Gent de Sant Just
Doncs temps per fer-la petar una estoneta amb gent de Sant Just.
Avui ens visita, com no pot ser d'altra manera, una institució al municipi.
Sant Justenc, des del 1947, any en què va néixer aquí a casa nostra fill de Sebastià Ferraz,
fill més jardiner de la Torre Blanca, i d'una mare que regentava una botiga de flors a la primera planta del mercat en parlarem,
Jordi Ferraz Charles. No sé si ho he dit bé.
Sí, sí, sí.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa.
Gràcies a vosaltres.
Com estem?
Bé, estem molt bé.
Dèiem que ets fruit de l'amor d'una parella, d'una persona de la Garrotja, la teva mare, i d'un Sant Justenc.
Sí, sí.
Com va anar això?
Doncs bueno, mira, el meu pare era de la Quinta del Vivaró, va fer la... se'n va anar a l'exili, va estar al camp de concentració d'Argelers,
d'allà va passar, i aquí, clar, la que va tornar una altra vegada dins d'Espanya, que va entrar pel pont d'Irun,
va tornar aquí, i la que va arribar aquí, llavors el van obligar a anar a l'Emili, com feien a tothom, va estar tres anys d'Emili,
va estar a Figueres, i de Figueres, doncs mira, se n'anaven cap a Olot, a ballar sardanes, que li agradava molt a ballar sardanes,
i allà es van conèixer amb ma mare.
I allà va sorgir l'amor.
Allà va sortir el que va sortir.
I van venir cap a Sant Just?
Llavors, ell, com que és de Sant Just, ella va deixar la cagada de Magia de Pagès, i van baixar tots dos cap aquí.
I on es van instal·lar?
En principi es van instal·lar on hem estat sempre, que és el carrer Serral,
era una casa que tenien a l'Antonet Malaret, on havia viscut el Salvat Papaseit,
l'Antonet els va deixar la casa, i allà van començar.
I fruit d'aquesta unió?
Vaig sortir jo, i va sortir la meva germana a la Montserrat.
una unió entre una garrotgina i un Sant Justenc,
del qual em va sortir un fruit que són dos Sant Justenc de Socarrel.
Escolta'm, el pare, més enllà de l'època de la guerra, a què es dedicava?
Perquè va ser jardiner.
Sí, ella de jove, abans d'anar al Servei Militat,
abans d'anar a la guerra, ella era esporgador, o sigui, feia arbres.
Allà anava a tallar arbres i anava a Barcelona a fer grans arbres d'aquests alts que n'hi havien,
que ara es fa diferent, i a partir d'aquí llavors va entrar de jardiner d'esporgador de Rosers a la Torre Blanca.
I allà va fer molta amistat amb el marquès de Monistrol,
allà va conèixer la Fabiola, el Balduíno...
Carai!
Sí, clar, anaven tots allà.
Això és la jetceta europea.
Sí, sí, en aquelles èpoques és el que hi havia.
I com eren aquests anys? Us ho han explicat a una vegada?
Bueno, ell només explicava que tenia molta amistat amb el marquès,
que havia anat a Madrid a fer avenys amb el marquès,
com el que el portava cap a Madrid,
i allà feien muntatges i que feien coses.
I quants anys va estar allà?
Doncs pràcticament va estar fins que vam plegar de la Torre Blanca.
Allà va ser l'inici de la relació de la teva família amb les flors.
Sí, sí.
La gent ja ho veu saber, però al llarg d'aquesta entrevista veurem
que les flors han format part de la vostra vida d'una forma molt important.
Sí, pràcticament des que va néixer jo.
També la teva mare va ser florista, en parlarem d'aquí una miqueta,
perquè abans hem d'explicar que la mare va estar treballant a la Masia de Can Cardona
i també a Calcadena.
En aquest cas relacionat amb temes de la carn, no?
De la carn, perquè, clar, quan va vindre aquí pràcticament no hi havia res.
Llavors, per ajudar una mica la casa, com que ella venia de casa de pagès,
doncs va anar ajudant a fer embotits i aquestes coses,
que és el que es feia abans manualment.
Fins que vam muntar la parada aquesta,
que llavors, clar, mon pare treballant a la Torre Blanca
va ser quan va dir, doncs podem posar una botigueta de flors a la mercat.
No n'hi havia cap, al poble, imagina't.
Hi havia una, hi havia la Lola del Carreblador, que eren dues,
que venien amb un cistell, o sigui, anaven a dalt al mercat,
i una a cada banda, tenien un cistell de flors,
i venien el que podien, i llavors a casa.
I llavors veu estar al mercat, o va estar al mercat, quants anys?
Doncs mira, fins que ara es va fer nou.
Quan es va fer la remodelació, l'any 87,
que va fer la remodelació, que jo era president del mercat,
en aquelles èpoques, el que va tindre molt de merder amb els polítics,
perquè, clar, era un canvi molt radical,
jo treballava a Barcelona de manteniment en un laboratori,
i a més a més estava de president del mercat.
Llavors, clar, això d'estar president, ja saps que tens que anar en un lloc a un altre,
tots els merders que vam tindre pel mercat,
perquè primer em volien fer un de nou cap a baix al barri sud,
al final es van quedar amb aquest, es va fer,
i fins que es va fer el canvi que es va fer de les parades,
que després van fer unes parades a fora,
que vam agafar nosaltres també en tenim una, i el quiosc,
i com que es veu que allò no funcionava,
que llavors la planta de la paca de buida,
vam baixar tot en una planta aquesta com està ara.
Correcte.
I llavors, a partir d'allò, nosaltres vam...
Abans el pes, tota aquesta part, estava a dalt.
Bueno, això és molt llarg de parlar del mercat,
perquè va ser molt dur.
Va ser bastant traumàtic.
I tu, tot i no participar activament de la parada,
eres el president del mercat.
Era el president del mercat.
I com et van liar amb això?
Perquè ja veurem que al llarg de l'història
t'han liat amb moltes coses.
No, o sigui, a mi em lien a tot arreu.
Però com va ser això?
No, perquè clar, com que hi havia,
tal com estava el mercat,
ja ho sabem que les coses ningú s'hi vol posar,
i d'aquelles èpoques encara menys,
doncs em van dir, bueno,
que jo també era més jove,
tenia més ganes de fer coses,
i vaig dir, no, no, jo em tiro endavant
i encara em discutia...
Una mica per defensar...
Per defensar el que era el mercat,
perquè jo tenia molt clar
que el mercat no podia marxar d'allà.
Escolta'm, estem anant una mica desordenats,
segons el guió que teníem,
perquè volia parlar de la teva infantesa,
que ara hi anirem,
però ens has dit,
jo treballava en un laboratori a Barcelona,
però vas acabar dedicant-te també
al món de les flors,
amb Flors Loreto,
amb una botiga que l'any passat va fer 75 anys,
tot i que no ho heu dit gaire.
No ho diem.
Així us estalvieu la festa.
No, no, és que no ens agrada.
Però com va anar aquest canvi
d'un laboratori a muntar una botiga de flors?
Evidentment, està clar
que hi havia uns antecedents familiars,
el pare que ja havia treballat
a la Torre Blanca,
la mare que havia tingut la pare del mercat,
m'imagino que allò de la cabra a tirar el monte, no?
Sí, però és que és una vida molt...
Em sembla que la majoria de botigues de Sant Jurs
pràcticament tots han fet el mateix.
o sigui, tenim moltes ganes de fer coses.
Llavors, clar, nosaltres ja vaig començar
amb 14 anys, com a tothom,
tots nanos que ara estudien,
en aquelles èpoques tenien que treballar,
i clar, jo als 14 anys vaig començar
d'aprenent que no sabíem què fer,
que jo volia ser mecànic i no sabia de què,
al final vaig ser matricer.
Llavors, de matricer,
de passar de totes les empreses
fent matrius i ajustes,
al final vaig acabar amb un laboratori
fent manteniment.
Imaginant, no?
Sí, d'allà també al laboratori va ser,
vaig enganxar tota l'època...
Però per què fas el canvi?
Faig el canvi perquè canviava,
no estava mai al mateix lloc.
Era diferent que ara, no?
Sí, ara abans podies trobar feina
amb el que volies, podies anar a tot arreu.
Però la montes tu, la botiga?
La botiga va ser quan vam fer el canvi
al mercat a dalt,
que llavors es va fer a dalt,
hi havia dues parades,
abans que es fes el mercat nou,
es van fer dues parades,
llavors la meva mare en tenia una,
l'altra estava buida,
la meva senyora va ser quan ja teníem els crios,
ja els teníem més grans,
i ella va dir que a casa no s'hi volia estar,
i va ser quan vam començar
a agafar l'altra parada,
llavors entre la meva mare i la meva senyora
van començar el mercat.
I a partir d'aquí,
llavors ja vam agafar la botiga
que tenim actualment,
que és de lloguer,
però estem allà,
ja portem allà,
doncs mira.
Una pila d'anys.
Una pila d'anys.
De fet ara la porta,
tu t'has jubilat fa uns anys,
i ara la porta la teva filla.
La porta la meva filla,
que ja em porta 13 anys,
em sembla que són.
Ostres, jo anava a dir 3 o 4,
passa el temps volant.
Sí, passa el temps.
Parlàvem del pare,
parlàvem de la mare,
però no podem oblidar l'avi,
perquè la història de l'avi
també és impressionant,
en Joan Vigas,
era minaiga,
és a dir,
feia mines.
Sí.
He pogut trobar informació
en un article
que va publicar
la Vall d'Avers
fa un temps,
i també,
crec que en una miscel·lània.
Hi ha una miscel·lània
de les mines
que va fer el Julio Ochoa
i el Francesc,
i que també parla
de totes les mines.
I a la Vall d'Avers
no sé si és el que va fer
el meu pare,
que em sembla
que li van fer
una entrevista amb ell,
em sembla.
Sí,
Sebastià Fras Amigó.
Sí.
Sí, sí.
Escolta,
estem parlant d'unes mines
d'aigua,
és a dir,
no mines de carbó,
ni mines de diamants,
ni res,
ni mines d'aigua
que poden semblar
com dipòsits
d'acumuladors d'aigua,
però no...
Era complicadíssim,
amb això.
Sí, sí,
és una cosa molt complicada
i això ho podeu...
Això es pot veure
perquè aquí a Sant Just
actualment em sembla
que hi havia la mina
de Can Candeler,
un tros de mina
que em sembla
que era visitable
perquè el reste de mines
avui en dia
estan impracticables.
Això el Julio Ochoa
ho fan molt,
ara hi ha un grup
a Sant Feliu
que estan estudiant
totes les mines
de Sant Just i de Sant Feliu,
estan fent un estudi enorme,
l'estan visitant,
si mireu per YouTube
hi ha uns documentals
que s'han fet de mines
de fa molt de temps
de Sant Just
i és maco de veure'ls,
o sigui,
es poden trobar al YouTube.
Però el que és
la feina de minar
era molt dura.
I em deies
que moltes de les coses
les havies descobert
amb aquest treball
del Julio Ochoa,
que tu no sabies gaire,
és a dir,
no se'n parlava molt
a la família d'aquest tema?
No, nosaltres sabíem
que ell estava baixant
i havia baixat alguna vegada
amb el meu avi,
havien baixat a les mines,
sobretot la de la Torre Blanca,
que és la que ve des de dalt
a les Fatxones.
A dalt a les Fatxones
és on neix
la mina de la Torre Blanca
que aquesta arribava
fins al llac qui hi ha,
al llac que hi ha,
tot això baixava l'aigua aquella.
I jo havia baixat allà.
I a les mines
és un treball molt complicat
que jo quan escoltó el Juli,
que ara, per cert,
ens va fer una conferència
a l'associació de la gent gran
sobre les mines aigua,
tothom va estar molt content.
O sigui,
ell ho tenen molt bé
perquè el Juli és un historiador
que amb això ho sap molt bé.
És un poc de ciència.
Sí, sí.
Mai més ben dit.
Escolta,
anem a fer un pas enrere.
Recorrentment,
aquí a la gent de Sant Just
ha sortit a l'escola de l'Escola Núria.
Tu també en vas ser un alumne.
És curiós
perquè hi ha gent
que ho recorda
amb molt de carinyo
i hi ha gent que no tant...
Quin és el teu cas?
Bueno,
jo crec que això
és com la política.
Hi ha gent
que els agrada a uns
i els altres
els hi ha el grau d'un altre.
A Sant Just
només hi havia
les escoles nacionals,
després hi havia
l'acadèmia,
hi havia quatre acadèmies,
però, és clar,
el més important
era les escoles nacionals
i les escoles Núria.
Els que érem més d'aquí
anàvem quasi tothom
a anar als escoles Núria.
Jo vaig començar
a les escoles Núria
perquè em sembla
que va ser el més jove.
Em sembla
que amb tres anys
ja vaig entrar
a les escoles Núria.
I a partir d'aquí
fins que vaig fer
els 14
vaig estar a l'escola Núria.
A part que també
fèiem d'escolans,
perquè en aquelles èpoques
fèiem d'escolans
i fèiem de tot.
També tenies
el carnet d'anar a missa?
També tenim el carnet
i me'n recordo
que les primeres sortides
que fèiem amb les CES
tenien que portar el carnet
i tenien que anar a missa
perquè ens marquessin.
Sí, sí,
hi ha gent que m'ha anat a parlar
i que va deixar
el tema
per el carnet de missa,
que no agradava.
Bueno, això ja...
El carnet de missa
per la gent que no ho recordi
o no ho sàpiga
és un carnet
que t'obligaven a missa,
que et marcaven
cada vegada que hi anaves
i si no hi anaves
no et permetien
participar en certes activitats.
Sí, sí, sí,
és la veritat.
El que passa
que nosaltres
ho veus d'aquesta manera
i hi ha gent
que potser
que li va a saber greu,
no ho sé,
jo com que no passava
una mica de tot això,
ho tenia que fer,
doncs ho feia.
Escolta'm,
Fulgenci Baños.
Fulgenci Baños.
I les CES.
Fulgenci Baños
és un personatge també
que ha sortit aquí
de forma recurrent,
que és un personatge
que mereixeria
una estàtua
a l'entrada del poble
i ho dic de tot cor
i que va reclutar
un grup de joves
que estàveu
a l'agrupament, no?
Sí,
nosaltres vam començar
que, clar,
en aquelles èpoques
hi havia l'agrupament
Antoni Nutenes,
que hi havia una colla
i hi havia el Josep Bullic,
hi havia el Puiggrós,
el Lluís Ramban
en peu descansi,
però hi havia
una sèrie de coses
i, clar,
nosaltres érem molt petits.
Com que érem molt petits
en principi
eren molts llobetons
i llavors ens van cedir
el que és el local
on ara el mossèn
tanca el graig,
allà ens ho van cedir,
es va arreglar
el local aquell
i sortíem
i com que ja anàvem
així una mica
de capa caiguda
llavors va sortir un dia
ens va sortir
el Joaquim Carbonell
i no sé
un altre
i el Lluís Ramban
i ens van agafar
i diu
anem a una excursió
i me'n recordo
de tota la vida
perquè vam anar
al castell de Sant Jaume
vam fer una guerra
de guixos
i allà ens va dir
i diu
no us agrediria
vindre a les Ceres?
en principi
no sabien què érem
però a partir d'aquí
com que els pares
tant els de la part
de Can Cardona
com el meu
són independentistes
clar, tot això
els va anar molt bé
i el senyor
el senyor Banyos
va fer molta feina
en aquest cas
va ser la recuperació
d'aquesta segona etapa
va ser la segona part
de les Ceres
dèiem que
éreu lluvetons
i vas
és a dir
una mica
com
algun jugador
del Barça
que comença
els eleviris
i acaba
el primer equip
perquè
vas passar
del Llobetó
a president
en dues etapes
sí, això sí
perquè dèiem
va passar
que l'única cosa
que tenia el senyor Banyos
que això també
ho deu haver explicat
el Jordi
i si ho expliques
el Daniel
vull dir
el senyor Banyos
va tindre una cosa
que el que no feia
és que ell
encara que fos el president
però
tenien que fer
nosaltres les coses
us donava
bastanta
entre cometes
llibertat
o com a mínim
semblava que la tinguéssiu
us deixava fer bastant
ell vigilava
des de potser darrere
però
potser va ser la gràcia
que aquell
aquell grup de joves
s'unís
i fes coses
perquè
tenia una sensació
de control
una mica
jo no trobava
com a control
no no vull dir
que ho controlau vosaltres
vull dir
sí
perquè el senyor Banyos
es donava molta llibertat
ell portava
el que és la burocràcia
les coses
que en aquelles àpoques
era difícil
perquè encara tenia
mal dictador
i era difícil
llavors
agafar
el que era falange
el que fos això
nosaltres érem diferents
i ell
això ho portava molt bé
i nosaltres
portàvem
portàvem la secció
vull dir
vam començar
el Jordi Xionet
es feia de secretari
i jo portava el material
l'altre portava
vam començar
fent els bolladins
que els feien en circostil
en aquelles èpoques
i així vam començar
i ens vam anar espavilant
sortíem d'excursió
nosaltres
i
i sense res
o sigui
no com ara
que anem així
molt ben arreglats
i ben controlats
això és amb tot
ara cal
tenir assegurances
tot és diferent
és molt diferent
també és veritat
que abans passaven més coses
que segurament no se sabien
no ho sé
gràcies a Déu
dintre de tot
jo des que estem a les Cees
no hem tingut
massa accidents
a part d'aquesta implicació
en les Cees
en Jordi ha participat
en una pila d'entitats
aquí al municipi
la música
ha sigut
diguéssim que
l'excursionisme
la música
les flors
la seva família
evidentment
formen part
de l'ecosistema
de la teva vida
la música és super important
per tu
si la música
jo me'n recordo
només és a l'escola
Nuri
que ens ensenyava
la senyora Tassorró
que només
feia el
dos remí
i no
no li donava importància
i
va ser l'any
em sembla que va ser
el 94
que vaig entrar
en el cor
al punt de flors
perquè l'Orfeo
no hi volia entrar
i vaig entrar
al punt de flors
i m'hi vaig trobar molt bé
i encara estem allà
i per què no volies entrar
a l'Orfeo?
perquè no m'agradava
el sistema
que tenia l'Orfeo
no m'agradava
no m'hi trobava bé
i llavors vas entrar
al cor del punt de flors
i vas entrar al punt de flors
que a més a més
els vas ajudar
en el seu aniversari
no?
sí
quan vam fer
el sembrer
aniversari
jo vaig
ja era el secretari
i des de llavors
ja no he sortit
més o menys
els he estat ajudant
no he sigut ni president
però sí que els he estat
ajudant molt
vam fer
una recuperació
de tota la documentació
del cor
amb l'Antoni Fuentes
ho tenim tot recopilat
hi ha partitures
de l'any 1800
hem fet tota una història
del cor
la tenim
està tota
tot a xivar
on està això?
l'arxiu municipal?
no, això ho té
està al cor
el Jordi en té còpies
perquè no es pot donar
l'arxiu
perquè el cor
encara és viu
correcte
i hauríeu de fer
una exposició
sobre això
es va fer una exposició
quan vam fer
el 75 aniversari
vam fer una exposició
de fotografies
i d'alguna documentació
que teníem
després jo vaig fer un vídeo
de fotografies
que encara està penjat
a la web del cor
i allà està
penjat
que si algú va entrar
a la web del cor
del pont de flors
encara hi és
està tot penjat allà
i ara el cor
hi participes
d'alguna manera?
sí
encara hi vas?
sí, sí
estem cantant
ara vam fer
conjuntament amb la Teneu
que vam fer
els 200 anys de clavé
i estem cantant
moltes cançons de clavé
perquè som homes
i no som coral mixta
i els cors de clavé
són d'homes
és un tema històric
que vist des del segle XXI
costa?
costa molt
costa molt
perquè no n'hi ha
ni realment
necessitem
necessitem
que ens vingui gent
que els agradi cantar clavé
perquè nosaltres
som cançons
sí que cantem aveneres
cantem altres coses
però el nostre principal
és intentar
mantenir
les cançons
de clavé
deies
en el seu moment
no vaig voler entrar
a l'Orfeó
però finalment
vas fer-ho
no sé com va anar
i vas estar-hi 5 anys
hi he estat 5 anys
a l'Orfeó
i m'ho vaig passar molt bé
aquests últims anys
també havia canviat
una mica
el sistema
d'Orfeó
però també
arriba un moment
que dius
prou
perquè són moltes despeses
que tens
i a tot arreu
hem de pagar
clar
no sou professionals
no cobreu
al contrari
pagueu
i dèiem
cor-lo-pom de flors
Orfeu Enric Morera
i cor-la-harmonia
i ara estic a la cor-la
a casa
si cau el sostre
no et trobaran
no?
no, no em troben
no, no em troben
no, però ara estem
a la cor-la-harmonia
que també la portava
Joan Flits
la cor-la-harmonia
també té una història
molt llarga
perquè ja no ve de la cor-la-harmonia
sinó ve quan hi havia
el Club Sant Jordi
de la Caixa Catalunya
que tenien
que havien fet
allà tenien una coral
allà al carrer Creu
allà al carrer Creu
i allà es va dissoldre
llavors la gent
de l'associació
de la gent gran
volien muntar
volien muntar
continuar la coral aquesta
llavors el Joan Flits
també en volia fer una
i al final es van ajuntar
i va començar
i va sortir la coral
a l'harmonia
i aquesta coral
a l'harmonia
doncs estem allà
a més a més
també estic cantant
una altra
sí, aquestes esplugues
però aquesta
hi vas d'entendre tant
no?
no, cada dia
cada setmana
cada setmana?
cada setmana
o sigui, quasi cada dia
vas a cantar
sí, va a principi
dilluns
dimecres i divendres
sí, sí
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
escolta'm
i com que dius
com que em sobrava
una miqueta de temps
va, els de la gent gran
l'associació de gent gran
em van dir
Jordi
per què no vens i
col·labores amb nosaltres?
sí
i com que aquest home
no té un no
per resposta
doncs també hi ets
sí, sí, sí
vaig entrar a l'antiga junta
quan vaig entrar
a la coral
a l'harmonia
que només hi havia dos homes
i el Joan Flix
em va dir
per què no vens?
dic, bueno
i vaig començar
vaig començar allà amb ells
i a partir d'allò
jo m'han enganxat
vaig entrar a la junta
antiga
que hi havia
que ja portava molts anys
que hi havia la Càndi Nevada
de la presidenta
que portava 25 anys
de presidenta
la Càndi
i tant
la Càndi
llavors vaig entrar
amb ells
els vaig m'ajudar
i al final
va ser un moment
que vaig dir
o pleguem l'associació
perquè no podem continuar
nosaltres
que no hi ha gent
llavors al dia que pleguem
va sortir la junta nova
actual
i són els que
pràcticament estan ara
i que també
jo vaig dir
no entro a la junta
però els ajudo
sí, ets un col·laborador
externo
i a la ràdio
no diguem
que
no sé si oficialment
se't pot anomenar
col·laborador
però això també és casa teva
vens
vens molt sovint
aquí vam fer
vam estar
em sembla que van ser
dos anys
o tres
que feia una tertúlia
amb el Jaume
Campreciós
i vam fer
una tertúlia
i de fet
hi ha una cosa
molt bonica
de fet un poema
molt bonic
que vas escriure
per la Núria
de la ràdio
sí, sí
la vaig fer
una entrevista
que vam fer
amb l'associació
amb la Núria
i li vaig dir
o vaig fer
o la vaig enviar
per la ràdio
i la tens aquí
sí, sí
la tinc aquí
i ens faràs un regal
perquè ens la llegiràs
oi que sí?
sí, perquè en principi
no sé si la vaig llegir
un dia
amb la Núria
em sembla que la vaig llegir
però no me'n recordo
però bueno
us la llegeixo
aquí no costa res
doncs el poema
es diu
temps era temps
sí, sí
és una elogia
perquè em sembla
que la vaig estar feta
del mes de maig
d'aquest any
que em sembla
que a la ràdio
també feia alguna cosa
sí, el 2 de maig
és l'aniversari
i tu vas fer-la al 7
sí
em sembla que feia alguna cosa
i em vaig dir
doncs la fem
i és una cosa
que la vaig escriure
res
vaig sortir d'aquí
de la ràdio
em vaig posar a casa
i pim, pim, pim
i la vaig fer
doncs l'escoltem
l'escoltem
mira, això es diu
temps era temps
corria l'any 1983
un mes de març
unes golfes
un local petit
molta voluntat
i esperit
Sant Justenc
així començava
i així naixia
era
ràdio d'Esbel
la ràdio de Sant Just
molts sacrificis
i moltes voluntats
grans locutors
i molts col·laboradors
aprenents de periodistes
joves
i amb ganes
grans programes
tots
fets a casa
col·laboradors
que han fet
professionals
altres
ens han deixat
en el temps
un temps llarg
temps de maduresa
s'ha fet gran
no ho sembla
ja ha fet 40 anys
sàvia jove
que ha entrat
amb ganes
nous reptes
i noves sensacions
això és
ràdio d'Esverb
la nostra
escolteu-la
discutiu-la
sintonizeu-la
donem-li vida
està viva
és nostra
això és la ràdio
preciós
molt bonic
moltes gràcies
per la part
per la part
que em toca
perquè
és un poema
molt bonic
sí
és un detall
perquè no sé
em vaig agafar un dia
i vaig començar
a recopilar
tots els poemes
que havia fet
i al final
ja he fet
he tingut un llibret
des de l'any 87
que havia anat fent coses
i anat recopilant
i mira
algú que me'n demana
doncs els hi dono
doncs d'una garrotgina
d'un Sant Justenc
Jordi Farràs
una persona
amb una llarga trajectòria
en l'àmbit associatiu
de Sant Just
també en l'àmbit
del comerç
perquè portar
una botiga
a Sant Just
no és fàcil
no
m'imagino
que moltes vegades
t'has plantejat
per què vaig marxar
del laboratori
això segur
jo també
nosaltres
perquè allà
també estava
de president
del comitè d'empresa
bueno
ja sabem
que a qui
no pots estar
però valgut la pena
no?
sí
i a la botiga
veig que tinc l'orgull
que ara ja està
la meva filla
li agrada
ell és interiorista
i disfruta
i com que
porta molta feina
això sí
i de fet
els fills
fan com el pare
el teu pare
com el meu pare
fan de jardins
i fan poda
el món de la flonca
ara és viu
sí sí sí
és viu
i els agrada
mentre es puguin
ells disfruten
doncs avui
com dèiem
ens ha visitat
en Jordi Farràs
ha estat un plaer
tenir-te
al gent de Sant Just
espero que t'ho hagis passat bé
sí molt bé
i agrair-vos
sobretot a tu Enric
pel que esteu fent
i acabarem amb una
bé
la idea és aquesta
d'aconseguir
tenir aquest patrimoni humà
que té
sens dubte
el nostre poble
guardat a la ràdio
jo crec que sí
perquè això
em recordo
el que fa
el Jordi Amigó
que moltes vegades
fa entrevistes
amb gent
que en aquests moments
ja no hi són
i
el que és so
hi queda
mira
una de les coses
que em queda dins
és no haver pogut entrevistar
o no haver-ho fet
a la línia Santa Bàrbara
ens va deixar
massa aviat
i tenia
una història
meravellosa
escolta'm
sempre acabem
amb una cançó
què és triat?
jo dintre dels que cantem
és el que dèiem
fa molts anys
que estic cantant
Cos de Clavé
i una de les cançons
que m'agrada més
i la més popular
del nostre mestre
Josep en Sant Clavé
són les Flors de Maig
doncs escoltarem
no la canteu vosaltres
aquesta versió
sí, sí que la canteu
no, no, no
aquesta no
la que escoltarem
la que escoltarem
no la canteu vosaltres
perquè són molta gent
aquesta
em sembla que és la de la coral
del Baix Llobrecat
que són molta gent
no, és la coral
Barcelonès Maresme
la versió que he trobat
sí, aquesta, aquesta
són el mateix
ui, comencen forts
Jordi, gràcies
adeu
fins la propera
adeu-siau
adeu
Pronto al riu
hi ha una vermelda
i un saló
mig d'espessura
amb catífes
de verdura
i ensofals
de tronc de far
Pronto al riu
hi ha una vermelda
i un saló
mig d'espessura
amb catífes
de verdura
i ensofals
de tronc de far
i el que ve
són mal
les nines
són baixants
a cada hermosa
les confor
laura
morosa
amb les boles
gent i el mar
i els ocells
buscats
somriu
entre mitjana
i els ocells
buscats
somriu
entre mitjana
el boj
obriu
entre mitjana
l'ova
laura
i els ocells
им
ochler
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!