Gent de Sant Jus
Una nova tarda més, una edició més.
Gent de Sant Jus, avui tenim el plaer de conversar una estona amb l'arbre, agulló i guerra.
Una figura clau en la lluita pacifista i ecologista del nostre país i del nostre municipi
conegut per la seva valentia com a objector de consciència durant el franquisme
l'arbre va enfrontar-se al sistema militar obligatori
mantenint-se fidel als seus valors de no violència i justícia.
Una trajectòria també en el món del medi ambient, en el món ecologista
amb Alnus, amb la plataforma Salvem la Vall, a la ràdio
una persona que també ha estat vinculada durant molts anys de la seva vida al nostre municipi.
Arbre, què tal? Com estem? Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Tu véns a Sant Jus, fa 32 anys?
Sí, falta un mes, però 32 anys, sí.
Véns al Walden?
Vinc al Walden, sí.
No sé per què, però lliga amb tu al Walden.
Com a mínim el Walden aquell d'abans, el Walden dels Waldenites,
que tenia una filosofia, ara ha canviat una miqueta, no?
Ha canviat la societat en general i, per tant, també al Walden.
Per què vau venir a Sant Jus?
I ara, sinó, hi ha una junta que torna als principis, diguem, de...
Sant Jus és perquè la Lola, sempre la Lola Castany, treballava en la companya
i nosaltres teníem 4 anys estalviats per a comprar un pis i vivíem de lloguer i el lloguer ens traien,
perquè venia a viure la filla.
I llavors la Lola es va aliar, veniu, veniu, veniu.
A mi m'encantava, jo en l'hospitalet estava angoixat, me sentia angoixat.
i vas veure la piscineta, el lío, la forma de vida, el passadísos...
La filosofia.
Sí, sí, i una mica que transmetia, i em va agradar.
Però més allà del Walden, tu coneixies Sant Jus?
Sant Jus, justament dintre de les dues vides meves o vàries,
jo havia treballat de manobra aquí dalt,
en els edificis aquells vermells i de ratxola vermella, del ferreter.
Per tant, havies estat a Sant Jus, no?
Havia estat, sí, venia a una mobilet.
I aquells primers anys a Sant Jus, com et recordes?
Perquè, clar, no coneixies molta gent.
A partir del 93, te refereixes?
Sí, sí, sí.
A partir del 93, al conèixer la Lola, coneixia més poble, per entendre's.
Et va fer de Cicerone, no?
A la Lilla, a tota la gent.
Bé, tu, anem més enrere, vas néixer al COI, País Valencià,
i a vegades t'agrada exercir de persona del COI,
és a dir, moltes vegades no has renegat dels teus orígens,
i vas estar allà fins als 22 anys.
Exactament.
Vas haver de fer una opció,
jo treballava, estudiava, i tal, per ser no violent,
i de cop en volta em diuen que tenia d'agafar la mili.
Aquest és un dels moments claus de la teva vida.
És a dir, quan t'envien a fer el servei militar obligatori,
recordem que estem parlant de...
Ja, va ser l'any 71.
L'any 71, que encara el dictador era viu,
estàvem ja a l'última època del franquisme,
però, per tant, no fer el servei militar
i declarar-se objecte de consciència en aquell moment
era una cosa molt grossa.
I hem estat d'excepció per al tema del judici de Burgos, també.
Com recordes?
És a dir, primer de tot,
què et passa pel cap quan decideixes fer això?
M'imagino que a casa es deurien espantar,
deurien dir...
Bueno, a casa jo tenia por d'explicar-ho
perquè sabia que seria un drama i va ser un drama.
Va ser un drama.
Perquè el franquisme no solament fa mal
a uno i el tang a la presó,
sinó que a tota la família del voltant.
Jo pràcticament vas tindre que ser conseqüent
i saber que perdia tota la família.
Si la família no ho va entendre, de bones a primeres.
La família no ho va entendre,
va dir que el mataria desgust.
Va ser un trauma.
Això està escrit, eh?
No parlo aquí de coses estranyes.
La mare i tal.
Però aquella espina la tinc...
Jo m'imagino que aquests valors pacifistes que tenies,
que els haurien inculcat també a casa, no?
Amb la seva manera de ser, o...
La manera de ser, el meu pare havia...
ha estat a la Divisió Sul.
Era ATS.
I l'havien obligat a anar a la Divisió Sul.
Havia estat a la República tres anys d'ATS.
Acaba i l'obliguen a fer terraris d'Emili
i l'obliguen a ser voluntari i obligat
per anar a Rússia.
Què dius?
Sí, a Rússia de la Divisió Sul.
I va haver-hi d'anar.
I va acabar, i va anar.
Clar, m'imagino que això el deuria marcar moltíssim.
Que és la...
Això està molt ben reflexat.
en una curta de la meva filla,
que és artista i treballa en aquest món,
que està en YouTube,
i diu, una caja aterrada.
Allí, quan va morir la mare,
van trobar una caixa de metall
on estava les cartes que escrivia des de Rússia.
El meu pare.
Que bo, no?
Això és un tresor.
I com feia, i tal.
Que sembla que era feixista i tot era,
perquè, clar, hi havia censura.
Censura d'una oficial.
Clar, si llavors com escrivies no arribava.
O et venien a buscar.
Sí.
No, no, no, no, no arribava.
No l'enviaven.
No arribava.
Jo també em posava en censura a les cartes.
Escolta, tornem al punt aquest,
perquè m'interessa moltíssim.
És a dir, tu, malgrat les reticències familiars,
decideixes que et fas objector.
Recordem que l'objecció de consciència en aquell moment
no és com va ser més tard,
que feies un servei social substitutori,
sinó que no vaig a fer la meva...
Era desobediència...
Era el que després van anomenar...
328 bis, el Codi Penal.
El que vam anomenar després d'insubmesos.
Sí.
Però, clar, en un entorn que era el franquisme.
Sí.
És a dir, tu te'n vas a una oficina dels militars
i els dius, jo no vinc, o com va això?
Bé, jo em vaig assessorar un mes abans,
perquè el Pepe Begunta,
que va ser el primer i que portava dos anys per parar,
jo era un novato i no tenia ni idea
de què era l'objecció de consciència.
Només sabia que no volia aprendre a matar.
I un mes abans vaig connectar amb ells
i em van dir tal com tenia que ser.
vaig anar a Alacant, que era el lloc de reclutament,
i vaig dir que no feia l'Emili.
Em confonien amb testimoni de Jehovà.
Per el testimoni de Jehovà n'hi haven molts.
Però, clar, tu era per idees polítiques o cíviques.
Sí, ètiques i interpretació del cristianisme
més obert, més aix.
Bé, llavors, en el moment que fas això,
quin és el següent pas?
És a dir, et detenen instantàniament o encara no?
Intenten convèncer-me.
Tenen dos dies en un calabòs,
intentant-me convèncer en un oficial
que sembrava progre i tal.
Allò del poli bueno, poli malo, del poli bueno.
Sí, era el bueno.
I volia dir, mira, tu el vesteixes.
Paixera s'agrada que em poses el tragi militar.
No toques cap fosell.
escombres, fas no sé què, i estàs aquí, i tal,
i no tocava les armes.
Intentava, totes a totes.
Però tu ho tenies claríssim.
Jo ho tenia claríssim.
No vas dubtar en cap moment.
No, no vas dubtar.
Bé, llavors, passant aquests dos dies,
quin és el següent pas?
El següent pas,
passen ja a la presó preventiva de Cartagena.
Cartagena t'envien, eh?
Sí, això era en Cartagena.
Fins llavors estaves a Lacan.
No, no, a Lacan em passen a Cartagena.
I et posen a la presó preventiva de Cartagena.
Sí, sí.
En una presó militar.
Militar, sí, sí.
La naval preventiva, naval preventiva,
que és militar.
I el març següent, el 72...
Tu tenies 22 anyets.
Tenia 22, sí.
M'imagino, i em permetràs que faci servir aquesta expressió,
que estaves acollonit.
Doncs no.
No.
Estava ben trist,
perquè la família l'havia perdut.
És a dir,
estaves més disgustat
perquè no havies rebut el suport familiar.
Sí, estava amargat d'això.
L'altre no m'espantava.
I després d'aquesta presó preventiva,
hi ha un judici militar?
Sí.
Em van fer el març,
m'han posat tres anys i un dia.
Tres anys de presó.
Tres anys i un dia, sí.
Dels quals em vas passar...
Un indult que donava per Susanne
de l'any 72,
que era el 25%,
que van ser nou mesos.
O sigui, vaig estar d'un any,
tres mesos i 13 dies.
Més de dos anys tancat a la presó.
Sí.
Com recordes?
Després,
el final també...
Pregunta, pregunta.
que deies.
Com recordes el dia a dia a la presó?
Recordes...
El dia a la presó,
a la presó has de tenir un horari.
Un horari establert.
Intentar crear-te les teves pròpies rutines.
Sí.
I llavors els dies van passar.
Van...
Que passen.
I feia bolsos,
de macramea,
llegia,
escrivia cartes,
n'escrivia molta gent.
Et van maltractar?
Que...
No,
perquè havien prohibit
el maltrat i els físics
l'any 70.
Vas tenir sort.
Vas tenir sort.
I els companys,
quin tipus de companys tenies?
Tenia 23,
fins a 23 testimonis
de Jehovà
que eren objectors,
que no feien la mili.
Sí, la majoria...
Per prescripció religiosa.
La majoria eren objectors.
I després hi haven
8, 10, 12 delinqüents.
8, 10, 12 delinqüents,
més o menys.
Sí,
que s'agafava el judici
fent la mili.
i llavors anaven a per allé.
Per motius ètics
no éreu massa
els que fèieu això
en aquell moment, no?
Els motius
havia sigut el Pepe Beunza
i jo era el segon.
Ell va ser al gener
i estava en galeres
i en Jaén
bastant diverses persones.
I jo estava també en Cartagena
que no es galera
si no es deia.
Anàvem al Preventiva.
A l'abril.
Com us tractaven?
A l'anmaig.
Als mitjans de comunicació
com us tractaven?
Li donaven importància?
En mi cas de comunicació
més o menys
una revista religiosa
que es diu
no sé què hi ha vida
perquè tens de pensar
que l'angèsia catòlica
entra en convulsió
el Joan XXIII
el Conselli Vaticà II
i entra en convulsió.
I tenien
una batalla
brutal
entre
el nacionalcatolicisme
i els que creien
i els que creien
en el Vaticà II.
I per tant
hi ha una revista religiosa
que sí que us va...
Sí,
no sé què hi ha vida
es deia,
sí.
I va a treballar
l'anmaigrafia
i m'arribava i tal.
I la resta de mitjans
què?
El resta de mitjans
eren feixistes
no podien entrar-ho a res.
I per tant
ningú va parlar
del tema.
M'imagino
que al llarg dels anys
sí que la memòria
s'ha anat recuperant
i de fet
hem pogut veure
inclús algun documental
de TV3.
A part de l'altre tema
que
l'oposició
comunista
o socialista
eren partidaris
de la lluita armada.
Ja.
Tu això mai has estat...
Ells deien
deien
no, no, tu fas la mili
apren molt bé
armament i tal
i he estat al tanto
i fer-me més convençuts
això és el que deien.
Ells tenien com
a tontos.
Clar, clar
combatre el feixisme
amb violència.
Sí.
Al llarg dels anys
per això
m'imagino que la teva postura
s'ha entès més.
No sé si
vas arribar a reconciliar-te
amb la família.
La família
el que és la mare i el pare
els dos mesos
al veure que
el conciliari de la JOC
la gent de la JOC
i amics
venien
venien allà
a veure amb la persona
les de l'OAC
cada setmana venien
i portaven formatge
oli
i portaven coses.
Ells
van
els dos mesos
van venir.
venien al COC.
I per tu m'imagino
que hauria de ser
això
una alegria increïble.
Va,
ser una alegria
sí, sí, enorme.
Parlàvem de la JOC
em deies la JOC
que és la joventut obrera catòlica
a la qual tu et vas
afiliar de jove
i que m'imagino
que moltes de les seves idees
antimilitaristes
es van forjar en aquest entorn, no?
Sí, ells feien la regió de vida
que era un anàlisi de la realitat
i volien convertir els joves obrers
en la xòcia.
A més, a més,
era molt
molt
tant.
Nosaltres les misses
no anàvem a l'eglésia.
Les fèiem en una taula
com aquesta,
sis o set,
i menjàvem pa normal.
Ells
i fèiem un sopar.
Entenc, doncs,
que ets creient?
Ara.
Actualment, no.
Ja no.
O sigui, ja no.
Va ser-ho, però ja no.
Sí.
Sí, hi ha un poema
que descriu
que soc ara.
En un dels llibres
que es diu
La vida,
que està en la biblioteca,
que es diu
La vida,
es diu el titular dels poemes,
que és un recull de poemes,
i hi ha un que ho diu.
Si naixes en Iran,
eres irani.
Naixes en Occident,
eres catòlic o protestant.
O naixes rus
i eres nacionalista rus.
Dic,
què som?
En definitiva.
Costa molt
construir-se un mateix.
De construir-se
i construir-se.
Per acabar amb el tema
de la presó,
recordes algun moment
d'aquells que diguis...
Tinc una espècie de llibre
escrit també,
de totes les anècdotes,
te diria,
per ser més impactant
en el tema.
Teníem un sergent
cabell blanc
al voltant de 55-60 anys,
don Antonio,
molt bromista,
parlava molt i tal,
i de cop de volta
a la conversa
deia,
a mi em veu
l'ordre de Madrid
d'aplicar
la llei de fugues
i com ja ho vas fer
després de la guerra civil
en barrios,
doncs,
us solto en el pati
i us pegueu un tret.
I després seria
contra acudits.
Això,
per un jove,
aquesta dissociació
és una cosa
que és increïble.
Aquest poc valorar
les vides alienes, no?
Sí, sí,
una ordre.
Al cap dels anys,
al cap de molts anys,
el servei militar obligatori
es va abolir
i curiosament
ho va fer un president
del Partit Popular.
José María Aznar,
és veritat que va ser
en un pacte
amb Jordi Pujol,
però certament
m'imagino que aquell dia
ho deuria celebrar
perquè en part
va ser gràcies
a pioners com vosaltres,
que ja s'havia implementat
abans
l'objecció de consciència.
Sí, exacte, sí.
I després seguia bé,
és l'època
dels més durs
perquè tenia
les circumstàncies, eh?
Perquè a mi,
que en el 71
em venen uns francesos
al que investe
de preparació
de França
i em diuen
i per què no el declares
anarquista?
Perquè en política
sí,
només faltava això.
I els pares
ja no ho haguessin entès, eh?
Sí, no,
no,
que ja no els pares,
que em posen el perdó
ni puntó.
I no podríem haver parlat avui.
Escolta'm,
i en el món
que vivim ara,
és a dir,
evidentment,
la lluita
per al servei militar
ja no té sentit,
com a mínim
aquí a casa nostra,
però vivim en un món
que el balicisme
s'està
s'està apropiant
i està guanyant terreny.
És a dir,
abans semblava que tot
durant una època
amb Europa
després de la Segona Guerra Mundial
les coses
s'havien de solucionar
pactant,
acordant,
ni que sigui
d'una forma complexa
i ara sembla
que tot ho arreglem
a cop de bombes, no?
Una altra vegada?
Enric,
aquest tema,
si entres
per aquestes preguntes
tan profundes,
devia durar
una hora,
hora i mitja,
perquè
el context
de la pregunta
no la eludeixo.
Jo tota la vida
hem lluitat
per construir
una defensa civil
no violenta.
i feien
feien les marxes
per la cultura
de pau
que aquí
al poble
també vam passar.
Caminàvem
l'any 2002,
2003,
2004,
2005
i explicaven a la gent
que hi pot haver
una defensa civil.
i recordaven
el que deia
Arcadi Oliveras.
Justícia i Pau.
Sí,
que 300.000 persones
a les ordres
d'una ONU
democràtica,
que no és la que hi ha,
o democràtica,
bastarien
en el món
per
el defensar.
Però potenciar
defences
de cada
exèrcit nacional
i tal,
ni és viable
ni és l'únic
que fas
d'enriquir
l'indústria
del moment.
Jo sempre em pregunto,
t'ho juro,
i ara matarem aquest tema
perquè tens raó
que si no el monopolitzarem,
no?
Sí.
És a dir,
quan veig,
no ho sé,
unes imatges
d'un conflicte
a l'Àfrica,
a Birmània,
i veig aquesta gent
que són gent
malauradament pobra
que porten
unes ametralladores
que pots comptar
que valen
500-600 dòlars.
Val el salari
d'un any.
Penses.
El que l'estinó
val el salari
d'un any.
I el porten els crios.
I la pregunta és
qui els hi ha venut?
I no es pot rastrejar
aquesta venda?
Aquesta és la pregunta
que sempre em faig jo.
Bueno,
tot això
t'ho podem explicar
perfectament
a fons.
Tot això
els ho donen
a canvi
de
que les mines
i els contats
i tal
siguen d'ells.
en una nova forma
de colonialisme.
I els col·loquen
de soldats.
De soldats
d'exèrcits
privats.
No deixen de ser clients.
I d'aquesta manera
parlant en resum,
ja que m'has fet la pregunta,
parlarem en resum.
Els homes africans
en el 80%
o més
estan convertits
en mercenaris
al servei
del colonialisme.
Bé,
canviem radicalment
de tema,
sí,
ja n'hem parlat,
evidentment,
no volia al·ludir el tema.
Parlem del Walden.
Tu has vist,
quants anys
has viscut al Walden?
Porto ara,
este mes que ve,
32.
Què t'ha portat
el Walden a tu?
El bar de m'ha portat
primer tranquil·litat,
perquè en l'hospital
et estava angoixat.
No sé per què,
no t'ho puc dir,
perquè l'amontornament,
la tal,
l'edat,
el que sigui.
Vas encaixar bé al Walden.
I vaig encaixar,
sí.
És un edifici
complex,
amb gent de tot tipus.
Sí,
quan va venir jo...
Ho dic amb coneixement de causa,
vull dir que...
I quan va venir jo
només vivien a l'exteriors.
Als interiors,
si es va quedar l'Ajuntament
per una peixeta simbòlica,
es va arreglar
i quan es va fer
la rehabilitació
en el Walden,
es van vendre
l'Ajuntament.
I a nosaltres
no es van cobrar
per la rehabilitació.
També has estat
una de les persones,
no sé si fundadora,
però durant molts anys
amb ALNUS,
l'agrupació
en defensa de l'entorn.
Vaig entrar
a l'any juguent...
ALNUS,
perdona,
per la gent que no sàpiga,
és una entitat
ecologista
de Sant Jús
que ha estat aquí
treballant
a favor del medi ambient
durant molts anys.
Sí.
porta
el 97
del segle passat
va fer.
Jo vaig entrar
en el 98.
Eren cinc joves,
més el Pere,
el Pere que és conegut,
Pere Aceiton,
també estava.
Diguem.
I van formar
defensa de l'entorn.
Encara estàs allà?
Sí,
jo estic allí.
Jo estic allí
i a més a més
durant molt temps
he estat sol.
i perquè...
Perquè com totes les entitats
tenen alts i baixos
i has estat un moment
en què l'has aguantat tu practicant.
sols.
I teníem una obra.
Llavors manteníem
l'obra més principal
que era
la plantada d'arbres
en el torrent de Can Cortés
que portem 25 anys
plantant
els gines i raures
i on estic molt orgullós.
Hi ha un petit bosc.
Quants n'hi ha
d'arbres plantats?
Déu en d'haver
prou de 200.
I tots plantats per vosaltres?
Plantar per nosaltres.
Allò era un herm.
Allò era herm
que venia de la filòscera.
I ens van dir
quan van demanar un permís
per no ser pepito grillo només
criticar, criticar
si diuen
no, lo volem construir també.
Però aquí
aquí podeu fer
en este herm
que és el...
I encara em planteu d'arbres o jo no?
Encara em plantem.
Cada quant sortiu?
Sortim
este diumenge passà
vam fer una trobada general
i vam venir
i vam acollir
una nova persona
Mercedes
que és d'origen
de Basc
porta aquí 10 anys
al poble
i s'ha apuntat també
per fer voluntariat.
Un dels moviments
ciutadans més potents
que hi ha hagut
darrerament a Sant Jús
i em refereixo
a la primera versió
de la plataforma
no la segona
que també en podem parlar
és la plataforma
en defensa de la vall
el sabem la vall
és a dir
va haver-hi un moment
fa aproximadament
jo diria que 10-15 anys
pot ser?
fa una mica més
pensem que
en una de les fires industrials
que fa l'Ajuntament
que ja governava
el PST
també
ja governava
van
exposar
el projecte
de construir
fins al restaurant
de Can Carbonell
entonces van construir
en totes les entitats
sempre es parla
sempre es parla
que hi ha hagut
jo no la vaig veure
ni la recordo
però que hi havia
una maqueta
en aquella fira
ja la van posar
ja la van posar
en aquella fira
van fer la maqueta
van posar
i eren cases
unifamiliars
fins a la cota
els noms
en l'edat
se me contrantollen
sempre que la cota
142
és igual
és el restaurant
Can Carbonell
cases unifamiliars
i que ara
es coixerà
i el poble
us deu organitzar
el vam organitzar
va vindre ràpidament
també les cees
va vindre ràpidament
els escaus
el boll
perquè allò era molt fort
perquè aquest poble
té molt amor
al camp
al tal
van sentir
que era una bestiesa
i per tant
va creixer
molt fort
sent que l'anus
no passaven de vino
tantes socis
va creixer molt fort
de fet van haver-hi
fins i tot manifestacions
al poble
700
en la manifestació
un diumenge
aquí en el poble
jo recordo una portada
de la Vall d'Avers
on hi havia la fotografia
la fotografia
i també va ser una
de les portes d'entrada
a la ràdio
perquè mal m'està dir-ho
però us vaig fitxar jo
sí sí
és a dir jo us vaig
tu i a l'Oleguer
us vaig clitxar
i vaig dir
voleu venir a fer un espai
cada setmana
al programa
sí sí
que deu ser
22 o 23 anys
que l'altre dia ho pensava
ho pensava
perquè si recordaràs
que eres tu
que vas fer l'entrevista
per telèfon
en una de les marxes
que vas fer
en la Marina d'Or
no sé tu
la Marina d'Or
en directe
no ho recordo
no ho recordo
era en directe
jo recordo que veníeu a gravar
sé que això era el 2005
i més o més el 2003
o així
jo el que tinc molt present
és que quedàvem amb l'Oleguer i amb tu
gravàvem el programa cada setmana
i durant molt de temps
ho vam fer en aquell mòdul prefabricat
que va haver-hi aquí a Can Ginestar
mentre es va fer el trasllat de la ràdio
i una de les coses que sempre m'ha agradat de tu
quan parles de la ràdio
és que sempre ho dius d'una forma molt clara
a la ràdio mai m'han dit el que haig de dir
sí
aquest és l'orgull que podeu tenir
ni sent que hem sigut brutalment crítics
diguem
de Pepito Grillo
argumentant
en el govern municipal
fins i tot aquí
aquí
li vaig demanar cara a cara
al regidor
d'iniciativa
la dimissió
per la política que portava
per la no política
que era Pere Uriols
Lluís Monfort
no era el jove que n'hi era
el just Fosalva
Fosalva
el que hi estava
el que hi estava endavant
i la Núria
i hi havia una altra persona
fins i tot
i que així
ja s'han
ja han fet
el possible
perquè en el polití municipal
no sortim
gens
ni mica
per res
sí que és veritat que a la ràdio
mai ningú ens ha dit res
aquí a la ràdio
sin embargo
mai ens han dit res
jo deia
jo no
a veure si és de l'Ajuntament
tocaran el croscó
i s'ha acabat
tocaran el croscó
i s'ha acabat
per sort en aquest sentit
no hem tingut mai problemes
escolta'm
i el ping-pong?
sí
el ping-pong és que
jo soc molt aficionat
ara mateix
avui vinc de jugar
i això que estic per operar
del G9
i m'han operat
del col
soc vellet
75 anys
i la diabètica és crònica
que deia
però
m'agrada
i l'Ajuntament
va acceptar
va comprar tres taules
i vam fer un programa
en el centre cívic
Salvador Espriu
durant tres anys
però era a les tardes
i a mi a les tardes
la diabètica
em deixava aixafat
i vas haver de deixar-ho
sé que des que venien
dos lleis
estan federats
i juguen
en Dani
i en Dani
i el cartero
i juguen federats
d'adults
i de joves
el Dani
vas aportar el teu oranet
ha sigut
una mica arran d'això
d'aquests tres anys
doncs avui
hem tingut el pla
de conversar una estona
amb l'arbre
Agulló i Guerra
una figura clau
en la lluita pacifista
i ecologista
al nostre país
conegut per la seva valentia
com a objector de consciència
durant el franquisme
l'arbre va enfrontar-se
al sistema militar obligatori
es va mantenir fidel
als seus valors
de no violència i justícia
també una trajectòria important
dins del moviment ecologista
amb Alnus
ha participat també
com dèiem
durant molt de temps
aquí a la ràdio
i hem volgut xerrar
una estona amb ell
acabem sempre el programa
amb una cançó
una cançó
que d'alguna manera
hagi determinat la vostra vida
tinc 10 segons
Sí
Enric
I tant
Bé, és per dir
un això
jo m'esc
Sant Justenc
total
i a l'Alcoyà
em va costar 7 anys
de pedra
la tal
al final
em vas canviar el nom
de Jordi a arbre
perquè Sant Jordi
Matamoros
em matava
i m'esc
molt de Sant Just
em va deixar 25 anys
i deixaré més
dels arbres aquí
per tant
som molt feliç
en Sant Just
jo no soc
qui diu
qui és
i qui no és
de Sant Just
però aquest programa
es diu
gent de Sant Just
i avui t'hem entrevistat a tu
per tant
vol dir que
com a mínim
una part del poble
considera
que ets de Sant Just
acabem amb Raimon
Jo vinc d'un silenci
la cançó que ens ha demanat
l'arbre
sí
que és un result
del meu sentiment
arbre gràcies
bona tarda
a tu
Antic i molt llarg
de gent que balsan-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen
mentre homes i dones
estan treballant
els petits tallers
a casa o al camp
jo vinc d'un silenci
que no és resignat
d'on comença l'horta
i acaba el secar
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal
qui perd els orígens
perd identitat
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent sense místics
ni grans capitans
que viuen
que viuen i moren
en l'anonimat
que en frases solemnes
no han cregut mai
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant
jo vinc d'un silenci
que romp la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida
que exigeix les coses
que li han negat
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
jo vinc d'un silenci
que no és resignat
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant