Gent de Sant Just
Molt bona tarda a tothom, benvinguts i benvingudes una tarda més a el Gent de Sant Just.
Avui ens visita en Lluís Segura i Romero.
Ell va néixer el 1949 a Barcelona, però de seguida va marxar cap a Sant Just, on va créixer i ha passat tota la seva vida.
De fet, la seva família es va establir al nostre municipi després de la Guerra Civil, buscant un entorn més saludable per al seu germà.
Va fer els primers estudis a l'escola Núria i posteriorment al batxillerat a la Col·legi Sant Miquel de Barcelona.
Més tard va ingressar a la Universitat de Barcelona per estudiar enginyeria, però va durar poc, un parell d'anys i després es va canviar a magisteri.
De fet, la professió que va exercir tota la seva vida va ser la de professor.
El 1983 va ser escollit com a alcalde de Sant Just, càrrec que va ocupar durant dues legislatures.
Avui ens visita a Gent de Sant Just per xerrar una estona en Lluís Segura. Molt bona tarda.
Bona tarda, ben trobats tothom.
Com estàs?
Bé, bé. Jo sempre dic que podria estar millor, però podria estar molt pitjor.
Per tant, ens hem de conformar amb el que tenim.
Dèiem que vas néixer a Barcelona, però va ser gairebé fruit circumstancial, perquè de seguida de seguida vas venir cap a Sant Just.
Sí, la família s'havia traslladat ja a Sant Just d'Esvern, buscant un entorn saludable, espau germà gran, que teníem certs problemes respiratoris.
I, per tant, he passat tota la meva vida, a partir d'aquell moment, a Sant Just d'Esvern.
D'on veníeu?
Veníem de Barcelona, encara que els antecedents familiars, tant del pare de la mare, són de la província de Castelló.
O sigui que també som de procedència de gent immigrada.
Està bé.
I el que és curiós, i això segurament pot costar d'entendre a gent més jove,
és que es consideri, estant de Barcelona, marxar a Sant Just allà a buscar aires més purs, no?
Perquè ara està a tocar, pràcticament hi ha gent que considera Sant Just un barri de Barcelona, però en aquell moment això no era així.
Exactament.
Hi havia encontrades a Sant Just, Vallvidrera, La Salut, etcètera, que eren llocs d'estiuetge.
La gent anava a Sant Just, inclús a llocs més centris, el Sacrat Corp, per exemple.
S'anen buscant aquests aires per la criança dels fills.
Com va ser la teva infantesa, Sant Just? Com la recordes?
La recordo marcada per diversos fets.
Un fet que val, va ser la mort del pare, quan nosaltres tenia, bueno, quan jo tenia 12 anys, sobtada, inesperada, etcètera.
Això va fer que...
Com va morir?
Durant la senyora de pit, és a dir, d'un infart, eh?
L'any 1962.
Clar, tu tenies 12 anys, dius.
Exacte.
Això marca tot.
I obliga la resta de la família, per exemple els altres germans, fins i tot la mare, a espavilar-se.
Sobreviure.
Anar davant.
Bé, doncs aquesta és una de les facetes de la nova joventut, la mort del pare.
Una altra faceta és la presència constant de l'Escola Núria, dels nois i noies que conformàvem aquells cursos de primària.
Això també em va marcar molt.
L'Escola Núria ha marcat tota una generació, és a dir, moltes de les persones que han anat passant pel programa ens han parlat de l'Escola Núria.
Què tenia d'especial?
Més allà que es podia parlar català, que en molts llocs no.
Doncs això és molt important, poder parlar català, encara que les proves, no en feien gaires, però algunes, aquestes sí, les fèiem en castellà.
Per si venia un inspector.
Exacte.
I quan venia un inspector havien de posar els quadres de la Verge Maria i de Sant Cris, ràpidament.
Teníeu algun tipus de codi, que arriba l'inspector i tots a córrer o no?
Bueno, alguna cosa hi havia d'això, sí.
I fora de l'escola, als carrers, a què jugàveu? Què fèieu?
Perquè m'imagino que allò era una època que a carrers asfaltats n'hi devia haver poquets.
No, molt pocs, molt pocs.
En canvi, llocs per jugar a pilota, que en dèiem nosaltres, el futbol era jugar a pilota, no n'hi havia molts.
Nosaltres teníem un cert horari de l'escola que permetia, a l'acabar del migdia, acabàvem a les 12, de 9 a 12, a les 12 anàvem o al Camp Vell o al Camp del Picó, etc.
jugar a futbol. I estàvem allà un parell d'hores, fins a l'hora ràpid d'anar a dinar, per tornar a emprendre l'escola a la tarda.
I jugàveu al carrer més que ara fan els nens. Era molt diferent, això.
Ah, això ja...
Perquè clar, al carrer tampoc hi havia els perills que hi ha ara.
No, però, per descomptat, tot és... Una cosa porta a l'altra.
Llavors, aquest ambient familiar, aquest ambient cordial, entre vagens de Sant Just, esclar, ara no el tenim, ara no el trobem.
Hi ha altres coses, però diguem que això no hi és.
Escolta'm, i hi ha una miqueta més gran, te'n vas a estudiar a batxillerat a Barcelona, en un entorn bastant diferent que el que tenies a Sant Just.
Sí.
Te'n vas, com dèiem, al Col·legi Sant Miquel de Barcelona. Com és aquest canvi? Com el vius?
El canvi el vaig viure de la seva manera. Quan vaig quedar, diguéssim, orfe, de pare, la família, clar, tenia menys ingressos, tenia programes de supervivència.
D'arribar a final de mes.
Llavors, nosaltres vam demanar perquè jo pogués fer al batxillerat una beca.
Una beca a la Direcció General d'Igualtat d'Oportunidades, fixem-me.
I me la van concedir. Per les característiques socials i econòmiques de la família, em van concedir la beca.
El que passa és que la beca tenia que ser exercida.
Ells triaven l'escola.
Bé, ells triaven l'escola, en aquest sentit de dir, sí, triaven l'escola, però permetien el canvi.
Sempre que aquest canvi d'escola fos en un lloc oficial, en un centre oficial.
No és el cas del Col·legi Núria, que no estava amb aquesta reconeixença.
Sí que era el cas del Col·legi Sant Miquel.
Que com que els autobusos, els SJ, etcètera, passava per baix del carrer Montaner, per dalt del carrer Ibau, era molt directa...
Des d'un punt de vista logístic no era un trasbals molt gran.
Exacte.
I llavors, bé, vaig fer en beca el quart de batxillerat, el cinquè de batxillerat, el sisè de batxillerat i el preu universitari.
Com dèiem, vas estudiar enginyeria.
Sí, vaig estudiar enginyeria, una mica per proximitat familiar amb el meu germà Ricard, que també va ser enginyer.
Jo no vaig arribar a ser enginyer perquè...
El cap de dos anys es marxava a fer magisteri.
Per ajudar la família, vaig començar a fer classes, primer a l'estiu i després durant el curs.
De fet, vas anar, si no tinc mal entès, a fer de mestre a l'Escola Santa Pau de Barcelona.
L'Escola Santa Pau de Barcelona.
Recomanat per el professor, o per el professor de Sant Jus, el senyor Sòria.
El senyor Sòria, que havia sigut professió nostra.
O sigui, no havies acabat la carrera de magisteri i ja estava exercint de professor.
Sí, exercia abans que fos legalment correcte.
Era un altre món.
És un altre món, efectivament.
Després sí que ja vas aprovar magisteri.
Sí, llavors vaig pensar, què faig jo estudiant enginyeria?
Sí, el que m'agrada, el qual ja treballo i tot, és magisteri.
Llavors, vaig passar a magisteri estudiant-lo d'un sistema que se deia sistema lliure.
És a dir, nosaltres estudiaven durant tot l'any, per exemple, en el Núria, i al final de curs, al mes de juny, en un parell de jornades, et jugaves tot el curs.
Llavors, amb aquest parell de jornades feies l'examen d'història, de matemàtiques, de llengua, de francès, etcètera, etcètera.
Això era com funcionava abans, els estudis lliures.
I vas exercir de professor fins a la teva jubilació.
Sí, el senyor Sòria em va venir a buscar al cap d'una petita temporada, dient que necessitava un professor per substituir amb un altre que estava fent l'Emili.
I llavors, doncs, jo vaig anar-hi i ja m'hi vaig quedar, ja m'hi vaig quedar fins a la jubilació, efectivament.
Durant tota la teva joventut també vas estar molt vinculat a la parròquia. Com vas començar a implicar-t'hi? De fet, crec que vas fer de catequista, organitzaves activitats...
Abans era infant, infant que seguia la doctrina com a recepció.
Perquè ets creient, tu.
Sí, sí, sí. I la família, la família és creient, la mare molt, el pare no tant, etcètera.
Llavors, després d'aquesta època de formació inicial, sí que vaig començar a fer, doncs, de catequista.
I de fer de catequista els diumenges a la tarda, no t'ho perdis.
Imagina't ara qui vindria.
I a continuació, de doctrina del diumenge a la tarda, venia el cinema.
El cinema de la parròquia. Ple, ple vessar de nois i noies de Sant Just.
Escolta'm, he sentit a parlar, no sé si és un rumor o una llegenda urbana, que hi havia un carnet d'assistència a missa.
Sí, sí, sí. Segons el rector de Torn, doncs feia un control més o menys estricte de la gent que anava a missa.
Perquè no fallessis.
I ens donaven un carnet semblant als passis d'autobús, etcètera, que amb aquell marcador, que fèieu forat...
Com feien els revisors abans.
Aquí està, aquí està.
I ens parlaves, i si no hi anaves prou, què passava?
Si no hi anaves prou, pagaves més car l'entrada al cinema.
Oh!
Que era el que s'anomenava cinefòrum de la parròquia, no?
Bé, el cinefòrum va ser més tard, eh?
Us veu organitzar una miqueta millor, després.
Bé, jo que parlava ara era de catequesis per preparar la primera comunió...
Sí, sí, però el cinema...
El cinema va ser com un invent, a veure, eh?
Teu?
Bé, no, del capellà Ramon Graner, un rector Ramon Graner,
que va poder mobilitzar la joventut de la parròquia, etcètera, etcètera,
i va dir, bueno, podria fer uns, podria organitzar excursions,
els altres podria organitzar conferències, els altres podria organitzar cinefòrums.
Llavors, jo a mi, bueno, em va interessar el tema
i vaig ser un dels pioners amb el cinefòrum aquí a Sant Just,
que després va ser Cine Club Recerca.
I va ser, va tenir una vida cultural bastant interessant.
Parla'ns de Viridiana.
Bueno, Viridiana...
És una pel·lícula que va costar, no?, de poder-la projectar.
Viridiana és una pel·lícula perseguida pel règim de Franco, eh?
Per tant, tenia la seva trajectòria premiada a Venècia, etcètera,
i nosaltres, com a cineclub que es precia, la volíem fer.
Llavors, per fer-la, havies d'entrar en contacte amb qui va tenir
d'una manera personal a casa seva, que era el Joan Enric Laossa,
i vam poder organitzar-la.
I ho vau petar.
Ho vam petar perquè va ser en unes festes de tardor,
en un anunci, allò...
Esquip, esquip, eh?
Allò, de boca a orella, gairebé.
L'anunci estava fet amb un salt de cavall,
amb la revista del cineclub.
cine, club, recerca
projectarà
viridiana
durant les festes de tardor
el que està clar és que si el producte interessa
la gent va igual
però em van estirar les orelles
el mateix
diguem-ne
propietari de la pel·ligua
perquè llavors era particular
doncs es va veure una mica
amenaçat i per això
doncs
frena, va dir aquesta sí però ja no més
no em portis aquí més coses
escolta'm, estem parlant d'una persona
que després en parlarem, encara no
que ha estat alcalde del seu poble
que això, a part d'una responsabilitat suposo que és un orgull brutal
però podríem dir que el projecte
o un dels projectes de la teva vida
ha estat la creació del Club Desplai ara mateix?
Sí, sí, sí
jo he, diguéssim
iniciat diverses activitats
de tipus cultural
una de les quals és el Club Desplai ara mateix
aquest Club Desplai
estava, diguéssim
iniciat a partir
de, precisament
de la doctrina dels diumenges
la doctrina dels diumenges
a la tarda
doncs després els nanos
què feien, no?
hem dit que hi havia
hi havia cinema
però sobretot el que va haver-hi va ser
una
una línia formativa
en l'esplai
en l'esplai vol dir
bueno
activitats de colònies
activitats d'estiu
etcètera, etcètera
i sí, sí
doncs
aquest Club Desplai ara mateix
encara
és actual
i en aquell moment
ja hi havia la rivalitat
amb el CAU
o encara no?
no, no
de fet
el Club Desplai i el CAU
van néixer
quasi simultàniament
eh
per tant
era un
un projecte comú
de fet
bueno
aquesta rivalitat
podríem dir que
en alguns moments
en alguns moments
sí que hi havia
hi havia estat
hi ha una anècdota
que m'explicava
una de les persones
que ha passat per aquí
que es diu Llorenç Rey
sobre el que
ha sortit a l'esplai
em va explicar que
tu havies estat monitor seu
i recordava una vegada
que no es menjava els cigrons
i que tu el vas apretar fort
tu no deus recordar-ho això
no deus recordar
però recordo
el Llorenç
bueno
a la casa de colònies
que era de
de Solsona
Claret Solsona
però fent colònies amb nosaltres
sí, sí
va venir
i després
el tornar
l'hote en dia
el tornar cap a Sant Jus
amb tots els envolums
de les colònies
ell em va ajudar
estava al costat meu
bé
més enllà d'aquesta
tasca cultural i social
que vas fer aquí al municipi
que de fet continues fent
perquè ara parlarem
perquè
tot i que en Lluís Segura
s'ha jubilat de professor
continua fent coses
vas ser
alcalde de Sant Jus
durant dos mandats
de fet
ja t'havia interessat la política
perquè tu havies estat
afiliat
al sindicat democràtic
d'estudiants
a la Universitat de Barcelona
d'alguna manera
era un salt bastant natural
i a més a més
tenies antecedents familiars
vinculats a
com a mínim
a una certa consciència política
sí
amb una certa consciència política
i amb una certa tendència
republicana en el seu moment
progressista
republicana
escarrentosa
etcètera
sí perquè tu has estat
sempre afiliat al PSC
durant el primer mandat meu
com a alcalde
era independent
amb les llistes del PSC
però independent
o sigui que no estava afiliat
en canvi
en canvi
al començar
el segon mandat
ja et vas afiliar
ja et vas afiliar
escolta
com va anar
com et van venir a buscar
o com va ser
que diguessin
Lluís
et veiem com a cap de llista
bé
doncs
existia aquí Sant Jus
que se'n deia
el patronat de cultura
el patronat de cultura
reunia
les entitats culturals
etcètera
per
promoure
la cultura
la política
tot això
llavors
amb el patronat de cultura
de vegades coincidíem
en temes
concrets
i de vegades
doncs
dissentíem
però
més aviat
eren
bé
jo participava activament
en aquest
en aquest patronat
tenia
molt al costat
el Josep Lluís Soler
i va ser
el Josep Lluís Soler
que em va dir
escolta
estem preparant
les eleccions
municipals
del 83
no ens ajudaries
a fer
no la llista
de moment
eh
sinó
preparar
ideològicament
el programa
etcètera
jo dic
bueno va
si a més és això
endavant
al cap de 15 dies
et van anar embolicant
no?
escolta Lluís
ens has ajudat
a formar
el programa electoral
sí
però ara
voldríem
si et deixes
posar la llista
del nostre partit
pels eleccions
bueno
jo dic
en un lloc
per no sortir
coses així
al cap de 15 dies
escolta Lluís
mira hem pensat
que podries anar
en un lloc
dels de sortida
dels primers
al cap de 15 dies
escolta Lluís
hem pensat
que podries anar
a cap de llista
i al final
vas dir que sí
al final
vas quedar
compaties
entre cometes
compaties
és a dir
es presentava
Ricard Camperdó
en aquelles eleccions
sí
cal que també
l'hem tingut aquí
el programa
sí sí sí
i també vam parlar
d'això
i que ens comentava
que en aquella època
es va gestionar
el que després
s'ha fet a molts més llocs
és a dir
una aliança
d'esquerres
bé
això és una iniciativa
d'estat just
el PSC
el SUC
Esquerra Republicana
des de llavors
des d'aquesta 1983
estan
amb aliança
amb pacte municipal
i ha sigut
diguem-ne
un model
per altres llocs
de la nostra terra
deia Can Prudón
que sort que no va guanyar
perquè
la segona vegada
que es va presentar
en el ple de Constitució
diu que no el van votar
ni els seus
que eren unió
i estan
endavant dividits
diuen
sort que no vaig guanyar
de fet
és una unió
una mica relativa
escolta'm
entres a l'Ajuntament
m'imagino que l'Ajuntament
molt diferent
del que és ara
sí sí
quantes gent hi havia treballant
en aquell moment
deuríem ser
comptant la brigada i tot
20 persones
20 persones
sí
tenies fama d'adu
bueno
tenia fama
de seguir els temes
no diré
tots els temes
però poder
tenir
doncs un seguiment
fer un seguiment
i tenir
una certa
ascendència
sobre els
funcionaris
és a dir
marcar-los
de prop
a mi m'han explicat
que darrere
de la teva cadira
hi havia
un rètol
gran
un quadrant
on ho tenies
tot anotat
ho controlaves tot
no sé si era
en aquest sistema
però hi havia
bueno
mètodes
per poder
controlar
la gent
de tots aquests anys
hi ha algun projecte
alguna iniciativa
encara que siguin
un parell
que diguis
que encara
continuïn
i diguis
mira
jo vaig
evidentment
sense personalismes
no només
Lluís Segura
però jo vaig contribuir
que això es fes
sí sí
de fet
com has dit
vaig estar
dos mandats
a l'Ajuntament
en el primer
és qüestions
de preparar projectes
de fer ideologia
etc
i el segon
és allà
d'execució
amb aquest segon
mandat
doncs
coses que recordi
de les que tu em demanes
és
la plaça Maragall
l'avinguda indústria
la piscina
el mercat municipal
etc
tot això es va fer
durant els teus mandats
exactament
llavors
bueno
diguem-ne
que
el poble
en certa manera
va
va
millorar
en tots aquests aspectes
esportius
socials
etc
el poble va anar creixent
i l'Ajuntament també
sí
quants era
quan va sortir
el plegar
hauríem de ser
70
sí
pràcticament
veu triplicar
potser sí
però calia perquè el poble
tenia molt més serveis
clar
i perquè
tenia un dèficit
històric
eh
en temps de
bueno
dels anteriors
règims
i que
bueno
vam poder solucionar-los
amb bona voluntat
amb esforç
i en algun moment et vas allò plantejar de dir
què faig aquí
per què
quan em anaven proposant
en aquelles llistes
a poc a poc
que anés pujant
per què vaig dir que sí
suposo que algun moment de debilitat es té
no?
sí
es té
però
em prenen més
els moments
d'alegria
i els moments
de
de millora
i els moments
no
de
de gaudi
per tant
encara que
va haver-hi alguna
manifestació
que se'n demanava la dimissió
jo
vaig mantenir-me ferm
mantenir el lloc
més enllà d'aquesta etapa
com a alcalde
que diem va ser de dues legislatures
en Lluís Segura
ha continuat treballant
pel municipi
un cop plegat
són innombrables
les activitats culturals
en les quals participa
i ha participat
la Flama del Canigó
el club de voleibol
el club de voleibol
sí, sí
aquí va ser també una
això
també té una petita història
al començament
jo era monitor
de les colònies
de la parròquia
a Sant Quires de Safaja
hi havia un altre monitor
en Josep Melero
molt aviat meu
que ens va ensenyar
el voleibol
per jugar a les tardes
o quan ens vegués
i
doncs
d'aquest
d'aquest coneixement
d'aquest esport
que fins a aquell moment
era totalment
ursai
no?
de coneixement
d'aquest esport
em va sortir
que
jo dic
bueno
per ensenyar-lo
a l'escola
per exemple
he de conèixer bé
el reglament
llavors vaig fer
el curs
d'àrbitre
de voleibol
eh?
i
bé
m'agradava molt
perquè a més
anaves
per tot
per tot
Catalunya
xiulant
pitant
eh?
i
bueno
d'aquí va néixer
el club de voleibol
que no és club de voleibol
sinó simplement
voleibol Sant Just
voleibol Sant Just
i també
no podem oblidar
la teva faceta
en aquesta casa
encara que avui hi siguis
com a convidat
això és casa teva
Ràdio d'Esvern
molt bé
moltes gràcies
recordo
el naixement de Ràdio d'Esvern
el 1983
eh?
amb tota aquella colla
de joves entusiastes
molts dels quals
encara estan
feines
no?
de comunicació
sí
sí
sí
darrerament alguns
ens estan deixant
malauradament
col·laboradors d'aquesta casa
sí
clar
però que és llei de vida
però també
diguem que tu has estat aquí
sempre
no ho sé
potser en alguna etapa
no hi has estat
però en general
exactament
però en general sí
ho he seguit
he col·laborat
amb algun programa
com ara veus a la parròquia
eh?
i sempre que se m'ha
se m'ha
requerit
sens dubte
et deia
farem un joc
juguem una estona?
provem-ho
són preguntes
respostes
ràpides
eh?
allò que se'n diu un test
per acabar de forma distesa
quan tu estaves a classe
com a professor
què preferies?
un alumne aplicat
o un alumne trapella?
he de confessar
que aplicat
aplicat
i si poguessis parlar
amb el Lluís Segura
el maig de 1983
en el teu primer dia
com a alcalde
què li diries?
fuig
no
és un honor
allò on t'ha posat
el poble
per tant
sigues digne
del que vas a fer ara
dóna't de la responsabilitat
que potser aquell dia
amb tota l'emoció
no ho tenies tan clar
exacte
bueno
escolta
de tots els esdeveniments
culturals
i festius
que hi ha al poble
si només en poguessis fer un
diguessin
mira
aquest any
només tenim pressupost
per fer una cosa
un esdeveniment
quin triaries?
triaria l'actuació
de
portar
a les festes de tardor
portar
els comedians
els comedians
per què?
perquè són una gent
molt comunicativa
molt passada
amb molta alegria
transmeten
il·lusió
ja van estar aquí Sant Just
i em van quedar molt contents
per tant
els comedians
i si poguessis definir
amb una sola frase
no és fàcil
el que significa
viure Sant Just
per a algun forani
com ho faries?
típicament es diu
que és un privilegi
viure Sant Just
bueno
la gent que viu Sant Just
per això
s'ho ha guanyat
si hagués de definir
amb un sol
la frase
què és viure Sant Just
és
tenir
la muntanya a prop
i tenir
el mar a prop
doncs avui
hem xerrat una estona
aquí el gent de Sant Just
amb el Lluís Segura
passat volant
aquesta mitja hora
queda molt bé
Lluís
t'agraeixo moltíssim
que hagis passat
pel programa
moltes gràcies
per convidar-me
i llarga vida
Sant Just
molt bé
adeu-siau
unes gràcies
Fins que a mi
per la vida
tocarà
menjar
la pocs
llibre-me
al mig
del fang
com han
fet
molt
compartir
el poc
caliment
que porto
al meu
serró
llibre-me
tant si m'omple
la xoia
com si em vull
de la tristor
Vindran dies d'angoixa
vindran dies d'il·lusió
com la terra
és incerta
així
sóc
jo
dubtaré
d'un compromís
i a voltes
diré
no
com mancarà
quan calgui
decisió
la lluny
a l'horitzó
amb la llum
esplendent
la força
del vint
l'empenyen
davant
veuré milers
com jo
dels homes
que van
vencent
la por
allà
us
geriré
el pas
és la joia
i l'esper
i la força
i el rit
que em guien
llavà
i faré envoltar
tant neuixer
com el pas
dels meus
companys
Vindran dies
d'angoixa
vindran dies
d'il·lusió
com la terra
és incerta
així
sóc
jo
dubtaré
d'un compromís
i a voltes
diré
no
com mancarà
quan calgui
decisió
com la llum
a l'horitzó
amb la llum
esplendent
la força
del vint
m'empenyen
davant
veuré milers
com jo
són els homes
que van
vencent
la por
allà
us
geriré
el pas
és la joia
i l'esper
i la força
i el rit
que em guia
endavant
i avui
faré envoltar
tant neuixer
com el pas
dels meus
companys
endavant
i el martes
d'oIP
el martes
i el martes