a veure'l, perquè clar, ella no, dient, a veure, jo ajudo a persones que ja estan terminals, si és que no realment, diu, però una persona que es vulgui suicidar, ella no ho entén això, ui, li provoca un daltaballs impressionant, no? Déu-n'hi-do, eh? L'actriu es diu Jasmin Trinca, Trinca, però de debò que està molt bé, molt bé, ja dic, molt realista, molt, a veure, objectiva, molt freda des d'aquest punt de vista,
Perquè, bueno, és un debat que s'ha de fer i és un pas que s'ha de donar, també, no? Ostres, és que ja veieu, no?, les situacions que es plantegen, no? I, clar, el que fa veure, precisament, potser per donar més valor a això, és dir, mira, això sí, però, clar, amb el cas dels suïcidis, ostres, bueno, no sé. De debò val molt la pena. Doncs el veurem. Jaume, ens queden dos minuts i mig. Ens pots comentar el tren de nit a Lisboa, encara que sigui unes pinzellades, i la setmana que ve, rematem-ho? Bé, per mi una meravella. Aquesta és una pel·lícula que està ambientada...
gairebé en l'actualitat, però que, de fet, el protagonisme està en els anys de Lisboa, a Portugal, la revolució dels clavells. Llavors, és clar, vull dir, és allò d'agafar a tot un seguit de persones que van estar en la resistència...
i que van viure un seguit de vicissituds i que, en definitiva, t'interesses per aquestes persones per allò que van viure, però que, paral·lelament, el més interessant és que van provocar la revolució i, en definitiva, el canvi de la dictadura a la democràcia. Jo crec que això és el que més bo té, aquesta pel·lícula, amb quin respecte i amb quina...
qualitat humana, doncs, viuen aquesta experiència, aquestes persones que, evidentment, doncs, es van veure confrontats amb policies i persones de mal fer, no? Vull dir, ja sabeu què vull dir. Molt interessant, eh? El senyor...
El Jeremy Ayrods és un professor que s'escapa de l'escola perquè hi ha una noia que ell la salva al començar mateix d'excoïcidar-se, perquè després sabrem el per què, no?, va lligat amb la història, i llavors ell, com que la seva vida, allò que dèiem, ara potser és molt avorrit, no?, no sé, ho dèiem avui, i llavors, doncs, esclar, diu, oi, colluna noia, que
es vol suïcidar i l'he salvada. Això li dona ales, no? Li dona un plus a la vida, que no vegis. I la segueix fins a Portugal, vull dir que se'n va amb un tren de nit i allà representa que passa una època. Jo penso que també planteja una mica aquesta Europa moderna actual, no? Vull dir que sí, que una persona pot estar dues o tres setmanes fora de la seva feina habitual i a la recerca...
d'una constant que en aquell moment amb ell li interessa. Això també és un altre detall molt bonic. A mi em va agradar moltíssim, perquè de carn i ossos. A més, la ciutat de Lisboa. A més, la ciutat de Lisboa. És més preciosa. Jo hi he estat i moltes coses. Aquí vaig ser. Ens ha agafat el temps, com sempre. Tenim 5 segons. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
El Just a la Fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going to my life.
Smooth Jazz Club. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Sintonitzes, ràdio d'esperc, la ràdio de Sant Just. Llora que ho dic per tu. Ara escoltes ràdio d'esperc, sintonitzes ràdio d'esperc, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel
Juan Antonio Duro és el responsable de l'informe anual d'economia local i regional de les Tarres de l'Ebre presentat aquest dijous. Els indicadors donen senyals esperançadores, sobretot cap al final, ho van donar cap a finals de l'any passat. Que això al final tingui una concreció molt clara en el mercat de treball ja en aquests moments i molt contundent, doncs això ja és diferent.
Segons l'informe, hi ha tres potes que faran créixer l'economia ebrenca. S'espera un important augment del turisme, que es considera insuficientment explotat, es confia en una destacada recuperació del sector industrial i es preveu una millor evolució del consum privat, que ja es va començar a recuperar a finals de l'any passat. Els comerços de Barcelona no podran obrir finalment més festius de juliol i agost.
L'equip de govern no podrà tirar endavant la proposta després de la negativa dels socialistes de donar suport a la mesura. Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat. Això és perdre una votació i vaig a buscar soltos passejos o buscavots. Així no es construeix model, així no es pot esperar que el grup socialista doni suport a una proposta en absolut. Si volen parlar de model, nosaltres estem disposats a parlar de model, però de veritat. I ja els he dit que en l'àmbit comercial començant per congelar l'ampliació de metres de grans superfícies.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qualifica la posició dels socialistes d'equivocació. Jo crec que tenim un any complicat perquè serà un any en què tothom voldrà marcar posicions i fer d'oposició dura i demostrar que estan en contra. Però jo sempre dic, escolta, el que s'ha de vigilar i s'ha d'anar molt en compte és no intentar aturar la ciutat, que és una equivocació.
Trias va anunciar fa dos mesos un acord amb comerciants per modificar el calendari d'obertura que inclou ja obrir els comerços els matins dels diumenges de juliol i agost. Barcelona, sisena millor marca de ciutat del món. Segons el diari britànic The Guardian, el rànquing el lidera la ciutat nord-americana de Los Angeles, seguida de Nova York, Londres, París i Saúl.
Les 10 i 5 minuts de tot plegat en parlarem a la tertúlia amb Albert Sabater, director de Ràdio Tordera, Víctor Alexandra, escriptor, i Andreu González, escriptor. Més notícies del dia.
El jutge conclou que una pilota de goma va fer perdre l'ull a Ester Quintana, però diu que va ser per imprudència. El fiscal i el magistrat no es creuen la versió dels Mossos, però desestimen la petició de l'acusació particular d'endurir les penes. Interior remarca que les conclusions del jutge són indicis i no es poden considerar fets provats. Quintana recorrerà perquè considera que hi va haver intencionalitat. Laia Serra, advocada d'Ester Quintana.
Nosaltres sosteníem la intencionalitat d'aquest tret de bala de goma. Per què? Perquè els funcionaris policials tenen una formació molt rigorosa sobre l'ús d'armes, i no només això, sinó que la bala de goma no es pot disparar per error. Per què? Perquè la bala de goma s'ha d'introduir manualment a dins de l'abocatge de l'arma, amb la qual cosa només podia disparar amb la bala de goma si se li col·locava voluntàriament.
PSC i iniciativa demanen la dimissió del director dels Mossos, Manel Prat. Presó per 7 dels 16 integrants de la banda d'assaltants d'habitatges detinguts al Baix Empordà. Els altres 9 detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs. El jutjat els imputa 6 assalts, dos dels quals en grau de temptativa. Entre els robatoris hi ha el de Matadapera, el Vallès Occidental, on els lladres van ruixar les víctimes amb gasolina.
Les 10 i gairebé 7 minuts, Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya 2014. El bisbe sotafricà, també Premi Nobel de la Pau, va tenir un paper clau en el moviment per acabar amb la política de l'apartheid al seu país. Francesc Oms, conseller de la presidència. La menció és per la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions de les persones oprimides
des d'una evident integritat, un coratge i una capacitat certament excepcionals. Irene Rigau estudiarà la viabilitat i encaix del 25% de castellà a les aules sense alterar el funcionament dels centres. La consellera d'Ensenyament s'ha reunit amb les Ampes i els directors de les 5 escoles afectades per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Confirmarem si s'ha d'aplicar a partir del 2 de juny o podem aconseguir una aplicació més tardana.
A partir d'aquí hem d'analitzar les activitats pròpies del mes de juny i determinar què es pot fer que no alteri el bon funcionament del centre i l'evolució. El casc obligatori pels nens ciclistes a la ciutat a partir de demà. Fins ara només era obligatori les vies interurbanes. Demà entra en vigor la nova llei de seguretat vial que preveu també multes més dures per conduir begut. Més qüestions. El sector de la fruita seca reclama el manteniment dels ajuts i cobrar els pagaments endarrerits.
La Generalitat vol deixar de pagar a partir de l'any que ve els 60 euros amb què subvenciona cada hectàrea cultivada. L'Estat també vol reduir substancialment la seva aportació. Rafael Espanyol és responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos.
Ha arribat el moment que o aquest sector també s'ha mirat de fer alguna cosa amb els preus, perquè diem que estan com intervinguts, o això d'aquí no es pot aguantar, perquè el sector, tots aquests anys, des del 90 cap aquí, qui ha rebut més ajuts ha sigut la part comercialitzadora, doncs diríem les parts d'indústria i tot, i el que ha rebut menys ajuts és la part del paisatge, que s'ha quedat amb molt poca cosa, i aquí ja s'ha trencat la cadena.
La desaparició de les abelles amenaça la producció de melons, índries, préssecs o ametlles. I així fins al 70% de consum humà, segons un informe de Greenpeace. El sector dels apicultors denuncia que la mortalitat d'abelles se situa entre el 20 i el 40% en el conjunt d'Espanya. Una mortalitat que s'explica sobretot per l'ús d'insecticides i per l'aparició de la vespa asiàtica.
Alliberen 1.200 elevins de barbs i vagres a quatre rius catalans com a prova pilot de cria en captivitat. S'han alliberat a l'Ebre, al Noguera Pallarès, al Segre i a la Conca del Llobregat. Jordi Ruiz és el subdirector general d'activitats cinegètiques i pesca continental.
Des del Departament d'Agricultura volem fer dues coses. Primer, començar a treballar amb espècies que comencen a tenir problemes de conservació i, en canvi, comencem a veure que hi ha gent d'altres països que comença a manifestar interès per algunes espècies autòctones de Cyprinia. Per tant, és un doble interès, un interès de conservació de l'espècie i un interès possible de desenvolupament turístic i econòmic en el futur.
Més coses, imputat l'exdirector de bànquia en posta per la fallida de la cooperativa de l'Aldea. Així mateix, l'Ajuntament del Montsià es presentarà com a acusació particular després que ho hagi acceptat la jutgessa del cas. En posta ràdio, Manel Ramon. La titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa ha imputat l'exdirector de l'oficina de bànquia d'en posta, Antonio Farnos, com a cooperador necessari de l'exgerent Daniel Ferrer en el cas de la fallida de la secció de cràdit de la cooperativa de l'Aldea.
D'altra banda, la jutgessa de Tortosa ha acceptat que l'Ajuntament de l'Aldea és personi com a afectat en la causa. L'alcalde de l'Aldea ho explicava d'aquesta manera. Estos 4 i pico de milions d'euros que actualment estan engarjolats són objecte i objectiu que l'Ajuntament de l'Aldea, per mig d'aquesta acció judicial, pugui arribar a bon port. I bon port seria el retorn d'estos estalvis.
Cal recordar que l'Ajuntament de l'Aldea, a qui se li havia acceptat per sonar-se en qualitat d'afectat en el procediment, ja havia denunciat l'entitat per estafa. Ingressa a presó l'exdirigent d'Unió Democràtica, Vicenç Gabaldà, condemnat pel cas Pallarols. L'Audiència de Barcelona va decretar l'empresonament de Gabaldà després que el govern espanyol li denegués l'indult.
També està pendent d'entrar a presó l'empresari Fidel Pallarols. Tots dos estan condemnats a set mesos de presó per falsedat i frau en ajudes destinades a cursos de formació ocupacional. La Generalitat indemnitza el propietari de la Monumental de Barcelona per la prohibició dels toros.
El govern reconeix una indemnització de 330.000 euros al grup Balanyà per la prohibició de les corrides de toros. Considera que l'empresa té dret a una compensació pels danys provocats i per l'increment dels costos de manteniment. Presentat el cartell d'interludi al Festival de Música de Calonge al Baix Empordà, que es farà aquest estiu. Manté la col·laboració amb el Festival Pròxims amb actuacions dels principals artistes del pop independent català. Ràdio Palamós, Carles Ribes.
Roger Mas, Pascal Comelada i Pau Riba, Mishima, el trio format per Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, La Llaia, Stan Steel o la principal de la Bisbal són alguns dels caps de cartell del Festival de Música de Calonja Interludi que se celebrarà aquest estiu al castell medieval d'aquesta localitat empordanesa. Quarta edició de la renovada proposta Interludi i 47 entregues ja d'un dels festivals musicals més antics de la Costa Brava. Albert Fort és el director d'Interludi. El festival intenta apostar
Cada vegada intentarà fer coses més singulars. Creiem que és un festival únic amb pop independent a la Costa Brava. Una nit poder gaudir de sis grups de pop independent de primer nivell nacional no tenen cap altra dels festivals i això en treia en pit. El primer tastet del festival serà aquest dissabte amb la Musicletada, una ruta amb bicicleta per diversos paratges de calonja amb degustacions de vins i les actuacions de Joan Colomo i Vicky Mel, entre d'altres.
Mataró comemora el centenari de la mort de Frederic Mistral, poeta provençal. La capital del Maresme celebra fins al 16 de maig unes jornades internacionals dedicades al Premi Nobel de Literatura en Llingua Occitana. Mataró Ràdio, Elisabet Solsona.
Els actes s'inclouen en el marc de la commemoració de l'any Frederic Mistral a Catalunya i Occitània i tenen especial interès a Mataró per la rellevant implicació de la ciutat en els orígens de la relació de Mistral i la renaixença de la llengua i literatura occitana amb Catalunya. L'objectiu dels actes és, segons un dels organitzadors, Jaume Bellvair, donar a conèixer el paper de Mataró en la història i la divulgació de la pròpia figura de Mistral.
L'objectiu és aquest, de donar a conèixer aquest paper que va tenir un grup de mataronins en un fet tan destacat a nivell nacional. Aquest divendres se celebra la conferència inaugural a Can Palauet i anirà a càrrec de l'occitanista mossèn Jordi Passarat, majoral del Felibritza i membre de l'Acadèmia de Jocs Florals de Tolosa. Esports amb bàsquet, la Bruixa d'Or està jugant a aquesta hora a Manresa contra el Gran Canària.
31a jornada de la Lliga CB, partit vital per als del Bages, que si no guanyen consumaran matemàticament el descens de categoria. Doncs en aquests moments el tercer quart perden per 51 a 64. Futbol, el Nàstic sabrà demà com es resol el partit contra l'Atlètic Balears.
El Tribunal Administratiu de l'Esport farà públic si manté o bé rectificar la decisió de retirar els tres punts de la victòria al Nàstic per alineació indeguda del porter Tomeu Nadal davant l'equip mallorquí. L'última jornada de la Lliga de Futbol, la primera, jugarà en horari unificat diumenge 18 de maig a les 7 de la tarda. El Barça tancarà la competició rebel l'Atlètic de Madrid i potser amb el títol en joc, mentre que l'Espanyol jugarà al camp del Real Madrid. Els horaris poden variar si finalment no hi ha res en joc en aquests partits.
La meteo. Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cruz, molt bona nit. Hola, bona nit. Demà tindrem un temps molt semblant al d'avui. Això vol dir que de matinada i fins a primera hora del matí hi haurà alguns núvols alts que deixaran el cel entre poc i mig nubolat, especialment cap al sud del país.
però al llarg del matí minvarà la nuvolositat, s'imposarà el sol i les temperatures demà tornaran a superar els 20 graus a tot Catalunya. Poden fregar els 24-25 a litoral i atenció a les comarques de Ponent perquè els valors més alts podrien arribar fins als 30 graus. A la tarda creixeran nubulades al Pirineu on és possible que pugui gaudir algun ruixat a força i llat. I deu menys tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Notícies en xarxa. Edició NIT. Un temps d'informació i anàlisi a la xarxa.
Passa un minut d'un quart d'onze, temps de diàleg, temps de reflexió que fem avui amb Víctor Alexandre, escriptor, que és als estudis de Cugat.cat a Sant Cugat del Vallès. Molt bona nit. Hola, bona nit. Amb Andreu González, escriptor també, que és als estudis de la xarxa Barcelona. Molt bona nit. Molt bona nit. I Albert Sabater, director de Ràdio Tordera i periodista, que és als estudis de Ràdio Tordera a la comarca del Maresme. Molt bona nit.
Hola, bona nit. Doncs senyors, primer tema damunt la taula, aquest manifest que s'ha fet públic avui o poques hores abans que comenci d'aquí una mica més d'una hora aquesta campanya electoral de les eleccions europees i 24 hores després que ahir...
a la Moncloa el president del govern espanyol rebés els grans empresaris per parlar-los dels riscos del procés sobiranista català. Doncs avui han estat totes les cambres catalanes, han estat també 17 organitzacions empresarials, pràcticament totes les patronals catalanes excepte
foment del treball, les que han subscrit de manera clara, directa, el dret a decidir en un manifest que s'ha fet públic, en aquest manifest del FARC, que s'ha fet públic al FARC de Sant Sebastià Palafrugell. Víctor, Alexandra, com ho veu tot plegat?
M'ha agradat molt el discurs que ha fet aquest senyor. Com se diu el portaveu? Francesc Planes. Ah, això Francesc Planes. M'ha recordat el senyor Grífols, quan va fer el seu discurs també, per la claredat i la contundència en què s'ha expressat, sobretot quan diu ens provoca amb preocupació la intolerància i la ignorància. I tot el que ha dit abans també ha estat esplèndid. Ha recordat que des de la mort d'en Franco Espanya no dialoga.
Jo crec que ha estat una magnífica resposta de l'empresariat català aquest discurs que va fer últimament el Mariano Rajoy, dient que la majoria dels catalans estan en contra del dret a decidir, i malgrat que tots sabem que això es va aprovar amb el 80% del Parlament de Catalunya.
De fet, només cal mirar què sumen Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya i la CUP, i ja està, no cal res més. Però, en tot cas, és el trident espanyolista qui està en minoria, qui està en contra dels drets més elementals, oi? De manera que la posició de l'empresariat em sembla oportuna, esplèndida,
I jo crec que el govern espanyol està convençut, per això fa aquest discurs, està convençut que el procés cap a la independència és fruit de la crisi. Per això Mariano Arjoy confia que quan la crisi s'acabi s'acabarà el procés independentista i carrega els naulers, diguéssim, a...
la qüestió política, és a dir, seria el culpable d'això, seria el president Mas, que per desviar l'atenció sobre el tema de les retallades, doncs aleshores s'hauria tret de la màniga el tema de la independència. Però també hem pogut escoltar Antoni Obat, que és el responsable de la SECOT,
Com deia que justament aquesta falta de diàleg porta a una tensió que més aviat el que està fent és posar fre a aquesta reactivació econòmica, no?
el procés de la independència evidentment que hi ha factors econòmics en tots els factors econòmics hi són sempre les revolucions no es fan asseguts en un sofà és a dir, mentre la gent està confortablement asseguda costa molt moure-la però hem arribat aquí encara que no hi hagués el tema de la crisi si no hi hagués hagut el tema de la crisi dirien que és per l'escalfament del planeta que ens ha escalfat el cap
I el canvi climàtic ha escalfat el cap dels catalans i aleshores s'han tret això de la màniga. És a dir, sempre hi hauria una excusa. No volen assumir que Catalunya ha fet una presa de consciència profunda i que sempre cal que hi hagi una conjuntura en un moment determinat. Sempre han de confluir una sèrie de circumstàncies. I la crisi ha influït, però no és el tema. Jo m'he expressat moltes vegades en aquest sentit. Jo no vull la independència per ser ric. Jo vull la independència per ser lliure.
Em sembla un dret bàsic. La riquesa o pobresa és al marge de la llibertat. És com gestiones la llibertat que aleshores tindràs més sort o menys sort a la vida. Però una cosa és el dret inalienable a ser lliure i l'altra és la gestió de la llibertat. Albert Sabater.
Amb aquesta notícia, i també la que comentàvem de Rajoy, posa de relló, penso una cosa, que és, venen eleccions i els polítics, d'alguna manera, posen en entredit el seu pes dintre de la societat, de la seva credibilitat. A veure, ens hem de posar al costat d'un empresari...
per d'alguna manera, no dic vendre, però sí posar a manifest el que pensem. Què vol dir això? Jo penso que sí, que en part si ho fan és per alguna cosa, tant per una banda com per l'altra, que potser sí que és cert que potser el polític ara no està massa ben considerat i un empresari, no sé jo si està ben considerat, però si més no té el seu mèrit de en molts casos haver aguantat la crisi,
probablement són el contacte directe que pot tenir el ciutadà a trobar o no trobar feina, i sens dubte són persones influents, encara que siguin persones individuals, són persones amb una influència important, el que pensi l'empresari o en aquest cas un president d'una cambra o els del Consell d'una cambra, així com diferents patronals tenen una certa influència.
Penso que els polítics, com sempre, busquen aquestes tranyines possibles per poder enviar el seu missatge. Jo, en el cas, per exemple, del meu poble de Tordera, hi ha poques empreses grans o influents, però n'hi ha una de molt gran, que és Inditex.
I aquí tenim molt clar qui remena les castanyes i quina tendència política, si més no, en aquest assumpte del dret a decidir, que no s'ha pronunciat, no se sap res, però, esclar, és important que els petits, que aquestes cambres catalanes diguin alguna cosa, no? No, no se sap res, però, vaja, Inditex, i hem de mirar, deu ser l'empresa número 1 de les primeres més grans empreses espanyoles en projecció internacional, no?
Però no surt a la foto de Rajoy, per exemple. No hi era, evidentment que no hi era. Evidentment que no hi era. També es va notar l'absència, per exemple, a la fotografia de Rajoy d'ahir del senyor Lara, que sí que s'ha pronunciat obertament al voltant d'aquesta qüestió, però tampoc era en aquest dinar a la Moncloa. És el propietari del diari La Razón, no? Jo crec que ja... Andreu González, endavant. Indirectament. Ho fan cada dia, no?, això de pronunciar-se sobre aquesta qüestió.
Jo volia dir també que em sembla una notícia excel·lent perquè, precisament, aquesta teoria que el procés sobiranista català és una bogeria del president Mas es desmunta veient que hi ha al darrere les organitzacions empresarials, les cambres de comerç, els sindicats, perquè l'UGT i Comissions Obreres també recordem que hi són al darrere.
També una cosa important d'això, jo crec que és que quan es diu l'amenaça que faci figa perquè ells volen fer negoci i tal, i llavors es veuen compromesos, jo vull dir que en part això que es diu el boicot futur, el boicot futur en part ja hi és.
És a dir, hi ha empreses, em consta, m'ho han dit, que tenen el 93 de Barcelona i ja se l'han canviat per un 902 i que han perdut contractes. És a dir, que això, i tots hem vist això de si vol caba no català, el pot comprar no sé què. És a dir, que el buicot ja hi és i fa temps.
Estem a les portes, com deien, d'unes eleccions on cada persona, cada ciutadà és un vot. El fet d'actes com avui posa de relleu o no que l'opinió o la influència dels empresaris no és exactament la mateixa que la d'un ciutadà de peu?
Home, a veure, no necessàriament el col·lectiu d'empresaris, hi ha molts col·lectius a la societat, concretament a la nostra, la catalana, doncs que poden, no deixen de ser àrees d'influència o tenen capacitat d'influir en l'opinió pública o bé, com deien ara, és veritat, no sé si era l'Albert o l'Andreu que parlava de bé, al capdavall un empresari és un vot, no?, en definitiva, aquesta persona.
Però és veritat que, abans d'exercir aquest vot, tot el que diuen el ressò mediàtic, els altaveus que tenen sempre al seu voltant, en un sentit o en un altre, tenen una capacitat d'influir. Una altra cosa és que ho aconsegueixin o no. Per això també no ens enganyem. Per això s'han posicionat tots públicament i han fet aquest manifest, perquè som conscients que té una força, no?
Bé, jo no sé, crec que la posició... És que, com que hem estat un país que... Catalunya ha estat un país que durant molts anys es definia evitant definir-se...
Això ha desaparegut i de cop i volta tothom s'ha hagut de definir. Aquells que estaven molt còmodes en la indefinició, doncs això s'ha esveït. I aleshores, esclar, siguis empresari, per descomptat els polítics, però siguis empresari, els empresaris s'estan...
Es veuen obligats a posicionar-se i a decidir a quina banda estan. O estan a favor de la independència o estan en contra. Al mig no, perquè no hi ha lloc pel mig. I aquest és el drama d'algunes persones i d'alguns col·lectius. Però benvinguda sigui la fi de l'ambigüitat i per fi clarifiquem les coses, oi?
Sí, però que dóna la sensació que potser podíem pensar que als empresaris es podria aplicar allò de qui més té, més poté a perdre el que té, no? Sí. Però, per altra banda, també dius, home, si són empresaris, són persones emprenedores, són persones que es miren el futur, potser amb uns ulls diferents, amb ganes potser de millorar el seu actual estat, potser...
Bé, és important conèixer el seu punt de vista, em refereixo, no? Per tant, penso que sí, que els polítics s'han d'acompanyar d'aquest col·lectiu, que com dèiem, vots són pocs, però penso que sí que en general la societat té en compte el que pensen.
Sí, jo volia dir que em quedo amb una frase que és que l'empresariat no pot estar en contra del poble i que em sembla molt intel·ligent i que la lligo amb una de Jamones José Lito que deia que en una Catalunya independent ells voldrien també vendre pernils aquí a Catalunya. I nosaltres menjar-los segurament. Albert Sabater, Víctor Alexandre, Andreu González, en continuem parlant de seguida.
Abona't a una temporada de somni al Palau de la Música Catalana.
Què fa la Unió Europea per tu?
Europa garanteix uns drets fonamentals a tota la seva ciutadania i vetlla perquè es respectin a tots els estats de la Unió. La ciutadania europea t'ofereix uns drets específics. Coneix-los i exerceix-los plenament. Dret a serveis bàsics com ara la llum, gas o aigua a preus assequibles.
La Unió et protegeix de pràctiques abusives. Com a ciutadà o ciutadana europea, tens dret a uns serveis de gas i electricitat a preus assequibles i està ben informat per poder comparar els preus i canviar de proveïdor d'energia quan ho decideixis.
La legislació de la Unió especifica que el canvi s'ha de dur a terme en un màxim de tres setmanes. Tens dret a estar protegit contra les pràctiques comercials enganyoses o deslleials. També tens dret a reclamar. I el teu proveïdor d'energia té dos mesos com a màxim per atendre la teva reclamació.
Pots recórrer al Síndic de Greuges de Catalunya per a la resolució alternativa de litigis. La legislació europea obliga els estats membres de la UE a protegir els consumidors vulnerables i a lluitar contra la pobresa energètica. També tens dret? Està informat de la manera de millorar l'eficiència energètica de la teva llar i de passar les energies renovables.
Aquest espai sobre els drets compartits europeus és una producció de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya per a la representació de la Comissió Europea a Barcelona. Drets de la ciutadania europea. Coneix-los. Exerceix-los.
A xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Edició nit.
Un temps d'informació i anàlisi a la xarxa.
Són dos quarts d'onze, un temps d'anàlisi que estem fent avui amb Albert Sabater, director de Ràdio Tordera, Andreu González, escriptor, i Víctor Alexandre, escriptor, que és als estudis de Cugat.cat. El control tècnic a Sant Cugat hi tenim a Letícia Martín i a Barcelona a Paco Escribano. El jutge del cas Esther Quintana ha dit avui que no es creu als Mossos d'Esquadra i ha afirmat que només una pilota de goma...
va poder causar la lesió que li va fer perdre l'ull. De tota manera, no vol endurir l'acusació. El fiscal i el magistrat, però, diuen que va ser per imprudència. En canvi, Esther Quintana hi veu...
Més que imprudència hem pogut escoltar la seva advocada que ha dit que recurreria a aquesta decisió i alguns partits de l'oposició, concretament PSC i Iniciativa, ja han demanat aquest vespre la dimissió de Manel Prat, el director dels Mossos. Andreu González, com ho veu tot plegat?
Bé, el senyor Manel Prada és un supervivent, ja fa moltes legislatures que corre per allà pels Mossos. Malauradament el cas de l'Esther Quintana no és un cas aïllat perquè entre els anys 2007 i 2012 hi ha hagut sis ulls a Catalunya que s'han perdut i després altres policies també amb les pilotes de gom arreu de l'estat han causat fins i tot morts, no?
Tot apunta que, aviam, és que això és una cosa que s'hauria d'eliminar el més aviat possible. Em penso que hi ha directives europees ja per suprimir-les i... De fet, estan suprimides a Catalunya ja des de fa unes quantes setmanes perquè es va arribar a aquest acord. El que és perillós és que dintre de la policia jo crec que...
en tots els col·lectius hi ha actuacions irregulars o que se surten dels límits i que el mateix col·lectiu afectat hauria de ser el primer interessat a aclarir els fets perquè l'ombra del dubte no s'estengués al conjunt del cos. Albert Sabaté.
Sí, una mica penso... També hi ha la figura dels Mossos, que penso que en aquesta situació, no sé si ha quedat una miqueta desvalguda o no, però sembla que tota la culpa sigui dels Mossos i de la seva manera d'actuar, quan potser també haurien de tenir en compte els radicals, que normalment apareixen en aquestes manifestacions i que també tenen, penso que, una part important de culpa, i aquí ningú en parla, ni ningú els busca, ni se'n deman explicacions. També cal afegir que, evidentment, el procés, que en aquest cas concret de l'Esther Quintana, tot plegat, va anar molt malament, vull dir,
i s'anunciava una cosa, en realitat resulta que al cap de poques hores s'havia de canviar aquest comunicat, i aquí hi ha hagut tota una sèrie de regularitats que penso que sí que cal demanar explicacions, però clar, el jutge parla d'intencionalitat quan jo en tot cas entenc que el mosso que va disparar o no va disparar no crec que ho fes per fer malbé el dull d'una persona que passava per allà.
Si es manté el cas com està ara mateix, la pena serà d'entre 1 i 3 anys de presó. Si es transforma en un cas de sumari, es passaria a ser un delicte imprudent i la pena podria arribar a ser d'entre 6 i 12 anys de presó. Píctor Alexandre.
Sí, no s'ha de satanitzar els Mossos, perquè ja sabem que els partits utilitzen aquestes coses per fer llenya, no?, en determinats moments i tal. A veure, hi ha actuacions dels Mossos que són brillants, magnífiques, esplèndides, i altres que són mal guanyades i que són negatives i que han sortit malament i tal, no? Aquesta és una que és profundament negativa. N'hi ha d'altres bones...
Una cosa no treu l'altra. Ara, com que parlem d'un cas en concret, que és aquest tema específic, a mi, sincerament, no m'acaba d'agradar aquest eximent que hi veu el jutge en el comportament dels policies. Per què? Home, és que diu que va ser una actuació imprudent i desproporcionada, però no intencionada.
Bé, això caldria aprofundir-hi. Perquè, home, a veure, jo crec que quan fas mal a algú sense voler és perquè has comès un error, oi? Això és evident. És a dir, que quan algú t'ajuda a clavar un clau a la paret i tu t'equivoques i amb el cop de martell li piques el dit en lloc del clau, home, doncs aquí t'has equivocat.
I quan tanques la porta del cotxe i allà hi havia una mà entremig, t'has equivocat i, per tant, però no hi havia intenció de fer mal. Ara bé, quan tu carregues, com deia una senyora abans, poses una pilota de goma en una escopeta i dispares unes bales de goma...
Aquí no s'hi val dir, ai, això m'ha escapat, eh, és que jo no volia fer-ho. Jo crec que una escopeta amb bales de goma és un arma, i un arma no és un plomall. Per tant, aquestes armes estan pensades, cal tenir en compte una cosa, per a distàncies que no siguin inferiors als 50 metres. Perquè si es disparen amb una distància inferior...
Aquestes bales es converteixen en una arma letal, mortífera, és a dir, poden causar la mort o poden causar lesions cerebrals. Recordem, jo ho recordo perquè la meva filla era allà en aquell moment, l'any 99, a la Universitat Autònoma de Vallaterra, quan Aznar va visitar la universitat.
I va haver-hi allà un merder terrible, va entrar la policia al campus, la policia espanyola al campus, i va començar a disparar bales de goma a una distància inferior als 50 metres. Allò va ser un escàndol brutal.
És a dir, són armes, i les armes, quan és la llei qui les utilitza, les ha d'utilitzar amb mesura. Després veiem les imatges, que és veritat això que deia l'Alberta, que hi ha gent, hi ha aquests que porten llambordes, no?, i gent, manifestants que porten llambordes, sigui del que sigui la manifestació, i comencen a agredir...
o a destruir coses al marge de la reivindicació de la manifestació. I no estem demanant als Mossos d'Esquadra més del compte?
Home, en quin sentit? Comparant-los amb altres policies que hi ha en països democràtics, evidentment, per descomptat. No, però no és dolent, això, en el fons. És a dir, que una societat sigui exigent amb la seva policia, no catalana, el que sigui, és bo. El principi amb el qual neixen els Mossos, jo recordo els principis que havia parlat del president Pujol, era d'una policia que fos emblemàtica, modèlica, i certament les bases que s'havien posat allà eren aquestes. Després, això s'ha anat perdent.
Però també la situació els ha superat, penso jo als Mossos, eh? O sigui, si mirem els darrers cinc anys i comparem amb els deu anteriors, el nombre de manifestacions i la intensitat de les manifestacions penso que no té res a veure. I sobretot l'agressivitat, jo torno a insistir en el cas dels radicals, i de la, no sé, fins a quin punt d'activar la corda en aquestes situacions fins a produir-se un error, evidentment, eh? I estic d'acord que potser sí que hi ha aquesta intencionalitat o no, però penso que tot plegat precipita que succeixin aquests errors.
Sí, els antisistema hi són, i són un problema no català, són un problema internacional. I que és un problema relativament nou, perquè anteriorment no existia aquesta violència, si volem dir-ho així, a les manifestacions. Però aquí jo crec que hi tenen molta responsabilitat justament els que convoquen les manifestacions.
Tampoc no s'hi val. Jo convoco una manifestació, però quan hi ha problemes, això ho hem fet aquests, no som nosaltres. Quan hi ha hagut a vegades reivindicacions salarials i temes d'aquests o dels sindicats, i hi ha hagut tots aquests, com es diuen això, els piquets, i violents, certament violents i coactius, home, no s'hi val. No s'hi val fer un discurs quan entrevista una emissora de ràdio o una tele, no?,
I després dir que tu no tens responsabilitat amb allò. Si tu convocues una manifestació, tu tens el teu propi servei de seguretat. I quan et desborda, doncs és quan ha d'intervenir la policia. Però qualsevol problema de tipus de sang que es produeixi, té responsabilitat el que convoca. Això ho ha d'assumir. És que si no, tothom es renta les mans i no s'hi val, oi?
Hi ha un petit detall que volia dir, tornant al cas de l'Esther Quintana, és que el que diu el jutge és que és una actuació imprudent, no dolorosa, i això vol dir que no és amb voluntat de fer mal. Podríem dir, home, és una obvietat que no li volien treure un ull, no? Clar. És clar.
Sí, però no intencionar de dir, home, faltaria més, clar, no, només faltaria això, no, però clar, quan dispares un arma, jo comprenc que el policia aquell és un número, quan li diuen dispareu, i dispara, ell no dispara perquè sí, no pot disparar si no rep l'ordre, però qui dispara és algú que està per damunt d'ell i que ha de saber, ha de mesurar si allò es pot fer o no es pot fer. Ara, també ens hem de trobar en situacions d'aquestes, certament, quan algú està llançant
llambordes i coses d'aquestes, doncs és fàcil criticar-ho, no? De dir, prengueu mesures. Home, i el sentit com ho és marxar d'allà.
També amb les ombres que hi ha i amb les versions contradictòries que hi ha hagut, tampoc no sabem si va ser un descontrolat que va decidir disparar, no ho sabem. Clar, és que potser la senyora Quintana marxava, passava per allà o marxava, jo no sé què feia allà aquella senyora, però en tot cas no llançava allà amb bordes. Encara que marxis, si la pilota surt disparada, i toca on toca, i t'ha tocat, i normalment a vegades toca el pobre que menys culpa tenia, no?
Però no s'ha de satanitzar la policia per això, ni ells s'han de sentir satanitzats. Ara, quan es produeix un cas concret, s'ha d'analitzar aquell cas al marge d'altres circumstàncies. I ells no han d'adoptar una posició victimista, ni l'oposició ha d'utilitzar això per fer sang contra un cos que, en definitiva, és emblemàtic a moltíssimes coses. Són cinc... Endavant, endavant.
No, no, anava a dir que està molt bé tot. Penso també la part positiva és que hi hagi aquesta transparència, que l'assumpte no quedi allò aparcat, com podria passar amb moltes altres coses, sinó que se'n vagi parlant. Tot i que penso que fins a cert punt els mitjans de comunicació tenim part de culpa que quan hi ha una actuació dels Mossos se'n parla molt, es reprodueixen les imatges, potser també la pròpia ciutadania...
No sé si té un punt de morbositat o no, però hi ha un cert interès, no?, en veure imatges, en saber exactament què va passar, convidats amb mil programes, mil entrevistes, que potser altres errors, potser més transcendència, no han estat tractats igual. Però això que es passen les imatges i se'n parla molt no és només en els casos dels Mossos, és en molts temes
de la societat actual que la tenim constantment en els mitjans de comunicació, no? Sí, fixa't si és diferent la policia catalana, per exemple, a l'espanyola, que tot això, ara estem parlant d'aquesta actuació policial i d'altres casos que han sortit...
En el cas de la policia espanyola, tot això normalment no ho trobem. Quan aquell xicot, el Rafael Martín, va ser apallissat i, a més a més, insultat de manera racista, cada l'an de mierda, i amb puntades de peu al camp del Mestall, al camp del València, per dur una estelada...
aquells agents de policia no estan davant d'un tribunal és a dir, no ha passat absolutament res i el senyor que va dir catalanes de mierda aquest senyor l'han fet cònsul en un altre país és a dir nosaltres com a mínim la nostra policia quan comet un error doncs la portem als tribunals els agents que hagin comès un error se'ls jutja la impunitat absoluta de la policia espanyola és esfereïdora
Sí, sí, diu molt, penso, eh?, de la classe política també i de l'esperit crític de la pròpia societat i els mitjans de comunicació espanyols. Exacte, exacte. I ara el que sí també volia dir és que els Mossos tenen un cas també molt difícil de resoldre, que és el cas Terrassa, eh?, el cas de la dona de tot per aguda. No sé, sembla que és un cas molt difícil perquè ja fa més d'una setmana que ja estan investigant i... És d'aquí el piagot, eh? Sembla mentida com pot ser tan difícil de resoldre això, no ho sé.
Sí, realment és per portar... Sí, sí, llàstim que la senyora Agueta Cristi no pugui treballar-ho, eh? Fan referència al cas de l'agressió al primer secretari del PSC, Pere Navarro. Sí, de fet, escoltem, la rendibilització política d'aquest fet, que és absolutament trivial i banal, perquè de testimonis que hi havia, però que no es volen implicar, perquè allò és molt català, això de dir, a mi no m'emboliguis, eh? A mi no m'emboliguis.
Però el que vam veure, que no era ni tan sols una bufetada, ni una galtada, va ser un... Just va fregar la cara i no va ser un acte de violència, perquè la gent ho va veure i si no s'hauria notat molt més. I la prova és que el senyor Navarro estava després allà tan tranquil. Home, quan et dono un cop de puny estàs violentat, ja no estàs igual...
És a dir, la instrumentalització política de tot això em sembla molt greu. Però una cosa és ja només això, perquè a més cal tenir en compte el senyor Navarro, tenint en compte el discurs que fa, tremendista, el que era normal és que l'endemà mateix o aquell mateix dia anés a posar la denúncia, perquè les oficines dels Mossos estan obertes els diumenges, no cal esperar el dilluns, eh?
Doncs ell, el diumenge al matí, el primer que fa és concedir entrevistes de ràdio explicant que bé, que a Catalunya hi ha una fractura social i que hi ha violència. I a la tarda, aleshores, pensa potser que vagi a la policia a denunciar-ho. Però fruit de la pressió que s'havia creat. És a dir...
No és només això el que és greu. Jo crec que el que és greu és que menteixi vilment dient que a Catalunya hi ha una fractura política que està provocant actes de violència. Això és molt greu quan justament la societat catalana és una de les més cíviques que hi ha a Europa. Falta un minut per tres quarts d'onze. Desmond Tutu guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014.
El clerc sud-africà va tenir, recordem, un paper clau en el moviment per acabar amb la política de l'apartheid al seu país l'any 1995. Després del final de l'apartheid, el president sud-africà, Nelson Mandela, recentment traspassat, el va anomenar president de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. Albert Sabater.
Home, encara que el conseller em digui que no, resulta bastant sospitós que una persona de consens, una persona conciliadora com ella, sigui estat ara guardonada amb el Premi Internacional de Catalunya. Bé, a mi em sembla molt bé, evidentment és una persona que mereix tots els reconeixements, i bé, tinc ganes, no sé si ha fet declaracions ja, perquè és un personatge que no es mossega la llengua, si ve a recollir el premi, a veure què dirà.
Sí, sí, que vindrà, ja està confirmat que serà aquí a Barcelona per recollir aquest premi. A primers de juny. A primers de juny. Doncs pot ser interessant el que digui.
Víctor Alexandre. A mi sí, estic d'acord amb l'Albert. Em sembla molt... Una magnífica decisió, tenint en compte el personatge. Segur que, com diu ell, com diu l'Albert, hi ha una coincidència absoluta amb la situació que estem vivint i el premi per aquesta persona. Jo crec que és un model a seguir per a tots aquells pobles...
que no veuen reconeguts els seus drets, és un home que no li ha tremolat el pols en defensa dels negres de Sud-àfrica, però ell sempre va demanar, i això enllaça molt amb el tema català, va demanar que no caiguessin en provocacions. Perquè quan el feble cau en provocacions, la provocació del fort...
és precisament el feble qui veu penalitzat el seu comportament, i no passa el forn, no? I nosaltres que estem en una situació en què ara, a partir d'ara, viurem, ja les estem vivint, però viurem encara moltes més provocacions, no hem de caure en elles i no ens hem de distreure i seguir pel camí recte, no? Però, a més a més, hi ha una cosa molt interessant, i és que, això recordo que Desmond Tutu havia dit...
i podia ser vàlid també en el seu moment, quan hi havia violència al País Basc, amb el tema de l'ETA, que tots els experts internacionals diuen que, evidentment, aquests conflictes s'han d'acabar en una taula de negociacions, i el govern espanyol sempre s'hi ha negat. Si no vol dialogar amb Catalunya, menys amb el tema del País Basc, oi? I justament era Des Montutú qui deia que el que té valor, el que té mèrit, és pactar amb l'enemic,
perquè amb els amics s'estableixen acords, però amb els adversaris, deia ell, doncs s'estableixen pactes. De manera que el que té mèrit és pactar amb un enemic, que és el que a Espanya sempre s'ha negat a fer amb el tema del terrorisme, per exemple, i no dialoga, com deien els empresaris, no dialoga, i aleshores Des Montutú és un bon referent que ha utilitzat el govern de Catalunya en aquest sentit. Andreu González, també en fa una lectura interna d'aquest Premi Internacional Catalunya?
Sí, diguem-ne, suposo que tothom quan sent Desmond Tutu pensa immediatament en Mandela, no? I són en gran mesura els artífecs que s'acabés a la part hate. Llavors, és clar, Sud-àfrica és un país on, quan pensem en la conquesta dels drets civils... Un país on ahir va haver-hi eleccions.
un país on hi va haver eleccions, i per el senyor Rajoy és el lloc on Espanya va guanyar el Mundial de 2010, però per la majoria de la gent és un lloc on va haver-hi una segregació racial bestial durant molt temps. En catalans? Sí.
I el país també molt important per la història de l'Índia, perquè és on va tenir Gandhi una mena d'epifania en el moment que el van fer fora d'un vagó de tren, també per segregació racial. Llavors va decidir canviar la seva manera d'actuar i començar a lluitar pels drets dels ciutadans que estaven també a l'Índia patint segregació racial.
Passen tres minuts i mig de tres quarts d'onze i aquest vespre hem pogut escoltar la consellera d'ensenyament dient que estudiarà la viabilitat de l'aplicació en l'últim mes del curs del 25% de l'horari en castellà imposat a cinc escoles pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per veure si és possible fer-ho sense alterar el funcionament dels centres ni afectar l'avaluació dels alumnes.
Que estudiarà la viabilitat, Víctor Alexandre, vol dir que la consellera està fluixant veles? No ho sé, jo li demanaria que, no ho sé, no ho sé, perquè no n'estic dintre del seu cap, no sé com pensa, però... O pensa que n'ha de fluixar?
Jo crec que no, crec que no ha de fluixar. És que aquesta situació és malaltissa. Aquest estat en què vivim constantment, aquest haver de fer una despesa tan gran d'energia, intentant ja no aconseguir noves fites, sinó simplement defensar les que teníem, les competències que tenim. És a dir, quan vius immers en un atac constant, en una persecució constant per part del govern espanyol,
Això no dir prou és malaltís, perquè aleshores l'únic que estem fent és fer voltes dintre del mateix pot, no? És a dir, no sortim d'allà dintre. I per tant, doncs busquem que dintre d'un sistema que no controlem nosaltres, que és el sistema espanyol, nosaltres trobarem la manera que ens escoltin i aleshores aconseguim allò que volíem, si és literalment impossible, perquè jutge i part són la mateixa entitat. I aleshores l'única manera que tens de fugir d'això
i no haver de recórrer a instàncies espanyoles que sempre dictaminaran en contra teva, és sortint del sistema espanyol i creant el teu propi sistema. Això és el que és adult, això és el que és madur. A veure si ho fem d'una vegada i deixem de perdre el temps i tanta energia en coses inútils.
Demà entra en vigor també la nova llei de trànsit, una nova llei de trànsit i seguretat vial que porta algunes novetats importants que entren en vigor. Per exemple, que els ciclistes i acompanyants menors de 16 anys hauran de portar obligatòriament el casc per vies interurbanes i se'n recomana l'ús també per vies urbanes. I que utilitzar un detector de radars, els avisadors, que estan tipificats com una infracció,
serà sancionat a partir d'ara també amb 200 euros i una retirada de 3 punts del carnet, a part que s'incrementen les condemnes per totes aquelles causes de mala conducció producta de les begudes i de les drogues. Albert Sabater, com ho veu tot plegat?
Bé, molt bé, jo penso que d'entrada... I a més a més també que si no portes la cadireta per al nen, també et poden immobilitzar el vehicle. Clar, és que em sembla, jo trobo que potser va tard i tot, no? En moltes d'aquestes mesures, per exemple, el cas dels radars, potser dius, escolta'm, les xifres parlen cada any.
d'una reducció de la mortalitat a les carreteres, penso que gran part d'aquest èxit, penso que és dels radars, perquè d'alguna manera, almenys parlo per mi mateix, que quan veus que hi ha un avís de radar, ja no dels que acaben una parella, sinó simplement amb la senyalització, vas molt més en compte, i penso que per aquí s'ha reduït moltíssim. I pel que fa a les bicicletes, que també soc força usuari, penso que aquí ha arribat un moment que...
La bicicleta ha deixat de ser un mitjà recreatiu per ser un mitjà de transport. Els usuaris de bicicleta demanem sovint respecte, que la carretera, que la gent ens avanci, guardant una distància, però nosaltres també hem de posar de la nostra part i penso que el casc és que no entenc com es pot circular, ja sigui per vi interurbana com per vi urbana, sense casc. Ja no parlem de beure alcohol, perquè és que, escolta'm, si vas per la carretera, com a mínim has de anar així.
Perdoneu-me una pregunta, perquè hi ha una cosa que no entenc d'aquesta normativa que sortit o que faran, que jo no tinc bicicleta, diu que diferenciaran entre el que és la bicicleta de plaer, és a dir, per anar de passeig, la persona que va de passeig amb la bicicleta, o la bicicleta que és una eina de treball o de missió. Què vol dir de missió?
Potser refereixen a missatgers. Hi ha algú que està treballant, si és missatger, no? Sí, sí, sí, està treballant. Haurem de preguntar-ho als que han redactat aquesta llei, aquest terme concret, perquè en aquest moment crec que no sé si som capaços d'aclarir-ho. Policies amb bicicleta, també. O missioners.
Els veig ara ja... Jo n'he vistos, eh, a l'Hospitalet. Hi ha hagut policies amb bicicleta, ara no ho sé. Fent ús d'aquella ironia fina dels escritors que en tenim dos en aquesta tertúlia. Andreu González, què anava a dir? Qualsevol mesura que impliqui cinturó als cotxes, casca a les motos, hi ha un tipus de conductor X que sempre els sembla malament. A mi sempre em sembla bé perquè sóc un conductor molt prudent.
Però és clar, el mal tipus de conductor.
La prudència, la conducció, la prudència en aquesta tertúlia sempre sol ser una virtut, més enllà de dir les coses clares, com han fet avui també els nostres tertulians. Aquí per acabar, els volem demanar que ens recomanin, com sempre, la lectura d'un llibre. Albert Sabater, des de Tordera, què ens recomana?
Bé, doncs estic a mitges amb un llibre a Sant Jordi, sempre demano per Sant Jordi que em regalin llibres per anar a la platja, amb tot el respecte per als autors i pels llibres. Però ja és hora d'anar a la platja? Home, tampoc per banyar-se, però sí per anar a la platja, i tant. I el de Xavier Bosch, l'Eufòria és el darrer que ha tret d'aquesta trilogia, un llibre en principi d'acció, però que fa reflexionar sobre els mitjans de comunicació i la seva responsabilitat. És interessant, Eufòria.
Prudència, eufòria, Víctor Alexandre, des de Sant Cugat. Sí, jo recomanaria la resistència catalana, Barcelona 1713-1714, de l'historiat d'Otuar Puig, on, per cert, surt un Joan Catà, un valent del 1714 que va resistir fins al final.
Sí, aquest llibre explica al fil parlanda quines van ser les vivències del setge burbònic que van patir entre el juliol del 1713 i la batalla final. És a dir, que tot el que va passar, els debats que hi havia interns entre si resistir o rendir-se...
i amb els temes de la fam i de la religió que hi havia pel mig. I, a més a més, hi ha un tema, hi ha un capítol interessantíssim, que és quan mor a Anglaterra la reina Anna, i les esperances dels catalans estan posades en Jordi I, que és el seu successor, perquè és favorable a la causa dels catalans. Però l'ajut de Jordi I arriba massa tard.
Vull recomanar el Ministeri d'Incultura a la recerca d'un kit nacional d'en Andreu Pujol Mas.
Un llibre molt interessant perquè parla d'això, de com hauríem de tenir el que tenen altres països fet en la llengua pròpia de Catalunya, és a dir, un cinema, una premsa del cor, una música banal, i que jo ara, amb la meva filla gran, que comença a escoltar coses d'aquestes, tipus la voz kits, és clar, només ho pot fer en espanyol.
La presència en català és exactament zero. En canvi, països realment on funciona la probabilitat lingüística del tipus bèlgica, doncs n'hi ha dues edicions, una en herlandès i una altra en francès.
Albert Sabater, director de Ràdio Tordera, Víctor Alexandre, escriptor que ens ha parlat des de Cugat.cat i Andreu González, escriptor que ho ha fet des dels estudis de la xarxa a Barcelona. Moltíssimes gràcies, molt bona nit, fins a la pròxima. Bona nit. Demà a la tertúlia ens acompanyaran Manel Ramon, director d'Emposta Ràdio, Mònica Sabata, presidenta de la Fosir i Miquel Portaperal és articulista. Ens retrobem a les 10 puntualment. Molt bona nit a tothom.
La xarxa de comunicació local. Érem, som, serem. Del 1714 a avui. Quan es parla dels exiliats catalans, tothom recorda la darrera guerra civil.
Però aquell drama tan sols va ser la confirmació que la història tendeix a repetir-se, ja que abans, el 1714, va haver uns altres exiliats catalans. Jordi Mata, escriptor i assessor històric del tricentenari. La derrota contra les trupes burbòniques no només va provocar l'abolició de les institucions catalanes, sinó també l'exili de milers austracistes que es van escampar per les possessions que formaven l'imperi dels Habsburg. Algunes d'aquestes eren a Itàlia, en concret Sicília i Nàpols,
I a Sicília i a Nàpols els va tocar el rebre quan va esclatar una nova guerra entre Felip V i Carles VI, aleshores emperador i en altre temps rei dels catalans amb el nom de Carles III. En 1734, aquelles terres italianes van ser ocupades per l'exèrcit del monarca Borbó. 20 anys després, al seu primer exili, els austriacistes refugiats en aquells regnes van haver d'iniciar un nou èxode, ara vers Viena.
D'altra banda, a la capital imperial es va tancar el Consell d'Espanya, que governava aquells i altres territoris d'Itàlia. De cop i volta, l'administració va deixar de pagar sous i pensions. Per solucionar la situació de centenars de famílies sense ingressos, la Cambra Imperial va decidir enviar els exiliats hispànics al venat de Temesvar,
un territori recentment conquerit a l'imperi otomà, que avui es reparteix entre Sèrbia, Romania i Hungria. Temesvar tenia moltes potencialitats agrícoles, però aleshores era una àrea d'aigua molls on hi havia malalties endèmiques, com el paludisme. Entre el 1735 i el 1738, uns 800 exiliats hispànics, la majoria catalans,
van ser confinats en aquella regió on se'ls va adjudicar una nova colònia que van anomenar Nova Barcelona, a la Conca del Danubi. Es tractava de crear una nova pàtria per als exiliats amb unes característiques que l'acostarien a les ciutats de l'imperi. Però el projecte va acabar fracassant per múltiples motius. Errors de planificació, insalubritat del territori, edat avançada dels exiliats i impediments físics a molts dels seus pobladors.
A tot plegat que l'afegiri un nou conflicte entre aturs i austríacs i la propagació de la pesta. Prop de la meitat dels colons van morir en aquella experiència. Els supervivents, uns 347 segons els càlculs més fiables, es van desplaçar a Buda, l'actual Budapest, o a Viena.
Avui, aquella ciutat s'anomena Srenjanin i pertany a la República Autònoma de la Voivodina, a Sèrbia. De rastres a l'estat de catalans allà n'han quedat ben pocs. El seu llegat més evident, sembla, és el poble de Perlev, d'uns 4.000 habitants dins el municipi de Srenjanin. L'origen del topònim estaria relacionat amb el nom d'un general català de l'exèrcit imperial, Francesc Avilana Perles, fill de Ramon de Avilana Perles, un dels ministres més influents de l'acord de Carles VI.
La xarxa de comunicació local. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bona nit, us parlem. Quim Mortí, Maria i Josep Guitart. Les cambres de comerç i les patronals tret de foment del treball es comprometen amb el dret a decidir. El jutge conclou que Esther Quintana va perdre l'ull per una pilota de goma. Interior diu que són indicis. Presó provisional per al veí de Matarol Maresme, detingut per la seva presumpta relació amb la mort de la seva exdona.
Esports en bàsquet, la bruixa d'or ha consumat el descens en matemàtic de categoria en perdre 65-95 davant el Gran Canària. I l'última jornada de la Lliga de Futbol a primera jugarà en horari unificat diumenge 18 de maig a les 7 de la tarda.
Les cambres de comerç i les patronals dret de fomentar el treball es comprometen amb el dret a decidir. En un acte, el far de Sant Sebastià i el franc al Baix Embordà donen suport al procés endegat pel Parlament amb el compromís de respectar el que decideixi el poble de Catalunya. Domènec Espavaler, president de la Cambra de Comerç de Girona i Jaume Plana de la Federació d'Organitzacions d'Empresarials de Girona.
Afirmem que cadascú, des de la seva responsabilitat assumida, fem nostre el compromís d'acceptar i fer costat a la decisió que prengui el poble de Catalunya, perquè volem contribuir al progrés i al benestar de la nostra societat. Aquesta porta tancada ens comporta una creixent defacció ciutadana i empresarial. No és qüestió d'uns quants il·luminats i un tema passatger...
PIMEC, SECOT, fent que fins a una vintena d'organitzacions empresarials han fet costat a totes les cambres de comarç catalanes.
El jutge conclou que una pilota de goma va fer perdre l'ull a Ester Quintana, però diu que va ser per imprudència. El fiscal i el magistrat no es creuen la versió dels Mossos, però desestimen la petició de l'acusació particular d'endurir les penes. Interior remarca que les conclusions del jutge són indicis i no es poden considerar fets provats. Quintana recorrerà perquè considera que hi va haver intencionalitat. Laia Serra, advocada de Quintana.
Nosaltres sosteníem la intencionalitat d'aquest tret de bala de goma. Per què? Perquè els funcionaris policials tenen una formació molt rigorosa sobre l'ús d'armes, i no només això, sinó que la bala de goma no es pot disparar per error. Per què? Perquè la bala de goma s'ha d'introduir manualment a dins de l'abocatge de l'arma, amb la qual cosa només podia disparar amb bala de goma si se li col·locava voluntàriament.
PSC i iniciativa demanen la dimissió del director dels Mossos, Manel Prat. Irene Rigau estudiarà la viabilitat i encaix del 25% de castellà a les aules sense alterar el funcionament dels centres. La consellera d'ensenyament s'ha reunit amb les Ampes i els directors de les 5 escoles afectades per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Confirmarem si s'ha d'aplicar a partir del 2 de juny o podem aconseguir una aplicació més tardana. A partir d'aquí hem d'analitzar les activitats pròpies del mes de juny i determinar què es pot fer que no alteri el bon funcionament del centre i l'evolució. L'ensenyament també ha confirmat que la setmana que ve presentaran els recursos de casació.
Més coses, els comerços de Barcelona no podran obrir finalment més festius de juliol i agost. L'equip de govern no podrà aprovar l'ampliació horària després de la negativa dels socialistes de donar suport a la mesura. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha qualificat la posició dels socialistes d'equivocació. Jo crec que tenim un any complicat perquè serà un any en què tothom voldrà marcar posicions i fer d'oposició dura i demostrar que estan en contra...
Però jo sempre dic, escolta, el que s'ha de vigilar i s'ha d'anar molt en compte és intentar aturar la ciutat, que és una equivocació. Trias va anunciar fa dos mesos un acord amb comerciants per modificar el calendari d'obertura que incloia obrir els comerços els matins dels diumenges de juliol i agost.
I abans d'acabar, dir-vos que han decretat presó per al veí de Mataró a la comarca del Maresme detingut per la seva presumpta relació amb la mort de la seva exdona. El jutge ha decretat presó provisional per l'home de 46 anys detingut diumenge com a sospitós de matar la seva experilla i fer-ne desaparèixer el cos. El jutge subratlla que hi ha indicis delictius. Contra ell hi ha més. Hi ha risc que marxi i no se'l pugui jutjar. La separació es va produir un mes abans de la seva desaparició.
Benvinguts! Un dia més arriba aquest programa produït per Constantí Ràdio, per les emissores de la xarxa, dedicat a tots aquells que sempre pixeu fora de test. Arriba l'hora del cel obert.
Saben el tanto, s'ha de pixar dintre, ja ho diuen. Sempre m'ho deien a casa meva, que si no després queda tot fet un drap brut. Bé, deixem-ho córrer perquè avui el cel obert...
És el dijous i, com cada quinzena, repassarem l'agenda de concerts. I avui ho farem de manera monogràfica, perquè d'aquí ben poquet, els dies 16 i 17 de maig, arriba un dels adeviments musicals més importants de les comarques del Camp de Tarragona i també de Catalunya Sencera. Estem parlant de la Fira de Música al carrer de Vilaseca.
Fins demà!