Bon dia, Sant Just, són les 10 i 7 minuts, comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 24 d'abril, dia post Sant Jordi.
I vam fer programa en directe des de l'Institut de Sant Just, programa organitzat i presentat també pels alumnes de l'Institut de Sant Just.
I avui, doncs, tornem a la normalitat i fem programes ja des d'aquí, des de la Ràdio Desern.
Un programa que començarem, com sempre, repassant les notícies de Sant Just i fent un cop d'ull a les portades dels diaris del dia.
Encara a la primera hora del programa entrevistarem les principals llibreries de Sant Just.
Amb ells repassarem Sant Jordi, els preguntarem com va anar i quins van ser els llibres més venuts de la jornada d'ahir.
A la segona hora del programa tindrem amb nosaltres l'Adélia Risques, directora de l'Escola Bressol Municipal Marrex.
Amb ella parlarem de tot el que ofereix aquesta Escola Bressol, que fa una jornada de portes obertes aquesta tarda a partir de dos quarts de cinc.
I tindrem tertúlia, com cada dimarts, amb el Jaume Campreciós, amb el Pep Quintana i amb el Jordi Ferràs.
A la tercera hora del programa parlarem d'història amb el Pep Quintana, com cada dimarts, i remetrem el programa de Sant Justenques,
una entrevista que es va emetre ahir ja, una entrevista a Teresa Ferró. Remetrem aquesta entrevista.
I si tenim temps en algun moment, doncs també farem el temps al repàs meteorològic del dia amb el Carles Hernández i Rius.
Posem una mica de música i de seguida tornem a ser en directe per repassar les notícies de Sant Just. Fins ara.
Fins ara.
No sé quina hora és, però és fosfastona, és fàcil veure que no hi ets, ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar en un dia radiant.
Fins ara.
Encara no queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat i que no m'he pogut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no se'ls borren
Imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers, corren
Com gotes d'aigua s'enyoran
Aquells que ja no es veuran
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre un altre em treu la set
Plou i passa a l'hora
Tumba la bala, tumba la bala
Que m'apuntava a la meva i jo mateixa em disparava
Rats de llum
Illumina em treu-me el fons
Una revolució dins meu
Desadueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no, no, no
S'esborren
Em conformo a mirar-me
Mirar-me d'endins, cap a fora
Oh, oh
Anar-te a buscar
Nena, no és broma
Hauria d'haver estat diferent
Però en un moment
S'han tancat les portes
Poso els peus a terra
Vull caminar
Necessito despertar
En un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot allò que t'he amagat
I que no t'he volgut
I que no t'he volgut bé
Corren, corren pels carrers corren
Paraules que no s'esborren
Imatges que no se'n van
I ploren, ploren pels carrers corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers corren
Paraules que no s'esborren
Imatges que no se'n van
I ploren, corren pels carrers corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers corren
Paraules que no s'esborren
Imatges que no se'n van
Imatges que no se'n van
Corren, corren pels carrers corren
Com gotes d'aigua s'enyoren
Aquells que ja no es veuran
Ràdio Taspers, 98.1
Ràdio Taspers, 98.1
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un quart d'onze del matí, comencem el programa.
Tenim ja nosaltres la Carla Bermejo. Hola, Carla, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Avui feia temps, ja que no fèiem les notícies de Sant Just.
Des de divendres?
Tres dies.
Sí.
Tres dies que no fèiem les notícies de Sant Just, sí.
Ahir es va trobar a faltar, clar, clar.
Doncs, bé, a veure, soprem amb l'actualitat de Sant Just,
que segur que serà frenètica, com sempre.
Doncs mira, són temes força variats.
Aquest dijous s'inaugura el nou aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret,
titulat Les Manos en les Nubes, a càrrec de 3 abat.
Els materials amb els que treballa l'artista sempre són naturals,
sense estar tractats per cap agent químic.
Seguidament, a les 8 del vespre, hi haurà l'acció Trànsit emocional,
una acció de Marina Ventosa, on la paraula i la música transportaran el visitant
a universos particulars i divergents de la mà del seu germà, Daniel Foll.
Doncs aquesta és la primera notícia, nou aparador, a l'espai Carme Malaret, al carrer Bonavista.
Seguim amb més temes?
Doncs mira, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya,
el CICAT informen que els nivells de contaminació per partícules en suspensió
es mantindran elevats avui a tot Catalunya a causa de la presència d'una intrusió de pols africana
des del passat 20 d'abril i les condicions de dispersió de contaminants.
Degut a aquest avís preventiu d'episodi ambiental de contaminació atmosfèrica,
des de l'Ajuntament de Sant Just demanen
evitar l'exercici físic intens, especialment a l'exterior,
que les persones grans, nens i persones amb problemes respiratoris
redueixin el temps d'exposició a l'exterior,
usar el transport públic en els desplaçaments,
utilitzar el cotxe compartit,
realitzar una conducció eficient,
és a dir, conduint d'una manera suau,
evitant les parades i arrencades,
i evitar fer servir calefaccions amb combustible fòssil, biomassa o llenya.
Doncs mira, justament el Carles està posant també
la falca per contaminació,
perquè tenim una falca pels dies que hi ha més contaminació a la zona,
doncs una cosa que hem de tenir en compte també
a l'hora d'agafar els vehicles, no? Suposo.
Sí, exacte.
Utilitzar cotxe compartit, transport públic o això,
fer, si ja has d'agafar sí o sí el cotxe,
fer el que en diuen una conducció eficient.
Mira, doncs ja la tenim aquí, la falca.
La poso un moment i així la sentim.
Molt bé.
S'ha decretat la fase d'avís preventiu
a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ajuda'ns a millorar la qualitat de l'aire.
Redueix els desplaçaments en vehicle privat
fent servir el transport públic o compartint el cotxe.
I si el trajecte que has de fer és curt,
mou-te a peu o amb bicicleta.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona
Saps quina veu, no?
És la del...
És la del Héctor.
Protagonista de Marlí.
Ah!
No, el...
Abella es diu de com nom, però no sé com és...
O Orella.
Orella.
Orella, Orella.
Francesc Orella, pot ser?
Sí, Francesc Orella.
Doncs, Déu-n'hi-do, quina...
Una falca potent, eh?
És molt dramàtica.
Sí, molt dramàtica.
Doncs bé, de totes maneres sabeu que...
Heu de saber que avui, i fins a quin dia...
No, en teoria ja acaba avui l'avís.
És avui.
Avui és l'últim dia d'avís de contaminació atmosfèrica.
I acabem amb un tercer tema.
El proper 8 d'octubre farà 80 anys
de l'únic bombardeig d'aviació que ha patit la població de Sant Jús.
La por a aquests atacs va fer que es construïssin refugis als municipis
i a Sant Jús es va excavar un refugi antiaeri de 160 metres l'any 1983,
que es conserva sencer.
Enguany, coincidint amb el 80è aniversari de la seva construcció
i també del bombardeig,
s'inaugurarà un nou accés que permetrà visitar una part del tram
que passa pel subsol de l'equipament municipal de les escoles.
En aquest context, dins del projecte de les Rutes Singulars 2016-2019,
es vol oferir un espai de memòria al voltant del refugi
perquè artistes emergents puguin oferir les seves creacions plàstiques
relacionades amb les conseqüències de les guerres i els conflictes armats,
com ara la por, l'exili, la solidaritat o els bombardejos.
Per això s'ha obert una convocatòria per presentar propostes
que es mantindrà oberta fins al proper 24 de maig.
Les creacions escollides s'exposaran a les parets del pati de les escoles
sota el títol Els murs de la memòria.
Podeu presentar les vostres propostes directament a l'Ajuntament de Sant Jús.
La participació està oberta a qualsevol persona major de 18 anys
de manera individual o com a part d'un col·lectiu
i la inscripció és gratuïta.
La tècnica utilitzada és lliure i els treballs han de ser originals i inèdits.
Podeu trobar més informació sobre les bases d'aquest concurs
al web www.sanjus.cat.
Doncs aquest refugi antiaeric s'inaugura avui, oi?
Has dit?
No.
Perdó.
El 8 d'octubre farà el seu 80è aniversari i llavors s'inaugurarà un nou accés,
però encara no.
No, avui. Ah, per sàgir avui.
No hi ha data encara.
El que sí que està obert és la convocatòria per participar en aquest mur de la memòria
que es posarà fora del refugi antiaeri.
Doncs recordo que fa temps que es parla d'aquest refugi antiaeri.
Vaig fer un reportatge fa 10 anys sobre aquest refugi
perquè havien entrat i havien descobert que hi havia aquest refugi.
Per tant, doncs...
Doncs mira, ara fa 80 anys aquest any.
Farà 80 anys que es va construir.
Doncs moltes gràcies, Carla, per les notícies de Sant Just
i ens veiem d'aquí 3 minutets per repassar les portades dels diaris.
Perfecte, fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern,
darrere el mercat.
10 i 26 minuts, repassem les portades dels diaris del dia,
comencem pel periòdico, que avui parla de Sant Jordi.
I ja tenim a la Carla en la portada del periòdico.
Hola, bon dia de nou.
Doncs el periòdico titula Sant Jordi, malgrat tot,
a la fotografia es veu la Rambla de Barcelona, diria.
Sí, no? Sí.
Perquè es veu el TV d'Avul, que hi ha.
Exacte, sí, sí.
I perquè hi ha molta gent.
I diu, els autors, Gironell i Duenyes,
encapçalant les vendes, la festa popular s'imposa al conflicte,
i Dolera destaca en la diada del Mitú.
Altres temes, Interior al·lega que no va ordenar requisar samarretes grogues,
polèmica a la Copa del Rei,
el Ministeri segura que la decisió només era policial i no política.
Ensenyament fitxarà mestres de secundària sense el màster obligatori,
falta de docents, i l'audiència digital del periòdico creix al 62% en un any.
Mira, el tema aquest dels mestres, recordo que ho vam preguntar al programa especial de l'Institut,
li vam preguntar al Jusfor Salva que què li semblava que hi hagués mestres
que es dediquessin a la docència sense tenir la qualificació obligatòria,
perquè, bé, em sembla que hi ha manca de mestres titulats.
Doncs recordo que ahir li vam preguntar al Jusfor.
Passem a altres notícies del dia, en aquest cas al punt avui.
Que titula Sant Jordi reivindicatiu a la fotografia es veuen diversos ciutadans
que s'acosten al mural en solidaritat amb els empresonats
i posen la seva rosa groga a la plaça Catalunya de Barcelona.
Catalunya viu una diada multitudinària, però sota els efectes del 155 i els presos polítics,
els llibres de Martí Gironell i Joan Lluís Lluís, els més venuts en català,
i l'entrada de palau plena de roses grogues per evidenciar la repressió de l'Estat.
Doncs aquest Sant Jordi reivindicatiu, realment ahir a la zona de la plaça Catalunya
i a les Rambles, també a les Rambles a Catalunya es veien molts llaços grocs,
molta gent amb ganes de reivindicar durant aquest Sant Jordi,
moltes roses grogues també, les segones més venudes després de les tradicionals,
i bé, doncs sí, un Sant Jordi reivindicatiu, sens dubte.
I mira, diu que un dels més venuts, el llibre de Joan Lluís Lluís,
que va ser aquí a Sant Just diumenge.
Sí, doncs sí, un dels protagonistes de la diada de Sant Just,
també ho va ser ahir, en un dels llibres més venuts.
Més temes, ETA anunciarà el seu final el proper 4 de maig,
l'acte podria precedir la dissolució definitiva,
i també es parla que creix la pressió sobre Zoïdó,
la censura al groc porta cua.
Doncs sí, de fet s'està parlant més d'aquesta censura
de les samarretes grogues al Guànda Metropolitano,
que no pas del partit, està portant més cua aquesta decisió
de prohibir o debatar l'entrada de samarretes amb missatge polític
a l'estadi de l'Atlètic de Madrid.
Passem ara al diari Ara, justament.
Sí, el diari Ara, que titula Sant Jordi en lletres grogues,
les roses grogues marquen la diferència en una diada
que no oblida els presos polítics.
Gironell, el tàndem, Xavi Tadó, Laia Vicenç,
Antoni Bassas i Maria Dueñas, triomfadors.
Els presos inicien un front comú per reclamar l'acostament a Catalunya.
Cuixart ja ha fet la petició interior
i el seguiran Junqueras, Romeva i Rull.
Mira, aquí no mencionen Joan Lluís Lluís.
No, és curiós.
No, no, com hi ha llistes diferents.
Gironell, Tadó Vicenç, Bassas i Maria Dueñas, els més venuts.
I, bé, doncs aquest és el tema principal.
Totes les fotografies del dia avui vinculades amb Sant Jordi.
En aquest cas és una parella amb una rosa,
amb dues roses, una vermella i una groga, i fent-se un selfie.
Mira, doncs vale.
Déu-n'hi-do amb el selfie, eh?
Sí.
Està al, el mòbil.
Sí, està molt amunt, el mòbil, sí.
En saben, en saben.
Però no sé per què obrir el diari amb una fotografia d'una parella, d'uns anònims, no?
No ho sé.
Em sembla estrany.
Per la rosa groga, bàsicament.
Sí.
Vaja, podrien haver fet 50.000 de fotos així.
Ja, ja.
I acabem els rapes dels diaris catalans amb l'avantguàrdia.
L'avantguàrdia que titula Sant Jordi vens el desànim.
Una elecció difícil.
Les parades de llibre van exposar nombroses novetats i les roses van omplir els carrers.
Les vermelles van arrasar i es van multiplicar les grogues.
Martí Gironell i Maria Dueña són els autors més venuts en català i en castellà.
i la festa es descentralitza a Barcelona i ocupa nous espais.
Nou persones moren a Toronto en un atropellament intencionat.
La policia deté el conductor d'una furgoneta que embesteix desenes de vianants.
I vuit institucional quan resta un mes per elegir govern.
Puigdemont esgota el temps i Sainte de Santa Maria demana a un president que dialogui.
i també es parla d'un pla per recuperar les platges malmeses pel temporal
i l'altre tema ja és d'esports, així que això seria la portada de l'avantguàrdia.
La imatge del dia, avui també de Sant Jordi a l'avantguàrdia,
es veu dos joves, un noi i una noia, que s'estan menjant un dit.
Estan indesisos sobre quin llibre agafar.
Sí, sí, però tenen el dit a la boca.
Sí, sí.
Si vas a les Rambles i estàs allà, trastegent llibres per les Rambles,
no et posis el dit a la boca.
Està tot molt brut.
I després sortiràs a l'avantguàrdia i et veurà tothom.
Doncs passem ara als diaris de Madrid.
No sé si parlaran de Sant Jordi.
No crec que Sant Jordi tingui tant protagonisme als diaris de Madrid.
En qualsevol cas, comencem amb el país que avui titula
Rajoy es resisteix a aprofundir el 155 encara que hi hagi eleccions.
Denunciats nou professors per humiliar fills de guàrdies civils
i grups pro-bilingüisme porten a l'Eurocambre el model educatiu català.
Aquest és el tema principal del dia.
Per tant, es parla de llengua i del 155 a la portada del país.
La imatge del dia per exhumacions al Valle de los Caídos.
Els familiars van anar a reclamar també que se'ls deixés ser presents en aquesta exhumació.
Finalment no se'ls va permetre l'entrada.
I la imatge del dia és per una d'aquestes familiars que van anar al Valle de los Caídos
amb una fotografia, amb una imatge, amb diverses fotografies
de les persones enterrades al Valle de los Caídos.
Sí que es parla de literatura avui a la portada del país,
però no de Sant Jordi, sinó del Premi Cervantes.
Sergio Ramírez va guanyar aquest Premi Cervantes.
Diu que dedica el Premi a tots els nicaragüencs assassinats per demanar justícia.
Un Cervantes amb els ulls oberts, diu el país.
També en plan estatal, Diu Ciutadans amenaça en recolzar els pressupostos,
en no recolzar els pressupostos, millor dit,
i acabem amb una notícia internacional.
Macron exhibeix a Washington la seva relació privilegiada amb Donald Trump,
el president francès mirarà de salvar el pacte nuclear amb l'Iran.
A la portada del diari ABC avui, atenció, no es parla de Catalunya.
Diu que el partit nacionalista basc exigeix al govern pujar totes les pensions.
La pressió dels jubilats bascos provoca que s'anyadi,
s'anyada, que anyada,
diu que afegessi aquesta condició per recolzar els pressupostos.
A vegades això de traducció simultània et juga una mala passada.
Diu i 16 regions no tenen diners per pagar les pensions.
Catalunya presenta el major dèficit en la seguretat social,
6.107 milions,
seguida d'Andalusia amb 5.176 milions.
El diari El Mundo titula
Congrés i Senat es mobilitzen per defensar Espanya a la Unió Europea.
Ana Pastor i Pío García Escudero
alerten els seus homòlegs europeus
del risc de contagi de l'independentisme.
Els presidents de les dues cambres
prenen la iniciativa al marge del govern.
La imatge del dia és per Bartolomé Barba,
gent de la Guàrdia Civil,
diu que les notes dels nens, dels seus fills,
han empitjorat des de l'1 d'octubre.
Això diu Bartolomé Barba,
gent de la Guàrdia Civil a Catalunya.
I també en aquesta mateixa línia,
van preguntar a Laura
qui eren fills de guàrdies per assenyalar-los.
L'agent Bartolomé Barba explica al Mundo
l'assetjament als seus dos fills
dels docents de Sant Andreu.
I finalment ens diu també al Mundo
que Rivera pone en jaque,
diu, els pressupostos pel PNB i per Montoro.
I ja acabem amb el diari La Razón,
que avui titula Persecució Sobiranista,
que aixequin la mà els fills dels guàrdies civils.
El mateix tema que comentàvem fa un moment el Mundo.
Diu que la fiscalia denuncia nou professors
per humiliar i assenyalar fills de gens a les aules
després de l'1 d'octubre.
Ciutadans amaga...
Bé, això és un altre tema.
Diu que Ciutadans amenacen batals pressupostos
si hi ha guinyos al Partit Nacionalista Basc
i exhumà al Valle de los Caídos.
Missió gairebé impossible,
ens diu el diari El Mundo.
Doncs amb aquests temes acabem el repàs
de les portades dels diaris de Madrid.
Fem encara una ampliació
d'un parell dels temes destacats del dia.
Mira, parlem primer de Sant Jordi,
diu l'Ara, un Sant Jordi de color groc.
Els llibreters creuen que s'igualaran les vendes de l'any passat,
que van ser de 21,80 milions d'euros.
El més polític i reivindicatiu dels últims anys,
així ha sigut el Sant Jordi d'aquest 2018,
en què han ressonat les protestes pels empresonats
a través de multitud de llaços, roses, samarretes,
folars i gorres, tots de color groc.
Fa mesos que porto aquest llaç, deia Joan Lluís Lluís,
un dels noms destacats de la jornada,
gràcies a jo sóc aquell que va matar Franco,
Premi Sant Jordi.
Fins que les coses no canviïn, els seguiré lluint.
Discrets i alhora tossuts,
una mica com el caràcter català, diu.
Ara els llaços es van anar multiplicant al llarg del dia.
Dona cinc claus sobre aquest Sant Jordi.
La virreina, nou tret de sortida de la diada,
després que fa dos anys el regina va deixar de ser l'escenari de l'esmorzada de Sant Jordi,
l'Ajuntament de Barcelona n'ha agafat el relleu
i des d'abans, de quarts de deu del matí,
la cua per accedir al pati central del Palau de la Virreina era considerable.
La recompensa era un esmorzar generós, discursos reivindicatius
i atenció a la possibilitat de fer-los passar avall amb una cervesa.
El perill és que torni a morir d'èxit aquest acte.
També la segona clau diu que el color prohibit llueix més que mai.
Carles Puigdemont i els quatre consellers van recordar que el govern de la República
reivindica l'esperit de Sant Jordi per fer front als dracs de la censura i l'exili.
Ho feien lluint els mateixos llaços grocs que portaven desenes de milers de ciutadans a tot el país.
La literatura feminista triomfa.
Una de les tendències d'aquest Sant Jordi han sigut els llibres sobre feminisme,
malgrat que finalment cap d'aquests ha aparegut entre els més menys de la jornada.
Les cues que tenien autores com ara Leticia Dolera, Moderna del Pueblo i Lola Vendetta eren impressionants.
Hem de vigilar que el feminisme no es converteixi només en una moda passatgera.
hauria de persistir, advertia Nahat el Hadjmi.
I un nou escenari que vol esponjar el públic, el carrer Consell de Cent.
Es va afegir als carrers emparades de llibres i roses.
No eren gaire conegudes, però l'espai servia per descansar de l'etapa i guiment de la Rambla.
Un dels paradistes més singulars era l'editor Francis Butel,
que des de Londres ha publicat traduccions de Josefat de Prudència i Bertrana.
I per últim, l'1 d'octubre arrasen la no ficció Operació Urnes de Laia Vicenç i Xavi Tedó.
Ha sigut el llibre més venut de no ficció en llengua catalana.
I entre els cinc primers hi havia també dies que duraran anys del fotògraf Jordi Borràs
i el recull d'articles per la llibertat en tercera i quarta posició respectivament.
També en castellà ha ocupat la tercera posició Ramon Cotarello.
Amb Espanya quedó atras el procés sobiranista fet furor, diu.
I per últim, un repàs dels llibres més venuts.
En ficció en català, els dos primers són
La força d'un destí de Martí Gironell
i Jo soc aquell que va matar Franco de Joan Lluís Lluís.
En ficció en castellà, Les hijes del capitan de Maria Dueñas
i Pàtria de Fernando Aramburu.
En no ficció en català, Operació Urnes de Laia Vicenç i Xavi Tedó.
I Bon dia són les 8 d'Antoni Bassas.
No ficció en castellà, Les almes de Brandon de César Brandon
i Piel de letra de Laura Escanes.
I en literatura infantil i juvenil en català,
Contes de Bona nit de Fabí i Cavallo
i Contes de Bona nit 2 també de Fabí i Cavallo.
Infantil i juvenil de Crazy Hacks
i de Quasi tot s'aprèn de Pau Lagó.
Doncs aquests són els principals guanyadors.
Veig alguns instagramers, no?
Sí, sí.
Entre els guanyadors.
Aquesta última que has dit és instagramer o youtuber o alguna cosa d'aquesta.
I la noia aquesta, la segona de no ficció en castellà,
la Laura Escanes, també.
També?
També és instagramer.
És la parella del Risto Mejide.
Com ara sembla que això comença a pujar com l'espuma
i, mira, fins i tot estan a les llistes els més venuts de Sant Jordi.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
També molts temes relacionats amb el procés
i amb aquesta revolució feminista
que estem vivint en els últims mesos,
també molt protagonista del Sant Jordi d'ahir, oi?
Sí, sí, sí.
Es reçaven en les paradetes, sí, se'n veien molts.
Doncs bé, hem fet una mica de repàs també
dels llibres més venuts de Sant Jordi.
No sé si hi ha algun altre tema que volies comentar.
Sí, primer, un últim apunt que estic veient ara.
Diu que a Espanya hi ha poca despesa en llibres.
Espanya és juntament amb Malta i Txecoslovàquia,
el tercer país europeu que gasta menys en llibres,
diaris i papereria.
Pel que fa a la lectura,
representa una de les activitats principals
per a un 8% només de la gent.
Mira, saps allò que et deia
que a Espanya sempre està a la cua de tot?
Doncs mira, de la lectura també.
De la lectura també.
El dia que trobem un àmbit en el que a Espanya,
ja no et dic que estigui entre els primers,
que no estigui a la cua,
que estigui per la meitat,
o ho haurem de celebrar?
Corrupció i coses així no serveix, no?
Home, estar a la cua amb més corruptes, no?
Perquè fer un rànquing de veure qui és més corrupte?
No, vull dir que tenir més corrupció no ho celebrarem, no?
Home, si ets el que té més corrupció
vol dir que estàs a la cua també, en aquest cas.
Doncs mira, un últim tema de la Vanguardia.
Parlem d'aquesta falta de professorat.
Diu, ensenyament ofereix places a professors interins sense màster,
ets enginyer matemàtic o filòleg, etc.
Pot ser professor d'institut,
tot i que encara no tinguis el màster en formació de professorat.
Així anuncia el Departament d'Ensenyament
l'obertura de la inscripció a la Borsa de Treball del personal docent,
que li permetrà contractar professors interins especialistes
a partir d'aquest mes de setembre.
L'augment d'estudiants de secundària al pròxim curs
a causa d'una qüestió demogràfica no prou prevista per la Conselleria
ha obligat el Departament a oferir places
sense el requisit del màster en formació del professorat,
que complementa un grau d'una especialitat
i que és obligatori des de l'any 2009.
L'administració temia no trobar prou substituts
per al pròxim curs 2018-2019
per la qual cosa ha rebaixat les condicions de contractació.
La Conselleria accepta, per la manca de possibles interins,
com ja ha passat aquest any,
que els sol·licitants estiguin cursant el màster
o es comprometin a acabar-lo al curs 2020-2021,
o en tot cas que acrediti informació pedagògica i didàctica
equivalent a aquest màster.
Doncs mira, el que també comentàvem fa una estona,
que ahir li vam preguntar el Just,
els alumnes de l'Institut també preocupats per aquest assumpte,
perquè ara hi haurà mestres que podran accedir a la docència
sense tenir aquest màster, que fins ara era obligatori.
Sí, però bé, de fet, això, l'han d'estar cursant
o comprometres que se'l trauran abans del 2021.
Però vaja, és un primer...
Sí, és una baixada.
És un primer pas, sí, que fins ara no s'havia dut a terme,
però ara suposo que aquesta mala planificació que es comentava,
que hi ha un augment d'inscrits
i això porta a aquestes decisions extraordinàries.
Sí, diu que el termini de presentació de solicituds
estarà obert des del 26 d'abril i fins al 14 de maig
i l'adjudicació es farà per concurs
i que en concret les especialitats més necessitades
són el francès, la cultura clàssica, matemàtiques,
llengua catalana i castellana,
de manera generalitzada a tots els serveis territorials,
però també resulten imprescindibles especialistes en alemany,
aranès, italià, dibuix, economia, filosofia, física,
química, música i tecnologia
i determinats professors en formació professional.
Aranès, també?
Aranès.
Ostres, això s'ha de complicat, eh, de trobar mestres d'aranès.
Suposo que tots som per la vall d'Aran.
Clar, no, sí, sí, suposo.
No crec que hi hagi altres escoles que ensenyin aranès.
Bé, doncs moltes gràcies, Carles,
per el repàs de les portades del dia
i t'anirem escoltant, com sempre,
els butlletins raris i els sentits notícies de disometria.
Molt bé, bon dia.
Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suol.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Conserva resources.
A les 9 del vespre,
evenings cre tripes,
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
S'ha decretat la fase d'avís preventiu
a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ajuda'ns a millorar la qualitat de l'aire.
Redueix els desplaçaments en vehicle privat
fent servir el transport públic o compartint el cotxe.
I si el trajecte que has de fer és curt,
mou-te a peu o amb bicicleta.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Foto de la Laura a Roma.
Moltes emoticones, un guip graciós, un acudit de la Laura,
la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061, el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Falten 9 minuts per les 11.
Parlem ara del temps.
Hi ha gent que qualifica el temps d'avui com de prou guai.
Prou guai.
Però tenim el Carles perquè ens doni una mica més d'explicació,
perquè ens detalla una mica més com serà el temps d'avui.
Doncs això, prou guai.
Ja queda bastant clar i evident que serà prou bo.
Sí, estem tenint uns dies així una mica llatxots
perquè tampoc és un cel espaterrant ment blau,
però sí que avui dimarts serà un dia...
que estarà bé.
En definitiva, tampoc no estem tenint massa complicació aquests últims dies.
Potser les temperatures
semblen més altes del que realment són.
Tothom està per avui.
Vèiem persones ja pràcticament amb samarretes sense mànigues.
Pantalons curts n'hi ha uns quants.
xancletes també n'hi ha uns quants.
I tampoc és que sigui una temperatura de ple estiu,
però suposo que ha arribat la calor i al migdia si fas activitat física a l'exterior
no tens aquell puntet de calor.
Però per anar passejant encara és l'hora que superem els 24 graus a Sant Jus
amb tots aquests dies d'abonança.
Comptant la setmana passada, també tot aquest cap de setmana de Sant Jordi,
ahir vam tocar els 23 graus.
És cert que diumenge sí que vam arribar als 24,
però vaja, que no hem tingut temperatures molt superiors.
A vegades quan es fan previsions del temps
i es parla que es pot arribar a 25 o 30 graus,
ahir es va arribar a 29 graus,
em sembla que ve n'assar baix de tot cap al delta de l'Ebre.
Són valors molt alts, sobretot si entres una miqueta a l'interior,
però la línia de la costa és el que diem.
O sigui, en aquesta època de l'any l'aigua del mar encara ens fa de fred, podríem dir,
i no permet que la temperatura es pugui enfilar tant com ho pot fer cap a l'interior.
També vam tenir alguns ruixats,
algunes tempestes ahir en zones del prepirineu de Lleida,
també alguna precipitació cap a la zona de Llavorsí,
per exemple, 3 litres per metre quadrat.
I el que ens espera nosaltres de cara als propers dies
és una certa tranquil·litat
i també una certa tendència a normalitzar
el que són les temperatures.
Unes temperatures que estan una miqueta per sobre el que tocaria,
23-24 graus a l'abril,
doncs no és el que toca,
serien més temperatures de mitjans de maig.
I el que hauríem de tenir
de cara als propers dies són valors que baixessin una mica.
Però tot i així, encara tenim avui i demà dimecres
on les temperatures seran bastant altes.
Això vol dir, doncs, que els valors seguirem entre els 23 i els 24 graus,
que és un valor al migdia molt agradable,
i les mínimes sempre estem jugant entre els 15, 16, potser no alguna nit, 14.
Seguirem amb aquesta situació.
Pel que fa a l'estat del cel,
tenim aquest corrent de vent de sud-oest,
que el que provoca una mica és aquesta mala visibilitat.
Ara ho estàveu anunciant,
que hi ha partícules en suspensió.
És una depressió que va arrencar de l'Àfrica,
va entrar pel gol de Cádiz,
va tenir molt poca incidència,
sí que va donar algunes precipitacions,
però a mesura que ha anat remuntant al Mediterrani,
ens ha enviat aquest flux adjunyant a la depressió
de pols en suspensió que ens està arribant
i que creiem que a partir de demà ja serà història,
perquè demà giren una miqueta els vents,
ja no tindrem aquesta influència de sud
i probablement puguem fins i tot tenir una miqueta de llevant.
Això ens podria portar a pensar que de cara als propers dies
tindrem una situació una miqueta diferent,
perquè tot i que avui i demà
les temperatures encara seran una miqueta més altes,
esperem que a partir de dijous
es normalitzin les temperatures
i els cels siguin una miqueta més variables.
El que ens espera és demà potser un dia més tapat,
així ho indiquen els mapes gris,
però les temperatures no baixen,
o sigui que serà un dia així una mica empipador i enganxós.
De cara al dijous parlaríem d'una miqueta més de sol,
no està massa clar,
perquè és que depèn de com ens afectin aquests vents del sud
ja ens aniran influenciant diferent,
però el que sí que és cert és que a poc a poc,
a partir de demà dimecres,
les temperatures màximes cada dia aniran baixant un palet.
Podríem dir que el dia més maco serà divendres i diumenge,
seran els dos dies on el sol dominarà,
i sobretot divendres pel que fa a temperatures
també seran agradables, 21-22 graus estarà força bé,
però dissabte tenim el pas d'un front,
ja és un front una mica més empenta,
que pot portar ruixats,
i sembla que el dissabte serà el dia més inestable,
durant bona part del dia i sobretot a la nit
podríem tenir precipitacions, estones de sol,
és un dia típic de la primavera,
hi ha una baixada clara de les temperatures,
quedarem per sota dels 20 graus,
que tornarem a la normalitat primaveral,
no parlarem d'estiu,
sinó que tindríem valors una mica més fresquets,
les nits també seran força més fresques,
13-12 de mínima,
provoca que a primera hora del matí,
si vas amb màniga curta,
xancletes i pantalons curts,
doncs tinguis fred i al migdia estiguis bé,
podríem dir,
però això passarà entre els matins i els vespres,
i dissabte seria un dia on els ruixats,
les tempestes, estones de sol,
aniran combinant tot el dia amb una miqueta de tot.
El moment que segons els mapes
hi ha més possibilitats de precipitació
seria dissabte a la nit.
Dissabte a la nit és quan hi ha un moment
de precipitació més destacada,
o les tempestes poden ser més potents
les que arribin a Sant Just.
I en canvi diumenge ens quedarà un dia de sol,
però més fresquet,
és aquells dies de primavera,
després de la pluja a la nit,
que el dia següent t'aixeques
amb un dia una mica més fresc,
amb molt bona visibilitat,
amb un bon sol,
però que les temperatures enganyen
perquè al migdia no arriben prou.
Clar, si estàs espaterrat al sol diumenge
tindràs calor,
però el fet és que...
Però no tanta com...
Que si t'espaterrams diumenge passat,
sí, per exemple, no?
I seguirem amb aquesta situació
d'un temps força estable,
dilluns, dimarts,
recordeu que dilluns alguns privilegiats
fan pont,
dimarts és festiu,
doncs sembla que ens arriben uns quants dies
per la gent que pugui fer pont
o pels nanos, per exemple.
No, però els nanos, per exemple, en fan.
Llavors alguns pares s'han d'adaptar
una miqueta als horaris
per poder assumir els nens a casa.
Doncs tant diumenge, dilluns com dimarts
esperem sol,
amb temperatures normals per l'època.
No farà tanta calor, eh?
Recordeu que la calor,
aquesta que estem tenint al migdia,
que és pràcticament de mes de mati-juny,
la tindrem avui, dimecres,
una miqueta dijous.
A partir de divendres
la temperatura hauria de baixar una mica.
Doncs mira, tenen sort aquells que tinguin pont
i podran gaudir...
Sí, no, realment són dies molt macos, eh?
d'aquests quatre dies.
Nosaltres sabem aquí a la ràdio,
no farem pont,
però us acompanyarem en aquest dia de festa.
I tant.
Des de les zones.
Sí, sí, sí.
Moltes gràcies, Carles.
Perfecte.
Bon dia.
Bon dia.
Fins aquí la primera hora del Just a la Fusta.
De tot seguit connectem amb els butlletins horaris
de Catalunya Ràdio i dels Sant Just Notícies.
De seguida tornem per entrevistar l'Adélia Risques,
directora de l'Escola Bressol Municipal Marrex,
que avui fa una jornada de portes obertes
a partir de dos quarts de cinc de la tarda.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No necessàriament.
És a dir, el que s'ha d'intentar és que la investidura que es faci ara correspongui al màxim possible amb el que la gent va dir el 21 de desembre.
Comín ha reiterat que les forces independentistes no volen unes noves eleccions a Catalunya, però també ha dit que si l'Estat impedeix investir un president i s'han de repetir uns comissis, no preveu que el vot independentista reculi.
També en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el líder del Partit dels Socialistes de Catalunya, el PSC, Miquel Iceta, ha responsabilitzat els independentistes de la falta de govern.
I jo crec que no tenir govern és un inconvenient, no és ajudar. I en aquest sentit dic que hi ha massa mesos ja en els que no hi ha govern només perquè els independentistes o no volen o no s'han posat d'acord.
Vull dir, potser no volen, senzillament. Llavors jo crec que això no és bo.
Creix el turisme a Catalunya el primer trimestre de l'any, per bé que aquest any la Setmana Santa ha caigut al març, per tant dins d'aquest primer trimestre i l'any passat va ser a l'abril.
Per tant, el segon. Els tres primers mesos han visitat el país prop de 3.400.000 turistes que s'han allotjat en hotels. És un 4% més que un any enrere. Dos milions són estrangers.
Tots aquests turistes han fet 7,7 milions de pernoctacions. Això és un 3% més que el primer trimestre de l'any passat.
Els hotels de Barcelona han tingut 1.700.000 turistes, un 1,5% més que entre gener i març de l'any passat. Ha baixat el nombre de visitants de l'Estat i ha pujat al d'estrangers.
Desarticulada una organització internacional que hauria introduït més de 10 tones de cocaïna pel port de Barcelona en els últims 10 anys.
La Guàrdia Civil ha detingut 14 persones, algunes de les quals membres dels Casuals, la facció més radical dels boixos nois aficionats del Futbol Club Barcelona.
A més, s'han intervingut 470.000 euros en efectiu, una trentena de vehicles de gama alta i diverses propietats immobiliàries valorades amb més de 25 milions d'euros.
Segons la investigació, el grup distribuïa la cocaïna procedent de Sud-amèrica per tot Europa en connexió amb altres organitzacions criminals.
Un cop arribava al port de Barcelona, amb la col·laboració d'estribadors, personal de seguretat i altres treballadors portuaris de la terminal de contenidors distribuïen la droga per carretera.
Detingut un home en relació amb el tiroteig que hi ha hagut en un bar de Terrassa que ha provocat dos ferits.
Els fets han passat poc abans de la una de la matinada a la zona de Torressana.
Per causes que no se saben, hi ha hagut una baralla que ha anat pujant de to fins que un home ha disparat trets contra dos altres homes.
Un d'ells ha quedat ferit greu i l'altre menys greu.
El detingut l'acusen d'atemptativa d'homicidi i tinent-se il·lícita d'armes.
Detingut un home de 24 anys a Andoain, a Guipuscoa, per radicalització i difusió de propaganda jihadista del grup terrorista Daesh, segons ha informat el Ministeri de l'Interior.
L'operació de la Guàrdia Civil ha permès recopilar abundant informació i imatges procedents de Síria i d'Iraq.
El jove, nascut al Marroc, però amb residència a Espanya, utilitzava diversos perfils a les xarxes per difondre continguts jihadistes i captar combatents, segons fons de la investigació.
La detenció ha estat ordenada pel jutjat central d'instrucció número 6, amb la coordinació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.
Avui es disputa la primera de les dues semifinals de la Lliga de Campions, a tres quarts de nou, en directe per TV3, el Liverpool rep la Roma.
El pròxim rival del Barça ve, l'Almeria, acaba d'arribar a un acord per rescindir el contracte amb el tècnic Lucas Alcaraz.
El suplirà, de moment, l'entrenador del filial Fran Fernández.
Avui es disputen els tercers partits dels quarts de final a l'Eurolliga de bàsquets.
El Guiris Olimpiakos, amb empat a una victòria, i Baskònia, Fener Batxe, amb victòria dels turcs 0-2.
Una altra derrota dels bascos els deixaria fora de combat.
El partit a les nou, en directe per Esport 3.
i Utah està a un pas de les semifinals del playoff de l'NBA, 3 a 1, després de la victòria aquesta matinada,
davant Oklahoma, 113-96, amb 13 punts de Ricky Rubio.
Houston domina Minnesota, també, per 3 victòries a una.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
El proper 8 d'octubre farà 80 anys de l'únic bombardeig d'aviació que ha patit la població de Sant Just.
La por a aquests atacs va fer que es construïssin refugis als municipis.
A Sant Just es va excavar un refugi antiaeri de 160 metres l'any 1938,
que es conserva sencer.
Enguany, coincidint amb el 80è aniversari de la seva construcció i també del bombardeig,
s'inaugurarà un nou accés que permetrà visitar una part del tram que passa pel subsol
de l'equipament municipal de les escoles.
En aquest context, dins del projecte de la Ruta Singulars 2016-2019,
es vol oferir un espai de memòria al voltant del refugi,
perquè artistes emergents puguin oferir les seves creacions plàstiques
relacionades amb les conseqüències de les guerres i els conflictes armats,
com ara la por, l'exili, la solidaritat i els bombardejos.
Per això s'ha obert una convocatòria per presentar propostes
que es mantindrà oberta fins al proper 24 de maig.
Les creacions escollides s'excusaran a les parets del pati de les escoles
sota el títol Els murs de la memòria.
Podeu presentar les vostres propostes a l'Ajuntament de Sant Just.
La participació està oberta a qualsevol persona major de 18 anys,
de manera individual o com a part d'un col·lectiu,
i la inscripció és gratuïta.
La tècnica utilitzada és lliure i els treballs han de ser originals i inèdits.
Aquest dijous s'inaugura el nou aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret,
titulat Les Manos en les Nubes, a càrrec de 3 abat.
Els materials amb els que treballa l'artista són sempre naturals,
sense estar tractats per cap agent químic.
Seguidament, a les 8 del vespre, hi haurà l'acció Trànsit Emocional,
de Marina Ventosa, on la paraula i la música transportaran el visitant
a un univers particular i divergent de la mà del seu germà, Daniel Foll.
Des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya,
el SECAT informen que els nivells de contaminació per partícules en suspensió
es mantindran elevades les properes 24 hores a tot Catalunya
a causa de la presència d'una intrusió de pols africana des del passat 20 d'abril
i les condicions de dispersió de contaminants.
Degut a aquest avís preventiu d'episodi ambiental de contaminació atmosfèrica,
des de l'Ajuntament de Sant Just demanen
evitar l'exercici físic intens, especialment a l'exterior,
que les persones grans, nens i persones amb problemes respiratoris
redueixin el temps d'exposició a l'exterior,
usar el transport públic en els desplaçaments,
utilitzar el cotxe compartit,
realitzar una conducció eficient
i evitar fer servir calefaccions
amb combustible fòssil, biomassa o llenya.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als bolletins horaris
i als enjus notícies d'edició migdia a la una.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com
Molt bon dia!
www.radiodesbur.com
Tres que alfile
i ahora
paix effe
La policía te está extorsionando
Pero ellos viven de lo que tú estás pagando
Y si te tratan como a un delincuente
No es tu culpa
Dale gracias al regente
Hay que arrancar el problema de raíz
Y cambiar al gobierno de nuestro país
A la gente que está en la burocracia
A esta gente que le gustan las migajas
Yo por eso me quejo y me quejo
Porque aquí es donde vivo
Y yo ya no soy un pendejo
Que no guachas los puestos del gobierno
Hay personas que se están enriqueciendo
Gente que vive en la pobreza
Nadie hace nada porque nadie le interesa
La gente de arriba te detesta
Hay más gente que quiere que caiga en sus cabezas
Si le das más poder al poder
Más duro te van a venir a coger
Porque fuimos potencia mundial
Somos pobres
Nos manejan mal
Dame, dame, dame todo el poder
Para que tenemos en la mano
Gimmi, dame, dame
Todo el poder
So I can come around to joder
Dame, dame, dame
Dame, dame todo el poder
Para que tenemos en la mano
Gimmi, dame, dame
Todo el poder
io
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quins demà!
quins són els pilars d'aquest projecte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No se't demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una mica complexa. I un cop
acabat això, doncs
se'ls convida que puguin...
Això es va al Salvador Espriu,
i llavors després es convida a que puguin
anar a l'escola Bressol,
on hi ha tot l'equip
educatiu que
una mica respon a les preguntes
que ells tinguin mentre fan
la visita. Per tant,
el punt de trobada és a dos quarts de cinc
al Centre Cívic Salvador Espriu.
Sí. Que està, de fet, de tocar
l'escola Bressol Municipal.
Sí, sí. De fet, molta gent ve a l'escola,
però de seguida ja els enviem cap al
Centre Cívic. Aquesta
jornada informativa i de portes obertes
es fa ara perquè, de fet,
el període de preinscripció
és aviat.
Sí. El període de preinscripció
comença dilluns, dia 30 d'abril,
i durarà dues setmanes
fins a 11 de maig.
Quantes places
teniu a l'escola Bressol Municipal?
Nosaltres,
les places que hi ha a l'escola,
en total, acollim a 107 infants.
I les que surten,
és a dir, places que s'ofereixen
per a aquest proper curs,
2018-2019,
són 57,
perquè la resta estan ocupades
per nens que ja estan a l'escola
i que l'any que ve continuen.
S'ofereixen 57 places
i estan distribuïdes
en 7 places de lactants,
que són nens més petits,
nascuts el 2018,
30 places de nens
d'un a dos anys,
són nens i nenes nascuts
el 2017,
i 20 places per a infants
de dos o tres anys,
que són nascuts el 2017.
De cada una d'aquestes edats,
es fa una reserva d'una
plaça per si hi haguessin infants
amb necessitats educatives especials.
En cas que no hi hagi,
vol dir que cada un d'aquests grups
augmentaria en una plaça més,
i parlaríem de 8,
31 i 21 places.
Quins són els cursos
amb més demanda per entrar?
Depèn de cada any.
No hi ha...
Normalment,
el que sol passar
és que
el grup d'un o dos anys
és el que més places s'oferten,
però també on hi ha més demanda.
Els lactants
depèn molt de cada any,
són els més petits,
i aquí sí que depèn molt
dels naixements
i de les opcions
de les famílies.
Hi ha hagut algun any
que han entrat
pràcticament tots els nens,
i hi ha anys
que s'han quedat
més de la meitat.
Hem tingut 20-21
sol·licituds
per 7-8 places,
i per tant
hi ha molts infants
que es queden sense lloc.
El grup de dos anys,
habitualment,
perquè tampoc no ho podem saber,
però habitualment
és un grup
on acostuma a haver
plaça
per a totes les famílies
que la volen.
Doncs aquestes són
les places
que s'ofereix
a Marrex.
Què ofereix
l'escola Marrex
pels nens
que aconseguen tenir
una plaça
i entrar a l'escola?
Bé,
quan tens les portes obertes
el primer que s'explica
és que
l'escola Bressol
és un servei educatiu
que ve ja
per al desenvolupament
integral
de tots els infants
que venen a l'escola.
Sabem
que l'escola Bressol
respon també
a una necessitat
de conciliació
de les famílies,
però darrere
és important
que les famílies
sàpiguen
que aquí
hi ha un projecte educatiu
al darrere
amb intensitat educativa,
vol dir que
tot el que es fa
a l'escola
està pensat
per donar resposta
a les necessitats
d'aprenentatge
dels nens i nenes
que estan al centre.
I també
volia preguntar
quins són
els criteris
per acceptar
uns nens
o uns altres?
Perquè
bé,
com comentaves,
sovint
molts nens
es queden fora,
moltes famílies
no poden portar
els seus nens i nenes
a l'escola
perquè
les places
són limitades.
quan es fa
el procés
de preinscripció
les famílies
han de
poder
mostrar
quina és
la seva situació
llavors
en funció
de la seva situació
se'ls dona
una puntuació
per exemple
famílies
que resideixen
al municipi
és a dir
que viuen
aquí a Sant Jús
presentant
el full
del padró
doncs
obtenen
dos punts
important
que l'adreça
que consta
al full
del padró
sigui la mateixa
adreça
que consta
al DNI
o NIE
de la persona
que fa la preinscripció
i que és
la mateixa
adreça
que posen
en el full
de preinscripció
si per exemple
no resideixes
al municipi
però hi treballes
doncs
si treballa
un dels dos
membres
de la parella
doncs
és mig punt
si treballen
els dos
doncs
tenen un punt
doncs
no sé
es donen
puntuacions
per si
hi ha germans
que estan
matriculats
al centre
per si
hi ha famílies
nombroses
o monoparentals
per si
hi ha alguna
necessitat
social
o
alguna
discapacitat
en l'entorn
familiar
bé
cada
en funció
de quina
és la situació
es dona
una puntuació
el que acostuma
a passar
és que
hi ha
el gruix
de les famílies
són els que
tenen dos punts
i les places
que hi ha
no poden
donar resposta
a totes
aquestes famílies
que tenen dos punts
i això
aboca
haver de fer
un sorteig
que es fa
el dia 31 de maig
on es treu
un procés
una mica complex
es treu
un número
molt llarg
es fa
una divisió
de tot aquest procés
surt un número
de tall
i és a partir
d'aquest número
que es comencen
a agafar
els infants
pels llocs
que tenen lliures
també et volia preguntar
pel finçament
de l'escola
Bressol
perquè ha estat
un tema
que els plens
municipals
se n'ha parlat
la Generalitat
ha de pagar
si no estic equivocat
més o menys
un terç
del cost
de l'educació
dels nens
que estan
a l'escola
Bressol
municipal
i hi ha hagut
incompliments
en aquests pagaments
això
d'alguna manera
ho heu notat
a l'escola
Bressol
l'escola Bressol
és un servei
que es paga
com
com si diguéssim
a tres bandes
per un costat
des de l'Ajuntament
de Sant Jus
sempre
quan la Generalitat
pagava
la part
de
una part
per cada infant
matriculat
a l'escola
doncs
intentava
fer
una política
a terços
és a dir
que la Generalitat
pagués
un terç
del cost
l'Ajuntament
un altre terç
i les famílies
un altre terç
la Generalitat
va deixar
de fer
aquests pagaments
va traslladar
aquesta
els pagaments
els va traslladar
a la Diputació
és a dir
que és la Diputació
que en fa
que els fa
però els fa
ni de bon tros
en la mesura
que els feia
la Generalitat
abans
que la Generalitat
ja havia anat
retallant
la seva aportació
llavors
això fa que
el cost
de l'escola
que continua
sent el que és
doncs
s'hagi
vist incrementat
en la part
que han de pagar
famílies
i Ajuntament
perquè la Diputació
tot i que posa
una part de diners
no és un terç
del cost
de l'escola
per tant
diríem que
això es nota
en el dia a dia
o és un tema
que podeu anar
trempatjant
d'alguna manera
en general
nosaltres
aquest cost
l'han assumit
d'altres
i per tant
el cost
continua
sent el mateix
notar-ho
quan a menys
inversió
a l'escola
hi ha coses
de l'escola
que es podrien
millorar
però no podem dir
que d'abans
que la Generalitat
pagués
aquests
tenen
ara després
a l'escola
no ho ha repartit
directament
ja et dic
perquè ho ha assumit
d'alguna manera
l'administració
local
l'Ajuntament
doncs
moltes gràcies
Dèlia Risques
directora de l'escola
Brassol Municipal
Marrex
per atendre'ns
a Ràdio 2B
recordem
que aquesta tarda
a partir de dos quarts
de cinc
hi ha una sessió
informativa
al Centre Cívic
Salvador Espriu
i tot seguit
una jornada
de portes obertes
també a l'escola
Brassol
moltes gràcies
Dèlia
i bon dia
molt bé
gràcies
a tu
fins ara
hem parlat
amb la directora
de l'escola
Marrex
la Dèlia Risques
ara fem una pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem
amb la tertúlia
dels dimarts
fins ara
de l'escola
de l'escola
de l'escola
de l'escola
de l'escola
de l'escola
de l'escola
Ara escoltes l'àviu d'Esbert,
sintonitzes l'àviu d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Smooth Jazz.
De dilluns a diventes, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7,
escolta'ns, explica'ns,
participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts, de 8 a 9 del vespre.
quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
Un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
Música.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern. 98.1
S'ha decretat la fase d'avís preventiu a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ajuda'ns a millorar la qualitat de l'aire.
Redueix els desplaçaments en vehicle privat fent servir el transport públic o compartint el cotxe.
I si el trajecte que has de fer és curt, mou-te'n a peu o amb bicicleta.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB. Metròpolis, Barcelona.
Foto de la Laura a Roma? Moltes emoticones, un guip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
A Mans Unides compartim un objectiu. Acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Planta-li cara a la fam. Entra a mansunides.org i comparteix el que importa.
No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa, truca al 061.
Al 061 el nostre personal sanitari t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació
i t'indicarà a quin centre és millor que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció que necessites més ràpidament.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda...
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Falta un minut i quinze segons per dos quarts de dotze.
És el minut i quinze segons que esperarem que Pep Quintana entri a l'estudi perquè ell sempre entra a dos quarts justos.
Avui ha fet una excepció i entra un minut abans.
Per fer gris que...
No, no, era més important.
L'altre era...
Ara, el barcelonès, si t'hi fixes, l'únic poble que s'assembla a nosaltres, en població és Sant Adil de Besòs.
que també són el voltant de 20.000.
Ja, bé.
De resta són Badalona, Hospitalet, és allò...
ni a cua de ratolí.
Encara, que l'altra cançó...
O que passa que...
I avui seguim aquest tema d'on també don per molt.
Vull dir...
Com es va reivindicar, encara tots teníem la idea del Pau Vila.
Sí.
La idea romàntica.
No, no, que és aquesta que deien, per què es van fer les comarques.
De Pau Vila, però, des que les va fer el Pau Vila el 32, el 33, el 34, ara ha plogut molt, les tronsies han canviat i les distàncies no són les mateixes.
Per tant, jo crec que aquest romanticisme, que jo vaig participar, i a més, tenia tot el meu arxiu de mapes, fotografies, postals, en base a les comarques del 33, ara ha canviat.
I ara, vull dir, allò que deia el Pau Vila, que la capital era aquell poble on podies anar tu, sortir de casa en carro, o al matí i tornar a dormir a casa.
Ja, pràcticament és el que deia, a comprar i tornar a...
Nosaltres mateixos, si tinguéssim de fer una gestió a Puigcerdà, sortiríem de casa a les vuit, arribaríem, faríem la gestió a Puigcerdà, i a la millor, fins i tot, podíem dinar a casa.
Sí, jo t'ho vaig fer dijous passat. Em vaig quedar a dinar.
Bueno, però és que jo...
Un trinçat, no?
Exactament.
Uns canelons excel·lents i una carne de vedella boníssima.
Val. Però, a veure, una cosa que ho facis per gaudir...
Sí, gaudir un moment d'espècies.
Sí, perquè si ho tinguéssim de fer amb un carro...
Amb un carro, no.
Amb un carro de quatre robes i un motor.
Per tant, vull dir que això ha canviat, i crec que el romanticisme, en general, el tenim de canviar, i per això els...
la joventut, els geògrafes, els geògrafs que hi hagin, i els geògrafes, i tota aquesta gent, i tant...
Crec que està de reprendre jo una mica aquesta idea romàntica que tenim.
Algunes coses, segur, però ara només pensant, quina és la nostra inclinació, és Barcelona.
A més, a més, ha estat un Jordi...
Per això és el problema que tenim aquí de massa a prop, que tots aquests actes culturals i duplicades els tenim ja resolts a Barcelona.
A veure, nosaltres, tu i jo, Josep, de la nostra vida laboral, es pot dir que el quasi, no el 100%, però el 95% és una persona.
Sí, senyor.
Que vosaltres heu sigut de la capital.
En canvi, el Jordi i l'emissió de treballar tenen aquests quatre anys.
Com diu la Carme, pràcticament, a partir de la paella del Moro, si no hi vas d'excursió, tampoc ho coneixia gaire.
Jo a la capital, i continuo intentant, si puc evitar-la...
Jo també, us ho dic de debò.
Quants dies us podeu passar sense sortir de Sant Just?
Ui, jo...
Jo a tots, mesos.
Jo no.
Jo reconec...
Home, si no haig anat molt de una cosa...
Jo reconec que encara tinc un monó de ciutat.
Quants dies fa que no sortiu de Sant Just?
No, no, jo vaig marxar dijous passat a Sant Just a algun lloc, sí, però jo...
Dijous vaig anar a la Cervat, jo us he dit abans.
Vull dir, vaig sortir de Sant Just dijous passat.
Jo fa hores, on no arriben...
Les hores quasi es poden comptar en dos dies.
Jo des d'ahir al vespre, però vaja.
A vegades sí que m'hi passo uns quants dies que no...
Jo avui mateix ja acabo d'estar fa un moment a Esplogues.
Home, ja he sortit de Sant Just.
Ell diu sortir de Sant Just.
Ja he dit pas que...
Sortir de Sant Just és molt fàcil, perquè el que passa al carrer Nord ja he sortit de Sant Just.
No, però a veure...
Vull dir, anar a Barcelona, a veritat, vull dir, a veure...
A mi em costa, eh?
Ara hi vaig menys, però reconec que m'agrada passejar pels carrers de Barcelona
i puc passar hores passejar pels carrers.
Absolutament contrari.
També és cert...
En bon sentit.
També és cert que per mi a Barcelona té un límit que, per feina i tot,
que soc el president de Sant Joan.
Del president de Sant Joan cap a l'Hospitalet, cap a Montjuïc, més o menys,
el domino.
Del president de Sant Joan cap al Besòs...
Ja t'has perdut.
Em costa més.
Però reconec que sí, he tingut els meus propers d'anar a recórrer barris com...
Anar a Nou Barris, per anar a Horta, Voltai, el Front Marítim,
i, per tant, sempre m'ha agradat...
És un passejador, aquest màxim.
Sí, sí, no, no, no.
Jo el màxim que faig algun dia de quan en quan, quan es pot anar fins als Encants,
que de... Mira, vas a passejar als Encants, abans quan eren els vells,
ara els nous tampoc m'agraden tant.
Però està lluny, eh?
Per anar-hi a passejar...
Però mira, agafo el set i va molt bé.
Fas un passeig per Barcelona, com diu Jaume, però en cotxe.
Si un i si no els tramvies podries anar a tramvies.
Ja, però hi ha una cosa, mira, jo tinc un petit exemple,
que és tonto, però que la meva afició al Barça,
o la meva atenció familiar al Barça,
recordo que sempre he vist el camp del Barça,
ja no dic el de les Corts, que ho tinc en somnis,
sinó el camp actual, el veia lluny.
Llunyíssim.
I ara s'hi poden a peu.
I ara, en aquests moments, surto de casa i vaig en tres quarts d'hora
el dia que vaig més ràpid i cinquanta-sí minuts,
el dia que vaig més lent, i és un passeig.
Vas a peu?
Sí.
I on resulta?
Que jo vi que el mateix joc que abans, i el camp està el mateix joc.
Sí.
En canvi...
Caminava més lent la gent abans.
No, no, no, era la percepció de baixar la càtera d'esplugues,
allò d'estar talada...
És que no hi havia edificis.
No sé, recordo correctament, anys a, per un tema de les Cees,
que teníem bastanta relació amb l'OVEC de Cornellà,
que estava al costat de l'Ajuntament, el carrer Joan Maragall,
i que havien anat a una reunió allà de nit,
que sortia molt tard i vindre cap Sant Just era...
era, no sé si és per on anar, i ara pujar de Cornella a espluga al Sant Just
per l'Avinguda que hi ha, és.
Per tant...
Perquè està urbanitzada.
La urbanització aquesta ha canviat molt.
Doncs, Jaume, t'has de comprar una moto per anar al camp del Barça.
No, si va...
Un patinet elèctric.
Perdoni, perdoni, si va un caminant, fa salut,
si vol fumar-se una fària no molesta ningú...
I no contamines, eh?
No contamines, eh?
Però si te rebentes els pulmons...
I quan torni, vostè agafa el transport públic a pagament a tots,
en comptes d'agafar el tramvia que va com les sardines,
agafes el 157, que surt al costat mateix,
i vas directe fins a casa, i solet.
Doncs, bé, ens hem quedat amb el dubte saber quina etapa va fer, Jaume,
que ha presó.
Ah, exacte, ja ho sabrem, ja ho sabrem.
El pròxim dia li tornarem a preguntar.
Moltes gràcies, Jordi, Pep i Jaume.
Adéu, bon dia.
A mi són, amiga, adéu.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
La mesa del Parlament ha aprovat el vot delegat del diputat Toni Comín.
Això podria aplanar la investidura,
perquè ara, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana,
no haurien de dependre dels vots favorables de la CUP.
Anem al Parlament. Jordi Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
El diputat republicà Toni Comín podrà delegar el vot en els plens del Parlament
mentre es mantingui la seva situació a Bèlgica.
Ahir va registrar la sol·licitud,
i aquest matí la mesa del Parlament ha acordat acceptar la petició,
com ja va fer amb la de Carles Puigdemont.
Això vol dir que Junts per Catalunya i Esquerra
ja sumen els 66 vots que els permetrien investir president en segona votació,
encara que la CUP mantingués l'abstenció dels seus quatre diputats.
Jordi Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Avui passen per la comissió parlamentària
que investiga el presumpte finançament il·legal del PP
dos dels grans empresaris acusats de donar diners al partit
a canvi d'adjudicació d'obres públiques.
Es tracta de Juan Miguel Villarmir,
fundador de la constructora OHL,
i el seu gendre conegut com a compi jogui.
Anem a Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia.
Amb contundència, Javier López,
Madrid, gendre de Villarmir i exconseller de la constructora,
ha negat reiteradament haver finançat el PP.
Tengo que decir es que yo en el caso de OHL
no he tenido nunca responsabilidades ejecutivas
y al no tener responsabilidades ejecutivas
eso es una realidad material.
Yo no puedo ordenar pagos,
yo no tengo acceso a las oficinas,
yo no interactúo con los ejecutivos.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
El rector de la Universitat,
Rei Juan Carlos, Javier Ramos,
ha plantejat avui el relleu
al capdavant de l'Institut de Dret Públic
després de la suspensió cautelar
del catedràtic Enrique Álvarez Conde
pel polèmic màster de la presidenta madrilenya,
Cristina Cifuentes.
El Consell de Govern d'aquesta universitat
ha acordat que el doctor en dret d'aquesta institució,
Pablo Acosta,
assumeixi provisionalment aquest càrrec.
La bona marxa de l'economia catalana
continua segons la patronal
de la petita i mitjana empresa, la Pimec,
que creu que la realitat ha desmentit els pronòstics
que deien que la situació política
afectaria el creixement.
Barcelona, Lai Ortega.
Bon dia.
El president de la Pimec, Josep González,
afirma que les petites i mitjanes empreses
han tancat el 2017
amb bones xifres de vendes, exportacions i ocupació,
cosa que desmenteix els missatges
més catastrofistes sobre el procés.
A nivell de Pimec,
no l'hem vist, aquesta situació negativa.
A poc a poc s'ha hagut de desmentir tot.
No n'ha quedat ni una d'aquestes empreses.
Perquè, clar, la realitat acostuma a pesar molt.
González ha anunciat
que es tornarà a presentar a les eleccions de la Pimec.
Lai Ortega, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Catalunya Ràdio doble el nombre d'usuaris únics
per internet en un any.
L'audiència digital ha crescut un 108%
respecte al març del 2017
i ja arriba a 519.000 usuaris a Catalunya,
mentre que tot l'estat espanyol
arriba als 643.000.
De la seva banda,
TV3 ja suma 14 mesos
liderant el consum de vídeo a internet.
Creix un 44%
si ho comparem amb les dades d'ara fa un any.
Són xifres que recull l'empresa
Comescore,
que també registra gairebé
dos milions d'usuaris únics per TV3,
sense comptar el nombre d'usuaris globals
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Per continguts,
els 5 àudios més escoltats
de Catalunya Ràdio
corresponen als programes
la TDP,
APM,
Pop-up,
Catalunya Vespa
i el Matí de Catalunya Ràdio.
A TV3 lideren la classificació
el Polònia
i Com si fos ahir.
Els esports amb Robert Prat.
La triatleta olímpica Carolina Rutia
està ingressada a l'hospital
Josep Trueta de Girona
a conseqüència d'un atropellament
que va patir dilluns
quan s'entrenava amb bicicleta
segons acaba d'informar l'esportiu.
Rutia està fora de perill
però té ferides de consideració,
fractures en sis costelles,
una clavícula,
un homòplat
i un pòmul
i a més de múltiples ferides obertes.
L'accident va passar
quan la triatleta olímpica
als Jocs de Riu
va topar frontalment
contra un turisme.
Avui,
primera de les dues semifinals
de la Champions,
a tres quarts de nou,
en directe per TV3,
Liverpool-Roma.
El pròxim rival del Barça-Bel,
el Maria,
ha arribat a un acord
per rescindir el contracte
amb el tècnic Lucas Alcaraz,
el supleix
a l'entrenador
del filial
Fran Fernández.
Utah,
un pas a les semifinals
del play-off
de l'NBA 3 a 1
després de la victòria
davant Oklahoma,
113 a 96
amb 13 punts
de Ricky Rubio.
L'entrenador del Sevilla,
Vincenzo Montella,
dirigeix avui
l'entrenament
del primer equip,
el primer després
de la final de Copa.
Montella entrenarà
l'equip
mentre el Consell
d'Administració
es reuneix
a la mateixa hora
per decidir
la seva continuïtat.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 5 minuts.
El proper 8 d'octubre
farà 80 anys
de l'únic bombardeig
d'aviació
que ha patit Sant Just.
La por a aquests atacs
va fer que es construissin
refugis antiaeris
als municipis.
A Sant Just es va excavar
un refugi
de 160 metres
l'any 1938
que es conserva sencer.
Enguany coincidint
amb el vuitantè aniversari
de la seva construcció
i del bombardeig
s'inaugurarà
un nou excés
que permetrà visitar
un parc del tram
que passa pel subsol
de l'equipament municipal
de les escoles.
En aquest context,
dins el projecte
de les rutes singulars
2016-2019,
es vol oferir
un espai de memòria
al voltant del refugi
perquè artistes emergents
puguin oferir
les seves creacions plàstiques
relacionades
amb les conseqüències
de les guerres
i els conflictes armats
com ara la por
l'exili,
la solidaritat
o els bombardejos.
Per això,
s'ha obert
una convocatòria
per presentar propostes
que es mantindrà oberta
fins al proper 24 de maig.
Les creacions escollides
s'exposaran
a les parets
del pati
de les escoles
sota el títol
els murs de la memòria.
Podeu presentar
les vostres propostes
a l'Ajuntament de Sant Just.
La participació
està oberta
a qualsevol persona
major de 18 anys
de manera individual
o com a part d'un col·lectiu
i la inscripció
és gratuïta.
La tècnica utilitzada
és lliure
i els treballs
han de ser originals
i inèdits.
Podeu trobar
més informació
sobre les bases
d'aquest concurs
al web
www.sanjus.cat
Aquest dijous
s'inaugura
el nou aparador
de l'espai
de lliure creació
Carme Malaret
titulat
Les manos
en les nubes
a càrrec
de 3 abat.
Els materials
amb els que treballa
l'artista
sempre són naturals
sense estar tractats
per cap agent químic.
Seguidament
a les 8 del vespre
hi haurà l'acció
Trànsit emocional
de Marina Ventosa
on la paraula
i la música
transportaran el visitant
a universos
particulars
i divergents
de la mà
del seu germà
Daniel Foll.
Des del Centre
de Coordinació Operativa
de Catalunya
el CECAT
informen
que els nivells
de contaminació
per partícules
en suspensió
es mantindran elevats
les properes 24 hores
a Catalunya
a causa
de la presència
d'una intrusió
de pols africana
des del passat dia 20 d'abril
i les condicions
també de dispersió
de contaminants.
Degut a aquest avís preventiu
d'episodi ambiental
de contaminació atmosfèrica
des de l'Ajuntament
de Sant Jus
demanen
evitar l'exercici físic
intens
especialment
a l'exterior
que les persones grans
nens i persones
amb problemes respiratoris
redueixin el temps
d'exposició a l'exterior
usar el transport públic
en els desplaçaments
utilitzar el cotxe compartit
i realitzar
una conducció eficient
també evitar
fer servir
calefaccions
amb combustible fòssil
biomassa
o llenya.
Aquesta és tota la informació
per ara
nosaltres tornem
als Sant Jus Notícies
edició migdia
a la una
recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com van anar les ventes?
Crec que el millor adjectiu és espectacular.
Sí?
Però espectacular per tot, perquè realment després d'una setmana que ja notes que la gent previsora, doncs ve a Sant Jordi, van venent molts més llibres que l'Eritual,
sent que dilluns, sent que la diada finalment era dilluns, que la tradició d'aquest país fa que un dia com aquest sigui laborable.
I per tant, no és que fos que la gent pogués passejar pel poble, sinó que se n'havien d'anar a treballar i que Barcelona és un poble molt atractiu, pensàvem, bueno, potser per nosaltres Sant Jordi no serà tant, perquè a més ja el diumenge havíem fet la parada que en gent està i per tant, doncs, hi ha un munt de ventes, no?
I no, no, clar, jo tinc el record de a les 10 del matí obrir la persiana, mentre encara l'estava obrint van aparèixer gent de no sé on i van entrar 4 persones, ja una darrere l'altra, jo encara estava obrint els llums i tal,
i, bueno, i a les 9 de la nit, amb la més mitja horeta llarga per anar a dinar un moment a la grangeta, bueno, acabar sense haver vista el carrer.
Sí, sí.
Cosa que em sap greu, perquè em diuen que el carrer va anar vista, l'espectacle era formidable, i de fet, des d'aquí aprofito per fer una crida als enjustents que si algú va fer una foto del carrer, que me l'enviï.
Perquè hem arribat, hem rebut fins i tot whatsapps i missatges de gent que diien, bueno, el carrer va anar vista semblava la Rambla.
Sí.
Clar, jo puc dir que a la botiga hi havia molta gent tota l'estona, pares, fills, gent de totes les edats, no?
Però el que em diuen és això, és que aleshores, al fer bo, al venir molta gent i veure que aleshores hi havia cua i s'esperaren fora, i, bueno, doncs, clar, el carrer va anar vista ara ja té dos o tres terrassetes molt atractives,
i fins i tot aquesta nova plaça que podem dir de l'1 d'octubre, el que quedaria sota davant del ballar i allà a la font, per entendre'ns, no?
Doncs, clar, és ideal perquè els nens hi juguessin mentre a lo millor els pares s'anaven això a comprar o fer el que fos, no?
I em diuen això, que la imatge del carrer bona vista era com la del shopping night, allò que no s'hi cap, i, per tant, semblava la Rambla.
Clar, ja sé, hi havia dos o tres pareretes de flors, no?
Quin va ser el dia a fora?
I, bueno, això m'ho vaig perdre, m'ho expliquen i, per tant, bueno, tindria moltes ganes que algú m'envies sotos.
Em volia preguntar, quin va ser el dia a fora per vosaltres?
Diumenge, que va ser el dia, diríem, de celebració de Sant Just, o dilluns, que era el dia de Sant Jordi?
Ahir va ser el dia a fora.
Dilluns, dilluns, dilluns.
Bueno, ja et dic, ens pensàvem que hagués estat el diumenge, perquè ja ho va ser de fora, també,
però després de la tarda vam tornar a obrir, bueno, vam recollir-nos a la parada, vam obrir la botiga,
i vam dir, bueno, ja està, això ha sigut-lo a fora, i no, no.
I quins van ser...
La part tan fort, fort, va ser Sant Jordi, evidentment, com ha de ser.
Quins van ser els títols més venuts, els llibres més reclamats per Sant Jordi?
Doncs és una pregunta que no m'agrada que em facis, perquè crec que haurien d'evitar els rànquings.
Et podria dir dos o tres noms, i més o menys coincideixen amb el que surt de la tele.
Però la veritat és que...
I els llibres s'enjusten?
El més venut de tots, el més venut de tots d'aquest llibreté, van ser tots els contes de la Víctor Català.
Això no surt en cap rànquing, perquè, no sé, no deu interessar, i potser no és mediàtica.
Però és cert, un llibre més venut, un llibre tot sot, que heu tenit 400 o 500 pàgines,
el primer volum de l'obra narrativa de la Víctor Català.
Però, més enllà d'això, insisteixo, la suma dels 10 més venuts no són ni un 5% del que es ven.
D'acord, és a dir, que es compren llibres diferents.
Sí, és tal la diversitat que es compra, que, bueno, sí, el més venut respecte al segon,
la diferència pot ser d'un exemplar o dos.
I dius, bueno, i el destaquem perquè hem de fer un rànquing.
Hòstia, no.
Expliquem altres coses.
El rànquing de més venuts.
No, expliquem això, que la gent s'ho va passar bé, que hi va haver anècdotes de tota mena, no?
Però, bueno...
Et volia preguntar especialment pels llibres de Sant Justencs.
Per exemple, el Justiracolla...
El Justiracolla el vam acabar.
Ens en van portar al centre d'estudis, no sé, 15 o 20,
i sí, sí, la gent veus que el va demanant,
i en el moment que algú te'l demana, vas a la pila, dius, no, n'hi ha més,
demanes i dius, bueno, se'ns ha acabat.
Perquè segurament aquests són llibres que a les llibreries de Sant Just es venen més,
evidentment, que a la resta de llibreries.
Bueno, aquest en concret, sí.
El de la Pilar Carceller també es va vendre molt,
però, clar, ja portàvem dos mesos o tres venent-lo, no?
Perquè no era estricta novetat.
Però, vaja, sí, llibres que molts enjustencs, clar, busquen.
Així, doncs, valoració positiva de Sant Jordi, avui cansat, suposo?
Més que positiva, sí, avui hem decidit que tancàvem.
A la tarda segurament obrirem, però, bueno, al matí de diec.
És que, clar, mires endarrere i si ara em preguntes quin dia de la setmana és,
doncs perquè tinc l'ordinador davant i diu que és dimarts,
però ni m'ho crec que sigui dimarts.
Perquè fa, jo crec que hem obert vuit dies seguits.
L'últim dia que no vam treballar ser el diumenge anterior, clar, no abans d'ahir.
Clar, o sigui, us ve de gust descansar també una mica aquest matí.
Bueno, n'hi ha molt d'aquest pont que vindrà ara, una setmana que ve.
Per cert, que la feina de Sant Jordi, sempre ho has comentat aquí també,
no es concentra en el dia de Sant Jordi per a vosaltres, sinó que ja ve de lluny
i segurament als propers dies encara tindreu feina relacionada amb Sant Jordi, no?
Sí, sí, evidentment.
Normalment la feina forta comença per Setmana Santa.
O sigui, aprofitant que Setmana Santa, doncs, tens uns quants dies
que la gent se'n va de viatge i pots tancar o tens menys moviment a la botiga,
els dies purament festius,
doncs clar, tots els llibres que des del febrer estan arribant pensant en Sant Jordi,
des del febrer la botiga se't va omplint de caixes que tu has d'anar amagant
dient-me tot això és el que ha de venir per Sant Jordi.
i, bueno, clar, com que no tens cap tot, ho tens amb caixes
i doncs, bueno, arriba la Setmana Santa,
que, per exemple, l'any passat va caure molt just abans de Sant Jordi,
per tant va anar molt bé, aquest any ha caigut lluny,
però dius, bueno, ara omplim i tinguem la botiga en format Sant Jordi,
que és més taules, piles de llibres molt més altes,
caixes preparades per aquest diumenge que has de sortir de la botiga
i anar a posar 600 o 700 llibres a Can Ginesà,
i clar, tan durs, això, 700 llibres, no?
I 700 llibres pesen, i sobretot ocupem molt estai.
Doncs, bueno, clar, tot això, després torna'ls,
evidentment tens els dies força aquests de tota la setmana anterior a Sant Jordi,
el de la parada Sant Jordi mateix,
i ara és això que tu dius,
ens queda una setmana més de feina molt forta,
que això també vindrà molt bé aquests festius de l'Ude, no?,
que a partir de dissabte, a veure si a la tarda ens hi podem concentrar bé,
i sobretot diumenge,
de tot el que ha sobrat a tornar-ho a les de jorrels,
a les distribuïdores, vaja.
Clar, tu demanes molts llibres pensant,
bueno, ja sé que ja no els vendré tots,
però és que n'he de tenir molts,
i així tot hi ha llibres que se t'agoten,
i altres que, bueno, tu pensaves que funcionarien,
però tu els intentes recomanar el que sigui,
la gent no els veu clars,
i, bo, tant s'obren deu,
no puc quedar de llibres,
doncs, bo, el negoci llibreter permet això, els retorns.
El que més temen les editorials,
que són l'abril és fantàstic,
però el maig venen les devolucions,
és la paraula més temuda dels editors.
Ui, ui, no sabem si hi ha anat a Sant Jordi,
ho sabrem a finals de maig,
quan tornin totes les devolucions.
Clar, evidentment.
Doncs, Arnau, moltes gràcies per explicar-nos
com us va anar aquest Sant Jordi, aquest llibreter.
No hi ha, ara, vosaltres s'ho a trucar.
I ens...
Això, eh, que ens envien fotos.
Fotos, sí, fotos del carrer Bonavista.
Molt bé, doncs,
si algú ens escolta i les vol enviar,
que les enviï a aquest llibreter.
Gràcies i parlem...
O a la ràdio, també.
O a la ràdio.
Doncs parlem dijous.
Així mateix.
Adéu.
Vinga, merci, una abraçada.
Hem parlat amb l'Arnau, cònsul de Calle i Breté,
per fer balanç d'aquest Sant Jordi,
i ja tenim amb nosaltres de nou el Pep Quintana.
Hola, Pep.
Hola, bon dia.
I a la Carla Bermejo.
Hola, Carla.
Hola, bon dia.
Per triar quina serà la frase de la setmana.
Exacte.
Aquesta frase que pengem a la cartellera de la Ràdio.
Sí, senyor.
Molt bé.
Doncs a veure, quines propostes tenim?
Aviam.
Una mica, al tanto.
Vull dir, perquè una de les primeres potser és una mica llarga,
però té el seu sentit, si no, no l'hauria portat.
I el néixer i el morir són els moments en què sentim la màxima indefensió.
Entre ells hi ha un procés per aprendre a morir i per aprendre a viure.
Entre una punta i l'altra, el naixement.
Són els més difícils del naixement.
clar, és un moment molt difícil de la mort, també.
I entre ells tenim la possibilitat d'aprendre a morir i aprendre a viure.
Molt bé.
Està bé.
Disculpeu.
Un altre que diu.
Som fets de la mateixa troca que els somnis.
I la nostra curta vida es tanca amb un somni.
Anem una mica d'extrems, avui, eh?
Sí, sí.
Som fets de la mateixa troca que els somnis.
I la nostra curta vida es tanca amb un somni.
Això és de William Shakespeare.
Per exemple, el d'abans no he dit aquí, era Jacques Derrida, filosa francès.
I la darrera diu, l'amistat que vivim deriva de l'amor que donem.
Això també és molt cert.
Com més donem, més rebem.
Més riurem.
Ah, no.
No.
Això no és el nostre.
Quants més serem?
Això és de l'Isabel Allende, la scriptura xilena.
L'amistat que vivim deriva de l'amor que donem.
O sigui, aquí hi ha aquestes tres.
Molt bé.
Per triar.
Doncs la Carla es mulla la primera.
Avui m'he de mullar la primera, també, perquè estic indesís avui.
Com que primer.
Jo ja sé quina trio.
Poso aquí el...
Va, vinga, doncs tria tu avui.
Tinc aquí el número 1, aquí darrere.
El número 1.
Està bé.
Amb els dits.
Ja.
Què, no et vols mullar el primer, Sergi?
Sí, jo trio el número 1.
El néixer i no morir són els moments en què sentim la màxima indefensió.
Entre ells hi ha un procés per aprendre a morir i per aprendre a viure.
Aquesta és la que trio el Sergi.
La frase de...
Aquesta frase és de...
Jacques.
De Jacques Derrida, filosa francès.
Vinga, va, doncs jo també em decanto per aquesta.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Veus, és que això és el que no m'agrada de les votacions.
No, perquè...
Sempre ens acabem decantant una mica pel...
Per què?
No, no, però...
Hauria de ser una votació secreta i aleshores obrir els papers.
Ah, bueno, el posarem al número un altre dia i ja...
Quin número surt entre els tres?
No, però està bé, la primera també m'agrada.
T'agrada?
Sí.
I si no, quina triaries de segona com a segona?
No, és que les dues altres també m'agraden.
Per això no m'acabava de decidir.
Clar, és un problema.
Doncs vinga, va, som-hi.
Doncs la primera.
La primera, la llarga.
Ja està.
No se'n parli més.
S'ha acabat aquí.
Doncs moltes gràcies, Carla.
Perfecte.
Gràcies per la teva col·laboració, com cada setmana, una col·laboració setmanal.
Encantada, que vagi bé.
Ah, gràcies.
Adéu, Carles.
Adéu, Carles.
Passi bé.
Molt bé.
Doncs ara ja ens hem quedat tu i jo.
Sí, mira, se'ns deixa la Carles i hem de seguir nosaltres, clar.
Doncs avui tenim vuit minutets.
Vuit minutets per parlar d'història.
Molt bé.
No, aviat els acabarem.
Resulta que sabeu que vàrem, doncs, explicar totes les miscel·lànies, les 21 miscel·lànies que han sortit.
Cada setmana comentàvem una.
Agudes i per haver.
Agudes i sí, i el que farem potser algun dia serà extreure algun dels articles que considerem més interessants,
però per fotir-hi una mica més.
Sí.
I també perquè vàrem fer una revisió molt lleugera.
Saps que l'altre dia fullejant una miscel·lània et vaig veure en una fotografia?
A mi?
Sí.
En una miscel·lània?
Sí.
Ai, caram.
Es pot saber més o menys...
En una fotografia sobre l'escoltisme.
Ah, sí.
De l'agrupament Escolta.
Això sí.
Sí, sorties força jove, amb un grup de joves a la muntanya, i vaig detectar que els pantalons es posaven molt amunt en aquella època.
Segur.
Sí, pràcticament a la sala de les costelles.
Tu has vist els del Barça, amb aquelles calcetes que portaven?
Sí.
Doncs més o menys així, d'aquesta guissa anava el Pep en aquesta fotografia.
És molt probable, perquè tots són modes i moments, oi?
Sí.
Doncs comentàvem això, que havíem acabat pràcticament, diguéssim, una repassada global i general i ràpida de les miscel·lànies,
i que hi havia més publicacions en Justenques, també interessants, sobre històries, sobre la manera que es va conformar el nostre poble i tot plegat,
i he trobat també uns llibres que estan molt bé, editats per l'Ajuntament i pel Patronat Municipal de Cultura, Esports i Joventut del seu moment,
que són quaderns d'estudis en Justenques.
Gràcies perquè ara hi ha el Centre d'Estudis en Justenques, però quan parlo d'aquests llibres, eren quaderns d'estudis en Justenques,
i van sortir, que jo tingui tres, tres que parlen, per exemple, els d'Ufort, senyors del Baix Llobregat,
i uns altres, itinerari d'arquitectura de Sant Just d'Esvern, recorregut urbà i de masies de muntanya,
i el tercer, el bullidor, jaciment medieval, que es van trobar una ceràmica, etcètera.
O sigui, perdó, aquests tres llibres, edits, com deia, per l'Ajuntament i el Patronat Municipal de Cultura,
doncs també formen part del coneixement de la nostra història més antiga, segurament,
perquè aquests llibres tracten pràcticament la prehistòria nostra d'aquí a Sant Just,
o una cosa bastant, en part del recorregut urbà i de masies de muntanya.
I el que comentàvem quan vàrem, la setmana passada...
L'altre dia, sí, vam passar parlant d'aquest llibre de fotografies...
Sí, un patrimoni que es fa mirar.
Això.
Que la seva presentació, inclús com a llibre, és molt original, i està molt bé.
Però el que a mi m'ha sorprès, després, quan l'he anat repassant,
com parla del patrimoni arquitectònic de Sant Just, precisament tot ell està això,
doncs és les classificacions arquitectòniques que es poden arribar a fer.
Per exemple, primeres construccions dels segles XVIII i XIX,
masies, edificis modernistes, neoàrab, que també tenim edificis neoàrabes,
successió vianesa, edificis historicistes, edificis de transició inousantistes,
edificis neopopulistes, arquitectura moderna, funcionalisme,
arquitectura postmoderna, arquitectura tardomoderna...
No, escolta, no ens estem de res.
Sembla mentida quan camines per Sant Just, no sembla res i tot això.
No, no, no.
Ningú ho diria.
Arquitectura tardomoderna, high-tech.
Edifici industrial de l'any 1924 amb incorporació tardomoderna, high-tech.
Neuhistoricisme amb ampliació tardomoderna.
Jo quedo com si la llengua travada per dir tot això.
Edificis acollits al programa municipal de rehabilitació de façanes.
Això ja va ser una cosa molt concreta d'uns anys
que l'Ajuntament ajudava a la rehabilitació de façanes.
D'aquesta manera també es dignificava més la població,
perquè les cases més atrotinades podíem tenir un altre aspecte.
Sí.
Però només...
Ara crec que hi haurà un altre programa de rehabilitació de vivendes.
Ah, doncs estaria bé.
perquè Sant Just, tu diries que té un patrimoni, diríem, unes vivendes antigues?
Home, hi ha algunes que sí.
Hi ha el Raval, el Serral, les casetes del carrer Freixes i algun altre punt que segur que també.
Però vull dir que potser ja podríem parlar així d'algunes casetes del camp de futbol,
dels teus per allà baix en aquell sector.
Bé, no sé, no sé què és el que... quines es poden acollir, no sé, hauríem de veure-ho.
Bé, això ja seran les bases, però vaja.
Sí, però que es puguin acollir, doncs per la seva situació que estigui, doncs, de malmesa
o que convengui una restauració o una rehabilitació, evidentment, no?
Doncs ens queden un parell de minuts, no?
Si vols destacar alguna cosa més d'aquests edificis.
No, no, no. Vull dir, no.
Del llibre aquest, d'un patrimoni que es fa mirar,
doncs m'agradaria estirar-li una miqueta el contingut un altre dia,
a partir d'ara, en dos minuts, no.
Però vull dir, quan hem llegit tot això del tardo modernisme i tot aquest...
Veure, realment, a quins edificis es refereix.
i parlaríem una mica, doncs, mira, això està considerat d'aquesta...
Sí, perquè ho puguem apreciar també quan sortim al carrer, no?
Evidentment, per dir, ah, mira, doncs aquesta casa és noucentista o és modernista
o és, no sé, tardo no sé què.
Evidentment, sí.
Perquè si no és difícil que una persona sense coneixements pugui saber, no?
Vaja, jo, quan he mirat aquesta relació exhaustiva d'aquí,
he quedat parat i llavors me la vull mirar també amb deteniment
per veure, doncs, què es considera...
I de passada aprendrem moltes coses.
Sí, sí, exacte.
Però, doncs, aquest edifici és no sé què, perquè ara posar-li un nom d'aquest...
Tardo modernista.
Successió vianesa.
Hitec.
Edificis historicistes, això encara.
Transició, nouscentistes, neopopulistes, eh, fantàstic, no?
Sí.
I funcionalisme, postmoderna, tardo-moderna.
Neopopulistes, que són els de Ciutadans.
No sé, haurem de mirar-ho perquè, mira, per exemple, una casa molt cèntrica és a Can Gasulla,
que és una casa que hi ha davant d'operador mateix, i aquesta és neopopulista.
Per exemple?
Per exemple.
Mira, a partir del proper programa podem...
En parlem, ens ho mirem, l'anem repassant, i tant que sí.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Pep Quintana.
A la setmana entrant no ens veurem perquè és festa.
És festa, és veritat.
L'altra setmana.
És la maig, el dia 8 de maig ens emplacem aquí de nou a la ràdio.
Molt bé.
Adéu, que vagi bé.
Bon dia.
Doncs fins aquí el Just a la Fusta.
Ara escoltarem la remissió dels Sant Justenques d'ahir amb la Teresa Ferró.
Al programa d'avui recordem que hem repassat les notícies del dia, les notícies de Sant Just.
També hem fet un cop d'ull a la premsa del dia,
i hem sabut la previsió del temps per als propers dies amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora hem entrevistat la Dèlia Risques,
directora de l'Escola Bressol Municipal Marrex,
i hem fet tertúlia amb el Jaume Campreciós, el Jordi Ferrás i amb el Pep Quintana.
Ara, a la tercera hora, hem entrevistat la Rau Cònsol de Calle Ibreter
per saber com els va anar Sant Jordi,
i hem acabat amb la secció d'història del Pep Quintana.
Ara passem a Sant Justenques, reemissió del programa d'ahir.
Adeu i fins davant!
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just amb Sergi Pont
Avui quart programa de Sant Justenques
i avui el dediquem a la Teresa Ferró.
Hola Teresa, què tal?
Hola!
La Teresa Ferró, una persona vinculada a Sant Just, evidentment,
que ha viscut a Gualdem durant molts anys,
però que va néixer a Horta, oi?
Sí, sí, vaig néixer a Horta, i vaig estar fins a l'any 75,
o sigui, del 47 al 75.
És a dir, allà hi vas passar els anys d'infantesa, de joventut.
Sí, de joventut, anava d'excursió amb la gent d'allà,
llavors vaig començar a treballar a Horta, fins i tot,
però l'empresa llavors se'n va anar fora,
i llavors vaig començar a conèixer més gent de fora,
i, bé, fins que un dia vaig anar a París i vaig conèixer el Lluís,
i el Lluís, que era dissenyador, va conèixer el Gualdem,
bé, vam sentir parlar del projecte del Gualdem,
i ens va entusiasmar i vam venir a parar aquí.
O sigui, el teu home...
Sí.
El teu home és d'aquí?
No, no, ell era de Sants, però ens vam conèixer a París, els dos.
Jo era d'Horta i ell de Sants, i llavors...
Podia dir que és curiós que una persona d'Horta i una de Sants
es coneguessin a París.
Sí.
Com va anar aquesta història?
Doncs estàvem en un restaurant,
i estàvem...
Jo vaig anar amb la Núria Ribó, que és periodista,
i estàvem allà dinant,
i llavors al costat hi havia una taula que hi havia quatre nois,
allò que, bueno, érem jovenets, eh?
Sí.
I allò que et mira...
Sí, que et mira, et pots un cigarro, no sé què, no sé què...
Que ara, aleshores, es podia fumar en els restaurants,
i a partir d'allà, doncs, ja va anar tot rodat
i ja vam començar a sortir amb aquesta gent,
amb aquests nois, quan vam tornar a Barcelona,
i, bueno, jo vaig començar a sortir amb el Lluís.
Hem fet un petit salt en el temps ja,
a l'època que vas conèixer el teu marit,
però de l'època que vas viure a Horta,
què en recordes?
Va sonar a la bona època?
Sí, perquè, bueno, ara Horta, doncs, bueno,
torna a ressorgir una mica, no?
Perquè la meva família encara hi viu, en allà,
la meva germana, els meus nebots,
viuen en allà, o sigui, s'han quedat en allà.
I torna a agafar una mica...
Però abans era molt poble, era molt poble.
Vull dir, la meva àvia, els meus avis vivien en una casa d'aquesta...
No era una masia, però érem jardí,
i anaves per carrers que no estaven ni asfaltats...
És a dir, que no ens imaginem...
No ens hem d'imaginar viure a Barcelona, no?
No, no, no, res a veure.
No, no té res a veure, no té res a veure.
Era com un petit poble.
Nosaltres, quan anàvem a Barcelona,
dèiem que anàvem a Barcelona, és això,
és que hi era Barcelona, Horta, no?
Però no ens sentíem part de la ciutat, diguéssim, no?
En aquesta època és quan vas estudiar comerç?
Sí, vaig estudiar comerç, jo anava a les monges,
vaig estudiar comerç, i llavors, quan vaig acabar,
vaig entrar a treballar en una empresa de secretària.
Els teus primers passos professionals van ser, sona?
Sí, sí.
Com a secretària.
Sí.
I després, és quan vas venir a viure a Sant Just,
amb el teu marit, que havies conegut a París,
i va venir a viure a Sant Just abans de casar-vos.
Abans de casar-nos.
Que això no era una cosa gaire habitual.
Bé, no era habitual, però sí que ho era una mica.
Sí.
Hi havia molta gent que...
O potser no era el més autodocs.
No era el més corrent.
No era el més corrent, sí.
Bé, al final ens vam acabar casant,
perquè la família, bé, no ho vèiem gaire bé,
i nosaltres al final vam dir, bé, doncs va, casem-se.
Però ens vam casar per l'ús civil.
Que llavors això sí que era una cosa fora de mida,
perquè et tenies d'esborrar de la eglésia,
tenies d'anar a la teva parròquia.
Jo, per exemple, que el rector de la parròquia el coneixia
perquè havia anat d'excursió amb ell,
perquè anava a les monges, no?
I li vaig tenir, mira, em tinc d'esborrar?
Bé, em va allà fer un sermó que no vegis.
I després tenies que anar al jutjat
i tenies que portar uns testimonis
conforme que no practicaves la religió.
Bé, unes coses al·lucinants.
Us vau casar aquí a Sant Just?
No.
Ens vam casar al jutjat de Barcelona.
Vau venir a viure a Sant Just, com dèiem abans,
i no vau anar a viure a un lloc qualsevol.
Vau anar a viure al Walden, concretament.
Al Walden, sí, sí.
Si el Walden hagués estat a un altre lloc,
hauria anat a un altre lloc, no?
És possible que sí,
perquè el que ens interessava del Walden
era el projecte, no?
El projecte vivencial, no?
Del Walden.
I llavors, a la primera època,
hi va anar molta gent de professions liberals, no?
I estava molt bé.
Estava molt bé.
Era molt interessant.
Hi havia poca gent,
no com ara que ja està ple el Walden,
llavors hi havia poca gent,
i, bueno, van ser uns anys que van ser molt macos, molt macos.
A Lluís i tu éreu waldenites convençuts.
Sí, sí, sí.
Perquè el Walden, al principi,
no és que fos massa ben acceptat aquí en el poble, eh?
Érem una gent a part, eh?
Sí.
No formàvem part del nucli-nucli.
Ara potser ja no passa això, no?
Però al principi érem a part.
Quina és la part que més us va treure del projecte del Walden?
Què és el que us va treure?
Doncs aquesta part de llibertat, no?
D'estar en un espai que tu et podies fer a la teva mida,
que tota la gent que hi havia allà, doncs, era una mica com tu,
tenia més o menys el teu mateix pensament,
i, bueno, tot això ens va treure molts, sí.
Em comentaves abans, fora de mi,
crec que hi vivien moltes persones al Walden,
en la primera època de professions liberals.
Sí.
Gent, diríem, intel·lectual, entre cometes, no?
Sí, molts arquitectes, molts músics, molts poetes.
El Margarit hi vivia al principi, també, allà.
Vull dir que hi havia molta gent de dissenyadors, bueno.
Un dels projectes dels primers anys del Walden també va ser la revista Set.
Set al Walden.
Set al Walden.
Set al Walden.
Aquesta revista es va fer arrel que uns quants vam crear
com un espai de cultura, no?
Érem la comissió de cultura d'allà, no?
I un dels espais que hi havia, que hi havia baix en el pàrquing,
el vam adequar i passaven pel·lícules, fèiem exposicions
i, bueno, fèiem coses culturals allà, no?
Llavors es va crear aquesta revista, que era Set al Walden,
que la vam fer entre el Pepe Baltanàs i el meu marit,
i que només se'n va fer un número.
O sigui, després no va tenir continuació.
Va tenir continuació quan, als 25 anys, la vam tornar a editar.
Però també va ser un número i prou.
La Teresa no només era una Waldenita convençuda,
sinó que, a més a més, vas formar part de la Junta.
Sí.
Pot semblar un tràmit per una escala de veïns,
formar part de la presidència,
però en el cas del Walden no té res a veure.
No, ni ara, eh?
Vull dir, no té res a veure perquè, bueno,
ara són mil persones, vull dir, que hi ha molta gent...
Pràcticament és més com una associació de veïns
que una escala, no?
És molta feina, és molta feina, eh?
És molta feina.
Nosaltres vam ser la Junta que va anar després
de tots els que van portar la recuperació del Walden,
perquè el Walden va tenir molts problemes.
O sigui, li queien les rajoles, va estar molt temps amb xarxes,
després es va decidir, bueno,
amb un conveni amb l'Ajuntament es va poder arreglar,
ens van treure totes les rajoles, eh?
Que vam estar tapats no sé quant de temps
i es va pintar com està ara, no?
I l'Ajuntament aquella va tenir una de feina
que no té digu nada.
Però, clar, arriba un moment que la gent es crema, no?
Llavors, la vam agafar nosaltres
i vam estar durant cinc anys.
Érem l'Isabel Ortuño,
l'Albert Janer,
el Carmelo Palomo i jo.
L'Isabel era la presidenta i jo la secretària
i els altres dos els vocals.
Per tant, una feina titànica, diríem,
de conduir al Walden.
Sí.
D'alguna manera, m'has dit que feia reunions
que acabaven a les tantes.
A les 4 de la matinada.
Era una cosa que no es podia aguantar.
I el que vam fer nosaltres
va ser com un...
com unes directrius
per veure quan la gent, per exemple,
s'obria finestres
o feia alguna obra en el Walden,
doncs que tothom seguís els mateixos...
Patrons.
Criteris, no?
O patrons, sí.
No sé si al final es va fer, eh?
I per escrit i tal.
No sé si...
Si s'ha complert o no.
Si s'ha complert,
però, bueno, és que al principi
tothom obria finestres allà
on li donava la gana,
el feia del color que li donava la gana
i nosaltres vam fer això
amb l'assessorament de...
Per exemple, de l'Anna Bofill
que havia intervingut en la creació del Walden
i de la Laura Baringo
també va intervenir gent ja especialitzada, no?
Després, a tot això,
la Teresa i el Lluís van tenir dues filles.
Més o menys a quina època van néixer?
A la Maria, que és la gran,
van néixer el 78 i l'Eulàlia el 80.
Per tant, finals dels 70, principis dels 80.
Sí.
Dues filles que les dues s'han acabat dedicant
al món de l'art, d'alguna manera, no?
Bueno, una és mestra de música
i l'Eulàlia és ballarina, sí.
L'Eulàlia va estar nominada a un Òscar.
Sí.
I que m'has dit que molta gent
et parava pel carrer i et deien
que eres la mare de l'Òscar, no?
Sí, era la mare de l'Òscar, sí.
Tothom han dit
que tu ets la mare de la teva filla,
oi, està nominada?
Sí, sí.
Bueno, que al final no se'l va endur,
però, bueno,
s'han endut molts premis aquest curt, eh?
Vull dir, és un curt que està molt bé.
No sé si l'has dit.
Sí, sí, sí.
Està molt bé.
Per tant, només el fet
que l'anominiessin per un Òscar,
evidentment, la va posar l'aparador.
Sí, sí, sí.
A més, van ser els primers
que van guanyar el Premi a Cants.
Vull dir que això ja va ser molt important.
Molt important.
I després van guanyar el Goya i el Gaudí.
Doncs la Teresa, com dèiem,
a finals dels 70,
a principi de la dècada dels 80,
va ser mare,
va tenir dues filles
i a tot això també es va dedicar
a l'empa de l'Escola Montseny
a coordinar les activitats.
Aquesta va ser una de les teves feines,
coordinar les activitats de l'Escola Montseny.
Les extraescolars, sí.
Les activitats extraescolars, sí.
Perquè quan va entrar la meva filla,
la Maria, que és la gran,
l'Escola Montseny venia
de l'Escola Ateneu,
que era una escola molt solera
aquí en el poble, no?
I era el primer any.
O sigui, ella la va estrenar, diguéssim, no?
Llavors, els pares,
ens vam implicar molt
en tot aquest projecte.
i, bueno, jo em vaig començar a posar
a la comissió d'activitats diverses
i llavors vam veure que hi tenia d'haver
algú que hi dediqués hores, diguéssim, no?
Que estigués allà.
Que fos un treball, direm, professional.
Sí, sí.
I llavors, com que jo de tots de la comissió
era l'única que en aquell moment no treballava,
doncs m'hi vaig posar jo.
Bueno, vaig estar 37 anys.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Sí.
També vas fer una de les activitats,
que és la de labors.
Sí, que és la de labors
i després feia biblioteca, perquè...
Que vas estudiar biblioteconomia, també.
Sí, i com que vaig estudiar això,
doncs portava el que era la biblioteca escolar
i feia l'hora del conte als nens petits,
organitzava la biblioteca,
catalogava els llibres que arribaven nous
i després feia biblioteca amb els grans.
Sí.
Que, per cert, això no ho hem comentat.
Vas estudiar biblioteconomia ja de gran, diríem.
Sí, amb dos filles, sí, sí.
Va ser complicat?
Bueno, no.
No.
Bueno, els meus pares em van ajudar una mica,
anaven a recollir vegades a les nenes i així,
però no, no va ser complicat.
Bueno, i tens de dedicar moltes hores.
No podia sortir massa,
tenia que fer feines i coses d'aquestes,
però bueno, hi ha molta gent que estudia de gran
i que s'ho manega bé.
Si ho vas poder tirar endavant sense majors dificultats.
No vaig repetir curs.
Dèiem també que feies activitat de labors
que era de cosir.
Sí, era de cosir o de fer ninos,
de feltra, coses d'aquestes,
o feien agafadors.
O sigui, jo el que vaig decidir
era que havien de fer coses
que després els hi servís.
No fer coses que després no serveixen per res,
com jo quan era petita,
que també feia labors a l'escola,
però feia drapets
que després posaves en un àlbum i no servien.
No, nosaltres fèiem coses agafadors de la cuina,
coses d'aquestes,
coses que servien, no?,
per penjar testos,
fèiem macramé,
fèiem coses...
I el que és bo
és que s'hi apuntaven nens també.
Nens i nenes, tot.
Nens i nenes, sí.
Al principi, quan érem petits,
era com obligatori passar per allà,
però després de grans ho triaven
i ho triaven nens.
I eren bons, eh?
Eren molt bons, sí.
Sí, una mica aquest mite
o aquesta creença
que això de cosir és per a les nenes
és fals.
És fals.
Com tots els mites aquests
que hi ha de les nenes i els nens.
Són falsos tots.
I també comentaves abans
que volies que les coses
que aprenien els nens i les nenes
a l'avors fossin útils.
Sí.
I ho vas aconseguir
perquè hi ha gent que
al cap dels anys t'ha dit...
Ah, sí, sí, sí, sí.
O em trobo mares i em diuen
Teresa, encara tinc aquells agafadors
que em va fer el meu fill a l'escola
i encara els utilitzo.
Sí.
I això que fa anys, eh?
i sí, o nens que em diuen
Ai, Teresa, mira, vull fer un regal
i m'agradaria fer
perquè feia un clauer també
m'agradaria fer un clauer
Què et sembla, jo?
Molt bé, molt bé.
I això em fa il·lusió, no?
Que...
Suposo que és un reconeixement
a la feina feta, no?
Sí, sí, sí.
Que la gent després et digui
Ai, encara me'n recordo
del que em vas ensenyar
quan anava a l'escola.
O a vegades em trobo...
L'altre dia em vaig trobar
amb una nena
Bé, encara anava amb el seu fill
ja no és una nena, no?
I me la vaig trobar a la biblioteca
d'aquí, de Sant Just
I anava amb el seu fill
i li diu
Mira, aquesta
és la que em feia
mi biblioteca a l'escola
I vaig pensar
Bueno, molt bé
Sí, se n'acorda
Sí, em fa il·lusió
aquestes coses em fan il·lusió
A Montsenti vas estar molts anys?
33
A 37, no 33
I els últims 5 anys
de la teva carrera professional
van ser a l'escola Montserrat
ja a l'edifici 9
A l'edifici 9
Com a secretària de l'AMPA
De l'AMPA, sí
Què recordes d'aquests anys?
Bé, d'aquests anys recents
De la Montserrat
Sí
A mi em va agradar molt
perquè a més era una escola
que al principi aquí en el poble
havia sigut una mica
la neguet lleig de les escoles
Era, bueno, el Montserrat
I quan hi vaig anar
vaig quedar entusiasmada
Em va agradar molt
O sigui, hi havia un equip
amb unes ganes de treballar
i tenien uns projectes supermacos
Em va entusiasmar
No sé, em va sorprendre
I vaig ser molt feliç
I vaig ser molt feliç, la veritat
als 5 últims anys
que hi vaig treballar
I vaig treballar
fins al 70
Ai no, fins al 67
Perdona
Vaig treballar dos anys més
de la jubilació
perquè és que hi estava molt bé
M'agradava molt
Molt
Va ser una bona manera
de jubilar-te
De acabar, sí
Va ser una bona manera
A tot això
hem passat per al tema
que ara repassarem
També has col·laborat
en l'espai de Carme Malaret
Sí
L'espai d'art
Què hi has fet amb la Carme Malaret?
Bueno, en l'espai d'art
de lliure creació
de la Carme Malaret
jo estic en el petit comitè
que som els que decidim
més o menys
quins projectes es presenten
o es fan durant l'any
i a més a més
soc la comptable
per dir-ho d'alguna manera
I llavors
aquest espai té uns projectes
molt macos
com per exemple
el projecte Custòdia
el projecte Custòdia
és un projecte
que recorda una mica
el de les capelletes
de quan jo era petita
que es portaven
les capelletes
de les Verges
i es passaven
d'una casa a l'altra
doncs aquí ho fem
amb obres d'art
agafem 11 artistes
de la especialitat
que sigui
i llavors
hi ha 11 custodis
i llavors
cada mes
aquest custodi
té una obra
d'aquests 11 artistes
que el mes següent
li passa
en un altre custodi
i van fent
la rotació
i això
està molt bé
perquè
tens una obra
a casa
d'un artista
una obra
que conviu
amb tu
durant un mes
i pots tenir
11 obres
d'un artista
i és molt interessant
molt interessant
a més
aquesta gent
aquests artistes
normalment
fan alguna conferència
o presenten
o fan
el que diem
exposicions express
que
durant un cap de setmana
es posen part
de la seva obra
i llavors
primer fan una xerrada
i l'expliquen una mica
també es fan xerrades
culturals
i científiques
i es fa
el projecte
aparador
que és
que els vidres
de l'espai
doncs
intervé
un artista
llavors
això també
ho explica
i
després
cada dos anys
més o menys
fem un projecte
que
hi pot col·laborar
tothom
que vulgui
per exemple
l'últim
que vam
que vam fer
va ser
una cadira
una idea
perquè la imatge
de l'espai
és una cadira
i llavors
ens hi van col·laborar
90 persones
vull dir
del poble
de fora del poble
i tothom
va presentar
una cadira
amb
com volgués
amb fotografia
amb escultura
i d'això
hem fet un llibre
tinc entès
que també has fet
alguna cosa
d'escultura
bé
sí
sóc
un alumne
del Gaudí
em crea en art
i faig escultura
els teus pinitos
exacte
amb alabastre
i en fan
sí
amb la Carme Malaret
i amb la Janira Romero
sí
per tant també és
una vessant artística
que t'agrada
explotar
sí
sí
m'agrada
i disfruto molt
sí
i un altre
bé
el llibre que m'has comentat
és un projecte
que teniu ara
que us ha proposat
l'Ajuntament
no
això és del món il·lustrat
això és del món il·lustrat
sí
que el món il·lustrat
és un projecte
que va durar tres anys
sí
amb cinc serrades
cada any
cada any
sí
i en què
vau voler posar en valor
persones vinculades
a Sant Just
que d'alguna manera
han transcendit
les fronteres
sí
o sigui
volien posar
de relleu
tots els veïns
perquè els coneguessin
diguéssim
els altres
no
que d'alguna manera
doncs tenien
una
professió
més o menys
lligada a l'art
i que
bueno
eren
importants
dintre la seva
especialitat
no
i llavors
vam fer
cinc xerrades
cada any
durant tres anys
i llavors
això
estava organitzat
de manera que
la persona
que tu
triaves
o sigui
nosaltres vam escollir
les persones
moltes vegades
algunes no han pogut venir
doncs
ell
ho volia
si volia
ho feia
amb un presentador
si volia
ho feia
amb un altre tertulià
que llavors
eren dos
o si volia
doncs feia una conferència
com per exemple
va fer el Jaume Plensa
que va ser l'últim
va fer una
una conferència
hi havia gent
que feia
doncs
un teta-teta
amb una altra persona
com per exemple
la Clara Segura
que és actriu
i l'Axel Pí
que és músic
no?
doncs ells van fer
una xerrada
entre ells dos
o la Clara
Peia
i l'Alia Iguader
que també van fer
una xerrada
entre ells dos
no?
o altres
com el Margarit
que va
que la va presentar
la Pilar Sant Pau
o bueno
altres persones
t'han de tocar
presentar-ne alguns
oi?
no
presentar no
jo els presentava
ai no
no
perquè
ho hagués passat fatal
no
jo presentava
l'acte
diguéssim
no?
quatre paraules
i prou
i què
quina valoració
fas d'aquest projecte
ara que ja
ha passat un temps?
aviam
jo penso que ha sigut
un projecte
molt interessant
i que ha agradat
molt a la gent
eh?
perquè
encara ens trobem a gent
perquè això ho vam
organitzar
la Lola Castany
i jo
i encara
trobem a gent
que ens diu
ai
heu parat
i no
no em feu més
i tal
i va passar
gent
molt important
eh?
molt important
ben començant
amb la Susana
hi ha de més gent
per exemple
la Susana Solano
és una
és una escultora
molt reconeguda
i ens va dir
a mi aquí al poble
ningú m'ha dit mai res
no?
heu sigut vosaltres
que m'heu donat
i en canvi
la trobes
a
a museus
importants
no?
a vegades
és difícil
valorar
el que tenim
i el món industrial
el que feia
era posar un valor
precisament
exacte
i a més
ho presentàvem
d'una manera
no
aviam
molt propera
no?
més com a veïns
que tenien
una professió
que era
molt
molt vistosa
en el món
no?
però
que
que
eren molt propers
no?
perquè després
els veïns
li podien preguntar
el que volguessin
no?
a la
a l'entrevistat
sí
i ara sí
el que comentàvem abans
l'Ajuntament
us ha proposat
fer un llibre
sobre aquestes converses
sí
o sigui
nosaltres
quan acabava la conversa
fèiem un
un recull
de la conversa
o sigui
ho gravaven
i llavors
ho transcrivíem
i es presentaven
al blog
de l'Arxiu Històric
i llavors
aquests reculls
és el que recollirà
el llibre
perdó
aquest és el projecte
que ara tenim
entre mans
sí
exacte
sí
doncs
moltes gràcies
Teresa
per haver vingut
per haver passat
per Sant Justenques
molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
i acabem
com sempre
amb una cançó
m'has dit que t'agrada
Antonia Font
sí
m'has dit
la cançó que vulguis
d'Antonia Font
que és un grup
que m'agrada
exacte
doncs mira
acabem
amb aquesta cançó
d'Antonia Font
que té un inici
una mica psicodèlic
però segurament
les persones
que ens escoltin
i que coneguin
Antonia Font
de seguida
la identificaran
doncs moltes gràcies
Teresa
per haver vingut
i molta sort
amb els nous projectes
gràcies a vosaltres
gràcies
i bon dia
gràcies

Deus un routing planetari
Ratxes de sol atreveixen blaus marins
Ses aldes tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses balanes
A 30.000 quilòmetres d'aquí
Ratxes de sol atreveixen blaus marins
Ses aldes tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses sirenes
Aproximadament per no existir
Batiscafo socialista
Redactant informe tràgic
Catadratic lluripuscas
Institut oceanogràfic
Batiscafo catiuscas
Fas un atles visionari
Ratxes de sol atreveixen blaus marins
Ses aldes tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses balanes
A 30.000 quilòmetres d'aquí
Ratxes de sol atreveixen blaus marins
Ses aldes tornen verdes
I brillen ses estrelles
Que ja s'ha fet de nit
I es planta on s'il·lumina
I tenten ses sirenes
Aproximadament per no existir
Aproximadament per no Red
Fins demà!
Les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies, edició migdia
Bon dia, és la una
Dilluns que ve comencen les preinscripcions a l'Escola Bressol Municipal Marrex
i amb aquest motiu, aquesta tarda, dos quarts de cinc
hi ha una jornada informativa al Centre Cívics Salvador Escriu
i de portes obertes a l'escola
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia
d'avui, 24 d'abril
Ahir, 23 d'abril, va ser la diada de Sant Jordi
i des de les llibreries del municipi fan una valoració molt positiva de la jornada
L'Arnau Colso, de Cal Llibreter, ha assegurat al Just a la Fusta
que pensaven que diumenge seria el dia fort, però que finalment ho va seguir
Des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
informen que els nivells de contaminació per partícules en suspensió
mantindran elevats les properes 24 hores a tot el territori català
I aquest dijous s'inaugura el nou aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret
titulat Les Manos en les Nubes a càrrec de 3 abats
Els materials amb els que treballa l'artista sempre són naturals
Bon dia, dilluns que ve comencen les preinscripcions a l'Escola Bressol Municipal Marrex
i amb aquest motiu aquesta tarda, dos quarts de cinc de la tarda
hi ha una jornada informativa al Centre Cívic Salvador Espriu
i de portes obertes a l'escola
En aquesta trobada s'explicarà el projecte de l'escola, l'organització, l'equip educatiu, el calendari i informació pràctica
A més, s'explicarà el procés d'inscripció i de matriculació
Sant Just Notícies
Enguany s'ofereixen un total de 57 places noves a l'Escola Bressol
7 places per nascuts el 2018, 30 places per nascuts el 2017 i 20 places per nascuts l'any 2016
A més, es reserva una plaça a cada grup per si s'inscriuen infants amb necessitats educatives especials
La directora de l'escola, Dèlia Risques, ha destacat aquest matí al Just a la Fusta
que el centre, a més d'ajudar a la conciliació familiar, també respon a un projecte educatiu
Quan tens les portes obertes, el primer que s'explica és que l'Escola Bressol és un servei educatiu
que venia pel desenvolupament integral de tots els infants que venen a l'escola
Sabem que l'Escola Bressol respon també a una necessitat de conciliació de les famílies
Però darrere és important que les famílies sàpiguen que aquí hi ha un projecte educatiu al darrere
amb intensitat educativa, vol dir que tot el que es fa a l'escola
està pensat per donar resposta a les necessitats d'aprenentatge dels nens i nenes que estan al centre