Fins demà!
Benvinguts a l'11è programa Godiva Bonaparte del vostre dial preferit.
Avui, una mica de movida.
. . .
Fins demà!
Terror en el intermercado, horror en el ultramarinos, mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido, no.
Gràcies.
Lleva horas esperando, Maripili està natando. Esta chica no coordina, Maripili demonina. Terror en el intermercado, horror en el ultramarino. Mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido, no. ¿De quién es esta cabeza? ¿Este brazo? ¿Esta pierna? Maripili eres tú.
Terror en el intermercado, horror en el ultramarino, mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido. Terror en el intermercado, horror en el ultramarino, mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido.
Horror en el hipermercado, terror en el ultramarino. Una de les primeres cançons d'un dels grups que va tenir un recorregut més llarg i amb més èxit que van ser Alaska i Los Pegamollas en un primer moment o Inarama més tard.
Dins d'aquest panorama musical que us proposem avui, un Madrid dels anys 80, final dels 70, principis dels 80, ara anem a un altre grup que, inclús abans que Alaska o els Cacadilux ja es movia per la periferia de Madrid i feia concerts. Es tracta dels Burning amb la seva cançó No es estranyo que tu estés loca por mi. Oh...
No es extraña que tú estés loca por él.
Tú sabes que si me dejan muy triste me quedaré. Tú sabes que si me abandonas tal vez me pueda perder. Cuando con cualquier otro chico tú te burlas de mí. Me hallarás en casa sentado en el suelo hablando con
Por eso no es extraño que tú estés loca por mí. No es extraño que tú estés loca por mí.
Fui a Hollywood y estuve en New York y en Madrid te conocí. El cartier que enlacé en tu muñeca fue lo que te convenció. Unos besos y algunas promesas te esclavitaron.
Días después al llegar la mañana, la tristeza de yo ya no estaba. Por eso no, es extraño que tú estés loca por mí. No, es extraño que tú estés loca por mí.
Fins demà!
No, es extraño que tú estés logra por mí.
Bona nit.
No es extraño que tú estés loca por mí, dels burnings. Godiva, avui no sentim la teva veu. No sé què passa. Algú passa, Godiva. Godiva, no es extraño que tú estés loca por mí.
No en troba gaire bé. No es troba gaire bé, la Godiva. Després us explicarem què li passa avui a la Godiva. És que vinc del Dray Martini, saps? I el Dray Martini tenen l'aire condicionat molt fort i t'han agafat engines. Tinc engines precisament de fotre'm un gran Dray Martini i estic perjudicada, sincerament. Està una mica perjudicadeta. Però no passa res, perquè tenim els derribos àries i les seves branquies bajo el agua.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
El cielo los peces asusta.
Branquias bajo el agua es el baile d'actualidad, de Ribosarias, dit pels mateixos protagonistes de la moïda madrilenya, un dels millors, per no dir millor, grup, comandat per un poc, que per qui no el conegui, és un home que de tant en tant surt a les pel·lícules de l'Almodóvar, amb unes ulleres i amb una personalitat un tant estrafolària. Anem a un altre grup, potser no molt conegut pel gran públic, però que sense cap mena de dubte va marcar molt a la gent de l'època.
Bona nit.
Música Música
Bona nit.
Leo libros que no entiendo más que yo, oigo tintas que he grabado con mi voz, oigo tintas que he grabado con mi voz. He cerrado en mi casa, todo me da igual, ya no me recito a nadie, no sabré jamás. Ahora soy independiente, ya no recito a verte, ya soy autosuficiente aquí.
Todas las secuencias han llegado a su conclusión. El tiempo no puede esperar. Atravesaré el mundo y volando llegaré hasta el espacio exterior. Y yo te buscaré en crueldad
En Perú, en el Cine, el Japón, en la Isla del Pascual. Y yo te buscaré en las espas del Bordeo y Australia, de llenar de los anillos de Satú.
Fins demà!
En Perú, en el Pimbe, en Japón, en la isla de Pascua. Y yo te buscaré en las selvas, me borreo en los planes, desde el mar de los anillos de Saturno.
Atravesaré el mundo y volando llegaré hasta el espacio exterior. Y yo te buscaré en Corellatia.
Fins demà!
Autosuficiència de Paràlisis Permanente Benavente i Anna Curra fent el que no els deixaven fer a altres grups com per exemple Alaska i Dinarama Pegamoides i Groenlàndia dels Zombis un grup que us convido que busqueu els seus vídeos les seves actuacions per internet perquè val la pena perquè la cantant és molt curiosa de fet no té coll
Seguim, cap on anem? Anem a un altre dels grans grups amb una trajectòria molt gran dins de la moda madrilenya, que són el Radio Futura, amb un dels seus primers singles que va ser enamorada de la moda juvenil.
Ràdio Futura, al front del qual hi havia un cantant, que no recordo el nom, Godiva, em pots dir el nom del cantant de Ràdio Futura? Santiago Osseron. Santiago Osseron. Gran amic meu, íntim. Gran amic de Godiva. Sí, és guapíssim, és el meu ídol, el meu amor platònic. Es deixa veure per Barcelona, no, Santiago Osseron? Sí, tal en tant m'he partit i em truca. I et truca i et visita. Em truca a mi, només a mi. Sí, a mi no em truca, no sé per què serà.
Anem a veure, anem a veure què feia el Santi Gauceron, a part de tocar la bateria amb KK Deluxe, amb el seu grup Radio Futura.
Fins demà!
Jovi! Sí, vi! A la gente condena a andar Oh sí! Jovi! Con tal aire de seguridad Que yo, sí, yo En un momento comprendí Que el futuro ya está aquí Y yo caí Enamorado de la moda juvenil
Fins demà!
Zapatos nuevos son de ocasión, aunque corbatas y pantalones. Vamos, guíndate el cinturón y la tarde es de los dos. Dicho que ahí, enamorado de la moda juvenil.
Fins demà!
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil, de los precios y rebajas que yo vi, enamorado de ti. Si yo caí, enamorado de la moda juvenil, de los chicos, de las chicas, de los maniquís, enamorado de ti.
Fins demà!
Enamorado de la moda juvenil, vamos chica, quítate el cinturón. Quants cops has dit tu això, Bodiva? No, el cinturón no, el Sostenidos. El Sostenidos. Ràdio Futura, molt bons a Ràdio Futura, però els que venen ara, ai, els que venen ara. Li dedico aquesta cançó a tota la gent que escoltava fa anys una cinta rara de color taronja.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Que eris tu en un ataque preventivo de la URSS, Polanski y Lardor, gran grup, gran grup. I ara cap a on anem? Anem cap a una figura clau per entendre la buida madrilenya, com és el senyor Almodóvar, Pedro Almodóvar, amb una cançó que cantava amb una figura estelar, absolutament estelar de la buida madrilenya, que era la Fanny, és a dir, Fabio McNamara. Coneixes el Fabio McNamara, Godiva? Sí.
He tingut el plaer de viure un concert en directe a l'Apollo amb tu, Bonaparte. I després ens el vam trobar a la porta de sortida d'alradera. I què et va insinuar? No es pot dir en antena que em va insinuar. No, digue-ho, digue-ho, que els nostres oients ho agrairan. Bàsicament em va insinuar el títol de la cançó que deia ara, Sock It To Me. One. One blues one. Two. Solo two. Three.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La manera de atraparlo Grita, salta, corre Y otra vez, sin dinero Que palo, que palo, que palo, que palo Sin dinero
Amor de rat, amor de cloaca, amor de alcantarilla i amor de basurero. Lo hago todo por dinero. I sin dinero d'Arxarol. Ara anem a escoltar grups de la perifèria del que irradiava la movida madrilenya a fora de les fronteres del propi Madrid i començarem ben a prop d'aquí. Començarem pel nostre amic Loquillo.
Has tenido suerte de llegarme a conocer. Creo que a nadie le gusta el hacer para perder. Abrirás una revista y me encontrarás a mí. Debo ser algo payaso, pero eso me hace feliz. Uh-huh, uh-huh.
Nena, voy a ser un arrojantrolista. Invertiré mucha pasta, te dice mi productor.
Con el objeto de hacerme estrella de rock and roll. Me dice yo te haré rico, tú solo has de cantar bien. Si no te pegan diez tiros en la puerta de un hotel. Uh, uh, uh, uh, uh, nena. Voy a ser una rock and roll star. Uh, uh, uh, uh, nena.
Voy a ser una Rock'n'Roll Star. Me verás en los carteles para sentirme detrás. Te creerás que soy alguien con un toque especial. Soy un chico de la calle que vive su canción.
También me emborracho y lloro cuando tengo depresión. Uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh-huh, uh
En la lluvia pondré mi corazón de rock and roll Y cuando me llene el cuerpo de anfetas y de alcohol Querré alguien a mi lado que me recoja al caer Así nena tendré suerte de llegarte a conocer
Uh, uh, uh, uh, uh, nena, voy a hacer una roca rocesta. Uh, uh, uh, nena, voy a hacer una roca rocesta. Ah, ah, ah, voy a hacer una roca rocesta. Ah, ah, ah, voy a hacer una roca rocesta.
Voy a ser una rock and roll star. He tenido suerte de llegarte a conocer. Godiva. Loquillo y los trobladitas. En sabem algo del Loquillo, també o no? Loquillo... També és amic teu? Totalment. Ostres, Godiva té unes amistats. És un home que, mira, casualment, Godiva és molt alta.
Godiva és molt alta. I Loquillo és una mica més. O Loquillo és una mica més. Per tant, el dia que el vaig agafar, el vaig arrambar i me'l vaig quedar mirant i vaig dir ja era hora de trobar un home de la meva alçada.
Fins demà!
Fins demà!
Purdi, siniestro total des de Vigo i me gusta ser una zorra de les Bulpes, amb doble S final, des d'Euskadi. Com t'has quedat, Godiva, després d'aquesta descàrrega musical? Estic orgàsmica. Està orgàsmica. No la sentiu? No la sentiu com parla? Avui és un programa especial perquè aquesta música ens encanta i hem esperat una mica per treure tots aquests temes perquè realment ens agraden molt.
Molt, molt, molt, molt. Tornem a Madrid, tornem a Madrid i escoltem una cançó que potser no coneixeu, però que val la pena. Esteu buscant una farmàcia, esteu buscant una farmàcia de guàrdia, vosaltres sabeu què esteu buscant.
Bona nit.
¡Soy un cadáver!
Ataque tras ataque, sigo encerrado, detecto como una planta armetizado Inyecciones, píldoras, me voy a aniquilar, estoy destrozado esperando el final Los pelos se me caen, tengo los ojos en blanco, ya no muevo las piernas y apenas los brazos Me arrunco por momentos, tengo un color dorado, no, no, se abundo, emana de mi lado
Ya no hay nada que hacer Mi cuerpo empieza a palidecer Ya no hay nada que hacer Mi cuerpo empieza a palidecer Ya no hay nada que hacer Mi cuerpo empieza a palidecer Ya no hay nada que hacer ¡Soy un cadáver!
Música Música Música
Ya no hay nada que hacer. Mi cuerpo empieza mal y vencer. Ya no hay nada que hacer. ¡Soy un cadáver! A la Mitcha Barton, a la Nicole Richie, a la Lizzie Lohan, a la Wendy Patro, a la Nicole Richie, a la Nicole Kid, a la Wendy Patro, a la Paris Hilton, a la Britney Spears.
El afombra roja, cuando están piripis, las hecha confetis, con la populosis y la populitis, a la cita de britis, con estilo britis, cuando están piripis.
Fins demà!
A la Whitney Paltrop, a la Liste Lombard, a la Mitch Abanton, a la Britney Spears, a la Paris Biltro, a la Nicole Ritz, a la Whitney Paltrop, a la Britney Spears.
Has hecho confetis en la fonda roja a los celebritis. Con los stampinipis en la fonda roja con la fomulosis y la fomulitis. Celebritis, fomulitis. Celebritis vanidosas, envidiosas, envidiadas. Celebritis vanidosas, envidiosas, envidiosas, envidiosas, envidiosas, envidiadas. Celebritis vanidosas, envidiosas, envidiadas.
A la Britney Spears. A la Britney Spears.
A la Listie Lombard, a la Mitch Abarthon, a la Mignes B. A la Paris Filtors, a la Nico Ricci. A la Whitney Paltrow, a la Mignes B. Celebrities every day. A la Mitch Abarthon, a la Mignes B. Celebrities every day. A la Paris Filtors, a la Paris Filtors, a la Paris Filtors.
Hola, Paris Hilton. Jo sí que soc una Paris Hilton. Tuig una Paris Hilton. Avui, avui, en aquest programa soc una Paris Hilton. Hem escoltat l'última cançó Celebrities del Fabio McNamara, que ja us l'hem presentat abans, de lo poc de l'herència que queda de la movida en l'actualitat.
I ara anem... Tot té un final. I la morida madrenya també va tenir un final. I normalment els finals són tràgics. Em sortia a finals funerals, no sabia què dir. Ells els anomenaven blandos i babosos. Jutgeu per vosaltres mateixos. No me mires, no me mires, no me, no me mires, no me mires, no me mires, no me mires, no me mires, no me mires, no me mires.
Demasiado vulgar, para que te pueda gustar No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires No me mires, no me mires, no me mires, déjalo ya Que hoy no me he peinado la mota Y tengo una imagen demasiado normal Para que te pueda gustar
Mírate y mírate Mírate y mírate
No me mires, no me mires, no me, no me, no me mires, no me mires, no me mires, no me mires, déjalo ya. No he dormido nada hasta la noche y tengo una cara que no puedes mirar porque te vas a horrorizar. Mira ahora, mira ahora, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira
Mírate, sombraya, maquillate, maquillate. Un espejo de cristalín, mírate, y mírate. Sombraya, sombraya, maquillate, maquillate. Un espejo de cristalín, mírate, y mírate. Sombraya.
Fins demà!
Fins aquí el programa d'avui de Godieva Bonaparte a Ràdio d'Esvern. Un programa excitant on no sabeu mai què us proposarem, però d'això es tracta, del misteri i de la mort.
Cada divendres de 11 a 12 a Ràdio d'Esbert 98.1 a Senyors d'Esbert Avui hem pogut sentir el primer volum de la música de la Mòdia de la Viglenya Us assegurem que no serà l'últim i tindreu una segona entrega Esperem que us hagi agradat Bona nit
Són les 12. Notícies en xarxa.