Gent de Sant Just
Doncs temps per xerrar una estona
el Gent de Sant Just
i avui tenim una convidada
sé que ho dic sovint, però
de debò que ho dic d'acord
tinc una convidada d'aquelles que em fa
una especial il·lusió
de tenir el programa
és una dona, una dona
amb majúscules, que es diu
Càndida Nevado i Canyamero
i que
ja té 90 anys
Càndida, què tal?
Doncs molt rebenric
Jo quan et vaig conèixer estaves pels 60 i pocs
passa el temps
I tant, que passa els 100 temps, jo crec, ràpids
Escolta, l'inici de la teva història
ens remunta a marxar fins a
Extremadura
perquè tu vas néixer a un poble que es diu
Al Cuéscar
Al Cuéscar, de la província de Càdiz
De Càdiz
De Càdiz, perdona
Càdiz
Càdiz no, en costat de dura, Càdiz
No, no, a l'altre cantó
Sí, correcte
Explica'ns
aquest origen teu
perquè tu no vas venir a Catalunya
fins que vas tenir 13 anys
No, a l'origen meu bé
perquè jo vivia justament al Cuéscar
però per circumstàncies de la meva mare
es va trobar malaltona
quan va néixer un germà
i vam haver de traslladar-nos a Badajoz
on va finir
pobreta perquè no va arribar al seu fill de vida
Per això vaig vindre a Badajoz
Com era la teva vida a Badajoz?
El teu pare era a Guàrdia Civil?
El meu pare era a Guàrdia Civil
i allà, com que a les Guàrdies Civils
feina per les filles no en tenien
i com que jo era la gran
dels dos germanets que teníem a Llabons
doncs ve-te aquí que el pare
tenia un parent llunyany d'aquí de Catalunya
i li vam parlar i va dir
doncs jo me voy a Catalunya
a veure si mi hija aquí no tiene que ir al campo
la veritat és així
Ell va poder demanar el trasllat com a Guàrdia Civil
Sí, sí, sí
Però l'objectiu bàsicament no era buscar feina per ell
sinó per les filles
Buscar la feina de la seva vida a les filles
perquè el meu pare va ser Guàrdia Civil
no perquè ell volgués
sinó perquè
anar a atrefer l'Emili
no havien tingut col·legit
i al fer l'Emili van aprendre a llegir i escriure
i ve-te aquí que va fer Guàrdia Civil
I als 13 anys arribes a Catalunya
però no a Sant Just encara
Esplugues
No, Esplugues de Llobregat
Què hi fèieu allà?
Doncs mira, hi havia un quartel de la Guàrdia Civil
i allà el que fèiem és la vida normal
Jo acompanyava els meus germans al col·legi
i les mestres d'Esplugues em deien
Nena, quédate cariño, que eres jovencita
I clar, sabien que jo no havia anat a escola
només allà
portava la cadireta i els sentiments que portava allà
allà extremadura
i clar, però havia d'ajudar la mama
la mama ja tenia quatre germanes bé i jo
i clar, no podia fer
Clar, tu eres la que et va tocar també ajudar
Ajudar
De fer de mama
Amb quina edat això?
En 13 anys
I de fet, als 15 comences a treballar, no?
Als 15 ja, sí, sí
Als 14 ja gairebé començava a treballar
A on vas anar a treballar?
Doncs mira, en un post també va estar molt dolent
perquè eren temps de molta restricció de llum
i treballava a les plugues de Llobregat
amb una fàbrica de tovalloles
De tovalloles, i què hi feies allà?
Per què? A l'edat que tenies?
Posar les villes
Posar les villes al post tu perquè els talers poguessin treballar
I treballàvem de nit
I quantes hores?
Quantes hores? Jo penso que eren els normals que havien de treballar
però jo sé que venia directament de casa
I ni sopava ni dormia
I per això vaig tindre un petit problema
Que després jo...
No, explica'ns què va passar
Doncs mira, doncs d'aquest petit problema
Jo arribava a casa i deia
Mama, em fa molt mal el pit
Em fa molt mal el pit
I resulta que tenia una preolosia
I què és això?
Una preolosia, doncs és una mica de líquid al pulmó
Que gràcies a Déu ho dic en sinceritat
Jo de Catalunya no puc dir res, res, res
Perquè vam anar a la seguretat social
La mama sempre deia
Filla, tu quédate l'última, hija mia
Quédate l'última
Perquè així el médico se queda más bien con tu memoria
O la primera o l'última, saps?
El que passa a la vida, no?
M'ho van curar
Però després d'aquí hi ha hagut un problema
Fins que no em vaig casar
No sabia el que tenia
I després no vaig poder tenir criatures
Per culpa d'aquesta malaltia
Per culpa d'aquesta malaltia
Després en parlarem d'això
Després en parlarem
Escolta'm, tu vas treballar en aquesta fàbrica de tovalloles
A la fàbrica de tovalloles
Després...
Després a una fàbrica de gabardines
Ah, les gabardines
Sí, sí, sí
I això sí que és molt bo
És a dir, una fàbrica només feia...
També restava les plugues, no?
Encara era el pare de guarda civil
I a vegades em deia
Al jefe
Dije, marxa la miaja que mi manja està enferma
I saps per què era?
Per què?
Una curiositat
Perquè havien passat unes gitanes
I com que jo m'agradava cosir tota la vida
Volia que tregués una roba
Una roba
Així que el bala tenia el do
De dir-hi al jefe
Deixi sortir la meva filla
Que la seva mama estava malalta
És una mentida
Una mentida piadosa, com a cristians
Però et feia cas
Et deixaven marxar
Ah, sí, et deixaven marxar
I poca broma
Que en aquesta fàbrica de gabardines
Vas conèixer...
Ui
L'amor de la teva vida, no?
L'amor de la meva vida, sí, sí
I altres coses
Que no era tant l'amor com la vida
Que el jefe era un bon...
Què vols dir?
Que vas patir el que ara
Avui diria assatjament?
Sí, no
No, amb assatjament no
Però s'aprofitaven tant
Dels treballadors
Que per això s'empreinat
Al puesto de Sapiguer
Que han de sàpiguer
Els treballadors
I les persones
Per estar informats
Sobretot
Per sàpiguer on han de picar la paret
On han de picar la porta
I aquí han de parlar
Vas haver d'espavilar
Sí
Perquè clar, estem parlant d'una nena
És a dir, avui en dia
Els nens de 15 anys
A més
És una altra època
T'ho asseguro, Enric
Ara penso
Que tonta
Era com tonta
No era tonta
Però s'havien criat d'aquesta manera
Tant dòcils
Tant dòcils
Escolta, i l'adaptació a Catalunya
Dius que va ser molt bona
Que vas aprendre el català de seguida
De seguida
Gràcies a una família que vivia
Davant...
As Pluges de Llobregat
Correcte
No em recordo dels seus cognoms
És una pena, això
Però me'n recordo
Del llibre que em van deixar llegir en català
La primera vegada
Quan floriran els remellers
De veritat
Jo no, la Cava no llegia en català res
Però li deia
Oi, aquí què dice?
I aquí què dice?
Escolta, l'any jo ja parlava català
Tal com el parlo ara
I recordes
Abans m'explicaves
El pa amb tomàquet
D'aquesta família
Oh sí
La mare d'aquesta amiga
Bueno, aquesta companya
A Extremadura no hi havia pa amb tomàquet
No
Tu et deuries sobtar
No, havia pa i tomàquet
Però no
La relació del pa amb el tomàquet
I l'oli
I que bo
Que tan bo que és
Amb aquesta ceiaia
La tinc sempre en la meva memòria
Perquè era maquíssima
Una senyora que s'aixicava tant d'hora
Perquè els seus fills anessin a treballar
Però portessin el seu entrepà
Bé un sucadet de pa
I amb un jarret d'oli
Això era una joia
Era veure una senyora
Tan coherent
Tan coherent
A la seva vida
A la seva família
Que això era molt bonic de veure
Dèiem que a partir dels dibuixos
Mira, em ve la memòria
Es deia la família Valletbo
Valletbo
Que aquesta noia havia viscut aquí a Sant Lluís
Amb un petit pagès de muntanya
O alguna cosa així
La segona
No la meva amiga íntima
És a dir, ja no has tingut cap relació amb aquesta família
Sí, sí
Fins que es va morir
La filla aquesta última
La segona
Que no anava a treballar amb mi
Però la seva germana
Doncs escolta
Amb aquesta família sí
Molt maca
Molt maca
Molt maca
Em deies que
Veu venir amb 18 anyets cap a Sant Lluís
Cap a Sant Lluís
Perquè el pare
Va voler deixar de ser guàrdia civil
Sí
Mira, el pare
És curiós, no això?
És molt curiós
Perquè el pare
Va ser guàrdia civil
Per les circumstàncies de la vida
Però ell el que volia
És que els seus fills
Tinguessin una qualitat de vida
Que a Catalunya és el que hi havia
Una qualitat de vida superior
A altres llocs d'Espanya
És així
D'aquí hem vingut
De totes classes
Murcianos, Estremenyos, Castellans
De tota classe
De tota classe
La qüestió és
Que el pare el que volia era
Buscar una feina
I doncs
Fent la platulla
Que feien dels guàrdies civils
Veia unes ombres
I aquestes ombres
Va preguntar
I quina és la modesta ombra?
I qui?
Bueno, tot el que l'home
Va preguntar
I van dir
Van a fer un laboratori
Doncs es va interessar
Es va interessar
I quan es va interessar
Va preguntar
I van dir
Que necessitarien
Potser una persona
Que tingués
Armes
Que pogués portar armes
Armis d'armes
Que tingués coneixement de seguretat
Coneixement
Clar, sí
La qüestió és que
Per no allargar-me més
La veritat de la qüestió
És que el Papa
Va demanar
I li van concedir
Que si ell
S'ajubilava de Guàrdia Civil
Es quedaria a aquesta plaça
Llavors
Ell va demanar
La substitució
De la Guàrdia Civil
Va continuar
Cotisant a la Guàrdia Civil
Que això és molt bo
Perquè la meva mama
Va tindre una pagueta
Molt bona
Gràcies a Déu
I també és coneixement
De les persones
Perquè a vegades
No en sabien gaire
Ara en sabem tots
De tot
Bé, no et pensis
Sabem coses
A vegades
Importants
Però abans
Escolta
És que no sabíem res
Jo dic
Sembla que érem inútils
Del tot
No és veritat
No és veritat
No, però mira
La qüestió és que el Papa
Sí
Va sortir de la Guàrdia Civil
Es va posar a treballar
I veu que aquí
He de vindre a viure a Sant Jús
Perquè ja
Veu deixar la caserna
Havien de deixar la caserna
Desplogues
I de fet no vau venir als pisos
Però com que encara no estaven fets
Veu estar un temps
A Verge del Pilar
A Verge del Pilar
Amb una torreta
Tenia un germà
Que fa riure això
Tenia un germà que deia
Papa
Que somos ricos
Que vivimos en una torre
Imagina
Clar
Aquell era més petit que jo
I veu anar els pisos
Com recordes els pisos?
És a dir
Perquè et veu anar
Quan els van acabar de fer
Tots us acabes de fer
Dels primers d'entrar als pisos
Com era la convivència allà?
Perquè a vegades
Parla molt del Walden
Com a nucli social
Però els pisos també ho eren
El Walden
És diferent
Els pisos
Era tota gent castellana
Molt castellana
Al Walden
Hi havia gent de tot arreu
Correcte
Però en canvi
Els pisos
Era molta gent castellana
I la veritat
Jo
El coneixement
Que tinc dels pisos
I de les persones
Que encara n'hi ha alguns
Que els seus pares
Ja no hi són
Però que els fills
Els conec
I parlem
Una joia
Una joia
Perquè allà saps què fèiem?
Ens assentàvem als correlonets
I feien ganxets
Feien mitja
Planxàvem
Té la taula de planxar
Planxàvem
Que hi ha obrida al carrer
Allà al davant
De les portes
Al replanet
Al replanet
Que hi havia
De les portes
Que no hi havia
Ara hi ha ascensor
Però jo he treballat moltíssim
Aquella família
Perquè pogués arribar
A un ascensor
Que jo ja estava jubilada
Però tu perdis
Després anirem a la teva part
Carrera
Perquè
Des d'un punt de vista positiu
Escolta'm
Diguem que vas estar
A Sant Just
A Sant Just
Amb 18 anyets
Als 18 anys
Em deies
Al principi
Em va costar un puntet
Perquè els catalans
I els Sant Justens
Som un pèl tancat
Els catalans
Però més els Sant Justens
A veure
I mira que jo
Una persona
Completament
Arrelada
A Sant Just
Perquè és el que més
He viscut
Tota la meva vida
Home
Dels 18 als 90
Dels 18 als 90
A més
Amb una bona perspectiva
De vida
De millora
De millora
Millora
Sempre
No?
Doncs escolta'm
Jo la veritat
La veritat
Tinc un
Una cosa interior
Tan maca
Tan maca
Però
Eren una mica
Com a catalans
En costaven molt
Perquè això
No
Ho he comentat
Alguna vegada
A la senyorata
Cinteta
De
De
De
Escoles Núria
No
No t'ho dic bé
Ara
Que m'hi confos una mica
No
En la mare
Del Pep Quintana
La
Hem parlat aquí
Que estava
Amb el tema
Dels telèfons
Exacte
Doncs mira
En aquesta senyora
Ferenfler
Li deia
Vostè fa tantes coses
I m'agrada molt
La seva persona en si
I li deia
Vull ser com vostè
De gran
La miraves una mica
L'enyorava una mica
La miraves
M'enyorava
Perquè pensava
Que era una persona
Oberta
Esplèndida
Que li agradava tot
I llavors
Vaig començar
A parlar una miqueta
Més
Més
Més
Vaig trobar
Molt millor
A Catalunya
Bé
Amb els catalans
De Sant Jordi
I de fer els teus primers passos
A la societat
Va ser amb l'església
A l'església
De catequista
Sí
Perquè tu ets creient
Em comentaves
Jo soc creient
Des que vaig néixer
No nyonya
Que això és diferent
Creient
De les coses
I el papa
I el viví
I el que no té
Draó
No el té
Sigui onjo
Cap allà
O bisbe
Correcte
Bé
Dèiem que vas fer
Que taquessis
Aquí a l'església
Que va ser la manera
Ja havies fet les plugues
Ja vaig fer les plugues
Però després demanaven
Persones
I
Les catalans demanaven
Però a mi personalment
Com a persona
Com a coneguda
De la parròquia
No m'ho demanava ningú
Ningú
I et vas oferir
I em vaig oferir
Jo soc així
No i tant
I tant
Després ho veurem
Perquè tinc el teu currículum
Endavant
Amb totes les entitats
Que has participat
I necessitaríem
Tres quarts d'hora
Més de programa
Bé
No pateixis
Bé
Arriba un moment
De fet això va passar
A la fàbrica de gabardines
Sí
Que un tal Gabriel
Gabriel Caparrò
Sí
Em venia a buscar
En ronda
En rondava
Sí
Que devia ser difícil
Perquè érets la filla
D'un guàrdia civil
Sí
O ja
Amb una por que anava
Pobret meu
Però
Però va aconseguir conquistar
Te'us vau enamorar
Es vam enamorar
I us vau casar
I es vam casar
I heu fet una vida plegats
I hem fet una bona vida
Sí
Sí
I per altres problemes
Hem hagut de tindre
Una filla adoptada
Bé
Ho ens ho has explicat
A conseqüència de la teva malaltia
Vas adoptar una filla
Exacte
De degut a aquesta malaltia
Fins que no et cases
No fas un matrimoni
Perquè ara tothom fa el que vol
Ara mira jo
Perdona
Sóc una mica massa oberta
Jo a mi em penso
Ai
Si ho haguera sapigut
No ho haguera tingut nòvio
Ho haguera tingut tots quants
Havies provat una mica
El material abans de comprar-lo
Sóc una animalota
Però el vas comprar de seguida
I vas fer una vida plegats
Sempre sent
A més una vida
Molt
Molt
Molt
Planera
Una persona boníssima
Jo feia el que em donava la gana
Parlant en plata
De veritat
Era la persona
Que jo
Li deia
Papa
Anem a comprar això
Tens els diners
Sí
Papa
Anem a fer això
Papa cap allà
On la càndida deia
Allà hi anava el papa
Els inicis van ser complicats
Perquè no teníeu pis propi
Allò era
Veu anar a viure
En el que es pot dir
Una comuna familiar
Quasi bé
Quasi bé
Vaig viure
Mira
Amb la sogra
Que té una filla
Que és la cunyada
Encara la tinc
La filla gran
Que estava casada
I tenen un fillet
Que va néixer
També joveneta llavors
Que ja està jubilat també
I jo
A mi em van donar
A l'habitació més bonica
I més gran que hi havia
La sogra amb la filla
En una habitació
A l'altra habitació
De la casa
Hi havia
La filla mitjana
Amb el seu fillet
I el seu maridet
I la càndida i el Gabriel
A l'habitació més bonica que hi havia
Que donava el carrer
La veritat
I veu estar molt de temps allà
O de seguida veu poder
Mira
Perquè tu vas deixar la feina
Perquè
Perquè
Aquest que va anar llavors
El punyetero
Per no dir-hi una cosa dolenta
No deixava que les de les treballéssim
Llavors jo a la meva feina
Volia sempre ser modista
Perquè
Jo m'agrada anar a presumir sempre
Llavors a la mama
A la mama l'espluga
Li deia
Mama hi ha una senyora que curs
Apunta'm
I vaig anar a apuntar-me
A l'esplugues
A l'esplugues
Que hi havia la guàrdia
Ah hi havia també
La ràdio d'esplugues
En aquell edifici
I llavors jo anava allà
Cosí
I aquesta és la qüestió
Que de veritat
Sempre m'ha agradat
Fer
Algo
Que no tothom
Pogués fer-ho
Però tothom
Que vol fer-ho
Si té entusiasme
Per fer-ho
I voluntat
Tothom pot fer-ho
De tot
Voluntat que té una dona
Com la Candy
Que
Malgrat no haver pogut
Anar a escola de petita
Als 50 anys
Diu
No pot ser
No pot ser
No pot ser
S'ha d'aprendre
I
Fas el pas
Mira
Jo
A punt de dir
Mis labores
Mis labores
Jo pensava que era una alfabeta
Perquè tant tant com mis labores
No
Sumar, restar, multiplicar i dividir
No
Ja no en demanaves més
Però llavors
Parlar amb una senyora
I anava a cuidar una senyora
Invalida
Amb una cadira
I a mi no m'ha costat res
D'anar-li a aquella senyora
Pobreta
Si havia d'anar al lavabo
Vé l'havia d'arreglar
Pobre data
Maquíssima
Una senyora maquíssima
Una senyora molt cristiana
Molt, molt, molt, molt
Que a mi em va acabar d'ajudar molt
A llegir el català més correctíssim
No escriure'l
Perquè això ja no m'ha arribat
Però de veritat que sí
I escolta
I et vas treure'm el graduat
Vas treure'm el graduat
I tal
Una filla
D'una que tampoc no està aquí
Molt de l'església
M'ajudava
Perquè anava a treballar
Com que no en tenia tots els apunts
Me'ls passava
I jo el rectificava
I ella em deia
Aquí no
Aquí has de posar la V
Aquí has de posar la V
Escolta'm
He tingut sempre persones
Al meu costat
Personíssimes
Perquè si et parlo
De la gent gran
Del Consell
De la gent gran
De la Generalitat de Catalunya
Una amiga íntima
Íntima
Que ara té 95
I la veritat
Jo
Pel seu costat
Una analfabeta
Però bueno
Perquè ella era
Una gran directora
I portar-me a mi
A uns puestos
Tan macos
I tan bonics
Que jo em quedava calladeta
Acollia els meus apunts
Però
Després me'ls passava ella
Una meravella
Saps que escoltar-te és un goig
No?
De veritat
De veritat
Sí, sí, sí
Escoltar-te és una meravella
És a dir
Desprens vida per la boca
Mira
Quan vaig fer la primera
Arribada
A
A
A
Esquadre
Aquí a
Sarrià
No
A la Diagonal
Que hi ha la casa
On pare el rei
Tan guapo i tan preciós
A fer una entrevista
En una sala
Tan immensa
Tan immensa
Però immensa
Com d'aquí
A la porta d'entrada
De Can Ginestà
Ara
En tanta personal
Totes en carrera
Jo
Em semblava un bolet
Petitet
Petitet
Petitet
Però no te'n congies
No, no me'n congies
Però
La taqueteria al costat
Que tenia una lletra preciosa
Jo me la mirava de reull
Va, que és un dina
I
Clar
Jo deia
I jo que tinc
Faltes d'ortografia
Un tatxat
Un tatxat
Un tatxat
Però aquella noia
Una amiga meva
I et dic
Una barbaritat
Una preciositat
M'he moltejat sempre
No ho sé
Potser
És el que diem
Cristianament
Nostru senyor
T'aporta algú
Algú que t'ajuda
Escolta'm
Has
Ja de més gran
Has participat
En no sé quantes entitats
És que
Membre del grup de dones
De l'associació de veïns
De Sant Just
Del Consell Parroquial
De Càritas
De la Casa Regional d'Extremadura
De l'associació de veïns
De Just Dona
És que
No sé per on començar
És a dir
No podem
Potser una mica de cada
Una mica de cada
Doncs
De tota aquesta feina
D'entitats
No sé
Quines ens destacaries
De quines estàs més orgullosa?
Mira
Estic orgullosa
De lo poquet
Que van educar
Els meus pares
Que com a persona
Si tenim pa
Mengem pa
Si tenim
Aigua
Bebem aigua
Però
Sapiguer
Que el dia de la vida
És
Lo que puguem fer
Entre nosaltres
I treballar
Per nosaltres
Perquè si no treballem
No podem menjar
I per tant
També vas dir
Vull estar a la comunitat
I aprofitar
I aprofitar
Escolta'm
Per exemple
L'associació de veïns
Sant Just
Què?
Què hi feies?
Què hi feia?
Doncs mira
Imagina't
Vaig fer
Una feina que no era meva
Vaig fer
Vaig estar com a vocal primer
Després era secretària
Imagina't
I jo encara no havia anat
A l'escola d'adults
Encara no havia anat
A l'escola d'adults
Encara no tenies el graduat
No, encara no tenia el graduat
Exacte
Exacte
Però sempre
La veritat
No sé
Si és el meu tarannà
O és la meva persona
M'he rodejat de persones
Que m'han estimat
I sempre m'han ajudat
En el que necessitava
De veritat
Jo
Inclús
Sortint
Les persones que hi veien
Has de vindre
Has de venir
Has de anar
Has de anar a l'ajuntament
Jo no
Que jo no en sé
Que jo no en sé
Quan vaig vindre a l'ajuntament
Canviant la conversa
La veritat
Vaig tindre una persona
Que jo li vaig dir
Mira, jo te puc dir
Que posi la carta això
Ara
Tu me l'has d'escriure
Ara
Si no m'agrada
Pum, pum, pum, pum
Jo tenia
Un xicot
A dintre
Que
De sentir ben tractada
Quan anaves a l'ajuntament
Molt
Quina època era?
Mira
Quan era
El
Que era l'època
De Ramon López
De Lluís Segura
Del Ramon López
Del Ramon López
Com a alcalde
Com a alcalde
Sí, sí, sí
I la Mari Barranco
La Mari Barranco
La Mari Barranco
Que estava al Ciutadans
Que la veritat
Ha sigut
I és
Una família
Que a mi em coneixen
I m'estimen
I jo els estimo
De veritat
La Mari Barranco
Sempre, sempre, sempre
Que algú
Que digui el que pensi
Però per mi
Ha sigut una persona
Que m'ha ajudat a tot
A tot
A tot
A tot
Quan estava a l'ajuntament
Inclús
Més
Més
Mira que no ho vaig a dir
Més que els meus companys
De partit
A mi
Deia això
I això
I això
I això
I bueno
Coses que a la vida hi ha
I després ja arribaran
Tu en política
T'hi has implicat
No?
Sí
D'una forma
Sí, el que passa
És que jo no soc massa política
Jo soc política
De el papa
Al vivir
I el que té la raó
La té
I el que no la té
Cuidado aquí
Si l'ha de tocar la canya
Li cantaré
És igual
Que siguin dels teus
Que no
És igual
Si els hi hagi de dir la veritat
Jo vaig dir
Aquí a la ràdio
Desver
Que vaig treballar
Ja uns quants anys
A tu et dius
El que et diuen
No
Si a mi em diuen
El que has de dir
No m'hi busquis
Això s'ho pensa molta gent
Que diem
Aquí el que ha de dir
No, no, no
Jo tinc que dir
El que jo penso
I crec convenient
En educació
L'únic
Si a algú li he faltat jo
En algun moment
L'educació
No crec que hagi sigut
No crec
Però sempre dic
Mira, perdona
Però escolta
Potser estava de mal humor
Aquell dia
Escolta, precisament
De la ràdio podem parlar
Perquè la Maica Duenyes
Tant la Meri Barranco
Que ja és comentat
Com la Maica
Ja han passat pel programa
El programa
Amb la Meri
Va ser sensacional
Sí, clar
M'ho vaig passar molt, molt bé
De veritat
I la Maica Duenyes
Va ser la que et proposa
De venir a fer un programa
A Ràdio d'Esvern
Com va anar?
Sí, perquè jo saps que parlava
Que jo volia fer alguna cosa
I llavors em diu
Per què no vens a la ràdio?
Dic
Ai, mira, doncs a mi m'agradaria
Jo, si no sé, no sé
Vas vindre
Vaig a fer una entrevista
Com ara, per exemple, amb tu
I em diu
Ja pots vindre la setmana que ve
Dic
Ai, què dius?
La setmana vinent
Vaig vindre
Per l'alçament
Vaig acabar
I diu
T'ha de ser sola, eh?
I ja estàs
Ostres, Manuela
I aquí em veus a Càndida
I quants anys vau fer el programa?
Ui, jo
60 i més, es deia
Vam començar a fer 60 i més
Perquè, clar
Era un programa dedicat a gent gran
I com que ja tenia els 60
Tu ets la presidenta de la gent gran
En aquell moment?
O encara no?
Perquè tu vas ser-ho
Des del 1997
Del 97
No
No
O vas ser
Vas començar el programa abans del 97
Vas començar abans
Vaig començar el programa
Pot ser que et va
Va ser un trampolí
Per fer-te presidenta
El programa
Doncs no ho sé
És prou, mamà
No ho sé, carinyo
No ho sé, no ho sé
La qüestió és que
Que he fet de tot
Una mica
De fet, la preocupació
Per la gent gran
Sempre l'has tinguda
Perquè
Sempre
A part d'haver estat presidenta
De la gent gran de Sant Jús
Va ser fundadora
Del Consell de la gent gran
Del Basis Llobregat
És veritat
Sí
Saps per què?
Perquè la gent
La mama meva
Sempre deia
Hem d'arribar grans
I menjar poquet
I paí bé
I això
Com ho deia la mama
M'ho deia en castellà
Comer poquito
I buen alimento
Y despacito
Masticarlo despacito
I això és el tarannà meu
Menjar bé
Paí bé
Fer bé
A tothom que puguis
És el que m'han educat
A la meva casa
Ara ja fa uns anys
Que vius a la llar
Nostra Senyora de Lourdes
Sí
I em deies
Estic molt bé
Em tracten molt bé
Perquè a vegades sembla
Les monges
No, no
Estàs molt bé
No feu cas de la gent
Que diu coses
T'ho asseguro
Ahir vaig tenir una conversa
Amb una persona
Que no em va agradar gens
El que em va dir
Que jo no l'he vist
De el que em va dir
No l'he vist
No l'he volgut parlar
Amb la madre superiora
Perquè no estic
Preparada
Per sàpiguer
Si és correcte
Però
Jo no l'he vist
Però sí que m'he fet
El propòsit
D'intentar
Intentar
Poder veure-ho
A veure si és veritat
Tot això
Perquè si no és veritat
És lleig
És molt lleig
És molt lleig
Perquè la veritat
Jo estic
A la glòria
A mi les madres
Em porten
En palmetes
I de fet jo alguna vegada
Que he vingut
Perquè hi ha també
En Toni Fuentes
Del programa de Sardanes
Sí
T'he vist allà
Que ets la reina del Mambo
Molt sí
Jo estic fent un voluntariat
Obrir de porta
Tancar
Aquests que surten al passeig
Que no saben gaire escriure
Va
Mira
Escolta
Per això estem
I Candy
Com es veu el futur
Amb 90 anys?
Ai jo el veig molt bé
Estic molt contenta
I molt feliç
I demano
Si és veritat
Que diem
Que tenim un 10 al cel
Si és veritat
Que el tenim
Allà on el tinguem
Que en doni salut i vida
Jo no demano res més
De veritat és que vida
En tens molta
I aquí diem
La gent gran diem
Vida als anys
Volem anys
Amb vida
Però amb vida
Sí perquè no es tracta de viure més
Sinó de continuar vivint
No de viure més
No de viure la vida relativa que tens
Però ben viscuda
Amb les seves mancances
Esclar
Evidentment
A més a dir
Però vaja
No em puc queixar
Estan dient aquí fora
Com està la Candy
Sí
A mi allà
A mi
Al cap el tens com fa 30 anys
Mira la madre superior
Que han estat aquí
Unes setmanes de València
Em diu
Senyora
Però com estàs
Con estos pelos tan guapos
Digo
Un pacto con el demonio
Conmigo no puede el demonio
I la madre diu
Vaya senyora
Va xula
Així mateix
Ei
De fet
Els cabells
De la Candela Nevado
Són característics
Portes molts anys
Posant-hi colors
Sí
Soc molt presumida
Esta que nota
Home es nota
Has vingut aquí a la ràdio
Però guapa
Com sempre
Gràcies
Moltes gràcies
Candy
Ha estat un plaer tenir-te
Acabem amb una cançó
I ens has demanat una cançó
Que es diu Enrique i Lola
Però una cançó que era
Em sembla que encara estava a Extremadura
I que justet teníem ràdio
Justet, justet
Sí, sí
El sou veureu que és complicat
Però l'hem pogut trobar a l'espotiu
Sí?
Enrique i Lola
Sí, sí
Oh, que bé
De Joaquim Díaz
L'escoltarem, val?
Sí
Candy, gràcies per venir al gent de Sant Jus
Espero que t'ho hagis passat bé
Molt bé, molt bé
Ja saps que a mi el grau i m'encanta
I abans quan fèiem que
Trucavem a la gent
Que ens parlaven
Que ens donaven regals
Jo m'ha agradat tota la vida
Tota la vida
Una abraçada molt forta
Us agrada moltíssim de vosaltres
Adéu-siau
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Per casó de Lola
Mientras Lola está llorando
Noche y día por su hermano
A la Virgen del Pilar
La reza por encontrarlo
Ha salido un caballero
Para casarse con Lola
Lola acepta el casamiento
Por no estar siempre tan sola
Un día estando en la mesa
Lola dice a su marido
Yo me marcho pa'l obrero
Tengo un hermano perdido
Tengo un hermano perdido
Hoy no sé dónde estará
Lola tu gusto es el mío
Vámonos a caminar
Ya prepararon el viaje
Se ponen embarcaciones
Y en las casas de Teruel
Les ponen habitaciones
El marido cayó enfermo
Con las fiebres amarillas
Al poco tiempo
La Lola
Ya se ha quedado
Viudita
Ya se ha quedado
Viudita
La pobrecita de Lola
Se ha tenido que obligar
Ha pedido una limosna
Baja
La lola
La muerte
La muerte
La muerte
rea
Go
La muerte