Title:

Nit de versions: Bowie, Cohen, Stones i més

## Resum general Programa dedicat íntegrament a **versions**: clàssics del pop/rock repensats en clau indie, folk i electrònica suau. Selecció curada amb un to **relaxat** i atmosferes minimalistes. > «El programa d’avui va dedicat a les versions.» ### Tema central • Relectures de grans temes (Bowie, Cohen, Stones, Joy Division, Blondie, The Cure) per veus i bandes alternatives. • Predomini d’arranjaments **acústics, dream-pop i downtempo**, amb espais per al dub i l’electrònica subtil. ## Versions destacades i estil • **TV on the Radio – “Heroes” (David Bowie)**: obertura èpica en clau art-rock, textura densa i contenida. • **Keren Ann – “Hallelujah” (Leonard Cohen)**: versió de folk alternatiu, íntima i serena, amb èmfasi en la melodia. • **Pau Ballbé – “All Is Full of Love” (Björk)**: *folk* minimalista que depura l’original electrònic fins a l’essència. • **Cat Power – “(I Can’t Get No) Satisfaction” (The Rolling Stones)**: lectura gairebé **irreconeixible**, molt despullada i hipnòtica. • **Soap&Skin – “Voyage, voyage” (Desireless)**: dramatisme neoclàssic i ombrívol d’un himne tecnopop vuitanter. • **José González – “Love Will Tear Us Apart” (Joy Division)**: guitarra de *fingerpicking* i melancolia lluminosa. • **Angus & Julia Stone – “You’re the One That I Want” (Grease)**: *folk-blues* càlid; el clàssic passa a registre intimista. • **Headless Heroes – “True Love Will Find You in the End” (Daniel Johnston)**: delicadesa *indie-folk* i aura etèria. • **Taken by Trees – “Sweet Child O’ Mine” (Guns N’ Roses)**: tempo contingut i somiador, línies vocals cristal·lines. • **Sky – “Call Me” (Blondie)**: viratge cap a l’**indie-pop** elegant, pulsació sintètica moderada. • **Dup Spencer & Trance Hill – “The Guns of Brixton” (The Clash)**: base *dub* profunda i atmosferes elàstiques. • **Coco Electric – “Tainted Love” (Soft Cell/Gloria Jones)**: electrònica retro amb guiño a la cadena de versions. • **“Boys Don’t Cry” (The Cure)**: lectura *indie* fidel en to confessional. • **Istenislau Verdet & Pau Ballbé – “Dragostea din tei” (O‑Zone)**: acomiadament juganer i bilingüe amb aire *lo‑fi*. ## To i ambient • Sessió **tranquil·la** i cohesionada; interludis breus de continuïtat radiofònica. • Curadoria que contraposa icones mainstream amb sensibilitats alternatives. ## Conclusió Un recorregut pel poder de la **versió** com a relectura creativa: els clàssics es reafirmen i, alhora, es redescobreixen en formats íntims i contemporanis.

['versions', 'covers', 'indie', 'folk', 'art-rock', 'downtempo', 'electrònica', 'David Bowie', 'TV on the Radio', 'Leonard Cohen', 'Keren Ann', 'Björk', 'Pau Ballbé', 'Rolling Stones', 'Cat Power', 'Desireless', 'Soap&Skin', 'Joy Division', 'José González', 'Grease', 'Angus & Julia Stone', 'Daniel Johnston', 'Headless Heroes', 'Guns N’ Roses', 'Taken by Trees', 'Blondie', 'Sky', 'The Clash', 'Dup Spencer & Trance Hill', 'Soft Cell', 'Coco Electric', 'The Cure', 'O‑Zone', 'Dragostea din tei', 'ràdio', 'sessió tranquil·la']