Bona nit.
Benvinguts al dotzer programa Godiva Bonaparte del vostre dial preferit.
Avui caminarem sobre una catifa vermella, música i cinema, cinema i música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Acabeu de sentir el primer tema, la suite en de menor de la Sara van de Händel, que és el tema de capçalera d'aquest programa, del vostre programa Godiva Buena Parte. I després, què ha sonat? Hem sentit la suite número 1 de l'Opus 46 d'en Griek, coneguda com Pir Gind, que apareix a la pel·lícula M, El vampiro de Düsseldorf, del Gran Banya. I ara passem a una cançó que a tots us sonarà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Vèrtigo, d'en Berman Herman, interpretada per Ben Stein. Vèrtigo, dentro de los muertos, una pel·li de l'Alfred Hitchcock, datada del 1958, amb Kim Novak i James Stewart com a protagonistes. Potser la pel·li més aclamada per la crítica, obra mestra del genial director, com la millor pel·lícula de la història del cinema. Estàs d'acord, bona part? Sí...
O no, no ho sé. Sí, evidentment és una gran pel·lícula, una de les millors i més hipnòtiques i més inquietants del gran geni Hitchcock, però aquestes llistes de millor pel·lícula de la història és molt relatiu, però sí, seria una de les millors pel·lícules de la història. I ara passem a una altra que també podia estar en aquesta llista.
Una pel·lícula a priori molt diferent, a Vertigo, però que té molts elements en comú. Us estic parlant de Le Mepri, de Jean-Luc Godard, i del seu tema central, que es diu Camille, del gran compositor Georges Deleu.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
The Painted Bell, nocient número 1 d'Eric Satie, tema principal de la pel·lícula Fogofato, de Louis Mel, datada del 1963, d'aquest director francès, realitzador de notables pel·lícules i documentals, com Ascensor per al Cadal, Solos Amantes, Calcuta, La Com Llucien, La Pequena, L'Antic City.
Un co a tenir de la Nouvelle Vague, que estava la mateixa generació que altres directors de l'època, però que no va voler formar part d'aquest moviment, el considera que ell no feia nou cinema. Després de passar per França, anem cap a Itàlia amb un gran director.
Fins demà!
Fins demà!
A marcor del gran Federico Fellini, música composta pel igual de gran Nino Rota.
Sense cap mena de dubte, potser el millor compositor de bandes sonores de la història del cinema. Què dir de Macor, millor no dir res i convidar-vos a que la torneu a veure o la veieu per primera vegada. I de Macor, tornem cap a França, on anem a visitar un altre dels grans, potser no tan conegut, després us ho explicarem qui és, amb una pel·lícula que es diu Mi Tio. Aquestes dues últimes cançons li vull dedicar a una persona molt especial, ella ja sap qui és.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Mi tio, Frank Barcelini, en el tema central de la meravellosa pel·lícula del gran, el grandiós, el millor, sense que mena de dubte, Jacques Tati.
Ara anem cap al tercer hombre, que és una pel·lícula de Carol Reed, de Harry Lime Tem, dirigida per Carol Reed, com he comentat, interpretada magistralment per en Joseph Cotten, Orson Welles i Alida Bali. Esperem que us agradi.
Bona nit.
Anton Caras en el tema central de El tercer hombre, pel·lícula de cinema negre dirigida per Calorrit, com us deia Godiva, però Honor Sangüells hi va ficar molta mà. Ara passarem a escoltar Lola Lola, de la gran Marlene Dietrich, sobre la pel·lícula El àngel azul, dirigida per Josep von Estenberg.
Fins demà!
Lola!
Allola! Jeder weiß, wer ich bin. Sieht man nur noch mehr hin. Schon verwirrt sich der Sinn. Männer! Männer! Keinen Füßig hier!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Come on, let's go!
Fins demà!
L'espinage en la bouchon, cigarete con de bello, si rapis pateleto, qu'il est tout là, qu'il est toi.
Fins demà!
La sentia s'encrevera. Les onges... ...comme sale. C'est la posa dilatoire. J'ai notre sol de mine. J'ai notre sol cancine.
J'ai laissé trop s'habitant. J'ai la tasse pile à toi. Ces motres se les ont faits, qui vont se l'autre volta.
Cançó incomprensible de la pel·lícula Tempos modernos del 1936 del grandíssim i polifacètic Charles Chaplin. Bona part, en quin idioma canta Charles Chaplin aquesta cançó? És el meu gran dubte. Francès? Alemany?
Vulgar? Espanyol? Anglès? O, en definitiva, en cap idioma? No canta en cap idioma perquè per això és incomprensible. Era una aposta que feia el senyor Charles Chaplin una mica a contracorrent del cinema sonor, que en l'any 36 ja està totalment desenvolupat, però que ell es resistia a acceptar. Per tant, és una espècie de metàfora de la incomprensió que suposa el so en el cinema.
Ara anem cap a Estats Units amb Benny Goodman amb la cançó 5.5.5 que està dintre d'una de les parts d'Històries de Nova York dirigida per Bulliaden en el 1989.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bé, després del Woody Allen ja podeu treure els nens i les nenes dins dels armaris i que ballin una miqueta.
Fins demà!
Fins demà!
Qua?
Now here's your part of the deal, cuz. Laid a secret on me, a man's red fire. But I don't know how to make fire. Now don't try to kid me, man cub. I made a deal with you.
Fins demà!
Grr!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Ha sonat I Wanna Be Like You, del Phil Harris i Luis Prima, tema principal del Lliure de la Selva, producció de Walt Disney del 1967. I Hatari Baby Elephant Walk, del Henry Mancini, pel·lícula dirigida pel gran Howard Hawks, el 1962. I ara una mica de James Bond.
Solo se vive dos veces als peus de Nancy Sinatra.
Fins demà!
And love is a stranger who'll beckon you on Don't think of the danger, for the stranger is gone
Don't think of the danger For the stranger is gone
Fins demà!
Fins aquí el nostre programa d'avui i us recordem que ens podeu trobar per la web de Ràdio d'Esvern o bé pel Facebook Godiva Bonaparte. La setmana que ve no us acompanyarem perquè Godiva Bonaparte marxant de pont, però fins llavors us deixem ben acompanyats. De nou el gran Charles Chaplin amb un tema de la seva película Candilejas.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.