De més nivell. De més nivell, de més... Sí, com el tal joveneta, evidentment... No, no, no, res a veure amb l'explotació de persona, res a veure amb persones que les posen en aquest ambient, protsenetes i tal. Exquisita també l'actuació policial, perquè al vell mig de tot això hi ha una investigació, eh? Exquisit, eh? Això sí que m'ha semblat genial...
Ja la veurem, ja la veieu. L'estrenarà, no? Sí, sí. Home, jo aquest home ho veig tot, aquest home. Intento veure el màxim perquè és magnífic, eh? És molt bo, és molt bo. Hi ha un musical que es diu 8 Mujeres, del François Oson, que heu de veure, eh? Sí. Magnífic. Amb Catherine Bené Fital. Sí. I canten totes elles, jo fan de conya.
De fet, la pel·lícula té molt a veure amb la pel·lícula de Luis Buñuel, Bel de Jurt. És una mica això. El que passa és que aquí és molt joveneta. Aquí és molt joveneta, allà és una burgesseta, acomodada, que diu que m'haig de divertir, perquè això és més avorrit que allò. I en canvi aquí és com ella entra i investiga, troba, la mare ho sap, en fi, hi ha tota una història prou interessant. Molt bé, vinga.
Molt bé, això tant, una bona recomanació. Sempre que amb Francesc Oson sempre és bo. Doncs bé, doncs hem fet ja temps. Home, avui encara ens queden 30 segons per parlar. Sí, encara podem dir alguna cosa més, perquè avui és que hem fet allò de temps. Ens podem acomiadar tranquil·lament, un per un. Ens veiem pròximament. Lourdes, també. Doncs vinga. Fins la propera. Que vagi molt bé.
Adéu-siau. I que sempre siguin les rebudes tan bones com avui. Exacte. Tranquil. Ara vénen els petons, Jaume. Adéu-siau. Adéu-siau.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Sintonitzes l'àdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espen, 98.1. Ràdio d'Espen, 98.1. Ràdio d'Espen, 98.1.
Debí llorar y ya ves casi siento placer. Debí llorar de dolor por vergüenza tal vez.
Debí sufrir el bochorno de tu insensatez. Pero ya ves, ya apenas estoy triste y sola. Y es que sufrir sin razón es fugaz padecer.
Yo comprendí tu traición como un simple revés. ¿De quién jamás podrás saber cuánto cariño soy capaz de ofrecer? Debí llorar, pero pensé, ¿por qué? ¿Por qué?
Debi llorar y ya ves que así siento placer. Debi llorar del dolor con vergüenza tal vez. Debi sufrir el bochorno de tu insensatez. Pero ya ves
Y apenas estoy triste y sola. Y es que sufrir sin razones fugas padecer. Yo comprendí tu traición como un simple rebelde.
de quien jamás podrás saber cuánto cariño soy capaz de ofrecer. Debí llorar por ti.
Benvinguts, bona nit al 52, programa Godiva Bonaparte de la vostra ràdio preferida.
Yo te recuerdo cariño Mucho fuiste para mí Siempre te llamé mi encanto Siempre te llamé mi vida Hoy tu nombre se me olvidó Se me olvidó que te olvidé Se me olvidó que te dejé
Lejos, muy lejos de mi vida Se me olvidó que ya no está Que ya ni me recordará Y me volvió a sangrar la herida Se me olvidó que te olvidé Como nunca te encontré Entre las sombras escondidas
Fins demà!
Fins demà!
Yo te recuerdo cariño Mucho fuiste para mí Siempre te llamé mi encanto Siempre te llamé mi vida Hoy tu nombre se me olvida Se me olvidó que te olvidé Se me olvidó que te dejé Lejos, muy lejos de mi vida
Se me olvidó que ya no está, que ya ni me recordará y me volvió a sangrar la ría. Se me olvidó que te olvidé y como nunca te encontré entre las sombras escondidas y la verdad no sé por qué se me olvidó que te olvidé.
A mi canal, ahora se mordí.
Se me olvidó que te olvidé, enorme tema del grandíssim Bebo i del Cigala, cantador framenco. Suposo que ja intuïo una mica la temàtica d'avui, un programa que mig estic improvisant però que trobo que és necessari bàsicament perquè mai en aquesta ràdio crec que es toca aquest pal i sobretot perquè és un homenatge a Paco i Lucía
I m'he intentat o intentaré treure un mantell musical de diferents maneres de sentir el flamenc. No totes tenen per què ser el palo antic de tota la vida, sinó també el jazz pot entrar i formar part d'aquest gran gènere. Continuem amb el grandíssim Enrique Morente. Això sí que és puro flamenco. Prieste.
¿Quién te escribirá, quién te escribirá
Canciones de amor Cuando yo sea señor Al final Y mi cuerpo en la camilla Blanca de un camino
Fins demà!
Quien te escribirá canciones de amor? ¿Quién disparará
a la flecha que los hombres sigan a través de tu gracia cuando yo sea señor
Música Música
Llévame a los campos.
Fins demà!
Fins demà!
La vida de los santos Siempre confundiendo El calendario solao
Quien te escribirá canciones de amor.
Y hasta los rayos del tren me han hecho llorar tan cerca el uno del otro como quisieran, quisieran. Se alargan y no se pueden y no se pueden tan...
Dicen mil cosas para mil enamorados. Y la fuente está contando...
El ruiseñor se calla, abierta estaba la rosa con la luz de la mañana tan roja, de sangre tierna que el rocío se averaba. Tan caliente sobre el tallo que el abril se hace y quemaba la narra, como de luz abierta estaba
Cuando yo sea señor al final, mi cuerpo en la capilla blanca de un camino donde tu sacerdote por ti y por mi rezarán.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. ¿Quién te escribirá canción?
¿Quién te escribirá canciones?
No, no, no...
Fins demà!
Mi pena más grande, Vidalita, porque va por dentro. Mi pena más grande, Vidalita, porque va por dentro.
I en ella te canto, Vidalita, el dolor que siento. I en ella te canto, Vidalita, el dolor que siento.
Ya se secó el arbolito donde cantaba el pavo real
Ya se secó el arbolito donde cantaba el pavo real. Ya se murió mi sinacría.
Ya no la vuelvo a ver más, ya se secó el arbolito donde cantaba el pavo real.
Anoche mientras dormía, anoche mientras dormía, ver cansancio fatigao.
No sé qué sueño dorado cruzó por la mente mía. Soñaba que te veía y que me estabas mirando
Y yo te estaba contando mi día triste. Muy triste y que desapareciste. Ya al despertarme llorando.
Fins demà!
Fara mi mal.
Doncs ja ho ha dit ella, la gran Maite Martín, amb aquest gran tema que acaba de sonar, Videlità, i davant d'aquesta selecció d'avui jo crec que s'obren les paraules i la passió per parlar per bocadills i per tots nosaltres. Doncs en la meridia del programa d'avui qui toca el grandíssim Paco de Lucía, homenatge sentidíssim per ell.
Tu eres el aire que mi me llevo. Arboraya,
Fins demà!
Canatera, canatera, canatera.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Limpiaba el agua del río como la estrella de la mañana. Limpiaba el cariño mío la manantía de tu fuente clara.
Bona nit.
Yo tecé mi brazo al hombro Si un brillo de luz de luna Iluminaban tus ojos
Fins demà!
Si tú soy yo fuera, así tú ni estás verde, toda la noche estaría muere, que muere, muere, que muere. Toda la noche estaría muere, que muere, muere, que muere, muere, que muere.
Luz del alma mi adivina, que a mí me alumbra mi corazón. Mi cuerpo le recamina, porque de ti lleva la ilusión. Ay, como el agua, como el agua, como el agua. Ay, como el agua.
I com l'agua I com l'agua I com l'agua
Doncs sí, acabeu de sentir també el clàssic i el grandíssim tema del gran Camarón de l'Isla. Un homenatge a Paco i Lucía. Sense Camarón no tindria sentit perquè ja sabeu que vam fer moltíssims LPs junts entre ells aquest tema. Continuem ara amb Miquel Poveda, Ojos verdes.
Apoya en el quicio de la mansería, miraba abrirse la noche de mayo.
Pasaban los hombres y tú sonreías hasta que a tu puerta paré mi caballo. Serrana, me das candela y te doy este clave.
Ven a tomarla a mi labio que yo fuego te daré. Baje del caballo de cerca de mí y fueron dos verdes luceros de mayo tus ojos a mí. Ojos verdes
Verde es como la albahaca. Verde es como el trigo verde y el verde, verde limón. Oh, verde, verde y con
Un brillo de faca que se anclava y toma en mi corazón. Pa' mi ya no hay sol, lucero ni luna. No hay más que un oso que mi tia soy. Ojos verdes, verdes como la albaca.
Verde es como el trigo verde, y el verde, verde es mi mundo.
Vimos desde el cuarto anunciar el día y sonar al alba la torre la vela.
Fins demà!
Fins demà!
Verde es como el trigo verde y el verde verde limón. Oh, verde, verde y con brillo de paca que se han clavadito en mi corazón. Pa' mí ya no hay soles, luceros ni luna. No hay más que unos ojos que mi día son.
Verde, verde como la albahaca, verde como el trigo, verde y el verde, y el verde, verde limón.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
La sonrisa en la boca, el mar vivo en la mirada, con su misterio de olor. Hasta que tú no llegaste a la tierra no lo fue.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ni los planetas hoy giraron ya su tiempo.
No llegaste a la tierra, no era redonda, ni los días alcanzaba sin tu percepción.
Fins demà!
Doncs com us heu quedat? Jo congelada i enorme, enorme. El tema del grandíssim José Mercé, acompanyat pel Juan Carlos Romero i el Tino Di Geraldo. I ara passarem a la parella Almita, Alita, que va trencar en els anys 60-70 amb el flamenc clàssic per donar-li un gir de 90 graus. Juntament també amb Camerón.
amb el nostre homenajat d'avui. L'Ole i Manuel Alba Molina.
Lomo del aire, la luna camina hasta la azotea de Alba Molina. Niña de los ojos grandes, ojos grandes de itana. Se me cayó un alfile, alfilo de
Si me lo quieres tú coger, clavármelo en el cielo antes del amanecer.
La niña se sienta y juega en la cuna con los arfileres que perdió la luna. Con ese arfiler me haré una guitarra con cinta sola y cuerda de pelota. Me lo colgaré luego en bandolera con un arfiler.
Detrás de una nube la luna escuchaba la voz de la niña y se enamoraba, se enamoraba. Y como soy galandrina, soy galandrina, soy galandrina,
Entraré por la ventana de Alba Molina. Y como soy ruiseñora, soy ruiseñora, soy ruiseñora, le cantaré una nada antes de ahora.
La niña y la luna se quedan dormidas juntas en la cuna.
Doncs anava al penúltim tema d'aquest programa d'avui, especial, dedicat a Paco i Lucía i, com us he dit, Alba Molina, Loli i Manuel. I per finalitzar l'últim tema, un regalàs també per part d'una altra lady, una dama del flamenc. Maite Martín, hago contigo. Bona nit, us estimo molt i és un plaer fer aquest programa per tots vosaltres.
Fins demà!
Hace falta que te diga que me muero por tener algo contigo y es que no te has dado cuenta de lo mucho que me cuesta ser tu amigo. Ya no puedo
Fins demà!
Necesito controlar tu vida, saber quién te ama y quién te abriga. Hace falta que te diga que me muero por tener algo contigo. Y es que no te has dado cuenta de lo mucho que me cuesta
ser tu amigo ya me quedan muy pocos caminos y aunque pueda parecerte un desatino no quisiera yo morirme sin tener algo contigo
Ya no puedo continuar así espiando tu llegada día y noche adivinando. Ya no sé con qué inocente excusa pasar por tu casa y ya me quedan.
Muy pocos caminos, y aunque pueda parecerte un desatino, no quisiera yo morirme sin tener algo contigo.
Són les onze. Són les onze.
Notícies en xarxa. Bona nit, us parlem. Quim Mortí, Maria Josep Guitart. La nova llei catalana de governs locals planteja que 31 municipis nous s'integrin a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fumaran un fil a la represa de les obres de l'estació de la Sagrera, que estaven pràcticament aturades. Barcelona supera per primer cop els 7 milions i mig de turistes el 2013.
Esports, el Barça de bàsquet guanya 93-73 endavant el Fenerbahçe Turc i pràcticament s'assegura l'accés a costa final de l'Eurolliga. I el capità del Força Lleida, José Simeón, recau d'una pobalgia i és baixa per jugar demà a la pista de l'Orense.
Els Consells Comarcals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es reivindiquen en el tràmit parlamentari de la nova llei catalana de governs locals. Fins a 31 municipis es deixaran al seu Consell Comarcal per formar part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És el que preveu la nova llei catalana de governs locals. Escoltem Josep Balbé, president del Consell Comarcal del Barcelonès, i Joaquim Balcera, del Baix Llobregat.
Això ens fa pensar que l'autèntica motivació, més enllà de la previsió de no superposició de consells comarcals en àrees metropolitanes, no rau d'aquests criteris enumerats en aquest avantprojecte, sinó d'una voluntat política que, legítimament, només faltaria, pot exercir el Parlament de Catalunya i el Govern. Proposem, per tant, el manteniment íntegre de la comarca del Baix Obregat i l'establiment d'una mena de règim
que la llei pugui recollir específicament aquesta convivència desitjada en l'àrea metropolitana de Barcelona i altres corporacions locals com la Diputació. Avui han començat al Parlament les primeres del mig centenar de compareixences que es faran sobre el text.
El Ministeri de Foment ha reprès les obres de l'estació de la Sagrera de Barcelona. Segons Edif, aquesta setmana s'estan executant els treballs previs per iniciar la següent fase d'excavació. L'alcalde Xavier Tries ja va anunciar que els treballs se'n reprendrien abans del 15 de març, després de reunir-se amb el ministre Andisenda Quisadal Montoro i la ministre de Foment Anna Pastor.
La recuperació econòmica no comportarà més ocupació i consum com a mínim fins a finals d'aquest any. Així ho assegura Foment del Treball en Ramon Avell i és el president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de la Patronal Catalana.
Això a finals de 2014 es començarà a reactivar i que el 2015 ja es pot traduir en un escenari que realment arribi a la població. I que no se'ns estronqui, que no hi hagi algun esdeveniment extraordinari que pogués posar fre en aquesta recuperació, que és molt suau i que l'hem de minar entre tots. La patronal reclama que es continuï amb les reformes estructurals per consolidar el creixement.
L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès es mostra satisfeta amb el pla urbanístic que ordenarà el parc de l'Alba a Cerdanyola del Vallès i que finalment