Gent de Sant Just
Un dia més comencem el Gent de Sant Just
i avui la convidada és la Meli Nogués
una persona molt estimada a Sant Just d'Esvern
amb una vida plena de vivències
avui segur que sentirem coses molt divertides
amb un àmpli compromís social
i segurament en records entranyables
que a tots i a totes ens tocaran de prop
tot i que va néixer el Poble Nou el 1943
Amèlia es considera una Sant Justenca adoptiva
ja que la seva vida s'ha desenvolupat en bona part
entre els blinques amb el poble
i les seves activitats associatives
Amèlia, bona tarda
Hola, bona tarda Enric
Benvinguda a la ràdio
feia temps que no passaves per aquí
i benvinguda al Gent de Sant Just
Amb molt de gust he vingut aquí a explicar-vos alguna coseta
Durant molts anys hem de ser veïns
Exacte
Passaves per allà i us vèiem
Ja en parlarem, perquè aquesta etapa en vull parlar
L'Amèlia va créixer al Poble Nou
Un poble obrer dels anys 40
I de jove, de fet, ja va participar en moltes activitats corporatives
Va participar de jove en la cooperativa Pau i Justícia
Explica'ns
O sigui, tu ho saps tot
Ja ho saps, eh?
Sé coses
Ja ho veig
Doncs sí, al barri de Poble Nou, com en molts altres barris de Barcelona
Hi havia molt de moviment cooperatiu
Hi havia una cooperativa que es deia Pau i Justícia
Que els meus pares hi eren socis, socis fundadors
I jo vaig també continuar siguent-hi
Que per cert, en aquests locals, ara hi ha el teatre bé aquest
Veus?
Veus?
I quin era l'objectiu d'aquesta cooperativa?
Era una cooperativa de consum
O sigui, era més
El seu objectiu principal era
La venda a preus econòmics d'alimentació
Però portenia, junt amb aquesta activitat, hi havia com una mena de teneu
Jo sempre dic com la teneu d'aquí
De fet, diu que era un espai de resistència cultural, no?
Sí
En època de franquisme
Sí
És a dir, hi havia certa activitat clandestina
Exacte, exacte
Allà, doncs, venia, quan teníem alguna assemblea
Ja venien els policies a mirar aviam de què parlàvem
Els grisos
Sí, sí
I hi havia diferents seccions
Hi havia secció cultura, hi havia secció d'escacs, teatre
Però tot era un moviment com de resistència, m'entens?
Per resistir-se, perquè no hi havia gaires alternatives
O anaves a la cooperativa o te n'anaves amb els falangistes
A l'excursió en aquell moment
No hi havia molt més
Tu hi entres perquè tens una consciència social però bastant influïda pel teu pare
Sí, i per la meva mare
Però el teu pare havia estat un dels fundadors d'aquesta cooperativa, no?
Sí
O la mare també?
Sí, sí, la mare també
Sí
Però que la meva mare tenia...
La meva mare va començar a treballar als vuit anys
Tu perdés
Imagina't
Perquè era filla d'avídua i tal
Però va ser una dona sempre amb unes idees molt clares políticament i socialment
I el meu pare també
Però la meva mare potser era la més...
El que passa que potser com que era dona en aquella època era més difícil
Sí, sí, sí, i el meu pare estava a la junta
En aquell temps els tiquets de les compres es repassaven tots a mà
Perquè no...
En fi, i sempre molt, molt, molt, molt...
Treballant-hi molt, treballant-hi molt, el meu pare
Dius que la teva mare va començar a treballar als vuit anys
Però tu, als tretze, vas haver de deixar part dels teus estudis
Per posar-te a treballar reparant mitges
Tot i que després sí que la nit feies cosetes
Sí
Com ho saps, d'això, aquest xiclament?
Doncs mira, així mateix va ser
Però no vaig deixar d'estudiar
El que passa és que vaig anar a estudiar al vespre
Però bé, estudiava comerç en aquell temps, en deien
Era com preparar-se per treballar en una oficina, diguem
Escriure màquina, tecllografia, coses d'aquestes
I durant el dia a casa reparaven punts de mitja
Goita, tu!
Com es fa això?
Les mitges avui en dia quan es fan malbé es llenzen
I tant, és impensable
Doncs sí, sí, en aquell temps es reparaven les mitges, es sorgien els mitjons
I tu tenies 13 anyets
Sí, se pedaçaven els llençols
Emèlia, tu què tens ara? Diga-li un de 13 anyets, que et repari unes mitges, a veure què et contesta
És un altre món, és un altre món
En aquell temps no era tan estrany, eh?
No era tan estrany
A més a més, legalment als 14 ja podies treballar
De fet, la teva trajectòria laboral comença de seguida, vinculada al món de l'oficina
Tot i que no tens uns records massa agradables d'aquella època, no? És a dir, vas tenir moltes dificultats pel fet de ser dona
Sempre, és que no crec que sigui el meu cas
No penso que no parles amb cap dona
Que no et digui que en la seva vida no hagi tingut algun tipus d'experiència
Que en el meu cas no van ser greus, eh?
Van ser... perquè hi havia assetjament
Hi havia assetjament per part dels companys
Però sobretot per part dels jefes, no?
Parlarien d'assetjament de tipus sexual?
Sí, però sense arribar
No, no, correcte, però vull dir que
Comentaris masclistes, insinuacions
Sí
Prometes, algun apropament indesitjat
Exacte
Sí, tot això...
Era flor habitual cada dia
Sí, sí, això
Ja et dic, per les meves amistats, les meves amigues
A tothom que parles
No ens escapem cap de dona de passar per aquí
No sé si avui en dia passa això
Perquè la veritat és que ara ja no m'assetgen, eh?
No sé
Des que em vaig fer 80 o abans
Que hi ha assetjament i ja no en tinc
Però en aquella època sí, en la feina, doncs sí
Els jefes anien a darrere, et deien
T'ho farien, t'ho farien canviar d'allò
A canvida, no?
Sí, sí, sí
És molt fort això
Sí, sí, sí
S'en fa impensable amb la mentalitat d'avui en dia
Tot i que encara passa, eh?
Clar
Encara passa
Sí
Escolta, parlem d'un moment clau de la teva vida i del poble
Ens situaríem cap als anys 70
L'Amèlia i la seva família es traslladen a Sant Jús
Com arribeu aquí i per quins motius?
Doncs mira, jo
Va arribar un moment que vaig tenir tres fills
I durava molta feina, vaig deixar el treball
Ja estaves casada amb Ismael quan vau venir
Sí, sí
Però més endavant vaig començar a treballar en la mateixa empresa que treballava el meu home
Que el meu home feia transport
Jo estava en una empresa i estava de cap d'expedicions
I aleshores vaig entrar a treballar d'administrativa allà
Primer només als matins, després ja tot el dia
I aquella empresa, doncs molt bé
Però va arribar un moment que es van traslladar de Poble Nou a Sant Just
Clar, això per a vosaltres en aquell moment devia ser una mala passada
Clar
Teníeu la vida a Poble Nou
Clar, tot
Poble Nou era un barri, a més a més
Sí
A Poble Nou era un barri molt bonic
Molt bonic, no com ara
Ja, ja
Ara és un barri turístic
Sí
I hi havia un ambient molt bonic
I allà vaig a deixar tot
I a mica a mica també he de dir que s'han perdut els contactes
Perquè quan un canvia de lloc dius
Oi, et veuré, ens veurem
I un cop cada quant farem un dinar
I acabes quedant un cop l'any
I ara finalment acaben sent-li visionant fotos al Facebook
Exacte, exacte
Bé, i arribeu a Sant Just ja amb fills
Sí, sí, sí
I els teus fills els portes a l'escola Montseny
No pas, no
No?
No
Al Canigó
Ah, Canigó
Encara millor
Al Canigó
Sí, sóc de Canigó
Encara hi havia l'Emilio de director
No estava l'Eloi?
No
Al cap de poc va entrar l'Eloi
I vaig tenir sort que
Perquè clar, els meus fills ja no me'n recordo que l'edat tenien
Però
El petit potser tenia
Vuit anys
I l'altre nou
Perquè es porten molt poc
I esclar, començar
Clar, era un canvi en una edat complicada
Per ells també
Que ells tenien fets els seus amics
Exacte
I per tant, canvi de poble, canvi d'entorn, canvi d'escola
Sí
Tot i que Canigó és una molt bona elecció
Sí
Però es van adaptar de seguida
Sí, la veritat és que sí
De seguida es van
Jo no vaig notar que ells tinguessin problemes en aquest aspecte
De seguida també els vaig apuntar al cau
Els vaig apuntar al cau
Que també ha sigut una bona eina per ells
Per adaptar-se ràpid, no?
Sí, ara ja està el meu net
Ja
És maco això, quan continua
Sí
I que sí, fa poble
Fa il·lusió veure que els fills i els nets van seguint més o menys dintre de les coses canvien
Però que els seus pensaments i la seva forma de vida concorden amb la teva, no?
Vull dir que els seus valors, això, volia dir
Emèlia, de fet tu a Canigó, les associacions de pares
És a dir, et van ajudar a començar-te a introduir al poble
Clar
I de quina manera?
Això em va anar molt bé
Perquè, bé, esclar que la feina, la feina de Can Ginestar
Era una feina que et facilitava conèixer la gent a raig
Això no m'ho has explicat i ara vull anar cap aquí
És a dir, tu m'estaves dient que treballaves a una empresa de transport
Sí
Amb l'Ismael, que era el teu marit, tampoc descansi
Però a vosaltres, si se us coneix per alguna cosa
Per moltes, però per alguna més
És per als anys de gestió de Can Ginestar
Que van ser entranyables
Com arribeu a Can Ginestar?
Aleshores, quan estàvem aquí
Que vam venir a Sant Just amb els nens i tot això
Els nens a l'escola Canigó
Jo a les associacions de pares de l'escola Canigó
Però a Veta Quique, aquella empresa va començar a fer el tonto
I ens vam quedar, el meu home i tots dos, sense feina, que treballàvem junts
Quina edat teníeu?
Uns 40
Amb tres fills?
Sí
Partigen
De veritat, eh?
Em va sortir una psoriasis que encara no li tenen de sobre
I em sembla que és de culpa de les tres que vaig passar
Va ser molt dur
Però també he de dir que a l'associació de pares
Em va ajudar perquè
Jo vaig plantejar-ho a l'associació de pares
A la meva situació
Dic, no puc pagar la quota de l'associació
Vaig demanar una beca pel menjador
Que me la van donar de seguida
I allà em van comentar que hi havia
Una plaça
Que hi havia un concurs
Jo no sabia ni que existia Can Ginestar
No sabies ni que era un concurs
Exacte
I llavors vaig venir a l'Ajuntament
Vaig demanar les bases del concurs
Com sense saber per on navegava
Però vaig tenir
Vaig tenir sort
I també
I també vaig tenir
Vam tenir bona aptitud
Nosaltres també
Perquè no és sort
També és
I ens vam concedir la gestió
De Can Ginestar
Que no del bar
Que el bar també
No, no, ara
És a dir
Això et volia preguntar
Perquè hi havia el bar
Però hi havia més tasques
I hi havia l'habitatge
Aquella caseta
Que teníeu al costat
De l'entrada de la biblioteca
I del carrer Oblau
I de la ràdio
Sí, sí, sí
Us veiem cada dia al passat
Sí, sí
Doncs abans la gestió
De la casa
I de les activitats
Era molt diferent
Era un projecte familiar
Pràcticament
Passau el dia aquí
Passau el dia aquí
Vivíeu aquí
Sí
Era un funcionament
Que la veritat
És millor ara
És millor ara
Perquè sí que
T'involucraves
Et demanava
Una total entrega
Perquè havies de
No podies deixar-ho mai sol
Això
Clar, nosaltres sabíem
Que sempre hi éreu
Clar, clar
Però les feia gust
Perquè l'ambient
Era
Molt agradable
I la gent
Com que ja és
Un casal de cultura
Normalment la gent que ve
Ja ve un tipus de gent
No sé com dir-te
Gent que venien a la biblioteca
Que venien
Ja és un perfil de gent
No és una discoteca
A les 3 de la matinada
Exacte
Exacte
Això és el que vull dir
Tot i que hi havia
Les seves cosetes
Que després en parlarem
Sí
Perquè quan passaves
Per la terrassa
Alguna vegada
Sorties marejat
Sí
Però els que ens fèieu
Ràbia més
Erem els de la ràdio
No és veritat
Els de la ràdio
Ens fèieu
Ràbia molt
Perquè no us tornàvem
Les tasses
Però només per això
I amb els horaris
Que sempre teníeu
Gravacions i coses
A fer altes hores
De la nit
Escolta'm
Era un projecte
Com dèiem
De família
Perquè
No només hi eres tu
No sé si el concurs
Anava al nom teu
Però també hi era l'Ismael
No, no
Els teus fills
Estaven allà
Algun cunyat
Estava allà treballant
És a dir
Era
Clar, això ara mateix
Com tu deies
És impensable
Tot això ha canviat
Però sempre
Sempre hi era
I l'Ismael
Et va acompanyat
O tu el vas acompanyar
En tot el projecte
Sí, sí, sí, el titular
Era ell
Era ell
Era ell
Era ell
El titular
De la concessió
Era ell
Però la feina
La feia jo
I ell també
Jo diria que el titular
Era ell
Que tu eres l'ànima
Ja
Escolta'm, però l'Ismael
Era un personatge
Era entranyable
Irrepetible
Sí
A mi al principi
Em feia por
M'estranya
Jo era jove
Perquè ho hem posat seriós
I ell
Però li vaig acabar trobant
El seu punt d'humor
El vaig acabar coneixent
Sí, a més
Es va fer seus
A tots els joves
Perquè
Tenia
Tenia un achís passat
I recordo
Que en aquell temps
Hi havia
En el celler
Hi havia una
Que encara
Ara hi és
Encara
Però està tancat
Que una escaleta
Que baixava
A una mena de
De sota
No que hi havia
Allà a sota
Sí, que allà
Antigament
Potser
Deuria ser el celler
Alguna cosa així
Però el celler
Però a sota
Sí
I llavors
No, no
Els cellers
De fet
Les masies
Catalanes
Estaven a sota
A pesar que aquí
Ara li diem
El celler allò
Però jo crec que
Deuria ser
Part del celler
Però no ho sé
Li haurien de preguntar
Al Jordi Migo
Hi ha una escala
Es veu
A aquesta pedara
I llavors
El meu home
Hi posava molta salsa
I els deia
Que allà
Hi havia
Una dona
Enterrada
I venien
Les nenes
Sobretot
Jovenetes
I ell els hi ensenyava
I els hi feia por
I tothom
Estava per ell
Quants anys
Veu ser-hi?
20
20 anys
Sí
20 anys
M'imagino
Clar, em deies abans
És que haig de fer memòria
Perquè
En deu haver-me passat
De l'alçada d'un campanar
Sí
Jo no me'n recordo
Tinc molt mal cap
Però ja primer
Començant
Perquè abans
En el celler
Es feien casaments
Han vingut personatges
Bé, ara se'n fa Nadal
A la sala de Nadal
Ah, es fa Nadal
A la sala d'Istior Cònsul
Ah, es fa Nadal
Sí, sí
Doncs allà també es feien els casoris
I havien vingut personatges famosos a casar-se
Però jo no me'n recordo
Sé que un jugador del bàsquet de
Del Barça
Del Barça
Bé, molta gent
Un que jugava
No cal que t'ho digui
Perquè no me'n recordo
Però
Molt bé
A més a més
Jo els hi posava
Els hi posava
Tallava branques d'aquí de fora
De les palmeres
I els hi posava
A les entrades
De cap dinestar
Ara et multarien
Això, això
No, si feien una bona labor
Que ajudava a podar-les
Que es havien de podar
Sí, sí, sí
Escolta
I cuinaves tu?
Mira, el problema que teníem
En aquell bar
Era que estava situat
No estava en el bar
On està ara
L'ubicació del bar
Era on ara hi ha
Aquella
Petita sala d'exposicions
El cim
Sí, exacte
El cim, sí, sí
I allà aquella sala
A la banda de dalt
Hi havia la biblioteca
Que ara no hi és
Ara està baix
I amb uns sostres
Pintats
Total
Que era impossible
Fer una sortida de fons
I per tant
Feies truites a casa
I poca cosa més
Les feia a casa
I una torradora
I no podia fer menjars
Però tot i així
Feia amanides
I coses d'aquestes
Saps?
Sí, que això et va limitar
Una miqueta, no?
Sí
Això em va limitar moltíssim
Perquè sense poder
I la terrassa?
Ui, la terrassa
Molt bé
Com ara
La teníeu on està ara?
Sí, sí
És la
Aviam, l'entorn
És immillorable, no?
Sí, sí, sí
No es pot demanar més
Perquè té
Les postes de sol
Tot el bosc
Que hi ha al rededor
Que no hi ha
Que no hi ha trànsit
Però jo crec que
Com a usuari
D'aquella època
Que la vaig viure
Crec que
Malgrat que cangin estar
És un entorn
Incomparable
La clau de tot plegat
És que quan tu arribaves
Al vostre establiment
Era estar a casa
És a dir
Tots érem una mica família
No?
Clar
Home, jo sí que vivia així
I a més a més
Em trobo amb molta gent
De com ara tu
Que eren clients
I que s'hi durs
I que eren
Aviam, que fèiem el cafè
Cada dia
I els divendres
I els divendres
Sí que l'hò
Sí
Amb la Mercè Camps
I el Carles Hernández
Vèiem el Carajillo
Sí
No n'he après mai més
Veus?
Perquè no els fan com jo
Doncs
Clar
Que també la gent
En té molt bons records
Sobretot els que
Em trobo ara
Perquè és
És a la seva joventut
O sigui que s'ajuntava
Que l'espai estava bé
Que nosaltres teníem
Bon tracte amb ells
Però a més a més
Ells estaven vivint
El moment
Era
Venien
Veníeu colles
Veníeu colles
De 10 o 12
Que veníeu de l'institut
Els del cau
Que també venien
Era un ambient tan bonic
I tan entranyable
Que no m'estranya
Que la gent en tingui bon record
Perquè també
Forma part de la seva
Millor època
L'època d'estudiants
I veies els nois
I les noies
També allà
I bueno què sé
Tot
Molt bonic
De fet
Si haguessis allò
Que dius
Tinc mala memòria
Però tu haguessis anat
Prenent nota
De tot el que va passar allà
Podries fer un llibre
De l'història de Sant Just
Pràcticament
Perquè a més a més
La classe política
Anava a esmorzar allà
Per el cafè allà
Quantes coses es deuen
Haver decidit al poble
En el cafè de Can Ginestà
En l'època
Que hi havia el Labòria
Te'n recordes tu
Del Labòria?
Sí, exacte
Perfectament
Quan hi havia l'estrata del patronat
I a més a més
Va haver un temps
Que hi havia oficines
De l'Ajuntament allà
Allà quan hi ha
I de fet
On estem ara
Hi havia el Temapo
Al taller municipal
D'arts i oficis
Mare meva
El Temapo
Sí que em va fer suar
Sí?
Per què?
Perquè
Va haver-hi una època
Que vam fer un tracte
Amb l'oficina d'atur
I hi havia nois
Que estaven a l'atur
I tenien dret
A fer uns cursos d'ensenyament
Que eren pagats
No gratuïts, no
Pagats
Sí, no pagaves tu
Et cobraves
Exacte
I això era una cosa
Que venia amb gent
De la comarca
I venia cada pua
Ni dir que no
Venia cada pua
Que era complicat
Senyor que sí
I després també
Hi va haver
Una escola de cuina
Te'n recordes
No, de l'escola de cuina
No la recordo
No
El Carrau
Teníem al costat
Això sí
O on hi ha
On hi ha el pàrquing ara
Sí
Vam posar un mòdul
Gran
I hi havia una escola de cuina
Que va tenir molt d'èxit
Però per gent
Desocupada
Correcte
Enfocada
Formació ocupacional
Exacte
Sí, sí
Escolta'm
L'Amèlia més enllà
Deixar empremta
En aquesta etapa
De canj i n'estat
Que han estat 20 anys
I que hem resumit en 3 minuts
Per tant ens hem deixat de tot
Has estat implicada
Per exemple
En la fundació
De l'agrupació sardanista
De Sant Jús
Exactament
Sí, sí
Les sardanes sempre han estat
Una part important de la teva vida
Sí, perquè
Ja de petita
Em ballava
I
I m'agrada
I m'agrada
I quan vaig venir aquí
Curiosament
Aquell mateix primer any
Va
L'Ajuntament
Va organitzar
Una activitat d'estiu
Aquestes activitats
Que es fan a l'estiu
Que era per ensenyar
A ballar sardanes
I aleshores
D'aquest curset
Va néixer
La possibilitat
De
Formar una agrupació
I hi havia
La Teresa Cots
I hi havia
La Marina
Figueres
El Toni
El Toni Fuentes
El Toni Fuentes
Conegut molt d'aquesta casa
I jo també
Perquè a més a més
Jo estava molt involucrada
Perquè les activitats
Es feien a més al casal
I jo donava moltes facilitats
Com és lògic
Es compraves cap a casa
Clar
Clar
I inclús
Va haver un temps
Que la cobla principal
Del Llobregat
Venia a assajar
A Can Ginestar
Però mira
T'haig d'explicar
Bé no és res
No és res important
Però l'Ajuntament
Em van preguntar
Si jo tindria
Algún inconvenient
Perquè clar
Aquesta gent
Venia a assajar
De nit
Perquè aquests músics
No és una feina
No és la seva principal ocupació
Exacte
Aleshores
Esclar
Si jo hagués posat inconvenients
Perquè havia d'estar pendent
De l'horari
De tancar la porta
I tot això
No ho haguéssim fet
Perquè me n'han va
Penso que vosaltres inconvenients
Em posàveu pocs
A segons sigui
No, no
La veritat és que no
La qüestió és que jo
Clar
A més a més
Aquesta gent de la cobla
Pagaven
El lloguer de la sala
Envellades
O sigui
Venien a tocar
Sense cobrar
Ara no me reconocieron
Una vegada
L'any o dos
Sí
Perquè és una cobla cotitzada
Sí
I aleshores
Doncs això
I llavors venien
I venien
I els hi feia el sopar
I els hi preparava
Alguna cosa per sopar
I sopaven
I després assajar fins allà
Fins al punt
L'Amèlia és important
En el món de la Sardana
Que un dels grans compositors
Que tenim a Catalunya
Que és en Tomàs
Ili Membrado
Te'n va fer una
Que porta el teu nom
Això és brutal
Sí
Sí
Sí
La veritat és que
Com va anar això?
Sí
Jo penso que
Que el mèrit també
Més que res
És pel
Em ve donat
Pel
Pel lloc on estava jo també
Perquè
Era l'Amèlia
De Can Ginestà
Es diu la Sardana
I era
També venia donada
Pel
Era una
Una setmana
Dedicada a mi
I dedicada
També
Al
A l'entorn
Saps què vull dir-te?
Sí
A l'entorn
I al tipus de gestió
Que vau fer
Ja
Perquè si tu haguessis fet
Una gestió freda
Besant-te'n el que deia
El contracte
I no haguessis fet el sopar
A la Cople
Perquè ens entenguem
Ja
No tindries aquesta Sardana
Segurament
Segurament
Escolta'm
Sant Jus Solidari
També has participat
De fet
Vas participar
En projectes internacionals
De Sant Jus Solidari
Com la Germana Mena
En Camuapa
I vas tenir l'oportunitat
D'anar-hi, no?
Exacte
Què tal va anar?
Oh, va ser estupendo
M'ho va ser molt
Resulta que això
En té la culpa
El Lluís Segura
Com moltes coses
Totes les que passen
A aquest poble
Ja ha passat el programa
Lluís Segura
Perquè Lluís Segura
Va venir
Perquè feien un viatge
Camuapa
Per signar
La Germana Mena
Però clar
Jo estava molt enfeinada
Allà a Can Ginestar
I era per Setmana Santa
I no eren gaires dies
No me'n recordo
Si van ser 10 dies
No me'n recordo
I ella em va insistir molt
I a mi
Jo me'n moria de ganes
I el meu home
Molt generosament
Em va dir
Que ell es quedava
El càrrec de tot
Perquè clar
No és deixar-me anar
A mi
O no
Deixar-me anar
Era que
Ell havia d'assumir
Correcte
Totes les hores
Que feies tu
Exacte
I va ser molt bonic
I anar allà
Ens vam allotjar
A casa de la gent d'allà
I vam conèixer
A tots els artesans
De per allà
Uns que treballaven al cuir
Bé, va ser
Molt
Molt entranyable
També
I ens van rebre allà
Com si fóssim
Els reis d'Espanya
Ens van rebre
Bé, ara els reis
No els reben també
Segons humans
Segons humans
Sí, sí
Ens van fer un rebament
Molt bonic
Tens un record maco, no?
Molt, molt maco
Escolta
Després de 20 anys
A Can Ginestà
Arriba un dia
En què toca jubilar-se
En teníeu ganes
Va ser fàcil
Perquè allò
No era només una feina
Era un estil de vida
Una manera de viure
Ja
Les coses no va ser així
Havien de fer
Les obres
De tota la reforma
De la casa
De la casa, sí
I això
Aquestes obres
Havien
No sé quant van durar
Però estava previst
Que duresin
Un o dos anys
Molts anys
Llavors
A mi se m'acabava
El contracte
Que eren cada 10 anys
Em sembla
Però em van dir
Que si volia continuar
Si n'hi dien
Sembla que si ho així
Sí
Oh, com he quedat bé
Amb això
Amb aquest latinajo
I
Fins que es comencessin
Les obres
Mantenir
El bar obert
I quan es van començar
Les obres
El bar
Es va tancar
Però nosaltres encara
Volíem continuar treballant
I llavors
I encara no estàveu
En edat de jubilació
O ja sí
No estàvem en edat
Jo tenia
61
O així
I el meu home
Uns quants més que jo
Però llavors
Ja m'agafava
El bar del mil·lenari
Aquell bar que hi ha
Darrere del
No me'n recordava
És veritat
Sí
Sí
Però
Perquè estava en concurs
I no s'havia obert
Encara
I com que també teníem
L'experiència
De canginestat
S'apuntuava
I era més fàcil
Sí
Però amb la mala sort
Que el meu home
S'ha posat malalt
Cap d'un any
I llavors jo ja em veia
Molt sobrepassada
Perquè la malaltia del meu home
Requeria
Anar a fer-se
Les quimios
Vas convertir en cuidadora
I llavors vaig deixar
Vam decidir
Deixar
I llavors
Va ser quan vaig plegar
Del mil·lenari
I llavors ja sí
Que es va acabar
La meva
La nostra
Carrera
Hostaleria
El teu marit
Malauradament
Va morir
Ja fa uns quants anys
Sí
Tot i així
Tu evidentment
Amb un record
De l'Ismael
Seguríssim
T'has refet
I et veiem pel poble
I continues
T'has posat al món del teatre
Que això
Va ser molt nou per tu
Sí
Ha sigut
Ha sigut
Una descoberta per mi
I pel poble
No sabien aquí al poble
Que tenien
Una actriu en potència
Com jo
Bé
Està que enginestat
Dóna taules
Com actriu
Perquè ja us he hagut d'aguantar moltes coses
Sí
Amèlia
Avui
Ens has visitat
El gent de Sant Just
De fet
Una persona que és exemple
De compromís social
Participació activa
Que dóna sentit a tota una vida
Des de la seva infància
A Poble Nou
Fins al seu paper
Al teixet social
Comercial
Associatiu
De Sant Just
Avui ens ho ha vingut a explicar
I sempre acabem el programa
Amb una cançó
Que per algun motiu
T'hagi marcat
Que t'hagi
Que hagi estat important
En la teva vida
Evidentment
Hi hauria la Sardana
Que ja n'hem parlat
Però hem pensat
Que era menys
Des del punt de vista
Relifònic
Era més complicat
I n'has triat una altra
Doncs sí
M'ha costat
Perquè de cançons
N'hi ha tantes
De boniques
Però he decidit
Que la que m'arriba molt al cor
És la del Sisa
Que quan s'ha val nit
Pots sortir el sol
Que junt amb el seter cel
També
Em té el cor Robert
El seter cel
També
Doncs avui
Ha sortit el sol
Al gent de Sant Just
Amb l'Amèlia
Moltes gràcies
Gràcies
Més un espató a tots
En tota la casa
De colors
I de perfums
Eus aquí
A Blancaneus
En Pulgarcito
Els tres porquets
El gos Snoopy
I el seu secretari
Emili
I en Simba
L'Alibaba
I en Cullivert
Oh, benvinguts
Passeu, passeu
De les tristors
Em farem fum
A casa meva
És casa vostra
Si és que hi ha
Cases d'algú
Hola Jaimito
I doña Urraca
I en Carpanta
I barba azul
I Frankenstein
I l'home llop
I el conte
Dràcula
Interessant
La monetxita
I Peter Pan
La senyoreta
Marieta
De l'ull viu
Ve amb un soldat
Els reis d'Orient
Papa Noel
Avui a les 9 de la nit