Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb aquest interessantíssim tema del Jimmy Smith, After Hours, es diu exactament. Comencem aquest programa d'avui, el número 69 de Godiva Bonaparte, com sempre cada setmana amb vosaltres els dijous de Déu Abonza.
I bueno, m'imagino que ja sospiteu per on van els dir-vos, doncs sí. Aquesta setmana he decidit fer un especial Sohamon. Hamon, m'imagino que tots sabeu què és, és un orga molt específic que es va inventar cap als anys 40 aproximadament pel senyor Lawrence Hamon.
on l'especificitat d'aquest instrument, precisament, la seva originalitat és amb l'amplificació a través dels seus altaveus individuals i està basat en principis electromagnètics. No tinc gaire idea del que significa, però m'imagino que l'estil propi del so Hamon ve a partir d'aquí.
Continuem. Espero que us agradi aquesta sessió tan especial barrejada entre jazz, soul, funky, gospel, perquè són tots aquests els gèneros on el Hammond et va destacar de manera exagerada i impressionant. So sensual de la mà de Herbie Mann amb el seu Memphis Underground.
Gràcies.
Doncs, impressionant, impressionant, el Ruben Wilson. Enorme aquest temazo que acabeu de sentir el títol Love Book. Boníssim, perquè aquest senyor, que és un organista nord-americà, que fins fa molt poc encara actuava i feia concerts,
va ser pioner del moviment Asit Jazz i estava superinfluenciat, era autodidacta, va aprendre a tocar l'òrga ell sol, i està influenciat pel grandíssim Billy Larkin, que d'aquí dos temes també sonarà. I ara passem a continuació amb un altre grandíssim, però en aquest cas no és organista, és saxofonista, no obstant, dins dels seus temes, sobretot dels LPs dels anys 70, és innegable la presència sempre del Sohamon, d'aquest òrga tan especial i tan concret.
El grandíssim Ludo Nalsó, que us recomano moltíssim que rasqueu molt la seva discografia perquè no té desperdici. Ludo Nalsó amb el seu Alligator Boogaloo.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, grandíssim, grandíssim tema també aquest. Ara mateix ja sonava el Jimmy McGriff amb el seu The Worm i anteriorment el Billy Larkin and the Delegates amb el seu Pick Me, en part one. El segell que va tenir l'encert d'aglutinar tots aquests músics impressionants era Blue Note, evidentment, no podia ser un altre. I recuperem una altra cop el senyor Jimmy Smith, el grandíssim, amb el seu tema Back at the Chicken Shack.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I commit a crime, Lord, a needin', crime of bein' hungry and poor. Left the grossest old man bleedin' when he caught me robbin' his store. Hold him steady right there while I hit him. Yeah, I reckon that ought to get him in the wicked and wicked, but I still got so terrible long to go.
I heard the judge say five years of labor I heard my woman scream, Lordy, no Hold her steady right there while I hear it I reckon that ought to get it in a wicket And a wicket But I still got so terrible long to go
I want to see my sweet honey baby. I want to break this chain off and run. I want to lay down somewhere shady. Lord, it sure is hot in the sun. Hold it steady right there while I hit it. Yeah, I reckon that ought to get a bit wicked and wicked. But I still got so terrible long to go.
Breaking up big rocks on a chain gang Breaking rocks and saving my time
Drums keep pounding a rhythm to the brain La-de-da-dee La-de-da-de-da Charleston was once the rage, uh-huh History has banned that stage, uh-huh The miniskirts, the current thing, uh-huh
Teenie Bopper is our newborn king, uh-huh. And the beat goes on. The beat goes on. Drums keep pounding a rhythm to the brain. La-da-da-da-dee. La-da-da-da-da. Grocery stores are super-mart, uh-huh.
Bona nit. Bona nit.
I bé, com quasi no ens queda temps, quasi un minut, dos minuts per acabar amb aquest gran tema dels The Booty Rich Big Band and The Big Ghosts. Ens volem acomiadar aquesta nit d'avui amb aquest especial Hamon, també amb alguns temes que no teníem per què tenir a l'orga com a instrument principal, però bé, una miqueta de sit-jas, de jazz, de bugalú, de sol, doncs per manitzar aquestes nits enjustenques.
En tot cas, m'he deixat de comentar-vos que també han sonat anteriorment l'Òscar Brown amb el seu tema Work Song i el Paul Desmond amb el seu Take Ten. Molt bona nit, tot un plaer poder treballar tota la setmana per poder punxar aquesta música per tots vosaltres. Gràcies i fins la setmana que ve.
Ara escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvent.
Fins demà!