Histèrica, aquesta histèrica. La deixa fins a dalt de tot. Impressionant. I ningú queda a Barcelona als pavellons Güell. Ningú. Allà en aquella cantonada de l'Avinguda Pedralbes diu, home, ho saps, perquè és el que passa.
Això és la punteria, no? Clar, però és com dius, quedem al Tibidabo, allà al costat de l'església d'aquella... Home, diu, no, ningú queda allà, la gent queda a la plaça Catalunya. O a Quinaona, com a bon. Però bé, és el que hi ha, mira. D'acord. És cert que quan... A lo millor els parissencs odien Midnight in Paris, eh? Doncs això és el que ve a dir. Aquest article probablement és de més cap aquí, eh? De més cap aquí de quan es va estrenar la pel·lícula...
La manera que ell parla, diu, ell, el senyor Buddy Allen, mai pretén fer una cosa ajustada a la realitat. Ell sempre fa... Fa una mica més enllà. Fa, bueno, rodolins, que diríem. Doncs res, ens quedan 5 segundets, hem parlat de Buddy Allen i ens acomiadem amb ell. Vinga, adéu-siau. Adéu-siau. Adéu. Adéu-siau.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs amb aquest interessantíssim tema del Jimmy Smith, After Hours, es diu exactament. Comencem aquest programa d'avui, el número 69 de Godiva Bonaparte, com sempre cada setmana amb vosaltres els dijous de 10 o 11.
I bueno, m'imagino que ja sospiteu per on van els tiros. Doncs sí, aquesta setmana he decidit fer un especial Sohamon. Hamon, m'imagino que tots sabeu què és, és un orga molt específic que es va inventar cap als anys 40 aproximadament pel senyor Laurence Hamon.
on l'especificitat d'aquest instrument, precisament, la seva originalitat és amb l'amplificació a través dels seus altaveus individuals i està basat en principis electromagnètics. No tinc gaire idea del que significa, però m'imagino que l'estil propi del so Hamon ve a partir d'aquí.
Continuem. Espero que us agradi aquesta sessió tan especial barrejada entre jazz, soul, funky, gospel, perquè són tots aquests els gèneros on el Hammond va destacar de manera exagerada i impressionant. So sensual de la mà de Herbie Mann amb el seu Memphis Underground.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, impressionant, impressionant, el Ruben Wilson. Enorme aquest temazo que acabeu de sentir amb títol Love Book. Boníssim, perquè aquest senyor, que és un organista nord-americà, que fins fa molt poc encara actuava i feia concerts,
va ser pioner del moviment Asit Jazz i estava superinfluenciat, era autodidacta, va aprendre a tocar l'òrga ell sol i està influenciat pel grandíssim Billy Larkin que d'aquí dos temes també sona anar. I ara passem a continuació amb un altre grandíssim, però en aquest cas no és organista, és saxofonista, no obstant, dins dels seus temes, sobretot dels LPs dels anys 70, és inegable la presència sempre del Sohamon, d'aquest òrga tan especial i tan concret.
El grandíssim Ludo Nalsó, que us recomano moltíssim que rasqueu molt la seva discografia perquè no té desperdici. Ludo Nalsó amb el seu Alligator Boogaloo.
Fins ara!
Fins ara!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, grandíssim, grandíssim tema també aquest. Ara mateix ja sonava el Jimmy McGriff amb el seu The Worm i anteriorment el Billy Larkin amb The Delegates amb el seu Pick Me, en part one. El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment, no podia ser un altre. I recuperem una altra cop el senyor Jimmy Smith, el grandíssim, amb el seu tema Back at the Chicken Shack.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
I committed crime, Lord, a needin' Crime of bein' hungry and poor Left the grossest old man bleedin' When he caught me robin' his store Holdin' steady right there while I hit it There I reckon that ought to get it in the wicked And the wicked But I still got so terrible long to go
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Drums keep pounding a rhythm to the brain La-di-da-di-de La-di-da-di-da Charleston was once the rage, uh-huh History has banned that stage, uh-huh The miniskirts, the current thing, uh-huh
The beat goes on. The beat goes on. The drums keep pounding a rhythm to the brain. La-da-da-da-dee. La-da-da-da-da. The grocery store's a supermodel.
Fins demà!
I bé, com quasi no ens queda temps, quasi un minut, dos minuts per acabar amb aquest gran tema dels The Body Rich Big Bang and The Big Ghost, ens volem acomiadar aquesta nit d'avui, amb aquest especial Hamon, també amb alguns temes que no teníem per què tenir l'orga com a instrument principal, però bé, una miqueta de sit-jas, de jazz, de bugalú, de sol, doncs per manitzar aquestes nits s'enjustenques.
En tot cas, m'he deixat de comentar-vos que també ha sonat anteriorment l'Òscar Brown amb el seu tema Work Song i el Paul Desmond amb el seu Take Ten. Molt bona nit, tot un plaer poder treballar tota la setmana per poder punxar aquesta música per tots vosaltres. Gràcies i fins la setmana que ve.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just.
Fins demà!