This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gent de Sant Jús
Doncs molt bona tarda a tothom.
Nova edició del Gent de Sant Jús.
Avui tenim el plaer de conversar una estoneta
amb en Pere Oliver, una figura clau
en el disseny gràfic, la il·lustració
i el còmic a Catalunya, nascut
a Barcelona l'any 1941.
Oliver ha tingut una carrera
impressionant que va estar
cinc dècades, entre les quals ha deixat
empremta en revistes tan emblemàtiques
com El Patufet,
El Tebeo, ha treballat en còmics
tan coneguts com El Xinxan, El Doraemon
o Bola de Drac i a més a més
del seu talent com a dissenyador i humorista gràfic
també ha estat actor.
Ha participat
en El món del teatre,
en una trajectòria plena de projectes icònics,
en Pere Oliver ha contribuït a renovar
el món del còmic, la tipografia,
ha creat connexions especials amb els seus lectors,
fent una figura reconeguda en el sector
i ja de jubilat, continua implicat
en iniciatives culturals i locals,
vinculat a la parròquia, a la Vall d'Avers
i a aquesta casa, a Ràdio d'Esvern,
segueix dibuixant, perquè penso que dibuixar
no és només una professió,
sinó una forma de vida per en Pere.
Pere, com estem? Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Benvingut als gent de Sant Jús.
Com deies, més que una professió és una vocació,
és una cosa que es porta des de petit i des de petit dibuixes,
igual que des de petit estimes el teatre,
estimes la ràdio,
totes les coses que t'agraden des de sempre
són això, des de sempre.
De seguida parlarem de la teva trajectòria professional,
que és brutal,
però com que això es diu gent de Sant Jús,
m'agradaria primer de tot explicar la teva vinculació a Sant Jús,
perquè tu vas venir a Sant Jús
quan tenies 50 anys,
és a dir, ja tenies certa edat,
ja eres un veterà.
Ja portava 30 anys visquent a Barcelona,
on havia nascut, al barri de Sants,
molt vinculat a la vida cultural de Sants,
era membre del grup de teatre de Berfeu de Sants,
del Club Natació Mediterrani,
del que encara soc soci, que és a Sants,
i encara segueixo vinculat, en certa manera, a Sants,
i també a Sant Just,
des del moment en què hi vam venir a viure.
Però, en el moment que vas arribar,
tu estaves en una etapa laboral molt dura,
és a dir, de molta feina.
Sí, molt intensa.
I no estaves tan integrat al poble com ara.
No, no, no, jo em vaig integrar més al poble
i em vaig fer del centre d'estudis Sant Justencs
i vaig col·laborar amb la ràdio i amb la Vall d'Avers
quan em van jubilar,
perquè quan estaven actiu,
el fet que treballés una setmana a Barcelona
i una setmana a Madrid
i anés molt amunt i avall,
vinculat a les activitats del Grupo Planeta,
que era una feina molt intensa,
la veritat és que apenes em quedava temps lliure.
Parlem d'aquesta faceta.
Diguem que,
si haguessis de definir la teva trajectòria,
no sé si ets una miqueta estaulletes,
però tot va molt vinculat.
Sí.
Amb una paraula com la definiries,
o amb dues paraules?
Com definiries aquesta trajectòria?
Positiva, molt positiva,
perquè sobretot he treballat amb allò que a un li agrada.
Potser m'hauria agradat més ser creatiu,
però vaig treballar més de dibuixar en recreatiu que creatiu.
Després explicarem la diferència.
A més, segons les circumstàncies com en vénen.
Explicarem aquesta...
Però hi ha parts de la teva faceta laboral
que has hagut de crear molt,
és a dir,
has renovat segells tan destacats
com el TVU, el Patufet,
que va ser un encàrrec,
m'imagino,
que de molta responsabilitat.
Sí,
el Patufet va ser un canvi molt important,
perquè vam renovar tot el grafisme,
vam renovar els col·laboradors,
el que passa que el públic no va respondre.
Sembla que el públic era molt tradicional
i volia una cosa més tradicional.
La prova és que tots els col·laboradors
que van començar amb el Patufet,
que els vam anar a cercar
perquè ens semblava gent jove
i gent que innovava,
després amb altres publicacions
van tenir un èxit extraordinari.
De fet,
vas fitxar gent molt potent.
Sí,
sí,
ja dic,
el García Lorente,
l'Escobar,
el Peñarroia,
el Peric,
l'Ibar,
l'Ibar va crear uns personatges meravellosos,
o el Patufet,
que després van ser un èxit total
amb revistes com El Papus
o com El Jueves.
Què creus que va fallar?
Va fallar
que durant
molts anys,
des de la postguerra,
que va quedar prohibida la revista,
fins que va tornar a sortir
l'any 68,
va quedar a la memòria
com una revista tradicional
que reproduïa molt les costums
del poble de Catalunya
i que havia aconseguit
un públic,
sobretot això,
molt conservador,
molt tradicional
i que esperava un Patufet
amb rondalles,
amb contes de la bola del foc
i, clar,
l'any 68
ja no era l'any 38,
havien passat molts anys
i el públic demanava
una altra cosa,
però els que esperaven
la sortida del Patufet
era precisament
aquest públic,
que era una revista infantil
i juvenil
i, en canvi,
la compraven senyors
de 50,
de 60 anys
i volien trobar això,
rondalles,
contes de la bola del foc,
les pàgines del Folk i Torres
que havien sigut molt populars
i de la qual
molta gent
en tenia memòria
per això,
perquè havien après
a llegir i escriure
llegint les pàgines
viscudes
d'un Folk i Torres.
Llavors es van trobar
un Patufet diferent
que sí conservava
autors tradicionals,
però vam dir
anem-lo a renovar
per captar
un públic jove,
però resulta
que aquest públic jove
no s'hi va apuntar.
Penso que el mateix nom
de Patufet
quedava ja una mica
fora de lloc,
no quedava
de compte
molt nan buf,
no quedava
una cosa
molt antiga
i, a més,
teníem una competència
molt bona,
molt eficaç
i definitiva
que era
el Cavallfort.
El Cavallfort
ja s'hi havia apuntat
la immensa majoria
de gent jove
d'aquell temps
i el Cavallfort
sí que connectava
directament
amb la gent jove
del país
perquè va tenir
el gran encert
de traduir
moltes coses
del còmic
franco-belga
que aleshores
eren de rabiós.
És a dir,
no va ser només
per la vostra acció
sinó també
per la competència
que va sortir.
Els propietaris
del Patufet
eren
els senyors
Bagunyà
i Vinya.
No, no, no, no.
Vinya era
el director
del TVO.
D'acord, d'acord.
Els tallers
del Patufet
sí que imprimien
el TVO
com imprimien
també els còmics
de Vèrtice
i altres productes
però com a editor
era Bagunyà
Hermanos
els que van
editar
el Patufet.
I aquests senyors
eren teòricament
uns burgesos
de l'època
conservadors
que us van encarregar
aquest canvi, no?
Va ser difícil
lluitar amb ells
perquè m'imagino
que tu intentaries
estirar cap una banda
ells cap a l'altra
Sí, jo no diria pas
que en Bagunyà
fos un home conservador
jo més aviat diria
que era un cristià progre
dels que s'apuntaven
amb una certa innovació
el que sí era
més conservador
era potser el del TVO
que el TVO
tampoc va saber
Que també hi vas entrar
per remodelar-lo
és a dir, també hi vas participar
d'una forma activa, no?
No, el TVO
no em van demanar
una remodelació
sinó que em van demanar
senzillament
que hi fes anuncis
i que fes rotulacions
dels seus
dibuixants
més populars
els que sí
van renovar el TVO
i molt
va ser el Paco Mir
els germans
Tà
i el
i en Josep Maria
Ferrer Sirvent
que a través de la revista
i la Bitxuelo
van fer un TVO
absolutament innovador
però li va passar
exactament igual
el que el Patufet
la gent del TVO
es veu que era un públic
conservador
i no van enganxar
amb aquestes noves propostes
d'en Paco Mir
que no cal dir
que Paco Mir
va triomfar després
el jueves
i no cal dir
que va triomfar
després el teatre
quan els seus gags
perquè era un gran constructor
de gags
a través del còmic
i quan aquests gags
que ja havia fet
amb còmic
els va passar
al món del teatre
encara va triomfar més
Parlem de Planeta
què ha sigut Planeta Còmics
per tu?
Ah, molt interessant
molt interessant
perquè Planeta Còmics
va ser precisament
la proposta
de que
quan vaig plegar
del TVO
em vaig presentar
a l'editorial Planeta
em va atendre
el senyor Lara
em van fer una prova
Ah, que he dit
clar, és el Lara Para
no el Lara Bosch
Lara Para
Sí
José Manuel Lara
Tot i que després
vaig treballar molt més
amb el senyor Lara Bosch
que amb el Lara Hernández
però el que contractava primer
clar, quan vaig entrar
als anys 70
Sí, explica'ns com et presentes allà
és a dir
com si recordes
més o menys
com va
aquella reunió
i que et rebés
el director general
de la companyia
Ah, jo em vaig presentar
amb una carpeta
per ensenyar
coses que havia fet
i em va dir
no, no, no
no necessito
veure la carpeta
no necessito
veure res
Ja et coneixia
No
no em coneixia
però volia
fer-me una prova
D'acord
és a dir
no volia que li portessis
alguna cosa
que potser t'havien fet fora
treballa aquí
Exacte
volia fer una prova allà
i va fer una prova
de redactor
de mecatista
de grafista
recordo que vaig treballar
primer amb el llibre
de la enciclopèdia
de los animales
li vaig presentar
unes quantes pàgines
i em va dir
molt bé
el que tiene buen gusto
para una cosa
tiene buen gusto
para todo
contratado
És a dir
vas sortir d'allà
amb feina
Sí
Sí, sí, sí
I quants anys vas estar
a Planeta Còmics?
Ui, molts
Vas fer de tot allà
Sí
gairebé 40 anys
Sí
Diguéssim que ha sigut
la feina de la teva vida
Sí
perquè ha sigut
la que he estat
més anys de la meva vida
i que més he estat
de grafista
de redactor
A més a més estem parlant
d'un ecosistema gegant
que per tant et permetia
moure't a diferències ells
Sí, sí
A més em van fer
una proposta molt bona
que és
de treballar
amb un grup de còmics
de muntar una divisió
de còmics
dintre de l'editorial
que es va dir
Còmics Fòrum
i això va crear
un públic
i a més vam tenir
una idea
crec molt positiva
que és
de tenir contacte
amb els lectors
ens escrivíem
amb els lectors
i a través de correspondència
quan no hi havia
els mitjans
que hi ha ara
o sigui que
tenien la molèstia
d'haver d'escriure
una carta
posar un segell
tirar-la a la bústia
I els contestàveu
I els contestàvem
a través dels còmics
o sigui
ells escrivien cartes
i nosaltres
a través d'una secció
que es deia
Marvel Mania
Correo de los Lectores
i amb altres títols
també van sortir
correus del lector
teníem correspondència
amb lectors
de totes parts
I ho feies personalment?
I bona part
d'Amèrica Llatina
no teníem un equip
Ah, perquè anava a dir
és una barbaritat això?
Vam contractar de seguida
un equip
a mi em van nomenar
aleshores director artístic
de l'àrea de còmics
i evidentment
teníem un equip
de col·laboradors
inclús en el disseny
primer jo dibuixava
els logotips
acabats
passats a tinta
i tot
perquè
encara no hi havia
ordinadors
de fet els ordinadors
no van entrar a l'editorial
fins al 1995
o sigui que dels anys 70
al 1995
ho feia amb tota mà
vaig aconseguir també
tenir col·laboradors
molt bons
en l'àrea dels logotips
jo els feia llapis
llavors ells els passaven
a tinta i a color
vaig treballar amb col·laboradors
com el Ferran Delgado
que és avui
un grafista extraordinari
que treballa
pels Estats Units
I la transició aquesta
del paper a l'ordinador
com et va enganxar?
perquè tu eres un dibuixant
de la vella escola
si puc dir-ho
clar, jo treballava
de forma totalment artesanal
amb paral·lecs
amb roda de càlcul
amb l'escaire
i el cartabó
amb plomilla
amb pinzells
amb tirarratlles
amb compassos
tots els estris
en què es treballava abans
el que passa
que vaig tenir un avantatge
que com que m'havien anomenat
director artístic
em van dir
que jo seguís fent
els esbossos a llapis
i ja posaria
al meu costat
un equip
de persones
que dominarien
la tècnica informàtica
és a dir
tu et vas quedar
amb la part creativa
i la tècnica
la van agafar uns altres
exacte
sí, sí, sí
és que inclusió
dibuixava fonts de lletra
que després es vectoritzaven
i es convertien
en tipografia
i a mi em deien
no, no
usted dibuja alfabetos
abecedarios
y luego ya los transformaran
en letra
para escribir
o sigui
que es convertien
en tipografia
i a més
inclús vaig fer un eslogan
que vaig dir
estos tipos
nunca se van
de vacaciones
o sigui
els tipos
es queden allà
per sempre
fins que el vulguin
fer servir
deies que t'hauria
agradat
més treballar
en la faceta
de creatiu
que no de recreatiu
explica'ns la diferència
perquè això
per als que no som
del món del còmic
se'ns escapa una miqueta
bueno, jo entenc
que creatiu
és el que crea
un personatge
i aquest personatge
es fa molt famós
i ell
o ella
i amb els seus col·laboradors
dibuixen sempre
aquest personatge
el cas de Mortadelo
i Filemon
el cas de
Les Tres Bessones
el cas de
Carpanta
i tants altres personatges
Chin-chan
Doraemon
el que vulguis
que té
bola de drac
no cal dir-ho
que té una kira
Toriyama
que és un gènit
i recreatiu
és el que dibuixa
personatges d'altres
personatges ajenos
hi ha quantitat
de gent
avui al món
dibuixant personatges
de la Marvel
personatges
de la DC
personatges
de Walt Disney
suposo que et marquen
unes pautes
i tu les has de seguir
sí
hi ha una cosa
que en diuen
model seat
que és el model
del personatge
com és de costat
de perfil
de front
vist de dalt
vist de sota
i llavors
fas un exercici
de com has de dibuixar
aquest personatge
pensa que avui
hi ha dibuixants
meravellosos
que dibuixen
Walt Disney
i han superat
pràcticament
l'estil de Walt Disney
però segueixen
la pauta Disney
si jo et dic
qui és Juanjo Guarnido
o Paco Rodríguez
estic parlant
dels millors dibuixants
Disney
que treballen
per la Disney
París
des de casa seva
aquí a Espanya
parlant de
de feines
recreatives
ens has
anomenat
Xinxan
Doraemon
Bola de Drac
també interessant
uns referents
que segurament
algú més jove
que ens pugui
estar escoltant
digui
ah jo aquests els conec
doncs compte
que amb Xinxan
amb Doraemon
i amb Bola de Drac
el Pere hi ha treballat
sí
sí sí
què feies
és que va
si no recordo malament
va sortir l'any 92
un any molt bo
perquè eren els
eren l'any
de les olimpíades
l'efervescència
semblava que tot
era increïble
i poder treure
Bola de Drac
l'any 92
i amb una campanya
que era
per Sant Jordi
tots amb el Drac
i era el Drac
del
del Songoku
i va funcionar molt bé
perquè es feia
85.000 exemplars
cada setmana
en català
85.000 en castellà
i a més
eren uns tiratges
portantosos
i molta feina
molta feina
i a la vegada
una bona resposta
del públic
i a més
amb la
amb la dada afegida
que no va ser
una iniciativa
del món editorial
de dir
nosaltres anem a veure
a fer això
a veure si funciona
sinó que va ser
a petició
de nombrosos
lectors
que havien creat
clubs d'otakus
aficionats al manga
que compraven
còmics japonesos
feien fotocòpies
i els divulgaven
entre si
i ens vam trobar
que hi havia gent
Club Manga Igualada
Club Manga Motril
en diferents llocs d'Espanya
hi havia clubs d'otakus
aficionats al manga
que ens deien
per què no editeu això
per què no editeu això
i tant la proposta
que van fer l'editorial
com la que es va fer
a TV3
perquè compressin la sèrie
va ser a petició
dels lectors
tu ets fan del manga
més que fan
un professional
que s'ha trobat
amb això
però t'agrada
i m'agrada molt
m'agrada molt
i sobretot
perquè la proposta
de dibuixar
logotips
pels manga
era encara
molt més divertida
que fer-ho
pel còmic americà
la lletra de Bola
de Drac
qui l'ha fet?
la catalana
sí
jo vaig fer
les Bosa Llapis
i el va passar
tinta
a Ferran Delgado
però la vas fer tu
sí, sí, sí
però vull estar
agafada
no és cap
jo diria que també
és un logo recreatiu
més que creatiu
perquè és la versió
de Dragon Ball
però que en lloc de Dragon Ball
posa bola de Drac
però que són el mateix
tipus de lletra
dibuixat a mà
perquè llavors
ho fèiem tot a mà
però és el mateix tipus
de Dragon Ball
vaig fer
crec logotips
molt més creatius
quan vaig fer
el de Doreimo
no vaig fer
el de Chin Chan
que aquests sí
que estan fent
partits de canjis
i buscant
que la lletra occidental
tingués una semblança
amb aquests canjis
japonesos
amb les seves corbes
i la seva
la llàstima és que
en aquella època
no hi havia drets d'autor
de la manera que hi ha ara
perquè si no
encara viuries d'això
no, no
els drets d'autor
eren de la companyia
que treballaves
eren sempre de la companyia
que treballaves
com era del TVO
com era Bruguera
com era tot
escolta
parlem de feines recreatives
però també hi ha feines creatives
la teva sèrie
Nacho García
Chico de companyia
va ser un projecte
trencador en el seu moment
ah sí
sí, sí
perquè vaig fer una proposta
de revistes eròtiques
que tinguessin
un look diferent
de les revistes eròtiques
que hi havia llavors al mercat
i com que Planeta
no ho van acceptar
ho vaig presentar
a una empresa
que es deia
Estudis JMR
i aquests em van dir que sí
i em van deixar
editar unes revistes
no feia només
la tira
de Nacho García
i Sauna Ibèrica
allò era molt trencador
per l'època
sí, sí
era molt trencador
sinó que a més
era el disseny
de les revistes
que era també
molt agosarat
pel que és l'època
què passa
que malauradament
no va continuar
per un error
dels editors
perquè es van embrancar
em diia
ara anem a fer revistes
de moda
i clar
amb les revistes
de moda
els models
cobraven molt més
era molt més cara
la difusió
i llavors
la cosa no va sortir
bé i van plegar
avui estem conversant
amb el Pere Oliver
figura clau
en el món del disseny
la il·lustració
i el còmic
a Catalunya
hem començat
parlant d'aquesta faceta
però n'hi ha d'altres
que ara comentarem
de fet
penso que la teva il·lusió
hauria estat ser actor
bé
il·lusió
i que ho vaig portar
a la pràctica
durant molts anys
durant molts anys
vas estar treballant
com a actor
dins del món del teatre
independent
des dels 14 anys
fins als 30 anys
formar com a actor
sí
i vaig estudiar
a l'Institut del Teatre
jo recomanaria sempre
a la gent
que estudies
a l'Institut del Teatre
i totes les assignatures
que allà s'hi fan
perquè des sortides
per molts altres oficis
no només d'actor
sinó que si un apren
per exemple
estudia perspectiva
per aixecar un decorat
pot aixecar també
l'estàndol
a una fila de mostres
vull dir
dona sortida
i molta gent
que ha estudiat
a l'Institut del Teatre
fan després de comercials
fan de presentadors
de llibres
fan de redactors
perquè és una formació
molt activa
molt dinàmica
molt positiva
i que té sortida
en molts altres oficis
però evidentment
a mi m'hauria agradat
seguir fent d'actor
el que passa
que és una professió
en la que tant aleshores
com ara
em sembla que hi ha
el 80% de gent
a l'atur
perquè en aquest país
tothom vol ser artista
tothom vol ser músic
tothom vol ser cantant
tothom vol ser actor
i clar
aleshores
no hi ha feina per tothom
i vas haver de tirar
cap a la part del còmic
perquè allò et donava
un sou estable
sí
però et vas estar
molts anys fent teatre
sí
vaig estar molts anys
fent teatre
i vas estar
en algunes companyies
explica'ns aquesta trajectòria
vaig estar
al grup de teatre
de l'Orfeu de Sants
vaig estar
al teatre experimental
català
inclús vaig fer
alguna cosa
amb teatre professional
amb el Mario Cabré
que ara la gent
no deu recordar
qui és
però era
el tio de Mario Gas
per entendre'ns
un senyor
que era actor
poeta i torero
hi ha algun muntatge
que recordis
amb cert carinyo
obres com totes per en Godot
li va semblar
a la censura espaiola
una obra blasfema
que era
una sàtira
que Godot volia dir
Diosote
o que era una burla irreverent
escolta
i la poesia
de fet el Pere
els que el coneixem
sabem que
la mínima que li dones l'opció
es llença
com a rapsoda
t'encanta la poesia
sí
i recentment
a Sant Just
m'ha agradat molt
col·laborar
amb aquests actes
que s'han fet
d'homenatge
a Joan Salvat Papaseit
que és un poeta
que m'agrada moltíssim
i a més
la poesia
et dona ales
és una cosa
que és molt vibrant
i que
és interpretació
també
perquè la poesia
és posar-te dins
la pell
del que vol sentir
el senyor
que ha escrit allò
i tractar
d'entendre-ho
no cal dir
que aquí a Sant Just
hem tingut poemes
no sé
de poetes del nivell
de Joan Margarit
que ens han donat
ens han donat
l'ocasió
de poder dir
els seus poemes
i a més autoritzat
per ell mateix
que em va dir una vegada
l'Ateneu Barcelonès
tant ell
com en Lluís García Montero
em van dir
pots dir els nostres poemes
sempre que vulguis
perquè m'agrada
com ho fas
que et digui
quina satisfacció
està molt bé
és com si
Messi et diu
va
juga a pilota
que ja et dono permís
escolta'm
anem a la faceta
més enjustenca
arriba un moment
que et jubilas
i es pot dir jubilar
una persona
que porta
el dibuix a la sang
i que sempre va amb un llapis
i que estàs parlant amb ell
i t'està dibuixant
i que per tant
és d'aquelles professions
que mai deixaràs de tenir
però diguem que des del punt de vista
d'impostos
deixes de treballar
i comences a tenir més temps
i per tant et comences a implicar
en coses de Sant Jurs
sí
sí perquè arriba un moment
que et jubilen
et jubilen
perquè és
hi ha molta gent jove
que espera
per trobar ells
al seu lloc
bé
hi ha un canvi
generacional
i un canvi
generacional
i és natural
i això em sembla més
que estigui molt bé
no està bé
tenir gent treballant
fins als 80 anys
o fins
fins a aquell cuerpo
si no generen taps
exacte
quan hi ha altres
que estan esperant
per tenir un lloc de treball
i a més
ha d'haver renovació
també de criteris
i de conceptes
i de formes de veure
mira el que us va passar
amb el Patufet
sí
sense anar més lluny
és a dir
també allò era
voler canviar
adaptar-se als nous temps
competència
cavall fort
a mi hi ha gent
que em diuen ara
per exemple
quan veuen el logotip
del Club Natació Mediterrani
que vaig dibuixar
l'any 1964
em diuen
això és molt antic
té un look
dels anys 60
s'hauria de renovar
i jo diuen
bueno renoveu-lo vosaltres
que el faci
un dibuixant jove
i algun altre criteri
si el tornes a fer
tornarà a tenir
el teu estil
si el torno a fer jo
tornarà a tenir
el meu estil
escolta'm Pere
si passem llista
de les entitats
projectes
en els quals
estàs implicat a Sant Just
ens deia
centre d'estudis
sí
amb la parroquia
també has col·laborat
sí
aquí a la ràdio
col·laborant
amb el programa
Veus a la parroquia
Ràdio d'Esvern
i també amb el programa
60 i més
i en Justa la Fusta
em sembla que amb tu mateix
vam col·laborar aquí
amb Justa la Fusta
no t'ho sembla
ho saps
ho sé
ho sé
hem estat molts anys
fent tertúlies
espais
i com ha estat
la teva festa
aquí a la ràdio
com vas entrar
a la ràdio d'Esvern
gairebé 20 anys
com vaig entrar?
em sembla que també
vaig venir
per si em necessitaven
per alguna cosa
també et vas presentar
amb una carpeta
sota el braç
gairebé
sí
perquè jo també havia fet ràdio
també havia col·laborat
amb Ràdio Barcelona
inclús de joveneta
a Ràdio Espanya de Barcelona
que feien un programa
de poesia
i em van cridar
per anar a recitar poemes
i dic
hosta
és nova
a recitar
a Ràdio Nacional
i llavors
quan vas tenir el moment
vas dir
doncs me'n vaig a la ràdio
del meu poble
a veure si em vol
i et vam acollir bé?
sí
molt bé
molt bé
escolta'm
estàs vinculat a la parròquia
intueixo doncs que ets creient
sí
sí
sí
sí
això és una cosa
que la vinc practicant
de tota la vida
creient en dubtes
com suposo
tots els creients
bé
qualsevol persona intel·ligent
ha de tenir dubtes
de qualsevol cosa
clar
sí
sí
sí
qui té absolutament
seguretat
amb tot
és que no
no pensa gaire
no
les certeses absolutes
no
escolta'm
i a la Vall de Vers
també encara hi fas coses
sí
a la Vall de Vers
vaig estar
sis o set anys
col·laborant
amb una tira diària
i ara col·laboro
amb articles
amb una tira
em demanen
quan faig un article
que hi fosi també un dibuix
sí precisament
l'última
que ha sortit publicada
a la Vall de Vers
parla dels 75 anys
de Planeta
que precisament
un dia d'aquests
el dia 15 d'octubre
d'aquest any
van celebrar
el 75 aniversari
del Premi Planeta
el Menach
el dia que concedien
el Premi
juguem?
vinga
un test
però
amb pregunta-resposta
ràpida
sí
així com fins ara
t'he deixat explàiar
com has volgut
pregunta-resposta
ràpida
això és una mica de joc
si poguessis viure
en un dels mons
que has dibuixat
quin triaries
i per què?
ah
triaria el món
de Doraemon
perquè és molt divertit
i és un món màgic
i és un món alegre
i si haguessis de dibuixar
el teu esmorzar perfecte
què hi hauria?
amb un esmorzar perfecte?
tot i que jo t'he vist
moltes vegades esmorzant
sí
m'has vist menjar
pa i pernil
que m'agrada molt
sí
és el que faries
i el que t'agrada més
sí
quin és el personatge
més peculiar
que has creat
i quina seria
la seva frase estrella?
no sé si tenia
cap frase estrella
però
un personatge
evidentment
que considera tothom
que és el més original
és Nacho García
chico de companyia
i potser
la seva frase
més habitual
és que
amo la vida
en tots els seus aspectes
i si fossis un superheroi
quin seria
el teu superpoder artístic?
el superpoder artístic
i poder dibuixar
millor del que dibuixo
quin un superheroi
t'agradaria ser?
Spider-Man
Spider-Man
per què?
perquè
té molta humanitat
i precisament
i a més
és molt humà
és un personatge
que té defectes
és un personatge
que
no és com Superman
que és perfecte
exacte
no és perfecte
i precisament
aquesta humanitat
i aquestes febleses
que té
i aquests dubtes
el fan proper
i el fan humà
com ho són també
els nous mutants
i com ho són també
altres personatges
creats sobretot
per Chris Claremont
i per Bill Sienkevich
gent que ha tingut
una visió
molt humana
dels superherois
les dues últimes
si poguessis intercanviar
el teu talent
del dibuix
per un dia
per qualsevol
altra habilitat
que també tinguessin
un dels teus herois
quina seria?
allò per un dia
no sé dibuixar
però sé fer una altra cosa
m'encantaria cantar
que he sigut sempre
un desastre cantant
un desastre per la música
i amb quin dels teus personatges
t'agradaria sortir de festa
i prendre alguna cosa?
amb el Peter Parker
Peter Parker
que seria Spiderman
l'altrego
de Spiderman
i acabem
primer
però espero que tu
hagis passat bé
aquí i gent de Sant Just
t'hem conegut una miqueta més
tot i que
molts i moltes de nosaltres
ja et coneixíem
entre altres coses
perquè ens hem vist
gairebé cada setmana
durant una pila d'anys
però vaja
m'ha agradat molt
poder xerrar una estona amb tu
i acabem amb una cançó
una cançó
que per algun motiu
hagi estat important
a la teva vida
home a mi m'agradava molt
el Serrat
nací en el Mediterrani
precisament perquè era soci del Mediterrani
i vaig néixer a prop del mar
però una que m'agrada
encara molt moltíssim
perquè l'escoltava molt
als anys 60
quan treballava
a gama publicitat tècnica
era el Yellow Submarin
dels Beatles
que també és a prop del mar
i encara més a fons
doncs amb aquesta
acabem
Pere Oliver
gràcies
moltes gràcies
una abraçada molt forta
igualment
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!