Papa, jo vull ser torero. Papa, jo vull matar toros. Papa, jo vull saltar els ruedos. Ai, ai, ai. Papa, jo vull ser torero.
i el pareix desesperava ell, que era tan honorable, potestat a la sardana, de les lletres catalanes, la veritat no comprenia quin cony de fill que tenia, si tenia el que volia, tenia amor, tenia famílies,
Ho sento molt, ho sento molt, però haurem de resignar-nos a no poder entendre'ns. Ja sé qui hi ha.
I és aquí a la comarca un tràgic racionament d'aigua. I els porcs moren a les granges i els iaios se'ns deshidraten. S'empestifen les sabates de ciment per les acelles. I ara haurem de resignar-nos a sofrir la cara bruta de l'amor.
I ho sento molt, i ho sento molt, i ho sento molt. I si a la platja vaig, i si a la platja vaig, i si a la platja anem. I si una cala troba, i si una cala trobo, i si una cala trobem. I si tu prems el sol, i si jo prenc el sol, i si el prenem tots dos.
I si jo veig una dona, i si tu veus un home, i és que som nosaltres...
Mira tu quina casualitat que ens ha tocat per viure. És que aquella dona ets tu i aquell home sóc jo. I ho sento molt i ho sento molt i ho sento molt. Però haurem de resignar-nos de no poder rentar.
És aquí, és aquí a la covarca, un tràgic racionament d'aigua. I els porcs moren a les grans, els i els llusts ens deshidraten. S'envestir per les sabates, de ciment per les aceres, i ara un hem de rens i plances.
A sofrir la cara bruta de l'amor.
Doncs així comencem aquest programa d'avui, el programa número 62, Godiva Bonaparte, de Ràdio d'Esvern, amb aquest especial Secretos Ibéricos, els meus petits secrets que avui els trauré a la llum. Acabeu de sentir la grandíssima versió de la Sílvia Pérez Crud i el Raúl Fernández Miró, amb el seu darrer LP, acabat de sortir del forn, i es titula Albert, i suposo que tots haureu vist o haureu comprovat que és una versió de Papa Vull ser durero de l'Albert Clar.
Doncs per aquí va la qüestió des de l'amor i la dedicació que una té per aquesta ràdio. Fue cruzando la frontera Me dijeron ríndete No podía hacer eso Cogí el fusil y besant
Cambié de nombre a menudo, perdí mujer e hijos. Tengo algunos amigos y algunos incluso están conmigo. Una anciana nos refugia, nos esconde en el desván.
Llegan los soldados. Ella murió sin un suspiro. Éramos tres por la mañana, solo quedo yo esta noche, debo continuar.
Las fronteras son mi prisión. El viento, el viento sopla a través de las tumbas. La libertad llegará pronto. Volveremos de la zona
L'enemic és a casa, em diuen que em rendeixi, però jo no ho puc fer. I torno a defalar-me. Vaig canviar de nom els cops,
He perdut dona i fills, però tinc alguns amics. Tinc el país sencer. Un vell ens va amagar per la nit a les golfes, l'enemic l'ha agafat.
El viento, el viento sopla a través de las tumbas. La libertad llegará pronto. Volveremos de la sol.
Volveremos de las sombras. Volveremos de las sombras. Volveremos de las sombras.
Muchachas, no, ¿dónde soy yo hasta la muerte? En bosque de palomas disecadas hay un fragmento de la mañana. En el museo de la escarcha hay un salón con mil ventanas.
Toma Esteval, Esteval, Esteval con la boca cerrada. En Viena hay cuatro espejos donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano que pinta de azul a los muchachos. Hay mendigos por los tejados, hay frescas guirnaldas de llanto. Toma Estebas, Estebas, Estebas.
que se mueren en mis brazos Esteban Esteban Esteban de seda muerte y de coñac que moja su cola interna
Porque te quiero, te quiero, amor mío, en el desván donde juegan los niños, soñando viejas luces de un grío por los rumores de la eterna tibia. Viendo ovejas y lirios de nieve por el silencio oscuro, oscuro de tu frente,
Toma este vals, este vals, este vals de cintura quebrada. Este vals, este vals, este vals, este vals de sí, de muerte y de coña.
que moja su cola en el mar. Y este vas, y este vas, y este vas, y este vas, de si vuelve y de coña, que moja su cola en el mar. Viena.
Fins demà!
Y en las ondas oscuras de tu andar quiero amor mío, amor mío, dejar de hoy mi sepulcro las tintas del más quiero morir.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Y hasta vas, y hasta vas, y hasta vas, y hasta vas de así, de vuelta y de coñón, que moja su cola en el mar. Porque te quiero, te quiero, te quiero.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Susana té una casa enllà de la ribera, us hi porta a sentir l'aigua i les barques al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tenta. Ella us dona te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda mort per ella. De seguida us encapta l'onda
Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella, i sabeu que ella el fa cegues, i sabeu que ella es confia, que el seu cos es dona el vostre per no res.
Fins demà!
Fins demà!
Qui va dir des d'ara els homes mariners seran i amb barques aniran. Però va ofegar-se, ell també en el capvespre. Solitari com un home, deixa anar sobre nosaltres el seu clam.
Si el camí que ells fa feu vostre i voleu seguir-lo a segues, confieu, potser per sempre, l'esperit mou el vostre com un cop.
I llavors Susana us porta fins al riu amb la mà estesa, el vestit i dures roses i els parracs de les trinxeres.
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure entre mig d'escombraries i entre mig de flors enceses com hi ha herois entre les algues
Com hi ha infants que amor no tenen i Susana el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella
i voleu seguir les cegues, confieu, potser per sempre, l'esperit seu, ella justa al vostre cos.
Doncs sí, sí, és que aquesta sessió d'avui és una miqueta especial per mi, bastant especial i bé, molt íntima, molt delicada, no vull quasi parlar entre cançó i cançó perquè és que si no es trenca tot el misteri i l'energia i la màgia. Els tres temes que heu sentit, doncs, versió de El Partisano, de Partisan d'Elena Arcoens, una versió feta per Espalda Maceta, un noi de Tarragona, maquíssim, i la Maria Rodés, també grandíssima,
Després ho he sentit el Pequeño Valvienés, també de la Sílvia Pérez Cruz i del Raú Fernández Miró, que avui sortiran bastant perquè l'àlbum que han tret realment està prenyat de grandíssims temes i grans versions. I en aquest cas l'últim tema era la versió també de Lennon Arcoen, Susana, il·lustrada perfectament i quasi et diria que igualant el mestre pel gran Tot i Soler.
Continuem. Seguim amb la Cílvia Pérez Cruz, Raül Fernández Miró, amb el seu himne a l'amor, una altra gran versió. No importa si tu me mors
Tu refus d'un monde entier. Tant que l'amour un ombre m'est matin. Tant que mon corps frémira sur terre.
El problema, mon amour, puisque tu m'aimes. J'irai jusqu'au bout du monde, je me farai tendre blonde si tu me le demandes.
Si tu me lo demandes.
Si un jour la vida t'arré chez moi Si tu m'aimes
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
No, no, no, no, no, no.
Gràcies. Gràcies.
Si em podeu treure un tros d'ànima, d'ànima, d'ànima, i no fer-me mal, no posessiu cap cara d'espai, el veure'm per dintre tot ben corcat. Si em moro a casa, què diré?
Si em moro a casa, què direu? Voldran saber-ho, saber-ho tot. Són tan absurdes
Aquest munt de llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes, que us baixaran altes avall. L'àvia se'n riu vesperon, no es queixava mai, i amb xucamulla refilava.
No miris més a dintre teu que ni de prop ni de lluny en trauràs ni cinc. No perfumis més aquest clash potent amb tantes roses llits i pensaments. Prou de pell. Prou de pell. Prou de pell. Prou de pell.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat i no saps el que fer i et quedes fixat. Cap al vespre estàs sol i els corolls es veus i mires el carrer i no hi ha gaire gent
canvien els sons i tot sembla més mort i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons cap al vespre estàs trist i no saps on anar i et prepares un whisky no te'l pots acabar
I t'encens un cigarro sense ganes de fumar. I l'apagues aviat i et tornes a aixecar. I de sobte tens por de sentir-te tan buit. I te'n vas cap al bar i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a córrer i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima i t'atures cansat amb el nas ple de mocs i t'empatges de nit i respires ben fort que pel vespre és quan
Estàs com cansat i no saps el que fer i et quedes fixat cap al vespre estàs sol i els sorolls els balles i mires el carrer i no hi ha gaire gent
Hoy en mi ventana brilla el sol y el corazón se pone triste contemplando la ciudad ¿Por qué te vas? Como cada noche desperté pensando en ti y en mi reloj todas las horas vi pasar ¿Por qué te vas?
¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas?
Todas las cosas que quedaron por decir se dormirán. Junto a las manillas de un reloj esperarán todas las horas que quedaron por vivir. Esperarán.
Todas las promesas de mi amor se irán contigo. Me olvidarás, me olvidarás. Junto a la estación no lloraré igual que un niño. ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? Todas las promesas de mi amor se irán contigo.
Me olvidarás, me olvidarás Junto a la estación no lloraré igual que un niño ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? Todas las promesas de mi amor se irán contigo Me olvidarás, me olvidarás
Junto a la estación no lloraré igual que el niño. ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas? ¿Por qué te vas?
Por qué te vas, por qué te vas. Doncs aquesta era la versió d'aquest grandíssim tema que tots coneixem i el que canta és el Javier Álvarez, boníssim també. Anteriorment havíeu sentit Vespre del Roger Mas, que és una versió dels Pets, que pel Vespre és quan, i abans d'aquest tema hem punxat Josep Puntí, Adrià Puntí, Mirall Capgirat, que no és cap versió, però crec que ha quedat molt bé per generar aquesta atmosfera que es busca avui, no?
Doncs continuem una miqueta més alegres, però en aquesta línia una mica melanco, amb els Tenislau Bernadet i el Pou Ballbé, amb una altra versió, que a veure si sabeu quin és l'origen. El tema es diu Dragostea Dintey. Dragostea Dintey
A la sàlunt Sunt jau Un haigdunk Sintera
Llubirem-me, primeste, vericida. Allò, allò, sentiem-te que sò, si am nad bí, s'ho simbò i nè.
Bona nit.
Mi amint este o que te iei, feix a plestar numarum a iei, numarum a iei, numarum a iei, numarum a iei. Qui puteu uixir per a gostar d'entrei? Mi amint este o que te iei,
Mà e a tu. Mà e a tu. Mà e a tu.
Fins demà!
Fins demà!
All things known, all things known, we saw our clouds to the sea. I don't mind, I don't mind, I made a lot of mistakes in my mind.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
All things grow.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Trust your head around. It's all around you. All is full of love. All around you. You just ain't the same. Your phone is off now.
Fins demà!
All is full of love. Doncs sí, gran versió també del Pau Allbé, que també anteriorment havia sonat. Bueno, versionant a la grandíssima Björk, encara que sigui impossible o molt difícil, doncs sí, hi ha uns catalans que ho han intentat i ho han aconseguit bastant bé. I anteriorment havia sentit a la Cristina Rosenbinger, amb una versió molt especial també d'un grup que es diu Subhan Stevens, d'un cantant nord-americà, amb el seu tema Chicago, amb Beto Stamorla.
Ja queda molt poquet per finalitzar aquest programa tan especial d'avui perquè si us heu fixat tots els artistes que avui han sortit són nacionals, són d'aquí. Llavors s'atreveixen a fer aquestes coses i trobo que és molt digne preparar un programa només i específic per il·lustrar l'art que comprem des d'aquí.
Finalitzem. Faltant dos temes. El següent també és de la Sílvia Pérez Cruz. Torno a ella amb el Raül Fernández Miró. I get alone without you very well.
I can't learn without you very well. Of course I do. Except when soft rains fall. And drip from leaves and I recall. The thrill of being shall dirty.
Of course I do But I can't long without you Very well I've forgotten you Just like I should Of course I have Except to hear your
Bona nit. Bona nit.
What's in store? Should I phone once more? No, it's best that I stick to my tune. I get along without you very well alone.
I did Except perhaps in spring But I should never, never think of spring For that would surely break my heart in two Ooh
Doncs com us heu quedat? Jo amb aquest tema ja me'n vaig a dormir tranquil·líssimament. L'últim, també una cosa molt fina, molt delicada, molt especial, com aquest programa que us dedico avui, me'n vaig, m'acomiado de vosaltres amb aquest tema que es diu Faltant d'un pedaco de la Lídia Pujol i la Sílvia Comas, una altra gran versió. Bona nit i fins la propera setmana.
El amor es un gran lazo, una trampa que te aísla.
Lobo que corriendo excita Hace aullar a la jauría Comparamos su llegada Con la fuga de una isla Tanto engorda como mata Hace más cortos los días
El amor es como el rayo alopando en desafío abre sendas, cubre valles revuelve el agua del río quien quiera seguir sus pasos se perderá en el camino la pureza del limón
Oh, la soledad de Espino, de Espino.
El amor es la
Va consumiendo despacio, arrancando horas al día hasta vencer el cansancio. Y al corazón de quien ama le va faltando un pedazo.
Fins demà!
98.1 98.1 98.1 98.1 98.1
Fins demà!
Fins demà!
I won't get you out of my mind. I feel love for the first time. And I know that it's true. I can tell by the
Ràdio d'Espel
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bona nit, us parlem, Quim Hurtí i Maria Josep Guitart. Panricou farà reduir en un 40% els acomiadaments a canvi de fer fora el comitè d'empresa. Una sala amb violència possible causant de la mort d'una via a Sant Feliu de Buixalleu a la selva. La planta de tractament de Purins de Joneda no obrirà les seves instal·lacions temporalment. Esports, la selecció catalana de futbol sala es classifica per les semifinals de l'europeu, derrotant Eslovàquia per 3-2 a la pòrroga.
El director esportiu del Palamó, Joan Marmol, anuncia que Alfons García deixa de ser l'entrenador de l'equip.
La direcció de Panrico ofereix en reduir en un 40% els acomiadaments de treballadors a canvi de fer fora el comitè d'empresa. La direcció de la planta de Santa Perpètua de Mogoda ha posat amunt la taula en reduir el nombre d'acomiadaments en poc més de 50, però amb la condició que els membres del comitè marxin de l'empresa. En declaracions a la xarxa, el delegat de comissions obreres, Panrico Ferixiela, ha acusat la direcció de volar càstigar els promotors d'una vaga que dura ja més de set mesos.
No sé si la palabra adecuada sería chantaje. Evidentemente lo que parece ser que pretende ya no la dirección de la empresa, sino el que está por encima de la dirección de la empresa, que puede haber tomado esta lucha de mis compañeros y compañeras en esta huelga que ya dura más de siete meses como algo...