No, no, no, no.
Benvinguts al sisè programa Godiva a bona parte del vostre dial preferit. El programa d'avui va dedicat a la música surf rock
i com cada divendres us convidem a viatjar en el temps amb nosaltres. Així com a l'anterior programa la música garatge arrencava també als inicis dels 60, en paral·lel a les platges del sud de Califòrnia va néixer la música surf com a gènere.
cançons que feien referència al sol i a la sorra, les carreres de cotxes trucats i els vòlits. Implicitament, el sexe anava de la mà de les festes migimprovisades on sonaven temes com aquest.
M'agrada molt.
No, no, no.
Let's go tripping del Dick Dale & Gis Deltones, amb la seva Fender Stato Caster d'adretants amb les cordes del revés i el reverb al màxim.
No, no, no, no.
No, no, no.
Sí, sí.
I és que amb els vinils de sus pares es van anar a muntar les primeres raves de la història de la música sota la llum de les torxes. Amb aquest tema de The Duels, que segur que sonava fent referència a les curses de cotxes Hot Rods, que vindrien a ser uns cotxes tunejats però amb més classe que amb l'actualitat, els Stick Shift van fer una de les primeres cançons que va saltar les llistes d'èxits d'aquest nou estil que es deia Surf. I ara cacauets pels micos, ho deixem amb The Kongsmans i amb tota la seva troub de ximpancers.
Per cert, tema que dediquem al nostre primatòleg de capçalera que espero que ens estigui escoltant.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ha-ha-ha-ha-ha!
I think, my baby, I've been here once with you. We jump into my car and go to the zoo To see the chimpanzee. Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha
He, he, he, he, he, he, what the...
M'agrada molt.
Acaba de sonar Wipeout dels surferis que amb aquest tema se n'enfotien de les taules de surf trencades i dels surfistes mitjofagats. Tu has fet surf amb un cop, Godiva? Jo sí, però amb les taules d'aquelles petitones de nens. M'ho vaig passar molt bé. I la vas trencar, també? No, no. Era de pòrex, però va aguantar del meu pes. Pòrex o po... pòrex? Pòrex pam. Pòrex pam!
Ara us deixarem amb el tema pipeline que fa referència al penya cegat mític de Hawaii on trencaven les onades. Aquest tema ha estat llargament versionat entre d'altres pel nostre gran amic Johnny Thunder. Johnny Thunder que no feia surf.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No!
Prepareu-vos perquè ens han agafat moltes ganes a surfejar i és que s'apropa a la Gran Onada, al Gran Cajala. Cajala? Vols dir que això no és un bar, nen? A mi em sona que està diagonal i és on agafes tu les tages. Cajula. Ah, Cajula o Cajala? Aloja. En tot cas, deixa't de talos de surt i agafa-t'ho petit, que encara tornaran els pocs punts que tens. Perquè em sembla que tu
Condueixes? Tens carnet encara o...? Patinets, patinets. Condueixo patinets. Parlar al Cajala. Sí. Us deixarem ara tres grans temes. T'he vist de la música surf, de l'època, per ascendir fins a la cresta de la gran onada. Cajala o Cajula. És igual.
Sí, sí, sí.
Bona tarda!
No, no, no.
Well, everybody said about the bird. Bird, bird, bird, bird, bird, bird's a winner when it's bird, bird, bird.
Everybody knows that the bird is the winner When the bird says the bird is the winner When everybody says about the bird The bird is the winner When the bird says the bird is the winner When the bird is the winner When the bird says the bird is the winner
Se'n fa de...
Acabeu de sentir Crossfire del Johnny and the Hurricanes al Riders in the Sky de Nick Dale en Surfing Bird de Detragment. Tres gràcies del surf i crec que després d'aquest ritme frenètic ens aniria bé, després de baixar d'aquest sonament musical,
una miqueta de descans, bàsicament perquè tenim els cossos atonyinats de l'envellà. Oi que sí, bona partit? Possiblement.
I després a descansar toca desintegrar-vos, que comença la festa i les curses de Hot Rods a tota llet pel carrer. No ho diuen? M'estàs desintegrant. Et comences a desintegrar? M'estic desintegrant.
És la velocitat, és la velocitat. Hi ha massa velocitat aquí. Hi ha massa velocitat, massa escuma. Molt d'estrès, bàsicament perquè ens ho hem de fer aquí tots sols. I és que aquí, a bona part, fa de tècnic i fa de tot, de DJ, de docutor... Això no ho sabeu vosaltres, però costa molt de tirar endavant, nois. Estem salats a la platja i no em trobo a gust, no estic a gust. Ens estem desintegrant. Efectivament. Tot per a vosaltres. Petita audiència. Tira la cançó, sisplau.
Ah! Ah!
A banda del rediment, amb el seu Desintegration, hem sentit també els The Keisters amb What I Say. Per mi, aquesta música és brutal, perquè porta un ritme, comparant-lo, quasi amb el punk, per mi. Godiva, baixa de la taula, sisplau, baixa de la taula. I és que m'emociona moltíssim, i buscar aquest tipus de músiques, per vosaltres, la veritat és que és un luxe i un plaer.
Bé, coses del directe. Baixa la taula. A veure, seguim. I és que no només a Hawaii hi trobem surfistes. A la Barcelona dels 80 també hi havia personatges vestits de queer que feien equilibris amb el seu surf.
No. No. No.
Sólo aquí en la playa víctima del sol. Sólo aquí en la playa mi gota de alcohol. Eso me pasa por no estudiar. Soy un desastre sin el cual de verdad no aprendía nada.
i que busqui de veure. Sóc aquella playa, les que volen veure. Això em passa per no aprovar. Sóc un desastre sin igual de veritat. No aprendia a nada. Sóc aquella playa, que vols veure. Sóc aquella playa,
Eso me pasa por nunca copiar. No quiero ser un guapo de la tienda, no aprendía.
Hawaii 5.0 de loquillo. Una versió bastant, bastant per mi, a mi opinió, underground i molt barcelonina, molt d'aquí. Versionada, però l'original d'aquí era, bona part. D'una sèrie televisiva famosa que, bueno, sobre temàtica surfista dels anys 60s a Estats Units. Ah, molt bé. I com es deia la sèrie? Hawaii 5.0. Ah, molt bé. Bueno, doncs ara no sé exactament cap on anem, bona part.
Doncs anem a veure, aquí més hi havia la platja Maloquillo a part dels toros d'Astroglòdites. Hi havia uns que es deien Brighton 64, a veure si algú els recorda.
Quiero decir la plan, la casa de la bomba, tiempo de pensar. Uh, pero van llegando, ruido en su ciudad, no ocupan la playa, no saben dónde están. Sillas plegables de metal, la paz de sol, sandwings de queso, el jamón.
Los chicos odian lo que ven y sin hablar ven a los viejos comer En la casa, la casa de la bomba El problema es la edad En la casa, la casa de la bomba
Uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-uh-
Los chicos odian lo que verí sin hablar. Ven a los viejos comer en la casa, la casa de la bomba.
En la casa, la capa de la bomba. Todos miran sin hablar.
En la casa, a casa de la bomba. El problema es la edad. En la casa, a casa de la bomba.
A banda de la caça de la bomba dels Brighton 64 també heu sentit els Tiki Phantoms amb aquest últim tema i el single és Bala de Plata. És un grup d'aquí que fa música surf i tenen bastant d'èxit. O sigui que també està fent música d'aquest estil ara mateix i bueno, val la pena saber-ho i seguir-los. I ara estic molt contenta i molt emocionada perquè us presentaré a un grup de València que són molt magarras, una mica com el que acabem de sentir.
I són uns bojos que deixen la pell sobre l'escenari i són bastant cars de veure, perquè és una muda molt underground i no tothom es programa. I per Barcelona costa molt de veure'ls, però alguna vegada han estat per aquí. Si algú s'antera que venen per aquí, que m'avisin sobretot. Són els Wow i els Arcs, amb un tema que es diu Niña, i després vindran els Macarras de los Fortivos, que també és un altre grup amb la seva cançó. No puc aguantar més. Espero que us agradi molt. A mi m'encanten.
no es hablar inglés. Niña, nunca he cogido un tren. Niña, me vuelvo a viajar. Niña, no me gusta pagar. La gente me da igual,
i tu me n'hi ha mucho més.
La gente me da igual y tú, niña, mucho más. Niña, no te de emociones. Niña, con los ojos llorones. Niña, vivo en mi cueva.
Sólo eres una chica nueva. La gente te da igual. Y tú, niña, mucho igual. Hey!
Ya estoy cansado de tenerme que controlar. Quiero que todo el mundo sepa que no soy como los demás. Ahora voy a pegar fuego a esta maldita ciudad.
Cuando yo me canto mis botas No necesito a nadie más Y me convertiré en un animal Segur no me vais a poder parar Ahora voy a enseñar yo la verdad Y no me provoque más porque ya No puedo aguantar más Nena, nena, no No puedo aguantar más No, no, nena, no No puedo aguantar más No, no, no, no No puedo aguantar más
No puedo aguantar más, nena, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, no, no. No puedo aguantar más.
No puedo aguantar más, no puedo aguantar más, no puedo aguantar más, no puedo aguantar más, no puedo aguantar más, no puedo aguantar más.
No puedo aguantar más, nena, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, no, no. No puedo aguantar más. Ens hem anat una mica de mare, Godiva, a veure si les Maybellines ens tornen enlloc amb el seu Not James.
No. No. No.
No hi ha...
No, no, no, no, no.
Bona tarda!
Ah! Ah! Ah!
No, no, no.
De Puebles en de... De Puebles Twist, perdó, és la cançó del grup De Puebles. Una bogeria rítmica que encara que no us sembli, venen de terres nipones, són japoneses, unes boges del Twist, molt difícils de catalogar, però que són superinteressants. Repeteixo, són grups d'ara, com els que esteu escoltant darrerament. Com diríem això? Japanese retro rock band? No ho sé. En tot cas, avui crec que és una gran troballa. A veure què és el que ve ara.
Ara passem a John Barry, un compositor per a pel·lícules, una persona que té quatre òscars, entre ells segurament el més famós és el de les pel·lícules de James Bond, la banda sonora de James Bond. Però dins de la seva filmografia té el calcom que avui ens va haver. Es tracta de BeatGel on la música bàsicament és música surf. A veure què us sembla.