé, aviam
jo havia fet
totes aquestes coses
havia dedicat a la política
no sé què
estava estudiant
i en el moment
en què
a mi encara
em quedaven
quatre assignatures
per acabar la carrera
però decideixo
que ja no vull continuar
amb la carrera
i tal
el meu pare
doncs em diu
mira
jo m'esperat
fins que tu
mentre tu has estudiat
ara que tu
ja has deixat
tens dues opcions
opció
et regalo un negoci
i te'l quedes
i jo em quedo aquí
com un treballador més
i tu ho portes tot
o
tu fes el que tu vulguis
i
jo faré el que jo vulgui
o m'ho vendré
o el que sigui
llavors
jo vaig deixar
la meva activitat política
la meva activitat del club d'esquí
la meva activitat del tot
i em vaig centrar
a muntar xabata
i a fer créixer l'empresa
a més a més
amb una filosofia molt diferent
a la que tenia el teu pare
llavors obrim una cafeteria
la primera cafeteria
que obrim
que eren les plugues
això va ser el 99 ja
havia passat uns anys
sí
però bueno
jo
a partir del 91
ja em començo a
o sigui
a gestionar el negoci
d'una altra manera
vaig a començar
a buscar clients fora
molt més reparto
molta més cosa
vull dir
de fet aquest model de negoci
del tipus d'establiments
que és xabata
ara n'hi ha molts
sí
però deu ser bastant pioners
bé
n'hi havia algun
però no tant
sí
no, aviam
exacte
vull dir
d'alguna manera
doncs era
érem dels
quan en començaven
que potser
ja feia 10 anys
o 15
que anaves veient
ara ho són tots
llavors no ho eren tots
vull dir
i aquell 1991
t'hauries imaginat
que si Abata
va arribar a tenir
8 establiments
ara en T7
que féssiu distribució
a nivell industrial
és a dir
que es convertís en el
vull dir-ho d'una altra manera
en el teu cap
ja tenies en ment
aquest model de negoci
volia arribar fins aquí
la veritat és que sí
no
o sigui
jo em pensava
que moltes vegades
anaves més encarrilat
a muntar una cosa
més de distribució
de congelats
i de
per restauració
i
i no tant
amb botigues
meves pròpies
i així
i això és
la idea que jo tenia
el 91-92
i després això
va anar
desviant-se cap
altres cantons
i vaig decidir
que no
que volia tindre
botigues pròpies
i no tindre tant reparto
i al final
em vaig quedar
amb les botigues pròpies
amb els repartos grans
el que sí que és cert
és que
la organització geogràfica
de Xabata
és a dir
Sant Jús
és un punt
neològic important
també rodalies
però no ha anat molt lluny
no?
no
és que
la logística
en el nostre cas
és complicat
llavors
hi ha dos models
de negoci
diríem
diferents
dintre del nostre
un seria
que tu
cous
en un
o sigui
jo
a Sant Joan d'Espí
que ara estic a Sant Joan d'Espí
però
com abans estava a Sant Jús
fabrico
coc
i
cada dues hores
el repartidor
dona la volta
i passa per totes les botigues
el pa que jo he cuit
clar
si fos molt més lluny
i al cap de dues hores
torna a donar la volta
i torna a passar
i al cap de dues hores
torna a donar la volta
i torna a passar
això és un model de negoci
i un altre model de negoci
és que tu portis
a totes les botigues
pa congelat
i que cada botiga
vagi coent
durant tot el dia
pa
llavors
clar
són dos models diferents
un és que jo
des del forn
vagi coent
i vagi repartint
i això no em permet
expandir-me
a masses llocs
si jo produís
congelers
i servis del gènere congelat
podria tindre botigues
a qualsevol lloc
està clar
és a dir
podries expandir-te
però
en contra
perdria amb la qualitat
de proximitat
Llorenç
escolta'm
tu ets tercera generació
però no s'acaba
aquí ve la quarta
sentia una entrevista
que feien precisament
a aquesta casa
fa uns dies
de que estàs començant
a donar el relleu
jo vaig dir
una mica el que et van dir a tu
el mateix que et van dir a mi
o sigui
jo els meus fills
havien treballat
havien anat a l'estranger
a treballar
treballaven en multinacionals
en grups grans
en grups no sé què
i quan jo vaig anar dient
em vendré el negoci
jo plegaré i tal
llavors em van dir
bueno però espera't uns anyets
i vaig dir
mira
jo no m'espero
si voleu el negoci
us el dono
amb safata
ja
i si no
doncs
jo m'hi quedo un temps
treballant amb vosaltres
i tal
però
em quedo treballant
perquè vosaltres
vulgueu continuar el negoci
sigui el vostre negoci
si no per mi
doncs
em desfaig
o no tinc intencions
de continuar
i van dir que sí
que s'ho quedaven
i en això estamos
parlàvem d'aquesta primera etapa
en política
que eres molt jovenet
en el qual va ser regidor
però
el 2007
algú
potser tu mateix
et truca
i et diuen
Llorenç
no només et volem en política
sinó et volem de cap de llista
aviam
mira
el cert és que va ser una mica
una mica
fruit de moltes coses
o sigui
principalment
normalment la gent
se'n va de la política
perquè ell vol
o perquè volen els altres
i la majoria de vegades
és perquè volen els altres
aleshores
en el meu partit
com en tots els partits
hi havia batibulls
hi havia uns bàndols
i hi havia uns altres
com que jo havia entrat molt jove
coneixia pràcticament a tothom
i
coneixia
i no m'havia enfrontat amb ningú
perquè jo havia plegat
perquè jo havia volgut plegar
no perquè ningú
diguem que ets un home de consens
exacte
a la qual cosa
havien
per dir-ho alguna manera
havien com dos bàndols
i aquests dos bàndols
van consensuar
que jo podia ser la persona
a part d'això
i em van vindre a trucar a casa meva
i em van dir
que jo feia tres anys
que no
anava a alguna assemblea
de tant en tant
però
era tota la meva participació
en política
i em van vindre a dir
hem decidit que si et presentes
estaven tots d'acord
en que et presentes tu
i va ser així
o sigui
va ser
la tornada
va ser principalment
perquè era
ni uns
ni els altres
i era la persona de consens
entre uns i altres
i m'ho van oferir
i bueno
en aquell moment
jo vaig decidir
que ho podia fer
que en tenia ganes
i que
i n'hi hauràs conscient
en aquell moment
perquè era un moment
en què podies haver guanyat
sí
sí
podies haver estat alcalde
de Sant Just
sí
però bueno
també et tenia molt clar
i ho havia dit
des del primer dia
que era una cosa transitoria
i en aquells moments
doncs
el que jo havia dit
és
si jo surto de calda
contrataré una persona
perquè substitueixen a mi
parcialment a la feina
dedicaré
el 100% del sou d'alcalde
a pagar-li amb una altra persona
perquè
estigui fent aquesta tasca
i jo
quan aquí hem passat
vuit anys
perquè jo sempre vaig dir
des del primer dia
que el meu pas
era de vuit anys
i ni un dia més
i tant si estava el govern
com si estava l'oposició
i
i vaig complir
i vaig complir
no no
com valores l'experiència
és a dir
com a Sant Justenc
veure com es cou
què passa
allà dintre
perquè
és evident que havies tingut
una primera etapa
però eres més nen
aquí eres una persona madura
que a més
entre cometes
eres el cap de l'oposició
sí
però vull dir
jo m'ho vaig passar molt bé
no en tinc cap mal
o sigui
considero que és una bona experiència
i considero que
bueno
que ja sigui amb la política
sigui
el Hòque i Sant Just
o sigui a la Taneu
tothom
tindria aquesta
una temporada
doncs
sortint d'aquella seva àrea
de confort
perquè al final
entendríem moltes coses
oi?
sí
perquè
moltes vegades
quan dius
perquè
aviam
jo soc molt més comprensiu
avui en dia
amb tot el que succeeix
que no pas
el que
si no coneguessis
com funciona
quan has estat un temps
en un lloc
entens molt més
les coses
com funcionen
juguem una mica
Llorenç
ràpidament
preguntes
tipus test
que es contesten
ràpid
si pots
perquè
se'ns està esgotant
ja el temps
si haguessis de crear
un pa inspirat
en Sant Just
o una pasta
com seria?
hòstia
home groc
perquè blau
seria molt lleig
home la veritat
és que costaria
de vendre
hi ha algun ingredient
secret que hagi passat
de generació en generació
que no hagis revelat mai
i que avui és el moment
que el comparteixis
amb nosaltres?
no
no et sabria
no et sabria dir
cap ingredient
ni cap
cosa especial
que haguem guardat
en secret
si haguéssim anat
a una de les teves botigues
i jo t'hagués dit
vull esmorzar
recomana'm
un entrepà
home jo
mira ara fa poc
que estem traient
uns planxats
que estan fets
amb pa de coca
que és el pa de vidre
que no deixa de ser
la coca de fornir
de tota la vida
però sense sucre
per sobre
i és un pa
que a mi no m'agrada
la molla
com que a mi no m'agrada
la molla
és gran
però tot és crosta
tant la part inferior
com la part superior
i aleshores
i si és un planxadet
i porta una mica
de pernil
serrà
amb ri
doncs per mi probablement
seria el que diria
menja tal
que és el que preferiria
imagina't que poguessis
viatjar al passat
i tornar un moment
clau del negoci familiar
què li diries
al teu avi
en Joan Rey
just abans que comencés
a fer el pa
al muli de Correus
és a dir
què li diries
hòstia
que m'ensenyés
amb el referent
i en la part política
sigues sense
en algun moment
vas pensar
que series
l'alcalde de Sant Lluís
sí
sí
i si fossis alcalde
per un dia
i et deixessin implementar
qualsevol mesura
quina triaries
una finestreta única
i efectiva
i real
per promoure
l'economia
Sant Lluís
t'hi has trobat tu
estant a l'altra banda
aquesta problemàtica
burocràtica
és el greu problema
burocràtic
de
poder
engegar
i ha sigut
l'assignatura pendent
que tothom ha volgut
fer-ho
fer-ho
fer-ho
i ningú
ha acabat
de resoldre
realment és molt difícil
muntar
un negoci
i tenir una sola finestreta
on et belluguin
tot el tema
de permisos
licenci
hi ha moltes coses
que a vegades dius
si jo
que he estat a la casa
que he estat aquí
que tinc diverses empreses
que ja ho he fet moltes vegades
si a mi em costa
hòstia
el pobre que comença
com li deu costar
i penso que això fa
que es perdin
pel camí
moltes oportunitats
i quan dic no de negoci
d'una persona
sinó de
de fer créixer els negocis
en el municipi
si tu ho poses fàcil
probablement
hi hauria més negocis
i quan hi ha més negocis
hi ha un ecosistema
que fa que hi hagi
molts més negocis
prou complicat
és el dia a dia
com perquè
l'administració
no empenyi
en comptes de parar
escolta'm
avui ens ha visitat
en Lloren Rey
actua el director de Ciabata
com dèiem
representa una tercera generació
de família de mestres forners
ens ha explicat
els seus orígens
el seu passat
el seu present
i també el seu futur
Llorenç
espero que tu hagis passat bé
aquí al gent de Sant Jús
i per acabar
sempre us demanem
que ens proposeu
una cançó
que hagi format part
de la banda sonora
de la vostra vida
quina triaries?
Doncs
Supertramp
hauria sigut el grup
i Breakfast in America
probablement és un àlbum
que per la meva data
en aquells moments
em va suposar
un canvi
com de
de nen petit
a adolescent
doncs amb això acabem
bona tria
Llorenç
gràcies
fins sempre
moltes gràcies a vosaltres
gràcies

gràcies