Amics dels Parcs Naturals de l'Empordà, Jordi Saragatal, ha dit a Catalunya Ràdio que cal un canvi de gestió. Cal, diguem-ne, un canvi de rumb, cal un canvi de direcció i és una cosa, diguem-ne, que és urgent per tornar a pacificar i a fer que totes aquelles coses que es havien aconseguit, que el parc era una cosa que cada cop era més volguda per la gent, doncs torni a ser. Isabel Joanola, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports Mariluz Garcia. El Barça i l'Espanyol comencen a preparar avui els partits de Copa. El Barça contra l'Atlètic de Madrid dimecres i l'Espanyol dijous contra el Sevilla. Els blanc i blaus sumen ja quatre victòries seguides a casa, entre Lliga i Copa, després de superar ahir l'Almeria per un ampli 3-0 amb gols d'Estuani i Caicedo.
Per la seva banda, el Barça presenta avui un acord de patrocini amb la presència del vicepresident econòmic Javier Faust i el davanter Neymar. A segona divisió, el Llagostera surt a la zona de descens amb 23 punts, després d'empatar ahir amb el líder en les palmes 0 a 0. Té els mateixos punts que el Barça-B, que ahir va perdre el miniestadi contra l'Ossassona, 0 a 1.
L'únic equip català que va guanyar és el Girona, que se situa cinquè, amb 41 punts, després de derrotar el Racing 0 a 1. A l'Open d'Austàlia de tenis, David Ferrer ha caigut derrotat als vuitens de final davant Nishikori, per 3-6 a 0. El japonès s'enfrontarà als quarts, el suís Stan Babrinka, que ha guanyat en Guillermo García per 3-6 a 1. Fins aquí les notícies.
Cada vespre, 3 hores de qualitat. Informació i reflexió per entendre el que passa. Cada dia a les 7, Catalunya Vespre. Amb Kylian Sabrià i Òscar Fernández. Al Catalunya Vespre t'expliquem amb rigor totes les claus informatives del dia i et fem el relat diari de l'actualitat esportiva.
I ara, el Catalunya Vespre, 3 hores d'informació en 360 graus. Un espai per analitzar tot el que ha donat de sí la jornada i també per ampliar horitzons sobre l'actualitat. De dilluns a divendres, de 7 a 10, Catalunya Vespre, a Catalunya Ràdio. Directe a la informació, directe a la reflexió, directe a tu.
Just a lo justo.
Molt bon dia. Ara passen 7 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 26 de gener. Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius.
A les 11 i 10 entrevistarem el Lluís Ramban arran d'un projecte que es presenta aquesta setmana al municipi. I farem tertúlia d'actualitat a dos quarts de 12 amb la Carme Badó, el Vicenç Riera, en Josep Poderc, la Palmira Badell, tot plegat a la segona hora del programa.
I més qüestions, atenció, avui a la tercera hora tindrem la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Injustencs, parlant-nos de l'actualitat de l'entitat. A més a més, també a un quart d'una tindrem la tercera càpsula de l'espai, de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Avui parlarem de la pasta, del macenatge, que cal moltes vegades pels projectes artístics. En parlarem amb un dels que està vinculat justament a aquest espai de lliure creació.
Per tant, nova càpsula de l'Espa i un quart d'una, avui amb José Luis Fuster. I com que de 15 dies també parlem de nutrició i salut amb l'Elisabet Isern, de l'Arbolari. Avui ens parlarà de què cal que mengem, quins aliments ens aniran bé per prevenir el calci, per prevenir qualsevol cosa vinculada amb els ossos. I acabarem parlant d'economia amb el Manel Ripoll. Música
tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem. I comencem parlant de les notícies de Sant Just.
I, per tant, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar de notícies enjustenques, avui comencem parlant del segon pla de gènere del municipi. Sí, perquè es tractarà aquest dijous el ple municipal del mes de gener. El segon pla de gènere de Sant Just ja ha finalitzat la redacció d'aquest document que estableix les bases de les polítiques de gènere que caldrà tirar endavant els propers anys al poble.
El segon pla de gènere és el resultat de mesos de treball conjunt d'entitats, personal municipal i persones a títol individual per establir les necessitats i reptes en clau de gènere i igualtat que hi ha al municipi. S'han anat actualitzant les polítiques del pla anterior, però també s'han determinat dos eixos bàsics a partits del qual giraran la resta de polítiques.
Un d'aquests eixos principals és seguir lluitant contra la violència de gènere i l'altre eix és l'educació. I segons explicava la regidora de Polítiques de Gènere, Gina Pol, la coeducació dels nens i nenes en matèria de gènere és crucial per evitar estereotips i clixés que estan molt arrelats en la societat. A més a més, es vol estendre aquesta consciència també a l'esport Sant Justenc, a partir d'una iniciativa que es farà el mes de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que és el dia 8 de març,
i consistiran en que els nens i nenes que facin esport a Sant Just i els partits que es juguin durant aquell cap de setmana, tothom porti un llacet lila en solidaritat amb aquesta jornada. Com dèiem, el segon plat de gènere de Sant Just es presentarà dijous al ple municipal de Sant Just. Serà a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia, tenim més qüestions, parlem també d'aquesta cursa, no?, la CES Dale Walker, que organitza o la que vol participar, on vol participar la CES, no l'organitzen, sinó que volen ser un dels equips participants, Andrea.
Exacte, s'han inscrit a la Trail Walker Girona 2015 i ja han recaptat 581 euros. L'equip necessita 1.500 per participar-hi, els diners que s'estinaran a l'ONG Oxfam Intermont i encara es pot ajudar l'equip a seguir sumant diners per poder participar de la Trail Walker, que se celebrarà el 18 i 19 d'abril. L'equip Sant Justenc, l'equip de la SEAS, està format per quatre caminadors, que són el Pep Gil, que és el líder de l'expedició, el Francesc Castillo, Xavier Foguet
i Joan Anton Pere, i per dos suporters, Pau Santa Marina i Ramon Poll, que es desplaçant en cotxe i donant suport als quatre caminadors. La Trail Walker Girona 2015 és un altre trail de 100 quilòmetres de recorregut a peu entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, que s'ha de completar en un màxim de 32 hores. Com dèiem, és una cursa solidària, en benefici d'Oxfam Intermont,
Per participar-hi es requereix aquesta aportació mínima de 1.500 euros i, si voleu, podeu col·laborar-hi a través del web de la Trail Walker Girona, que és trailwalker.oxfamintermont.org, buscant l'equip de la SEAS, que és l'equip G96. També podeu entrar directament al web de la SEAS, sanjos.org.seas, i des d'allà us dirigireu directament al web de la Trail Walker.
De moment han aconseguit 581 euros en 20, això és un 38% del total, per tant necessiten encara més col·laboració, hi ha temps per fer-ho fins al dia 13 d'abril i des de l'entitat també engegaran diferents accions per recaptar fons, com era una botifarrada popular al mes de març aproximadament o també una samarreta commemorativa. Molt bé, doncs anirem bastant al cas a veure si poden aconseguir-ho, que seria una bona cosa per les CES i per Sant Just també.
I acabem parlant del banc de sang i teixits, Andrea. Balanç final de com ha anat aquesta marató de donants. Doncs molt positiu. De fet, la marató de donants de sang 2.0 ha superat i amb escreix les seves expectatives des de l'inici de la campanya el passat 16 de gener i fins l'últim dia, divendres passat.
8.753 persones han donat sang. Aquesta col·laboració ha aconseguit recuperar les reserves després de les festes de Nadal. L'objectiu d'enguany era arribar a les 7.000 donacions. Per tant, com dèiem, s'han superat les expectatives. Gràcies a l'altruisme d'aquestes més de 8.700 persones, les reserves de sang a Catalunya avui són per 7 dies, una situació que es considera normal.
Les campanyes mòbils que s'han fet arreu del país al llarg d'aquests 7 dies han recaptat prop de 3.000 donacions, l'Hospital Clínic amb 893 i la Torre Agbar de Barcelona amb 846 són els punts que amb més donacions han concentrat. I a les xarxes socials d'altra banda s'han compartit més de 5.000 missatges i 1.000 fotos de la Marató amb l'etiqueta Marató Donants Cat, la qual cosa fa que la Marató de Donants de Sang 2.0 es consolidi a la xarxa i sobretot, que era un dels objectius entre el jovent de Catalunya.
Doncs bones notícies, ens en alegrem també, suposo que aviat tocarà venir Sant Just també, no? El febrer, ara a principis de febrer, no sé si al 6 o al 10. Doncs mira, queden pocs dies també. Perfecte Andrea, doncs és una altra de les notícies destacades d'aquest matí, més informació als butlletins horaris i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. De seguida parlem de més notícies d'actualitat, abans proposem música aquest matí de dilluns...
I ho fem amb una novetat en clau de vídeo, de fet, perquè és aquesta cançó que sentim de fons, que es titula Everything is wrong, que és d'Interpol, una de les noves cançons, una de les cançons del nou disc, del 2014, que es deia el pintor.
I ara han tret vídeo, el mateix vocalista i guitarrista de la banda, que és Pol Banks, ha dirigit el vídeo juntament amb Carlos Puga, com ja van fer amb una altra de les seves cançons, amb el vídeo de Twice as Heart, i en ell apareixen diferents membres de la banda caminant per Nova York just abans de fer un concert, així en blanc i negre, és bastant maco el vídeo. Molt bé.
I a més a més també hem confirmat el llançament del single de Everything is Wrong amb vinil de 7 revolucions pel Record Store Day. La cara B serà What is What i la portada de la firma Shepard Feiri, que sembla que també va col·laborar amb la banda pel disc. Perquè el pintor d'aquest 2014 recordem que a Interpol els tindrem a Barcelona en el marc del Primavera Sound. Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat. Un quart i mig d'11. Salutem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat en clau general, comencem avui parlant de Grècia. Tots els diaris, evidentment, treuen el tema de com van les eleccions d'ahir en portada.
És el tema destacat de la jornada. Avui els titulars van bastant en la mateixa línia, ara ho veurem. Al diari Ara llegim Grècia diu prou, aquest és el titular que han triat. L'esquerra alternativa de Xipres s'imposa amb claredat però queda a les portes de la majoria absoluta. I l'empogueriment del país en fons dels partits tradicionals i fa qüestionar les polítiques d'austeritat.
En aquest sentit, veiem al diari ara algunes de les dades que ens aporten a un portada després d'aquesta jornada electoral al país. Sirisa va obtenir el 36,1% del suport dels ciutadans, Nova Democràcia el seguia amb 28,1%, el va d'obtenir 6,3% del suport i Topotami el 5,9%.
És la notícia destacada de la jornada. Al periódico llegim també un titular similar. Grècia es planta. Canvi polític al país més castigat per la crisi. Sirisa aconsegueix una gran victòria i podrà governar a l'estat molt a prop de la majoria absoluta. I Xipres afirma que han guanyat tots els pobles d'Europa que lluiten contra l'austeritat.
I per últim, a l'avantguàrdia, el titular és Grècia, desafia Merkel. Sirisa Raza i Xipres jubila la troika, va dir al final del cercle viciós de l'austeritat, i Xipres confia pactar una solució justa i viable amb els socis europeus. I és aquesta la notícia més destacada avui a tots els diaris.
Doncs actualitzem també aquesta informació amb els digitals, que evidentment encara ens obren amb Grècia. 3.24 a titular Grècia aposta per Sirisa per aturar l'austeritat. També destaca declaracions d'Alexis Cipres. Avui deixem enrere 5 anys d'humiliacions. I després en clau espanyol, Pablo Iglesias, que mira Grècia i avisa Rajoy dient tic-tac, tic-tac. Andalusia a més celebrarà, ara ja és oficial, eleccions anticipades el dia 22 de març.
I l'Ara.cat, que diu que Cipres comença avui la ronda de contactes per formar govern. Cidisa pretén tenir un executiu perfilat demà o dimecres. I les borses europees reben Cidisa amb descensos. L'Ibex 35 cau 1,23% a l'obertura de la sessió. L'euro cau a mínims a aquesta hora.
Com ho diu l'avantguàrdia, doncs Horècia desafia Merkel, és el titular principal d'aquest hora. També diu que Schulz descarta una possible quita en s'agrega. Després també diu que l'Ibex rep en vermell el gir grec.
I un altre punt, Gerard Piqué recorre als tribunals els dos milions i mig que li reclama Isenda.
Parlem de les imatges del dia, també, Andrea, que tenim en portada. Doncs avui un dels protagonistes és Alexis Tsipras, dirigint-se als seus seguidors després de guanyar les eleccions, després de conèixer els resultats de les eleccions gregues. El diari ara el veiem compareixent davant dels seus seguidors a les portes de la Universitat d'Atenes, el veiem amb els braços oberts
i amb un gest d'eufòria. Milers de persones es van aplegar ahir davant la universitat... per escoltar el seu discurs, el discurs de la victòria de Xipres. El líder de Sirisa va assegurar que amb aquest resultat electoral... Grècia gira full i deixa enrere el desastre de l'austeritat. Una imatge molt similar és la que han agafat al diari La Vanguardia... però amb un pla una mica més llarg... i sí que veiem algunes de les columnes de la Universitat d'Atenes. Llegim també una de les seves declaracions. Avui el poble grec ha escrit Història...
I al periòdico veiem una imatge de la universitat i a ell molt petit, davant dels seguidors també que estaven concentrats a les portes de la universitat amb tot de banderes. És una de les fotografies destacades a les portades dels diaris, aquesta victòria de Sirisa a les eleccions.
També un dels protagonistes és Mariano Rajoy, que ahir va tancar a Madrid la convenció del Partit Popular. El veiem en fotografia a La Vanguardia i llegim que Rajoy s'escuda en l'economia davant SOE i caribenys. Va dir ni paraules màgiques ni conjurs caribenys. I també el veiem en portada del diari Ara, en aquest cas amb José María Aznar i María Dolores de Cospedal.
I una última imatge la trobem avui al dia d'In La Vanguardia, on veiem dos nois participant i menjant calçots en la primera de les jornades de la temporada de calçots de les calçotades de Valls. Llegim que Valls obre les calçotades amb 40.000 aficionats.
Doncs són les imatges del dia, ens fixem en el més llegit ara, els digitals.
Per exemple, la Vanguardia, el més vist, eleccions a Grècia, reaccions internacionals. El segon tema, més vist, també la primera informació que a Sirisa fregava la majoria absoluta. I el tercer tema, una jove de 19 anys que deixa diferents regals a la seva família abans de suïcidar-se. Sembla que també aquest tema ha interessat molt als lectors d'aquest diari.
A l'ara.cat totes les notícies més vistes, les tres principals, tenen a veure amb les eleccions de Grècia. El primer, el pas a pas, el segon, les dades i el tercer, aquesta històrica victòria decidit a Grècia, aquesta explicació també d'aquest diari.
I acabem amb el 3.24.
Amb les notícies més llegides del 324, també l'aposta de Cilissa per Grècia per aturar l'austeritat. El segon tema, que està reoberta la C-16 a Berga després de reparar els danys causats pel vent. I el tercer tema, ens en va parlar l'Oriol Regal la setmana passada i ens va dir que no calia patir, que és que un gran esteroide passarà avui a prop de la terra. Però ens va avisar que seria tema de diaris. Passa lluny. Sí, sí, passa brull.
Obrim ara pàgina internacional, quan falten dos minuts per dos quarts. Doncs, Andrea, cap on anem? Doncs ens n'anem a Egipte, ens dirigim cap allà, llegim a la vanguardia morta en l'aniversari de Tahrir. El quart aniversari de la revolta de Tahrir s'ha tanyit de sang. Almenys 15 persones van morir ahir a Egipte en protestes contra el govern d'Abdul Fatah al-Sisi, la jornada més violenta des que el cap de l'exèrcit va ser a l'Egit president el juny, després d'enderrocar l'islamista Mursi. Només a Matarilla, un suburbí d'Al-Qaeda, que és un vestió dels germans musulmans,
Hi va haver 8 morts quan les forces de seguretat i policies de Paisà van obrir foc contra els manifestants. I ha causat sobretot gran consternació la mort de Shaima Al-Sabac, una activista socialista de 32 anys tirotejada dissabte al centre del Caire, mentre depositava flors a memòria de les víctimes de Tahrir el 2011. Un miler de persones van assistir al funeral després que els vídeos on se la veu desplomar-se en sangonada recorreguessin internet.
Va ser disparada a l'esquena i a la cara i, de fet, La Vanguardia ens ofereix una imatge d'aquest moment que hi ha a terra. Les autoritats que han atribuït l'assassinat a infiltrats i han assenyalat als islamistes han obert una investigació. El seu partit ha negat que hi hagués cap islamista. Dèiem, només hi érem nosaltres i la policia.
Aquest és un dels temes destacats en clau internacional avui als diaris, en aquest cas a La Vanguardia. I l'Argentina torna a ser també avui protagonista arrel del cas Nisman. Ara la fiscal del cas, ens diu La Vanguardia, continua amb la idea del suïcidi. La bala que va matar el fiscal Alberto Nisman va ser disparada a una distància de només d'un centímetre, segons la fiscal que dirigeix la investigació, Viviana Fein.
que continua inclinant-se per la hipòtesi del suïcidi, tot i que la causa està catalogada com a mort dubtosa, i no es descarta cap hipòtesi en aquest cas tan tèrvol. Per la seva banda, el periodista del Buenos Aires, Herald, que va donar per Twitter la primícia de la mort de Nisman, va abandonar el país després de sentir-se en perill i perseguit pels serveis secrets argentins. Damià Paigster és aquest periodista, també té nacionalitat israeliana, ha viatjat a Tel Aviv i assegura que no tornarà a l'Argentina fins al desembre, quan la presidenta Cristina Fernández abandoni el govern.
Doncs és el que tenim avui més destacat en clau internacional. Tornem ara cap als diaris en paper, però ens fixem en els diaris de premsa esportiva, per fixar-nos que avui dilluns en els temes que destaquen. Per exemple, avui l'esportiu parla d'Alaia Sant. Fa l'entrevista a aquesta pilota, ha dit que sí, ha de millorar riscant més malament. Diu que m'ha sortit d'una cursa molt rodona, que el récord fa gràcia per ella, diu el que té valor...
és haver acabat novena. Ha estat un decart molt repetitiu, també dic que hi havia etapes que eren gairebé clavades. L'esport avui parla, dedica el protagonisme a Neymar, diu Neigol. Neymar diu ha explotat tot el seu talent i registra el millor promig de la seva carrera i és el protagonista també fotogràficament d'aquesta portada. En canvi, el Mundo Deportivo parla avui de Cristiano, diu Reincident Cristiano.
El portugués va ser expulsat a Còrdoba per cinquena vegada des que és jugador del Real Madrid. El comitè reuneix dimecres i poden caure-li de dos a tres partits. La sanció podria anar de quatre a dotze si s'estimés que hi ha agressió. I el diari Asca parla de Lucas Silva, fitxatge express. El brasilès serà presentat a la una al Bernabéu avui dilluns.
I més fitxatges, el Madrid diu que pregunta pel central, vol a Laporte, de l'Atlètic.
Tornem cap als diaris, ara, Andrea, per mirar-nos del revés, les contraportades del dia. Comencem per la del diari ara, l'article setmanal de Carme Colomina, titulat avui El poder i la imatge d'Europa. La primera part de l'article es titula La percepció i diu Proposa un exercici. Entrem a la web de la Casa Blanca i busquem les fotografies oficials que hi ha penjades.
Autèntiques obres d'art sortides de l'objectiu d'un veterà fotògraf anomenat Pete Sousa. El president Obama amb els peus damunt la taula del despatxuval, en manigues de camisa, blanca parlant, relaxat, somrient per telèfon, exhibint complicitat i seguretat. Un altre de Barack Obama abraçant pel darrere la seva dona Michelle, davant la sorpresa d'una col·laboradora. També una imatge de Bo, la mascota presidencial, mirant per la finestra del despatxuval. També una imatge d'Obama passejant amb Benjamin Netanyahu.
I diu Carme Colomina, ara si voleu intentem fer el mateix exercici al servei audiovisual del portal de la Unió Europea. Un llistat interminable de personatges de vestit gris sobre el fons blau de rigor, visites oficials i comptades instantànies amb un mínim aire d'imprevisibilitat. Diu Colomina, la imatge és percepció, és una història, el poder s'exergeix i s'explica, el carisma es té però també es cultiva, es prepara i s'exhibeix.
D'altra banda, llegim la segona part de l'article titular de l'amenaça. Llegim que la conseqüència política més immediata de la crisi financera va ser descobrir els límits del poder dels governs, incapaços de controlar la voracitat dels bancs i l'especulació dels mercats. Es pregunta, Europa és conscient del perill que corre quan un pensador com George Steiner ha arribat a la conclusió que la democràcia ha sigut un experiment i potser no ha funcionat?
Diu, mai havíem tingut tan mals governants. Es lamentava ahir Steiner en una entrevista al diari Ara. La idea d'Europa de Steiner era la dels grans cafès, per on han passat filòsofs, escriptors, artistes i científics. L'Europa dels pensadors i de les ciutats que es poden recórrer, passejant per carrers amb noms carregats d'història, perquè tot és abastable, tot és d'escala humana al vell continent. I diu Colomina, que va dient, la Unió Europea és una construcció política i és tal com els seus governants volen o han permès que sigui.
Doncs és l'opinió de Carme Colomina en clau internacional. A La Vanguardia tenim una entrevista que ens diu que plantar gespa és ecològicament estúpid. Sí, doncs ho diu una experta en el tema, el Paul Robbins, que és director de l'Institut Nelson d'Ecologia Política, i comença ell fent una pregunta al Lluís Amiguet. Diu, sap quin és el cultiu més important dels Estats Units? I Amiguet respon, plat de moro, plat, patates? I respon a Robbins.
La superfície dels Estats Units ocupada per aquest avorrit, car, ordinari i ecològicament absurd monocultiu és més gran que l'estat de Michigan. Hem fet enquestes i resulta que els qui planten gespa odien malgastar i pagar pesticides, fertilitzants, segadores i tones d'aigua per lluir-la al jardí. Diu que planten gespa perquè, si no, els veïns els demanen per alterar l'estètica del veïnat.
La gespa cuidada sembla que integra el veí, que demostra que inverteix temps i diners a casa i al barri, però degrada l'equilibri ecològic, tant que l'Ajuntament de Las Vegas ja paga una bona quantitat de diners als propietaris per cada metre quadrat de gespa que arrenquin. Diu jo, visc a Arizona i a casa meva al meu jardí planto uns cactus preciosos que treuen esquirols gegants i collots com els alcibuixos animats. Amb les pluges, les seves floracions vistoses, que alimenten insectes i ocells diversos, fan molt de goig.
Per això estem lluitant a tot el món contra la cultura de la gespa imposada pel culte anglosaxó, dominant entre les classes mitjanes i altes, sobretot el golf, el críquet o l'herba. I acaba dient també, de les curioses, que el lobby de la gespa factura 9.000 milions cada any en productes per tenir-ne cura i per això desacredita la biodiversitat local invertint fortunes en anuncis antimatolls.
Molt bé, doncs és el que tenim en aquesta contraportada, acabem amb la del periòdico que diu que els veïns han de tornar als terrats, els pertanyen. Sí, és la Rita Gual, dissenyadora, i impulsa una iniciativa per rescatar el mar de terrats inactius de la ciutat, una iniciativa que es diu Barcelona Rooftops. Diu sol a l'hivern i nits fresques a l'agost, és un prodigi el de les terrasses que els barcelonins apenes aprofiten. La Rita Gual està convençuda que amb una mica d'enginy també se'n pot treure benefici econòmic,
A través d'aquesta plataforma, per exemple, impulsen diferents iniciatives, entre elles una ruta pels terrats de Ciutat Vella i avui mateix ofereix una petllada d'observació astronòmica en un terrat de la plaça Reial. Diu que abans de la guerra es podia anar des de la Rambla fins al Poble Sec sense trepitjar el carrer. El llibre de l'antropòleg Manuel Delgado, Terrats de Barcelona, Entre el cel i la terra,
Explica molt bé la història, la vida es feia als terrats, al segle XIX, per exemple, els sabaters, les cosidores treballaven a dalt perquè buscaven la llum, els nens hi jugaven, les mestresses de casa ja es tenien la roba. Diu, jo recordo, per exemple, haver dormit al terrat i moltes nits de Sant Joan, moltes revelles de Sant Joan. Recordo haver passat unes nits fantàstiques allà al poble sec, un veí portava la coca, un altre el pa amb tomàquet, el més enllà la truita de patates, i diu que era bonic.
Però, de mica en mica, s'ha anat perdent el caràcter de sociabilitat, però hem de recuperar els terrats. És un privilegi mediterrani, impossible en altres latituds, i els hotels, de fet, ja ho estan fent. Diu que proposa condicionar-los una mica entre tots els veïns, una taula, unes gandules, una manguera per refrescar-se a l'estiu, un tandal, i que hi pugi cadascú quan vulgui. Alguns terrats són prou grans perquè un estigui llegint un llibre,
i a l'altra punta els nens estiguin jugant. I la iniciativa Barcelona Rooftops va sorgir fa un parell d'anys quan va pitjorar la situació econòmica i va pensar que seria bo per la col·lectivitat i a la vegada se'n podria treure un benefici econòmic, per exemple organitzant una vegada a la setmana o amb la freqüència que decideixin els veïns activitats obertes a visitants, cobrant per exemple una petita entrada, però per exemple proposa fer vermuts, una xocolatada, un cafè contemplada a ser de família,
o al Palau de la Música, diu, un sopar simple en una nit d'estiu, un recital poètic o activitats per al barri, per exemple, una festa infantil, una performance de teatre, diu, en fi, tantes coses que es poden fer als terrats de Barcelona. Doncs mira, una bona iniciativa, el que passa que moltes vegades molts terrats d'aquests no t'hi deixen pujar, segons com, vull dir que també suposo que és una qüestió que s'hauria d'insistir també per la part dels proprietaris d'aquests pisos, que puguin ser terrats públics, reals, també.
El que passa és que també, per exemple, hi ha la història, explica la història d'una dona que portava vivint 30 anys en aquell edifici i que no havia pujat al terrat i que quan va pujar es va quedar impressionada. Jo, com a mínim, he tingut la sort que tots els edificis que no he viscut sí que he pogut pujar al terrat. No puc veure Barcelona sencera, però també puges al terrat i t'adones que pots tenir una molt bona panoràmica de la ciutat o del teu barri. Doncs reivindiquem la vida dels terrats, Andrea, amb aquesta contraportada al periòdic.
Parlem ara de la notícia curiosa del dia que ens porta a parlar del Titanic, Andrea. Sí, doncs mira, venen una carta, han venut una carta d'una supervivent del Titanic als Estats Units per un preu una mica alt, no crec que haguessis pogut accedir a pagar-lo, perquè potser sí, però serien 12.000 euros per aquesta carta, eh? Hauries de ser molt fan de la història.
És una carta d'una aristòcrata anglesa que va ser molt criticada per haver abandonat el vaixell en un vot salvavides gairebé 8 i la carta ha estat subestada per gairebé 12.000 dòlars als Estats Units. És una carta de dues pàgines que es calculava que s'anava a vendre per la meitat, menys de la meitat d'aquest preu.
I era de la nàufraga Lady Duff Gordon, que va ser indemnitzada també amb 12.000 dòlars, sembla. Sí. Diu que en aquesta carta ella es queixava del tracte que havia rebut a Anglaterra després del naufragi. Sembla que no hauríem d'haver fet el que vam fer com a supervivents, és vergonyós. La carta va escriure en el moment en què s'investigava la tragèdia, que era entre el 2 de maig i el 12 de juliol de 1912.
12? No és el 16? Sí, el Titanic, el 12. Sí, sí, sí, ha fet 100 anys. Diu que ella era una celebrada dissenyadora de malo de 48 anys en aquell moment i el seu marit, doncs, era un passatger de primera classe. Quan el Titanic va començar a enfonsar-se, la parella va pujar al vot salvavides número 1, on van embarcar amb prou feines 12 persones, entre elles 7 tripulants, quan la marcació podia haver-ne portat fins a 40 anys.
I es queixava del tracte rebut? Sí, perquè sembla que la parella va ser acusada després d'haver pagat els tripulants perquè no tornessin a buscar més supervivents, acusacions que els investigadors van considerar després infundades, llavors ella deia que es queixava del que se li havia dit després, també estem parlant de just el moment, 1912, quan van morir 1.500 persones en l'enfonsament d'aquest trens atlàntic.
12.000 euros per la carta, mira. És la notícia curiosa del dia, Andrea. Molt bé. Gràcies i que veig bé. Bon dia. Bon dia, Carme.
A punts culturals d'aquest matí us expliquem, per exemple, que l'isla mínima triomfa els Premis Feroz amb cinc guardons. Que el Museu de l'Arquitectura, des del Romànic, parla del Romànic, fins al futur de l'urbanisme. Una mala notícia, que Didim Works Animation acomiadarà 500 treballadors.
Mascarell, el conseller de Cultura, diu que una Catalunya independent hauria de doblar o triplicar el pressupost en cultura. I avui al diari Ara en revista Jordi Saball que diu que esta eina era et posa la brúixola de la vida alhora. El músic comparteix amb el filòsof que a la societat actual li falta silenci.
Els investigadors que busquen Cervantes troben un fèretre amb les inicials MC. Sembla que extrauran les restes per analitzar si es tracta del cos del pare del Quixot. Mort l'escriptor xilè Pedro Lemebel, l'autor va exposar una mirada homosexual i contestatària sobre la societat del seu país i va ser guardonat amb el Premi Íbero-Americà de les Lletes José Donoso.
I la soprano ucraniana Olga Kolchinska guanya el concurs Francesc Vinyes, el segon premi a correspost a Execo, el tenor d'Estats Units Benjamin Bliss, de 29 anys, i al baix de Vila-Russia Anatoly Sipko, de 27 anys.
Són els punts culturals d'aquest matí. De seguida obrim diaris ara per fixar-nos en altres qüestions que tenim més enllà de les portades.
Per exemple, el diari Ara ens aturem a l'entrevista que fa Xavier Cervantes al crític musical Ignasi Julià, que diu que la música continua sent la germana tonta de la cultura. Ignasi Julià és fundador de la revista Ruta 66, diu que a diferència del que sentencia el tòpic, ell no és un músic frustrat, sinó un escriptor frustrat. Tot i així, ha fet de la paraula escrita una eina dialèctica per explicar la música.
També diu que l'Urrit va ser el seu mentor en el món artístic, la persona per la qual està en aquest negoci. I també diu que qui era crític musical el 1977 era a la Barra Lliure, no era en un concert prenent notes.
També se li pregunta en aquesta entrevista quina imatge de Barcelona tenen els músics de fora amb qui ha parlat aquests anys i ell diu que des de fa 15 anys Barcelona pels músics de fora és el Primavera Sound. L'Ira Clip Caplan del grup Jo la Tengo li va preguntar si això dels festivals el sortia més a compte que fer una gira i li va dir que era un big payday i un dia que cobraven molts.
I també se li pregunta per la seva manera de fer entrevistes. Ell diu que per fer una bona entrevista només cal una bona pregunta i a partir d'aquí, si tens la sort que l'altre jugui a ping-pong, ja ho tens. I també és important treure'ls del seu context. No li preguntis a un músic sobre l'últim disc, sinó què pensa d'una cosa que va passar ahir.
Fins demà!
I el que fem ara és parlar de l'avantguàrdia. Avui l'article d'opinia de Màrius Serra que es titula Pulsòmetres opacs. Diu que la tecnologia, com t'anglès, s'imposa de mica en mica. Cada cop més targetes de crèdit porten al costat del xip unes ratlletes que indiquen la seva capacitat de funcionar sense fregaments. D'aquí l'anglicisme innecessari que significa sense contacte. Quan es va fer una transacció només cal acostar la targeta al terminal de cobrament i se sent un senyal acústic. És l'operació equivalent al passi de la banda magnètica per la ranura.
I explica Mario Serra que aquest dijous va veure per primera vegada una de les seves possibilitats més exòtiques. Un home d'elegància inqüestionable va pagar l'esmorzar de tots els seus companys de feina amb una polsera. Es va romangar, va acostar una mena de polsera de goma negra a la terminal de la Visa i aquest el va reconèixer amb un bit. Després del senyal acústic ja va sortir el rebut. Si la transacció hagués pujat més de 20 euros, hauria hagut de teclejar el pin.
I també diu Mario Serra que ell no ha portat mai res als canells, ni rellotge de polsera, però que li sent una idea excel·lent. Diu que potser els impulsors es van inspirar en aquella mena de complexos turístics que ofien tot el color de la polsera que portes, però segur que han fet un pla de viabilitat relacionant la polsera amb una de les bogeries contemporanes. Aconrega més gent com és el running.
És el que tenim avui, un article curiós i interessant a La Vanguardia. Acabem aquest repàs amb el periòdico.
Que avui parlen de Patricia Highsmith en doble pàgina, nou llançament de la geni del mal de la novel·la criminal. Parla d'algunes de les novetats, com són extraños en un tren, el talento de Mester Ripley, ese dulce mal, crímenes imaginarios, el grito de la lechuza o el diario de Edith. Perquè una biblioteca dedicada a l'autora i la notícia de diverses adaptacions cinematogràfiques renoven l'interès per la malsana mestra de la novel·la negra.
Nou llançament, per tant, d'aquesta autora, aquest any que es comemora també la seva efemèrica. I fins aquí l'actualitat del dia. Ens queda només posar-nos al dia del temps.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio Despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre rebobineu sisplau és com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis recordeu, per alegrar els dilluns rebobineu sisplau de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Vuit minuts i les onze. Saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, punt per parlar del temps, perquè continua el fred, no? Sí, podríem dir que el fred és notícia. Realment aquest combinant que sempre anunciem des d'aquí, que és el vent, i les temperatures acostumen a fer-nos patir una miqueta. I després d'un diumenge que vam calmar el vent, o sigui, esperàvem que el diumenge també fos ventós, ho vam comentar divendres,
Doncs el diumenge realment el vent, durant la nit sí que va bufar, es va sentir el soroll, jo a les sinestres a casa sentia com bufava el vent amb una certa intensitat, però després més tard ja cap al mig matí el vent aquest va deixar de bufar. Per una banda, si deixa de bufar el vent i tens un dia assolellat, doncs la temperatura màxima s'atreveix una miqueta més, com són els 16 graus que vam arribar ahir, una temperatura que està molt per sobre dels que vam tenir la setmana passada, dels que vam tenir dissabte, dissabte vam arribar als 12 graus. Sí.
i dels que tindrem avui, perquè avui tornarem a estar un dia molt semblant al de dissabte, amb el vent i amb temperatures baixes, o com a mínim amb una sensació de fred una mica marcada. Hem de dir que fa uns instants miràvem la temperatura de sensació de l'estació de Can Ginestà i vèiem un número 1 només, un grau positiu. Clar, són pràcticament les 11 del matí i realment és fort, és curiós que amb aquest vent que està bufant,
i que té cops una miqueta aponentals del nord-oest i del nord. Va jugant amb aquests cops de vent al voltant d'entre els 15 i els 20 km per hora, però en funció del cop de vent aquest la temperatura oscil·la entre el 1 grau positiu i els 3. Ara, per exemple, fa un moment, estava mirant l'estació i ens marcava 3 graus de temperatura de sensació, però fa uns instants, com faltaven 20 minuts, fa 10 minuts, marcava un grau. De poc, eh?
Sí, sortir al carrer és avui d'aquells dies que són complicats, que la gent sembla... Clar, això és molt punyetero, perquè si tu mires el dia d'ahir que vas sortir al carrer, i més o menys estava bé, el solet s'estava bé, i avui mires el cel i si fa o no fot, t'han tret de mirar cap a l'est, cap al mar, sí que hi ha alguns núvols més, per això li ha costat una mica més treure el nas al sol avui...
Però, bueno, si mires cap a muntanya o mires cap a Ponent, veus que el cel és completament serèdius, un altre dia com ahir diumenge. Però, en canvi, aquest vent el que et fa és que la temperatura sigui radicalment diferent d'un dia per l'altre, tot i que el cel no s'hi noten campis massa importants. Com serà aquesta setmana? Doncs amb moltes oscil·lacions tèrmiques.
ja ho diem, o sigui, les màximes aniran una mica locas aquest cap de setmana, aniran pujant i baixant, no pugen una barbaritat, però sí que anirem tenint aquests alts i baixos pel que fa a les temperatures, i pel que fa a les mínimes també ho patirem una miqueta. I sembla que aquest vent, que avui bufa, però que deixarà de fer-ho demà dimarts, i que durant bona part de la setmana, doncs no el tindrem,
Sembla que la segona meitat de la setmana tornarà a estar marcada per vent. Sí, sembla ser que entre fins i tot divendres podria ser un dia molt ventós a gran part de Catalunya. Hi ha un pro, que aquest vent no serà de nord, sinó que serà més aponentat. I això farà aquest joc entre el Ponent i el nord-oest...
farà jugar molt les temperatures. Per això dient que serà una setmana amb alts i baixos. Si tenim vent de ponent, ens arribarà rescalfat i això permetrà pujar les temperatures, tot i que la sensació de fred encara sigui marcada, però sí que el termòmetre reflectirà valors més alts. A la que gira nord-oest, com tenim avui, les temperatures tiran avall i la sensació de fred és molt més marcada, és d'aquell fred, aquell vent que sembla que talla. Doncs aquesta serà una mica la setmana. Esperàvem canvis, esperàvem precipitacions, esperàvem un temps una mica més variable, però sembla...
I això ho haurem d'anar seguint durant tota la setmana, que tota la inestabilitat que esperàvem d'aquests fronts només afectaria la meitat nord de Catalunya. Aquest vent, que ens acompanyarà a partir de dijous, no permetrà que els fronts puguin lliscar per tot el país ni que tinguin massa activitat. Això sí, sempre que parlem del Pirineu i parlem de vents del nord-nort-oest, sempre acumulen núvols a la cara nord i poden haver precipitacions. I això és el que haurem d'anar seguint durant bona part de la setmana. Hi haurà dies...
com la nit de dimecres a dijous o la nit de divendres a dissabte, que són dos dies on els fronts lliscaran pel Pirineu i poden donar precipitacions i poden acumular gruixos de neu. Clar que després, si el vent s'ho emporta tot, també fot una mica la gitza, però s'ha d'estar molt atent a la nevada, trepitjar-la ben trepitjada i després el vent que no s'ho emporti. És una feinada pels que estan a les pistes d'esquí, però serà una d'aquelles setmanes que són empipadores. Nevadeta, torna a córrer a trepitjar-la perquè el vent no se l'emporti, el torb aquell...
serà un altre cop protagonista. Pensem que ahir diumenge a Sant Just no, però en molt bona part del Pirineu hi havia moltes estacions amb molts problemes de vent i això va obligar que a vegades en algunes zones altes de pistes tanquessin la pista per seguretat de la gent, perquè el vent allà és molt empipador.
Així doncs una setmana variable, tindrem alguns dies amb més sol, amb més núvols, però sobretot per aquests alts i baixos amb les temperatures. El que recomanem és que ens apliquem sí o sí, encara que després ens molesta una miqueta potser al migdia, perquè és molt traïdor aquest vent, a la que gira de Ponent o nord-oest hi ha un canvi molt radical. Avui és un dia fred, hi haurà alguns dies com avui, demà puja una mica la temperatura, dijous podem arribar als 16 o 17 graus, o sigui que són uns alts i baixos molt marcats, però que de moment sembla que no portaran precipitacions.
Molt bé, doncs n'estarem pendents. Carles, gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Tres minuts i arribem en punt a les onze. De seguida sentirem, per tant, les notícies del butlletí de Catalunya Ràdio, també el del Sant Just Notícies i després continuem amb la segona hora de Just a la Fusta. Entrevistarem el Lluís Ramban i també farem tertúlia d'actualitat. Tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem amb una mica de música. Ho fem amb aquest tema. Beverly Brothers Wake up, please do
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Vas millor anar a preguntar-li. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Grècia està més a prop d'un govern de coalició. El partit nacionalista de dreta, Grecs Independents, acaba d'anunciar que donarà suport a Siris, a la gran guanyadora de les eleccions. Avui, el líder de la coalició d'esquerra radical, Alexis Tsipras, que s'ha quedat a tocar de la majoria absoluta, ha obert els contactes per formar un nou executiu. Enviada especial a Grècia, Cèlvia Cernades.
Bon dia. Els grecs independents, un partit petit d'inspiració conservadora, era una de les opcions que estava a la taula des del principi, tot i que el seu programa no comparteix exactament els mateixos principis que el de Sirisa. Els grecs independents han aconseguit 13 escons suficients per garantir l'estabilitat al partit de Xipres. De moment, però, Sirisa no ha confirmat res.
A la plaça Clasmonós, al centre d'Atenes, els operaris recullen les restes de la festa d'ahir. Gots, papers, ampolles, pancartes arrugades, restes de la celebració d'una victòria històrica de l'esquerra radical a Grècia. Celia Cernades, Catalunya Ràdio, Atenes.
El president Ros Vladimir Putin ha felicitat el líder de Sirisa per la seva victòria i ha dit que Rússia i Grècia continuaran col·laborant per arreglar els problemes actuals a Europa i al món. També han felicitat el partit Sirisa, l'extrema esquerra i l'extrema dreta francesa. El front d'esquerres ho considera una oportunitat per refundar Europa i el front nacional.
destaca la gran bufetada democràtica que el poble grec ha clavat a la Unió Europea. Parlant d'això, les borses han reaccionat a les eleccions gregues amb pèrdues a primera hora del matí, però després la situació s'ha normalitzat. La majoria de parquets tenen guanys moderats. També s'ha ajustat la prima de risc, ha tornat a baixar dels 100 punts, i la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys, que està a l'1,35%. La borsa grega ha començat l'estació caien un 5% i ara baixa al voltant d'un 3,5%.
Notícies breus, Marc Coradó. Dos fills de l'expresident egipci Hosni Mubarak han sortit de la presó aquest matí. La setmana passada un tribunal va ordenar que els alliberessin a l'espera d'un nou judici. Precisament ahir va fer quatre anys de la revolta de la plaça Tahrir del Caire que va fer caure Hosni Mubarak.
La treva agonitza l'est d'Ucraïna. Almenys set militars ucraïnesos han mort i una vintena més han quedat ferits en enfrontaments armats amb els rebels prorussos de les últimes 24 hores, segons informa un portaveu de les forces armades ucraïneses. Els xocs armats entre Kiev i els milicians separatistes s'han intensificat els últims dies fins a assolir els nivells més greus des que el setembre del 2014 es va acordar l'alto al foc.
La presidenta andalusa, Susana Díaz, té previst firmar avui el decret de convocatòria de les eleccions. Díaz ha decidit avançar-les el 22 de març, un any abans que acabi la legislatura. Ahir mateix ho va comunicar Esquerra Unida, el seu soci de govern. Avui està previst que declarin davant del jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, els quatre presumptes jihadistes detinguts dissabte a Ceuta. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, diu que no hi ha motius d'alarma, però no cal abaixar la guàrdia pel que fa al terrorisme.
El govern espanyol pressionarà les operadores de telefonia perquè millorin la cobertura de mòbil als pobles situats en àrees nuclears. Tarragona, Coia Ballester. Bon dia. El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, ha dit al Catalunya el dia Tarragona, de Catalunya Informació, que es busquen solucions a la falta de cobertura de molts pobles que estan inclosos als plans d'emergència química i també nuclear.
Ara tot ens sembla imprescindible, però el mòbil fem servir de fa 15 anys, les nuculars porten 50. Però el que hem de fer és pressionar els nostres operadors perquè donin cobertura al 100% del territori.
Esports Montserrat. Setmana de Copa de Futbol. El Barça i l'Espanyol ja preparen avui els seus partits. El Barça jugarà dimecres al camp de l'Atlètic de Madrid i l'Espanyol ho farà dijous a Sevilla. Els blancs i blaus afrontaran la Copa sent els novens a la classificació i després de sumar quatre victòries seguides a casa entre Lliga i Copa. Ahir van superar l'Almeria 3 a 0, dos gols d'Estuani i un de Caicedo.
Avui es tanca la jornada amb el partit Getafe Celta, tres quarts de nou del vespre. A segona divisió, el Llagostera surt de la zona de descens amb 23 punts. Després d'empatar 0 amb el líder en les Palmes, té els mateixos punts que Barça B, que hi va perdre miniestadi contra l'Ossasonà, 0 a 1. El Girona se situa 5è amb 41 punts, gràcies a la victòria sobre el Racing, 0 a 1. A l'NBA de matinada, derrota de Chicago amb Miami, 84 a 96. Pau Gasol ha anotat 13 punts i ha capturat 17 rebots.
I a l'Open d'Austràlia de tenis, David Ferrer ha quedat eliminat als vuitens de final davant el japonès Keini Shikori per un triple 6-3. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar un habitatge de lloguer per persones en risc d'exclusió social. Se situa a la carretera reial número 1 i té una superfície de més de 51 metres quadrats. És un pis cedit per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. El termini per presentar les sol·licituds s'acaba el 13 de febrer. Alguns dels requisits per optar el pis...
són que la persona sol·licitant estigui empadronada a Sant Just des de fa 3 anys o que cap dels membres de la unitat familiar no tingui altres pisos o solars amb propietat. Com dèiem, l'últim dia per presentar les sol·licituds és el 13 de febrer, a les dues del migdia, i ho heu de fer a l'oficina de Promunsa, situada al Walden.
Més coses, la miscel·lània de les dones de Sant Just es podria publicar el mes de març. La intenció dels seus impulsors és que aquest recull de la història, el saber i l'experiència d'una cinquantena de dones rellevants per Sant Just pugui veure la llum al març, el mes que se celebra el Dia Internacional de la Dona. De moment segueix oberta la campanya de mecenatge de la miscel·lània fins al 18 de febrer. La campanya de mecenatge ha recaptat de moment uns 800 euros gràcies a l'aportació de 25 mecenes. Es pot col·laborar a través de la plataforma mecenics.com.
I acabem recordant-vos que els tallers de l'Avenç d'Esplugues busquen actors, cantants i ballarins per nous projectes de teatre musical. Els propers dos dimecres, 28 de gener i 4 de febrer es convoquen càstings per trobar gent nova a partir de 16 anys que actuï, canti o balli en noves obres de teatre que es tiraran endavant. Després de l'èxit del musical Mamma Mia, des dels tallers de l'Avenç es convoquen aquestes audicions per trobar nous perfils que vulguin donar continuïtat a nous projectes de teatre musical.
Les persones majors de 16 anys que vulguin presentar-s'hi hauran de portar alguns monòlegs, valls o cançons preparades. Per participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça centreculturalabenc.com indicant nom, cognoms, edat i el dia i hora aproximats que acudireu a fer el càsting. Seran els dimecres 28 de gener i 4 de febrer, de 8 del vespre a 11 de la nit, a l'avenç desplogues.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda a conçer al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11. Aquesta hora parlem d'una activitat que es fa aquest dijous a les 6 de la tarda al Centre Social El Milenari. Es farà una videoprojecció de les festes de Sant Just 1974-1975 amb videoproduccions Vern. Per això avui tenim en Lluís Ramban aquí. Molt bon dia.
Bon dia. Per parlar una mica del que es farà aquest dijous i d'aquests vídeos que projecten diferents moments de les festes de Sant Lluís dels anys 74-75, que és a dir, fa 40 anys, poca broma, Déu-n'hi-do, tot el temps que fa que en el fons 74-75 s'anaga que estigui a prop, però després si comptes ja fa...
Ja fa el seu temps. Com ha anat tot plegat? És a dir, què és el que es farà aquest dijous? La idea és, el darrer dijous de cada mes, fer una sessió de tot l'arxiu, bé, de tot no, perquè en tindríem per anys, de bona part de l'arxiu que tinc dels actes que es feien a partir del 1974,
que de fet va ser la primera activitat al carrer després dels 40 anys de la Fusco. Bé, Tàpia 1, puc explicar una mica de què va, és un reportatge de 9 minuts, en el qual en aquell temps hi havia moltes... les tàpies eren les parets de les obres que es feien a Sant Jús, alguns solars. Aleshores, algú va prendre la iniciativa de pintar-hi motius.
I, bé, és el procés aquest. Com si fessin grafitis, per entendre'ns ara. Sí, però era empintat. Bé, el reportatge es veu. Es va amb pintura, i amb rodillos, i amb pinzells, i hi ha una sèrie de gent que va fer aquesta activitat. I això va ser de fer la primera pel·lícula amb Super 8 que vaig fer. Déu-n'hi-do. La primera de Sant Just, perquè abans havia fet dues petites mostres de coses particulars que no tenen res a veure, no?
Això en quant al 74. I llavors el 75, bé, mentre estàvem pintant, jo tenia amistat amb el Josep Maria Domingo i ell va ser un dels també dels que pintaven a la tàpia 1. I va passar algú, me'n recordo al carrer Major, a la plaça Maragall, quan hi havia la tàpia dels Maguetsem Malaret, va passar algú i va dir, ui, mira, esteu fent un reportatge, podríeu fer un reportatge de totes les activitats de l'any?
No sé qui ho va dir, però a partir d'aquell moment, el 75, la cosa ja va funcionar. Per tant, és el que es veurà de totes les activitats, que no són poques, no? Això, quant a tàpia 1, que és molt curteta. Llavors, a la crònica del 75 són 55 minuts.
I enumeraré en un moment tot el que hi ha. Perfecte. Hi ha un joc de petanca al parador. Hi ha un grup que es deia el Claca, que van fer animació al carrer, que va ser la primera gran moguda, que jo recordi, eh? Sí. Llavors, la festa del llibre, Sant Jordi, Sardanes, els focs de Sant Joan, festes de tardor, el retaule del flautista...
que va haver-hi bastanta polèmica. Per què? No, perquè a algú no li semblava bé. A algunes personatges no els semblava bé pel missatge que portaven. I a l'altre, a l'altre, a Sant Just al carrer.
Això són 55 minuts. A veure, tècnicament d'APU estava molt mal feta. Sí, la primera també, no? I Crònica del 75 ja estava més bé. Ja no sé com em va sortir més rodona. És clar, era pel·lícula, era superbuit, eren moltes mancances i bé, es va fer el que es va poder. Aleshores, el Josep Maria Domingo
que ell era publicista, ells se van cuidar de posar la banda sonora musical de tota la moguda. Per tant, va acompanyat de so, tot això, també. Sí, sí, tot és amb so. I què és? Música és... A veure, a Josep Maria Domingo, les persones que el coneixien, li agradava molt un tipus de música en aquell moment molt vanguardista. I llavors hi ha moments que a l'etapa 1, al començament,
per segons qui, se li pot fer una mica pesat. Però són 9 minuts, no? Sí, no, no, i la meitat només. L'altra meitat ja és un altre tipus de... Quan comencen a pintar, perquè primer es veuen imatges, llavors quan comencen a pintar, doncs la música canvia, ja és més amable, no? Més...
No de festa, major, però sí més simpònica. Més alegre. Aquesta és l'idea. Molt bé, per tant... I llavors, parlant amb el camaig del mil·lenari, en una reunió, jo vaig proposar, mira, podríem fer aquestes sessions, perquè, clar...
Home, treure-li profit, no també, tot això que hi ha agradat. Com funcionava això? Com funcionava en aquella època? No es podien fer còpies, era superbo i no es podien fer còpies. Llavors, a partir del 75 vam començar a fer reportatges i el dia de Sant Esteve a la taula, a la tarda, ja va ser una cita
que la gent sabia que el dia de Nadal feia el concert de l'Urfeó i el dia de Sant Esteve hi havia la producció de Produccions Verne. No hi havia vídeo en aquella època.
I així ens va començar. Clar, clar. I tant, també són petits tresors que la gent els pugui descobrir. És a dir, que cada últim dijous de mes es veuran coses diferents. Jo ara feia 30 anys que no les havia vistes i m'he quedat al·lucinat. Pel que ja has trobat, per la manera de gravar, què és el que m'està impactant? No, no, més que res pel que hi ha. La gent que falta...
És llei de vida, no? Vull dir, la gent va desapareixent i si hi ha un record gràfic, doncs és algú que no té preu. Clar, clar. Per tant, la gent reconeixerà personatges de Sant Just, eh? Es veu gent. Molts i molts. Amb 40 anys menys. I molts es reconeixeran, doncs, que tenien 6 anys...
i ara en tenen 45, no? Clar, clar, això es pot trobar és a dir, clar, clar, tota l'evolució i després també festes com Sant Jordi o Sant Joan o Sant Just al carrer que continua suposo que també es veu una mica l'evolució, no? Sí, sí, sí, no, no, i tant, i tant vull dir, en aquell moment, doncs no sé si va ser el primer any jo diria que va ser el primer any de Sant Just al carrer, de les festes de Tardó i realment hi havia molt entusiasme per la gent jove d'aquell moment, no? Molt, i es van fer coses molt maques als anys següents
és a dir, a finals dels 70 i sobretot amb el grup Xiveques que llavors no sé si ja se'n deien
Però van agafar molta volada. I es van arribar a fer coses molt maques. Per tant, tot això queda reflectit una mica, no? Que si tenim anys o temps, anirem veient. Clar, quin any hi ha de gravacions? No, de gravacions ja fins al 88. Bueno, Déu-n'hi-do. Són uns quants anys. No, però ja hi ha vídeo aquí. Però clar, fins al 88 hi ha tot el que és de coses d'aquest estil, però clar, jo ho tinc arxivat per entitats.
I llavors, clar, tenim les CES, hi ha un cabàs de pel·lícules de sortides, i hi ha moltes coses que segurament són molt específiques d'una entitat. I ara, de moment, vull fer el que representen la festa de tardor.
I a veure fins quan, perquè ara haig de mirar el minutatge i no puc fer més d'una hora, perquè si no és massa llar també, no? Clar, clar, suposo que tot això passa de pressa, però bé, en tot cas, suposo que, home, si n'hi ha ni que sigui fins a finals dels 80, dóna per unes quantes sessions també. Sí, sí, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Que suposo que també, això es veu com ha evolucionat, però segurament hi ha algunes coses que es mantenen, no?, de les festes de tardor, de les hores a les d'ara. Sí, bueno, però des que la gent que ho portava ho van deixar i ho va agafar a l'Ajuntament, llavors va agafar un altre caire. Va ser molt diferent, no? Clar, clar. Bueno, cadascú posa la seva personalitat, evidentment. I aleshores, doncs bé, va ser diferent.
I també els espais, no? Es deu veure Sant Just, un Sant Just que és diferent que el d'ara. Sí, sí, sí. Bàsicament sí. Encara que sigui de fons, però suposo que... Sí, sí, sí. Molts espais són molt diferents, evidentment. Doncs serà aquest dijous al Centre Social Milenari, però entenc que també tothom qui tingui interès pot venir, pot apostar-se a veure-ho. Comptant que és molt petit, i si com bé farem dues sessions.
exacte, a principis a les 6 de 7 i de 7 a 8 exacte, es podria fer aquest segon passi i després que d'últim dijous de mes aniran fent per tant aquestes videoprojeccions cada final de mes jo ja us aniré enviant a vosaltres el programa cada mes perquè anem anunciant que s'hi pot veure de la mateixa manera que he fet aquests paperets d'aquests programes
us els aniré enviant a través del Carles, que tinc la seva web, i el seu correu. I així en fem difusió. I llavors, si feu propaganda, doncs perfecte. Exacte. Aquest dijous, recordeu, a les 6 de la tarda, es pot veure aquesta tàpia, que jo crec que també pot ser bastant interessant aquest primer vídeo, després la crònica amb totes aquestes festes de Sant Jus de l'any 1975. Serà amb el Lluís Ramban. Faràs una mica d'explicació, també, Lluís? Sí, sí. El Camaja presentarà
a l'acte que volem fer. Jo això que he explicat ara més o menys ho explicaré una mica. Clar, perfecte. Perquè la gent sàpiga de què va. Exacte, que quedi tot ben situat. Sí, sí. Doncs moltes gràcies. Gràcies, Lluís Ramon, per explicar-nos-ho. Ja ho sabeu, dijous a partir de les 6 al Centre Social de la Milenari es poden veure aquests vídeos. Que vagi molt bé. Gràcies. I fins la propera. Molt bé. Adéu, bon dia. Adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta
Tres minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora és moment de fer tertúlia amb la Palmira Badell, la Carme Madó i en Josep Coderc. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Avui el Vicenç no el tenim aquí, el saludem des d'aquí, també el Carles Bas els enviem una salutació. Bon dia a tothom. En Carles Bas està força recuperat, suposo que algun dia d'aquests ja vindrà. Ja el tindrem per aquí. I el Vicenç està engripat.
Sí, home, qui més, qui menys. Jo he passat un cap de setmana, també, d'aquests... El dilluns sempre ens recuperem tots ràpidament, però sí que es nota. El fred també es nota. Però és que el dilluns del Vicenç i el dilluns teu és molt diferent. Segurament, segurament, exacte. Com el dilluns nostre, eh? A veure, explica't. A veure, que nosaltres no tenim el compromís d'anar a treballar
Ah, vale, no, home. Pensava que ho deies per edat. No, per edat no seria. L'edat d'ella aguanta tot i la nostra ja no aguanta tant. És per edat, és per edat. En fi, veig que tenim carta, Josep, no? Tinc carta que no t'hauria donada, tu. Bueno, ja la seguiré, us l'escoltaré des d'aquí, que problema. A veure. A veure. Tres qüestions de què parlar. Avui m'agradaria parlar...
i debatre sobre tres qüestions. Restaurant del Milenari, Podemos Servitza i Artmar. No n'hi dons, quants temes potents, eh? Començo pel primer, que m'afecta a mi personalment, i a un altre dels qui hi ha present. I a força gent de Sant Just, també. Com ja sabeu, el restaurant del Milenari es va tancar aproximadament fa un any.
Les causes d'aquest tancament va ser degut a que, estic parlant sense llegir, va ser degut a que l'Ajuntament subvencionava els dinars, amb certa quantitat, i va arribar a un punt que subvencionava els governs fins a arribar a una suma de 17 euros per govern, cosa que hauria d'haver costat tan sols 10 euros.
L'Ajuntament va procedir de la manera que diu la dita, morta la cuca, mor el verí, va tancar el restaurant i no va afrontar el problema de la mala administració econòmica de la cuina.
Ara ja es torna a parlar de l'obertura del restaurant i fins i tot avui estem citats davant de tots els estadans perquè ens parlaran també del restaurant. Jo sobre aquest punt vull fer una advertència. Que l'Ajuntament no subvencioni res. L'Ajuntament no té per què subvencionar. Nosaltres, els estadans del mil·lenari,
N'hi ha que tindran necessitats i aquestos certament és bo que se'ls subvencioni. Però en canvi n'hi ha d'altres que tenim el cotxe, el tanquem amb l'apartament, paguem fins i tot un lloguer per ell, fem unes vacances de llarga estada, fem viatges a l'estranger...
Tot això representa que tenim possibilitats per fer front a les nostres necessitats. Per tant, crec que l'Ajuntament només en aquells casos de verdadera necessitat hauria de subvencionar-los. Els altres són persones grans.
jubilats, la majoria, i amb les nostres deficiències físiques, que ens va molt bé estar en aquests apartaments perquè ens alleueixen aquestes incapacitats.
Perdó que interrompi, perquè justament divendres vam parlar amb la regidora d'Acció Social, Gina Pol, i vam preguntar-li per aquest tema i ens va dir que dilluns també us reuniríeu. Però va dir alguna cosa, si voleu, la podem sentir una mica. I com que aquell cos no es podia mantenir... Aquí situava una mica el que comentava Mare. Hi havia partides que havíem d'ajustar molt i vam pensar que aquesta, de la manera que estava plantejat, no tenia futur, no era viable.
I aleshores, durant bastant de temps, hem estat mirant quines empreses poden existir al municipi que això ho poguessin fer. No acabaven de sortir els números perquè és un volum de menús molt baix per a una persona que s'hagi dedicat professionalment. Però creiem que hem trobat una fórmula que podria servir perquè...
qualsevol operador que volgués pogués posar a treballar llogant aquell espai, fent la restauració corresponent al mil·lenari i potser la persona que ho ocupi fent altres ocupacions gastronòmiques. Per tant, a nivell de Promunsa i de Consell de Centre, ho treballarem a partir de la setmana vinent i tan aviat com tinguem una proposta de com s'articularia, li faríem saber a la gent del mil·lenari que està reclamant que això es pugui tornar a obrir.
i a veure si aviat aquell servei pot ser tranquil·lament un servei que ofereix un operador privat, que ofereix un preu que nosaltres hem decidit que sigui social perquè les persones que viuen allà puguin pagar un preu totalment mòdic i que altra gent que pugui anar-hi, com passava abans, hi havia un preu intern i un preu extern.
I creiem que així podria funcionar. Ens fa molta por perquè és un projecte complicat per l'ubicació que té i el volum de menús, però sí que és cert que les persones que viuen allà, tot i que han tingut un sistema alternatiu, no és el mateix. No és el mateix baixar l'ascensor i entrar a la porta del restaurant que anar, per exemple, a la grangeta o anar a la Taneu. No és el mateix.
Per tant, sabíem que d'alguna manera s'havia de recuperar, però sí que ens costava molt de trobar la fórmula. A veure si funciona, demanem paciència i serem molt prudents, i mirarem a veure que qui pugui presentar-se i guanyi aquesta plaça per ocupar, ho pugui fer de la millor manera possible i d'acord amb uns criteris, perquè és gent gran, ha de ser uns determinats...
Hi ha molts condicionants. No és el mateix que pujar una persiana i obrir un restaurant de pizzas o el que tu vulguis perquè et ve de gust. Per tant, intentarem la màxima sinergia entre els tres, el que és l'Ajuntament, el que és la persona que pugui entrar en aquest restaurant,
I les persones que veuen el mil·lenari que també tenen unes demandes concretes. Per tant, en cas que hi ha gent de l'any, igualment es trigaran uns mesos, sigui com sigui, perquè suposo que tot això... Entre que tu treus el temps i el concurs públic, no? Exacte. Les persones interessants s'hi presenten i després es mira tot i es paguen les finances pertinents, no? Les fiances pertinents, doncs trigarem un temps, sí. Però sí que el camí està ja més obert. Per tant, la demanda que feien aquestes persones era obrireu? Tenim la necessitat. Nosaltres li diem, sí, estem mirant la millor manera.
Bé, en tot cas veurem què és el que passa, però també, evidentment, suposo que avui dilluns teniu aquesta reunió, suposo que us explicaran en detall també. Pel que fa al segon tema, Podemos Servitza, he de dir que em semblen dues organitzacions polítiques perilloses.
perquè el seu discurs sols es basa en la crítica de la societat i món polític, però no presenten cap solució o cap programa per a resolucionar-ho. Els problemes certament existeixen, però no hi ha cap solució per ells, segons aquestes dues entitats. No donen cap problema. A mi aquest mòbil de procedir em recorda molt els discursos d'en Hitler,
Home, és molt diferent per això. No, no. El de Citizen i el de Podemos per això. Els discursos de Hitler abans de pujar al poder d'Alemanya eren discursos que anaven dirigits només a la crítica de la situació de la República de Weimar. És una comparació molt perillosa, jo crec, aquesta. No, és una comparació perillosa, però em fa por.
No vull dir que passi el mateix que va fer Hitler. No vull dir. Però Hitler va buscar... Són perfils diferents per això, també. El Hitler o aquests personatges, en el cas d'Alexis Cipres, o Pablo Iglesias, que una cosa és que hi hagi una mica de populisme, el que passa que jo crec que no es pot dir que seria un discurs com el de Hitler, per entendre'ns. No, el discurs... Com va començar Hitler?
El discurs és com el de Hitler, que passa que Hitler es va capgirar i va arribar i esperem que això no es repeteixi. No, no, jo suposo que no es repetirà, ni es pot repetir. Però ell va buscar la solució, va dir la solució, la va donar després. I la solució posterior, haver pujat a ser...
primer ministre, malgrat l'oposició del Kaiser, malgrat l'oposició del Kaiser, quan va vindre la solució per ell al problema eren els jueus. Els bancs i els jueus. Cuidado, eh?
És el sistema que va emprar per solucionar-ho que no era... Per anar al poder. Però que tampoc no hem de pensar que... No passarà. No estic parlant que hagi de passar una cosa així. És que ni pot passar. Ni pot passar en aquest moment, no pot passar. Doncs a mi aquest noi em recorda el Felipe González.
El de Podemos, que també revolucionava tot i que també semblava que s'havia de menjar al món i que prometia i tot. Hem de vigilar una miqueta aquest tipus de discursos. És a dir, els polítics han de criticar, certament, però també han de proposar solucions.
El que no pot ser és que no donin solucions. No donin programes, més ben dit, solucions sí, perquè diuen, mira, repartir la riquesa...
i que paguin més els rics que els pobres. Això ja estem d'acord. A veure, com es fa? Això mateix. Com es fa? El que passa és que la situació de Grècia és bastant extrema, també, tot el que ha passat a molta, molta gent, no? Tot el com han hagut de viure aquests últims anys. També entenc que la gent estava farta d'un tipus de manera de fer i que suposo que l'única alternativa que trobaven era una de diferent, no? Sí, sí, és la requesta de diferent. Però, cuidado, què hi ha rebre? Què passarà?
Jo pregunto això. Per què? Perquè no hi ha programa. I, finalment, parlar de l'Aznar. L'Aznar, si voleu un exemple de mala educació, el teniu present, és l'Aznar. No va saludar a l'Esperança Guerra, ni a la Dolors Cospedal. No mantingué cap conversa amb en Rajoyn.
ni asseient al seu costat i dirigir la paraula. I són del seu partit. És del seu tarannà, no? Segurament. I pareu atenció. No va mencionar ni per un moment la Constitució espanyola ni la monarquia. I que jo sàpiga, ni ha visitat a Felip VI, eh? I Letícia.
ni en l'última compareixença, que és a la que altra em refereixo.
Per mi és clar que s'està promocionant com a president de la Tercera República Espanyola que veu a venir de la mà dels partits d'esquerra. He dit. Però com... A veure, ell estava... en el seu temps estava contra la Constitució Espanyola i no ha sigut mai amic del rei. I per què l'Esnar ha de visitar el rei?
Que en principi ell ja no és... Per educació. Però ja no és president, no? Té un càrrec potser dins del partit, però en principi ja no ho hauria de fer per norma, no? En tot cas ha de ser el Rajoy el que visiti. Sempre i quan sigui convidat.
També és veritat. Però vull dir, tot respira. No, no, que entre Rajoy i Esnar ja es veu. Tenim coneixença que l'Esnar és republicà. Sí. I els seus antecedents són republicà.
són republicans però una altra cosa és el malestar que hi pugui haver entre ells que ens enganyem en els partits passen aquestes coses a tots ell vol sobressortir ell vol dir estic aquí però sembla ser que va revolucionar l'ambient vull dir que la seva gent és molta que sí però vull dir
Aquest detall de no parlar de la Constitució espanyola va dir tot el que va dir que està més o menys conforme amb la Constitució espanyola, però no va mencionar la Constitució espanyola.
I el detall de no al·ludir ni tan sols al·ludir a la monarquia et fa pensar molt, eh? Amb un acte així. No, no, clar, és el seu... Suposo que també ell té ganes de sortir als diaris, no? I de destacar d'alguna manera, suposo que també potenciant aquest discurs que l'ha tingut una mica sempre però que ara, doncs, deu tenir ganes de reforçar-lo, segurament. No ha deixat d'estar a l'ombra, eh? Ell ha estat sempre...
Sí, sí. Anar treballant com la fornigueta, eh? Ell sempre ha marcat el full de ruta, eh? No ens enganyem. I ja ho sabem. Al final acabava amb una frase, jo. Ah, m'oblidava. No heu noctat com sense bigoti sembla germà de l'Alicia?
No l'he fixat en aquesta civilitat. És que tots dos tenen un replà així llarg, que a l'Alícia amb bigoti se li dissimularia i amb ell se li dissimula, però sempre la gent sempre s'envia enriut que quan parlava no se li movia el bigoti, perquè el tenia... En canvi a l'Alícia se li mou molt.
però vaja no és el que m'importa d'ells és com actuen i el que fan és una frase que no us puc dir qui la va dir perquè no me'n recordo però que em va agradar va dir jo ja fa temps que dels polítics no em faig cas del que diuen sinó del que fan
també és una altra manera d'aprendre això és veritat això és el que interessa és el que fan ara a veure posem-se ara una altra vegada a Grècia aquesta gent han votat amb la il·lusió de millorar perquè la gent quan un país va amb el Borràs sempre crida a les esquerres
Sí, sí. La cosa sempre és la següent. Hi ha un carro que va carregat d'objectes. Hi ha un moment que la dreta el porta i el porta molt ordenadet.
Però ve un moment que se'n cansa la gent i el donen a l'esquerra. I l'esquerra passa per pedregals, passa per situacions més tenses, i el carro, tots els objectes comencen a anar per amunt, per avall, fins que torna a venir la dreta, que comença a agafar els objectes, els ha d'ordenar, els torna a posar en el seu lloc, i anem a seguir el camí. I així anem fent.
Però, a veure, hi ha hagut un moment que els carros han anat pel Pedregà, siguin de dretes i siguin d'esquerres. També, també. Tothom ha petit aquí, eh? Jo el dic així. Jo crec que tothom intenta fer-ho bé.
Això segurament hauria de ser ideal, no? Per què? Per mantenir-se el poder. I que va bé que hi hagi alternància. Però hi ha d'haver alternància. I el que hi ha d'haver, el que és perillós, són les majories absolutes, siguin de dretes o siguin d'esquerres.
Perquè llavors van al seu aire i no compten que, encara que siguin majoria... Sí, s'hauria de buscar un sistema que les majories absolutes sempre tinguessin l'obligació de diàleg, però diàleg sincer i diàleg correcte, amb les minories. Que no pogués, perquè té la majoria absoluta,
directament votar... S'hauria de buscar la forma... A veure, l'altre dia que va venir el jutge Vidal va parlar dels projectes de Constitució Catalana en cas d'independència i del projecte de nova llei electoral. Una de les fórmules de la llei electoral fora...
no poder arribar a la majoria absoluta, sinó quedar-se al 49%. I a mi no em sembla pas malament, perquè, a veure, les majories absolutes que hem patit,
Les hem patit per totes bandes i no han funcionat. No, no, això és veritat que sempre ho hem dit, no? Que normalment és una cosa que no acaba de funcionar. Perquè fa que et relaxis més, també, suposo. Pel qui la té, de conya. En aquest cas, exacte. Pel qui la té, de conya, perquè pot fer la seva, però... Dialogues menys, no? Ah, això mateix. Crec que no és bo. Crec que no és bo.
I, vistes els exemples que hi ha hagut, suposo que aquesta és una de les clàusules que s'ha contemplat. Ara, tot això s'ha de votar i ha d'arribar i ha de seguir el camí, tot plegat.
Ja ho veurem, però em va semblar una clàusula molt bona. També llistes obertes. També, exacte, aquest és un tema que sempre va apareixent de tant en tant. Però que mai interessa ningú. No, perquè suposo que hi ha tot el funcionament dels partits que no va bé, però seria per molta gent, doncs seria fins i tot en clau municipal, que ho he dit tantes vegades, no? Seria un dels bons exemples on podria funcionar. Quan el Felipe González feia els seus mítings que anàvem allà com...
a la plaça de Toros. Enamorades, totes enamorades del Felipe. No, no, no, però et donava una cosa nova, una cosa... Per això aquest noi em recorda el Felipe. No, perquè el Felipe ja venien de... tenien una cultura socialista ells, en principi. A més a més, ja havien estat a l'oposició.
Ja tenien un bagatge. La sensació del poble no és la mateixa que vam tindre en aquell moment, que veníem d'on veníem. Veníem d'on veníem, ja hauríem passat 40 anys, o 40 i escaig. A vegades no ho sembla, però vaja. Veníem d'on veníem i era il·lusinat al 100%, tu què opines? I tant, i van treure majoria. En canvi, aquests nois joves, que espero que ho facin el millor que puguin, no tinc res contra ells,
Jo hi ha coses de les que diu que m'agraden molt, eh? Però és que no diuen res, Palmira, no diuen res. No, no, no, no, no, no diuen res. Sí que diuen, diuen coses maques. Què diuen? No, que critiquen. Critiquen, però no diuen res. Jo també puc criticar, eh? És el que dic que a mi em fa por aquest sistema. És que no diuen res. Criticar i no proposar solucions. És que no diuen res. Jo no sé qui són.
A mi això és el que em preocupa. Només em posa molt nervioso quan surt el monedero. És un tio que em posa els nervis. No sé encara per on anirem. És que no diuen res. No, però prometen que és el que vol la gent. Ni prometen, eh? Aquest és el problema. I això és agradable. Que et donin la raó del que tu veus. Però això van tots els partits, també, no? Sí, però és que...
Recordem que l'última campanya del Partit Popular també van prometre moltes coses. Mira, jo t'entenc a tu, Carme, t'entenc a tu i a tota la gent jove, de veritat. Us entenc perfectament. I sobretot tenen l'apollo, com es diu? Suport. El suport de la gent jove, que em sembla correcte que és el que teniu que fer. Aviam, perquè nosaltres n'aprenem de vosaltres, ara.
No. Sí, la gent gran, sí, home, depenem de com vagi tot el tema de la política. Nosaltres poca cosa podem fer, a part de dir aquí el que volem. Nosaltres ja estem fora de... estem outside. El nostre vot val igual que el seu. Sí, sí, però ells són els que tenen que bellugar el món, no? Ells són els que han de cotitzar perquè cobrem nosaltres. Exacte, i bellugar... Bueno, doncs vale. No ens enganyem. Doncs digue-li, sí, i ells són els que... Jo tinc fer amb la gent jove, moltíssima fer amb la gent jove.
i tenen que tindre intel·ligència per saber el que fan el que ha sortit dient una senyora que això que ens passa que no ens en recordem del nom que diu que els jubilats catalans estan cobrant gràcies a la solidaritat dels espanyols quina barra que tenen quina barra que tenen fa dies que corre això però n'hi haurà i hi haurà gent que s'ho creu
per tant han de tenir salderi els joves i els grans també n'hem de tenir perquè tots votem ja ho sé, però no sé si m'has entès que crec que la gran esperança és la joventut crec que jo vull pensar en això que són ells els que tenen que saber llegir el mensatge de tota aquesta gent nosaltres podríem acabar de viure tal com està
Ells no. La gent jove no. La gent jove necessita canvis. Però això és que t'he citit. Perquè vegis que t'he entès. M'heu entès el que vull dir. Jo, nosaltres, a part d'anar a les manifestacions, jo ja no vaig, perquè a mi m'agravia moltíssim. Haurem de tornar a sortir. Ho estic veient que haurem de tornar a sortir. No sé que es m'obligin ells, que són...
són els que tenen la paella pel mànec i prou intel·ligència perquè avui en dia la gent jove està molt més intel·lectualment encara que a vegades sembla que van despenjadíssims però no, estic convençuda que saben el que fan tenen que saber escollir i entendre el mensatge que ens volen donar i ells tenen que decidir el que volen fer de la seva vida sempre ho poden canviar al cap de 4 anys
si les coses no els hi surten bueno aquí cada 4 anys no es canvien tant les coses ara els ajuntaments i tot això però la base no es canvia cada 4 anys hi ha eleccions per tant si veuen que s'han equivocat poden canviar tenim aquest avantatge el que passa que no hi ha recanvis no hi ha
Perquè dius, bueno, si ara no votaré aquest perquè no m'ha resultat, però aquí voto. I esclar, com que han sortit aquests que són nous... Sobretot a nivell espanyol, a Catalunya del Parlament hi ha una mica més de repartiment, no? Hi ha més forces, però és veritat que a nivell espanyol...
el bipartidisme ha estat molt fort que fa a Espanya no tenen massa partida i com que els han fallat tots doncs espera tu que s'agafaran aquest segur, segur és lògic perquè com a mínim no hi ha corrupció entre aquests és la novetat també, no? que potser n'hi haurà de moment no n'hi ha és això
Bueno, ells ara a les Espanyes es recreen amb el tema Pujol, que crec que no toca, que ara no toca perquè ja... Home, el que toca és investigar i si... Però jutjar, jutjar i s'ha acabat. I s'ha acabat. Però no fer-ho junt amb el paquet nostre, crec. Però els hi ha anat bé, a veure... Clar que els hi ha anat bé.
Carme, a mi... No has dit defensar la família Pujol, com t'ho pots fer. No, a mi d'aquest cas saps què és el que més rebenta, el que més m'emprenya, diguem-ho així, és que si en Pujol no hagués declarat que ara sí que feia falta la independència...
no ens n'haguéssim ni enterat. També pot ser. Però també és greu, no? Seria greu que no ho haguéssim sabut. Esclar que és greu. Ja et dic jo que el que més m'empreny és això. Si ell no fa aquestes declaracions, li fan pagar. Això vol dir que entre tots s'ho han tolerat.
El tema aquest, tornem ara al tema Pujol, ha sortit ara tot aquest merder perquè ha convingut amb moltíssima gent. Perquè, escolteu, aviam, la gent jo potser no ho saben, però el tema de Banca Catalana va ser... Va quedar penjat. Va ser d'estàndol de mucho cuidado. El tema del Banc d'Europa, que la va absorbir a la caixa, té la marinera. I, escolta, aquí no ha passat res, eh?
Aquí no va passar res. Ara toca, ara toca. I llavors a mi això no em sembla ni a favor del Pujol ni de res. Em sembla que és una maniobra que nosaltres no podem entendre. Per què ara? Per què ara tot això? Per què? Perquè ha fet la declaració que sí que convenia la independència. És per això que... Es guardaven aquest tas de la mània, no? Li fan pagar...
Perquè de coses aquí a Catalunya... Ah, sí, perquè ells saben que... Ho saben tot, home. La gent se l'escolta, el Pujol. I gent molt diferent, no? Fins fa poc era molt respectat. A mi m'ha sapigut molt de greu veure el Pujol, de veritat, m'ha decepcionat. Ha sigut un home que ha tingut... Noi, com atua molta gent. Credibilitat.
encara l'ha perduda però ha tingut que molta gent que potser estava així dubtosa si el Pujol diu que ara sí que convé doncs sí això amb ells els hi ha emprenyat era el nostre mossèn encara que no fossis de Convergència encara que no fossis d'això eres pujolista
No, no, vull dir... Tenia un prestigi, aquest home. Tenia un prestigi i s'havia convertit en el iaio. Per això sabien que la seva declaració podia convèncer molta gent. I això, han dit, ah sí, doncs ara ho pagaràs, ara et descobrim. I així ha anat. El que passa és que ell encara no ha parlat del tot, perquè va dir que... Ho de l'arbre va ser genial.
Jo? Perquè encara va sortir ofès, eh? Ui, si el fotre la bronca, jo vaig disfrutar. No t'ho perdis, eh? No, jo em perdonareu, però el dia que... Encara va sortir ofès. Vaig disfrutar i no sé qui em va dir. Com pots disfrutar amb això? Em va divertir quan els hi va dir a tots els periodistes que... Pujol fins a la mort. I va dir, a l'arbre està d'això i aquí cauran totes les branques. Sí. O sigui que... El va aixecar com un rei va sortir allà amb els nens. Escolta,
Però és una actitud que tampoc l'acaba d'ajudar, Carme. Ah, no, fins que es mori, té que ser ell. No, no, no. No va ajudar. Però què, tenia que entrar, com un gosset? Esperem, no, amb més dignitat que no... Ah, jo trobo que va entrar com a... O amb més humilitat. Com a fi campeador, eh? Sí. Va entrar allà, home, i tots aixecats i donant-hi la mà a tots.
i saludant-lo tots com si fos el president, encara. Carme, esperem que parli el Pujol i esperem que parli el Bárcenas. El Bárcenas parlarà? Aquest sí, home, aquest sí, home. No és el teu ídol, també, aquest? No, bueno, el Bárcenas, aquest tio, s'ha mamat 18 mesos a la presó, o 18 mesos, eh? Sí, sí, no, descansant. Bueno... No, no se'l veu, per això...
Molt demacrat, per entendre'ns. No, no, que va. Traurà un llibre? Mira, sí. O dos. S'ha tirat... Vosaltres se'n recordeu? La Carme, per suposat, no, del cas mateix. Tu te'n recordes? Sí, i tant. Aquell senyor va anar a la presó a canvi d'estar ell a la presó i quedar la cosa així. Això t'ho puc dir jo de bona tinta.
Com es deia el Vila... Vila... Vila... Vila... Vila Reyes? No. A Vila Reyes? A Vila Reyes? És igual. Sí, a Vila Reyes, sí, home. Vila Reyes, sí, home, sí. I es va estar un any a la presó a canvi d'ell carregant les culpes. Va sortir, va continuar vivint, continua... Bueno, no sé si s'ha mort, però continua vivint a la Diagonal, a la família... I el Barcina senzat també. Ara ell dirà el que volen sentir els altres.
a canvi d'haver-se mamat 18 mesos allà. A dir que no, que no hi havia una caixa tal, que no tal, que no sé, que no ho faci falta. I si parlem de corrupció, recordem que Fèlix Millet també de casa seva... Està més tranquil i quan va pel carrer va amb cotxet...
Anda, que no. I a casa està tu, vull dir, clar, és que... Totes aquestes coses... També pot ser-te una cosa, que jo quan vaig parlar a les Espanyes, a mi ningú m'ha dit catalana de merda mai a la vida, eh? Hi ha gent que diu que els hi diuen, a mi no m'ho han dit mai, eh? I sempre dic, quan em diuen vostè, d'on és? Jo soc catalana...
Ah, que bé. Anda, minuto de follón tenéis, eh? Ja està, eh? És el màxim que m'han dit, a Sant Sebastián. A Sant Sebastián també, tu. No, el que vinc a dir, que a mi no m'han insultat mai per ser catalana. Ves a la meseta. Ves també, he estat a Sòria. És veritat, és veritat. No, no, tens regó. A mi no m'han insultat mai per ser catalana. Carme, una cosa és la gent senzilla, normal, que no té cap culpa de res.
i l'altre és l'Estat. No, no, i també és veritat, jo en una conversa justament amb una persona de Madrid que jo justament li retreia que de vegades s'entenia l'independentisme o el que està passant només associant-ho amb Artur Mas, i aquesta persona també em deia ja, però és que vosaltres de vegades feu el mateix amb el govern del Partit Popular, no? I enteneu que tots som ells, llavors és una cosa que tots de vegades tendim a simplificar massa, segurament.
Clar, però a mi quan diuen vaig estar, bueno, ja estem acabant, però vaig estar amb uns de Santander, i llavors la concepció aquesta que hi ha a les Espanyes, que no ha vingut mai ningú a Catalunya a veure com vivim i com tratem, la gent no creu que puguis parlar català i castellà indistintament, que si no parles català aquí no pots viure. I això és el que s'ha de fer entendre a fora, l'antipatia aquesta que ens tenen els que no ens coneixen.
Perquè jo parlo indistintament en català i en castellà. Tothom. Escolta, i tinc amics catalans que han nascut aquí però s'han criat a l'Hospitalet. Vaig a dir que és on es parla més... Els pares castellans i tal. Jo sempre li he conegut parlar en castellà. Llavors jo estic amb el meu fill i ell. I amb aquest amic meu. I el Xavier s'enfada com una mona. No sé per què parleu castellà. És que no puc parlar català...
no puc parlar català perquè m'he acostumat em mira a mi i se'm va aquest clitxer que tenim d'antimpàtics i de que aquí no es pot viure és el que jo lluito quan vaig a fora perquè no és just perquè el problema és sentir parlar català a mi no m'ho has de dir que ja ho sé se'ns acaba el temps, gràcies pel Mira, Carme i Josep tornem dilluns que ve més coses, bon dia i serem tots
Vicenç, posa't bo. Perfecte, que vagi bé. I el teu.
La Fiscalia de Barcelona no reobrirà el cas del 4F arran de l'emissió del documental Ciutat Morta. En un escrit signat per la fiscal en cap de Barcelona s'argumenta que no es pot fer ara una investigació dels fets que ja es van jutjar ni tampoc tornar a revisar les proves perquè assegura que es va fer amb totes les garanties processals, Marc Jurado.
A més, la fiscal Anna Maria Magaldi manté que l'aparició d'un suposat testimoni no identificat en relació al noi que va aparèixer en cap putxat a TV3 assegurant que un amic seu li va confessar que va llançar un test no es pot considerar una nova prova. És per això que arxiva el cas i afegeix que els mateixos responsables del film van descartar incloure'l al documental perquè no tenia valor periodístic i perquè l'escena restava credibilitat a la resta de la investigació.
Notícies breus. Grècia està més a prop d'un govern de coalició. El partit nacionalista de dreta grecs independents ha anunciat que donarà suport a Sirisa, la gran guanyadora de les eleccions. Avui el líder de la coalició d'esquerra radical, Alexis Tsipras, que s'ha quedat a tocar de la majoria absoluta, ha obert els contactes per formar un nou executiu.
La Generalitat tornarà als treballadors públics una quarta part de la paga extra de Nadal del 2012 al llarg del primer semestre. Els sindicats reclamen que es pagui el febrer a Barcelona mai té curta. Bon dia. Jesús González, de Comissions Obreres, ha explicat que la part meritada de la paga de Nadal del 2012, és a dir, 44 dies, els funcionaris la cobraran en els sis primers mesos de l'any.
Ells diuen que durant el primer semestre, el sindicat dient que el volen ja, és a dir, la propera nòmina no pot ser al gener, perquè estan tancades, però sí a la del febrer. Maite Curto, Catalunya Ràdio Barcelona. La nova facturació de la llum per hores amb comptadors digitals en tele i gestió es començarà a aplicar a l'abril. Ho ha ratificat avui el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, seguint la proposta de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència. Fins ara s'han instal·lat uns 7 milions de comptadors intel·ligents a tot l'estat.
que són els únics que podran facturar amb el nou mecanisme.
Esports, Montserratia. L'exjugador del Barça, Juan Román Riquelme, ha anunciat la seva retirada del futbol als 36 anys. Els últims sis mesos ha jugat a l'Argentino Juniors, equip que ha aconseguit l'ascens a la primera divisió. El Barça prepara la tornada a quarts de final de Copa amb Matier, tot i que encara sense l'Alta Mèrica. Douglas fa treball específic. A la sessió també hi són Diagne i Halilovich, del B.
jugaran dimecres al camp de l'Atlètic de Madrid. També s'entrena l'Espanyol per jugar dijous al camp del Sevilla, Esblanguil·los, Bengula Jail, Almeria, 3 a 0. I a l'Open d'Austràlia de tenis, classificació per als quarts de final de Serena i Venus Williams i el torneig masculí de Raonic, Babrinca i Nishikori. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Jost estudia la manera més rentable de gestió del menjador del centre social al mil·lenari. Els llogaters de l'equipament demanen des de fa temps la reobertura d'aquest servei que es va haver de tancar fa més d'un any perquè comportava moltes despeses per Promunsa, l'empresa que el gestionava.
Ara, des d'alguns històries, segurant haver trobat la fórmula més adient per reobrir el menjador. La regió de l'edatció social, Gina Pol, ha explicat que el restaurant es va haver de tancar perquè comportava pèrdues per promunça i el volum de menús que se servien diàriament era molt baix com per mantenir el servei. Ara, tot i que no ha especificat de què es tracta, vol assegurar que s'ha trobat la fórmula més adequada per reobrir el menjador del mil·lenari. A partir d'aquesta setmana, doncs, es començarà a treballar per determinar les condicions de la reobertura i els requisits que haurien de complir les empreses que vulguin operar el servei de menjador.
Fins demà!
Més qüestions. 10 alumnes de quart d'ESO de l'Escola Madre Sacramento participaran en una nova edició del projecte Mart 21 de l'UPC. La Universitat Politécnica de Catalunya impulsa aquest projecte juntament amb la Diputació per fomentar l'esperit científic dels alumnes de secundària i l'èxit escolar. Alguns alumnes de l'Escola Madre Sacramento van participar d'aquest projecte l'any passat i en aquesta edició tindran la tasca d'esbrinar si és possible instal·lar una colònia humana al planeta Mart. El projecte Mart 21 es desenvoluparà a l'UPC a partir de demà fins al 12 de febrer.
I un apunt més. Dissabte se celebra la Mower Party 3.0 al Casal de Joves. És la tercera edició d'aquesta festa que commemora els aniversaris del grup The Mowers, un grup que assaja els bucs del casal. The Mowers és un grup de punc sorgit a l'equipament ara farà tres anys i aquest cap de setmana celebren el seu tercer aniversari amb una festa autogestionada a l'equipament i amb diferents grups convidats.
Entre altres, hi actuaran els grups Tomadres Puta, Psycho Killers, Letxazo i Burntens, i com a colofot, The Mowers. També hi haurà skatepark indoor, per tal que qui vulgui pugui patinar, i servei de bar amb preus populars. La Mower Party 3.0 serà disserta de 10 de la nit a 3 de la matinada i l'entrada és gratuïta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Accept the thing that you want. You are the first one of your kind. And you feel like no one before is thee.
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara, passant 10 minuts de les 12 del migdia, aquesta hora saludem la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. La veu encara costipat, eh? Fes així. Però no ho facis el micro com he fet jo. Exacte. Bé, en tot cas, per parlar una setmana més de l'actualitat del Centre d'Estudis Injustencs, teniu assemblea aviat, no? Divendres.
Divendres tenim l'assemblea i avui no creguis, a demà, vaja, a demà tenim reunió pels pressupostos, reunió a la tarda a l'Ajuntament, dues reunions seguides, una a les sis i l'altra a les set. Vull dir que encara que no hagin fet l'assemblea, de feina n'estem fent, perquè és la que toca i esclar, no es pot parar. I s'ha d'anar tirant endavant i tenir-ho tot a punt perquè...
les coses sortint com han de sortir. Exacte, encara que hi hagi nova junta, etcètera. Encara que hi hagi nova junta, sí. Per tant, una mica, quins serien els principals projectes que teniu ara? No, ara no t'ho diré, no t'ho diré. Res, eh? T'ho diré dilluns que ve. No puc dir res, jo encara no... No, no, no. Dilluns que ve parlarem ja com a nova junta. Fins el dilluns, ai, fins el divendres, el Pere és el president i... Però de tota manera el que esteu un any treballant ara... Home, ja sabeu, ja sabeu que sí, que hi ha coses puntuals, com el Sant Jordi, com la miscel·lània...
que la miscel·lània és una cosa a part. La de les dones. Sí, porta molta feina. Però fa molt bona pinta, no? Hi ha molta feina. Molta feina perquè surti bé. Si no es fa feina, no sortirà bé. Llavors més val fer-ho bé, encara que s'hagi d'esperar una mica més, que no pas volguer córrer per tenir una data. A nosaltres la feina que ens van encomanar nosaltres ja l'hem feta tota. Ara, doncs és això.
jo ja l'he feta, ja l'hem feta nosaltres ara vosaltres acabeu-la però bé, està en marxa lògicament quedarà molt bé, és molt entranyable i bé, doncs nosaltres el que estem fent és fer les coses quotidianes
i per què no s'ha de parar, perquè, per exemple, s'han de presentar el dia 30 d'aquest mes, s'han de tenir tots els números ben clars amb l'Ajuntament, i això ja s'ha fet. Després, doncs, els pressupostos per l'any que ve, vull dir, també s'han d'estudiar, demà els estudiarem. Que es debatrà aquest divendres a l'Assemblea, això també, no? No, perquè és un projecte, a veure, és una proposta, vull dir, no és tancat, perquè és una cosa... Sempre es fa el pressupost de l'any que ve,
és aproximatiu és aproximat tampoc pots dir ara, després sí que has de donar comptes del que has fet i llavors sí que has de justificar-ho però abans no, abans és de dir creiem que anirà per aquí això el que estem fent, intentant de fer-ho tan bé com puguem som una gent molt sèria i volem fer les coses bé fins ara la nostra credibilitat ha sigut a un nivell molt alt i volem que continuï així
L'assemblea és aquest divendres a les 7. A la sala Isidore Consol de Can Ginestar. I normalment, si no m'equivoco, dius que acostumen a venir forces socis, tenint en compte que a l'assemblea de vegades costa. Sí, perquè de vegades hi ha llocs que tenen 500 i 1.000 socis i n'hi van 40. Nosaltres amb 180 ens en vénen 40.
I això ja és molt d'agrair i esperem que no ens fallin. I si no, com que ells tenen la memòria, tothom té la memòria a casa seva del que hem fet, vull dir, els que no venen almenys saben el que hem fet i els que venen participen del ritme i del fer una assemblea. Exacte.
I esperem-ho, i jo en tinc moltes ganes i molta il·lusió, i espero, si el dilluns que ve, doncs, poder-te explicar com ha anat. Sí, canviarem la salutació, avui encara et saludem com a vicepresidenta. Avui encara és així, eh? El president és el Pere.
servidora, molt de gust, soc la vicepresidenta. Exacte. Si això canvia... Podria ser que ja tinguéssim la presidenta. Sí, perquè no s'ha presentat cap més candidatura i suposo que per aclamació... El més probable és que sigui això. Perquè la gent no volen que els enridis gaire a treballar. Vull dir que nosaltres farem tot el que calgui i amb molta il·lusió.
Espero que vinguin molts socis. A les 6, eh, divendres? A les 7. A les 7. Doncs queda dita també aquesta tarda de convocatòria. Molt bé. Gràcies, Maria. A vosaltres. Que vagi bé fins dilluns. Fins dilluns. Bon dia. Adéu.
Saps què és un oldo? O la música avantatge? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio Despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passant dos minuts d'un quart d'una del migdia, aquesta hora, com cada últim dilluns de mes, és moment de presentar una nova càpsula de l'Espai. Recordem que des d'aquesta temporada fem aquesta col·laboració conjunta amb l'Espai de Lliure Creació, Carme Malaret, per tractar algun aspecte vinculat amb el món de l'art. Una secció que és possible també gràcies a la col·laboració de Quim Déu, membre d'aquest Espai de Lliure Creació, i on cada mes parlem amb un dels protagonistes del tema que tractarem. En aquest cas, avui...
Bon dia. Bon dia.
Tot i que avui ja està clar que el tema és el finançament, per tant el protagonista i qui ens podrà explicar una mica tot plegat o com es mou aquesta relació és en José Luis. Primer parlem una mica de... Comencem parlant d'aquest suport econòmic a iniciatives culturals, d'aquest sentit, el per què del suport a propostes poc comercials també, perquè de vegades suposo que és el que costa més també, no?
que el món que mou una mica més de diners decideixi apostar o arriscar, de vegades es diu així directament, per aquest tipus de propostes culturals. Quin és el sentit de tot plegat, José Luis? Com ho vius tu almenys en el teu cas? De fet, no tens que buscar sempre una compensació econòmica sobre decisions.
Si més no, compensació econòmica a curt termini. Hi ha un altre aspecte com és la satisfacció. Per exemple, quan jo tinc un quadre penjat a casa meva, allò no me reporta cap benefici, me reporta una satisfacció. En el cas de l'espai que ha creat la Carme...
És un projecte molt interessant, un projecte on intentava aglutinar i coordinar cultura, tecnologia, ciència, etc. Jo volia participar en aquest projecte d'una manera o altra. No soc artista, no tinc qualitats artístiques, Déu no m'ha portat per estar aquí. No soc científic, soc enginyer, soc un industrial, soc una persona de negoci.
I vaig pensar de quina manera jo puc involucrar-me en aquest negoci, en aquest projecte, com pugui entrar aquí. Aportar una miqueta d'alguna cosa que ells no tenien, que era idees de finançament, i algun euro que altre, no aires, perquè són gent que en poc tenen prou. És a dir, en definitiva, el que intenta és entrar dins d'un projecte que d'una altra manera no podia entrar, perquè no tenia les qualitats que ells demanen per estar aquí dintre.
Però, per tant, pots integrar-te igualment en un projecte creatiu com aquest. Estic integrada en el projecte creatiu des d'un altre punt de vista, que no tots els punts de vista són iguals, i intenta i anima altres col·legues que tinguem d'aquí, de la ciutat, de Sant Just, a que també s'integren d'aquesta manera. El que siga capaç d'aportar...
temes artístics o temes científics, la Carme ja ho domina tot això, i el que no siga capaç d'aportar això, perquè no té aquestes característiques, com és el meu cas, que aporta idees, que aporta finançament, que aporta quatre duros, simplement hem de pagar la llum i l'aigua, o sigui que tampoc són gent de grans necessitats, són gent de molt poques necessitats, però sí que hem de comprar material, hem de...
El local és de la Carme, ni cobra el lloguer, que tenen els seus propis mètodes de finançament. I això és el que m'aportarà a mi a integrar-me. Estic integrat en un projecte que d'una altra manera no estaria.
De fet, moltes vegades, molts projectes culturals necessiten aquestes subvencions perquè fins i tot n'hi ha que depenen només de les subvencions. Per tant, aquesta figura, justament la que avui tenim que encarna en aquest cas, és necessària també perquè tot aquest món cultural o moviment cultural pugui tirar endavant. Sí, considera que és imprescindible, però no per subvencionar la cultura. La cultura no se subvenciona, se subvencionen les persones que actuen dins de la cultura. La cultura és un concepte.
No subvencionem com a conceptes, en aquest cas subvencionem a persones. I és així com jo crec que ha de mirar-se. Tu mires a les persones que estan desenvolupant aquesta tasca i decidisses si són...
te donen confiança suficient per poder subvencionar-les, i jo crec que n'hi ha, no sé, un equip de futbol, hi ha gent que se dedica a subvencionar un equip de futbol, però perquè subvenciona el futbol en general, subvenciona aquell equip, aquelles persones, aquelles determinades, hi ha gent que subvenciona un orfeó, no estem subvencionant la música, subvencionem aquell orfeó perquè entenem que
ens agrada, ens interessa, etcètera. Estem parlant en termes econòmics també, que de vegades pot ser una mica confús, però, per exemple, també es parla uns cops de la cultura deficitària, no? Suposo que una cultura que aporti beneficis també és complicat d'entendre de quina manera pot ser, no? La cultura ha de portar beneficis econòmics. Si porta beneficis econòmics, això no és cultura, això és un negoci. La Britània no és cultura, la cultura és una cosa que portem dintre, és part de la nostra manera de ser.
Nosaltres som catalans i tenim determinada cultura, determinada manera de ser, que això no ens porta ni un euro de benefici. I no ens hem de portar benefici, ens hem de portar com a molt satisfaccions. Però com les persones que fan moure tot això també són humanes, li han de pagar la llum, li han de pagar la xipoteca, li han de pagar etcètera, doncs quan no els dona la pròpia activitat per poder tindre estes mínims vitals per poder viure, ahir apareix aquestes figures...
que jo abocro sempre perquè siguen figures privades, soc absolutament contrari a les subvencions oficials. Públiques. Públiques, absolutament contrari a les subvencions públiques, perquè en general, i evidentment no es pot concretar, el que s'intenta és comprar voluntat i això ja no interessa, això ja se perd el sentit.
Si ho fas per satisfacció o per involucrat en un projecte, és una cosa. Si ho fas per intentar influir, ja no. Això no interessa. I això es diferencia. En un cas d'un privat, tu creus que és diferent? És absolutament diferent, sí. I aquesta independència, entenc, no? És que és fonamental. O sigui, el fonamental és que els gestors, en aquest cas la Carme i el seu equip de gent, tinguin la completa independència de fer el que creguen oportun i el que creguen convenients. S'han limitat a res, ni condicionats per ningú.
En quan algú es limite o es condicione, ve siga econòmicament, ideològicament, s'ha acabat. Això ja no té cap sentit. És una altra cosa diferent, o sigui, no és el mateix.
Per tant, també moltes vegades són projectes, entre cometes, més minoritaris, perquè potser no tenen la mateixa força o prou força al principi per arribar a un gran públic, que és aquesta idea de cultura minoritària. Efectivament. Estem parlant aquí d'un projecte dins de la ciutat de Sant Just, que probablement un dia pot expandir a altres ciutats colindants, però que no té una vocació universal. Jo no crec que mai aquest projecte s'explota en Xina o als Estats Units. És un projecte molt local...
portat per gent molt local, en idees molt determinades, no petites, les idees són grans, però la ubicació geogràfica és petita. I també passa que a vegades les arts plàstiques, per exemple, en aquest cas concret, són un tipus de cultura que està menys a l'abast, o que té menys difusió, per exemple. No corre per internet. Si aquí tot el que no corre per internet no existe, això no corre per internet. Aleshores, en general, has de mirar, no has de sentir-ho.
Jo recordo les primeres obres que em va ensenyar la Carles Seves, que no entenia res, no entenia res de lo que estava fent allí. De fet, em va ensenyar unes obres fantàstiques i li va dir que allò era el meu quarto de bany que tinc al poble, i un poc més me mata, no? A més, no entenia lo que estava fent. Després, a base de tractar-la i a base d'explicar-me lo que està fent, ara estic entenent l'obra i en ella. Bueno, però això si ho col·loques per internet, veurà el meu quarto de bany, no veuran res més.
per tant doncs és aquesta necessitat que existeixi físicament la manera de viure la cultura també hi ha diferents maneres de subvencionar també tot plegat perquè de vegades també últimament sentim a parlar en diferents projectes o de vegades hem sentit a parlar més del concepte de socis que ho porten d'una manera d'altres vegades també sentim a parlar del micromecenatge un espònsor hi ha diferents opcions també en aquest sentit que de vegades potser algú es pensa que només pot fer-ho algú que tingui
Una capacitat adquisitiva molt gran. En el cas concret d'aquest espai que ens reunís aquí avui, és una cosa d'anar i menys. Són quantitats molt petites perquè això pugui funcionar. No estem parlant de mils d'euros, estem parlant de centenes i no massa. Molt poca cosa.
És a dir, que és una cosa també de vegades, és veritat que també hem de treure aquesta idea del cap, que quan es parla de negoci o de finançament, nosaltres mateixos també tenim aquest prejudici. Igual que la podem tenir amb la cultura, ens pot passar també amb el tema de finançament. Efectivament, tenim una idea una mica equivocada. I el que tens és que coneixes el projecte, la persona, les persones que intervenen, sapiguent quines són les necessitats, sapiguent què és el que volen fer i el que han de fer, i veuràs enseguida els mitjans que necessites. Jo recordo les primeres reunions que tenia amb ells,
que es diia, bueno, aviam, tot això està molt bé, però això s'ha de pagar la llum, aquí s'ha de pagar l'àvia. Eren coses tan elementals que era mirant els ulls oberts i pensàvem, doncs potser que té raó este, que algú té que pagar la llum, qui siga, no? Això, jo no soc nascut aquí, soc valencià, en el meu poble sempre s'hi diu el mateix, bueno, fem la festa i és molt divertit, bueno, i qui pagarà els músics i qui pagarà els coets? Bueno, però algú al final té que pagar els músics i els coets, si no, no n'hi ha festa, eh?
Si no paguem els músics no hi ha festa. I és molt bonic de tindre una exposició, però clar, algú ha de pagar els músics. Si no, no podem fer bany. I per tant, els beneficis, com deies al principi, una mica, són aquests, no? Formar part d'un projecte creatiu que potser d'una altra manera no... En el meu cas concret, sí, en el meu cas concret, jo he pogut integrar-me en aquest projecte que per les altres aptituds no m'haverà pogut colar aquí jo, que no les tinc. Clar.
A més a més també és important suposo el tipus de projecte, que et pugui interessar, no? És a dir, algú decideix apostar per una cosa o altra perquè s'hi sent còmode, sent que tot allò pot anar a més, vull dir que m'imagino que també, encara que no sigui una cosa pública, com dèiem al principi, i que per tant cada projecte creatiu tingui el seu caràcter independent, ha de tenir una proximitat amb cadascú.
Evidentment, cadascú té que mirar les seves inclinacions cap on van. Per exemple, subvencionar un projecte esportiu, jo no ho faria, les meves inclinacions no van cap aquí. Un projecte artístic com és este, o cultural, o cultural entre moltes cometes, o científic, sí que ho faria perquè les meves inclinacions van cap aquí. Cadascú en esta vida té un tipus d'inclinacions i un tipus d'interessos.
i unes satisfaccions que te donen la vida i que te donen aquestes actuacions. De vegades ha passat amb casos més d'institucions públiques que han donat subvencions a fenòmens concrets o a tipus de moviments concrets i que això suposo que també fins i tot potser treu la força que puguin tenir aquells projectes simplement per existir. El fet que tinguin aquesta relació tan directa amb el poder potser de vegades també els han fosquit una mica.
Bueno, de fet, quan el poder deixa d'apoiar-les se moren, totes. O sigui, no em podran assenyalar ni dos que hagin nascut a la sombra del poder, que el poder, en un moment determinat, per les causes que siga, hagin deixat de donar l'apoi i que l'hagin continuat. S'han mort totes. A veure, quan qualsevol activitat humana naix sense esforç, se mor sense esforç.
Quan la gent esforç viu en èpoques difíciles, complicades, però quan tu has fet un esforç acabes vivint. Ara, si ha sigut tot molt fàcil, quan s'acaba d'arribar a aquest riu, se mor automàticament.
calen més espais lliures, per tant, segurament. Hi hauria aquest deduc a la cantonada. I n'hi ha pocs, no? N'hi ha pocs, n'hi ha pocs. La veritat és que n'hi ha pocs. És veritat que les persones que se dediquen a això, com la Carme i la seva gent, requerís un esforç important. Un esforç que no està remunerat econòmicament de cap de les maneres. O sigui, és la satisfacció de dir que estic fent alguna cosa que m'agrada i estic aglutinant aquí gent que m'agrada. Però les hores que hi posen allà són sèries. Cada cosa que veus que has fet allà, aquí han passat hores i hores i hores.
Que això és inevitable, suposo, en molts àmbits culturals. Sí, però sí, saps què passa? Que la gent no està més acostumada a tenir aquests sacrificis i a entregar temps, el seu temps, en benefici d'una idea comuna. Ens han independitzat tots tants i som tant, cada un amb la nostra, que no som tant altruistes. Ens estem convertint en massa egoistes.
De fet, hi ha aquesta frase per amor a l'art, que justament aglutina també una mica aquesta idea de dedicar-se, dedicar esforç a temps o ganes també, moltes vegades, a una idea concreta. I això també és una cosa que no és nou d'ara, que fa molt temps que existeix també. De tota la vida, de dir que el món és món. El que t'ha produït satisfaccions, ell és dedicar temps. En la prehistòria hi havia gent que pintava...
la mà a la paret o pintava un animalet perquè li produïa una satisfacció i de passo se pensava que d'aquella manera caçaria. Però bé, allò li produïa una satisfacció. Tot el que produís satisfaccions tenim tendència a anar-ho buscant. I en aquest cas això és un tema molt interessant i és una forma d'impulsar dintre de la ciutat un ambient cultural...
un ambient cultural que no està malejat i que no està contaminat. Fem-ho, empentem i procurem cada un pel seu cantó que això continuï i que no n'hi hagi un espai Carme Malaret, que n'hi hagi en el Sant Just 4, 5, 8, un de músics, l'altre de pintors...
Diferentes activitats. Clar, suposo que també, Carme, en el cas particular de l'Espai de Llobregació, Carme Malaret, que ara porta exactament, no sé quant anys porta, però és recent, no? Sí, un any i mig, ara el mes d'abril farà dos anys. Doncs en tot aquest temps esteu satisfets de com ha anat a evolucionar o com ha anat a creixer, encara que sigui un principi, és una mica el que us havíeu plantejat des del punt de partida?
Jo crec que podem estar satisfets, vull dir, de les primeres reunions que vam tenir, uns quants que jo vaig convocar, entre ells també hi havia amb molta veneració el senyor Fuster, doncs va ser com, bueno, ens vam proposar una sèrie de projectes,
de propostes i les anem tirant endavant per exemple una de les propostes que va sortir en aquestes primeres reunions va ser el projecte custòdia que precisament aquest dijous 29 tirarem la segona custòdia endavant i això va creixent perquè vam començar amb 10 i ara som 11 artistes i 11 custodis entre ells també el senyor Fuster participa en aquesta proposta
i s'està expandint per Barcelona. Un dels custodis que ha portat obres és el Perico Pastor i el Manel Esclusa, que ja són uns noves obres i de les arts plàstiques. A poc a poc, com ell diu, amb molt d'esforç, amb molt d'entusiasme,
de vegades també tens una part que et deprimeixes més perquè el dia a dia i la permanència i la constància costa però sí que això ho tirem endavant tot un equip de gent que sense aquest equip de gent evidentment jo poso el local i poso molt d'esforç però sense l'equip això no funcionaria i el que té bo és que aquest equip anem tirant endavant i per projectes van apareixent
persones i després desapareixen i treballen per projectes. Està clar, i per tant, d'alguna manera també és la manera que vagi creixent i vagi rebent una mica, guanyant una mica de cadascú. En aquest cas, també amb la part de suposo de finançament que si n'hi hagués més, m'imagino que seria bastant benvingut.
Home, si no hi creus, no direm que no, no? La veritat és que se necessitaria incrementar d'una manera significativa les aportacions aquestes petites, com les que fem nosaltres, per poder donar aquests impulsos, comprar-me.
material, estos projectes s'allarguen temps, poder-los excursar del temps, no se'n farien més, però se'n farien a lo millor més curts, se'n farien a lo millor més, no més a coralls tampoc, però se'n farien menys temps. Però bé, a veure, quan ho té que jugar en les cartes que té, i si tenim més temps, anem a moure-les de la millor manera possible.
Està clar, doncs avui hem volgut conèixer una mica més com funcionen aquestes relacions entre cultura i negoci amb en José Luis Fuster, que és empresari, cotxe econòmic i esponsor de l'Espai de Lliurecació, Carme Malaret, que avui també l'hem tingut aquí a l'estudi. Gràcies a tots dos. Que vagi molt bé i molta sort. Fins aviat. Gràcies. Bon dia.
Just a la fusta. I aquesta hora el que fem és parlar de nutrició i de salut. Com que de 15 dies saludem l'Elisabet Isern de l'Arbolari de Sant Just. Molt bon dia, Elisabet. Molt bon dia a tots. Per parlar d'alguna qüestió vinculada amb el nostre cos, avui primera secció de l'any i el que fem és parlar...
dels ossos. La primera no, que fa 15 dies ja vam tenir, ja vam començar a parlar una mica de tot el tema de dieta, però avui entrem ja en una altra qüestió. Parlem dels ossos que suposo que a aquesta època també amb el fred se'n deuen ressentir, segurament. Sí, que és veritat, i aquí és un lloc on tenim molta humitat i la gent que pateix dolor d'ossos articulars... Un o cent més. Exacte.
Per tant, podem fer coses per prevenir aquest dolor, no només la gent que ja té mal d'avarsir, sinó suposo que tots, no? Perquè amb totes aquestes coses sempre és important tenir un bon equilibri dins de l'organisme. Sí, que és veritat. Doncs com ho podem fer? Prenent alguns complements, trobant, com sempre suposo, també aquests complements en alguns menjars? En algun aliment, també, que ho citaré...
I, doncs, comencem, això, diem-vos, diversos merenals que s'han d'aprendre, la ingesta diària, doncs, per nutrir, per tenir, per mantenir bé els ossos, el nostre escalet, eh? I, bueno, començo, diem-vos, que encara que el calci és el mineral més important... Sí, aquest és el que ens sona a tots, no? El més principal, exacte, eh? Sempre...
Mencionem el calci. Hi ha altres nutrients també molt vitals per mantenir una salut òssea adequada, no?
I suposo que, a més a més, aquesta fama del calci també la relacionem amb la llet, que m'imagino que no cal que tots prenguem llet cada dia per tenir els ossos, no? No, és una qüestió més cultural, això que si bevem llet aportem el calci. Hi ha altres aliments, ara ho citaré, sobretot, per exemple, nosaltres que som un país molt ric, el cultiu dels fruits secs, per exemple, aporta molt de calci, el sèsam, per exemple, també...
ho podem obtindre d'altres fonts, d'altres aliments, no només ens tanquem amb la llet de vaca i ja està. Perfecte. Hi ha altres aliments també. Doncs a veure, quin mineral podríem tenir? Doncs, per exemple, començant i tornant a repetir el calci...
que quan hi ha nivells baixos de calci, l'organisme té dues formes per si mateix de restaurar-la. O mitjançant l'absorció a través de l'alimentació o la reabsorció dels mateixos ossos. Per això ens descalcifiquem. El mateix os és intel·ligent i reabsorbeix el mateix calci, eh?
El que ja té dintre. Llavors, doncs això hem de portar a nivell extern, a nivell de l'alimentació de nutrients, aquest calci. El podem trobar, com he dit abans, doncs això, amb l'ingesta, per exemple, de fruits secs.
Però perquè tinguem un monòbil de calci és important també prendre magnesi. O sigui, el calci i el magnesi s'equilibren. O sigui, tots dos fan una funció conjunta, no? Fan una funció conjunta. Només amb un no n'hi ha prou. Només amb un no n'hi ha prou. La magnesi, per exemple, és indispensable pel correcte metabolismo del calci. Molt bé. Si no aportem magnesi no hi ha el metabolismo del calci, que és el que necessitem també, no?
I el magnesi, per exemple, actua sobre les hormones, que reconeixen els nivells de calci a l'organisme, eh? I facilita també la conversió de la vitamina D. O sigui, també és molt important. Exacte. O sigui, fa com una feina, en realitat, de transmissor, no? De transmissor. Exacte. I on podem trobar el magnesi?
Els fruit secs. També. Qualsevol fruit sec, no? En el girassol, us dic 5, però n'hi ha altres. El girassol, per exemple, o sigui, les pipes de girassol serien. El sèsam, també, molt important. Les ametlles, les abanyanes i els nous. Per tant, són fruit secs molt habituals, no? Vull dir que els trobem fàcilment. Nosaltres sempre a la botiga recomanem prendre un grapat. Un grapat són 10, 12, 15 peces de fruit secs cada dia.
millor a l'hora de l'esmorzar. Perquè tinguem tot el dia... Clar, perquè tenen aquesta fama també que engreixen, no?, els fruits secs. Però si ens prenem al matí, per exemple, necessitem un bon aport energètic, no ens engreixaran. Si ens prenem al matí, sobretot. Molt bé. Magnesi també ho porta, el podem trobar en els cereals integrals, el germen de blat, el mill, per exemple, l'arròs o el blat. Hi ha les llagums, també, la soja, els cigrons, les genties i les mongetes. Molt bé.
Després, un altre nutrient que podem prendre seria, per exemple, la soja. La part de les isoflavones de la soja tenen un efecte també protector sobre la massa de l'os, no?
Això de magnesi, també? No, això ja és a part. Això seria... Aniria pel seu compte. Serien les isoflavones de la soja. Perfecte. Llavors, també, com un altre mineral molt important, seria el bor, que augmenta l'activitat d'una de les formes d'astrogen en les dones postmenopàusiques.
Les dones postmenopàusiques o en plena menopausa és molt important introduir també el bor. Bor, en castellà seria el boro. Molt bé. I què ens fa el bor? A què ens ajuda? Doncs augmenta la retenció de minerals relacionats amb els ossos, com el calci i el magnesi.
Per tant, facilita també tot aquest tema, eh? Tot aquest tema i l'absorció també dels altres minerals, eh?
I també el bord és necessari per a la transformació de la vitamina D, com hem parlat també amb el magnesi, no? És a dir, que està molt relacionada amb el calci, també, la vitamina D, eh? També, també. I llavors, on el podem trobar, el bord? Doncs a les llegums, en els fruits secs, també, i a les fruites cítriques. O sigui, serien taronges, llimones, pomelo... Mandarines, no? Mandarines, també. Les que tenim ara a l'hivern també seria fàcil de trobar. Sí, sí.
I sobretot, encara que tenim, és més curta la temporada, a les maduixes. Les maduixes són molt riques en bord. També, és a dir, quan s'acaba ara la fruita d'hivern també tenim un parell de mesos en què ens combinaríem. En què podem prendre també el bord gràcies a les maduixes. Un altre mineral que també ho cito és el zinc, el zen, eh?
I aquest mineral també resulta vital durant l'adolescència. Ah, sí? És més important en aquesta... Teníem un que és més per l'etapa postmenopàusica. I aquesta seria durant això, l'adolescència, no? I què ens ajuda aquest mineral? Doncs a desenvolupar el creixement de l'os, que sigui correcte.
I on el trobem? Una altra vegada el trobarem en els cereals integrals, a les llegums també, en aquest cas a les proteïnes del peix i carn i marisc, també, a la ceba, també és ric en zen, i als bruitxecs, un altre cop.
O sigui, fruits secs són vàlids amb tots aquests minerals que tenen calci. Això és el que estem veient. I això és el que recalquem. I en aquest cas concret dels adolescents, que també lligaria, perquè és quan estan en creixement i per tant també tot aquest tipus d'aliments bastant variats i amb força.
I després, la vitamina K també, molt important també, també intervé en el metabolismo. No en parlem tant d'aquesta, no? No se'n parla tant, no. Coneixem la A, la B, la C... Sí, la D també, però la K és més desconeguda. És més desconeguda, no se'n parla tant. Doncs és ben important, també, eh?
I també això intervé en el metabolismo de l'os, també. La vitamina K la podem trobar, per exemple, a les verdures de fulla verda. Abans dèiem molt els fruits secs i els cereals integrals...
Encara no havíem parlat de verdures, és veritat. A la fulla verda, que seria, per tant, la col... Cols de Brussel·les, per exemple, o el bròcoli. El bròcoli, també, ho podem trobar allí. Verdures d'hivern, per tant. Verdures d'hivern, exacte, verdures d'aquesta època. I després, què podem prendre més? Doncs el coure, també. Aquest mineral també és ben important...
I què passa si no tenim un bon nivell de coure, no?, d'absorció de coure? Doncs provoca una deficiència, una deficiència que provocarà un augment de la reabsorció òsia, també, no?, doncs tenint una densitat menor, no?, i augmenta la probabilitat de tenir fractures. Ah, sí? Sí, sí, sí. O sigui que és ben important, també, el coure. El coure...
El trobem en el sèsam, que ja ho havíem dit abans, també, quan hem parlat del magnesi. El cacau, el cacau pur, eh? Sense sucre, sense... Xocolata 100%, no? Exacte, el cacau 100%, molt ric en caure també. I les nous. Per tant, un altre fritzet. Mm-hm.
I per últim hi ha la vitamina D, que abans dèiem. No se'n parla gaire, però la vitamina D sí que és molt, molt important. Què ens permet la vitamina D? Permet que l'organisme utilitzi el calci de forma bona. I és molt important.
I on la trobaríem? On la trobem? T'explico. La vitamina D el cos l'absorbeix a través dels rajos ultravioletes, o sigui, del sol. Ah, sí? Sí, sí, és aquesta manera. Els països nòrdics, per exemple, que no tenen tants dies de sol com nosaltres, ho tenen més difícil, però ho poden ingerir a través d'aliments també, però sobretot la vitamina D
l'absoliment a través del sol. És a dir, ens hauríem de posar a prendre el sol o simplement és aquests dies que justament s'està millor, no hem de protegir-nos tant com a l'estiu passejant una estona pel sol i ens serviria. Passejant una estona pel sol o prenent el sol 10 minutets, un quart d'hora, si no fa massa fred...
i és agradable, doncs, o en un passeig. Però, bueno, nosaltres tenim la particularitat d'això, que vivim en un lloc, doncs, que majoritàriament tenim més dies de sol que no pas núvols. I això que la pastanaga, en principi, ajuda a tot això, té alguna cosa a veure? Diuen que et posa moreno, té alguna cosa a veure que ha pensat amb la vitamina D? Sí, sí, sí, té a veure, perquè la pastanaga, per exemple, és molt rica amb betacarotè.
i ens ajuda això a augmentar el color de la pell i a mantindre també la pell en bon estat però no lligaria tant amb la vitamina D no, no lligaria tant, no això no, es podria aprendre també a l'estiu, és un antioxidant molt bo el beta-garoté i això ens facilita augmentar això mantenir correcta la pell ben alimentada, ben nutrida i sobretot augmentar el color, això també
Perfecte, doncs amb aquesta acabaríem, no? És l'última que ens ajudaria a tenir uns ossos millors per tot el tema de prevenció i evidentment perquè ja tingui molèsties o tingui problemes suposo que l'ajudarà a trobar-se més bé segurament. Exacte.
i sobretot no hem d'esperar pas que això, tinguem dolors o inflamacions articulars, doncs ho podem estar prevenint a través d'una bona i correcta alimentació, com sempre dic. Per tant, recomanable que els fluids secs que hem vist que a tots els components sorgien és important prendre'n, segurament, i és el que podríem incorporar segur a qualsevol de les nostres dietes.
Doncs moltes gràcies, Elisabet Isern, de l'Arbolari. Una setmana més. Tornem d'aquí 15 dies. Molt bé, gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta.
Fins demà!
Passant dos minuts de tres quarts d'una del migdia, que ara saludem el Manel Ripoll. Bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia. Ens retrobem després d'un temps, per tant, contents de tornar-te a sentir el just a la fusta per parlar d'economia. Sí, recuperem una mica el tema de les càpsules aquestes que fèiem econòmiques, aquesta seria la primera del 2015, i com que aquests dies hem anat sentint per la televisió, també és típic a principis,
d'any o durant el mes de gener, quan ja s'han pogut fer els càlculs de com ha anat el tema de l'IPC, el resum anual de si hi ha hagut inflació, si hi ha hagut deflació, com ha funcionat.
Doncs avui ho recuperem una mica i explicarem. Suposo que només ens donarà temps de parlar de l'IPC en general i després, potser la pròxima vegada que vinguem per aquí, parlaríem una mica del preu del petroli perquè ha anat molt lligat al tema de l'IPC i gairebé moltes notícies parlaven d'una cosa i enllaçaven el moment que havia passat amb el petroli, que havia baixat molt de preu i tots els problemes que comportava tot això.
Molt bé, doncs comencem parlant una mica d'exactament què és l'IPC. Sí, exacte, l'IPC, que són tres lletres que donen referència a les paraules que són índex de preu al consum, el que ens reflexa o el que ens permet és fer una espècie d'estadística, una espècie de mitjana, per veure si els preus en conjunt a l'economia han pujat o han baixat al llarg del període que es decideixi mirar. En aquest cas el que mirarem és el període anual,
i llavors per fer un exemple senzill si en una economia només hi haguessin maduixes i tomàquets i les maduixes haguessin pujat un 12% i els tomàquets haguessin baixat un 12% la mitjana dels preus hauria pujat un 0% llavors això és perquè la gent ens faci una mica la idea de com funciona això és molt més complex perquè la cistella és molt més gran
I el problema que tenim aquí i que s'afegeix a això és que en aquest cas hi havia només dos productes i fèiem que tinguessin la mateixa importància, però en l'economia real i en aquesta cistella que es fa per calcular l'índex de preus del consum hi ha tots els productes que ens podem imaginar i n'hi ha alguns...
que els consumidors decideixen consumir més i altres que es podrien anomenar com més estratègics i, per tant, aquests productes que les economies familiars decideixen consumir més o aquests productes que són més estratègics se'ls dona un pes, una ponderació superior a altres per aquests dos motius.
Per exemple, perquè ens fem una idea, abans hem parlat de maduixes, de tomàquets, si això ho comparem amb un lloguer, amb els diners que un destina a pagar un lloguer o a pagar la seva hipoteca, doncs en una economia familiar és un percentatge més elevat al que es dedica el lloguer.
i al pagar la hipoteca, depèn del que tingui cadascú, que no, per exemple, comprar maduixes, comprar cols de Brussel·les o comprar tomàquets. Per tant, la ponderació del lloguer o del que es paga per la hipoteca serà més gran que el que es dedica a aquests altres productes. D'acord? Llavors, la idea és que el que es fa per saber exactament aquesta importància es fa una enquesta...
a la població, als consumidors, i se'ls pregunta, vostè, quan va comprar, què acostuma a ficar al cistell? Sí, hem format enquesta, eh, això? Sí, bueno, l'enquesta es fa per decidir què es fica dins la cistella aquesta de l'índex de preus de consum. D'acord? Això és una enquesta que es fa cada 6-7 anys, perquè, clar,
Si cada mes anéssim canviant el que hi ha dins la cistella, no podríem comparar-ho, d'acord? Llavors, clar, la gent diu, això va canviant molt sovint. Canvia cada 6-7 anys perquè si ho canviéssim cada mes no podríem comparar el mes anterior amb el mes actual perquè si la ponderació fos diferent no serien resultats comparables. Sí, sí.
Llavors, un cop tenim feta aquesta cistella, es calcula i et dona un resultat i et diu si l'IPC, en el període que estàs mirant, ha pujat, ha baixat o s'ha mantingut igual. D'acord? Perfecte. Llavors, una altra pregunta que ens podríem fer ara, tenir una mica clar exactament què és això de l'IPC, és què passa amb l'IPC quan puja o quan baixa? Si surten guanyant els consumidors i surten perdent, sempre hi guanyen, sempre hi perden, d'acord? Sí.
Perquè clar, de bones a primeres, em semblaria que si els preus pugen, dolem perquè podem comprar menys. Exacte. D'acord? Sí, sí, sí. En contra, diria, si els preus baixen, millor perquè tot és més barat i podrem comprar més. És veritat. D'acord? Aquesta seria la deducció que faríem...
causa-efecte, d'acord? Això en principi podria ser així o és així sempre i quan el salari d'aquests consumidors o dels treballadors no vagi lligat a aquesta inflació, d'acord? Llavors, amb molts convenis o amb molts contractes sempre està fixat que el que pugi a l'IPC pujarà el teu salari. Això també ho fa molt amb les pensions. Ens costa de veure-ho, segurament.
Sí, perquè sempre pensem que tot està més car del que nosaltres guanyem en comparació. També s'ha de mirar en cada cas de cada persona si realment el seu contracte o el seu salari es va actualitzant amb l'IPC o no. Això amb les pensions està molt clar i sempre ho diuen. Les pensions no ens pujaran al que pugi l'IPC. Si pujan un 2%, pujaran un 2%. Si pujan un 1%, pujaran un 1%.
perquè la capacitat adquisitiva d'aquestes persones no es vegi afectada perquè els preus hagin pujat al llarg de l'any. Per contra, per fer-ho proporcional, cosa que no es fa, però per fer-ho proporcional, en el cas que hi hagués deflació,
Si baixessin els preus t'haurien de retocar el salari a la baixa perquè seguissis tenint la mateixa capacitat que és diva, però quan és cap avall no ho toca, només és quan és cap amunt. Però quan és cap amunt tampoc no es toca sempre per això. Depèn del contracte, del conveni que tinguis, però si està fixat...
si està estipulat es fa automàticament és el mateix que passa amb els lloguers exacte, que s'actualitza tot en funció de l'IPC perquè segueixi tenint el mateix valor l'única cosa que això no li afecta i que a vegades la gent no ho té en compte i per tant pot fer-te que siguis més ric o més pobre és el tema dels deutes sobretot en una economia com l'espanyola i la catalana que en el moment de la bombolla immobiliària la gent es va endeudar tant i pensava que
podia arribar tot i, a més a més, els bancs te'ls donaven i no et ficaven cap problema, doncs la gent es va endeudar i, per tant, molta de la gent que ens estigui escoltant, doncs això ho pot tenir en compte i ho pot tenir ben present. Els deutes, com comentàvem ara, no pugen o baixen en funció de l'IPC. Si tu demanes 100.000 euros, seran 100.000 euros avui, seran 100.000 euros demà i seran 100-100.000 euros d'aquí 10 anys, d'acord? Mhm.
Llavors, el que sí que puja o baixa són els preus. Per tant, una persona que tingués un bar, per posar un exemple, i ven cafès a un euro, necessitarà vendre 100.000 cafès per tornar a aquests 100.000 euros. Llavors, si hi hagués una inflació, ara la fiquem molt bèstia, però perquè siguin números rodons, una inflació del 100% i els cafès d'un euro,
passessin a valdredors, de bones a primera diries quina putada que tot és més car, d'acord? Però pel senyor que ven cafès, d'acord? Només n'ha de vendre 50.000 de cafès per tornar el deute, d'acord? Clar, clar, però sí, sí, exacte. A més és un cas extrem, eh? Sí, també podria ser que menys gent decidés prendre cafès per dos euros, d'acord? Això és una cosa que no... Vull dir que igual diríem, bueno, doncs me'l prenc a casa i... Exacte, i llavors al senyor potser li costaria molt més vendre aquests cafès, però al principi...
Aquest és un cas molt exagerat, però a vegades quan puja la inflació una mica i passa de 1 a 1, 10 o 20, en general diem, hi ha hagut inflació, ara som menys rics. Som menys rics, però com que cada cosa que està venent aquesta persona la ve una miqueta més cara, trigarà menys a tornar aquest deute. Per tant,
per compensar els deutes tampoc és dolent que hi vagi bé en aquesta inflació perquè tu vas tenir una miqueta més el mateix seria amb els treballadors si al treballador li ha pujat el salari un 2% perquè ho té estipulat per contracte doncs trigarà una miqueta menys a poder tornar-ho tot
Això seria la idea de que per què és bo que pugi l'IPC, no? Sí, bé, per què és bo que pugi l'IPC comparant-ho amb el tema dels deutes sobretot perquè la idea bàsica o el que sempre veiem tots és el que hem dit abans, no? Si puja l'IPC malament perquè podem comprar menys coses. Per contra, si baixa millor perquè soc més ric i amb els mateixos diners puc comprar més coses perquè ara valen menys. Però s'han de tenir en compte a vegades diferents factors de l'economia i el tema dels deutes és important perquè si passés al revés o passés el que està passant ara
que han dit que hi ha hagut deflació o que els preus han baixat, d'acord? Ara el senyor que venia a cafè, si el preu li baixa, la gent potser li anirà a comprar més cafès, però l'home, ara ho fem també en un cas extrem, com hem dit abans, si els cafès en vez de valdre un euro li valen 50 cèntims, en vez d'haver de vendre 100.000 cafès, n'ha de vendre 200.000. Per molt que la gent decideixi, en vez de vendre un cafè...
prendre-se en igual dos, o prendre-se en un i mig, prendre-se en més sovint, trigarà més temps a poder tornar al deute perquè ara els cafès guanyen menys diners per cada cafè que ven. D'acord? Pel consumidor diries, no, està perfecte, 50 diners al cafè, per mi millor, no, però qui es dedica a vendre'ls diu, hòstia, ara trigaré més temps a tornar al deute, per tant, potser per mi no és tan important que baixin els preus o no m'ajuda tant.
Doncs seria una mica del que passaria també amb altres empreses, no? Exacte, amb qualsevol treballador, amb el que hem comentat abans, encara que baixin els preus, doncs si el teu salari es manté o encara que puguin els preus, si el teu salari es manté, doncs segueixes mantenint aquest poder adquisitiu.
Doncs seguirem parlant la setmana que ve amb Manel de també què ha de veure amb el tema del preu del petroli, que és el que hem sentit també últimament, què passa amb tot plegat, vinculat amb l'IPC, avui que hem entès una mica jo crec que... El concepte bàsic. ...que vol dir l'IPC, aquest índex de preu de consum. La setmana que ve, per tant, parlem d'aquesta relació amb el preu del petroli. Exacte. Gràcies, Manel, que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Bon dia. Adéu, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. Dos minuts i arribem en punt a la una de la migdia. Tanquem, per tant, el Just a la Fusta d'avui, dilluns 26 de gener i ho fem agrair a la gent que l'ha fet possible.
L'Andrea, bons serveis informatius, a la producció també del programa, el Carles Hernández Rius a la previsió del temps, avui hem entrevistat Lluís Ramban, que dijous farà una videoprojecció de què passava a Sant Just amb les festes populars ara fa 40 anys.
Hem fet atúlia amb la Carme Badón, Josep Coderck i la Palmira Badell. Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estat i Sant Justens amb la Maria Quintana. També hem tingut la tercera càpsula de l'Espai de lliure creació Carme Malaret. Avui hem parlat amb en José Luis Fuster. Consells per enfortir els ossos amb l'Elisabet Isern de l'Arbulari. També hem tingut el Manel Ripoll que ens ha parlat d'avui de l'IPC.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb els Senyos Notícies, edició migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dilluns.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Dijous arrenca un cicle de videoprojeccions de la història de les festes de Sant Jus. L'any 1974, el Lluís Ramban va començar a gravar reportatges sobre les festes i activitats que es feien al poble. Es projectaran cada últim al poble. Es projectaran cada últim dijous de mes al Centre Social El Milenari. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dilluns 26 de gener. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
L'Ajuntament de Sant Just estudia la millor manera de gestionar el menjador del mil·lenari i aquesta setmana es començarà a determinar els requisits de les empreses que el vulguin operar. Els llogaters demanen des de fa temps la reobertura d'aquest servei. L'equip de la CEAS, que s'ha inscrit a la Trail Walker Girona 2015, ha recaptat 5.500 per participar-hi, que es destinaran a l'ONG Oxfam Intermón i encara es pot ajudar l'equip a seguir sumant diners per participar de la Trail Walker.
I en clau cultural als tallers de l'Avenç busquen actors, cantants i ballarins per nous projectes de teatre musical. Els propers dos dimecres es convoquen càstings per trobar gent nova a partir de 16 anys que vulgui actuar, cantar o ballar en nous musicals.
Bon dia, aquest dijous comença un cicle de videoprojeccions a la història de les festes de Sant Just. L'any 1974, el fotògraf santjostenc Lluís Rambant va començar a gravar diferents reportatges sobre les festes populars que es feien al municipi. A partir d'aquesta setmana, cada últim dijous de més, es projectaran aquests documentals al Centre Social al Milenari. Sant Just Notícies. La idea de fer aquest reportatge sobre les activitats i festes de Sant Just va sorgir arrel d'un altre reportatge en el qual treballava Rambant,
L'any 74. És un reportatge titulat Tàpia 1, que dura 9 minuts i que repassa el procés de pintar d'una paret del poble. Lluís Amban ho ha recordat al Just a la Fusta. Les tàpies eren les parets de les obres que es feien a Sant Jús o d'alguns solars. Aleshores, algú va prendre la iniciativa de pintar-hi motius.
És el procés aquest. Era empintat. Bé, el reportatge es veu. Es va amb pintura i amb rodillos i amb pinzells i hi ha una sèrie de gent que va fer aquesta activitat. I això va ser, de fet, la primera pel·lícula amb Super 8 que vaig fer. La primera de Sant Just.
A partir d'aquí se li va proposar la idea de fer reportatges sobre les festes. Per això, després de veure el vídeo de Tàpia 1 aquest dijous, es veurà crònica del 1975 amb les festes que es van fer aquell any a Sant Just. Sentim de nou Lluís Ramban. Un joc de petanca, operador. Hi ha un grup que es deia la Claca, que van fer animació al carrer.
que va ser la primera gran moguda, que jo recordi. Llavors, la festa del llibre, Sant Jordi, Sardanes, els focs de Sant Joan, festes de tardor, el retaule del flautista, que va haver-hi bastanta polèmica, l'alterria Sant Just al carrer. Això són 56 minuts. La realització dels aguantals va càrrec del Lluís Ramban i el so és obra del Sant Justenc Josep Maria Addomí.