Title:

Punk anglès 75–78: clàssics, dones i arrels

## Resum general Programa especial sense Godiva: el presentador condueix un monogràfic sobre el **punk anglès (1975–1978)** i el seu llegat immediat. A través de cançons clau i comentaris, traça un recorregut per la primera fornada, les seves arrels en el *pub rock*, l’obertura a **veus femenines** i la **segona onada** més contundent, remarcant també el paper de figures com **John Peel** i (mencionat) **Tony Wilson**. ### Context i format • Emissió “solitària” i to desenfadat (Godiva és absent) • Selecció musical reproduïda des de *vinil* per ressaltar el **so analògic** ## Temes principals ### 1) Primera fornada (1975–1978): explosió i codis del punk • The Clash (“Janie Jones”) com a punt d’entrada emocional al moviment • The Professionals (ex-Pistols) i l’escena **fora de Londres** • Buzzcocks: introducció d’una veta **més melòdica** dins el punk • The Damned (“New Rose”): reclam de primer single punk gravat a Londres • The Stranglers: relació amb el punk tot i renegar-ne l’etiqueta; eslògan “**No more heroes**” com a declaració generacional ### 2) Ecosistema i indústria: John Peel i descobriments • The Adverts (“Gary Gilmore’s Eyes”): baix memorable (Gaye Advert) i la veu de TV Smith • Referència a les *Peel Sessions* i a la tasca de **John Peel** impulsant bandes emergents • Menció de **Tony Wilson** en el context d’un màxim relacionat amb les sessions ### 3) Segona onada i ampliació d’horitzons (1978 i més enllà) • The Undertones (“Teenage Kicks”): el propi Peel la va qualificar com “la millor cançó” enregistrada al seu estudi • The Boys (“First Time”): pont cap a noves fornades • Veus femenines i actitud: **Siouxsie** (etapa primerenca, abans del gir més misticista) i **Penetration** (“Don’t Dictate”) com a manifest ### 4) Arrels i eclecticisme • *Pub rock* com a gènesi del punk: **Eddie and the Hot Rods** i **Wreckless Eric** (balada punk; guitarres tipus *Rickenbacker*) • Reivindicació de l’**eclecticisme** del punk: melodia, energia i múltiples formes • **The Jam** (“In the City”): instantani urbà i joventut com a idea força ### 5) Segona onada més dura i pas cap al futur • **The Vibrators** i **Slaughter and the Dogs**: so més **contundent** • **Sham 69**: reordena la segona onada i la projecta cap endavant, amb to obrer i corejable • Tancament amb **Cock Sparrer** (“We Love You”): pont cap als **anys 80** i acomiadament emotiu dedicat a Godiva ## Moments destacats • “No more heroes”: consigna que sintetitza la ruptura amb mites del rock clàssic • *Peel Sessions*: via d’accés a l’estudi per bandes *underground* • Defensa del **so en vinil** i la textura analògica ## Cites > “No more heroes” > “Teenage Kicks, la millor cançó que [John Peel] mai havia enregistrat al seu estudi” ## Conclusions • El punk anglès va obrir portes a una **escena emergent** i diversa, trencant estètiques i jerarquies musicals • Les **dones** i el *pub rock* formen part essencial de la seva columna vertebral • La **segona onada** consolida i endureix el llenguatge, preparant el camí cap als 80 • El **so analògic** i els prescriptors (John Peel) van ser crucials per fixar aquest llegat

['punk anglès', 'primera onada', 'segona onada', '1975-1978', 'pub rock', 'vinil analògic', 'Peel Sessions', 'John Peel', 'Tony Wilson', 'The Clash', 'The Professionals', 'Buzzcocks', 'The Damned', 'The Stranglers', 'The Adverts', 'Undertones', 'The Boys', 'Siouxsie and the Banshees', 'Penetration', 'Eddie and the Hot Rods', 'Wreckless Eric', 'The Jam', 'The Vibrators', 'Slaughter and the Dogs', 'Sham 69', 'Cock Sparrer', 'Godiva Bonaparte', 'programa de ràdio']