que ja està preparat i que hi ha gent gran i les noves tecnologies. Molt bé, fantàstic. Doncs que anem rebint segons, just per dir adeu i que ens escoltem la setmana que ve. Molt bé, vinga, ens veiem.
La ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, plorant-te.
Bona nit, i amb els Black Keys, amb el seu Black Mat, hem començat aquest programa d'avui, que és el penúltim d'aquesta temporada, només ens queda el de la propera setmana, i ja marxem de vacances que estem desitjant agafar una miqueta d'energies noves.
amb aquest especial que avui us he preparat el 93 programa, que es diu Oh My God, més que res per la sorpresa meva quan vaig començar a investigar sobre aquest rock psicoactiu, aquest tast tan especial de grups actuals que amb les guitarres ens fan tocar el cel, pràcticament. Qui ve ara? Els Whitefield Brothers amb el seu Prolin. I si no, comproveu a veure si l'aviteu una miqueta.
Fins aquí el programa.
Bona tarda.
Sí, sí.
L'altre dia, la meva filla em va dir que no volia anar-hi, que no volia anar-hi, que no volia anar-hi, que no volia anar-hi, que no volia anar-hi,
No, no, no, no.
Sí, sí.
No, no, no, no.
On my belongings, my hope was put on. Under the bridge, asleep in the shade. All of the terrible choices that I made. Searching for light, gasping for air. Heartbroken and disrepair.
God may forgive me, but that's not enough. Cos I gotta live with myself till I'm dust. Just walk on by if you pass on the streets. Sometimes in battle it's best to retreat searching for life.
Bona tarda.
Doncs, head break in despair, in repair, el cor recuperant-se o arreglant-se d'alguna manera, no? Reparant-se dels down over back. Anteriorment havíeu sentit el Deep Meadow amb el seu Sleeper Silver Door i els Entrance amb el seu Green Reaper Blues.
Doncs això, una tormenta elèctrica preparada per aquest programa d'avui de temes bastant contundents i molt kaleidoscòpics. A veure què ens espera amb els Headless Bastards, amb el seu The Mountain.
Oh, you feel and you taste and you wanna go higher, so do you do. And so you peek into the mountain where your desire goes. Spilled blood on this place that only echoes through all through the days. And so you peek into the mountain where your desire goes. Oh, oh.
The weather's coming down Take it on down the line Oh, yeah Having the space to know The weather's coming down Take it on down the line
When you see the smoke, there's fire When you see the smoke, there's fire
The wind's coming down, take it on down the line. Oh, yeah, having the space to move on. The wind's coming down, take it on down the line.
I'll show you a peek into the mountain where your kids shine the most. Spilled fire on the spice that only echoes through the water of the day. I'll show you a peek into the mountain where your kids shine the most. Oh, have the space to know when it's coming down. Take it on down the line.
Bona tarda.
Back to the garden.
No, no, no, no.
Everybody has his body.
I've stood in line, it ain't my choice.
M'agrada molt.
M'agrada molt.
Out of my soul You were with me in the middle of the grave It wasn't for your love I leave yesterday But your words are frozen and they've been so cold
i la llibertat de l'estiu.
Don't you come and save me from the blues this sunny day. The devil's smile is charming and he's calling my name. Girl, you know that lust is my favorite game, yeah. Play with me.
Fins demà!
Oh, oh...
Sí, sí, sí.
Gràcies per atendre'ns.
Doncs se'ns ha anat una mica la mà i us he posat uns temes bastant llargs i, bueno, molt seguits. En tot cas, està bé per gaudir una miqueta de l'estil, el ritme i l'atmosfera que volem generar sempre en el nostre programa Godiu a bona part.
Acabeu de sentir els The Flying Eyes amb el Lay With Me, no, perdoneu, els Wooden Ships amb These Shadows, anteriorment els Flying Eyes amb el Lay With Me, els darrere eren els The Invaders amb el Spicing Out i Galaxy 500 amb el seu tema Strange i els Crystal Steels amb Future Folklore.
Queda poquet ja per acabar aquest programa, aquest número 893, que estem a punt d'arribar al cent, suposo que ja després d'estiu, ja ho celebrarem i farem una festa grossa. Però el que ens toca avui és acabar aquest programa de guitarres fusionades amb el rock, amb el funky, amb la psicodèlia i amb aquests ritmes tan hipnòtics. I també amb una carregada mala llet, com era al principi del programa, i que també acabarem una miqueta així.
Per parlar de mala llet i de càrregues elèctriques de guitarres, desenfrenades i de tot destripat, aquí els The White Stripes amb el seu Take, Take, Take i després el Jack White, un solo d'ell, amb el seu Lazareto. I tornem a parlar i m'acomiado.
To share enough was all that I needed. Well, then I felt the ease. But then I'm not too hard to please. I guess I couldn't come and greet it. And I was shocked to look up and see Rita Hayworth there in a place so seated.
Cate, Cate, Cate. I could not resist, I just had to get you close to her and that was all that I needed. I walked in a room around her table for a while and that was all that I needed. Then I said, I hate to fuck your man, fucking I am, you're on the ground and that was all that I needed.
I pressed her lips against a white piece of paper and that was all that I needed. And I saw what she wrote, my heart is in my mouth and that was all that I needed. And she handed it to me and I begged her if she could see that this was all that I needed.
Sí, sí.
The person after me, I need to go to sleep
No, no, no.
My veins are blue and connected to every single button and my brain is electric. But I dig glitches like the best of them. Y'all try but hold on up. Come on, my dear, I eat you up.
Bord rotten, bored rotten. Making models of people I used to know. Out of coffee and cotton.
No, no, no, no.
Música rock.
Doncs com que quasi no ens queda temps, ens acomiadem amb aquest tema del Jack White, la Zareto, fortíssim, l'últim estertor d'aquest llampec que es diu Godiva. Fins la propera setmana. Ens veiem a la mateixa hora i, els dijous, com sempre, a Godiva Bonaparte us esperem. Adeu i bona nit.
Pràcticament.