...
Avui, dimarts 11 de febrer del 2025,
des de les instal·lacions de Ràdio d'Esbert,
entrevistem a Frederic J. Porta,
politòleg i doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra.
En Frederic ha tingut cura de l'edició del llibre Daniel Cardona,
obra escrita completa que s'ha publicat recentment.
Benvingut, Frederic.
Moltes gràcies per convidar-me.
Gràcies a tu per venir i m'agradaria que comencessis explicant
en què consisteix aquesta edició, aquest llibraco,
de més de 500 pàgines.
Doncs, aquest volum voluminós, per dir la redundància,
d'ocho, no?
Sí, no sé si són 520 o 525 pàgines.
A banda de ser una arma llencívola,
que pots agredir a algú amb aquest llibre,
és prou consistent,
és la compilació de tots els articles,
tot el que va publicar escrit
i que li puguem atribuir,
Daniel Cardona i Civit al llarg de la seva vida,
entre el primer article,
em penso que és del 1903,
i el darrer és del 1939.
I hi ha tot el que va escriure,
que li puguem atribuir de manera fefaent
i sense cap mena de dubte.
Val, per qui no sàpiga qui és Daniel Cardona,
ens podries fer 5 cèntims?
Doncs, així col·localment,
diria que és el puto amo.
És un d'aquests catalans que,
la derrota de 1939, ens ha fet oblidar.
És un personatge,
és un dels fundadors
de l'independentisme polític modern,
del segle XX.
És un autor que té una vigència
encara avui,
que tu el llegeixes
i que els seus textos ressonen
com si estiguessin escrits en l'actualitat,
perquè tenen un element atemporal.
És un d'aquests...
Jo crec que un dels personatges
més interessants a l'hora de renovar
l'independentisme català actual,
i a nivell històric,
el fundador de les primeres organitzacions
de l'independentisme polític català,
des de la Federació Democràtica Nacionalista
el 1919,
Estat Català el 1922,
nosaltres sols el 1930
i el Front Nacional de Catalunya
entre 1940-42 i a l'exili.
Molt bé.
I a nivell local,
doncs, podem dir que va ser alcalde de Sant Just.
I això li interessa especialment a nosaltres.
Durant la República, no?,
del 31 al 34
i després el 36,
quan el Front Popular
va guanyar les eleccions del 36
i va haver-hi l'amnistia
dels fets del 6 d'octubre
i aquells exiliats o els empresonats
van poder tornar,
es va restituir la Generalitat,
d'acord?
Doncs, en Daniel Cardona
va ser alcalde de Sant Just
durant aquest temps.
Sí, és un personatge molt arrelat
a Sant Just d'Esvern
i un alcalde que,
la memòria del qual va perdurar
i crec que encara perdura
entre molta gent,
perquè va sanejar els comptes
de l'Ajuntament
i va fer una gestió molt eficaç
i des d'on va,
amb un discurs i amb una actuació
netament nacionalista i independentista.
Com s'origina la idea
de recollir tots els escrits?
Com sorgeix?
Doncs, fa...
Precisament durant el confinament
se'm va acudir
i jo coneixia feia anys
el Cardona
i l'anava rellegint.
No hi havia un volum
que recollís tota l'obra escrita.
Hi havia un volum dels anys 80
que recollia els tres llibres principals,
però no hi havia...
no s'havien transcrit
tots els articles.
I a mi era un autor
que m'agradava
tornar-hi,
o sigui,
és un autor que rellegeix,
no només el llegeix,
perquè
és que el pots continuar llegint
i t'impacta
pràcticament de la mateixa manera.
I pensava,
ostres,
estaria molt bé
tenir un volum
amb les obres completes
de Daniel Cardona
per tenir a casa
i consultar
i rellegir
les vegades que vulgui,
perquè
té molt poca èpica
o molt poca gràcia
fer-ho
llegint PDFs
o mirant
còpies
d'articles.
Llavors vaig dir,
estaria molt bé
tenir un volum així
per això,
per tenir...
perquè pogués...
tots els nacionalistes
tinguessin molt accessible
la lectura
de Daniel Cardona.
I em vaig posar,
doncs,
a contactar
uns 25,
diria,
amics
per repartir-nos la feina.
Jo vaig anar buscant
el Fermi Roviralta,
que és el biògraf
del Daniel Cardona,
en el seu llibre del 2008
que es va reditar
el 2023.
Al final de tot
explicava una...
tenir una relació
dels articles
que va publicar
el Cardona
i que ell havia trobat.
Llavors el que vaig fer
va ser
buscar els que estaven
digitalitzats
en publicacions,
descarregar-los
i els que no ho estaven
demanar-los arxius
i obtenir el PDF
i repartir una mica
la feina
entre els diferents
que anàvem a dedicar-nos
a transcriure l'obra.
Al final he estat jo
el que he transcrit
més articles
perquè sempre em faltava un.
Bueno,
ha sigut molt caòtic
i he après moltes coses.
Això volia preguntar-te
sobre el rol
però una mica
ja me les...
Un pou d'hores
però una quantitat d'hores
i he dedicat
en aquest volum
que...
Al final quanta gent
hi he treballat
a part de tu
que hi has posat
doncs...
A part de mi,
els amics
que han fet,
potser han transcrit
tres o quatre articles
cinc màxim
i els que a l'editorial
han donat suport
i qui s'ho ha llegit
potser són 35 persones
que han contribuït
al volum.
Parlant-nos de l'editorial,
com ha anat el tracte?
Perquè ara tot això
és...
com es diu això
domini públic
els escrits
d'en Cardona
si porta...
Sí, perquè ja...
Ja han passat els anys
des de la seva mort
suposo que...
Va morir el 1943
i ha passat el...
Són de domini públic
es podien fer servir
hem demanat permís
a la família
que té uns quants descendants
encara vius
que el veneren
com el venerem
els que el coneixem
i ens van donar
tot el permís
i l'encoratjament
i després
ens han donat les gràcies
per la feina feta.
Molt bé
i amb l'editorial
com ha anat?
Com es va establir
la relació?
Doncs jo coneixia
el Rafael Català
del Mau
que dirigeix
del Mau editor
de fa uns anys
perquè coincidia
en actes
en presentacions
d'altres llibres
o en commemoracions
de nosaltres sols
o de tot aquest món
independentista
d'abans de la guerra
i li vaig proposar
escolta
estaria molt bé
que el Daniel Cardona
que ell també
l'admira moltíssim
li ve de família
perquè
a la seva família
hi ha membres
de nosaltres sols
i un dels lloctinents
del Daniel Cardona
i fundador
de l'editorial
és familiar
del
Rafael Català
del Mau
i res
no ens va costar
gaire
posar-nos d'acord
i posar en marxa
el projecte.
Molt bé
i el Fermí també
hi ha participat
en consulta
per dar el pròleg?
Sí, jo li he preguntat coses
al Fermí
treballo amb ell
en altres
hem fet la biografia
del Lancàs
i fem articles acadèmics
i de més
i sempre està
a disposició
per preguntar-li coses
i li vaig demanar
que aquest era
just
que fes el pròleg
de l'obra completa
sent ell
el biògraf
de Daniel Cardona
i un dels
que ha contribuït
a treure'l
de l'oblit
i a permetre
que el coneguem
al segle XXI.
Molt bé
A mi em fascina una cosa
que jo et veig
molt jove
no sé
de quin any ets
Del 96
Del 96
O sigui
Ho faré 29
o en tinc 28
En tens 28
La vocació
amb la història
com et ve
perquè ets doctor
ja
amb
història contemporània
et veig com
molt precoç
és normal això
ets una rara avis
No
tinc uns quants amics
que són doctors
de la meva edat
Sí, sí
Explica-m'ho
perquè desconec
totalment
el món
No et sabria dir
sempre m'ha interessat
la història
des de ben petit
A casa
em recorden sempre
que el meu oncle
m'explicava històries
i jo
quan era petit
no sabia distingir
algú que explica històries
d'un historiador
i li deia
el meu oncle
és historiador
el meu oncle
és historiador
m'explica coses dels romans
i m'agradava molt
i després
sempre llegia
des que vaig començar a llegir
llegia coses d'història
i res
per mi va ser molt natural
dedicar-me a les ciències polítiques
perquè m'interessa
la política
i a la història
perquè és com
els meus interessos
diguem
en el meu temps lliure
però també en el temps de feina
I ningú et va dir
però si això de la història
ja no interessa a ningú
si amb això
no et guanyaràs la vida
Sí, sempre hi ha aquesta
remor
que no hi ha sortides
i no sé quines històries
però si és la teva vocació
que vas trobant les sortides
que cali
i els meus pares
sempre m'han dit
que faci el que vulgui
i això
el que avui és
és fer política i història
Molt bé
i perquè ara
jo amb el documental
amb el que em trobo
és que em trobo molts historiadors
d'avançada d'edat
d'acord?
Potser més centrats
en la història contemporània
de Catalunya
també desconec
una mica la realitat
ja et deia abans
però sí que em trobo
quan consulto
em trobo molts historiadors grans
i poques historiadores
en el teu context
has crescut
amb una paritat
podríem dir
a les classes d'història
de la universitat
A les classes que he donat
o sigui, jo vaig estudiar
sense polítiques
a la carrera
després vaig fer el màster
en història
i després el doctorat en història
a polítiques
crec que érem una mica més
homes que dones
però més o menys
i al màster
no érem gaires
també potser
pràcticament igual
però sí que és veritat
que no hi ha
molts joves
que agafin
i comencin
una carrera acadèmica
i es dediquin
a la història contemporània
de Catalunya
o sigui, els que ens hi dediquem
són molt pocs
o sigui, hi hauria d'haver
una nova fornada
de joves
homes i dones
que es dediquessin
a l'estudi
de tot aquest tema
perquè hi ha moltíssimes coses
a estudiar
i no s'ha fet
pràcticament
bàsicament perquè
no ha interessat
la història
de l'independentisme
l'independentisme
com a moviment polític
fins fa quatre dies
que la major part
de la societat catalana
n'ha esdevingut
independentista
doncs era incòmode
ara ja és més normal
doncs estaria bé
que ens poséssim
a explorar
el passat
d'aquestes idees
i a nivell
i a nivell de neutralitat
com
clar
si ets independentista
et mola la història
però com
com s'estableix
aquesta relació
també
també t'ho pregunto
perquè tinc els meus
propis dubtes
a l'hora de fer el documental
com soc imparcial
que no vull ser
ni ho pretenc ser
en el moment
que escolls el personatge
deixes de ser imparcial
podríem dir
però
com jugues
en aquesta neutralitat
que tot historiador
ha de tenir
jo crec
sempre hi ha un objecte
l'objecte d'estudi
però hi ha un subjecte
que es posa a estudiar-lo
i ja en la tria mateixa
hi ha un viatge
podries estar fent
qualsevol altra cosa
i has triat això en concret
i sempre hi ha
una perspectiva
que és l'única
de l'historiador
jo no m'amago
que tinc molta simpatia
per les coses que estudio
però
intento posar distància
intento fer-ho
amb el mètode científic
i amb rigor
i buscant fons
i tot plegat
i també intento
que sigui
una historiografia crítica
o sigui
està molt bé
tot aquest món
d'abans de 1939
penso jo
però
vam perdre una guerra
i la Catalunya
aquesta Catalunya
d'abans de 1939
ja no existeix
i si l'hem de relatar
que no sigui
d'una manera
com
la geogràfica
de dir
era fantàstic
vida i miracles
de tots els catalans
d'abans de 1939
i de la Catalunya
d'abans de 1939
que era meravellosa
i quina merda de país
tenim ara
o sigui
això crec que és fals
i jo intento
que el que faig
sigui
prou crític
i prou distant
per no
que no soni
com
que meravellós
que era tot
en aquella època
tornant al llibre
quines
sorpreses
t'has trobat
o quines
quines coses
destacaries
o quines coses
han sigut més reveladores
per tu
a mi
o sigui
quan preparava
ja la introducció
pensava
hauria de posar
com és un volum
de 500 pàgines
alguns articles
per una selecció
dels millors
perquè la gent
hi pugui
entrar d'una manera
com suau
i entendre-ho
i els millors
perquè la resta
pensava
no tindran
tant d'importància
però a l'hora
m'ho vaig
m'he llegit
un parell de vegades
tot el text
després els articles
per separat també
i és que
pràcticament
tots són bons
per un motiu
o un altre
clar que n'hi ha uns quants
Claros d'Alba
per exemple
és el meu preferit
que és del
desembre del 22
quan acaba de néixer
Estat Català
com a organització
que és una oda
a la vocació militar
i a la insurrecció
a imitació
una mica
dels irlandesos
molt romàntic
l'article
està superbé
o sigui
jo recomanaria
llegir això
però em vaig adonar
que és que tot
era bo
i no cal entendre
totes les referències
ni tots els personatges
de què està parlant
Cardona
t'agafes
i
Claros de l'Alba
Claros d'Alba
del 22
Sí
Claros d'Alba
del 22
per mi és el meu preferit
On es va publicar?
Es va publicar
el butlletí
Estat Català
Publicació d'Orientació Nacional
o Nacionalista
no me'n recordo
que és l'òrgan
d'Estat Català
quan apareix
entre juliol
i novembre
del 22
es funda
i a partir del novembre
del 15 de novembre
tirant endavant
una publicació
i allà el Cardona
és el director
de la publicació
hi ha articles
molt punyents
molt
molt místics
i d'altres
assignats
o amb pseudònim
i d'altres
que no sabem
que no li podem atribuir
però que
sembla ell
Com t'imagines el Cardona?
L'altre dia
entrevistant el Fermí
Rubir Alta
em deies
que potser el Cardona
era més d'un home
del segle XIX
que del segle XX
però al mateix temps
era molt
també trencador
podríem dir
vull dir
jo també me l'imagino
molt
un home
de principis
del segle XX
podríem dir
molt activista
molt
revolucionari
El punt que té
del segle XIX
és que és un romàntic
quan ja no es porta
tant el romanticisme
i els sentiments
i les emocions
i tot això
el Cardona
ho defen
se reivindica
i escriu
des d'aquesta
amb aquest to
potser per això
sona al segle XIX
i té moltes lectures
del segle XIX
i fa moltes referències
a la Catalunya
dels carlins
i dels liberals
i és bonic de llegir
i aquest punt emocional
tu creus
que en l'actualitat
té vibració
té reverberació
som així
ara
l'estimar la pàtria
o estimar Catalunya
o estimar la terra
o se li vulgui dir
és una cosa
que es pot fer
al segle XVI
al segle XIX
o al segle XXI
i ara
en aquest moment
també
de les dretes
que pugen
les xenofòbies
aquestes coses
no pot ser com perillós
aquest tema
al final és amor
per una cosa
l'odi és un altre tema
ja
jo crec que el Cardona
el que et diu
és defensa Catalunya
estima Catalunya
i jo et defendis
al final pel teu país
no et diu
odia
els altres
perquè són diferents
és bastant
antiespanyolista
el Cardona
jo crec que sí
això sí
bàsicament el que representa
l'estat espanyol
podríem dir
ell no anirà
a dir-li
com ha de viure
un madrileny
o un
a Burgos
o a Vila
no fa un imperialisme català
a Castella
dir heu de parlar català
el que diu és
no ens digueu
a nosaltres
com hem de viure
i com hem de parlar
i com hem de ser
els catalans
és una resposta
o és defensiu
no és ofensiu
es basa en l'amor a Catalunya
i no l'odi
això justament està en un text
que et vaig trobar a faltar
i t'ho vaig comentar
aquí
ara també m'explicaràs
una mica el rigor
que heu tingut
a l'hora de seleccionar els textos
que són els que editen
el 2018
amb el primer bolletí
sota el nom d'estat català
1918
perdona
què t'he dit?
2018
2018 no
jo també ho barreixo
de malgrat
viatge en el temps
va
cent i pico d'any
darrere
1918
on realment
és un cana
a totes les
nacions
o tots els pobles
que composen
la península ibèrica
i per això t'ho comentava
dic
hòstia
aquest text justament
que el trobo
de molta germanor
però sí
el Cardona
inicialment ve d'un sector
que és més aviat
Esquerrà
i que és internacionalista
és socialista
i tot això
i es va movent
cada cop més cap a una posició
netament nacionalista
més enllà d'esquerres
i de dretes
i sí que al principi
té un punt així
ibarista
li passa tot el separatisme
perquè ve d'una tradició
que encara
pensa en marcs
no diria
imperials
perquè ja no són
ben imperials
però pensa en marcs
més que transcendeixen
l'estat-nació
i pensa en Portugal
i pensa en Occitània
i tot això
crec que
en el Cardona
almenys
es va calmant
o es va
es va esmorteïnt
amb el pas
dels anys
al principi
sí que fa odes
a altres
nacions ibèriques
però després
per una germanor
i d'allò
però després
és només
Catalunya independent
la seva relació
amb els bascos
també és molt potent
ell viatja
al País Basc
i coneix molt bé
els independentistes
els més radicals
del moviment
nacionalista
basc
i els admira
profundament
hi ha uns
tres o quatre articles
que es diuen
notes basques
que jo pensar
serà
ara explicarà
una miqueta
el viatge
que ha fet
al País Basc
i serà
avorridet
i és una passada
la descripció
dels personatges
i com
retratar
les persones
i els paisatges
i el moviment
basc
amb Francesc Macià
Daniel Cardona
funda estat català
el 1922
què passa
què passa
amb aquesta relació
doncs
jo diria que Macià
sí que és un home
del segle XIX
més inspirat
per Garibaldi
i té una altra
té una altra Europa
i un altre imaginari
al cap
potser una altra Catalunya
fins i tot
és un
també és un romàtic
però els seus mètodes
potser són més
decimonònics
el Cardona
jo crec que està pensant
més
en imitar
els irlandesos
que s'acaben
de revoltar
al Regne Unit
i que
o contra el Regne Unit
i que han muntat
primer una insurrecció
fallida
i després
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una guerra
d'independència
que no pas
imitar models
del segle XIX
d'entrar
en una sèrie de tropes
i anar aixecant poblacions
fins que
al final
doncs caï el règim
i s'independent
i Catalunya
que és una mica
jo crec que
el que voldria
fer el Macià
tenen una relació
una mica convulsa
tenen diferències
a nivell personal
que s'expliquen també
no només
a nivell
generacional
perquè són
el Macià
és de 1859
i el Cardona
de 1890
per tant
uns quants anys
són de generacions
diferents
sinó també
perquè
també hi ha
diferències
ideològiques
Macià jo crec
que està molt més
obert
a pactar
amb les esquerres
espanyoles
per exemple
hi ha
hi ha un nou
règim
i tornar això
aquesta idea
de l'encaix
de Catalunya
dins d'Espanya
i Cardona
en canvi
és de
no no
de cap manera
separació
sí o sí
Catalunya independent
exèrcit
i endavant
o sigui
en aquest moment
de la proclamació
de la república
quan Macià
accepta
el que havia
pactat
el pacte
de Sant Sebastià
em sembla
que no
de Donosti
hi ha aquest trencament
definitiu
de Cardona
i de Macià
que ja s'havia trencat
abans
amb les relacions
a l'exili
amb la formació
de bandera negra
Cardona
el que volia
quan passa l'exili
durant la dictadura
de Primo de Rivera
és fer una insurrecció
ja
i llançar-ho tot
contra el règim
i s'acusa Macià
de no fer prou
i de fer una cosa
que és
Prats de Molló
amb la que
Cardona
no està d'acord
perquè creu que
no és el model
d'insurrecció
que toca
i ja s'ha separat
s'ha desvinculat
d'Estat català
mica en mica
perquè no
no comparteix
diguem-ne
l'estratègia
amb els seus
amb els companys
d'aleshores
en aquest moment
Cardona
fa unes crítiques
publica
unes crítiques
contundents
contra l'Estat català
i tothom
se li gira
d'esquena
sí
Cardona
és molt així
és molt crític
és molt radical
és molt radical
per això
té molta gràcia
llegir-lo
perquè veus
una altra perspectiva
de les coses
si ets independentista
nacionalista català
al segle XXI
dius
ostres Macià
l'Esquerra Republicana
en aquells anys
i no dic
que no estigui bé
i que no siguin referents
però també aquí tens
un contrapunt
de dir
les misèries
una mica d'Esquerra Republicana
i les renúncies
de Macià
i tot plegat
ell és molt crític
amb Macià
i trenca
i quan es proclama
la República Catalana
el 14 d'abril
hi ha un moment
d'unitat
sembla que es
que es defensarà
la República
s'intenta crear
un exèrcit
que la defensi
i Cardona
i és convidat
com un dels
cabdills
de l'independentisme
o la resistència
clandestina
a la dictadura
hi ha també
Batista i Roca
i Baltà
i alguns més
però
un dia arriben
Cardona
i els seus
i els altres
líders
de l'independentisme
es troben
que
la barraca
on es reclutaven
aquests
oficials
o aquests soldats
per l'exèrcit
de la República Catalana
la Guàrdia Cívica
Republicana
està tancada
i que s'ha renunciat
a la República Catalana
a canvi
d'una promesa
d'autonomia
o del que sigui
dins de la nova
República Espanyola
que en aquell moment
és un règim
provisional
que s'acaba d'establir
i que de mica en mica
anirà concretant-se
amb lleis
i estabilitzant-se
i a canvi
d'aquesta promesa
renuncien a la independència
diguem
i Cardona això
no li perdona mai
és cíclica
la història
hi ha coses
que són cícliques
però no estem
condemnats
a quedar-nos a Espanya
per sempre
jo crec
està bé
llegir el Cardona
ara precisament
en un moment
de catarsi
i de replantejament
de l'independentisme
perquè veus
hi ha una crítica radical
a les coses
que es van fer
en les mitges tintes
sobretot
o sigui
és molt
jo recomanaria
també
en aquest sentit
llegir la part
de la crítica
a l'Estatut d'Autonomia
de 1932
que en tota
la història mítica
diguem
de
contemporanea de Catalunya
es diu
que l'Estatut de Nuri
era tan meravellós
i l'encaix
dins de la república
i Cardona
tal fa miques
amb la crítica
dient
això està
completament retallat
no suposa
el final
de les aspiracions
de Catalunya
ni molt menys
o sigui
el nacionalisme català
continua combatent
i sigui
un règim republicà
sigui un règim
monàrquic
i no només això
ell prefereix
la restauració
la monarquia
o la dictadura
de Primo de Rivera
perquè diu
això és un narcòtic
els polítics catalans
que molts d'ells
havien estat
a la clandestinitat
durant la dictadura
de Primo de Rivera
i ara
a canvi
d'uns càrrecs
i unes promeses
i llocs de poder
en aquest nou règim
autonòmic
doncs
renuncien
a la independència
i diu
aquesta gent
està venent
un estatut d'autonomia
com la llibertat de Catalunya
no és veritat
jo no hi renuncio
no vaig estar
no vaig anar a l'exil
i no vaig
arriscar la meva vida
i no vaig
combatre
amb els meus companys
d'armes
perquè
això cabi
en un estatut d'autonomia
és que és ridícul
i critica
tota aquesta
la posada en escena
d'Esquerra Republicana
dient que
arriba la llibertat
i que el règim republicà
respectarà
el fet diferencial
o la nacionalitat
o la nació catalana
confirmes una mica
això
a més també
el van passar pel ribot
em sembla
l'estatut d'aquell
és que es poden fer
paral·lelismes
per això és cíclica
és la mateixa gent
que tenim
allà davant
la visió
que tenen
els castellans
del poder polític
és
ultracentralista
no el comparteixen mai
llavors
intentar mitges tintes
doncs pot funcionar
en algun moment
de feblesa
de l'estat espanyol
guanyar concessions
el cova de pujol
jo crec que era una mica això
l'estatut d'autonomia
dels anys 30
també
tenia un punt d'això
igual que el saxeni democràtic
es va poder
en un moment de feblesa
del poder castellà
intentar un assalt
a Espanya
des de Catalunya
però
sabem
quan el poder castellà
es torna
a esrafar
va
a per Catalunya
i a treure-li
qualsevol
concessió
perquè al final
són concessions
les han deixat
això diu el Cardona
no és una cosa
que hem pres nosaltres
amb les armes
i que la puguem defensar
és que ens l'han deixat
i en qualsevol moment
ens la poden treure
com efectivament va passar
ell arriba a dir
que vindrà
una altra dictadura
o sigui que
tornarà
el poder castellà
es tornarà a refer
i vindrà una altra dictadura
i així va passar
sí, sí
té alguns punts profètics
exacte
ell no sap
lògicament
que vindrà
una guerra civil
i una dictadura
però ja està visant
fins i tot
la segona guerra mundial
en algun dels teus textos
per la patria i la llibertat
també diu això
que Europa també va
cap a una altra guerra
i efectivament
el cap de poc
esclata la segona guerra mundial
has parlat
de la influència irlandesa
bàsicament
estava influenciat
per la revolta
de Pasqua
irlandesa
i pel procés
posterior d'independència
i quasi
moltes de les
nacions europees
van prendre
com a referència
aquesta revolta de Pasqua
jo faria diria una cosa
així com
la primera guerra mundial
jo he venit a hablar
de mi libro
parla d'una investigació
que he fet fa poc
m'he adonat que
és veritat que és Irlanda
a partir de
que guanya el Simfei
les eleccions
en 1918
i abans
entre alguns sectors
que han d'estar
molt volats
per reivindicar
un aixecament fallit
com el de Pasqua
després
quan guanyen el Simfei
les eleccions
i el moviment
independentista
ja
té les seves primeres victòries
o s'enfronta
a l'imperi britani
que aleshores
és més fàcil reivindicar
o té més sentit
reivindicar
l'aixecament de Pasqua
i el model irrandès
però reivindicar-lo
abans d'això
és reivindicar
un sacrifici de sang
purament
sense intentar-ho
almenys
abans d'això
l'independentisme
el gran model
és Sèrbia
durant
l'assassinat
de Sarajevo
s'interpreta
que com
és la petita nació sèrbia
que s'enfronta
a l'imperi
austro-hongarès
ja hi ha una
s'està pendent
de les guerres balcàniques
abans de la
de la gran guerra
i Sèrbia
que entra
a la primera guerra mundial
d'aquesta manera
i que acaba
desapareixent del mapa
un any després
per tornar a aparèixer
el 1918
amb l'ajuda de les
de França
sobretot
doncs
aquest model
encaixa perfectament
amb la
amb la visió
que tenen
o amb els somnis
diguem
que tenen els
els independentistes
d'aquell moment
és un país petit
que s'enfronta a un imperi
que reneix
de les seves cendres
al segle XIX
que va
ascendint culturalment
i que pot defensar
amb les armes
la seva
la seva
la seva independència
i no només això
sinó que pot
acabar de ser
esborrat del mapa
i tornar
a la resurrecció
és una cosa molt cristiana
i agrada molt
però també
és molt graciós
perquè han estat pendents
durant tota la gran guerra
de tots els països en general
i França i Amèrica
són els grans
els pares protectors
diguem
de Catalunya
per ells
de les nacionalitats
però Sèrbia
els fascina
d'una manera
i tant
com els fascina
fins a 1918
guanya els 5 feines
les eleccions
a Irlanda
comença a haver-hi
tot el merder
i diuen
ah
doncs
ja no
la Sèrbia
ja ni se'n parla
i ara hi passes
a Irlanda
és una cosa
que han trobat
fent recerca
i és interessant
també
i contribueix
l'exemple
a Sèrbia
la gran guerra
també
a que la gent
o els independentistes
aquests
o proto-independentistes
com se li vulgui dir
nacionalistes radicals
adoptint models armats
fins aleshores
l'amenaçada
de violència
era implícita
en molts textos
o
molt ambigua
si intueix
alguna cosa
però
a partir
de les hores
de la gran guerra
i a més
ja és
explícitament
violent
entre la revolta
d'Irlanda
i la independència
es va dilatar
en el temps
vull dir
no va ser
una cosa
va passar
el 1916
perdona
1916
fins al 22
no es va aconseguir
la independència
i després
va haver-hi
una guerra civil
Irlanda
ofereix un model
d'anar
el que fan
és
guanyar unes eleccions
deixar d'anar
a Londres
i començar
a funcionar
com si fossin
un estat
i començar
a hostilitzar
l'exèrcit
o la presència
de l'estat
britànic
o de l'imperi
britànic
a Irlanda
mica en mica
es van atacant
es fan
guerra de guerrilles
es fan atacs
molt puntuals
de gent
que després
torna a la vida
civil
com si no hagués
passat res
i això
obliga
l'imperi
britànic
a fer servir
mètodes
per a policials
per a militars
i a reprimir
molt més
del
o sigui
a pujar
el grau
el que fan
els irlanders
és pujar també
el cos
de l'ocupació
britànica
i fer-la
molt més evident
o sigui
els britànics
han d'enviar
tropes irregulars
han de torturar
han d'executar
han de perseguir
gent que potser
no té res a veure
amb el moviment
independentista
i això
contribueix
també a generar
un estat d'opinió
favorable
a la independència
al final
primer tothom
es queixava
dels quatre
grillats
que havien fet
la revolta de Pasqua
i després
va ser
el mateix
i va ser
gràcies
a la repressió
anglesa
la repressió
anglesa
va fer
que la complessió
completament desproporcionada
o sigui
ells es revolten
enmig de la
primera guerra mundial
i l'imperi britànic
no es pot permetre
a la seva
barrera guarda
tenir un front obert
i fa una repressió
molt passada
de voltes
a ulls
de la
d'opinió pública
irlandesa
que
han fet
una petita revolució
no tampoc cal
passar-se
al final
van crear
màrters
i això
contribueix
a que el Sinn Féin
guanyi les eleccions
al desembre
de 1918
i mica en mica
cada cop
els irlandesos
són
més partidaris
de la independència
i una mica
pensa el Cardona
això és el que es pot fer a Catalunya
que és una mica
és el que no són
els fets d'octubre
del 34
o són
per un sector
molt petit
però no acaben
tenint aquest impacte
que té
a Irlanda
hi ha molta
hi ha el grup del Cardona
i alguns grups més
d'independentistes
el que diuen és
nosaltres hem de fer
el sacrifici de Pasqua
irlandesa
hem de fer un sacrifici
de sang
com el de la Pasqua irlandesa
perquè posaran en marxa
tot un seguit
d'esdeveniments
que no seran
no podran
no tindran aturador
hi haurà un aixecament
català
hi haurà
morts
perdrem segur
perquè no estem preparats
i l'estat espanyol
és molt més fort
però la repressió
i l'evidència
de la cruesa
de la repressió
espanyola
el que farà és
bascular
o portar
el poble
cap a posicions
independentistes
i aleshores ja
el següent cop
serà
això al final
per això ja no passa
això ja no
no succeeix
no perquè
una mica
perquè Catalunya
queda emmerdada
perdóneu l'expressió
amb les pugnes
de l'esquerra espanyola
i amb
de la dreta espanyola
i acabant una guerra civil
que guanyi guanyi
i anava a perdre Catalunya
i això és
que també ho prediu
també ho diu
us agraden
o sigui
el Cardinal
ja diu
des del principi
deixeu de fixar-vos
en totalitarismes
i en històries
o sigui
perquè
els totalitarismes
són una cosa nova
esquerra i a dreta
hi ha
de tots els tipus
hi ha models
per la gent d'esquerra
i les de dretes
i diu Cardinal
no us fixeu
en el que estan fent
altres països
ni a Moscou
ni a Roma
fixeu-vos en la història
de Catalunya
sobretot
i construiu una cosa
netament catalana
perquè si no
acabareu arrossegats
amb pugnes
o amb bàndols
que no podeu controlar
i que us van
molt més enllà
i que són
amb corrents
molt més fortes
que us arrossegaran
siguin de bast
espanyol
o internacional
l'independentisme
és un invent
de la burguesia
ara que parlem d'això
perquè llavors
hi haurà molta gent
que no s'hi puja
ni tan sols
el nacionalisme
el nacionalisme espanyol
sí que és un invent
des de Catalunya
de la burguesia catalana
però quan tenen
el seu estat
la seva nació
i el seu mercat
doncs
és el seu projecte
el catalanisme
al principi de tot
els anys
70-80
no són
burgesos
o industrials
n'hi ha algun
però és sobretot
gent de classe mitjana
o sigui
hi ha advocats
i metges
i també hi ha obrers
i els independentistes
són
hi ha líders
que són
advocats
el Batista i Roca
sí que ve d'una família
de la burguesia catalana
el Cardona no
i la majoria
a la base social
de l'independentisme
d'aquell moment
són treballadors
de Coydu
que no són
treballadors industrials
per tant
tenen una relació
diferent
amb el seu sou
amb el seu patró
amb la seva feina
poden aspirar
és una sociologia diferent
però són treballadors
d'oficina
sector serveis
diguem
botiguers
oficinistes
pixarinters
i saltatolells
se'n deia
una mica despectivament
o molt despectivament
és això
no són
saltatolells
perquè dormien
al mateix establiment
i dormien
allí al taulell
i quan obrien
les persianes
pel matí
saltaven del taulell
i es posaven
a treballar
vull dir que eren
treballadors
al final
de xavals
de 13-14 anys
i els pixarinters
perquè
perquè reomplien
la tinta
dels que escrivien
les cròniques
o treballaven
en botigues
que n'hi havia moltes
a la Barcelona
d'aquell moment
Cardona
hem d'explicar
que és fill adoptiu
de Sant Juis
ell va néixer
a Barcelona
però ja amb 18 anys
ve cap aquí
perquè el seu tiet
de Can Cardona
no té descendència
i
ell es converteix
en areu
és una història
de la ventafocs
una mica
ella és precisament
un saltatolells
treballa en una marceria
el sou és magre
i aquest sector
és molt nacionalista
i socialista
també
perspectives
d'ascens social
de revolució
nacional i social
alhora
justícia social
sí
tenen els seus
propis espais
el CATSI
el centre autonomista
de dependents
del comerç
i de la indústria
el seu propi sindicalisme
diguem
però en un moment donat
es converteix
en un hereu
en un propietari
diguem rural
però tot i així
continua tenint
les mateixes idees
però no
no és burges
col·labora fins al final
bueno
col·labora fins al final
amb anarquistes
però sí que el salven
de morir
durant la guerra
quan el capturen a casp
en una operació
doncs el Cardona
està a punt de ser afusellat
i són els mateixos
companys
que havien format part
dels escamots
de bandera negra
que ara són anarquistes
bueno
que en aquell moment
ja eren anarquistes
no?
en el 36
quan es clara la guerra
i són els mateixos
que van
i el treuen
de la presó
no?
com allò
el romàntic
que parlàvem abans
no?
del companyerisme
en aquell
de les primeres
emisores
que és igual
realment
les esquerres
les dretes
s'han trobat
el seu amic
amb el que han compartit
lluita
i el salven
i un altre dels punts
Cardona
també se l'ataca
de supremacista
no?
el que parlàvem abans
del tema
aquest racial
de la mida
dels caps
sí, té una frase
que segur
que la treuen
a tot arreu
de tot el llibre
de 500 fàgines
per això
el primer que poses
quan obres a internet
és el supremacista
català
no sé
trencar una llança
aquí
el supremacista
és que no
no hi ha
no hi ha una
no es parla
de la superioritat
racial catalana
o allò
es parla de les diferències
entre nacions
en aquell moment
s'incló
i a la part biològica
diguem
i es parlava de raça
també
però és que
els d'esquerres
de dretes
damunt i avall
és una cosa
d'aquella època
i Cardona
defensa la diferència
cultural
lingüística
nacional
la Catalunya
i ja està
després
clar
d'aquest llibre
pots agafar
qualsevol
qualsevol frase
treure-la de context
i dir qualsevol història
però això ho acostumen
a fer els espanyols
per això hi ha la publicació
de l'obra completa
podríem dir
perquè les coses
no es treguin de context
que tinguis el text
ara tindran un text
per consultar
i mirar què poden treure
de context
exacte
podran fer el que vulguin
però de moment
doncs tenim això
hem de llegir
les nostres coses
sense importar
què diuen els espanyols
el respecte
ni que cadascú
no però els mateixos catalans
també ho deia
perquè no l'han llegit
sí
no
però aquest fet
que també ho diu
el Cardona
en els seus textos
són
o sigui
els irlandesos
els van atacar
els britànics
diu
aquí quan algú
el se la veu
són els mateixos catalans
que et venen a dir
perquè no cridis
a fotre el calgon
exacte
i a dir-te
que això no toca ara
doncs qui vulgui dir això
qui vulgui acusar-lo
o qui tingui curiositat
per veure si és veritat o no
que agafi el Cardona
i se li egeixi
és un defensor
jo crec
de la justícia social
bàsicament
sí
és socialista
llavors
al final
també ajuda
gent de dretes
quan esclata la guerra
i veu que
les coses estan fora de lloc
primer de tot
Catalunya
és un nacionalista català
Catalunya i els meus
no també
perquè vull dir
salva gent alemany
aquí hi ha una gran colònia
d'Alemanya
des d'alemans
des de fa molt de temps
a Sant Jus
i hi ha certa gent alemana
que Cardona
dona avisats
doncs perquè en aquell moment
puguin fotre el camp
i salvar les vides
i ajuda qui pot
i després ajuda
exacte
els
quan està exiliat
per tercera vegada
el 1939
doncs també ajuda
a pilots
a jueus
que escapen
doncs de la guerra
de la guerra
de la segona guerra mundial
que acaba de començar
res
molt interessant
mola molt
tenir-los tots junts
perquè
com també deies
és una bogeria
anar visitant
diferents arxius
i diferents cronologies
PDFs
o volums descatalogats
o llibres de fa
90 i 100 anys
exacte
fa molt de goig
va molt bé
és molt fàcil
de seguir
estar ordenat
cronològicament
també amb la referència
d'on ha estat publicat
de quan va ser publicat
i on
i moltes gràcies
moltes gràcies
per visitar-nos
per aquesta estona
d'entrevista
merci per convidar-me
i res
seguim comunicant
i esperant
els nostres projectes
moltes gràcies
Gràcies
et
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!




Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!




Fins demà!