una finestra oberta a la imaginació.
En un vell lloc, molt lluny d'on som, hi viu un nen. El nom és Lluc. Tan xic com llest, més, ai quin cas, el nen no hi veu. En Lluc és sec. Un ruc molt ruc, brut, sec i tosc, que viu prop d'ell i va cap cot. Li diu ben fort, tan tost el veu. Ei, xic, què fas? Te'n vas de tort?
i diu en lluc, pot ser, no hi veig, soc sec del tot. I el ruc, molt ruc, de tant que riu fins cau de cul. De cop fa un bram i diu, ihó, ai xic, sense ulls, ser llest val poc. Soc ruc, és cert, però tinc bons llums i veig el tec, el mam i el jas, i ja en tinc prou.
i en lloc d'ulls clubs, tan llest com xic, va i treu un dit ben alt i diu. Tu creus que hi veus, més no veus res. Amb el cap baix no veus el cel, ni el bosc, ni el vent, ni el blat, les aus o el cor dels nens. Jo puc ser sec, més tinc el món a dins del cap, la llum del sol, la nit i el mar.
No em cal cap ull per ser com soc. Si res no veig, m'ho faig jo sol. A dins del cap jo ja ho tinc tot. El ruc, que és curt, no sap què dir. I, trist i mut, se'n va al seu cau. Doncs ves per on? En Lluc, que és viu, sap que amb el cap ben ple de mots i el cor un foc on bull la sang,
No cal res més per ser molt ric, bo, llest i xic. I punt i fi. La xarxa de comunicació local.
Catalunya Informació. Bon dia, són les deu.
Ens interessem a aquesta hora pel trànsit, equip viari. Doncs encara a aquesta hora, tot i que ja han retirat fa una estona el vehicle accidentat, queden retencions afectant la 2 de Sant Vicenç dels Horts a Cornellà, l'autopista del Baig Llobregat des de l'AP2 Molins de Rei fins B23 amb Felida Llobregat cap a l'enllaç amb la 2, l'autopista Algarap Sant Boi cap a l'enllaç amb la C31, la C31 Hospitalet i la ronda de dalt des del nus de la Trinitat de Vallcarca i també afectada a la pota nord
de Santa Coloma de Gramenet fins al Nus de la Trinitat. La tura ha baixat el 2013. De 64.700 persones a Catalunya hi ha 820.000 parats, el 22% de la població activa. A Espanya la taxa es manté pràcticament igual, el 26%.
Una trinxera de foc protegeix la plaça de la independència de Kiev de les forces de seguretat del govern ucrainès. Aquesta nit hi ha hagut nous enfrontaments entre la policia i els opositors prou europeus que ocupa la plaça i que demanen concessions a l'executiu.
Representants del govern i l'oposició sirians es troben avui per separat amb el mediador internacional, la Kar Brahimi, per intentar planar el camí per un primer cara a cara a Ginebra. Els Estats Units fan costat a l'oposició en el rebuig que el president baixarà l'Assad, participi en el procés de transició.
L'ex conseller socialista Joaquim Nadal es planteja deixar el PSC si la direcció del partit acabés expulsant els tres diputats discurs. En declaracions al Matí de Catalunya Radio, Nadal ha qualificat d'inguminiós que els hagin arraconat a l'hemicicle per castigar-los per haver trencat la disciplina de vot.
Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Dalí. Crítics i historiadors de l'Arra asseguren que l'èxit massiu de públic de les seves últimes retrospectives confirma que l'obra de Líniana és avui encara més apreciada perquè no queda eclipsada per les excentricitats del mateix personatge. Catalunya, informació. Ara els esports. El Barça va golejar el llevant per una 4 i és a un pas de les semifinals de la Copa. Va fer un hat-trick Cristian Tello després de rebre 3 assistències de Leo Messi. Avui a l'Ètic de Madrid, a l'Ètic Club.
El Barça demanarà avui que el cas Neymar es pugui jutjar a Barcelona. Ahir l'advocat del soci, que ha iniciat el procés, va anunciar a Catalunya Ràdio que ampliaran la querella als directius Faus i Bartomeu. La vanguardia assegura que Sandra Rossell, medit de deixar la presidència, s'hi és imputat. I a l'Eurolliga de Bàsquet avui Barça un i caja de màlega. A l'Open d'Austràlia de tenis la final femenina enfrontarà l'Ina Isi Volkova.
Pel que fa al temps, s'aniran obrint clarianes, tot i que a primera hora encara quedaran núvols a la meitat est i bancs de bòlira també matinals. Temperatura és una mica més alta que ahir. S'espera un dia radiant, amb bona visibilitat, tret del Pirineu al Navarà, ben demà està l'Hitremuntana, també als dos extrems del país, que demà guanyaran intensitat. A aquesta hora a Barcelona, 9 graus, 3 graus a Girona, 2 a Lleida i 8 a Tarragona.
Molt bon dia, passen 3 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 23 de gener.
Un programa, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. En Villar també farem un repàs general a l'actualitat del dia.
A través de la premsa i a més a més, tindrem també en aquesta primera hora i mirarem de parlar amb Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, per parlar de l'acte que es fa aquesta tarda a la Teneu, organitzat per la Vall d'Aver, sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament per debatre sobre la reforma de l'administració local i les conseqüències d'aquesta aplicació senjust.
A les 11.10 parlarem amb el regidor d'urbanisme Pere Joan Daniel per saber per què s'està endarrerint l'enderroc definitiu dels edificis del carrer de la Creu a Bataneu.
I farem tertulià d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i l'Alina Santa Bàrbara, que va dos quarts de dotze. Més a més, com que a dijous parlarem de teatre amb la Maica Duenyes a la tercera hora i de dins amb l'Streak Goldstein del Celler de Can Mata.
Tot això a partir d'ara i fins a l'1 de migdia. Comencem. Comencem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea.
I repassem l'actualitat d'avui dijous. Per on comencem? Comencem per la taula rodona que tindrem aquest vespre a Sant Just. És una taula rodona per debatre sobre la reforma de l'administració local, aquesta llei que va aprovar el Congrés el desembre.
I també hem sabut que les seccions locals del PSC iniciativa Junts per Sant Just en relació a aquesta qüestió presentaran al ple del mes de gener una moció conjunta contra la llei, precisament. Els partits que formen part de l'equip de govern s'uneixen en aquest document per denunciar que l'autonomia local dels municipis de menys de 20.000 habitants com Sant Just
es veurà greument afectada amb l'aplicació de la norma i també es defensa l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments als darrers 30 anys de democràcia i reivindica que Europa també ha enfortit les competències dels municipis i les institucions amb legitimitat democràtica directa als darrers anys.
Per debatre sobre aquesta qüestió, avui s'organitza una taula rodona, la Vall d'Avers, sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament. Intervindran Toni Olmo, secretari d'UGT al Basllobregat, Isabel Caire, representant de comissions obreres al Basllobregat, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, la CONFAB, i Josep Torrecillas, tècnic de la Federació de Municipis de Catalunya.
Serà avui a dos quarts del 8 del vespre a la sala Piquet de la Teneu, aquesta taula rodona, i també serà oberta a tothom qui vulgui anar-hi.
Això d'una banda, en parlarem al llarg d'aquest matí, més qüestions. Ara parlem d'urbanisme perquè s'andarrereix l'andarró definitiu dels edificis del carrer Creu amb Bataneu. Els treballs havien d'acabar durant la primera quinzena de gener però s'han hagut d'aturar a l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. Ara s'està pendent d'aquesta companyia que retiri aquests cables
Els edificis estan pràcticament enderrocats, recordem que els treballs d'enderrocament van començar al desembre, però per seguretat es tornarà a restringir la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu, garantint això sí l'accés als guals i donant pas alternatiu al carrer de la Creu pel carrer Verge del Pilà. Per tant, pendents del que passa al carrer Creu, i avui coneixerem més detalls amb el regidor d'Urbanisme.
i acabem encara amb una última qüestió. Un apunt d'agenda per demà divendres és el documental del mes de gener de Sant Just, Casas para Todos, un documental alemany del director Jérôme Wetzel que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional. És la mostra sobre el terreny de les conseqüències d'anys de especulació urbanística i polítiques de crèdit permissives. Un retrat d'una de les conseqüències directes de la crisi
a l'estat espanyol. A través d'aquest documental, que és curtet, no és una pel·lícula que dura moltes hores, dura 52 minuts només, també es fa visible quina funció han acabat tenint aquest munt d'edificis buits que han quedat arreu d'aquesta bombolla immobiliària. Casas para todos, amb un subtítol que també més o menys et deixa entreveure d'aquí va el documental. Gent sense casa, casa sense gent.
És un documental alemany que es podrà veure demà al vespre a dos quarts de nou a la sala del 50 Anari de la Teneu amb versió original en castellà i l'organitzant la productora Paral·lel 40, la Teneu i Anari. Costa 3 euros, l'entrada costa 3 euros pels socis de la Teneu i 5 euros per la resta.
Perfecte, doncs són les activitats, una de les activitats previstes per aquest cap de setmana, d'alguna manera, si és demà, divendres, per tant ja es donarà per començat el cap de setmana, exacte. I ara acabem, enllaçem tot plegat amb la informació musical, la punt musical del dia, que avui passa per un concert també, estem de concerts aquesta setmana. I parlem del cantó autoamericà Cas Macombs. Jo tampoc el coneixia, Andrea, no pateixis. Però estan bastant bé, eh? Sí.
I tenim delicte de no coneixe'l perquè presenta el seu setè àlbum. I el tenim avui a Barcelona. Sí, setè àlbum en deu anys de carrera i es diu que és un dels més fins. Legim a Time Out, que recull l'herència del rock de rel nord-americà cuquetejant amb el country alternatiu, incorporant el so de l'estil guitar, però sense renunciar als elements que distingeixen les cançons d'aquest músic nòmada, els préstecs del blues, els ritmes i els passatges repetitius i hipnòtics.
Una mica de tot. Sí, a la 2 de l'Apollo aquesta nit. Les entrades costen entre 21 i 23 euros i de dos quarts de deu. Molt bé.
Bona nit.
I hope there's water under the bridge.
The saints and martyrs, love is now and for gone We are forever committed But it's even martyrs are taught by enema At least we're grown enough to admit it All that which is there, it shall be done
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterràtil. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosaltres de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Passa un minut d'un quart d'onze. Saludem ara l'Andrea Danou. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat, ens fixem, com sempre, en el tema principal dels dies, el més destacat, a les portades dels diaris en paper. Doncs avui ens parlen de diners i de pressupostos. La Vanguardia, per exemple, ens diu que CiU i Esquerra proveen el darrer pressupost d'ajustos. Els comptes per al 2014 permeten al govern tenir dos anys d'estabilitat. Diu no hi ha més detallades, però sí les taxes pactades amb Esquerra.
És una de les notícies del dia a la portada de la vanguardia. A l'Hara ens diu el pressupost de la nova majoria, CiU i Esquerra. Uns comptes en majoria absoluta donen estabilitat al president Mas per fixar el rumb cap a la consulta. I ens diu punt feble. L'oposició dubta de la capacitat del govern d'ingressar 2.318 milions en privatitzacions i vendes d'actius.
I, per últim, el Periódico ens parla també d'aquesta qüestió d'una manera més discreta, ens diu que Esquerra assumeix els pressupostos de la consulta PSC, PP, iniciativa Ciutadans i la CUP critiquen l'intercanvi i la submissió a les polítiques d'Artur Mas. És el tema del dia al Periódico que em portava no d'estar-te gaire, de veritat. És aquest el tema del dia.
Doncs ara l'actualitat ja passa per l'atur perquè avui s'ha fet pública l'enquesta de població activa aquest matí i ha dit que Catalunya tanca el 2013 amb 64.600 aturats menys i Espanya amb 69.000. És doncs una taxa d'atur del 22,26% a Catalunya que és un punt menys que el 2012 i per tant un total de 820.400 desocupats. És la comunitat autònoma on més ha baixat l'atur
i on més llocs de treball s'han creat. Espanya, com dèiem, ha tancat amb 69.000 parats menys. Són les dades d'atur. S'han resolt, evidentment, tots els digitals. És la notícia principal d'aquest matí. I fent la comparativa, també, en relació a la fil·lició de seguretat social, per exemple, a l'estranger, cau un 6,23% al 2013. Després, també, que les famílies amb tots els membres de l'atur arriben ja,
el conjunt de l'estat a 1.872.300 milions i que l'atur juvenil baixa, el de llarga duració en canvi puja. Són els primers anàlisis que fan aquests digitals, aquestes últimes les triem també de la Vanguardia que ja ofereix un anàlisi més complet i aquí també llegim que Rossell medita la seva continuïtat al Barça o ha destapat la Vanguardia. El president Laugrana preservaria la imatge del club si finalment és imputat, una notícia que també
genera polèmica pel que pugui implicar tot plegat i acabem de complementar aquesta actualitat amb un apunt internacional que tenim d'aquest matí al 324, que és que l'oposició ucrainesa exigeix concessions avui mateix. Aquesta nit els manifestants enfrenen la policia amb una barricada de foc i mentrestant la mort de 5 manifestants d'aquest dimecres ha indignat la comunitat internacional.
Ens fixem ara en les imatges d'aquest matí. Un dels temes més destacats, parlen de les imatges de les portades, té a veure amb Kiev i amb aquestes revoltes que van tenir lloc ahir, que ja han causat les primeres víctimes mortals a les protestes a Ucraïna.
A l'avantguàrdia veiem una imatge d'uns manifestants ucrainesos, però a Europa llençant objectes incendiaris contra les forces de l'ordre públic en un carrer cèntric de les ciutats. I al periódico veiem una imatge molt punyent en què veiem un opositor empunyant una pistola
Són imatges d'aquestes revoltes que s'estan produint aquí. El periódico ens diu que forces antevalots i opositors del president d'Ucraïna van omplir de sang ahir els carrers de la capital del país. Com dèiem, és la imatge més destacada tant a l'avantguardià com al periódico.
El diari ara veiem a Artur Mas en un moment ahir al Parlament, en relació a la votació dels pressupostos, i a la Vanguardia també veiem una imatge de Salvador Dalí, perquè avui fa 25 anys que va morir, i bé, doncs ens parlen de la polèmica agonia del geni. I és el que trobem avui a les portades dels diaris en format fotografial.
Doncs són les imatges d'aquest matí, fixem ara, no encara no mirem cap al passat, sinó que fixem ara en què passa en clau internacional. Parlàvem d'Ucraïna, Andrea, no sé si també és el que ens expliquen avui als diaris. Seguim allà, seguim a Ucraïna, a Kiev, a la capital. A l'avantguàrdia ens diu primera sang a Kiev, tres morts en l'intent policial de desallotjar el centre de la capital. Les autoritats només reconeixen la mort de tres manifestants durant els enfrontaments amb la policia al carrer Grushevski, al costat de l'estadi del Dinamo de Kiev.
dos van morir per trets, un tercer manifestant va morir en caure de dalt d'una columna de l'estadi de futbol i a l'avantguàrdia llegim la reflexió que fa el periodista Gonzalo Aragonés, perquè ens diu que després de la introducció de lleis repressives contra el dret de manifestació
i després que part dels manifestants de la plaça Maidan radicalitzessin la seva actitud en enfrontar-se violentament a la policia diumenge, la solució a la crisi d'Ucraïna semblava molt difícil. Segons experts consultats abans dels esdeveniments violents d'ahir, podien passar dues coses, que hi hagués sang o que els caps de la policia fessin un pas enrere i es neguessin a complir les ordres de dalt. Desgraciadament es va complir el primer pronòstic i les forces antevalots van intentar aclarir el carrer Kruszewski, els manifestants es van revoltar
Van haver-hi barricades i trets. Amb aquesta xifra de tres morts, de manera oficial, cinc segons altres dades. És una de les notícies en clau internacional, si no una de les més destacades.
Seguim a la vanguardia per explicar-vos coses de la Conferència de Pau a Suïssa. El règim de l'estat i la coalició opositora obriran negociacions. El mediador de l'ONU intentarà fer seure junts. Els dos vàndols divendres a Ginebra. I ens diu a la vanguardia que no hi ha cap dubte que el govern s'hi ha fet un pas en alguna direcció, encara que indeterminada, malgrat les crítiques del seu paper a la Conferència de Montre, malgrat que es va retirar la invitació al seu millor aliat,
i malgrat que la seva contrapart siriana és un grup d'opositors sense realment dins del país, els representants de Damasc s'asseuran a parlar amb els de la coalició nacional siriana demà a Ginebra en aquesta conferència. Doncs és el que ens expliquen aquest matí als diaris a les pàgines internacionals. Ara ens fixaran en què passava un altre 23 de gener de fa més anys.
Per exemple, en fa 15, el 23 de gener del 99, els rectors de tot Espanya condemnaven la càrrega de la Universitat Autònoma, criticaven l'extrema violència de la policia i responsabilitzaven autoritats polítiques. Això fa exactament 15 anys, jo no recordo aquesta càrrega, encara no érem universitaris, Andrea, era el 99. Argentina estudiava adoptar el dólar com a moneda. Això també fa 15 anys i es parlava també d'un vol directe a Barcelona, Nova York,
per 38.000 pessetes. Encara no estan dins de la zona Euridea, i Iberia oferiria a partir del 28 de març un vol diari i directe sense escales entre Barcelona i Nova York, que en la seva fase de llançament fins al 20 de maig costaria 38.000 pessetes anada i tornada per una estància mínima de 3 dies i màxima de 21.
Costa calculant pessetes, així xifres directament, però si no m'equivoco crec que són 6 per 3, no? 10.000 pessetes són 60 euros. Estàs calculant 38.000 pessetes. Sí, per tant 6 per 3, 18, 180... Tu ets millor que jo en matemàtiques.
Un 220 euros, és molt barat aquest bitllet de biò. Comparat al costat ara que et pot costar 1.000 euros anar i tornar o potser no tant? Sí, no sé exacte, depèn de l'època però... Jo crec que és barat per l'època. Que curiós, més sense escales ni res. Doncs és el que apareixia a la portàdra fa 15 anys.
En fa 10-23 de gener del 2004, a Anís s'han advertit a Europa que la Xina era més rendible. El president de la companyia en plantes de Catalunya i Regne Unit salvava els Estats Units i Pujol assegurava que si el govern amenaçava el grup japonès, se n'aniria de seguida. Kodak, mentrestant, despediria el 20% de la seva plantilla. Els Mossos tindrien 10 comissaries a Barcelona, el desplegament començaria amb la seguretat del fòrum,
I la imatge era de Calatrava a Nova York. L'arquitecte i enginyer Valencià Santiago Calatrava presentava un espectacular projecte d'estació intermodal de transports, metro, trens i ferrocarrils per la zona 0 de Nova York.
Ja acabem amb el que passava fa cinc anys. Rajoy obria una investigació interna sobre l'espionatge, la decisió del líder del BP, Hiritaba Aguirre, que es considerava víctima. Obama prohibia torturar els presoners. Hillary Clinton obtenia la confirmació del Senat i assumia la Secretaria d'Estat.
i Pere Núñez era la imatge d'aquesta portada que tornava als Òscars. Tindria una altra oportunitat amb Vic i Cristina a Barcelona, que ens sembla que finalment sí que es va endur aquest Òscar. I finalment també es preguntava la vanguardia de fa cinc anys per què les franceses tenien més fills.
Era un reportatge a l'apartat de tendències, i no resolia directament perquè havies d'anar directe. La gràcia era aquesta, no suposo que comprises el diari i que busquessis aquesta informació, que és el que hem fet, que és que diu França, un país per néixer. Sembla que l'estat francès ho posava una mica més fàcil i per això era la resposta. L'èxit francès a la política de natalitat contrastava
amb els tímids avançaments a Espanya. Referia que França facilitava la comptabilitat de la maternitat en una carrera professional i que les franceses arribaven a la mitjana de 2,02 fills, que era un nivell no vist en els 30 anys. Les notícies d'altres 23 de gener. Tornem als diaris d'avui ara per fixar-nos en les contraportades, Andrea.
Comencem per la de La Vanguardia on llegim que Edilla no va frenar Franco per salvaguardar la Falange. Avui a La Vanguardia, Víctor Amel entrevista Joan Maria Tomàs, historiador especialista en feixismes. Sembla ser que quan era jove va decidir entendre la ideologia dels governants de la dictadura franquista. Diu que li interessa el feixisme perquè vaig voler entendre com pensava la cúpula de la dictadura franquista.
Hi pensaven com la Falange espanyola. Franco necessitava un partit únic i es va apropiar de la Falange, un minúscul partit feixista espanyol. Diu minúscul, eren unes 200 persones molt ben organitzades i per distingir-se del feixisme italià van idear això de Falange, unitat de combat de l'exercit d'Alexandre el Gran.
diu que els distingia de les esquerres perquè acceptaven la propietat privada, acceptava la de la banca, la volien nacionalitzar i que pretenien que obris i empresaris, en comptes de barallar-se, anessin plegats, cohesionats, amb un objectiu, justícia social, ni esquerres ni dretes, clamaven. I a la pregunta monàrquics o republicans, ell contesta, ha estat feixista, fort amb un dictador, José Antonio, que va dir que Espanya era unitat de destí anuniversal, és a dir, que un cop aconseguís aquesta cohesió interna, estava cridada a tornar a imparar el món.
que també parla del seu últim llibre. De fet, ha publicat mitja dotzena de llibres parlant del feixisme i d'aquestes investigacions que ha fet. L'últim és El gran golpe. És aquest últim llibre de Joan Maria Tomàs. Doncs ho descobrim avui a La Vanguardia.
El meu partit polític no pot parlar al meu país. Ho llegim al titular del periòdico. Ho diu el president de la branca espanyola del Partit Nacionalista de Bangladesh, el BNP, per les sigles en anglès, Massut Hassan. Diu que explicar-me què passa a Bangladesh i denunciar com a president de la branca espanyola del BNP, que les eleccions que s'hi van celebrar al gener no van ser netes, és una de les missions principals d'aquest home de l'entrevistat del periòdico de Massut Hassan.
Diu que va venir a Barcelona de visita l'any 90. El 96 vaig venir a viure a Espanya, a Vinaròs. Era el 28 de desembre. Una mica em va oferir feina en restaurant Indy i 3 mesos després em vaig mudar a Barcelona. Diu que aquí vaig treballar en restaurants, en fàbriques i com la seva missió és explicar què està passant a Bangladesh, diu que en aquests moments la situació és molt perillosa. Estan prohibides les reunions, les vagues. Fa 3 mesos van matar 500 persones i totes eren militants
del BNP, del Partit Nacionalista de Bangladesh. La repressió va començar abans del gener, diu que hi ha 5.000 opositors a la presó i tots són del BNP. Han tancat diaris i han empresonat periodistes. I ara la seva missió de Massut Assant és explicar tot el que està passant a la ciutat. Doncs avui el periódico interessant. Doncs aquesta entrevista acabem amb la del diari Ara.
i ens deixa el segon titular. Ningú estima ningú, es pregunta? Sí, de fet és el títol de la nova col·lecció de la nova col·lecció de moda. És David Domínguez, aka David del Fin, dissenyador de moda, artista, diu la Bibiana normal, però únic, noble, humil, exigent.
Diu que viu i es desviu per la moda. Avança cop de col·lecció. Al febrer presenta l'última a Civelles, que porta per títol Nobody Loves Noon, que significa que tothom estima algú, però quan ho tradueixes conceptualment agafa un altre sentit. No agafa el sentit de ningú estima ningú.
Diu que fa moda perquè l'ha de fer, ho necessita, fins a aquest punt arriba la seva vocació, i al final de l'entrevista diu com tu uns 15 no ho sé, sempre la mateixa reacció davant qualsevol pregunta. Una quartada que diu la Bibiana fa que David del Fin no ens guanyi temps a l'hora de respondre. Diu que tota la vida ha estat volcat en el procés creatiu, cada col·lecció és un nou capítol, i al febrer diu que no sap el que veurem nosaltres d'aquesta nova col·lecció, diu no ho sé, només sé que veurem molt d'amor.
quan d'amor, i ell diu que Nobody loves noon, que és el títol d'aquesta nova col·lecció. Molt bé, doncs curiós, molt d'amor avui en aquesta entrevista.
Passa un minut de dos quart a dotze, ens fixem ara en la notícia curiosa del dia que passa per extraterrestres avui, Andrea, a Barcelona. Ha obert una botiga dedicada a la venda d'extraterrestres. Són escultures hiperrealistes, fetes amb resines, pols de marbre, làtex i altres materials. Hi ha imatges, no sé si des d'aquí on ets tu veuràs una mica la imatge, però veus que estan tancats en un pot de vidre, com si diguéssim.
Sí, és una mica angoniós. I a més a més n'hi ha de diferents estils. N'hi ha el típic alien però també hi ha coses més estranyes amb bitxos així. N'hi ha alguns de molt lletjos. És l'empresa catalana Aliens for Sale que es dedica a la creació i venda d'alienígenes amb finalitats decoratives i que ha obert ara una bútiga a Barcelona
ha adreçat els amants de l'art, el disseny i la ciència ficció i sembla que en poques setmanes ja han hagut de reposar l'estoc d'uns quants models pel volum de vendes. Sona molt original, la veritat. Sí, hi ha àliens que es poden aconseguir, hi ha espècies com el 629A o el 50L, que van acompanyats d'una pàtria de descripció fictícia sobre el lloc on es van trobar, si van aconseguir recuperar la nau, si han pogut regenerar el seu ADN, i el preu va entre els 60 i els 150 euros.
Sembla que tenen un disseny original, que no els copien de cap pel·lícula ni rei, que són escultures hiperrealistes, fetes d'aquests materials. Els creadors són l'escultora Ariadna Canela i Bòria Mas Ramon, que tots dos li diran aquest projecte. Ella és escultora i filòsofa i relacions públiques.
Estella Sancita en Història de l'Art i Fotografia i tot plegat aquest projecte va començar fa poc més de dos anys. Van decidir aprofitar aquestes dues escultòriques d'ella i d'aquesta manera han creat aquestes figures que diu que elles van formar, atenció, amb dos dels millors escultors de monstres per pel·lícules viatjant fins a Grècia i Los Ángeles.
Molt bé, mira. Sabe el que fa, no? Però són minis o són escultures tipo grans? És que això no ho he de trobar perquè diu que només diu la dels preus i no ho sé... Clar, en un moment sí que diu que tenen... que són hiperrealistes i tot, però clar, no... No es posa en cap tamaig, tampoc. Clar, és que tenir un àlien en tamaig... Bé, no sé si... No crec que sí. Molt grans pel fet d'estar en un pot de vidre i tot. Ah, d'acord.
Estan allà com ficats en plan Demolition Man o la pel·li aquella de l'Estalon. I on està la botiga, ho diu? No ho diu tampoc. Almenys en aquest lloc que he trobat ja ho busquem. Sembla que té èxit, no? Perquè si han hagut de reposar stocks i tal... Sí, però ho podem buscar, perquè a l'Inns for Sale suposo que la devem trobar... No, com a regal està molt bé, si es regala alguna cosa... Si coneixes algú que té aquest punt fric, mira, la botiga està... Mira, hi ha el Sària, per exemple,
Depèn de cadascú. N'hi ha un que fa 31 centímetres. I d'amplada 22 centímetres. Està al Passeig de Sant Joan. Número 5. Ah, molt bé. O sigui, baix de tot, em sembla. Sí. No? És a dir, prop d'Arda Triomf. Passeig de Sant Joan diria que ha de ser... És Arda Triomf. Sí. O sigui, al principi de tot va des d'Arda Triomf fins a...
Tercer de Gràcia i si no m'equivoco els números baixos estan a baix de tot. Deu ser tu que anar a Arte Triomf. Hi ha una web també, si voleu mirar, qui som, cistell de la compra, galeria, explica aquestes dades que dèiem ara. Hi ha imatges d'aquests àliens cicats en cases, n'hi ha que es pengen a la paret, és bastant curiós tot plegat. En fi, Andrea, que vagi bé Carme. Moltes gràcies i que vagi bé, bon dia.
Passant 5 minuts de 2 quarts d'11, fem ara els apunts culturals d'aquest matí i parlem avui de Salvador Dalí, com dèiem avui fa 25 anys que va morir. I per això, figures i cada què, recorden el pintor, l'artista, en el seu 25è aniversari de la seva mort.
En diverses activitats, per exemple aquest matí l'Ajuntament de Figueres farà naufrena a la tomba del pintor del Teatre Museu que porta el seu nom i a Cadaqués el record floral serà l'estàtua de Dalí situada centrada al centre del seu poble on hi haurà pans delineants
i alumnes dels centres educatius del municipi llegiran diferents textos i un dels plats forts serà la presentació per primer cop de l'edifici Corral de Gala que va ser propietat de l'Empordanès més universal i que es reconvertiran en espai cultural dedicat a la vida i obra de Dalí i la seva musa.
Noves incorporacions que es van saber ahir al cartell del Sónol, Pretty Lights, Flux Pavilion, Redimental i Tiga són alguns dels que actuaran a aquest festival barceloní. David, Nello i Pedro Riera guanyen els Premis EDB i també en clau literària troben una obra inèdita de Lope de Vega a la biblioteca nacional d'Espanya. S'ha descobert una copia ben escrita de Mujeres y criados, una peça que els catàlegs literaris donaven per perduda.
Descobreix una important església bizantina a Israel. Un grup d'arqueòlegs ha trobat a la regió sud-oest de Jerusalem les restes d'una gran basílica construïda fa més de 1.500 anys. Són doncs aquests els temes culturals d'aquest matí i d'aquí acabem aquest repàs ara amb la informació esportiva.
I ho fem fer un repàs a les portades dels diaris esportius, per exemple, el Nou Esportiu, que titula Cau al Mur, parlant del partit d'ahir d'aquest 1 a 4 contra el Llevant, Messi, Passa i Tello marca. El crac argentí i advanter català van crear una gran associació per capgir el gol inicial del Llevant. També l'esport es fa ressò d'aquesta connexió letal titulant Messi-Tello, gran remuntada del Barça a la segona part.
I també inclou la seva portada, que Rossell medita deixar la presidència. Ha rebut amenaces, diu l'esport, i no vol perjudicar el club. El jutge Ruth admet a tràmit la querella pel cas Neymar. I al Mundo Eportivo fa servir el mateix objectiu que l'esport i titula directament Letals. Tres assistències de l'EO possibiliten el primer hat-trick d'un tello matador.
I també hi ha aquest apunt que Rossell es planteja dimitir per preservar el Barça d'un procés que faria malbé la imatge del club. I mentrestant, confidencialitat en el fitxatge de Neymar, el Barça i en Alen es van comprometre el 2011 a no donar detalls dels seus acords. I fins aquí el repàs dels apunts del dia de seguida al temps.
5 minuts i 3 quarts d'11. Saludem ara el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Molt bon dia, Carme. Per parlar del temps d'aquest fred d'hivern, no? Sí, sí. Podem dir que avui fins i tot i demà, encara una miqueta més, doncs seguirem amb unes temperatures normals per l'època. I sí que podríem dir que va ser un dia de gener, eh, perquè la màxima va ser de 8 graus, va estar plovent, la sensació de fred era present.
No ha plogut gaire, però va anar fent durant tot el dia. I realment són 3-4 litres que van caure a Sant Just que sumen una miqueta i en portem gairebé 35, o sigui que estem bastant contents.
de la precipitació que estem tenint aquest any, el mes de gener, s'ha mogut tot una miqueta, és d'aquelles teories que tens tu així, estranyes de dir, se'ns estan movent els mesos... Veus? Que es compleix. Va una mica tot cap endavant, no? Crec que el tros d'anticicló típic del mes de gener no l'hem tingut aquest any. De moment, ni crec que ho tinguem. No l'hem tingut perquè... Clar, com eren els altres pas, cap endavant o cap endarrere.
El fet és que el desembre vam tenir bastant més tranquil·la del que esperàvem i el gener s'ha mostrat una miqueta més mogudet. Podria ser que el mes de gener s'assemblés a febrer o març. Seria un despàs estrany perquè jo el que deia era que el juny no feia la calor de juny i el juliol tot anava en darrere, que el setembre fa el que fa l'agost.
Hi ha com un altre pas, no? És el canvi climàtic, potser. No, no, no. És les grans masses i els moviments de les grans masses que marquen a molts dies vista el temps. No és allò de precisar el divendres, 26 de gener... No. Estem dient, o sigui, a vegades el divendres, no? Que es diu menys de 26, però vull dir...
que les grans masses sí que fan grans tendències del temps. I quan vam veure que l'anticicló marxava una miqueta cap al nord i tots els fronts atlàntics viatjaven cap a Catalunya, es preveia que els propers 15-20 dies fossin d'una certa circulació de diferents fronts. Podem tenir fronts com el d'ahir o podem tenir fronts com el d'aquest proper cap de setmana que funcionaran diferent a Sant Just d'Esverlo.
És el que cada dia hem de fer la previsió perquè en funció del front que ens visita fa una cosa on fa una altra. Hem tingut aquesta precipitació, ha passat al front, encara està acabant de passar en alguns núvols, encara hi ha una certa núvolositat prop del litoral central i gironí.
No ens consta que estigui precipitant ara, però la temperatura no s'ha mogut gaire. Parlàvem que ahir va ser un dia típic d'hivern amb 8 graus de màxima, ara en tenim 7, la mínim estat de 6,9, o sigui, com podeu comprovar, els núvols s'han encarregat de mantenir a ratlla la temperatura.
Sí que està començant a bufar una miqueta de vent del nord. Aquest matí també ja bufava el vent. La temperatura de sensació ara s'enjust, que estem camí dels 8 graus, doncs és de 6. I aquest vent del nord s'ha d'incrementar. A més, amb cops bastant forts que poden bufar els dos extrems del país i aquí també ho notarem. Sobretot aquesta propera tarda, la nit, demà divendres, demà serà un dia de molt vent a bona part de Catalunya.
i quan bufa vent del nord, en alguna zona del nostre principat, doncs es complica molt el temps. I és habitualment en la zona de la cara nord del Pirineu, la Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Alta Rivagorça, en aquestes zones la neu fracta de presència, les temperatures són prou baixes perquè hi hagi un bon tou de neu, es està parlant de que gairebé podríem acumular entre divendres i dissabte fruit d'aquest vent del nord que acumularà molta nevositat i donarà precipitació a partir dels 1.500-1.600 metres més de mig metre de neu, parlàvem l'altre dia que
Pinta molt bé. En altres zones de la cara sud, potser parlaríem de 20-30 centímetres. Però el que és que ara nord, realment el tou de neu pot ser important. I sembla que començaria per Lleida, com està passant avui i demà, però que al cap de setmana també s'hi apuntaria el Pirineu Barcelona i Gironí. O sigui que hi haurà una bona nevada en aquella zona.
Serà un cap de setmana una mica emprenyador per esquiar, perquè tindrem vent, hi haurà el torp, estarà nevant, hi haurà mala visibilitat... És un cap de setmana una mica empipador, però com a mínim et deixa les previsions d'un bon tou de neu a bona part de les pistes d'esquí catalanes.
en aquella zona tindran aquest clima i a nosaltres ens afectarà d'una manera variable. El dissabte aquell front que comentàvem ahir deixarà entre sol i núvols el dia amb unes temperatures que tenen tendència a baixar aquest cap de setmana una mica. Encara més? No, perquè demà pujaran una mica. Demà pujaran una mica, avui els valors seran més alts, no tenim el cel tan tapat, el sol fa una miqueta d'acte de presència, no està plovent, avui superarem els 8 graus d'ahir per arribar als 11 o als 12.
demà divendres podem estar entre els 13 i els 14, al cap de setmana tornarien a baixar entre els 12 i potser diu menys, fins i tot pujar al 14. Però no ens en refiem perquè aquesta oscil·lació de temperatures de cara a la setmana vinent sembla que baixarien d'una manera bastant més marcada. O sigui, podem tenir una petita fredorada que podria afectar d'una manera més destacada a l'interior de Catalunya, sempre ens costa una mica de des de poder fer baixar el termòmetre, però sí que sembla que tant dilluns com dimarts podria baixar d'una manera marcada el termòmetre
i potser comencem a parlar de valors molt negatius en zones de l'altre del Pirineu. Encara no hem parlat de valors de menys 14 o menys 15 graus, com ahir feia referència el Sergi Pont. Clar, ja també és més habitual. És més habitual, però vull dir que el Pirineu també és habitual. Aquesta nit hi ha hagut una mínima de 9 sota 0, però estem parlant de 2.500 metres d'alçada. Però aquelles quantitats negatives de dos xifres encara no les hem vistes aquest any. Aquí tampoc hem arribat al negatiu.
Per això. O sigui que si arribem aquí al negatiu la setmana vinent potser les dues xifres les comencem a veure. Aviam, fa molta gràcia d'haver vist des de la distància, però els que estan allà patint les dues xifres, doncs és fotut. Tot i que si no m'equivoco, aquí normalment arribem al negatiu al febrer. Això sí, no? Hi ha hagut vegades que també han caigut al mes de gener. Les primeres setmanes de l'any també hem tingut algun valor negatiu.
Però bé, si hi ha inestabilitat al febrer o al març, com que ja portem molts dies d'hivern, també és normal que el mar estigui una miqueta més fred i tot ajuda que els valors negatius facin més acte de presència. Però bé, tu tens una fixació en febrer i març, amb nevades? És que jo a febrer, no març no tant, però al febrer el trobo més molt traïdor. Sí? Sí. Em passa com al maig. El que passa que al maig és com que ja arribes al bon temps i plou, potser fa fred o és molt llarg i és un mes així. Però febrer el trobo com traïdor perquè
Hi ha dies que s'allarga el dia i penses que ja arribes a la primavera i no, i no s'hi arriba. Doncs aviam, aviam com es comporta. I a més aquest any que no hi ha ni carnaval, que normalment ja és com els cinc... Aquest any és el de març. Aquí a Sant Just perquè van abans. Van diferent. Però aquest any en lloc de fer-ho més tard, l'oficial com se diguéssim... És l'1 de març. És l'1 de març, llavors és com que em cau tot molt tard i de fet és el mateix, arribes igual a la primavera segons on caigui el carnaval, però mentalment aquest febrer serà el més traïdor encara.
Tens aquí les meves teories que interessen molt a l'audiència. Aquest és el fet que tindrem un cap de setmana dissabte variable, diumenge amb més sol, temperatures diumenge més altes però traïdores perquè sembla que la setmana vinent baixarien i força les temperatures. Ja ho veurem, de moment seguim amb aquesta situació i perquè hi hagi de vigetjar per Catalunya, tant avui com demà, pedres a les butxaques que m'ho farà el vent d'una manera normal. Perfecte, Garres, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic.
Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar, i venia un cotxe de cara i... un mort i l'altre casi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Just a la Fusta, Sant Jús en directe.
10 minuts i les 11, aquesta hora parlem de la taula rodòmica que es fa aquest vespre, organitzada per la Vall d'Avers, sindicats comarcals i el comitè conjunts de treballadors de l'Ajuntament de Sant Just, on es mirarà a determinar quines poden ser les conseqüències de l'aplicació de la reforma de l'administració local al municipi, comptant amb la intervenció de representants sindicals i també de la Federació de Municipis de Catalunya. A més, també hi serà Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació de Susicions de Veïns de Catalunya,
amb qui podem parlar avui a través del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Ho sentim una mica tallat. De seguida intentarem tornar-te a trucar per millorar aquesta connexió i, com dèiem, parlar una mica del que es tractarà aquest vespre en aquesta taula rodona que es farà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
Gràcies per venir.
I entre d'altres ponents en aquesta taula rodona també hi seran Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Púbics d'UGT Baix, Isabel Caire, que és secretària de la Federació de Serveis de la Ciutadania de Comissions Obreres, i com dèiem també Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, amb qui ara mateix ara sí que el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia Fernando. Ara sí que sentim bé eh. Exacte. Doncs dèiem que serà una conferència, ara estàvem comentant doncs altres dels ponents que parlaren en aquesta taula rodona més aviat, per intentar clarir una mica què passarà amb aquesta reforma que fa mala pinta, no? Pinta malament. Molta mala pinta. I el problema és que fa mala pinta i és poc coneguda, més enllà dels reparts més o menys, diguem-ho, sesudos de gent més o menys sàvia i algunes notícies en xarxa de comunicació.
però l'impacte que això tindrà en les persones a les barris i a les ciutats serà brutal i ens adonarem com el millor potser és una miquera tard. Es pot coneguda perquè el municipis més grans no afectarà tant o perquè realment no se sap gaire com què implicarà aquesta normativa? Jo sempre poso un exemple, no sé si us servirà, quan un arquitecte pensa en un edifici, per si que sigui un edifici en particular o un edifici públic, pensa en un edifici que té en el seu cap el disseny i que ensenya uns plànols i tu dos els plànols i t'agradarà més o t'agradarà menys.
Però fins que no ho veus construït, no saps quina part tindrà allà on t'hauria de fer. No veuràs com es condiciona amb el seu entorn, no veuràs quina relació té amb els carrers, amb la resta de coses que hi ha allà. Amb les lleis, acostumo a pensar que com semblen, una llei és un conjunt de paraules escrites en un paper que tenen un significat, però fins que aquesta llei no s'aplica, no te n'adones de les conseqüències que té.
La llei és un model de recentralització.
I és una llei que està pensada, amb la coartada de la racionalitat econòmica, està pensada per recentralitzar el poder polític, justament al contrari del que aconsella qualsevol sistema que vulgui ser democràtic. És a dir, que com més properes tinguin les decisions polítiques que afecten a la ciutadania, més fàcil és que es pugui exercir l'acció democràtica. Per tant, afectats plàtics, la ciutadania hi sortirà perdent.
Hi ha hagut molts ajuntaments de Catalunya que estan fent càlculs de les competències.
que la competència no estava massa clara, però que la demanda social era evident. Per exemple, una escola Bressol, una competència municipal, però quan hi ha una demanda social i l'economia municipal la permet, on és el problema que hi pugui haver una escola Bressol? Això és una competència pròpia i, per tant, es posa en qüestió la capacitat dels ajuntaments a posar en marxa aquestes escoles. Molts serveis que hem demanat des del barris
Serveis que tenen a veure amb l'atenció de les persones amb situació de vulnerabilitat, serveis d'inici de la recensió ova, serveis d'habitatge, serveis d'informació al consumidor... Tots aquests serveis es consideren que no corresponen a la competència municipal i es posen en qüestió. Llavors, per poder-los fer es demana un seguit de tramitacions que, abans de ser autoritzades, encara no se sap si per la Generalitat o per al govern central,
és que no hi ha hagut cap actitud pública. És una absoluta bogeria. El problema és que quan tu veus un totxo com aquesta llei,
Això és un cop d'estat brutal a la dignitat de les persones, als barris i a la ciutat, i un cop d'estat al model polític.
els ajuntaments segurament l'han cagat, permeteu-me l'expressió, en moltes coses, segur, però també l'han cagat les comitats autònomes i l'estat, també l'han cagat els bancs, és a dir, els bancs els estem donant un munt de milers de milions d'euros i en canvi els ajuntaments no deixem que amb els diners que tenen se'ls puguin gastar en el lloc que demanem des de la població. És una salvatjada. Els mitjans de comunicació no han fet prou ressò de tot plegat o és que realment hi ha molta incertesa en saber què passarà?
El mitjà de comunicació ha esdevingut a Catalunya i a Espanya més que actors transmissors d'opinions i informacions
i aquí, segons quin sigui el mitjà de comunicació que escoltes, estarà molt bé o estarà molt malament, i jo no crec que hi hagi hagut prou debat públic, debat polític, a l'àmbit social i a l'àmbit, diguem-ho així, situacional.
que és la llei de l'embaràs. El debat sobre la llei de l'embaràs és brutal.
El debat polític no pot ser greitat només per partits polítics i per mitjans de comunicació.
Però si no donem prou informació, i confio que aquesta tarda, a la sessió que farem a Bataneu, es pugui donar una part d'aquesta informació, si no donem prou informació, la gent no pot fer una idea de què està passant. I demà anirà a demanar una prestació social i li diran, escolta, és que m'han dit que això és còmplice impropia. I carregarà contra l'Ajuntament. En canvi, no se n'adonarà que la causa que això sigui no és de l'Ajuntament, sinó que no és d'una llei que s'ha fet des de l'Estat i que està molt d'un còmpat en el que s'ha trobat amb ell.
No hi hauria hagut prou marge de reacció? Jo crec que hem de començar a reaccionar.
i que s'hagin de denunciar d'aquest tipus de llei. La institució municipal i els sindicats s'han posat d'acord a fer això.
Hi ha uns dos vies, la via jurídica institucional, que els toca el que els toca, i a nosaltres toca la via social de sensibilitat, de demonització, de queja, de denúncia, d'explicar que no ho aconseguirem. Fa 40 anys, quan les decisions de dins van començar a fer coses als barris, a demanar que al barri volíem que hi haguessin millores, demanaven millores al barri i un sistema democràtic. Volíem que els ajuntaments fossin democràtics.
Bé, ara tenim uns ajuntaments que poden ser democràtics, però no tenen ni recursos ni competències per gestionar el poc poder que puguin tenir. No pot ser així. Clar, està clar. Se'ns acaba el temps. Moltes gràcies, Bernardo Pindado, aquest vespre més a l'esquadra 8. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu-siau. I bon dia, adeu. Catalunya Informació.
Són les 11. L'atur ha baixat el 2013 de 64.700 persones a Catalunya, hi ha 820.000 parats i això és el 22% de la població activa. Al conjunt de l'estat espanyol la taxa es manté pràcticament igual, el 26%.
L'ex conseller socialista Joaquim Nadal es plantejaria deixar el PSC si la direcció del partit acabés expulsant els tres diputats discos amb declaracions al matí de Catalunya Ràdio Nadal a qualificat, dignominiós, que els hagin arreconat a l'hemicicle per castigar-los per haver trencat la disciplina de vot.
Una mare mata el seu fill de 10 mesos i després intenta suïcidar-se. La dona de nacionalitat suïssa havia fugit del seu país cap a Espanya i s'havia emportat el nen. La mare havia perdut la custòdia del nadó. Els fets han passat a Torrevell, al país valencià.
Una trinxera de foc protegeix la plaça de la independència de Kiev de les forces de seguretat del govern ocrainès. Aquesta nit hi ha hagut nous enfrontaments entre la policia i els opositors proeuropeus que ocupen la zona i que demanen concessions a l'executiu.
Nova oportunitat avui per encarrilar el final de la guerra síria. El mediador internacional, l'Algeria, l'Ajdar Brahimi, es veurà per separat a Suïssa amb representants del règim de Baixar al Assad i de l'oposició. Si tot va bé, demà totes dues parts es trobaran cara a cara. Mentrestant, el líder del Qaida ha demanat a les faccions rebels de Síria que aturin les lluites entre ells i que es concentrin en la lluita per fer caure el règim de Baixar al Assad.
I 25 anys després de la mort de Salvador Dalí, la seva figura creix com a icona. Figueres, Cadaqués i Púbol acullen bona part del llegat d'aquest pintor de prestigi mundial. Antoni Pitzot, director del Teatre Museu de Figueres, creu que amb la perspectiva dels 25 anys de la seva desaparició, el mite Dalí creix cada dia. Els esports seran també titulars.
Fons de l'entorn personal de Sandro Rossell confirmant a Catalunya Ràdio que medita apartar-se del càrrec si acaba imputat en el cas Neymar. En la possible decisió també influirien unes amenaces que rebotellin la seva família. Avui el Barça té previst demanar que sigui un jutge de Barcelona qui porti el judici pels contractes del brasilell.
El Barça vago la jaia llevant per una 4a i té encarrelat l'accés a les semifinals de la Copa. Christian Tello va fer un hat-trick. Avui li fan proves a Carles Pujol, que hi va demanar el canvi. A la Copa, avui també juga l'Atlètic de Madrid Atlètic Club i a l'Euroliga de bàsquet al Barça un Icaja de Màlaga.
I al temps s'aniran obrint clarianes, tot i que a primera hora encara quedaran núvols a la meitat est i bancs de boira matinals, temperatures una mica més altes que ahir. S'espera de fet un dia radiant amb bona visibilitat a tret del Pirineu, on nevarà. Ben de mestral i tramuntant els dos extrems, que demà guanyaran intensitat. Ara mateix tenim 4 graus a Lleida, 6 a Girona, 8 a Barcelona i 10 a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Les seccions locals del PSC iniciativa i Junts per Sant Just presentaran al ple del gener una moció conjunta contra la llei de reforma de l'administració local. Els partits que formen part de l'equip de govern s'uneixen en aquest document per denunciar que l'autonomia local dels municipis de menys de 20.000 habitants es veurà afectada amb l'aplicació de la norma. El document defensa l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments els darrers 30 anys de democràcia.
per debatre precisament sobre la llei de reforma de l'administració local. Avui tindrà lloc una taula rodona a l'Ateneu, una taula rodona organitzada per la Vall d'Avers, sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Just. La taula rodona es farà avui a dos quarts del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
Més qüestions, s'endarrereix l'enderroc definitiu dels edificis del carrer Creu amb Ateneu. Els treballs havien d'acabar durant la primera quinzena de gener, però s'han hagut d'aturar a l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. Ara s'està pendent d'aquesta companyia. Els edificis estan pràcticament enderrocats, però per seguretat es tornarà a restringir la circulació i l'estacionament de vehicles al carrer Ateneu, garantint l'accés als guals i donant pas alternatiu al carrer de la Creu pel carrer Verge del Pilar.
I acabem aquest bulletí amb una punta d'agenda. Casas para todos és el documental del mes de gener a Sant Just. És un documental alemany del director Jerome Wetzel que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional. Casas para todos és la mostra sobre el terreny de les conseqüències d'anys de especulació urbanística i polítiques de crèdit permissives, entre altres. És un retrat d'una de les conseqüències directes de la crisi a l'estat espanyol.
Casas para todos es podrà veure divendres a Sant Just en versió original en castellà, l'organitza en l'ateneu i la productora paral·lel 40. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i sòcies de l'ateneu i de 5 per la resta. La projecció de Casas para todos es farà demà a la sala del 50 anari a dos quarts de nou del vespre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de
M'agradaria veure't.
Right next to me All this gravity Will try to pull you down But not this time When the sun goes down And the lights burn out Then it's time for you to shine Brighter than a shooting star To shine no matter where you are
No.
It is when the fire starts And fan the flame so hot It melts our hearts Oh, the pouring rain We'll try to put it out But not this time Let your colors burn And brightly burst Into a million sparks That all disperse And illuminate a world That'll try to bring you down But not this time
i fa que aquesta planeta d'or vingui a viure.
No, no, no, no.
Just a la fusta. Smooth Jazz. Smooth.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Ara passant 12 minuts de les 11 parlem d'actualitats enjustenca perquè s'endarrereix l'enderroc definitiu dels edificis del carrer Creu amb bataneu. Els treballs s'havien d'acabar en la primera quinzena de gener, però s'han hagut d'aturar l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. En parlem a aquesta hora amb el regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel. Molt bon dia. Bon dia. Què ha passat ben bé? El que heu dit,
s'han darrerit al treure l'escomesa que hi ha a la casa de la senyora Costa. Aquesta escomesa ve des de la cantonada de l'últim edifici que s'ha d'enderrocar fins a dintre de la senyora Costa. És evident que això s'ha de treure, que ho ha de fer la companyia subministradora,
i s'ha retreçat. Perquè en principi entenc que havia de venir en aquest període previst de la primera quinzena de gener. Efectivament. Abans, sí, sí, esclar. I se sap quan vindrà? Nosaltres el que teníem previst és que tot es tenia que acabar dintre de la primera quinzena, com molt bé has dit. I ens hem provat que s'ha hagut de parar aquest enderroc per aquest tema que la companyia encara no ho ha tret.
dir-vos que avui estan treballant. I ahir també la companyia. Ah, o sigui que ja hi són, en tot cas. Ara hi són, sí, des d'ahir. I, en principi, quan duren aquests treballs, és a dir, és una cosa que s'acabarà aquesta setmana o no se sap? El treball de la companyia, nosaltres pensem que en dos o tres dies això estarà acabat, i una vegada estigui això ben enllestit, el que farem és continuar amb l'anderroc.
Entenc que és l'última fase d'aquest enderroc o almenys d'aquesta fase primera, no? Sí, bé, el que els cal és acabar d'enderrocar el que no s'ha fet, treure tota aquesta runa i després tancar tota aquesta parcel·la amb xapa metàl·lica. Que tot això es farà directament aquest mes de gener o serà una altra fase?
El que vull dir és que, a partir de 15 dies després,
que llavors és quan tornarà a funcionar la circulació pel carrer Taneu, no? I pel carrer on estava... La circulació està funcionant sempre. No ha estat tallat mai, allò. No està restringit? No, no, no, no. Allò només... El que vam fer és... El primer dia es va fer un petit tall d'unes hores per poder entrar màquines dintre i tot l'enderroc s'ha fet des de l'interior.
i no s'ha molestat en la circulació perquè hem anat amuntant tota la runa dintre de la parcel·la. En el moment que tot l'anderroc estigui fet, que continuarà fent-se des de dintre, aquesta resta que està faltant, doncs aleshores sí que en els moments que els camions surti,
doncs s'ha de tallar un momentet aquell carrer. És una cosa molt temporal, no? Molt temporal. Serà puntual. Més que temporal, serà puntual. Llavors, això seria aquesta primera etapa. Un cop fet tot aquest enderroc, quin és el següent pas? O ens hem d'esperar uns quants mesos, com serà? Uns quants mesos, sí. Us ho explico. Nosaltres teníem l'any passat un primer esbós
de què volíem fer anar a la part que no era la casa de la senyora Costa. Teníem fet això. Ja sabíem, teníem un petit dibuix, un esbós de què es podia fer allà. Com sabeu, va afinar la senyora Costa a finals de l'any passat,
i aleshores ens vam replantejar ampliar aquest esgost. Ja no té gaire sentit que només parlem de la parcel·la de la pista sense parlar de la parcel·la de la casa de la senyora Costa. Per tant, ara el que hem fet a finals d'aquest any passat és encarregar a l'àrea metropolitana de Barcelona que ens facin un projecte conjunt.
Aquest projecte conjunt, la setmana que ve, si no tinc mal entès, tinc reunió amb ells. Per tant, ens presentaran uns primers dibuixos. Ens els mirarem, això sí, això no, no ens agrada, tal... Per tant, quan tinguem tot això definit, ells acabaran de fer tot aquest projecte. En la línia, però, de fer un espai obert, no? I tant. Una plaça o alguna cosa així. Jo crec que serà...
Un lloc emblemàtic de la ciutat. Pensa que l'Ateneu s'ho mereix i els enjustents també. Es podrà accedir... Imaginem-nos abaixant des del carrer Creu. Quan arribes al carrer Ateneu es veurà tot un espai obert amb una pista, perquè segurament que quedarà aquesta pista o una sempant. I més al fons, tot el jardí amb la casa de la senyora Costa,
i des d'allà es podrà fins i tot, si no passa res de nou, es podrà accedir al pati de l'Ateneu, al pati del Roure, i també es podrà accedir des del jardí de la senyora Costa, traient, això són la idea que portem al cap, traient el mur que tanca
el claustre, doncs es podrà accedir dintre el claustre i per tant estarem dintre de les escoles. Per tant quedaria tot una... tot quedaria tancat, com se digués. És a dir, tot enllaçat, vull dir. Una cosa amb l'altra, tot d'aquestes novetats del barri centre. S'ha de pensar que ara si la part del jardí el tanquem i aleshores tindrà un accés
restringit per un esport, això són les coses que hem d'anar definint a veure aquest projecte, el que ens diu, el que ens oferta i nosaltres ens també haurem de dir la nostra. Ara en tot cas ha de decidir com queda finalment aquest projecte, que és el que ens ha comentat aquesta setmana i aquestes primeres reunions. Tot això, hem dit que portarà mesos a nivell de pressupost, però estar a pressupostat per poder-ho fer aquest any és una cosa més temblista?
i ara tenim intenció de si no acabar-ho aquest any començar-ho gairebé segur aquest any. Ara bé, no començarem res com estem fent els darrers anys fins que no tinguem els cèntims per fer l'obra. És a dir, no estem fent massa obra perquè ens falten diners. Cada vegada que tenim diners anem tirant endavant obres. I ara hi són aquests diners per fer aquesta obra concreta?
Ara mateix no, però estan pensats de on sortiran. Encara han d'arribar, no? Doncs no dic res encara. Però la intenció de l'Ajuntament és aquesta. O acabar-la aquest any, i si no podem, iniciar aquest any pràcticament segur.
Estem parlant d'aquest enderrock i aquest futur projecte de la zona dels edificis del carrer Creu a Bataneu, que de fet ara, encara que no s'hagi del tot acabat, quan passes per allà davant ja fa aquest efecte que comentàvem ara, de veure que la gent que potser era més reticent o que no ho vèiem del tot clar, i en vam parlar l'any passat, però que segurament el fet que sigui visible ja tot plegat, no sé si heu rebut comentaris positius o negatius davant de tot plegat, però sí que ja es nota, no?
Sí, hi ha gent que et diu el que hi farem, quan li expliques això li agrada, i el que sí que no he rebut és gent que ens digui, ostres, això no ens agrada gens. Tampoc has sortit massa al públic perquè tampoc ho tinc tot lligat. Però no patiu, que quan ho tinguem el poble se n'enterrarà i tots hi podrem dir la nostra.
Perfecte, doncs moltes gràcies Pere Joan Daniel, regidor d'Urbanisme. Recurrem que aquests treballs que s'havien d'acabar aquesta primera quinzena de gener, que s'han hagut d'endarrerir però que ara ja estan a punt d'acabar-se. Fantàstic, només voldria fer un apunt, perquè ahir va haver un escapament d'aigua important a la zona i justament va ser pels treballs
de la companyia de subministrament elèctric que va rebentar amb les feines que estaven fent una tuberia. Per tant, a hores d'ara això està arreglat però comentar això també, que hi va haver aquesta petita afectació. Aquesta fuga d'aigua, no? Com si diguéssim que en un moment va quedar tot el carrer però que venia justament d'aquestes obres. Efectivament. Doncs queda clar, moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Fantàstic, adeu-siau.
Just a la fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Fluzzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
M'agradaria veure't.
No. No. No.
Have you seen her dressed in blue?
M'he sentit all in God.
No, no, no.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Owindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
La informació més propera al Just a la Fusta. En punt dos, corda dotze, avui hem clavat l'hora per començar aquesta tertúlia dels dijous. Avui també tenim el ple el complet, per tant, amb la Montse Darrea, la Joana Algarra, el Pere Oliver, l'Ina Santa Bàrbara i el Jordi Agulló. Molt bon dia a tots 5, què tal? Molt bon dia.
I a més a més tots puntuals, avui alhora, és a dir que portem... hem començat molt bé l'any, em sembla? Molt bé, molt bé. I m'agrada molt que hagis anunciat aquest programa que feu el dijous, que parla de còmics, i està molt bé. Sí, a les de 8 a 9 del vespre. Està molt bé, també. Vull sentir un dia que parla de còmics, molt bé, i avui és un bon dia perquè avui surt a la venda la voz que no cesa, la biografia de Miguel Hernández,
Al final. Escrita per Ramon Pereira i dibuixada per Ramon Boldu. La voz que no cesa. Biografia de Miguel Hernández. Una vida que no va ser... Ja fa temps que estava en marxa. Sí, però és que faltaven els permisos de la família. I surt avui mateix, doncs, no? Sí, avui o un dia d'aquests. Però està al caer, vamos.
De fet ja ha sortit. El que passa és que ara hi haurà diferents presentacions. Una a l'EFNAC, l'altra a les Arenes. Ja m'ho faran saber perquè ara em sembla que la presentació avui és a Madrid o a Oriuela. I després quan siguin les presentacions aquí... Avui fa 25 anys que va morir Dalí, ja que parlem de cultura. I el que s'està reivindicant ara, la seva figura com a escriptor. Perquè Dalí com a escriptor té coses molt curioses.
No he vist. No, potser és de les coses menys divulgades, no? És menys divulgades, i a més com que està fet amb tant sentit de l'humor, i se n'enfotia tant d'ell mateix, la cosa no li feien cas. En una època així, una mica... Sí, i a més explicava, com explicava a les seves conferències, que era un boller, que era un contemplatiu, que no era una persona d'una vida eròtica activa i fogosa.
Era un personatge molt estrany. Era un personatge. A mi em fa l'efecte que tot era una mica de marketing. Sí, segurament. Te'n vas haver d'aprofitar? Sí, però és curiós que en el moment que tothom fardava de masclisme i de homes potents i de tal, això seran ustedes, perquè jo ja més ho deia d'aquella manera. Són tensiós.
i posaven un accent allà on em tocava i és quan feia gràcia. Jo sóc un contemplativo, si la tengo delgada com un cigarrillo y corta como un cacahuete, ¿como quieren que yo sea un supermacho? Jo sóc un artista. Va jugar amb tota la irreverència. De totes maneres us explicaré una anècdota. En aquella època jo treballava amb un famós ucolista
i el Dalí venia a visitar-se. I quan estava dintre de la consulta era tan i parlava tan plener com estem parlant nosaltres ara aquí. Però després si sortia un altre, perquè m'aprecia a mi què? I aquí es quedava amb això. No, no, ell anava quan estava amb els publicitaris allà, que es concentrava en totes les agències del carrer Toset, ell venia a donar xerres i quan estava abans de sortir a l'escenari parlava normal i corrent senzill
però després ja era el personatge. Quan interpretava el personatge, llavors començava gràcies al gloriós Capdill, Franco i la seva santa dona, i a més ho deia amb un toc, que veies que se n'enfotia, però com que els deia, els deia en plan d'elogi,
Tot i que això sigui, i el Jordi ho sap, ell va ser més aviat simpatizant del règim. L'havia deixat gairebé tota la herència dels quadres amb ells. El que passa amb Josep Plano també. Es va girar d'esquena contra el Berti, García Lorca i la gent que eren d'esquerres. Ell era molt amic abans de la guerra civil. Després se li va girar completament d'esquena. Perquè li interessava, i a més el pobre García Lorca ja era mort.
Ell va en un reparto de l'herència, tocant més cap al centre. No, tocant gairebé, tres quarts per allà. Abans que fos mort, ja el va trair. Sí, ja va començar a parlar malament d'ell. Hi ha el llibre L'orca de Lí, una amistat traicionada, escrit per Antonia Rodrigo, on es veu perfectament que quan ja anaven mal dades, l'orca buscava l'amistat del Dalí i llavors l'altre veu que ja venia.
ja va veure venir però no anaven els tiros. El pobre Lorca em sembla que el va trair tothom. I sobretot la seva ingenuitat i la seva bona fe de pensar que a Granada trobaria tants bons amics. Va marxar de Madrid pitant perquè pensava que se salvaria. Al lloc d'anar cap al nord va anar cap al sud i això el va perdre.
Però amb aquests dibuixos que té el Dalí que són molt estrambòtics podríem dir. Surrealistes. Jo recordo que era jove i hi va haver una exposició al Palau del P del Parc.
El Palacio de la Ciudadela, no sé què és aquell Palau. Museu d'art modern aleshores. Ara s'ha traslladat a Alemanyà. Aleshores tenia uns quadros i els dèclar que són d'ells la verdaderament t'impressionava.
Te n'amoraves d'aquells quadres. N'hi ha uns altres que no, però en alguns era de transmetia coses que deien ahir als naros. És que veus aquests tigres aquí? Sembla talment com si fos una fotografia. Un tigre que surt de la boca d'un peix. No, ja estaven damunt.
A més ell combina l'hiperrealisme amb el surrealisme. I és Areu nascut del dadaïsme. Ell agafa les corrents del dadaïsme i les combateja en surreal i en hiperreal. I de fet s'ha de saber dibuixar molt bé. I no apriar. Això no té res a veure. No sé a vosaltres què us va passar. Per exemple el Miss Presley amb el rock'n'roll.
Quan el veies deies, ostres no sé què i després resulta que t'agrada molt. Que sí, el miss, pel miss. El més curiós ara que dèieu de Dalí, la biografia de Salvador Dalí d'un sant justent que es diu Castellà Gasol, em sembla que ja és mort, el recordeu el senyor Castellà Gasol? Castellà, jo sí que el conec, era periodista. La seva dona es diu Rosa, sí que la conec. Té una biografia...
Té una biografia molt curiosa que es veu que l'home, a part de ser intel·ligent i de ser molt artista, se sabia vendre i políticament posar-se al costat de qui més li convenia i sense manies de posar el peu sobre qui fos. No el deixa massa bé.
No, perquè ell també era un personatge. Introvertido. Introvertido. Molt curiós. Hem començat avui amb la cultura i ara ja passem a una altra qüestió, però també recordem que Jaume Plensa, que fa 20 anys que viu aquí a Sant Justi, que ha inaugurat, no sé si ho heu vist... O preciós, a la televisió. Aquest conjunt a Andorra, sí, sí. A la televisió. Una preciositat de dia blanc i a la nit amb colors dintre, saps?
amb rosa, són 8 personatges. Per dintre és 8 il·luminatges, però una meravella. Ja que parlem d'art, penseu de l'amanatge de l'espriu.
Jo em pregunto perquè jo vaig quedar esverada. El que va sortir la vanguardia no té desperdici. Què ha caigut al llapis de la Diagonal? Què hem fet unes papereres per pirar dintre els deixalles?
Però què han fet? Ho vas llegir Pere? La columna de la Pilar Rona. No té desperdició. Estava desesperada. Què han fet?
El vaig llegir en català i en castellà. Estan preparant la crisi energètica i això és perquè els animals puguin veure. Jo li vaig dir al meu marit quan va sortir a la televisió perquè no han tingut ocasió d'anar-hi. Dic, això sembla una beuradora.
La cosa es diu solc. Li han donat aquest títol. És l'emprinta que ha deixat. Si callés el llapis, faria terra. Al·laboradament, quan l'art simbòlic s'ha d'explicar,
que no es comprena primer a cop d'ull, és sempre molt difícil, perquè li pots donar les explicacions que vulguis, però el que queda molt bé és que quan es fa un homenatge a un personatge, sigui una cosa tan directa i un llenguatge tan senzill que tothom... Per entendre aquest monument, aquest homenatge que li han fet,
Ens han de fer un manual? Jo entenc qui era Espriu. Més o menys s'havia de fer una cosa més clàssica que no aquesta cosa tan avançada. No avançada no, jo diria funcional. Perquè si ets el servei que es pot tirar paper fan una paperera així més senzilla i no es gasten tant.
No, perquè quan plou, quan reguin és un niu de porqueria si no hi ha algú encarregat de netejar-ho. És com l'escala cap per avall del monument en Macià de la plaça Catalunya. Les explicacions que van haver de donar perquè havien posat una escala al revés. La gent generalment amb l'art no hi entenem massa. Cadascú l'entén a la seva manera.
Però és que aquella cosa que ha fet és que a mi que m'ho expliquin perquè és que no ho entenc. No, no, ja t'ho dic jo. No ho entenc. Com no hi hagi un equip de neteja diari, allò serà un niu de porqueria, de fulles, de papers, de fang... Jordi, digues alguna cosa.
Ah, no, tranquil·la. Escolta, ja prenc, eh. Ara després, l'acòleg de la taula és el que hi ha d'un literal. Bueno, però ara tu fes les sentències, que nosaltres hem parlat. Aviam, tu què et sembla? El Jordi s'està reservant, perquè venia preparat per anar al congrés aquest del Partit Popular, que em veig molt encomanat. Demà, no? Demà. Per veure qui ens portarà. No el punxis, no? Aviam, aviam. Quina ponència tens. Ja saben ells que som absolutament incompatibles.
A mi no em trauen ni el nervi. Quan veig Rajoy, apago la tele. Quan veig que parla el pob, apago la tele. Institucionalment són partits que defensen la justícia de la terra, que el 80% estiguin com estiguin i encara més.
aquí volen convertir també en pobres els d'aquí. Abans ja tenien més que l'escola i ara també. Per tant, no mereixen cap respecte. Ni pèrdua de temps. Amb això tens raó. No cal ni escoltar-los, fora. No per fer-te mala samba, almenys no per escoltar-los. No es considera en regió que se vayan a sus regiones, com aquest drama que han fet amb València.
Increïble, increïble. Però mira, els de Balears... A més, fins i tot és ridícul que hi hagi gent que vulgui aturar alguna cosa d'aquesta manera, que és com anar crònic, no? Perquè tu et poses a la tele i si vols sentir parlar en francès trobaràs una emissora que t'hi parlarà llunyana, que tu podràs connectar a través d'internet, a través d'això.
però que vulguin eliminar el català, que és una llengua que existeix i que molta gent la parla i que no la puguis sentir, és que em sembla al·lucinant. Ahir ho va dir Eliseu Climent ben clar. Diu que la llengua dels valencians és la llengua dels catalans. Podem parlar del català a la manera del valencià? I tant, i tant. Però aquesta llengua és la llengua valenciana, és la llengua catalana o és la llengua balear?
i aleshores, el voler-la eliminar no és per prevenir-la de Catalunya, sinó per castellanitzar-la al màxim. Com veu el senyor Ber, espanyol. Espanyolitzar a los niños de Catalunya. I com que els valencians ja no es tenen gaire espanyolitzat, al 100% queda un grupet minúscul de gent que està a la Biblioteca Valenciana fent una gran feina, gent que està a la Universitat... La gent culta de València, que parla el valencià,
Parlen molt bé, els entens perfectament. Parlen com a segona llengua, lamentablement. Als anys 70 ja havien lograt... Jo parlo d'una minoria. Als anys 70 ja havien lograt enhorrear la llengua valenciana de València Capital i de la Cannes.
matrimonis que veien del camp i tota la via, feien un esforç tremendo per parlar els oficis de petits en castellà. Això he vist a l'escala de casa meva també. El coi no va passar. En suegre tampoc. Potser la canta no va ser tan dominat. Van intentar a la canta capital també. Tu anaves a la canta capital com allà i no entenen. I aquests que ara per convenciment intel·lectual estan d'acord que tenen una llengua pròpia, teòrica i materna, sents parlar perfectament però veus que segona era llengua.
A la ciutat de València on es parla més el valencià. La ciutat és el barri del Grau.
El Cabanyal, l'Alboraya, la Paracona... Tot el que era l'Horta. Dien aquesta llengua és de mazeros, que em despreci. I llaura ors. A més d'apreciar el que el mazeros i llaura d'ors porten a la vida, que és el menjar, que és el que mengem, era un despreci tremendo. Això anava inclòs en el paquet. A mi em va sobtar molt perquè una vegada, fa moltíssims anys,
ens van convidar a les festes de les Falles. I bueno, per alto estanding i molt bé, a primera fila, molt bé. Però quan arribo, arribem, allà diu, és que allà, en Barcelona estàis, perdone l'expressió tal com ell ho va dir, de mierda està el cuello.
Això que vol dir? Si no blais mas que 4 para brotes. No ho diguis a jo amb una persona que el tens de convidat. Que sembla que li has d'oferir el millor i tot. I el respecte.
Tens que comptar en la manera de ser dels que t'han convidat. Era família del soci del meu marit. És igual però pot ser uns porcs de nena. Quan hi ha gent que els han mentalitzat que el català i el valencià no són malsonants i com a llengües malsonantes passen a segon terme perquè són malsonants. Qui ha decidit que són malsonants?
Aquí va ser una cosa molt semblant als barris benestants.
Les criatures les enviaven a les residències de Suïssa perquè vaig tenir nanes a la discoteca que feien les fitxes que complien el mes i mig que li quedava del servei social.
I li deia, però escolta, de casa Mateu. Del Mateu del Ferro. I dels llançols, aquella altra família. Ai, no és que els papàs... Dicen, sí, entre ells sí que hablan a vegades català en la mesa. Però no, no, nosaltres no, perquè... Nuestro castellano ha de ser muy puro. Sí, però molts intel·lectuals d'aquí van conservar l'idioma català. Hombre... I intel·lectuals d'aquí, de Catalunya més que de València.
Aquí per sort no es van deixar. Perdoneu, però si us en recordeu que aquí en aquesta taula ja fa molt de temps que hi som, estan a les emprintes dels seus truscolses, al principi de tot quan no hi havia tant d'allò vaig dir, aneu per molt camí, volguem treure la llengua. I tant.
Ho sento perquè tot no estaria on arribem si no s'haguessin posat tant d'una manera tan aferrisada contra tot el que sigui llengua catalana. Jo crec que per moltes coses econòmiques que estiguin pel mig, per molts sentiments que estiguin, però que amb una persona li treguin el seu llenguatge matern, el seu llenguatge, allò és com si t'ataquessin.
La seva manera de ser i de pensar. Tu mira, per exemple, la literatura, la novel·la, el teatre a Barcelona, el teatre català té una projecció. A València, el teatre valencià, apenas té projecció. Es trenca una pel·lícula. La senyora Rita Barberà se dedica a sus bolses. El teatre fan el Péretes. Joanot Martorell es trenca Tirant lo blanc i l'estrena en Valencià.
perquè van fer la Manida del Valencià a Catalunya però a València no, només amb un cine de les afores. I si tu veus les novel·les de Ferran Torrent, els llibres d'Eliseu Climent, de tots els grans autors valencians, venen a Barcelona i a València. Es publiquen aquí i ja s'existeixen aquí. Quina llàstima.
Jo em deia, Montjol va venir aquí, Raimon va venir aquí... Sí, sí, i tant, i tant, perquè hi havia un camp... Perquè és un dia que encara queda... No, no, i que es va retornar d'un temps de mitjans 60 en amunt, la gent va tornar a ser... Sí, perquè Ràdio Joventut va ser la primera emissora que va fer programes en català i va retransmetre
El futbol en català. Que es van atrevir i jo no sé com... Bueno, saps què passa? Que com que era del Movimiento feien una mica d'orejas cerrades. Allà a Xàtiva, al carrer Blanc, que és on va anar Eixer Raimon, que si fos a Catalunya, tindria una placa. És una casa baixeta, podien fer un museu i tot. Allà viu una persona normal
Jo he anat, per curiositat, i sortia la dona i diu, ah, un altre català aquí fent el tonta.
No està malament. Hi ha més d'una persona que va. Benvinguda. Allà ho despressin totalment. Ells ho perden. Aquí sempre serem un puntal, suposo, per mantenir aquest punt de la cultura. Digues catalana o dels països catalans. Molta gent que va parlar ahir, que van trucar...
Un dia gris, un dia de plorar, un dia de lamentar el que havia passat. Que no tenen força per tirar endavant. Que no tenen força. Ha quedat tan reduït el cercle català que no se senten en forces per tirar endavant. Però és que els hi ha costat cèntims i tot. Multes, tancades de llibreries... Ara la multa era terrorífica.
Però s'hi han tret funcionaris de la Biblioteca Valenciana perquè cuidaven una col·lecció de llibres de gramàtica i de llenguatge valenciana i ho han canviat per una col·lecció de coses en castellà i han canviat funcionaris que són castellano-ablantes.
i l'última vegada que vaig anar a la biblioteca valenciana ja no parlava en valencià. S'han deixat convèncer, eh, per això? Sí, home, que no. S'han deixat vèncer. Vèncer, no convèncer, sinó convèncer i vèncer. El seu fill m'hi diu per a aixecar-nos a les glòries d'Espanya. Sí, sí. Però frenant a les glòries d'Espanya eixa religió a de lluitar. Sí, sí, el meu fill la sap sencera. El dia de les falles ho cantava, ells.
Ja n'hi ha d'haver i en el camp resuenen cantos d'amor, himnos de mar...
Però és curiós tant la versió valenciana com la castellana. La lletra és la mateixa.
Ja estan amb el que diu Albert. S'ha d'espanyolitzar, no pot ser que els catalans... Albert és valencià.
Diu que no diuen allà de Valencià i allà de Beno. No, perquè és una maldat. Aquí també no podeu dir-ho, que el meu pare era de València. Era del Grau. I ara us explico una cosa. Es diuen catalans rebuts i tampoc no pot ser. El meu onclo era del Levante. I quan ens vam casar en viatge de novis que vam anar a València,
El meu onclo es va endur el meu marit, reci el marido, se lo llevo a ver un partido del Levante. I el meu onclo, així com el meu pare era molt revolucionari de parlar, el meu onclo era d'aquells pensats. I li fa Joaquín, Joaquín, has vist en quina seu li l'ha llevat la pilota?
Quina Seu? Per què va fer un regat? Estic parlant de fa 50 anys, però és que fa gràcia, no? La Seu, la pulcritut, sí. En quina Seu li l'ha llevat la pilota? Són coses d'aquelles que... Ahir hauria disfrutat perquè li van llevar la pilota. En moltes ocasions, ahir.
El futbol és com tàctica, els entrenadors fan el futbol total.
Arriba el segon temps i s'esgoten. Volem fer defensa en la defensa del Barça i després a casa darrere. Porten unes carreres, unes curses que el segon temps no poden aguantar. Escolteu, m'he quedat completament amb la boca vedada.
El Jordi està parlant de futbol. Ara només falta que el Pere acabés de dir-ho. El Pere no li agrada. A mi fa molt la feina. Tothom va reconèixer ahir que el Barça sentencia en una segona part elèctrica un partit boníssim. No facis cas. Ja ens convenia perquè ens estan...
Tirant trets pertot arreu. Volem comentar el Barça. Carme, has vist com hem desviat la conversa cap al futbol? I el guapíssim del Messi propiciant els gols al seu company, el Tello.
No vols dir que no és un glotó ni un mel que vol pell. Suposo que ja sabeu qui és. I la Fern Neymar com quedarà? No ho sé. Potser sí que hi ha una miqueta de marro. Però aquí fa molt l'efecte que es prepari el senyor del Madrid. El Madrid fitxa el vell
i li costa 90 milions. I ningú va de boca. Ningú. I d'aquest Madrid, d'on t'ha tret 90 milions? De euros. Cuidado, són molts milions. Els 10, però com els pagarà? El Barça Fitch el Neymar. Se suposa que hi ha una mica d'embolic. Se suposa. Se suposa. I ja està. Tothom ja ha tret les ungles.
Ja està. Basta que aviament el món del futbol i els diners, jo crec que s'està exagerant cada cop més. No tens raó, Carme. Evidentment, però si malament ho ha fet un, malament ho ha fet l'altre. El trist del cas és que nosaltres, suposo que els socis del Barça, hauran de pagar segons què? No et preocupis, que els 100 mil 600 milions o mil 200 milions
del canal de Panamà, potser també els hem de pagar nosaltres. I tant, de moment ja vam pagar la vall que vam donar d'entrada. I no parlem de futbol. El Pranc Castors pot costar 1.300 milions a pagar-li a Florentino. Que els blancs i tot han dit que ell té el mort. Però Florentino cobrarà i nosaltres ho hem de pagar. No, l'estat ho va pagar a càrrec del pressupost. Qui paga el pressupost? Nosaltres.
Legalment ho justifiquen dient que l'estat havia aportat aquestes clauses. És un aval de l'estat. L'inversor no perderà res, els que perderà serà el govern. Perdrem nosaltres. Però ens repercutirà a nosaltres. Prou per sobreviure, perquè ja n'hi ha moltes coses. I dos milions d'Espanyols que han hagut de marxar.
Deixin 100.000 catalans i arquitectes. Sí, sí, gent preparada. Ahir m'entenia que aquí al poble arquitectes van a demanar al banc d'aliments menjar. Això és un drama?
És una tragèdia. Tenia que estar a la llum del dia. Què passa? Que tenen complexe. Tenen complexe de fracassats. Quan ells no tenen cap culpa. És el que dèiem ahir amb el Jesús i la Dolors, la classe mitjana.
s'està es veient del tot, s'està empobrint, però a marxes forçades. Hi ha el patiment de veure que has estudiat, que has treballat, que has fet oposicions, que has duïtat el màxim... Que has treballat tota la vida i ara no tens res. I veure que no tens res. La sensació de frustració.
I els 40 anyeros també. Els de 45 o per arribar, si tenien una feina, encara tenien una feina. El que l'ha perduda, a 49 anys no acaba feina. Aquests que ja han acabat i que tot, aquests són que verdaderament... No tenen futur.
Ja, ja, ja. Però on vas amb 49 anys? Que te'n vas a fer a les Amèriques. Això ha sigut en pocs anys. De 3 anys cap aquí? De 3 anys cap aquí. Perquè jo amb 49 anys, em vaig cansar de la feina que feia Planeta, vaig anar 3 anys a treballar en un altre lloc i al cap de 3 anys vaig tornar a Planeta. Dels 49, 51, 52 anys. Això ara no ho podria fer.
Impossible. I a més vaig tenir diverses ofertes de treball mentre estava fora de planeta de diferents agències i diferents editorials. Ara està molt cru. I estic parlant només de 10 anys enrere, tenies tota la feina que volies. I ara en canvi veus... Perquè no hi ha casa que no en tingui un.
o dos o tres. Avui hem dit la xifra, com que m'he esgarrifat ja n'he agafada, de la gent que tots els membres de la família estan tots a l'atur. I molts ja a l'atur ja l'han acabat.
No sé, el subsidi s'ha esgotat. Llavors han de viure de la beneficència, perquè encara que li diguin solidaritat, li diguin caritat, li diguin com vulguis, és la beneficència de antes passada al segle XXI, perquè ha d'anar a menjar sopes cada dia amb un convent, o ha d'anar a Sant Agostí a buscar el lot.
Arran d'això, per dignificar la gent que està en aquesta situació, va dir jo que els injusts haurien de fer una emoció de dir que és injust lliure de fam.
i convertir-lo com un dret de les persones. En un moment jo surto a favor de tot això i això que s'acaba. Ahir vaig veure aquí a Càritas i vaig veure el magatzem com ho tenen, com treballen les persones que estan dintre i com tenen tot el seu... Tot ben col·locat. I diu que va a través de l'Ajuntament, de l'assistenta social i va allà a buscar-ho.
Hi havia unes coses preparades de sucre i fruita que els hi portaven. Hi havia plat i estava per tres famílies. Un rell d'esperança perquè aquí treballa i no hi ha ni mal que faci anys durs. Que vagi molt bé, fins d'ajust que ve. Adéu, bon dia.
Catalunya Informació. Són les 12.
Catalunya és la comunitat que a més ocupació va crear l'any passat 53.700 llocs de treball, ara hi ha 820.000 aturats, el 22,2% de la població activa. Al conjunt de l'Estat la taxa es manté el 26%, tot i que s'ha destruït ocupació perquè molta gent ha marxat del mercat de treball.
Calma relativa, després d'una altra nit d'enfrontaments entre la policia i els manifestants antigovernamentals, al centre de Kiev, a la capital d'Ukraine, almenys hi ha 75 detinguts pels aldarulls. Segons el Ministeri de l'Interior Ukrainès, la violència ha fet 5 morts des de diumenge.
Nadal es plantejaria deixar el pes a sé si la direcció del partit acabés expulsant els tres diputats discos. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Nadal ha qualificat d'inguminiós que els hagin reconat de l'hemicicle per castigar-los. Fusió de les empreses fabricants de motos catalanes Gas, Gas i Ossa. Ho han anunciat al matí de Catalunya Ràdio els seus responsables, que han explicat que es mantindran les dues marques i no es perdran en llocs de treball. Conjuntament apostaran per una nova línia de motos de carrera.
L'Iran demana eleccions lliures a Síria. El president iraní Hassan Rouhani ha defensat davant del fòrum econòmic de Davos que les eleccions són la millor fórmula per acabar amb la guerra. Rouhani, però, ha fet un advertiment al món que potència estrangera ha d'interferir en aquest procés electoral ni en els seus resultats.
Una mare mata el seu fill de deu mesos i després intenta suïcidar-se. La dona de nacionalitat suïssa havia fugit del seu país cap a Espanya i s'havien portat el nen, ja que havia perdut la custòdia del petit. Els fets han passat a Torre Vella, al País Valencià. Dani Poveda, director de la Vida Festival de Vilanova i la Geltrú, ha anunciat al matí de Catalunya Ràdio la participació de Sílvia Pérez Cruz i refri el certamen, que es farà del 3 al 6 de juliol al festival. Se l'al·laborarà la primera edició amb les actuacions ja confirmades de Mishima.
Catalunya, informació. Ara els esports. Sandro Rossell m'ha dit d'apartar-se de la presidència del Barça si l'inputen en el cas Neymar. Ara mateix està reunit amb col·laboradors directes per marcar una estratègia i gestionar la crisi. Ens ho explicava fa molt poquet el nostre company Javi Campos, que també ens parla que hi pot haver una reunió extraordinària de la junta aquesta tarda. En joc una semifinal masculina de l'Open d'Austràlia de tenis 2-16-1 pel Suís Babrinca, al davant de Thomas Verdić.
I pel que fa al temps, el sol s'anirà imposant a tot arreu amb restes de núvols a la costa nord i boira alta a la Catalunya central. S'ha anul·lat i alguna nevada al final de la tarda o cap al vespre la ballaran cap als 800 metres. Demà, especialment a partir de la tarda, la nevada s'enfurtirà al Pirineu i també amb el vent de Mestral. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Les seccions locals del PSC iniciativa i Junts per Sant Just presentaran al ple del mes de gener una moció conjunta contra la llei de reforma de l'administració local. Els partits que formen part de l'equip de govern s'uneixen en aquest document per denunciar que l'autonomia local dels municipis de menys de 20.000 habitants es veurà greument afectada per l'aplicació de la norma.
Per debatre sobre aquesta llei, avui tindrà lloc una taula rodona a l'Ataneu, organitzada per la Vall d'Aver, sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Just. Començarà dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ataneu.
Més qüestions? En clau cultural, l'escultor veí de Sant Just, Jaume Plensa, ha inaugurat una escultura Andorra. Es tracta de l'obra Set Poetes. Són set figures en forma humana de més de dos metres d'alçada assegudes en set columnes translucides d'uns 10 metres. Una de les característiques més impactants de l'obra és que aquestes columnes s'il·luminen en diferents colors. Andorra ja acull diverses obres de Plensa des de fa anys. L'obra Set Poetes la va adquirir la banca privada d'Andorra i l'ha cedit a l'Ajuntament per un període de 20 anys.
l'escultura s'ha instal·lat a la plaça que recorda la pedagoga Lídia Armengol. I acabem aquest bulletí recordant-vos que el centre d'estudis Sant Justenc recordarà aquest dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. Aquest dissabte, 25 de gener, farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels estudis vells fins a Sant Tera Màrtir.
Francesc Riera del centre d'estudis guiarà les persones que hi assisteixin i explicarà com es va fer el replacament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just i a Sant Pere Màrtir. El punt de trobada serà a les 5 de la tarda dissabte a la plaça dels Estudis Vells.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de radiodesvern.com. Molt bon dia.
I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole
The old familiar sting Try to kill it all away But I remember everything What have I become My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all. My empire of dirt. I will let you down.
You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time
The feelings disappear You are someone else I am still right here What have I become? My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end. And you could have it all. My empire of dirt. I will let you down. I will make you burn.
Just a la fusta,
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta. Això és espectacle.
Ara passen 12 minuts de les 12, és moment com cada dijous a aquesta hora per parlar de teatre i per això saludem tot seguit a la Maica Duñes. Molt bon dia Maica, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de teatre. Avui tenim bones notícies, no em sembla? Sí, l'altre dia Focus, la gran productora, abans era la gran productora catalana, però ara ja és la gran productora
estatal de tot el país, doncs va fer una roda de premsa per parlar una mica dels seus... de com ha anat aquesta temporada. I la veritat és que estaven contentíssims perquè, tot i que no han assolit encara les xifres que tenien fa 4 anys, no?, abans que...
ha estat una molt bona temporada en xifres molt més altes que la passada. Per tant, han guanyat calerons, han fet moltíssimes obres, van parlar també de totes les obres que faran.
i que estan programades per a aquesta temporada propera, per a aquesta propera temporada, faran més de 12 produccions propres, i això són paraules majors, perquè són moltes produccions. I també faran coproduccions.
I després, d'alguna manera, vam presentar els tres directors dels tres teatres que porten. Porten quatre, però el Condal no té direcció artística, però el Goya està al Josep Maria Pou. El Borja Xitxac estava a la Villarroa i la Passata al Teatre Romea, perquè sembla que el Julio Manrique no estava en la mateixa corda de Daniel Martínez, de Focus.
I llavors a l'Aviaro l'han posat a la Tanya Datger, que és una noia que porta molts anys treballant per Focus i que fins ara havia fet tasques de producció.
Llavors van parlar també els tres directors. Recordem també que Focus té un teatre també a Madrid, que és el Teatre de la Latina. Per tant, s'ha convertit, jo me'n recordo quan van començar, fa 30 anys, ben bé, 20 i escaig anys.
Van començar en un espai petitíssim allà al Poblenou i es dedicaven a portar públic als programes de televisió. I la veritat és que han treballat moltíssim. Jo penso que la gran...
El que va fer que comencessin a despuntar va ser quan van fer la estrella parella. Quan van estrella la estrella parella, jo estava treballant per ells justament,
y la Amparo, que es la jefa de producción, que es la dona del Daniel Martínez, va comentar, si una comesta no sale cada 10 años,
Podemos darnos con un canto en los dientes. I realment han tingut moltes més a part de la estranya pareja. I per cert, una de les coses que van adelantar és que tornaran a fer l'estranya pareja. En aquest cas, evidentment, estarà el Joan Pere, però no ens van voler dir o no saben encara qui farà el paper que feia el Paco Morán.
Van parlar Josep Maria Pou, va explicar tot el que faran aquesta temporada, el Borja Sitxà també va fer força en dir que ell volia
una mica com feia el Calixtavieto abans quan portava el Romea. Volia que aquest any hi haguessin produccions estrangeres per veure aquí i que també ells portessin alguna cosa a fora.
I la Tània va explicar que té una programació feta i que sembla que és bona. O sigui que ha estat molt contents. Però és que a més a més, això va ser dilluns, i el dia següent el Teatre Llura també parlava de la quantitat de gent que ha tingut de més, o sigui més, que l'any passat.
L'augment d'espectadors, no? L'augment d'espectadors i l'augment de bonus. De bonament. De bonament, sí. Llavors, clar, dius que bé, no? Que els ferèstics van omplir cada dia, en fi. Molt bé. Però l'altra cara de la moneda,
perquè jo vaig a tots els teatres, no només a aquests. L'altra cara de la moneda és que l'altre dia vaig anar a veure al Versos Teatre l'exclusa del Michel Azama, un autor francès boníssim,
Estava interpretat per Maica Barroso, que és una dona de la sèrie de televisió que abans era Mar en tiempos revueltos, que ara la fan en l'antena 3 però no sé com es diu, a mar es para siempre o una cosa així. És la Felissa, que és una de les protagonistes de la sèrie. És una magnífica actriu.
Va fer una obra molt dura, molt bona i magníficament interpretada. Hi havia quatre persones al teatre. Un teatre petit, com el Versus. El Versus normalment està fet a dues bandes. En aquesta ocasió només funcionava una banda,
l'espectacle de la Mònica Barroso estava a l'italiana i hi havia quatre persones. I és molt trist. Llavors jo suposo que tot aquest renou dels grans productors, teatre lliure, teatre nacional, el focus,
és l'altra cara de la moneda del que estan passant les sales alternatives. Les sales petites que no hi ha manera de complir i no hi ha manera de tenir un públic fidel
Segurament va una mica lligat, potser. Potser la força que es pot concentrar, és a dir, agarrant de totes les patalleres que hi ha hagut, potser els ajuts és més fàcil donar-lo als grans, perquè també tenen un benefici, i en canvi les petites queden més desvalgudes. Sí, però Carme... No ho justifico. No, no, no, ja, però mira una cosa. Els teatres, aquests que estem parlant, són molt més cars que les sales alternatives. Les sales alternatives normalment
A veure, n'hi ha diferents preus, però són 16 euros, 18... Si tu vas al Nacional, al Lliure, als teatres de focus que són el Condal, el Romea, el Goya... Vull dir, són a partir de 26 euros.
O sigui que són molt més cars. I és curiós que aquesta gent digui que han tingut beneficis, que han pogut invertir. I en canvi les petites estan... és molt trist. Jo cada vegada que vaig a veure una cosa d'una sala alternativa,
surto tocada perquè és molt trist que un actor, per exemple això de l'exclusa, un monòleg, una dona que s'està deixant la pell allà per interpretar aquest monòleg que és molt dur, és una persona que surt de la presó després de 16 anys a la presó. És molt dur treballar per quatre persones només quan estàs deixant-te la pell.
Això és el que volia dir-te, és el bo i el dolent que tenim ara mateix. Les dues cares, esclar. Jo suposo que el públic, si s'ha de gastar uns diners, anirà allà on pensi que li donaran millor espectacle.
perquè clar, si vas a un teatre d'aquests, la presentació és bona, la il·luminació és bona, el vestuari és bo, després la història ja n'hi ha de més i de menys. En fi, doncs això era la notícia bona, entre cometes. Bona entre cometes. Bé, volia comentar que s'està acabant ja, si voleu anar,
a una sala alternativa, a la Seca, Espai Brossa, estan fent Vina, si vols, que és un espectacle poètic i musical que és de l'Enric Casasas i el Feliu Gasull. Són poemes i acompanyats per la guitarra de Feliu Gasull. S'acaba aquesta setmana. Per tant, si voleu anar-hi, doncs és l'última oportunitat que teniu d'anar
a veure aquest petit espectacle que la fan a la sala Josep Palau i Fabra de la Seca, de l'Espai Brossa, que com ja sabeu està al barri de la Ribera, al costat del Born. Avui s'estrena una obra dirigida per el Moisés Maicas al Teatre Acadèmia que es diu El Drac Tor. És d'un autor alemany
Ronald Schimelpfehin, una mica difícil, Schimelpfeinning, la traducció és de l'Anna Soler, la direcció com ja he dit el de Moisés Maica, el repartiment és d'una gent boníssima, la veritat és que són tots coneguts, entre ells el Mingo Raffles, i l'obra doncs és una comèdia àcida,
que parla d'un drama social i que mostra, amb ironia, una part molt fosca del món que estem vivint ara, que és aquest món globalitzat. És un text poètic però és molt brutal, molt explosiu.
molt enigmàtic i s'estrena avui i estarà fins al 16 de febrer al Teatre Acadèmia que recordem que està al costat de la plaça Francesc Macià al carrer Buenos Aires. Una sala molt especial i molt original però que jo penso que té un toc de màgia.
Després, una altra cosa que per demà divendres, per la gent que li agradi el teatre, n'hi ha una cosa que jo no he anat a veure encara perquè la van fer al Villarroel la temporada passada i m'ho vaig perdre i demà aniré, evidentment. La fan al lliure de Gràcia. És un monòleg, no sé si te'n recordaràs com em vam parlar d'ell, que és sobre el Dainz del tabac i les ostres.
No la recordo. Bé, doncs és un monòleg que es va estrenar a la Villarroel, que va tenir molt d'èxit. És el Xavier Gracet, company de professió, i és un monòleg molt divertit d'Anton Xehov.
Això ho fan al lliure només aquest divendres a l'espai aquest que han format de fora d'hores, que són espectacles que han tingut un gran èxit i que els recuperen un dia només. Està bé aquesta idea, no? Una manera de rescatar-ho una mica. Sí. Jo penso que sobre el tall del tabac i les ostres amb el Xavier Gracet, si no l'heu vist, jo penso que serà una bona manera
d'acabar la setmana. El lliure de Gràcia també estan fent Jomai, que és una obra de l'Iván Morales i d'aquí a poc parlarem amb el director i autor de la obra. Avui es presenta a la premsa també
Dones com jo és un nou espectacle de l'Ste de teatre. Està escrit i dirigit per Pau Miró i es presenta avui. Ja recordeu que l'Ste de teatre
Recordeu que l'Esté de Teatre van tenir l'última que van fer va ser d'Alfredo Sansol, que també és un escriptor i director. L'anterior també van fer una obra amb Javier Daulté i en aquesta ocasió l'Esté de Teatre s'han dedicat a fer una cosa que ha escrit i dirigit el Pó Miró justament per a elles.
El muntatge es podrà veure a partir del 23 de gener, o sigui a partir de ja, i estarà en antena fins al 16 de març al Teatre Romea de Barcelona. Curiosament, em comentaven les noies de l'Ste de Teatre
que estan molt il·lucionades no només per la obra, no només perquè estan treballant amb Pau Miró, sinó perquè és la primera vegada que aquesta companyia actua al Teatre Romea. És un debut, no? Sí, estan contentes, estan il·lucionades amb això de portar al Teatre Romea una de les obres que interpreten.
I la història doncs són quatre dones al voltant de la cinquantena o sigui com són elles més o menys i una d'elles doncs està en un pis i està tancada i no vol saber res de la vida ni res de la gent ni res del món. Vol estar sola, vol enllullar-se de tot però les seves amigues
no la deixen, no la deixen en pau. I vulgui o no vulgui, doncs van, la treuen, li fan parlar i tal. I això és una mica... perquè què ha passat aquí?
Per què ho ha deixat tot? I llavors, tornarà a la seva vida d'abans? Això és el que planteja Pau Miró en aquesta obra de Dones com jo, que es podrà veure a partir del dia 23 al Teatre Romea, interpretada per l'Ste de Teatre, que com ja sabeu són la Mamenduc, la Marta Pérez, la Carme Pla i l'Aga Tarroca.
Què més tenim? Volem comentar també que el dilluns també es va fer la Festa de Cluenda i el lliurament de guardons de la 18è Mostra de Teatre de Barcelona. Ja saps que això fa molts anys que es fa, ho porta la directora del Teatre del Raval,
l'Emparo, i aquesta festa va estar apresentada per la Dolors Bogatella i el David Pinto, i van actuar d'Eixanclet. Les persones que han tingut el premi de la mostra de teatre de Barcelona, com sempre, és que podran veure representada la obra al Teatre del Raval,
en temporada. El jurat sempre està integrat per gent de teatre. Per exemple està el Pep Armengol, que és director de càsting, l'Andreu Rami, que era periodista en aquesta ocasió, la Teresa Davant, que és directora de teatre, l'Òscar García, que és un programador de Barcelona.
I els guanyadors d'aquesta edició de la XVIII Mostra de Teatre a Barcelona han estat el millor espectacle per unanimitat, el Gags on Tricks, de l'acompanyada Pugmog. Premi de millor actor ex-equo per als tres germans que interpreten Gags on Tricks, que són el Guillem Boada, el Juli Boada i l'Hector Boada.
Després, premi a la millor actriu i xequeu també per totes les dones que fan l'obra La Dama i el premi del jurat per a qui va passar alguna cosa.
I bé, ha estat una festa que aquest any s'ha fet al Teatre Raval. Habitualment la festa es feia al Luz de Gas o en un altre espai semblant al Luz de Gas, però aquest any, suposo que per les retallades,
s'ha fet el mateix teatre del Raval. Felicitats als que han guanyat el premi de la mostra de teatre perquè és important que després es pugui veure en temporada. El que et deia del Teatre Lliure, que ha tancat el 2013 amb les millors dades anuals de la seva història, per exemple només et diré que
El públic total, de gener a desembre, ha estat 92.833 espectadors. Són molts, en un any. I els espectacles que més han vist són els Ferestes, que ja t'ho he dit abans, Un trozo invisible de este mundo, La vida es sueño y bombo ya va. És un espectacle que a mi m'encanta, la veritat.
No podem parlar amb el Marc Morales? No, estem intentant contactar-lo amb el Marc Morales, però no ens contesta el telèfon. Per tant, de moment no podem fer aquesta connexió. Bé, a veure, després també podem parlar que ahir, ahir dimecres es va estrenar al Teatre Tantantantana, Waysack. Waysack és una obra difícil, és una obra... bé, una mica...
diguem-ne que absurda, del Teatre de l'Absurdo. I són una sèrie de personatges que són maltractats per la vida i que es transformen en personatges espàries de la Terra. Parlen d'això. La veritat és que surten uns quants personatges i en aquesta ocasió la companyia Iguana Teatre, que és una companyia de teatre professional, que és productora, distribuidora,
i que és de Mallorca, doncs ha fet aquest voice-ed amb dues persones només. O sigui que si ja és difícil per si aquest voice-ed, doncs ara encara ho serà més perquè tots els personatges s'han interpretat per dues persones. Fran, un dels personatges és el Butxi i la víctima,
d'un destí que està escrit i que no el pot evitar. La posada en escena és una posada en escena molt austera perquè la gent escolti el text
Si aneu a veure aquest Wasex sabeu que és un teatre de text i una mica inusual. Què més tenim? Ja he acabat.
Home, hem fet un bon repàs avui, Mica. Vull dir que no hem pogut fer aquesta entrevista, però déu-n'hi-do, les propostes que han sorgit. Jo volia parlar, evidentment, amb l'Iván Morales, d'això que està fent el Teatre Lliure de Gràcia, que és jo mai, amb una companyia molt jove, però bé, ja intentarem per un altre dia tenir-lo aquí.
I recordeu que al Teatre Borràs de Barcelona s'està fent El Crítico. Duel amb El Crítico. Ja ho vam comentar l'altre dia. És Juan Mallorca. Ja saps que és un autor veneradíssim.
Dirigeix el crítico i el duel escénic està protagonitzat per Juanjo Puig Corbé, que fa més de 20 anys que no feia teatre. Deu-n'hi-do. I que torna a Barcelona a fer teatre, o sigui va marxar de Barcelona que feia teatre, se'n va anar a Madrid, va fer molt de cinema.
i ara torna a Barcelona a fer una altra vegada teatre. És un espectacle interessant perquè parla una mica d'un crític, un crític teatral que en un moment donat, doncs, amb un amic, li fa uns quants retrets a l'amic de per què fa això i per què diu això i per què es diu això, i llavors està una mica, diguem-ne,
a prop del món del teatre, clar, evidentment. Per tant, ja sabeu, el Teatre Borral duel amb el Crítico i amb un Juanjo Puig Corbé, que m'encantarà tornar-lo a veure damunt d'un escenari, perquè feia molt de temps que no el podíem veure. Molt bé, Maica, perfecte. Doncs tenim, com dèiem, bastants grupos teatrals, i mirarem de parlar amb l'Ivan Morales la setmana que ve, i moltes gràcies per tot plegat. A tu, adeu, que vagi bé, fins i jous.
Just a la fusta. Ara passen 5 minuts de 2 quarts d'una a la migdia, de seguida parlem de 20. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de segon llesó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
I ara és moment per parlar de vins, com dèiem, amb l'Astrid Goldstein, del Celler de Camata. Molt bon dia, Astrid. Bon dia. Que a més avui ens has portat també un convidat, no? Exacte, us porto el Jaume Balaguer, del Gratallops, del Viurat. Molt bon dia, benvingut Jaume, també. Gràcies. Tot i que no tastarem el seu vi. Mira, coses que passen. Dic cinc minuts abans i canvio la idea, però...
Com que l'altre dia ens vam fer un tuit mentre estàvem xerrant de si el vi de la setmana passada el podíem haver decantat o no, doncs continuaríem una mica amb vins, una miqueta, amb uns quants anys i decantant-lo.
Clar, avui ens explicaràs una mica com s'ha de fer o quina diferència hi ha entre un vi decantat amb quins vins ho podem fer, perquè jo abans et comentava que avui he portat el decantador. I he portat un decantador bastant florero. Exacte, jo en tinc un, no té exactament aquesta forma tan vertical, però no l'he fet servir mai per decantar el vi, i algun cop que l'he fet servir per treure'l de l'armari era per posar-hi flors, vull dir que... És el típic regal com de Nadal.
O de punts dels bancs, no? Aquestes coses. Exacte. Jo el tinc d'alguna cosa d'aquest estil. Què penses? Mira el decantador com algo i després queda realment aparcat o florero o per fins i tot posar taps també queda... També, també. Se li poden trobar molts sentits, però... Fins i tot de peixera. He pensat alguna vegada i vaig dir que és el pobre. Una mica difícil, eh? No, és veritat. Ja dec de tindre com 4 o 5 decantadors i l'utilitzo poc.
Per què? Per començar, n'hi ha diverses formes. Aquest és dels més verticals que hi ha. M'agrada perquè és sobretot còmode i a part aquest no pesa. Que moltes vegades els decantadors que justament ens regalen són de mala qualitat i pesen bastant. Llavors sí que potser en una taula queda bé però moltes vegades per utilitat no tanta.
Aquest és molt vertical i típic és aquells que fan una forma de panxa més ampla.
Però jo l'acte que he fet aquí fora no sé si era decantar o trasbassar. Perquè trasbassar seria passar d'una ampolla a un decantador, o sigui, passar-lo d'un lloc a un altre. Això és un trasbassament.
Quina funció tindria un trasbassament? Bàsicament aire. Ja, perquè és el que farem avui. Anem a tastar un vi trasbassat i un altre que no per veure quines són les diferències. I si ho hem de fer o no.
Però aquells que tenen aquella forma així tan penjuda bàsicament estan concebuts per a aquelles ampolles de vi que al final sempre es li queda, que ell posa aquella matèria colorant, perquè el fet de servir-lo en una taula
no se'ns caigui tot a dins la copa i diem, o com l'altre dia que teníem el tap. L'altre dia vaig estar en un altre lloc i vam tornar a tenir aquest problema. Saps que a molta gent li va passar el mateix? Tota la setmana passada? Igual era alguna cosa de l'agravatat. És curiós. Va ser dissabte. Jo que deia que el meu promis era que feia dos anys que no se'm trencava un tap de suro. Alguna cosa superterrenal. Alguna cosa va passar, no sé.
Doncs vins que tenen aquella quantitat de matèria colorant són els ideals aquells que tenen la panxa. Per què? Perquè quan l'estem decantant... Noto-s'ho teòricament de l'Empolla, el decantador, el passem bé.
però del decantador a la copa, quan d'aquí al cot ja és tan tancat, és que el vi ni tan sols cau, que gairebé l'has de posar en posició vertical. O sigui, a part del fet que serveixi per no que no vegi tot el vi i tot plegat, quin efecte fa el decantador? Quina importància té? Una seria separar per líquida de sòlida, que seria la que controlem, i l'altra airejant, donar-li oxigen.
O sigui quan remenem la copa és això? O no té res a veure? Ja estem donant oxigen. Estem fent això. Exacte. O aquella copa que servim i no ens la bevem fins quasi bé l'hora del postre. I que moltes vegades dius, ara està més bo. Clar, perquè ha tingut tot aquest temps. Exacte. I el decantador ja fa aquesta funció ràpidament. Ràpidament. Que moltes vegades és, si no tens decantador, posa poc vi en una copa gran. O sigui, si no tenim un decantador maco, qui no té un porró?
L'efecte de passar-lo en un espai, deixar-lo una estona i tornar. Però no podem passar en una altra ampolla que tinguem, una gerra d'aigua. No cal tenir de cantador. Que tingui l'espai suficient perquè el vi estigui en contacte.
Farem així. Contacta amb l'utxigen. Llavors, com es decanta? Doncs això. Fens obrir el micròfon, eh? Realment demostres que no caurà a sobre, perquè... No. És arriscat, això que fas estric. No, és pràctica. No, i a part el decantador aquest no pesa. La idea seria, quan el servim, que el vi toqui el màxim de superfície possible del decantador. Per què? Per donar-li espai. Molt bé.
més superfície per airejar-lo més. Hem portat un vi de la zona del Montsant, però no amb les varietats típiques del Montsant. El Cuom és un vi del Joan Pujades, el celler es diu Mas de la Caçadora, i té un 40%. Hem parlat... No, el vi no, però sí que potser te l'he anomenat. Hem parlat del Pansas.
Vam parlar del panxas quan vam fer la presentació de les ovelles de la Silvana Focht. El vam tastallar i tothom va sortir encantat.
Doncs aquest vi que va amb un 40% de merlot, a part són 12 mesos amb barrica, és un 2006, no arribem a aquell punt del 2003 que sí que ja era molt madur, però aquest vi jo el considero que és un vi robust consistent. Llavors ell moltes vegades, l'any passat va venir a fer un tast al celler,
i què vaig fer? Doncs a l'hora de fer un tast, com que jo considero que aquest vi li va bé tindre aquest punt de decantació, doncs el vaig decantar durant hora, hora i mitja, i una estona abans de començar el tast el vaig tornar a bucar a l'ampolla. I va causar aquest efecte. Clar, l'efecte ja el té, però a l'hora de servir ningú
Desconcient. Però clar, li vaig explicar i ja em va dir, fas una mica de trampa, no faig trampa. Senzillament estic ajudant el vi a que quan el serveixi la gent no em digui, ostres.
Molt bé. Per tant ho hem de fer, si volem decantar el vi hem de fer-ho també amb vins concrets, no? És això que ens dius ara d'aquests vins... No, Anna, una mica... Mira, tinc un vi i un decantador. Pots anar a l'aventura i potser et surt bé. Segurament si reuneixes una colla de 10 amics i tastem un vi decantat i un vi sense decantar, 5 diran m'agrada el decantat i 5 diran no m'agrada. M'agrada més l'altre. Llavors...
és conèixer bé el vi. I com podem saber quin vi? No, no, no hi ha un truc, no, és simplement saber quin vi estem bebent. Vins que tenen cert temps a l'ampolla li poden anar bé, però clar, depèn molt de l'estructura del vi. Per exemple, la Guinardera, que és un dels vins que fa el Jaume, també m'agrada. De cantar. Un toc. Ell dirà que no. Jo crec que el tema és... Jo per principi no de canto mai.
Jo tampoc. Perquè m'agrada veure tot el recorregut d'un vi. Però sí que és veritat que quan hi ha un vi que no coneixes, si saps que té unes varietats determinades, com puguin ser segons quins marlots que porten molts de manpolla, segons quines carinyenes, per exemple, perdent un del territori,
doncs jo penso que és molt adequat deixar esportar per la persona que hi ha a la botiga, per la persona que és això l'avantatge... Ho podem preguntar no de vegades? Jo no he de fer vergonya. Jo aconsello que ho pregunteu i si no ho pregunteu que moltes vegades el mateix professional si és una botiga especialitzada o es dirà aquest vi millor decàntel, aquest vi obre el millor sense decàntel però obrir-lo una estona abans, perquè per exemple hi ha blancs que es decanten i això quan ho dius hi ha gent que se'ls trenca les esquemes.
i hi ha negres que no es decanten. Hi ha tendència a decantar ara, per exemple, segons quin xampany.
També, sí. O segons quins caves. La Carme sap que a mi el xampany m'agrada amb la copa gran. Sí, això ho vam descobrir també. A mi també. No, no, són petits trucs d'aquests que... Al final és anar tastant, tastant i el coneixement, no? I al final és, a veure, si jo sé que d'aquí mitja hora arribaré a X punt,
Jo decideixo si ho avanço o no. Si no tinc decantador, jo el cuam, l'obriré i el disfrutaré, no passa res. Però sí que moltes vegades, per exemple, aquí al restaurant de la Teneu, que el tenen, és allò que dius, ostres, sé que aquest vi d'aquí a vint minuts, mitja hora, el disfrutaria molt més. I és quan ets conscient. Però moltes vegades ja tens l'ampolla, ja servir de la copa, llavors ja... És que no hi caus.
Què fem? Doncs el tastem, no? Anem a tastar-lo. Primer tastarem el decantat. L'olorem. I fins i tot el podem anar tastant un versus l'altre. Combinant, no? Sí, perquè ja amb l'olor ja es nota.
O sigui, ara en dolorà l'altre, no? Seria? Sí. Tindríem aquesta primera valorada que passa prou bé, no? A veure, no l'he tingut una hora de cantat. Hem vingut aquí uns 15 minuts. Però ja es nota, eh, diferència. Fa un olor diferent, és veritat. Sí. El que no està decantat és més intens, no? És més intens. Exacte, és aquella sensació d'estar més tancat, fins i tot. És allò que dius, a part de la intensitat que pugui tindre, es nota molt més intens i l'altre està més suavitzat. Exacte. Exacte.
I per tant, aquests aromes d'allò de vi més madur... És que hem tastat gols fins joves aquest any. Sí, ho he vist, ho he vist. Ens vas seguint, eh? Ah, sí? Tot ja està gratellós. Ens vas seguint. Doncs és allò que dius, la carècter... O sigui, no el tornarem a fer més jove, el vi és el que és, però sí que és allò que dius, l'estem una mica ajudant que sigui una mica més agradable, no?
Per tant ara sí que comencem a tastar el decantat. Es nota que és un vi consistent, poderós, té una bona acidesa, és voluminós. És estructurat. Exacte, és estructurat. I fruita. Ens omple molt. Exacte. És allò que dius
Té força. Testeu amb l'altre. Vinga, el no decantat no ara? Exacte. A mi ara olorant-lo és allò que dius. Aquest vi necessita airejar-se força estona. Ostres sí que es nota eh. Passa molt millor decantat. Per dir-ho d'una manera col·loquial eh. Es nota més acid. Sí, sí. Més pes és allò que dius
Si ja en tenia no, però encara multiplica una mica aquest efecte. Exacte. Exacte. O al revés, o el multiplica o el de cantar-lo te'l suavitza. També podria ser. És allò que dius, sí que és realment aquella sensació de... Que quasi bé si no hagués dit res ja t'hauria servit dues ampolles diferents. A vegades passa. I a vegades quan hi ha gent que diuen, nosaltres estem restaurant a casa.
I decantar, no decantar, a veure, això sempre és una miqueta de criteri, no? Però fos la idea d'una persona que ha estat tancada en una habitació molt petita, que no es podia moure, això és el que li passa amb un vi, i llavors hi ha vins que quan surten de l'habitació estan preparats per començar a córrer i n'hi ha que han de fer uns estiraments, però això és el mateix, decantar al fons quan se decanta per oxigenar el vi,
El de la setmana passada que teníem un vi madur...
que era molt més lleuger. Potser ens hagués quedat massa suau.
ens l'hagués deixat com molt molt pla. Clar. I pensant en aquells joves que van estar a Setembre i així com el de l'Interrogant, que encara també era jove, molt de joventut, és home, el pots suavitzar una mica, però no li estàs donant molt al vi. Jo crec que són aquests vins de criança i el que deia el Jaume, amb certes varietats de raïm, les que més ajuden a
però aquest per exemple sembla en dos vins diferents i realment sembla, jo diria que té menys criança quan ho estàs tastant, sembla que hagi estat menys temps amb bota, el que està decantat, que l'altre, o sigui, estem treient més la fruita, més la personalitat, a més a mi personalment és un vi que m'agrada molt i després conec el viticultor. Jugues amb avantatge llavors. Sí, jugar amb avantatge, conèixer la persona que fa el vi sempre t'ajuda.
que fins i tot té un blanc que també el podria. Mira, aquest d'aquí una setmana també el portarem, perquè és un blanc molt especial. I també seria un bon vi per fer una decantació. Que és això, no? Bancs no estem habituats. De fet fa molt que fem negres, Astrid. Sí, ja ho sé, ja ho sé, i ho he pensat avui. No passa res, eh? No, no em sembla molt bé. Estan renyant en directe. És veritat que hem apostat pel vinagre, està bé, perquè jo crec que és el menys jo, que és a dir, menys iniciades de potser els que...
El dominem menys, no? D'alguna manera? Potser estàs més habituat a... Jo crec que el gran vi per descobrir justament és el blanc, no? Però és allò que dius... Sí que venint de la setmana passada era allò que dius creia que era idoni, no? Un vi. No tant madur, però que sí que realment té un pes, no? I a vegades ens dius... Estem-lo. Però veus, ja estic pensant en aquest blanc que té... Recordem el nom d'aquest cantasset d'avui, també. Cuom. Cuom. Cuom.
I el celler? Mas de la Caçadora, dels diamets. Que té vinyes, els diamets, el marçà, el falset. És l'home dels mil pensaments. És un pencaire, el Joan. Doncs avui hem après una mica a veure quin vi podíem decantar. I abans de marxar, et volia preguntar per això pel tast del Casal de Joves que es va fer ahir. Brutal. Dolis, no? Dolis. Com va anar? Molt bé. 14 persones. En tenen una baixa d'últim moment, si no haguéssim estat 15.
Molt, molt bé, 9 olis vam tastar. Sí, déu-n'hi-do, ens vam fotre fora i tot el casal. I com ho vau fer? Perquè vas dir que ho acompanyaríeu amb part salada i dolça. Exacte, amb entrants, amb postres, amb salat, amb dolça, amb carn, amb peix. O sigui, era una mica un joc, no? I vam estar jugant des d'una mozzarella, a un embotit de carn blanca, a una botifarra negra, amb salmó.
Un tomàquet i per acabar el més deliciós de tot, que és una torradeta amb una peça de xocolata negra.
Van acabar tots. I la gent ho va entendre? Va trobar els oli diferents? Va trobar perquè ja són oli de l'última collita, per tant ara estan molt expressius. La majoria eren de cultiu ecològic, de petites produccions... Crec que va quedar molt clar quins són els aspectes positius i fins i tot vam tastar una amb defectes. L'oli també té defectes, com el vi. Doncs sí.
Molt bé. Curiós també perquè era arriscat. Era arriscat i al final dius que són 9, era molt no? Però la idea que tenia jo moltíssim era sobretot que la gent a casa no tingués tan sols l'oli per l'amanida simple i bàsica, pel sol fet d'amanir.
que la gent pugui tindre un oli pel peix, un oli per la carn, un oli per quan té uns tomàquets. O sigui, anant a buscar productes específics. I fins i tot el que més crec jo que va sorprendre que era una torradeta amb salmó, que clar, tots tenim en ment la mantega, no? Doncs un rajolí del cabaló que era allò que encara t'expressava molt bé el gust del salmó.
Hem d'anar provant, tastar coses noves a la cuina és el més fàcil i senzill. L'únic que no... És com si tot estigués... Clar, està més pautat, no? Ens ha traduït menys. Perquè a més jo tampoc havia tastat res, era pura intuïció, conèixer el producte, conèixer els oli i que el cap vagi rumiant.
Doncs això va ser ahir, el proper tas serà el mes de febrer, tas a Riesling, ja en parlarem també més endavant, però Promet també, suposo que a més ja tens ara públic Firell, no? I cada vegada ve més gent de l'entorn a Sant Just. Ahir teníem un parell de persones de Sant Boi, una de Molins, de Sant Feliu, de Torrelles, això va creixent. Doncs moltes gràcies a tots dos, a més a més avui estem contents d'haver tingut aquest convidat especial. Que també tastarem el seu vi, eh?
Sí, home, segur que sí. Els seus vins. Doncs, sí. Però ha estat casualitat i saps que sempre busco algú que s'animi. Però com que estan tan enfeinats aquí fora, és difícil arrossegar-los. Doncs moltes gràcies, avui ho hem pogut fer i tornem almenys amb tu a Street dijous que ve i esperem que si vols tornar a venir o el dia que estem als seus vins seria una bona ocasió. Farem un bon tast de garnatges del període.
Perfecte, doncs gràcies a tots dos. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Se'ns acaba el temps, dos minuts i arribem a la una del migdia. Per tant, marxem i us deixem ara de seguida amb l'informatiu migdia, el Sant just noticisació migdia amb l'Andrea Bueno, agraïm la gent que ha fet el just a la fusta, ha fet possible aquest just a la fusta d'avui. Per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius, la previsió del temps, el Fernando Pindado, vicepresident de la CONFAC, que avui participa en aquesta taula rodona a Sant just sobre la reforma de l'administració local, el regidor d'urbanisme Pere Joan Daniel,
Els tatuilants d'avui, el Pere Oliver, l'Ina Santabàrbar, el Jordi Agulló, la Joana Algarra i la Montse Derrea, també la Meca Dueñas, a la sexe de teatre i a l'Street Goldstein amb qui hem parlat del món del vi. Us ha parlat Carme Obrador i tornarem demà a partir de les 10 amb més coses. Que vagi bé, que passeu un bon dijous.
My eyes are so bleary I guess I'm young but I feel so weary I try to express it but I think it's all a bone It's at the heart of me A very part of me
Speak slowly, I can't hear you My mind keeps spinning Closer and closer to the rain on the roof And the rain in my head And the things that you said Keep on thinking further ahead And it just gets so foggy It's nowhere in here And it's everywhere else That I don't want to be But I'm stuck here Getting messy over you
I'm alone on a bicycle for two.
La reforma de l'administració local es debatrà aquest vespre a Santjust, un dels ponents que intervindran amb el vicepresident de la Confederació d'Associacions Aveïns de Catalunya, Fernando Pindado, la qualifica de cop d'estat i assegura que afectarà greument la ciutadania.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dijous 23 de gener. En titulars estaquem altres qüestions de la jornada.
S'andarrereix l'andarroc definitiu dels edificis del carrer Creu amb bataneu. Havia d'acabar la primera quinzena de gener però s'ha aturat per poder retirar uns cables de subministrament elèctric. Es preveu tenir un llestit aquest cap de setmana? Demà a la tarda es farà una jornada sobre economia verda a Sant Joss. L'organitja la secció comarcal del PSC i comptarà amb la intervenció d'especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda.
I també parlarem del nou documental del mes. Es tracta de Casas para Todos, un documental alemany que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola des d'una perspectiva internacional. Es projectarà demà al vespre a l'Ataneu.
Bon dia, la reforma de l'administració local es debatrà aquest vespre a l'Ateneu. La Vall d'Avers, sindicats comarcals i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament de Sant Just han organitzat una taula rodona per determinar com afectarà la llei als ciutadans i ciutadanes i el dia a dia de la gestió del municipi. I és que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local afecta sobretot els municipis que tenen menys de 20.000 habitants, com Sant Just. Sant Just Notícies.
La taula rodona comptarà amb la intervenció d'Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públics d'UGT al Barç Llobregat, Isabel Caires, secretària de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres al Barç Llobregat, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions Aveïns de Catalunya i Josep Torrecillas, tècnic de la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis, tot plegat, moderat, per un representant de la redacció de la Vall d'Avers. Un dels ponents, Fernando Pindado, des de la CONFAB,
explica que la reforma es tira endavant amb l'excusa de la sostenibilitat de l'administració, però que la intenció principal és un endevent diferent, ho ha dit el just a la Fusta. Singularment, el cas dels municipis de més de 20.000 habitants, però afecta tot el conjunt dels municipis de l'estat espanyol.
i és una llei que, amb la coartada de la racionalitat econòmica, està pensada per recentralitzar el poder polític, justament al contrari del que aconsella qualsevol sistema que vulgui ser democràtic. És a dir, com més properes tinguin les decisions polítiques que afecten a la ciutadania, més les idees que es pugui exercir d'acció democràtica.
La llei traurà competències als ajuntaments d'arreu de l'Estat delegant molts dels seus serveis a òrgans supramunicipals, com les Diputacions o els Consells Comarquals. Segons el vicepresident de la Confab, es perdrà proximitat en l'atenció a les persones i la ciutadania sortirà perdent. Per exemple, amb l'aplicació de les normes en just, l'Ajuntament només s'encarregarà de gestionar els serveis, com ara la recollida d'escombraries, la neteja viària, el cementiri o el mercat municipal. Perdria, per tant, les competències en qüestions com l'habitatge, el foment d'ocupació,
i també l'educació. Fa quatre dies molts ajuntaments han creat serveis que la competència no estava massa clara, però que la demanda social era evident. Per exemple, una escola Bressol, una competència municipal, però quan hi ha una demanda social i l'economia municipal la permet, no tinc d'on està el problema que hi pugui haver una escola Bressol. Ara això és una competència pròpia i, per tant, es posa en qüestió la capacitat dels ajuntaments a posar en marxa aquestes escoles.
Per tot plegat, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, qualifica aquesta llei de cop d'estat. Això és una atentat, és un cop d'estat brutal a la dignitat de les persones, als barris i a la ciutat, i un cop d'estat al model polític.
Els ajuntaments segurament l'han cagat, permeteu-me l'expressió, en moltes coses, segur. Però també l'han cagat les comunitats autònomes i l'estat, també l'han cagat els bancs. És a dir, als bancs els estem donant un munt de milers de milions d'euros i en canvi els ajuntaments no deixem que amb els diners que tenen es puguin gastar en el lloc que demanem des de la població. És una salvatjada.
La llei de l'administració local també ha comportat el rebuig de bona part dels partits polítics sanjustencs i de l'associació de veïns del municipi. A més a més, les accions locals del PSC, iniciativa i Junts per Sant Just presentaran al ple del mes de gener una moció conjunta contra la llei. El document denunciarà que l'autonomia local es veurà greument afectada i defensa l'impuls dels serveis públics de qualitat i de proximitat per part dels ajuntaments els darrers trenta anys de democràcia.
Per tot plegat, la moció insta a la Generalitat a defensar les competències que li atorga l'Estatut d'Autonomia en matèria de règim local i a plantejar un conflicte d'inconstitucionalitat contra aquesta llei davant del Tribunal Constitucional. D'altra banda, l'alcalde, per exemple, explicava la setmana passada que l'equip de govern es mostra preocupat perquè una de les competències que traurà la norma sobre serà la gestió dels serveis socials, que passarà a la Diputació de Barcelona. Josep Artinyà explicava per què la llei inclosa aquest tema.
És curiós com aquesta llei fa tres mesos o quatre es posa a tots els serveis socials, quan no estava des del principi. Per què els serveis socials es posen? Perquè els serveis socials mouen molts diners, no ens equivoquem, igual que la sanitat. I els serveis socials posats en aquesta llei vol dir que hi ha una oportunitat molt bona que sigui gestionat pel sector privat. Per tant, les coses no són perquè sí.
el president de l'Associació de Veïns de Sant Joseu, Jaume Arruït, també es mostrava preocupat per aquesta qüestió. Tota l'espectre d'ensenyament i l'espectre social és el que és preocupant, perquè que la neteja la faci una empresa que està mancamonada i que fes plugues a Sant Joseu, Sant Feliu i Sant Joan d'Espi, doncs d'acord, però un problema que sigui d'escolaritat, un problema de serveis socials, que t'has d'anar a diputació, que t'has d'anar al Consent Constitucional com a alcalde, això sí que faria un pas enrere
molt gran després de tot el que hem guanyat i el que ha costat aquestes coses i que hem de dir que funcionen.
Una de les veus a favor de la llei és la secció local del Partit Popular. El seu president, Òscar Gil, assegura que la norma no menciona que els serveis socials es deixaran de gestionar els ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Per això creu que hi ha un interès polític en criticar aquesta llei. Molts dels que t'estan criticant aquesta llei jo dubto que se l'hagin llegit perquè sento coses que no són veritat. Jo m'he llegit la llei i no diu enlloc que els municipis de menys de 20.000 habitants no podran tindre serveis socials.
S'està extremant perquè interessa políticament que ara està la cosa per implementar-se. Potser el temps en traurà la raó i tindrà que dir que vaig equivocar. Però jo estic segur i faig aquesta aposta, i la podrem recordar, que dintre d'un any el Sant Just estarà gestionant els serveis socials.
Per debatre ampliament sobre la llei de racionalització de l'administració local, avui es convoca aquesta taula rodona amb el vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Fernando Pindado, representants sindicals com Isabel Caire i Antonio Olmo, i el tècnic de la Federació de Municipis, Josep Torrecillas. La taula rodona arrencarà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Teneu i és oberta a tothom.
Ara passen vuit minuts a la una del migdia i seguim amb més qüestions que hem avançat en titulars. S'enderrerreix l'anderroc definitiu dels edificis del carrer Creu amb Bata Neu. Els treballs havien d'acabar durant la primera quinzena de gener però s'han hagut d'aturar a l'espera de solucionar la retirada d'uns cables de subministrament elèctric per part de la companyia. Es preveu tenir un llestit aquest cap de setmana?
S'han just notícies. Els edificis estan pràcticament enderrocats, però la necessitat de retirar aquests cables elèctrics que s'han trobat ha fet que les obres s'aturin uns dies. De tota manera, la companyia ja està treballant sobre el terreny i en dos o tres dies s'acabaran els treballs. El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, ha detallat avui al just a la Fustà el plàning de les obres. Avui estan treballant i ahir també. Pensem que en dos o tres dies això estarà acabat i una vegada estigui això
El que farem és continuar amb l'enderroc. Acabar d'enderrocar el que no s'ha fet, treure tota aquesta runa i després tancar tota aquesta parcel·la amb xapa medàlica. 15 dies després del dia que acabin els de la companyia, això pot acabar.
Per tant, es preveu que en unes dues setmanes, a partir del moment que acabin els operaris de la companyia elèctrica, estaran del tot enderrocats als edificis del carrer Creu. És probable que cap al final dels treballs es faci algun tall puntual de trànsit a la zona, però es garantirà l'accés als walls i un accés alternatiu.
Aquestes obres formen part del Pla Urbanístic de Remodelació del Barri Centre, que preveu fer un parc o plaça a l'espai que deixaran els edificis que s'estan enderrocant. Una de les cases que hi ha a prop de l'encreuament del carrer Creu a Mataneu, la de la Senyora Costa, no formava part d'aquest pla, però amb la seva defunció a finals d'any, el seu habitatge ha estat inclòs en els primers esbossos del pla. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està elaborant ara un projecte conjunt que presentarà la setmana que ve el Regidor d'Urbanisme sobre com quedarà l'espai. Ho ha detallat Pere Joan Tenies.
I aleshores ens vam replantejar ampliar aquest esbós. Ja no té gaire sentit que només parlem de la parcel·la de la pista sense parlar de la parcel·la de la casa de la senyora Costa. A finals d'aquest any passat va encarregar a l'àrea metropolitana de Barcelona que ens facin un projecte conjunt. Per tant, ens presentaran uns primers dibuixos.
La idea del consistori és fer un espai obert que tindrà accés directe al pati del roure de l'Ateneu i al claustre de les escoles. El regidor d'Urbanisme ha detallat com hauria de quedar la zona que s'està reformant al barri Central. Imaginem-nos abaixant des del carrer Creu, quan arribes al carrer Ateneu es veurà tot un espai obert i més al fons tot el jardí amb la casa de la senyora Costa i aleshores des d'allà es podrà fins i tot, si no passa res de nou,
es podrà accedir al pati de la Teneu i també es podrà accedir des del jardí de la senyora Costa traient el mur que tanca el claustre. Doncs es podrà accedir dintre el claustre i per tant estarem dintre de les escoles.
Aquest pla, això sí, no es pot tirar endavant fins que no es tinguin els diners per fer-ho. Tot i així, Pere Joan Daniel ha assegurat que l'Ajuntament ingressarà aquest any una partida destinada a fer les obres. De tota manera, el regidor d'Urbanisme ha explicat que els treballs no es podran tenir llestits abans d'acabar 2014, però sí que s'iniciaran abans d'acabar l'any. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
La secció comarcal del PSC organitza demà divendres a Sant Just una jornada oberta sobre economia verda. Porta per títol el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors i tindrà lloc a Can Ginestà. Assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda. L'acte el moderarà l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, i el presentarà Antoni Pobeda, primer secretari del PSC a la comarca. L'alcalde ha explicat al Just a la Fusta què vol demostrar a la jornada. Es pot fer economia, es pot posar en marxa empreses,
i els emprenedors poden tenir oportunitats en aquesta economia pensant en el respecte del medi ambient, pensant que els recursos són limitats, els recursos naturals són limitats,