Title:

New Wave i synthpop 80s: de Bauhaus a Devo

## Visió general Programa 21 de Godiva Bonaparte dedicat a la **New Wave** i als inicis de la **música electrònica** i el **synthpop**. Un recorregut per clàssics dels finals dels 70 i els 80 amb comentaris àgils i humor àcid. ### Punts clau • **Eixos del programa:** de la foscor post-punk (Bauhaus, Killing Joke) al synthpop més popular (OMD, Dead or Alive), passant per pioners (Gary Numan) i transicions del punk a l’electrònica (Ultravox). • **Temes transversals:** adopció dels sintetitzadors, *mainstreamització* de l’electrònica, identitat i visibilitat LGTBI (Bronski Beat), i el pes estètic de la subcultura *goth*. • **To del programa:** divulgació musical amb **humor** i **nostàlgia**. > "Som atemporals... però a l'hora de la veritat mengem, caguem i fem pipi com tothom." > "Moltes gràcies per anar a veure els Air amb les vostres ulleres de pasta... Espero que se us clavin ben profundament al fetge... Moderns. De merda." ## El fil musical ### De la foscor post-punk al color synth • Bauhaus i Killing Joke obren amb un to **fosc i intens** propi del post-punk que alimenta la paleta de la New Wave. • Bronski Beat (“Smalltown Boy”) introdueix el vessant **emocional i identitari** del synthpop britànic. ### Pioners i transicions • Ultravox: de les arrels punk als **sintetitzadors** i produccions dramàtiques (“Dancing with Tears in My Eyes”). • Gary Numan/Tubeway Army: *proto-synthpop* i fredor maquinal (“Are ‘Friends’ Electric?”) que defineix l’ADN de l’electrònica pop. ### Del club al gran públic • Talk Talk (“It’s My Life”) i Robert Palmer (“Johnny & Mary”): **sonoritats modernes** que porten l’electrònica a l’FM. • OMD (“Electricity”): **sintesi melòdica** i experimentació pop; defensa apassionada del seu directe. • Dead or Alive (“You Spin Me Round”): **hit de pista** icònic del període. • The Psychedelic Furs (“Love My Way”): pop **new wave** de textures calidoscòpiques. • Propaganda (“Machinery”) i Devo (“Whip It”): toc **art-pop** i *new wave* nord-americana de tall irònic. • Tancament amb Boy George (“The Crying Game”): **balada emotiva** que serveix d’epíleg. ## Comentaris i detalls destacats ### Humor i context • Joc d’edats entre locutors, amb **nostàlgia** per l’era de pista i una mirada crítica al postureig. • Expansió d’OMD: *Orchestral Manoeuvres in the Dark* ("Maniobres orquestrals a l'obscuritat"), amb broma sobre el sentit literal. ### Temes clau • L’arribada dels sintetitzadors com a **trencament estètic** i sonor. • La New Wave com a pont entre el **post-punk** i el **pop electrònic**. • Visibilitat i narrativa queer al pop de sintetitzadors dels 80. ## Tancament • Cloenda amb referència al **temps** (“que no estigui plovent”) i felicitació nadalenca. • Sensació global: un viatge **curador** pels fonaments del pop electrònic amb comentaris que alternen crítica cultural i humor.

['New Wave', 'synthpop', 'post-punk', 'música electrònica', 'anys 80', 'Bauhaus', 'Killing Joke', 'Bronski Beat', 'Ultravox', 'Gary Numan', 'Talk Talk', 'Robert Palmer', 'OMD', 'Dead or Alive', 'The Psychedelic Furs', 'Propaganda', 'Devo', 'Boy George', 'The Crying Game', 'Sant Just', 'ràdio local']