Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Molt bona nit, benvinguts al 28è programa de Godiva, bona parte del vostre dial preferit.
Avui, com heu sentit, una miqueta de ritmes sincopats provenint de la llunyana jamaica, on hi trobarem ritmes per moure els malucs de forma elegant i arreglada. Un petó des aquí a la nostra amiga Gaudíva que ens ha abandonat una vegada més i que està per aquests mons de Déu.
Roses are red, violets are blue Believe me, I love you Let's not be a part Cause of the rose of my heart And the sweet rose, you are my queen You're my Miss Jamaica My Miss Jamaica You're my Miss Jamaica I'm crowning you myself
Although you may not have such a fabulous shape to suit the rest of the world. But you suit me, that's all I want to know. I need not know nothing more. You're my Miss Jamaica. My Miss Jamaica. You're my Miss Jamaica. I'm calling you myself.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, hem començat amb un tema anomenat Escàndal, de l'Undromont, per presentar el programa d'avui, i després hem seguit amb el gran Jimmy Cliff, amb Mi Jamaica, dedicat, com no, a la nostra amiga Godiva. Com veieu, estem escoltant els grans noms de la música jamaicana de principis dels anys 60, en el que es va anomenar, i segueix anomenant, Esca o Rocksteady. La gènesis del que més tercera seria el famós i rutilant rigui.
Tot seguit passarem a la primera gravació d'un noi que es diu Robert, de cognom Marley, que després va ser el gran gurú d'aquesta música arreu del món. Us deixo amb Robert Marley.
I say I'm going back Who are you to judge me And the life that I live I know that I'm not perfect And that I don't live to be So before you find your fingers
Fins demà!
Música
Judge not Before you judge yourself Judge not You're not ready for judgment The road of life is rocky And you may stop the door So while you talk about me
Robert Marley, Judge Knot, la primera gravació que es coneix del senyor Bob Marley,
Una raresa. Com veieu, el so d'avui sona una mica trencat, una mica estripat, una miqueta brut, i és així com ha de ser, ja que esteu escoltant tota aquesta música des del vinil de gravacions antigues i originals. Seguirem amb el repàs d'aquesta música d'inicis dels anys 60, música que celebrava la independència de Jamaica de la gran metròpolis lundinenca i que ràpidament va envair no solament l'illa, sinó que l'altra illa, és a dir, la illa anglesa,
on blancs i negres compartien els anomenats tense halls i ballaven al·legantment i agafats de la mà aquesta música boníssima. Soon you'll be gone And I'll be all alone Soon you'll be gone
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
All night long you keep bombing around my home All night long you keep bombing around my home You wanna see my girl, then you leave me all alone She's a one-man girl, she's a one-man girl
Bona nit.
Fins demà!
Bé, acabeu de sentir la cançó Fat Man de Derrick Morgan, una cançó de les primeres que es van considerar música ska o rocksteady, com vulgueu,
i que a poc a poc es van anar alliberant del que és la seva influència principal, la música americana, el ritme en blues, etc., etc., agafant una entitat pròpia i ja a l'any 62 acunyant el nom ska com a qualcom definitiu. Ska, d'on ve l'ska? Bueno, hi ha diferents teories, però jo crec que la més sòlida és que justament en aquesta separació dels ritmes originals més americans, la forma de tocar la guitarra, aquesta forma de tocar sincopada rascant, els recordava el so de ska, ska, ska,
I així es va quedar. I seguirem. No seguirem en ordre cronològic, sinó que anirem fent salts. Per tant, ara ens toca un dels representants més potents d'aquest tipus de música, més internacionals, més glamurosos, i que alguns hem tingut la sort de veure viu. Us estic parlant del senyor Desmond Becker. Get up in the morning, sleeping.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
D'alent, you said I was yours to be seen. Ooh, the Israelites. Shut them a tear up choices ago. I don't want to end up like Bonnie and Clyde. Ooh, the Israelites. After us down, they must be a call. If they put me in a farm, you
Bona nit.
Els israelites, el senyor Desmond Decker, un èxit absolutament internacional, és possiblement la cançó escà, per dir-ho d'alguna manera, més famosa, més popular, fora de l'àmbit pròpiament d'aquest tipus de música, i em recorda, per exemple, a una pel·lícula que la utilitza, que és el famós Dragstore Cowboy, d'un director del qual ara mateix no me'n recordo el nom, o no me'n vull recordar,
Ai, això del cinema ha portat a recordar a nostra amiga Godiva, que està en un lloc de plena actualitat, on hi ha catifes vermelles, on hi ha gent famosa, no tant com ella, però també, i que espero que en breu torni. Si no torna, ja us informaré. I ara passem a uns altres grans, un grup que segueix estant en actiu i que jo crec que no li cal presentació.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
El pressure drop, oh, pressure Oh, yeah, pressure gonna drop on you El pressure drop, oh, pressure Oh, yeah, pressure gonna drop on you It is you Oh, yeah It is you, you Oh, yeah It is you, you
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Vietnà, Vietnà.
I see no sign of you. I only heard of you. I only heard of you.
He's not lying, he's not lying. Tell me, tell me. Hugging up the big monkey man. No, I know that. No, I understand. You're turning a monkey on me. No, I know that. No, I understand. You're turning a monkey on me. Ay, ay, ay. Ay, ay, ay. Tell your baby. Hugging up the big monkey.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bé, us he llançat unes quantes cançons seguides perquè pugueu ballar amb desenfreu i descontrol. Bé, hem començat amb els grans Maitals i el seu pressure drop,
I hem seguit pel Long Shock the Book It dels Pioneers, seguit pel Sweet Sensation de Melodians. Se'ns ha tornat a colar Jimmy Cliff amb el seu famós Vietnam i hem tornat a acabar amb els The Mitals per començar i acabar amb el mateix grup. I el seu famós Monkey Man. Una versió versionada per una infinitat de grups, entre ells en el que, per exemple, els grans specials o la versió més recent que feia la senyora Amy Winehouse,
O una versió una miqueta més friki dels decibelios amb avallador dró, colgado boca arriba, colgado boca abajo, ai, ai, ai, ai, que li dedico al meu gran amic Raimon Corrales Urubich. I seguirem, i seguirem per una cançó original que es diu Red Red Wine del Tony Tribe, que la vam versionar també amb no tant d'èxit com les versions esmentades abans.
Fins demà!
All I can do, I'm gone Memories won't go Memories won't go
Fins demà!
Bona nit.
El vi vermell, el grup us deia abans, segurament és el grup que més ha prostituït i ha comercialitzat aquest tipus de música. Jo crec que tenen només una cançó i van canviant les lletres i només tenen prou criteri com per agafar meravelloses cançons antigues i intentar actualitzar-les.
actualitzar-les, sí, em refereixo, m'entrava en coïntot només de pensar en ells i en el seu cantant, que a més a més, és igual, em guardo l'opinió física que em desprèn, sí, em refereixo als UB40. Si a algú li agrada aquest programa, doncs ho sento, aquí som lliures de dir el que vulguem, de fet, perquè estic sol i ningú em controla, però si UB40 em sembla despreciable. I seguirem, i oblidarem ja el rigui més pastelós i més comercial per passar i seguir a coses realment autèntiques.
I una cançó, una cançó també molt versionada per molts grups, entre ells un grup català del nom, que tampoc me'n recordo, em passa igual que amb el director anterior, i el nom del grup original és Dandy, el senyor Dandy Livingstone, i la cançó és Rudy, a message to you.
A message to you, Rudy. A message to you.
Bona nit.
A message to you. A message.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bé, després d'agafar aquest tren i esperant que ja estigueu ben suades en aquesta Catalunya tropical que tenim, ens posarem una miqueta més romàntics i farem un parell de temes d'un estil germà bassor de l'esca anomenat Rock Steady. I començarem amb segurament la seva figura més important, que és Alton Ellis, amb una cançó que es diu, com no, Rock Steady.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Oh, oh, oh.
Every morning Darling, you said That you will never leave me here
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, després d'aquest rei sense tro, protagonitzat per Suar Simone, i mentre ens sona aquesta cançó de fons, anomenada Perfídia dels Supersònics, anirem despedint el nostre programa. Us deixaré aquesta Perfídia meravellosa...
i després us posaré una cançó que segurament molta gent pot conèixer per una versió d'un grup meravellós, proper a nosaltres, i que potser no sap d'on surt. Avui ho sabrà. Res, ho deixem aquí. Us desitjo una bona nit, espero que esteu suades i suats, i que us hagi visitat el Doctor Amor. Un petó per vosaltres, un petó per la meva Godiva, i fins la setmana que ve, si voleu. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!