Title:

Originals vs versions: de Hawkins a Nirvana

## Tema central del programa **Combat musical d'originals vs versions.** El locutor proposa una escolta en parelles: primer l'original i després la versió (o a l'inrevés), comparant com canvia el caràcter d’una cançó segons qui la interpreti. > Les versions poden igualar o, de tant en tant, superar els originals ### Objectiu • Explorar estil, to i intensitat entre original i versió • Posar en context els artistes i com cada lectura transforma el material • Avanç del proper programa: part 2 invertint l’ordre (versions vs originals) ## Duels destacats ### I Put a Spell on You — Hawkins vs Nina Simone • Original de Screamin' Jay Hawkins: **teatral i feréstec**, marca l’encanteri possessiu amb energia crua • Versió de Nina Simone: **dramatisme soulful** i control emocional, intensitat hipnòtica • Punt clau: dues lectures amb caràcter molt diferent però igualment icòniques ### Heartattack and Vine — Tom Waits vs Lydia Lunch • Tom Waits: **poema rascat** de nocturns i marges; veu aspra i groove remenat • Lydia Lunch: versió més **ferro i pèl**, acostant-la al no wave • Valoració del locutor: versió que s’acosta molt al regne de Waits ### All Along the Watchtower — Bob Dylan vs Jimi Hendrix • Dylan: narració apocalíptica en clau folk, **minimalisme narratiu** • Hendrix: **electricitat i urgència**; converteix el relat en visió èpica • Anècdota: s’assenyala que Dylan va acabar assumint la lectura de Hendrix com a referència canònica ### Hey Joe — Jimi Hendrix vs Charlotte Gainsbourg • Hendrix: **blues-rock incendiari**, narrativa fosca de gelosia i violència • Gainsbourg: lectura íntima i **susurrada**, desplaça el focus a la fredor emocional • Punt clau: com canvia la moral del relat amb el to i la producció ### Personal Jesus — Depeche Mode vs Johnny Cash • Depeche Mode: sintetitzadors i **pulsió industrial**; espiritualitat amb ironia • Johnny Cash: **austeritat americana**, converteix el tema en gospel terrenal i confessional • Valoració del locutor: la versió de Cash supera l’original amb escreix ### The Man Who Sold the World — David Bowie vs Nirvana • Bowie: **ambigüitat glam** i inquietud existencial • Nirvana: **despullada i punyent**, porta el tema a l’estètica grunge MTV Unplugged • Efecte generacional: molts van descobrir Bowie a través de Nirvana ### I Just Don’t Know What to Do with Myself — Dusty Springfield vs The White Stripes • Dusty Springfield: **orquestració melòdica** i elegància soul-pop • The White Stripes: guitarra i bateria **descarnades**, explosió emocional i tensió garage • Comiat guitarrer per tancar el programa ## Moments i cites destacades • Presentació clara del format: duel constant original vs versió • Refrany recurrent del directe: interjeccions d’antena i comiats • Línia memorable de Waits retinguda a l’aire: > No hi ha diable, només Déu quan està borratxo ## Tancament i avanç • Es confirma una **segona part** al proper programa: versions vs originals, per mirar l’efecte a l’inrevés • Fil conductor: com l’intèrpret reescriu el sentit del text musical amb timbre, arranjaments i producció

['versions', 'originals', 'covers', "Screamin' Jay Hawkins", 'Nina Simone', 'Tom Waits', 'Lydia Lunch', 'Bob Dylan', 'Jimi Hendrix', 'Charlotte Gainsbourg', 'Depeche Mode', 'Johnny Cash', 'David Bowie', 'Nirvana', 'Dusty Springfield', 'The White Stripes', 'I Put a Spell on You', 'Heartattack and Vine', 'All Along the Watchtower', 'Hey Joe', 'Personal Jesus', 'The Man Who Sold the World', 'I Just Don’t Know What to Do with Myself', 'Ràdio Desvern', 'programa musical', 'rock', 'soul', 'blues', 'grunge']