This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui divendres 23 de maig.
Un programa, comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia i parlarem en aquesta primera hora del temps amb el Carles Hernández i Rius. Per saber què ens espera el cap de setmana després de molts dies grisos, avui tenim un cel completament clar.
A les 11 i 10 continuarem amb la ronda d'entrevistes dels diferents representants polítics de càrrega a les eleccions europees d'aquest diumenge. De fet, acabarem ja amb aquesta ronda d'entrevistes. Avui parlarem amb el candidat Eduard Ribes del PSC. I a dos quarts de dotze tindrem el Posem-li-veu, la connexió que fem cada divendres amb els alumnes de l'Institut de Sant Just.
I a la tercera hora parlarem del concurs fotogràfic de les Cees, que ja ha obert la convocatòria per presentar-s'hi. En parlarem amb el Jordi Gironès, un dels seus organitzadors. També tindrem a la Roser Sort amb les notícies curioses i el Xavi Roldan, que ens parlarà de les estrenes de Cinema de la Setmana.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia i comencem amb les notícies.
I el que fem per tant és saludar a l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar primer de tot de les eleccions que són ja aquest diumenge. Sí, i a Sant Just 12.333 persones podran votar als 11 col·legis electorals que s'estableixen al municipi a les eleccions al Parlament d'aquest diumenge. Com dèiem, són 11 col·legis i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles.
Els altres col·legis electorals seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, també el Centre Cívic Salvador Espriu i el Joan Maragall, el Centre Pilot, Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí. A més ara, al Centre Cívic Salvador Espriu hi haurà únicament una mesa electoral quan fins ara n'hi havia dues.
Les eleccions del Parlament Europeu d'aquest diumenge serviran per escollir qui formarà la cambra, l'única institució europea escollida directament per la ciutadania, i per primera vegada la història de la Unió, qui serà el proper president de la comissió, que és l'òrgan executiu. Recordem que els col·legis electorals obriran el públic a partir de les 9 del matí, es tancaran a les 8 del vespre, per tant, aquest diumenge tenim una cita electoral aquí també a Sant Just per votar al Parlament Europeu.
Molt bé, doncs serà diumenge, dilluns, també en parlarem àmpliament de com ha anat tot plegat aquí al municipi.
Més coses, parlem de la Setmana de la Taneu. Avui és divendres, 23 de maig, i comença aquesta Setmana de la Taneu, no, Andrea? Sí, és un cap de setmana, de fet, molt intens. Són unes activitats que es concentren en només un cap de setmana. Hi haurà de tot, exposicions d'art, recitals poètics, concerts i l'homenatge als socis i sòcies més emblemàtics, els que es celebren 25 i 50 anys. Les activitats començaran avui, aquest vespre,
amb la inauguració d'una exposició d'Artaneu i un recital poètic organitzat a dos quarts de nou, a dos quarts de deu, crec, del vespre era... Si no, dos quarts de nou. De nou, de nou. Sí, sí, dos quarts de nou. Amb Marcel Riera faran un tas de vins acompanyat d'aquest recital poètic. D'altra banda, demà hi haurà un esmorzar al restaurant de l'Artaneu, una audició de música, concurs de dòmino i un torneig de ping-pong.
I la cluenta de la setmana de la Taneu diumenge començarà amb una ballada de sardanes, el dinar dels socis i sòcies i el concert d'All Green a la tarda, a partir de les 7 de la tarda. No està malament, per tant, una setmana intensa de la Taneu, que com dèiem comença avui amb molta varietat i s'acaba diumenge a la tarda.
I ens queda encara parlar d'una última qüestió. En clau esportiva, Andrea, no t'ofeguis. No passa res. És l'emoció de totes les activitats. Un atac de tos. Però és que aquest cap de setmana tenim dues cites esportives molt importants aquí a Sant Just. D'una banda, el derbi de futbol Sant Justenca aquest diumenge al camp de futbol. Els amateurs del futbol club Sant Just i l'Atlètic s'enfrontaran en un partit decisiu pel futbol club quan només queden dues jornades per finalitzar la lliga.
El Futbol Club s'han just arribat tercer al dèrbia, només un punt del segon, el levanten les planes, mentre que l'Atlètic és desè. Queden dues jornades perquè s'acabi aquesta lliga, que ara lidera el dinàmic Batlló amb 72 punts, que és virtualment campió. El segueix el levanten les planes amb 66 i després el Futbol Club amb 65 punts. Tant l'Atlètic com el Futbol Club venen de guanyar els seus respectius partits del cap de setmana, per tant...
Venen forts al derbi, un derbi que començarà a un quart d'una de diumenge al camp municipal de futbol i que el juguem a casa també el retransmetrà en directe des d'allà mateix, des del camp. Molt bé, doncs també estarem al cas de Tot plegat.
I ens queda parlar de l'hoquei, no? Per això, perquè no és l'únic club que s'hi juga molt aquest cap de setmana. És l'altra cita esportiva del cap de setmana i que ens hi aguquem tots i totes a la bona aigua aquest dissabte, demà, perquè l'hoquei Club Sant Jus fa una crida a l'afició perquè demà doni suport a l'equip per la permanència nacional catalana.
El club Sant Justenc que juga a sortir de la zona de descens amb el partit d'aquesta jornada, si guanya el Mataró s'escaparà de la zona perillosa, mancat d'un partit d'acabar la lliga. El partit es juga a Sant Just demà dissabte a dos quarts de sis de la tarda i per això reclamen el suport de l'afició en aquesta jornada tan important. L'últim partit es jugarà la setmana següent a la pista del bretlloc i si se'n surt, l'hoquei Club Sant Just haurà aconseguit el repte d'aquesta temporada que és mantenir la categoria nacional catalana.
Molt bé, doncs estarem també dilluns al cas, sobretot també del jugant a casa, que és qui ens informarà de què passa i de com ha anat aquest final de Lliga, no? Tot molt emocionant. Sí, sí, sí. Aniràs a algun dels partits, Andrea? Doncs no puc, però vaja, ja tenia plans per aquest cap de setmana, però bé, bastaré molt al cas del que passa, perquè és important tant que el que ja es mantingui a Nacional Catalana com que el futbol club Sant Just, per exemple, pugui ascendir de categoria. Exacte.
Doncs bé, en tot cas, és el que tenim aquest cap de Setmana Sant Just. Parlem ara de música i va, anem de concert també avui divendres, no? Sí, m'agrada. Concerts és bé. Sí? Bé o novetat, el que vulguis. No, no, en principi havia pensat anar... De concert? Anar de concert, va. Molt bé.
Tampoc no és de les setmanes. Crec que més concerts hi ha en cap de setmana. Recordem que la setmana que ve comença la primera era Sound. Ah, sí, ja? Per tant, suposo que... Bueno, és a finals de maig, Andrea, eh? Sí. És que mai més recordo si és el juny, si és el maig. És a finals de maig, principis de juny, però de fet, aquesta setmana que ve és l'últim, vull dir, 29, 30, 31, per tant...
i a quadra amb les seves dates habituals, que em sembla que hi havia qui patia per la pluja i aquestes coses. Bé, en tot cas, el que està clar és que molta calor no farà, però que en principi això tampoc no és una mala notícia. Doncs va, parlem d'un concert, per exemple, és que no m'acaba de convèncer, no ho... Bueno, mira, tenim aquest concert dels Amics de les Arts avui... No, aquest no...
Aquesta cançó m'agrada bastant, del nou disc. Si comenceu així el divendres ja crec que la trobo trista per aquesta hora, no? És com de la pèrdua de la joventut.
però bé, estem a les portes del cap de setmana per tant, potser no importa exacte, no? és igual, molt bé, m'agrada que t'has parit va, doncs sí, està bé, està bé la música és molt bé, està molt bé sí, actuen avui i demà, em sembla ara ho confirmem
Sant Cubat, no? Barcelona. Menys aquest divendres passen per Barcelona. Només avui. Entre 21 i 30 euros costen les entrades i presenten aquest ultim disc que es diu Només d'entrar ja sempre al Dinosaur, que és el quart d'estudi de la banda gravat a Studies Ground entre els mesos de gener i febrer del 2014.
Presentaran, evidentment, les noves cançons, però suposo que també hi haurà les anteriors o els seus clans clàssics. En tot cas, aquesta cançó està bé, està bé, m'agrada, el Ja no ens passa. Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui
I només tu podries ser. Tot això no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem. La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem. I clar, no ens passa, ningú no ens va avisar.
Va ser d'un dia per l'altre, quan t'ho va faltar. Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer passarell. Abans de caçar-los hem venut massa cops la pell i el mal que fa no el cura el té. Ja no ens passa mil dòlars que el primer que ens porti aquí davant algú capaç
Fins demà!
La vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortir de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem d'anar realment.
Que tot això se n'anava, que tot era amant.
Era el que venia just després.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant cinc minuts d'un quart d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat, a nivell general, avui ens ha sorprès mirar els diaris, buscàvem una mica, no sé, alguna cosa de les eleccions europees. Un tema comú. Sí, un tema comú, o sigui, exacte, en aquesta línia, no? Sí, sí. Però no hem trobat massa informació del tema, no? No. Almenys a nivell destacat a portada.
exacte i quan encara no estem en jornada de reflexió però vaja no però demà pensa que sortiran aquelles fotos que es fan cada any que cada diari tria un escenari bueno no sé si fan allò que surten com en un camp del Barça o fent no sé què no sé com ho faran però jo avui esperava realment no sé com una mena de recull o com anar a la campanya electoral o no sé alguna cosa vinculada amb les eleccions europees i no ens ha sorprès
Però, vaja, l'únic que sí que en parla, i després ho comentarem en clau fotogràfica, és Lara. Ens diu Front Pro Consulta i Divisió Anticrisi, però només ens ensenya la fotografia del debat, que va tenir lloc, que es va emetre ahir per TV3, sobre el 25M amb els diferents candidats.
Després ho comentarem, però parlem també d'altres qüestions que destacen els diaris. L'Ara, per exemple, el titular és Universitaris 1.264.747, en alfabets 106.217. És el nivell d'estudis que ha destacat l'Ara. Són unes xifres que vinculen el titular al nombre de llicenciats i diplomats que es dispara a Catalunya, on també creix la formació professional i el batxillerat.
I l'analfabetisme es concentra en els més grans de 65 anys i ha baixat del 2,3% a l'1,7 en 10 anys. És, de fet, la notícia més destacada al diari ara en portada. La Vanguardia ens parla d'immigració a Alemanya i ens diu que el país endureix el discurs sobre immigració. Merkel adverteix que no hi haurà ajuda social a qui només hi vagi a buscar feina i la migració espanyola puja un 17% per la demanda a Alemanya.
I per últim, el periòdico, sí que ens parlen una mica de política, però no gaire del 25M, per tant, destacarem un altre tema. I avui ens acosten a la vida de la Marina, la lluita de la Marina, per un ascensor a l'escola. És un dels temes de la jornada del diari, el periòdico. Diu, ensenyament negocia instal·lar l'elevador per a una nena de Badalona que va en cadira de rodes. És una qüestió a la que el periòdico destaca en portada i que també es fa ressò àmpliament a les pàgines interiors.
Molt bé, doncs és el que tenim avui a les portades dels diaris. Actualitzem ara la informació a través dels digitals. I ho fem parlant primer del 3-24, que parla encara d'aquest debat d'ahir. La consulta i les retallades enfronten els candidats en el debat.
I després també tenim encara en primer lloc que troben un home mort amb signes de violència, Sant Feliu de Boixalleu, això va ser ahir, encara està dalt de tot el 324. I que la població activa cau a nivells del 2008, el descens explica per una disminució de la població, l'augment de l'envelliment i la marxa d'estrangers i també ciutadans espanyols.
Lara.cat destaca que la burocràcia impedirà que més de 165.000 catalans a l'estranger votin el 25M. Les entitats catalanes a l'exterior denuncien que només podrà votar entre un 1% i un 2% dels catalans censats a altres països. La Generalitat, que no considera que el Ministeri garanteixi tots els canals de TV3, el govern contesta en un comunicat les declaracions de José Manuel Soria.
I a la Vanguardia, el més destacat, continua sent un tema que tenim al diari en paper, que és el govern de Mas, que ja té urna i papereta per la consulta de la 9N, aquesta urna de Cartró.
Sàndard Empurs, que eleva la qualificació creditícia d'Espanya, l'agència de rating deixa la nota del deute del regne d'Espanya, regne d'Espanya, llegim directament de l'avantguàrdia, en tres B's, des de la triple B amb perspectiva estable. O sigui, passa de triple B menys a triple B.
I atenció també perquè un muntanyeng filma la seva agònica caiguda en una guireta a l'Himalaia. L'acadèmic dels Estats Units, John Hall, es va trencar el braç, algunes costelles i va patir també condicions greus i tot això està gravat en vídeo. I publicat, bàsicament.
Passem a les imatges d'aquest matí, Andrea. Què tenim als diaris? Doncs, com comentàvem, el diari ara, la fotografia destacada són els sis candidats polítics que ahir es van veure les cares en el debat a TV3, a les eleccions europees. El titular a l'ara és Front Pro Consulta i Divisió Anticrisi. Amb el dret a decidir com a eix, el Front Pro Consulta, si o Esquerra Iniciativa, va fer pinya el debat de TV3 sobre el 25M, a l'hora que evidenciava la seva pluralitat interna en política econòmica.
És la imatge destacada del diari Ara. D'altra banda, a l'ara també veiem una imatge més petita de Xavier Borràs, que és discapacitat intel·lectual i reivindica el dret a vot. El fan una entrevista al diari Ara i diu que votar et fa sentir ciutadà i t'alimenta l'autoestima. Pel que fa a l'avantguàrdia, veiem els militars a Tailàndia. S'ha produït un cop militar a Tailàndia, ara en parlarem en clau internacional, i veiem uns militars. L'exèrcit assumeix el poder sense incidents.
També veiem aquesta urna que comentaves ara, que el govern ja ha triat l'urna per el 9 de novembre. D'altra banda, també veiem Ter Stegen a la seva presentació oficial ahir al Barça, una fotografia del príncep d'Històries amb la seva família. Sembla ser que ha dit que aquests 10 anys s'han fet curs, m'imagino els 10 anys de casat amb la Letícia. Home, esperem que sí.
diu que s'han fet curs, i el periòdico dues imatges. D'una banda, Jennifer López ens diu el periòdico Ole, Hola, Pitbull i Jennifer López posen música al Mundial. I, per últim, una terrassa al carrer de Torrijós del barri de Gràcia. Llegim més bars de Gràcia. El districte flexibilitzarà la norma als carrers menys saturats. Són les fotografies del dia avui en portada.
Molt bé, doncs d'aquí saltem a la informació internacional. Cap on anem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens n'anem cap a Tailàndia. La Vanguardia ens diu cop d'estat a les bones. L'exèrcit assumeix el poder després que el govern es nega a dimitir. L'exèrcit de Tailàndia va prendre el poder ahir en un cop d'estat després que fracassés la seva mediació per resoldre la crisi política i les protestes que bloquegen el país des de fa 100 mesos. Recordem també que fa dos dies que ja havien imposat la llei marcial.
L'alçament dels militars, diu La Vanguardia, afavoreix els interessos dels manifestants antigovernamentals que exigien la sortida del govern i la seva substitució per un Consell no electe i amb un líder neutre que reformi el sistema polític que consideren corrupte. Els tailandesos van viure ahir en directe per televisió al cop d'estat número 12 des del final de la monarquia absolutista l'any 32.
El general Chan Hocha, envoltat d'altres als comandaments militars, els va anunciar que l'exèrcit havia pres el poder, va argumentar que era necessari per fer tornar el país a la normalitat i va recordar que aquesta crisi política s'ha cobrat 28 morts i 700 ferits des del novembre.
I La Vanguardia també il·lustra a les pàgines internacionals. Veiem un grup de soldats anant cap a una concentració de manifestants pro-governamentals per dissoldre-la. És aquesta una de les notícies més destacades en portada La Vanguardia i també la llegim a diaris com al periòdico. Sí.
I ara seguim a Àsia i parlem ara de la Xina, perquè un nou atemptat dels separatistes uigurs ha deixat 31 morts a la província de Xinjiang, un mercat a la capital de la regió xinesa, últim objectiu dels secessionistes. La violència, segons la Vanguardia, es va tornar a apoderar ahir de la ciutat. Almenys 31 persones van morir
I 94 més van resultar ferides en un atac amb explosius en un mercat d'Urumqi, que és la capital de la convulsa regió autònoma uigur del nord-oest de la Xina. Es tracta del succés més mortífer dels darrers cinc anys i el president ja ha promès incrementar la seguretat i castigar severament els terroristes.
Toc abans de les 8 del matí, sembla ser que un dels moments més freqüentats de la jornada en aquest mercat, dos vehicles tot terreny van irrompre en un cèntric mercat a l'aire lliure, van atropellar la multitud i van llençar diversos explosius. I després, un d'aquests 4x4 va explotar, per tant, la majoria de les últimes eren gent gran que estaven freqüentant en aquell moment aquest mercat xinès. Per tant, notícia també trista avui en clau internacional a la Vanguardia.
Doncs és el que tenim avui a les notícies internacionals. Passem ara a fixar-nos en alguns titulars culturals d'aquest matí. I, per exemple, començant a veure una mala notícia, que és la mort del director de cinema català, Salomon Chang. Va morir a Palma la setmana passada, segons ha fet saber el cap d'una setmana l'agència de comunicació Grupo Rossi. Estava a Barcelona unit de 37 anys, que vivia a Palma des d'en Feia 3 i tenia actualment tres guions en marxa.
De fet, amb el seu últim treball, el Milagro va guanyar el 2013 el Premi el millor documental de Festival de Cinema Independent d'Oregón. A banda d'aquesta notícia trista, parlem d'altres qüestions, també en clau cinematogràfica. Per exemple, que Ken Loach presenta a Can Jimmy's Hall, un alegat social, marca de la casa del director.
Okalea Seydou emolarà a Gent Muró. L'actriu francesa protagonitzarà la nova versió de Diario de una camarera, el clàssic que Luis Buñuel va dirigir ara fa 50 anys, el 1964. Música Més notícies culturals. Un jove ballerí de Badalona fitxa pel Royal Ballet de Londres. Molt bé. Està malament, no? Sí, nivell. Música
En clau musical, l'Eixample i Gràcia tindran el seu Festival Fringe del 6 al 27 de juliol, un festival d'arts escèniques, plàstiques i audiovisuals que vol presentar propostes a artistes poc convencionals. I a la fotografia trobem a Pau Baller, que serà un dels que hi serà. En Ebullició explora nous territoris a través de 16 artistes. La mostra de companyies residents se celebrarà aquest dissabte a la central del circ.
I atenció també a aquest titular, les biblioteques públiques vendran llibres. L'usuari podrà adquirir qualsevol obra del catàleg de les llibreries i recollir-la en menys de 48 hores.
I Barcelona presentarà candidatura com una ciutat literària de l'UNESCO. L'Ajuntament subscriu aquesta proposta que venia del suplement Cultures de la Vanguardia. I acabem amb un parell de punts. El xillí de més compromès torna a la seva ciutat. El Salacuba de Sant Sebastián exhibirà durant l'estiu 130 obres de l'artista basc.
I el Raval divulgarà els 6.000 anys d'història al barri amb un cicle de tallers i conferències. Científics del CSIC explicaran de manera senzilla, entretinguda i rigorosa l'arqueologia i prehistòria en l'actual centre de Barcelona. És el que tenim avui en clau cultural. El que fem ara és tornar als diaris i girar-los del revés, les contraportades.
I comencem, Andrea, avui per la contraportada del diari Ara, doble article setmanal dels divendres de Xavier Bosch, que avui els titula Què amaga àries canyete i tu ens parles d'odi.
Avui Xavier Bosch ens explica els detalls que amaga Arias Canyete del que va ser el debat entre Elena Valenciano i Arias Canyete. Ernesto Kaiser, col·laborador de l'excel·lent show radiofònic del Toni Clapés, va explicar aquesta setmana algunes interioritats que fan esgarrifar d'aquell debat que vam poder veure a la tele. Ah, sí? Sí.
Diu, va assegurar que Valenciano portava un patracol d'informació sobre les empreses de la família d'Àries Canyete a Panamà i sobre com el mateix ministre havia fet negocis a través d'aquest paradís fiscal. Es pregunta, i si tenia aquest tronfo a la mà, per què no el va jugar?
Diu, perquè sembla ser que els dos partits espanyols havien pactat no parlar de la corrupció durant el debat. Diu, el vergonyós pacta de silenci entre dos que es tenen agafats per on saben que fa més mal. D'una banda, ens parla de l'Èries Canyeta i d'altra banda...
I tu ens parles d'odi, diu. Els analistes polítics de 120 euros per tertúlia coincideixen a dir que després de la frase ofensiva contra les dones d'Arias Canyete, el PP ha hagut de fer una ofensiva final de campanya que ha derivat en un dels seus punts nuclears. Parlar de Catalunya, del procés sobiranista, diu. Ni amb aquest estratagema electoral, però soc capaç d'entendre la desbarrada d'Esperança Aguirre contra Esquerra i els separatistes per aprofitar-se d'un medal d'Alzheimer arran de l'assistència de Pasqual Maragall a un míting.
I aquest article l'il·lustra amb una fotografia de Maria Dolores de Cospedal, que en la mateixa línia, també en un míting a Tarragona, va decidir carregar contra Artur Mas amb un argument que no per tronat és menys perniciós. Diu que dir que Espanya no ajuda Catalunya és mentir i faltar la veritat, és crear l'odi, la fractura i la divisió. Diu que ho va dir calculadament i per això Xavi Bosch pregunta a Cospedal si ella ens parla d'odi.
Doncs és el que tenim avui a la contraportada del diari. Ara al periódico, una entrevista, llegim el següent titular, que és sempre he volgut aportar alguna cosa pel meu pare. Avui entrevisten a Xavier Ayala, que és sommelier i munta un test solidari per investigar la metàstasi del càncer que va causar la mort del seu pare. El periodista Mauricio Bernal li pregunta quins records en té de la malaltia.
Diu, pocs, la veritat, era un nen. El càncer, el meu pare, se'l va menjar per dins sense que se n'adonés. Asegura que els sistemes de detecció no eren ni de bon tros els d'ara. Sí que tinc present el moment en què li van detectar, després d'un dolor al braç dret per un esternut. Diu, la radiografia va mostrar que tenia el lúmer menjat com una poma. Només un miracle el podia salvar, però diu que els miracles no existeixen.
Diu que era un càncer que va començar al pulmó, perquè el meu pare era fumador, després va fer metàstasi i es va estendre a altres òrgans. Asegura que es va fer sommelier perquè ell volia ser cuiner. Em sorprenia la idea de cuinar pels altres, perpetrar aquest acte de generositat, però no volia estar tancat en una cuina i em vaig adonar que el meu futur passava més aviat per una sala de restaurant. En aquella època treballava en una sala de banquets
I el meu amic i metre, el meu primer metre, l'Emilio, em va explicar que amb tot el moviment gastronòmic del moment, la figura del sommelier acabaria aflorant al nostre país. I bé, doncs ara està estudiant fer aquest test solidari per investigar la metastasi del càncer, la malaltia que malauradament es va endur al seu pare.
Molt bé, acabem amb la contra de la vanguardia, que avui va de màgia, eh? Que busco el rostre d'incredulitat de l'espectador. Avui entrevista Víctor Amela a Antonio Díaz, el mago pop, il·lusionista, que està bastant de moda, és un noi que té 28 anys, i que explica...
Alguns dels trucs, no alguns dels trucs, però el Víctor Amela li diu coses que li ha vist fer al Mago Pop. Diu, per exemple, l'he vist desaparèixer per reaparèixer a Nova York i fer que una dona del públic l'habités i fer aparèixer un peix del no-res i també un conill. I l'Antonio Díaz respon, i ja ha vist que gran que s'ha fet aquest conill, diu, és com de la família.
Diu que mai ha explicat cap dels seus secrets d'il·lusionisme a ningú. Diu, els meus germans, que són molt propers a mi, es pensen que els saben, els faig creure que sí, però realment no els he explicat mai. Diu, la gràcia està en el secret, en el misteri. Diu, però m'hi fixo molt. He anat a molts festivals i fires d'il·lusionisme, per tant, no m'han explicat mai cap secret.
Tot va començar amb 4 anys, un amic del meu pare em va treure una moneda de l'orella i, meravellat, vaig passar dies tocant-me l'orella. Diu que aquesta experiència i veure volar el David Copperfield va ser el que el va impulsar a voler ser mag. També el vaig veure volant un programa de televisió, que a més jo el recordo també.
Diu, jo tenia 6 anys i vaig quedar en Badalí. Diu, el vaig gravar en vídeo i ho vaig veure 100.000 vegades. Vaig passar dies imitant els seus moviments i des d'aleshores vaig voler ser mag. Asegura que Copperfield és el seu referent, és el mag més gran de tots els temps, de prop és finíssim i alhora munta grans espectacles escènics, és detallista, creatiu i comercial i recorda també el moment en què va fer desaparèixer l'estatua de la Llibertat. Ara l'entrevisten perquè torna un altre cop amb el seu espectacle La gran il·lusió ara al Teatre Coliseum de Barcelona.
És el que tenim a la contra de la Vanguardia. I acabem aquest repàs ara amb l'apunt curiós del dia, que avui va de loteria, Andrea, feia temps que no en parlàvem, també és un altre dels temes recurrents, en notícies curioses, sembla que un premi milionari de loteria Alemanya...
ha caducat sense que hagi pregut el guanyador. Què dius? Sí, un jugador de loteria desconegut va perdre l'oportunitat de convertir-se en milionari després que caduqués el termini de 13 setmanes per reclamar aquest premi. Molt malament. El bitllet va costar 48 euros, vull dir que Déu-n'hi-do, no? I va comprar en principi, no? Ho va fer com qui compra un de 10. Sí, sí. I va ser segellat en alguna de les 5 administracions de la loteria de la localitat de Bat-Saul-Gau, al sud d'Alemanya, i va resultar premiat amb 1,15 milions d'euros. Mare meva.
En el sorteig del passat 12 de febrer de la Loteria Alemanya. A partir d'aquella data, la persona guanyadora tenia 13 setmanes per fer factiu el seu dret al premi. Diu que fins i tot s'ha fet una campanya important per trobar justament el propietari d'aquesta butlleta premiada i ningú ha aparegut a les oficines per reclamar el premi. I que ducava això ahir dijous, segons informaven els responsables de la Loteria Alemanya, aquests diners ara es destinen a una caixa de sortejos per sortejos especials i també per regals addicionals.
I segons la cap de loteria de Baden-Württemberg, que és de la zona del sud, una explicació per aquest fet estrany podria ser que estigués d'algú que estigués de pas en aquest lloc alemany i que o s'ho hagi oblidat o fins i tot hagi perdut aquesta bulleta.
Però quin disgust, mare meva. Sobretot si ho sap, no? O si se n'acaba assabentant, perquè clar. Per això, jo espero que no ho sàpiga. Exacte. Perquè si no el disgust pot ser, uf, mare meva. 1,1 milions d'euros. Un dia se'm va oblidar, un any se'm va oblidar a mi canviar 20 euros de la loteria de Nadal i ja he tingut el disgust, mai me'n recordava. D'aquí a un milió d'euros, sí. Home, és fort. T'has gastat 48 euros i em perds un milió, quant? Un milió, 15 mil? 1,1. 1,1, mare meva.
Bé, jo espero que no ho sàpiga mai. Sincerament. Per la seva salut mental. Doncs mira, mala guanyats. Sí, totalment. En fi, Andrea, que vagi molt bé. Bon dia.
Gràcies.
Descobrim diaris quan falten 5 minuts, perdó, 3 quarts d'11 i ens fixem en diferents qüestions. Per exemple, avui al diari Ara, l'entrevista que fa Joan Antoni Guerrero a Maria Teresa Blandón, que és exrevolucionària sandinista i líder feminista a Nicaragua. Ella diu que les primeres a perdre-hi en contextos autoritaris són les dones.
I diu que ella es defineix com una dona de pau. El compromís amb el derrocament de la dictadura de Somoza en va portar a treballar al camp en zones que es van convertir en escenari de guerra per la intervenció nord-americana a Nicaragua i pel descontentament d'un sector de la pagesia.
I diu també que necessitem democratitzar el país, aconseguir que hi hagi unes eleccions transparents, que hi hagi independència entre els poders de l'Estat i acabar amb tanta corrupció. Això té a veure amb el tipus de govern que tenim, la qualitat de les institucions, que han perdut legitimitat i que ara mateix són més aviat part del problema que de la solució. Música
Una entrevista molt interessant avui al diari Ara.
Destaquem ara l'entrevista que tenim a les pàgines de cultura del periòdico, a Fag Batons, aquest grup d'electrònica que avui actua a Barcelona, de fet al Caixa Fòrum.
Ells diuen que fem música que s'excegi les orelles. És un duo britànic que va sonar en la cerimònia de inauguració del Londres de 2012, avui passa per Barcelona. I ells diuen, per exemple, que el que podem esperar del seu directe d'avui a Barcelona és una extravagància audiovisual que engrescarà i satisfarà els seus desitjos més foscos i interiors. I a més a més, tot això regat amb cervesa.
Podem llegir aquesta entrevista completa al periòdico.
Fins demà!
I acabem parlant de música. Avui a les pàgines de Cultura de La Vanguardia ens parlen del violoncialista dinàmic, Jan Guillén Queires, que torna a Barcelona com a estrella convidada per l'OBC i que participa en les classes magistrals del Conservatori del Liceu. El Conservatori i la Ferrer Sala volen que els artistes que passin per la ciutat comparteixin d'aquesta manera els seus sabers. Ho llegim avui a La Vanguardia.
Acabem aquest repàs amb els apunts esportius d'aquest matí a través de les portades dels diaris. Que avui, evidentment, ens parlen de la presentació d'ahir de Ter Stegen.
El Nou Valdés és el que titula el diari Esport. Ter Stegen ha firmat fins al 2019. Ell va dir que Víctor és un gran porter, però jo soc jo mateix. Ja he jugat amb pressió, tot i això. El titular de l'Esport és el Nou Valdés.
I l'esportiu no tria una fotografia d'ell en primer pla, sinó que apareix la porteria en primer pla i ell, doncs, en més petit, diu que el repte és gran. Així és com es va presentar ahir Ter Stegen, diu que molt segur de si mateix, vorejant l'arrogància, és com ho qualifica l'esportiu, l'alemany va transmetre més per la seva actitud que per les seves paraules.
I el Mundo Deportivo titula... I també el Mundo Deportivo fa una radiografia de la seva edat, 22 anys, del contracte fins al 2019 i de quan ha costat 12 milions d'euros.
Són aquests els titulars esportius d'aquest mateix i quedem aquest repàs per l'actualitat del dia.
És moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, avui dia esplèndid. Bueno, si amb les ulleres que tens mires cap a l'horitzó i mires a sobre del tururrodó i de la penya de Morobres... És veritat, ja ho veig. Ja comencen a haver unes nubolades una mica destacades. I és l'ingredient que hem de tenir durant tots els propers dies, que ens queden no només aquests, sinó que gran part de la setmana que ve també. És sol, fa bon temps, tenim estabilitat, però...
hi ha aquesta inestabilitat típica de la primavera que fa créixer nubulades i on li surten els nassos pot descarregar algun ruixat. Aviam, el que intentarem és precisar una miqueta aquesta sortida de nassos, perquè probablement no ens afecti a Sant Just, però sí que tenim tots els ingredients a Catalunya per tenir un cap de setmana típic de la primavera. O sigui que tenim ingredients per tots, qui vulgui sol en tindrà, qui vulgui alguns núvols també, i qui vulgui precipitacions o buscar alguna tempesta, si es mou una miqueta també la pot trobar.
és una situació que continua marcada per aquest front, per aquesta depressió potent que es troba al Cantàbric, que com vam comentar ja fa dies enrere va marxant una miqueta cap a les illes britàniques, on serà un cap de setmana d'aquests difícils de precipitació, però que indirectament el que ens aporta és una miqueta d'aire fred en alçada i facilita molt la feina que els núvols puguin créixer, tot i la bona visibilitat. Aquesta nit, la nit ha estat preciosa, hem tingut molt bona visibilitat, teníem un ambient molt ventilat, el cel era completament serè...
i realment aquesta situació ha portat a que començéssim el dia amb una visibilitat expèndida. Ahir, per exemple, al vespre, era molt bonic poder veure l'aposta de sol des d'aquí, des de Can Ginestà-Sanjús, que si algú no ho ha fet mai, doncs és molt bonic de veure. Molt recomanable.
i podíem veure com els núvols estaven precipitant, o sigui, hi havia uns núvols que precipitaven, però és d'aquella pluja que no arribava al terra. Havia tan poca intensitat que la pluja no arribava, però feia com uns fils, els núvols, que jugant-hi una miqueta amb la barmelló de la posta de sol i amb aquests núvols que eren una miqueta destacats, donava un to lilà, tot de lila, amb el to barmellós del fons i amb l'horitzó amb el cel serè, que quedava preciós i era molt bonic. Suposo que al mes d'un va fer alguna foto i la va penjar a l'Instagram. Segur que sí.
I aquesta fotografia és el que plasma la previsió, el que estem dient, núvols que estan plovent, que no arriba a caure l'aigua a terra, un cel serè, molt bona visibilitat, ambient ventilat, o sigui que és aquesta variabilitat del temps típic de la primavera, que està precipitant, no arriba a terra, fa sol, el sol està marxant...
Doncs bé, aquesta tarda les precipitacions han de fer acte de presència cap a les comarques de Ponent, de Tarragona i de Lleida, també podrien arribar cap a zones del Prepirineu i Pirineu de Lleida i potser a última hora podrien afectar una miqueta més comarques, més de l'Urgell, la Segarra, ja no ens anem tant cap a la franja de Ponent, sinó que podrien entrar una miqueta a Catalunya i també podríem arribar potser una miqueta al Pirineu i Prepirineu Central. A la resta, teòricament, res. O sigui, no hem d'esperar
cap situació estranya, però sí que a vegades algun d'aquests núvols, com va passar ahir al matí, s'apropa prou al Baix Llobregat i deixa les comarques tarragonines, arriba i pot deixar quatre gotetes en algun moment donat. No és descartable, però creiem que avui és difícil que pugui caure alguna gota a Sant Jús.
Demà dissabte seguim amb la mateixa situació. Sol, en general, és un dia molt semblant al d'avui, però podem veure a l'horitzó aquests núvols que veiem ara en aquests moments a sobre del turó rodó i de la penya del moro. Aquests núvols poden estar una mica a sobre del sol i poden tapar una mica el cel. O sigui que és un dissabte amb una certa variabilitat, amb sol i amb núvols, amb molt bona visibilitat, i a la tarda aquestes núvolades guanyen una miqueta de terreny.
però encara no ens toca Sant Jús. O sigui, dissabte guanyen terreny aquestes nubulades, les veurem, si mirem cap a Ponent, doncs les veurem molt boniques i fins i tot miren cap al nord. Aquestes podrien abarcar ja zones més properes al Bages, potser, la Cerdanya, cap al Pirineu també podria precipitar, comarques de Tarragona, de Lleida...
En aquestes zones, a la tarda, pot créixer alguna noblada i deixar alguna descàrrec, alguna precipitació. Temperatures, no ho hem dit, però no es mouen demà, són les mateixes que avui. Ja tenim un valor molt agradable, o sigui, el fet de la presència del sol i la de la nit serena el que provoca és que la nit hagin baixat fins als 14, però ara ja en tenim 20, o sigui que avui probablement arribem als 22, tampoc no molt més. És la mitjana, no? És una temperatura realment que ja firmaríem més d'un de tenir-la tot l'any, no? Que els que no ens agrada ni a l'hivern ni a l'estiu...
extrem, doncs estaria bé això dels 22, és una temperatura ideal. I de cara al diumenge, la mateixa situació, sol i núvols al matí, aquests núvols, en el moment que fan acta de presència, queda frenat el termòmetre, en el moment que marxen i surt el sol, doncs pot pujar fins a aquests 22, com amb el 23, i a la tarda, diumenge, aquesta inestabilitat sembla que abarca una miqueta més, i aquí sí que ja
podríem posar-la amb el foc que podria caure alguna precipitació a Sant Jús. Aquestes tempestes guanyen terreny a mesura que va avançant el cap de setmana i podrien arribar a tocar Sant Jús. Si no ho fa diumenge, ho farà dilluns, perquè dilluns torna a incrementar una miqueta més aquesta situació, aquestes tempestes de mitja tarda, aquestes...
Realment són 3, 4, 5 dies, potser, que són d'aquests típics de palmats cada dia a un raig, perquè en alguns punts de Catalunya passarà. Tindran sol, tindran núvols, i el raig de mitja tarda no els hi faltarà. Primavera total, no? Sí, i les temperatures no experimentaran masses canvis, o sigui que entrem en una situació d'una certa variabilitat, però també bonic, bonic de fotografiar, de pintar, perquè són aquells cels...
que a la tarda et donen una gama de colors molt boniques. Hi ha molt bona visibilitat, hi ha bona ventilació, els núvols creixen, les bases són fosques, llavors el sol entra en el seu joc i tenim realment uns cels molt bonics. No és allò per fer la previsió poètica, però realment aquests cels, a vegades, aquests que tenen diferents tipus de cels, són molt bonics. Amb els cels de Marx són dels més bonics, realment. Sí, sí, llavors aprofitem-ho, no? Sí, sí, exacte. Si algú li agrada això de la pintura, doncs es plantifica... També és el moment, sí. Ah, mira, veig un altre núvol que ja arriba...
que tenen núvols amb bases fosques i aquest joc de colors doncs pot durant el cap de setmana pot caure alguna gota Sant Jús però no despatllar res doncs ens quedem amb això, gràcies Carles que vagi bé i bon cap de setmana igualment
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be
I'll get back to you someday soon.
Bona nit.
I don't know who to believe I'll get back to you someday Soon you will
I'm tongue-tied and dizzy And I can't keep it to myself What good is it to sing helplessness flute Why should I wait for anyone else
I'll come back to you Sunday soon.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. El president de CaixaBank, Isidre Feiner, aposta per un gran acord en relació amb el debat sobiranista. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, ha assegurat que CaixaBank vol quedar-se amb Catalunya Caixa i també ha dit que l'obra social de la Caixa està garantida, tot i la reconversió en fundació bancària.
Estàndard Empurs millora la nota del deute espanyol, considera que té menys risc i que les expectatives de l'economia són més bones que fa uns mesos. L'agència de qualificació creu que el PIB avançarà un 1,6% d'ara el 2016. Avui ha de quedar vist per sentència el judici contra l'exconseller de Governació Jordi Ausàs, l'audiència de llei del jutge a ell i a 12 persones més per contrabanda tabac i pertinença a grup criminal.
L'exprimera ministra de Tailàndia, Inglac Sinagwatra, destituïda del càrrec per la justícia fa dues setmanes, ha comparegut avui davant la junta militar que des d'ahir governa el país. El Consell per al Manteniment de l'Ordre i la Pau Nacional ha prohibit sortir del país a 155 persones.
Avui comença la plec del cargol de Lleida, en què participen uns 12.000 collistes que fins diumenge es menjaran 12 tones de cargols. Enguany es vol potenciar la integració dels visitants, que superen els 200.000. Aquesta pròxima nit i matinada es podrà veure una pluja d'estel, sobretot a l'hemisferi nord. La Terra creuarà unes cortines de partícules deixades pel pas d'un cometa fa gairebé 100 anys. Segons els experts, podria ser molt espectacular.
Vuit companyies teatres els demanen consell al públic per acabar les seves creacions en el projecte Croquis BSN. El projecte inèdit a Barcelona tindrà lloc avui i demà a la sala Béquet del Poble Nou. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça i l'Espanyol han anunciat les primeres incorporacions per a la pròxima temporada. Els balgranes van presentar Ter Stegen, que arriba per substituir Valdés pels blanc i blaus. Va firmar en lateral dret Anaït Zervilla.
Demà juga la final de la Lliga de Campions. L'Atlètic de Madrid es desplaça avui a Lisboa. Diego Costa s'entrena amb el grup després del tractament en què s'ha sotmès per accelerar la seva recuperació. El Madrid ja és a la capital portuguesa.
Pel que fa al temps, el sol s'imposarà a l'est del país fins a primera hora d'aquesta tarda, però la resta s'aniran nubulant, especialment per les comarques de Lleida i Tarragona. Alguns ruixats cap a Ponent i també el Pirineu de Lleida. Temperatures altes de dia. Demà, més ruixats per l'OES i l'Ebre, però no se n'esperen cap a les comarques de Girona i l'est de Barcelona. Repassem algunes temperatures a aquesta hora. 21 graus a Barcelona, 16 a Lleida, 20 a Girona i 20 també a Tarragona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, 12.337 persones podran votar aquest diumenge a Sant Just per les eleccions al Parlament Europeu. Hi haurà 11 col·legis electorals al municipi i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró,
El centre cívic Salvador Espriu i Joan Maragall, el centre pilot Can Ginestar i l'Espai Masllui. A més ara, al centre cívic Salvador Espriu hi haurà únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues. Els col·legis electorals obriran diumenge a les 9 del matí i es tancaran a les 8 del vespre.
Més qüestions. L'hoquei Club Sant Just fa una crida a l'afició perquè demà doni suport a l'equip per la permanència nacional catalana. El Club Sant Justenc que es juga a sortir de la zona de descens amb el partit d'aquesta jornada. Si guanya contra el Mataró s'escaparà de la zona perillosa, manca d'un partit d'acabar la lliga. El partit es juga a Sant Just demà dissabte a dos quarts de sis de la tarda. El sènior del Club d'hoquei Sant Justenc pot sortir de la zona de descens de nacional catalana si demà vens, com dèiem, el Mataró. Per tant, reclamen el suport de tothom en aquesta jornada tan important.
L'últim partit es jugarà la setmana següent a la pista del Belllloc. I també en clau esportiva, destaquem que tenim derbi Sant Justenc diumenge al camp de futbol. Els amateurs del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just s'enfrontaran en un partit decisiu pel Futbol Club, quan només queden dues jornades per finalitzar la Lliga. El Futbol Club Sant Just arriba a tercer al derbi a només un punt del segon, al levantar les planes, mentre que l'Atlètic Sant Just...
Queden aquestes dues jornades perquè s'acabi la Lliga, que ara lidera el dinàmic Batlló, amb 72 punts, que és virtualment campió. El següent, l'Evante a les Planes, amb 66, i després el Futbol Club, amb 65 punts. Tant l'Atlètic com el Futbol Club Sant Just venen de guanyar els seus respectius partits al cap de setmana. El derbi Sant Justenc serà diumenge a un quart d'una al Camp Municipal de Futbol.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen 10 minuts de les 11, aquesta hora continuem amb la ronda d'entrevistes que estem fent aquests dies als diferents representants de les eleccions europees, que es fan aquest diumenge, 25 de maig, i avui parlem amb Eduard Ribes, que és el número 5 del PSC a Europa. Molt bon dia, Eduard. Hola, bon dia, què tal? A més, en aquest final ja de campanya, avui de fet s'acaba aquesta campanya, va arrancar fa 15 dies i diumenge són les eleccions. Com ha anat tot plegat? Quina valoració en feu d'aquesta campanya?
Doncs bé, molt bé, la nostra sensació és d'anar apropant una mica Europa als ciutadans perquè malauradament és una qüestió que queda lluny, és un projecte que queda llunyà i amb la idea de recuperar una idea d'Europa que creiem que s'ha perdut, no?
La idea que va donar el seu lloc a Europa després de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat no és la mateixa idea. La idea d'una Europa en el seu moment per superar greus conflictes que ens van afectar arreu d'Europa, els diferents estats que van ser causa de molts morts, que va ser després un projecte de justícia, de solidaritat, de superar greus qüestions, avui dia s'ha convertit en una Europa on l'única impera és el món del diner i el món del capital. Per tant,
intentant apropar això a la ciutadania i apropar una mica la idea del canvi a Europa que volem portar els socialistes. Clar, justament això també ha fet aquest allunyament, ha fet que molta gent es converteixi potser en aquesta idea que es diu d'eurosèptics, també, dins de gent que diu si total Europa tampoc no ens afecta.
Potser això ha canviat una mica també en els últims anys, en què s'ha vist que en realitat a Europa també es decideixen moltes coses, però alhora, com que han vingut unes mesures econòmiques difícils, ha crescut potser aquesta idea. Aquest canvi que comentes ara, aquesta idea de canviar aquest model d'Europa del PSC, en què s'hauria de basar o en què el voleu basar?
Bé, primer de tot estem molt preocupats per això, per aquest creixement i descontentament d'euroscepticisme. Nosaltres diem que, en tot cas, som eurocrítics, perquè no ens agrada l'Europa que hi ha ara, com ara m'hi referia, perquè, entre altres qüestions, ens han obligat aquests anys a fer unes polítiques ja no d'austeritat, sinó d'austericidi, que és el drama que patim.
I això coincideix en un moment on a totes les institucions europees, al Parlament Europeu, per suposat, però també a la Comissió i al Consell, hi ha una majoria claríssima de la dreta europea, del Partit Popular Europeu, que és qui ha impulsat i aplicat aquestes polítiques. Per tant, el nostre canvi és passar d'aquesta Europa on qui governa és el món del capital i del diner i recuperar una mica l'Europa, l'essència d'Europa, que era una Europa de les persones. El projecte europeu...
ha de deixar de ser un projecte d'un club d'estats per recuperar per part de la ciutadania. Si no aconseguim això, lamentablement jo crec, la gent cada cop se sentirà més llunyant aquest projecte perquè no se'l sent seu. I aquí hi ha una dada important que és de fa un any. Cloàcia va entrar l'any passat a la Unió Europea i van fer eleccions europees aleshores per escollir els seus representants fins a les eleccions que tenim ara aquest diumenge. La participació aleshores va ser d'un 20%.
i acabava d'entrar a la Unió Europea, és significatiu. I és perquè la gent no se'l sent seu, aquest projecte. Per tant, nosaltres el que volem és recuperar-lo i donar-lo a la ciutadania, donar-lo a tots nosaltres, que és l'Europa que volem, que és el somni europeu que sempre hem tingut i és el somni que hem de recuperar i que necessitem per tirar endavant. Perquè els reptes que tenim al futur són continentals o no són. És a dir, no són reptes que puguem solucionar...
en molts casos ni a nivell nacional ni molt menys alguns casos locals. Són reptes que tenim continentals perquè si no ens passaran endavant altres països com la Índia, Brasil, Xina, Estats Units que van emergint, altres que ja tenen un poder consolidat i nosaltres quedarem enrere, vaja.
És difícil fer entendre aquesta idea d'anar cap aquí, de créixer amb aquesta voluntat d'integració entre tots els països europeus en el moment on estem ara també, socialment? Aquí hi ha dues qüestions. Per una banda, jo crec que la gent té més interès perquè, veritablement, la situació de crisi, de crisi econòmica i financera, però sobretot també social ara mateix...
fa que la gent vegi que realment el que es decideix a Europa és molt important. I, de fet, el 70% de la normativa que després ha d'aplicar al Congrés dels Diputats de Madrid ve del Parlament Europeu. Per tant, jo crec que la gent d'això és conscient i, per tant, té ganes d'estar informada. Per altra banda, costa entendre una mica la idea de projecte europeu. I jo crec que això és causa que en molts casos hem fet molt front comú, no PP i socialistes, com moltes forces diuen, especialment les forces més d'extrema esquerra,
sinó perquè és un projecte que hem fet totes les forces de les grans famílies polítiques europees. I parlo dels populars, dels socialistes, però també dels liberals on hi ha convergència democràtica i també dels verds on hi ha iniciativa per Catalunya. És amb la suma de tots, amb una mena de consens, que hem tirat els dossiers endavant i això té una part positiva i una part negativa. La part positiva és que, per tant, la construcció europea és cosa de tots, però la part negativa és que sembla evidenciar que no hi ha un canvi possible a Europa.
I jo crec que aquesta és la causa que fa que els eurocèptics, els partits més crítics amb el projecte, no és que siguin gris, són contraris amb el projecte de la Unió Europea, estiguin agafant força. Per això nosaltres aquesta campanya estem intentant fer una campanya molt propera, molt de pedagogia, de diagnosi de com està Europa i de com la volem.
De fet, l'economia és un dels temes que també en els últims anys hem vist que moltes coses, moltes decisions es prenien o arribaven des de Brussel·les. Des del Parlament Europeu, per això, com es pot incidir en la política econòmica europea? Bé, el Parlament Europeu té més poder que mai. El Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009, així ho demostra, però hem tingut el drama d'aquesta crisi que els estats membres, en majoria conservadora, han aprofitat de nou per tornar a agafar moltes competències i molts poders, no?
L'exemple més clar és l'establiment de la Troika per part del Consell Europeu, per part dels Estats Membres. Ja sabeu, és aquesta gent que li hem dit a los hombres de negro, que és un representant de la Comissió Europea, estan formats per un representant de la Comissió Europea, un del Fons Monetari Internacional i un del Banc Central Europeu. Són gent que dicten polítiques nacionals a nivell econòmic i que després no deuen reedit a ningú. És a dir, no venen a explicar què han fet ni al Parlament Europeu ni tampoc als parlaments nacionals on obliguen a aplicar aquestes polítiques. Per tant, per exemple, això demostra una mica...
La falta que té el Parlament Europeu realment de decisió, perquè també cal dir, no tenim la capacitat d'inici legislativa. És a dir, si no ens donen permís la Comissió Europea o el Consell Europeu, no podem legislar això. És que és molt greu, perquè representem un Parlament de 500 milions d'habitants. Per tant, són qüestions que hem de canviar i que hem de tirar endavant.
I que es poden canviar, per tant, des de dintre, entenc, no? Que voleu canviar d'aquesta manera. Hem de canviar les prioritats polítiques d'aquests anys, no?, que és la gran cosa. La dreta té majoria des del 1994, és a dir, fa 20 anys. I no és casualitat que sigui el moment en què, bàsicament, es va gestar la crisi europea i que ens ha portat també a l'explosió de la que estem avui dia, no? Per tant, o fem un canvi de majories i podem fer una majoria, en aquest cas, pro-recista,
En aquest cas es dona la circumstància històrica que també decidirem qui és el proper president de la Comissió Europea. En aquest sentit, per tant, si tenim una majoria progressista i podem incidir i decidir amb un president de la Comissió, que en el cas dels socialistes és en Martín Schulz, que és una persona molt propera, que ha estat alcalde, ha sigut llibreter també a la seva ciutat natal, per cert molt fan de Catalunya i d'en Jaume Cabré.
i és una persona, per tant, que té un talent dialogant i que creu, és eurocrític, com he dit abans al principi, és a dir, és europeista convençut, però creuen que calen una sèrie de reformes, en el sentit d'aprofundiment democràtic i de transparència. Si podem aconseguir aquesta majoria al Parlament i fer en Martín Xulx president de la comissió, jo crec que aquest canvi de prioritat en les polítiques les podrem tenir, perquè el que ha passat aquests anys és que han manat uns estats i hi ha hagut una comissió europea, que és el col·legi d'en Barroso,
que no està ni se l'ha esperat, l'únic que ha fet ha estat d'executor, únicament executor de les decisions que prenen els estats membres. No ha intentat fer cap mena de revolució per superar la crisi, cap mena de polítiques de creixement, no s'ha apostat pels joves, no ha intentat integrar el Parlament Europeu entre les seves prioritats polítiques,
com a casa plenament democràtica. Aquests anys també hem intentat per aquestes eleccions, per exemple, fer llistes transnacionals, que votéssim una llista amb 25 diputats de tots els estats membres. La dreta no ens ha deixat fer. Hem intentat incentivar el vot als 16 anys. No ens han deixat fer la dreta això. Hem intentat implantar una assignatura educativa obligatòria a tot Europa des de primària per parlar d'Europa, de la història europea i del funcionament de les institucions europees. Justament per créixer
amb aquest concepte de ciutadania europea. Tampoc ens han deixat fer-ho, això. La majoria que hi ha de dretes hi ha molts casos liberals i amb els toris, és a dir, amb la dreta britànica. Per tant, en molts casos, com veus, és difícil avançar en temes de caire europeïsta i per això volem canviar Europa, com diu el nostre lema, i demanem ajuda a tothom perquè volem recuperar la nostra Europa, la de tothom, la de les persones.
Un altre dels temes que s'ha tractat en aquesta campanya des d'aquí és també tot el tema de la situació de Catalunya el procés o el que pugui passar el 9 de novembre una hipotètica també Catalunya independent no sé si des del PSC us ha incomodat que aparegui en una campanya per Europa aquesta qüestió
No, incomoda gens, és un tema que està a l'agenda i que, òbviament, se n'ha de parlar, no? Ara, sí que no volem que això eclipsi el que, veritablement, estem decidint diumenge. I diumenge no decidirem si votem el 9 de novembre o no, no? Decidim quin model d'Europa volem, perquè no decidirem justament, únicament, una majoria al Parlament Europeu, sinó...
quina Europa volem de cara al futur. Si seguim endavant, avançam en una Europa més política, avançam en polítiques fiscals europees, en una Europa més social, que ara mateix és inexistent, o ens quedem estancats amb l'Europa actual i ens quedem amb l'Europa de l'austericidi i les retallades.
Ara, ja que surt el tema del dret a decidir i de Catalunya, jo crec que sí que crec, i al PSC creiem, és que hauríem de recuperar certa unitat d'acció catalana que en aquesta darrera legislatura estan més difícils de tenir. Fins ara tots els partits catalans i catalanistes hem avançat, exceptuant, òbviament, el PP, perquè com comprendreu, parlar amb el PP del Vidal Quadres a Brussel·les ha estat realment difícil,
Però sí hem avançat en molts casos i amb certs èxits, no? Vam aconseguir un cert avenç del català en institucions europees, en el seu moment vam portar el tema del pla virilògic nacional de l'època d'Aznar i això ara ha estat més difícil. Ho dic perquè amb la qüestió del dret a decidir crec que estem en un moment molt emocional de discursos on tothom opina però ens falten, jo crec, instruments jurídics per entendre'ns, no?
I jo crec que a Europa hi hauria unitat política per demanar que Europa es pronunciés, no pensant únicament en Catalunya, però sí, en altres casos, el que vindrà ja segur és el d'Escòcia, que té un referèndum a l'octubre, perquè la Unió Europea realment es plantegi què pot passar, perquè els tractats realment són molt interpretables i no són clars, perquè és una situació exnova, és una situació nova, no sabem com pot passar.
Perquè la independència d'una nació, d'una regió, d'una autonomia, es pot donar de moltes circumstàncies. Pot ser que es dissolgui les dues parts i es creï un nou estat, llavors què passaria? Si entra una part, perquè n'és algú nou per entendre, ens desapareix tot el que hi havia fins ara, això és un escenari, pot haver-hi una declaració unilateral d'independència, és un altre escenari...
pot haver-hi una independència pactada. Per tant, tot això s'hauria d'arreglar i, per tant, ens caldrien instruments jurídics per evitar justament el que passa. Que un dia agafes el diari i llegeixes que els assessors de Mas diuen que si som independents quedarem a la Unió Europea. I la pregunta és que què han de dir els assessors de Mas? Això va ser portada al país fa unes setmanes.
I, per altra banda, hi ha les declaracions constant d'en Margallo i els memoràndums també que es fan per part del Ministeri, doncs, bueno, interpretant els tractats en un sentit concret i també apretant a la Comissió Europea i en Barroso perquè es pronunciïn al respecte, no? Per tant, diguem, bueno, anem a dotar-nos d'eines que no siguin emocionals però que siguin racionals i que ens serveixin per parlar clar i per entendre'ns, no enganyar la ciutadania, que és el que en molts casos creiem que està passant, no?
I ja per acabar algú que estigui indecis entre el PSC i alguna altra opció, de quina manera l'animaria a votar el subpartit? Home, jo primer l'animaria a votar diumenge, perquè realment són unes eleccions molt importants, com venim comentant ara mateix, però veritablement apel·lem a un vot útil per canviar la majoria que des de fa 20 anys governa les institucions europees. I realment perquè volem canviar el rumb d'Europa i volem posar l'èmfasi en les persones, en blindar un model social europeu que ara mateix és inexistent,
governar tota la globalització, el món del capital i el món financer, i això només ho farem si aconseguim una majoria al Parlament Europeu que després pugui fer un govern amic i progressista també a la Comissió Europea. Un veritable contrapoder realment a les competències i poder real que tenen els estats membres del Consell Europeu. Per tant, apel·lar a recuperar el somni europeu de justícia, de llibertat i d'igualtat que s'està quedant enrere.
Doncs moltes gràcies, Eduard Ribes, número 5, a les llistes del PSC Europa. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Mics d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu.
Bon dia, Sant Just! Com esteu? Avui, l'equip del programa Posem-li Veu us porta les diferents idees d'opinions a Twitter. Comentaris poc adequats que porten a denúncies. També es pot. I com cada divendres, la cançó de la setmana i més temes? Doncs bé, comencem amb... Posem-li Veu!
Doncs avui també parlarem del torneig de Padre i l'Estrella d'Adam Barcelona Tour, que es celebra del dia 19 al 25 de maig al Real Club d'Apolo de Barcelona. Aquest torneig hi participaran les 8 millors jugadors del món, com per exemple...
L'actual parella, Juan Martín Díaz i Fernando Berasteguin, l'actual número 1 del món, Fernando Berasteguin, va estar 12 anys seguit sent el número 1, o sigui, si desitgem, molta sort a ells i a tots els participants d'aquest torneig.
Fins demà!
Fins demà!
Avui a Posem-li Beu us parlarem del nou Barça que vol implantar l'Uix Enrique amb el seu projecte. El Barça vol oblidar una pèssima temporada en la que només ha guanyat una supercopa amb un trist doble empat contra l'Atlètic. Deixant de banda aquesta temporada, el Barça de l'Uix Enrique promet un canvi radical en la plantilla venent uns 10 jugadors i fitxant uns R6.
Entre els seleccionats per anar-se'n d'entitats hi ha molts noms de peix com Cesc Fàbregas, Daniel Alves i també la pèrdua de grans peixos del pastuari com Puyol, Víctor Valdés i Pinto.
Com a jugadors a fitxar, el Barça té diversos noms a la seva agenda, com Laporte, Reus i Llorente, sense incloure el ja fitxat Ter Stegen i el regrés de Rafinha i de Olofeu com a jugadors cedits. Sense comptar que vol recuperar Messi com a pedra angular del seu nou Barça després d'una temporada dolenta de l'Argentí.
En la nostra opinió, el Barça necessita un canvi radical en les seves files. Necessita vendre un jugador sense motivacions per jugar als joves i amb ganes de jugar. Per això s'ha de fitxar un tècnic motivador i que sàpiga jugar als seus jugadors. A veure si la temporada vinent ens pot ser millor que aquesta. Però s'ha de difícil que sigui més emocionant, no? Doncs el divendres i testes en justes veus
Fins demà!
Ja som a la recta final d'aquest mes de maig i com cada 4 anys es celebra el major certament de futbol internacional, sí a mans del futbol. Ja només queden 20 dies rodons per l'inici del Mundial. Aquest es realitzarà a Rio de Janeiro i és probablement un dels Mundials més polèmics dels últims anys.
El difícil moment social que està patint la població de Rió és molt complicat. A tan sols uns metres de l'emblemàtica estadida en Maracanà, hi ha un paisatge desolador, de faveles i pobresa extrema. Deixant a un costat el tema social, econòmic i polític, ja podem sentir l'ambient de futbol i de l'emoció que provoca aquest esport.
Durant aquesta setmana, algunes eleccions han publicat vídeos que posen els nervis a flor de pell, com és el cas de la selecció argentina. En els vídeos surten els jugadors prometent a l'afició que ho donaran tot. Entre ells surten Messi, Javier Mascherano i Guaín, entre d'altres. Els grans artistes de la música han volgut aportar la seva amb temes que de ben segur triomfaran, com és el cas del rapper Cuba Pitbull, que s'ha unid amb Jennifer López amb el tema Ole Ola.
També s'ha volgut afegir la que ja va ser protagonisme del Mundial passat. Shakira ho ha tornat a fer amb un tema que apunta molt més alt, és el seu la-la-la, amb el ritme propi de la colombiana. En el videoclip surten futbolistes de totes les nacionalitats, com ara Piqué, Abidal, Messi i Falcao. Tots els divendres i des de Sant Just des Ves.
Fins demà!
La mort Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació de Lleó, va portar problemes a les xarxes socials, després dels comentaris cruels i fora de lloc. Polítics portaveus i el mateix ministre de l'Interior s'han afanyat a dir que aquests comentaris no eren acceptables.
Ara ens preguntem, l'estat ha de regular aquestes opinions a les xarxes socials? Nosaltres pensem que és bo que controlin aquest tipus de missatges, comentaris, que poden fer mal a diverses persones, com polítics, famosos o gent normal. El que no trobem bé és que s'hi posen més controls violin la intimitat de les persones.
Ara podem denunciar a les persones que facin coses mal fetes per l'ordinador, tot i que després la pàgina web on denuncies no et faci molt de cas. El problema de tots aquests comentaris és que avui en dia algú pot dir qualsevol cosa, ja sigui bona o dolenta, a la seva expressió anònimament. Doncs ja sabeu, a partir d'ara heu de controlar el que dieu i les paraules que feu servir en qualsevol missatge.
Well, sometimes you can't change and you can't choose. And sometimes it seems you gain less than you lose. Now we've got holes in our hearts. Yeah, we got holes in our lives. Well, we've got holes, we got holes, but we carry on.
Bona nit.
We got hopes in our hearts. We got hopes in our lives. We got hopes. We got hopes but we carry on. We got hopes in our hearts. We got hopes in our lives. We got hopes. We got hopes but we carry on.
We've got holes in our hearts. Yeah, we've got holes in our lives. Well, we've got holes. We've got holes. But we carry on. Tres altilandres y testas en justas veus.
Llibertat d'expressió a Xina? Malgrat que el 2007 es va introduir una nova normativa encaminada a augmentar la llibertat dels periodistes estrangers per cobrir notícies a Xina, molts han estat detinguts i inclús agredits quan intentaven informar sobre alguns afers jutjats delicats per les autoritats.
El Club de Corresponsals Estrangers de Xina va documentar aproximadament uns 180 casos el 2007, augmentant la xifra als 230 durant el 2008. Els periodistes xinesos no s'han beneficiat d'aquesta nova normativa i segueixen treballant sota un control i una censura estrictes.
Els que publiquen articles critiquen a les autoritats o a la política oficial s'arrisquen a ser processats i encarcelats, utilitzant-se habitualment vagues acusacions com subvertir la seguretat de l'Estat o filtrar secrets d'Estat a l'exterior.
També s'han introduït nous reglaments per augmentar els controls oficials sobre internet. El control, la regulació i la censura s'han estès a autors de blocs i de propietaris de llocs web. S'han tancat nombrosos llocs per proporcionar informació que les utilitats van considerar delicada. Els cibernautes que pugen aquesta informació a la xarxa corren el risc de ser detinguts, processats i encarcerats.
Molts afers o paraules que consideren políticament delicats segueixen estant censurats a internet. Paraules com drets humans. Les drets xineses controlen en tot moment els continguts accessibles a través d'internet dins de la Xina. Departaments de policia especialitzats s'encarreguen de vigilar en tot moment els internautes.
Els controls sobre la informació s'han estès fins i tot al servei de missatges curs. Les persones que cauen en desgràcia amb els censors poden anar a parar a presó o ser posats sota res domiciliari, com desenes de periodistes i escriptors que es troben presos per informar sobre qüestions considerades delicades des del punt de vista polític. Aquesta informació l'hem tret d'Amnistia Internacional.
Fins demà!
Cal la terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts mesos te n'adones que tornes a començar. Hi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar.
Sous-titrage ST' 501
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré qui ho seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sabeu què pot representar que una persona persegueixi a un altre a través de les xarxes? Doncs això és el que està començant a passar a través de Twitter i altres xarxes. Moltes d'aquestes amenaces van dirigides a polítics, cantants, actors i gent amb un càrrec important. Un bon exemple és el de la Miley Cyrus. Què va fer? Sí, ella va amenaçar el seu pare dient-li que li deixava una hora perquè expliqués tota la veritat. I si no, ella ho faria per ell.
Juntament amb aquest tuit va adjuntar una foto d'ella i una noia a pèl roja. La conclusió és que la cantant estava per un dur moment ja que els seus pares s'anaven a divorciar i suposadament el seu pare tenia una relació amb aquesta dona a pèl roja. Amb això el que volem dir és que a Twitter i altres xarxes s'ha de vigilar molt amb el que es diu o escriu perquè pots tenir problemes i provocar-ne també a l'altra persona. Exacte.
Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
A la línia recta, bicicleta sense llum, un satèl·lit que comença on perdo el cap. Un camí fet d'herba, els teus llavis són de vidre congelat. Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges que només podria...
I la cançó de la setmana és Músic de carrer, que en aquests moments està en el número 1 de la llista de flashback. El grup es diu Xarango, és un grup català que es va formar a Barcelona. El grup destaca per la qualitat de les seves lletres que s'endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clom. Aquesta cançó ha estat una de les últimes que han fet en el seu nou àlbum Somriu. Escoltem Músic de carrer.
Camina com el firaire, pres del seu baix sota els estels. Des de la Barcelona al caire, canten sirenes que en són rebels. Duc els tambos d'un mar en ruïnes, soc pastor arran de tot un cid.
Vinc a encendre foc a la plaça.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Jo soc músic de carrer, del teu pas sóc nit allaire.
La terra humida escric, saps que estic bo per tu, em passo els dies esperant a mi.
I què pensa l'equip del programa sobre les persecucions a les xarxes? Ada, parlen sobre el WhatsApp i com creus tu que et podrien fer mal o perseguir-te a través d'aquesta xarxa? Doncs jo crec que si vius una cosa i no l'expresses com hauria de ser, la poden entendre malament o malinterpretar-la i anar-la escampant.
i que després no es pugui tornar a arreglar, perquè està escrit i ja no hi ha, no pots tornar enrere. I tu Nerea?
Què penses del Facebook? Bé, jo crec que per Facebook sí que es pot fer molt de mal a la gent, pensant fotos que no volen que es pengin, o comentant coses, o fent comentaris ofensius o publicacions ofensives, però també crec que tothom té dret a la intimitat i a poder expressar-se tal com pensa, sempre que no faci volent a la gent.
I per això trobo molt injust que es percebeixi la llibertat d'expressió d'algunes persones. Sí. Jo també. I tu, Jose, què penses de tot això?
Bueno, jo crec que a través de les xarxes es pot fer. A través de les xarxes, pues sí, es pot malinterpretar una cosa que potser la vols dir amb un sentit bo, saps? I l'altra persona, pues...
No ho interpreta com hauria de ser. També jo penso que discutir a través del WhatsApp, que es poden malinterpretar, o sigui, moltes coses, és millor dir-les a la cara. El to i això també. Sí, moltes coses que potser tu dius, o sigui, com diries... A la vida normal i per escrit, doncs... I les fotos que envies per WhatsApp i per les xarxes socials, doncs també es poden fer malos d'elles. O sigui, heu de controlar. Sí.
Doncs, moltíssimes gràcies, Neria i Ada. Gràcies. Bé, doncs, gràcies. Sé molt bé que va estar aquest part Jo no puc arribar on és
M'ha l'ha donat, servile acabat, boig partiu.
I amb tot això arribem al final del programa. Ja queda poquet per acabar el curs i també el nostre microprograma. Recordeu, divendres que ve a les 11 i mitja tornarem a estar amb tots vosaltres. L'equip de Posem Li Beu s'acomiada. Fins a setmana que ve. Tots els divendres i festes en justes veus.
Tres minuts i mig i arribem ja a les dotze del migdia. Agraïm als companys de l'Institut que han fet aquest posem-li-veu com cada divendres. De seguida el que fem és connectar amb els butlletins horaris. Primer el de Catalunya Informació, ens posarem el dia de l'actualitat a nivell general i també tindrem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies. Tornem després. Amb més coses no marxeu.
No matter what you think is true
Fins demà!
We fall in love by accident A heavenly coincidence
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant Just a la Fusta.
És migdia.
Només 10.000 dels 165.000 catalans residents a l'estranger han pogut votar per correu. Són els que han rebut la documentació a temps, la majoria d'Europa. Avui s'acaba el termini per fer arribar el vot als consolats o fer-ho presencialment. El president de CaixaBank, Isidre Feiné, aposta per un gran acord en revista al matí de Catalunya Ràdio. Ha assegurat que CaixaBank vol quedar-se amb Catalunya Caixa i que l'obra social de la Caixa està garantida, tot i la reconversió en fundació bancària.
L'Agència de Qualificació creu que el PIB avançarà un 1,6% d'ara el 2016.
La foguera mal apagada d'una calçotada va provocar un incendi al març a Marganell, al Bages. Els agents rurals han identificat el responsable del foc i han posat el cas en mans de la Fiscalia. 4 de cada 10 incendis dels últims anys han estat causats per negligències. Ha de quedar vist per sentència el judici contra l'exconseller de Governació Jordi Auzàs, l'audiència de llei del jutge Ell i a 12 persones més per contrabanda tabac i pertinença a grup criminal.
L'exprimer ministre de Tailàndia, Yingluck Xinauatra, destituïda del càrrec per la justícia fa dues setmanes, ha comparat avui davant la Junta Militar que des d'ahir governa el país. El Consell pel Manteniment de l'Ordre i la Pau Nacional ha prohibit sortir del país a 155 persones.
Nicole Kidman protagonitza una de les estrenes més esperades de la setmana Grace Damonna, una qüestionada biografia cinematogràfica de l'actriu i princesa Grace Kelly. Entre les novetats també destaca el documental guanyador de l'Òscar a 20 passos de la fama i la sàtira política italiana Viva la Libertat. Catalunya Informació. Els esports. L'Atlètic de Madrid se'n va avui cap a Lisbona. Demà hi jugarà la final de la Lliga de Campions contra el Madrid, que ja és a la capital portuguesa. Els dos equips s'entrenaran aquesta tarda a l'Estadi de Luz.
El Barça va presentar i el port alemany Ter Stegen. L'espanyol va anunciar el fitxatge de lateral dret a Nights, Arvilla, procedent del Rayo Vallecano. Pel que fa el temps, el sol s'imposarà a l'est del país fins a primera hora de la tarda, però la resta s'aniran no volant, especialment per les comarques de Lleida i Tarragona. Alguns ruixats cap a Ponent i al Pirineu de Lleida. Temperatures altes de dia. Demà més ruixats per l'oest i l'Ebre, però no se n'esperen cap a les comarques de Girona i l'est de les de Barcelona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. 12.337 persones podran votar aquest diumenge a Sant Just a les eleccions al Parlament Europeu. Hi haurà 11 col·legis electorals al municipi i la novetat més destacada és que les persones que fins ara votaven a l'escola d'adults ho hauran de fer a l'equipament de les escoles. Els altres col·legis seran les escoles Montseny, Montserrat, Canigó, l'Institut i l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu i Joa Maragall, el Centre Pilot Can Ginestar i l'Espai Mas Lluí.
A més ara, al centre cívic Salvador Espriu hi haurà únicament una mesa electoral, quan fins ara n'hi havia dues. Els col·legis electorals, recordem-ho, obriran a les 9 del matí i es tancaran a les 8 del vespre.
Més qüestions. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, com exposicions d'art, recitals poètics, concerts i l'homenatge als socis i sòcies més emblemàtics. Les activitats de la Setmana de l'Ateneu comencen avui al vespre amb la inauguració d'una exposició d'artaneu i un recital poètic organitzat entre l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Celler de Can Mata.
Demà dissabte començarà amb un esmorzar al restaurant de la Taneu, seguirà amb una audició dels alumnes de l'escola de música de la Taneu, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong i la cluenda de la setmana de la Taneu diumenge. Comptarà amb ballada de sardanes, l'homenatge als socis i sòcies i l'actuació del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Day.
I un apunt més per recordar-vos que el cim de Can Ginestar acull fins dijous que ve l'exposició al passat vitivinícola a Sant Jous d'Esvern, imatges i records de l'artista local Josep Plaza. Aquesta mostra forma part de les cinquenes jornades de la vinya i del vi del Parc de Collserola. La mostra es va inaugurar dijous, una mostra que homenatge als treballadors de la vinya.
El passat dit i vinícola de Sant Just d'Esvern és un homenatge, un muntatge que barreja imatges i estres vinculats amb la vinya i a través dels objectes que es poden veure al cim, el visitant pot fer-se una idea de quin ha estat històricament el procés que se segueix durant la barema, des de la recolecció del raïm fins a l'embesament.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I saw the devil wrapping up his hands. He's getting ready for the showdown. I saw the minute that I turned away. I got my money on a pawn tonight. A change came in disguise of revelation set me so on fire. She said she always knew he'd come around.
Fins demà!
Fins demà!
The sky won't smoke. I hear the birds don't sing. I hear the fields don't grow. I hear the birds don't ring. I hear the birds don't ring. I hear the good girls die. Now sing around and don't you go to sleep.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nit electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Sant Just en directe.
I a aquesta hora parlem de fotografia i de muntanya perquè la CEAS ha obert ja la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. I ara en parlem amb en Jordi Gironès. Molt bon dia, Jordi, què tal? Hola, bon dia, què tal? Que d'alguna manera ets un dels... pel que fa aquest concurs ets l'organitzador, no? Ets qui te n'encarregues una mica. Sí, bueno, som dos, el Joan Urpinell i jo, sí.
Un concurs que ja fa molt temps que se celebra, no? N'hem parlat moltes vegades, també. Sí. I en aquest cas hi ha quatre categories i també hi ha un premi especial, no? Sí, sí.
El tema, ho hem dit al principi, és una mica l'excursionisme, la muntanya i la natura, que d'alguna manera sempre els temes giren en torn qüestions de muntanya, no? Sí, el tema és molt obert, perquè el dir excursionisme, muntanya i natura deixa el tema prou obert com perquè hi hagi fotografies que puguin estar relacionades amb els tres temes. Sí, sí, és obert. Per tant, que tothom pugui jugar una mica amb els seus interessos. Exacte.
I a més a més també hi ha la millor fotografia, millor col·lecció temàtica i millor fotografia també d'excursió de les Cees, no? Sí. A banda de la votació popular, per tant, també són quatre categories que permeten que qui vulgui poder fer un recull el pot fer, no? Exacte. Poder jugar una mica. I hi ha una novetat, no?, també aquest any? Sí, de fet ja fa com uns quatre anys que vam iniciar la idea de fer un premi especial. Un premi especial vol dir buscar un tema...
específic per aquell any en el qual diguem-ne vagin adreçades les fotografies i aquest any hem decidit un proper hem dit per què no fer-ne un lligat al poble de Sant Just llavors va ser quan vam parlar amb l'assemblea li vam proposar a l'assemblea el tema de masies de Sant Just llavors l'assemblea va dir que sí li semblava molt bé i llavors per això anunciem que el premi especial va destinat aquest any a les fotografies relacionades amb masies de Sant Just
Un tema, per tant, que també pot donar joc, no? Sí, esperem que sí. Sempre els temes especials, els premis especials, són una incògnita. És una incògnita perquè els altres temes ja estan molt coneguts per la gent i com que molts estan basats també en excursions que es fan des de les SEAS, que donen peu a fer fotografies i a presentar-les com a tals,
Aleshores, esclar, el Premi Especial sempre és una mica d'incògnita aquell tema de veure si hi haurà gent que s'hi involucrarà i que buscarà aquelles fotografies. I nosaltres sempre la nostra idea és estar obert a tot el poble i, evidentment, en aquest cas encara més obert al poble perquè som masies de Sant Just.
I per tant, també servirà per recuperar una mica aquestes masies, donar-les a conèixer. Sí, clar, el fons d'haver-lo escollit és aquest, és promocionar una mica el coneixement de les masies de Sant Just. Aquesta és la idea bàsica, que llavors ja veurem si ens en reixim, perquè llavors ja t'he dit que la incògnita és saber...
Quina participació pot arrossegar el tema? Esperem que sí. Com més es difongui, millor. Per tant, el fet que ara nosaltres ho puguem explicar aquí a Ràdio d'Esvern, és perfecte perquè així donem a conèixer el poble que té un premi al qual hi poden participar sense ser excursionistes, simplement Masíes de Sant Just.
Clar, de fet, en principi, masies pot ser, és aquesta idea genèrica, però suposo que sobretot són les masies històriques, no?, una mica? Sí, sense estar limitat. El que sí que està limitat, i això, diguem-ne, és molt important, és el fet que ningú intenti colar una fotografia que no sigui d'una masies a ser justa.
La classe ha de comprovar, no? Clar, perquè la gent pot agafar i fer una paret o un fons d'un interior o alguna cosa, o sigui, una foto guapa, però que no sigui d'una mesia de Sant Just. Aleshores, en les bases ja diu,
que darrere la cartolina on s'enganxa la fotografia s'ha de dir de quina masia és si es participa amb el premi especial s'ha d'indicar de quina masia és perquè nosaltres podem comprovar-ho perquè si que no ens la col·lin clar que si n'hi ha una que no coneixeu que almenys es pugui anar a veure on és aquesta masia mira aquesta ha guanyat si no ha guanyat té menys importància però si ha guanyat té molta importància que no hi hagi digueu-ne un frau està clar doncs per tant també hi ha aquest detall de poder-ho tenir en compte
i per tant a l'espera de veure com pot anar i la idea és aquesta que cada any pugui anar canviant, no? Sí, la idea sempre és aquesta, anar buscant premis especials diferents que hi hagi, diguem-ne, per als premis estàndards, no coneguts, diguem-ne, de carrer excursionista, un tema que pot, no sé, estrictament excursionista.
A més a més, són aquests premis que es lliuren, ja ho hem dit abans també, el setembre, no? És a dir, que hi ha temps fins al 15 de setembre, o sigui que hi ha l'estiu per poder fer fotos, també, no? Sí, la idea, diguem-ne, que l'anunciem ara és precisament per donar temps a que la gent, davant de l'estiu, abans de sortir de vacances, que pensi fer una fotografia i quan en veu una de guapa...
que diguis, ostres, aquesta producció és maca, que digui, aquesta me la guardo pel premi. Ai, pel premi, un dels que sigui, és igual. La idea és això, per tant, donar-ho a conèixer abans de l'estiu perquè la gent a l'estiu pugui completar, fer algun dels desitjos, diguem-ne, de presentar. I també les mesures de Sant Jus, clar, donar temps que la gent es pugui mobilitzar i que tingui, doncs, uns mesos, fins al setembre, per poder buscar aquestes fotografies.
A més a més, hi ha premis que han de fer dels 150 als 200 euros. No està malament. Sí, jo crec que per la índole del nostre concurs creiem que està molt bé. Però a vegades no donen aquests diners. Per això, per això.
i d'altra banda també recordem que aquests premis hi ha el Premi de Votació Popular cosa que també sempre fa que hi hagi ganes de participar encara que no guanyis el Premi Gros és el que més agrada a la gent el Premi del Jurat és un premi reconegut bé perquè està fet per unes persones que en saben de fotografia busquem normalment gent molt relacionada amb la fotografia inclús fotògrafs o sigui que es vigila molt això no?
El canvieu cada any, el jurat? Sí, anem canviant membres. És a dir, el que no fem és tot el jurat nou, sinó que anem fent canvis de membres perquè hi hagi una continuïtat d'alguna manera. Perquè com que hi ha un tarannà sobre la veredicte, que ja és conegut pels que venen així, no s'ha d'explicar cada vegada com funciona la cosa. Llavors ja sempre hi ha un nucli que queda que es va modificant.
I aleshores, doncs, això, aquesta és la idea, diguem-ne, del jurat d'anar a l'ocatrià. I, com dèiem, les bases es poden trobar també al web de les CES, no? Sí, exacte. Hi ha tota la informació detallada, no? Exacte, sí, sí.
Qui vulgui participar i com ho ha de fer per presentar els originals? De fet, encara que l'anunciem ara, no cal que la gent corri, sisplau. N'heu rebut alguna ja o no? No, no, normalment no les rebem fins al setembre, que és el més adequat. El que passa és que nosaltres no volem posar una data d'inici, sinó que la gent la faci com vulgui, si la vol presentar, que la presenti.
De fet, es pot presentar a la secretaria de l'Ateneu amb un sobre tancat, tal com diuen les bases del concurso de llegir bé abans les bases de com fer-ho, i aleshores es pot fer a partir d'ara, si es vol, però la idea és fer-ho la primera quinzena, de l'1 al 15 de setembre, i el 15 tanquem, això sí, 15 es tanca. Per què? Perquè el 20, perquè l'endemà,
Bé, li demano. Tres dies després, el dia 18 de setembre, el jurat és el que amb les fotos ja muntades a l'exposició pren les decisions de les guanyadores, els diversos premis. I el dia 20 hi ha el sopar de motxilla i en el sopar de motxilla els assistents voten la popular.
Per tant, de l'1 al 15 són les dates en les quals es poden lliurar. Me deia abans que acabava de dir que el Premi Popular té molta gràcia perquè és molt disputat, la gent s'ho pren molt seriosament.
Aleshores, hi ha una primera votació de la qual surten tres deseleccionades i les tres que es consideren els assistents al sopar, que són les millors, hi ha una votació final entre les tres per decidir quina és la guanyadora. I té molta gràcia la cosa perquè hi ha molta...
molta competència, diguem-ne, no? Clar, clar. I llavors, inclús, a vegades, el premi aquest, a vegades, no coincideix en absolut en cap dels premis que... Clar, clar, això pot passar, no? A vegades també hi ha la incògnita, no?, de veure què passarà. Exacte. Doncs és aquest concurs fotogràfic de les CES, com dèiem, també les bases les podeu trobar al seu web, ja està obert, tot i que, al principi, el que deia el Jordi, teniu tot l'estiu per poder fer aquestes imatges i poder-les presentar ja de cara al setembre.
Moltes gràcies, Jordi Gironès. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Molt bé. Adeu, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. I aquesta hora és moment de fer la secció sobre cinema d'aquesta setmana amb el Xavi Roldán. Molt bon dia, Xavi, què tal? Bon dia.
Comencem avui parlant de música tranquil·leta, a més a més, tot i que avui tenim menys temps que altres dies. Sí, sí, tens el de monoguer. Però, en tot cas, comencem parlant d'una pel·lícula que porta polèmica, que és Grace de Monaco. Sí, porta tota la polèmica que ha generat després del seu pas fulgurant per can. Sí, sí. Potser li donen la promoció, no, per això? Això, o què?
No ho sé, eh? Jo crec que hi ha algunes pel·lícules que sí que pot servir com a promoció, una mala publicitat, però aquesta jo crec que la gent dirà, ui, això pint de pastel... Mira, se l'ha encarregat directament a tots els crítics que l'han vista, va ser la pel·lícula d'inauguració del festival, i jo crec que... és que no hi ha res més a dir. No ho sé. Ja està, no? No té més. Anem cap a un altre, no?
Per exemple, Redención. Sí. Què tal aquesta, Steven Knight? Bueno, normaleta, però té una cosa darrere i és aquest director, l'Stiven Knight, que és un senyor que el coneixíem per ser guionista, era guionista d'algun llibreto bastant important com el de Promeses de l'Est, la pel·lícula del David Cronenberg. Sí, així.
Aquesta m'agrada molt. Exacte, doncs aquesta pel·lícula està escrita per ell i ara fa el debut a la direcció amb aquesta pel·lícula que es diu Redemption Hummingbird i està normal, però ha fet una segona pel·lícula molt enganxada amb aquesta que diuen que està molt bé, amb la qual cosa que estigui buscant una mica nous, noves cares en el panorama del cinema anglosaxó, a la Stephen Knight pot ser una bona opció.
L'única, aquesta primera pel·lícula seva, Redemption, és una pel·lícula protagonitzada pel Jason Statham, que és aquest tio que sempre està acostumat a fotre hòstia com panes, aquestes pel·lícules d'acció. Llavors, és una pel·lícula com d'acció, però amb acció cerebral, una mica amb una història darrera i es queda tot una mica coix. Va, per tant, poc recomanable, no? Sí. Després tenim Big Bad Wolves, es pronuncia així.
Sí, podria, suposo que sí. Perquè el director és Aaron Quechal, és una pel·lícula que arriba des d'Israel. Des d'Israel, correcte. I a més, és una pel·lícula que ve avalada pel Quentin Trentino, que en un cert moment de la seva... Home, això està bé, no? Bueno, sí, però jo crec que el tio va tenir una pajarada i va dir... Vaig veure aquesta pel·lícula, es va emocionar molt i va dir... És la millor pel·lícula del 2013, em sembla que era. Sí.
I des de llavors, que presenta aquesta pel·lícula amb la millor pel·lícula de l'any, o sigui, un Quentin Tarantino. Jo tinc la teoria que si tu vas al Quentin Tarantino i li dius, aquella pel·lícula de Big Bad Wolves, et dirà quina. De veritat, crec que va ser un calenton que va tenir en aquell moment. I no està mal, eh, la pel·lícula. Li haurà anat bé per això, la pel·lícula, no? Per això dic, que se n'han aprofitat fins a la nèus, ja. I, bueno, s'entén una mica que al Tarantino li pugui haver agradat aquesta pel·lícula.
Emocional. A veure, també hi ha sang visual, però sobretot és una pel·lícula molt dura, molt opressiva, molt claustrofòbica, sobre un assassí de nenes, que les segresta i els fa coses i les mata, i llavors un senyor pilla un personatge que té la teoria que és aquest de l'assassí i el porta cap al sòtano de casa seva per torturar-lo. Li diu, tu has matat a mi hija, no sé què, a un familiar d'una de les víctimes.
És una pel·lícula molt crostofòlica, molt dura, molt fosca i molt tancada en si mateixa, i és molt dura. Jo no la recomano alegrement. S'ha d'anar amb compte, no? Sí, s'ha d'anar amb compte, però qui vulgui veure una pel·lícula ben feta d'aquestes característiques, realment està molt ben feta. És una bona pel·li.
Doncs és la següent que tenim. Després passem a parlar ara de... A canvi, la música, eh? És que la trobo com massa tranquil·la avui. Sí, tira, tira. És el primer cop que t'he criticat alguna cançó que has portat, crec. Home, que ja l'especte, tot. No, sí, m'agrada, però no sé, estava com apagada. Va, parlem de la següent, Aventa Passos de la Fama. Sí, un... Que titulia, ens ho diu una mica tot, no? Ah, sí, que ens diu, a veure, Listilla. Listilla.
Ens diu, no sé, com comèdia adolescent. No, no és ni comèdia ni és adolescent. No, perquè és un documental, per començar, no és ficció. I és un documental, que a més va estar nominat a l'Òscar, per cert, que parla, atenció, sobre aquestes dones que sempre han estat darrere dels músics en els concerts i a les bandes fent els coros.
són aquestes dones que moltes d'elles són afroamericanes per això es diu 20 passos de la fama perquè estan literalment distanciades 20 passos de les estrelles llavors és un homenatge a totes aquestes veus que ningú coneix ningú sap com es diuen però sempre han estat allà i probablement molts de nosaltres haguem sentit centenars de cançons amb les veus d'aquestes persones llavors el que fa la pel·lícula és donar veu valga la redundància en aquestes dones
i explicant les seves experiències al llarg de 40-50 anys, perquè aquestes noies van començar als anys 60 amb el Sol i després amb la Motown i totes aquestes històries, i ara encara fan veus algunes d'elles. És un homenatge a aquestes persones oblidades per l'indústria. Doncs està bé, la idea m'agrada, m'agrada. És una bona proposta.
I llavors tenim ara una pel·lícula romanesa, Madre i hijo, que té l'os d'or de Berlín. Sí, i merescut, perquè és una grandíssima pel·lícula i també és d'orilla, perquè tot i no ser explícitament dura, està protonitzada per uns personatges una mica foscos, especialment el personatge de la mare.
que és una senyora a qui el fill ha matat una persona. És una mica de moda automàtic, això. És un senyor que ha tingut un accident de cotxe per ser imprudent i ha matat un nen. Ha tingut un accident amb una família i s'ha mort el nen. Sí, llavors en aquest senyor el corromp la culpa i el pesar i tot això, però la seva mare no està disposada a que la policia el peli. Llavors el que fa és defensar-lo con uñas y dentes fins a límits molt moralment reprobables.
És una pel·lícula dura i molt pessimista i que parla de sentiments molt intensos i molt reals, però alhora molt negres, perquè ja em diràs. Aquesta sí que s'ha d'anar una mica amb l'estómac obert, més que amb el cas de Tarantino, no? Més que amb l'estómac, amb el cervell, perquè no és una pel·lícula dura explícitament, vull dir, és un drama de personatges normal i corrent, però parla d'uns sentiments i parla d'unes emocions i parla d'unes coses que et deixen amb una mica de mal cosa.
Doncs és madre e hijo, sí, sí, no, no, és la proposta. I després ens queda encara parlar de Dom Hemingway, que suposo que parla de... Del Dom Hemingway? Del Hemingway? No, no. Què és Dom Hemingway? Ho conec? No, és un personatge inventat. Ah, vale. És un personatge... No, no, no, té el mateix nom que l'Ernest Hemingway, o sigui, el mateix cognom, però no té res a veure. És una tonteria feta a major glòria del Jude Law,
que, bueno, construeix aquest personatge, que el construeix molt bé i l'interpreta molt bé, però la pel·li no té més que la història d'un cara dura, que és aquest d'un Hemingway, que surt de la presó després de complir una condena de 12 anys i, doncs, vol refer la seva vida i alhora cobrar-se uns deutes i unes històries. És una pel·lícula molt fluixa, amb un guió molt puntet, però això, construïda a major glòria del Jude Law, i realment és que ho fa molt bé, fa un personatge molt atractiu, però a part d'això no té massa més.
Doncs, a veure, hem repassat totes les que m'has portat amb negreta, Xavi, i ens en queden un parell més, que serien Viva la Libertat. Ai, no, et puc fer una pregunta? Sí. Vas veure 10.000 quilòmetres al final o no? No, aquest cap de setmana aniria, segurament. Vaig veure... Vaig veure, vaig anar al cine. Sí, què vas veure?
Vaig veure... Ara em vas dubtar. Ah, vaig veure Francesc Ha, te'n recordes? Sí, home, i què? Em va agradar molt. A més a més, veig la sèrie Girls, també, i una mica com si diguéssim que hi havia la idea que és la mateixa. Però m'agrada, a més, m'agrada molt Girls, eh? Però vull dir que, en el cas de pel·lícula, m'agrada com ho resol, també, m'agrada com planteja el personatge. Són dos productes diferents, parteixen de la mateixa base aquesta d'una noia, les dues aventures d'una noia urbana actual...
en aquell pas dels 20 als 30 anys, però després són dos productes diferents i compatibles. Però és una gran pel·lícula. A mi em sembla una gran pel·lícula, Francescà. Doncs no, no, em va agradar molt i, a més a més, la mida justa, i és que a mi m'agrada que les pel·lícules durin màximo hora i mitja, que era ideal. I em va agradar molt Nova York, la música i tot plegat. I aquest cap de setmana això, m'agradaria veure 10.000 quilòmetres, tot i que m'han dit, una amiga m'ha comentat que em fio molt del seu criteri cinèfil, que se li va fer pesada.
A veure tu. Es fa un pèl llarga. Sí? Un pèl llarga al final, però és una gran pel·lícula. Vale, és el tràiler i tinc bastantes ganes. És molt xula. La pel·lícula és molt xula. Suposo que ho faré aquesta setmana, o sigui que la setmana acabem parlaré amb Xavi. A veure què tal. Apa, doncs. Molt bé. Ja el tenim. Tenim poca proposta, no? O sigui, propostes molt específiques. Recomanes, per tant, Madre Ifo, Vente Passos de la Fama. Sí. I Redención, no sé, són coses. L'únic que no són tant com títols tan suculents. No, no n'hi ha cap així espectacular, impactant. Avui n'he vist una molt impactant a nivell taquilla, que és X-Men, però bueno, ja en parlarem
Bé, però jo m'esperava que fos molt més apoteòsica. M'esperava que fos més emocionant. Està molt ben fet, és molt bona pel·li, però no m'ha emocionat del tot. Ja en parlarem. Ja en parlarem, no ens avancem. Gràcies, Xavi. A tu. Que vagi bé. Adéu. I un cap de setmana. Va arribar el tieto per a ballar-te.
especial. I va dir, nens, esteu morens. I va dir, almenys, heu crescut un pam. I l'Ignasi i jo li escoltaven, miraven dures de països collants. I estaven bé, i eren distretes, però era difícil veure's del cap o fer vol
Fins demà!
Baixar els altres amb la Vanessa, ai, la Vanessa, com li deuen? Menjàvem tipes amb arrogància, se'm fotien des del banc. Fins que avorrim d'aquell espectacle, va venir el Xavi i era bé.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colles amatats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc de març. I senyors, te'n vols insistir, com saber-se retirar i no ser l'ignasi, però en el meu cas, reconèixer que em
i en aquest món entre els meus flors no hi haurà mai els detalls però m'esforçaré i una cosa me'ns tindré de regalar que la infinitesa serà divertida màgica, lliure, recorden seranats
I Vanessa, si sents això, una abraçada molt.
Cinc minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora normalment parlem de notícies curioses. En la realitat avui ens ha dit que finalment no pot venir. El que fem per tant és per fer una mica d'agenda de concerts de cara a aquest cap de setmana.
I n'hem parlat a primera hora amb el recull de la premsa, que avui el periódico publica una entrevista a Fuck Buttons, aquest grup d'electrònica, aquest duo d'electrònica britànica, que actua aquest vespre al Caixa Fòrum.
Per tant, una proposta adequada en aquest cas pels amants de l'electrònica. Tenim més opcions, això ho hem comentat també avui en la punt musical del dia. Hem posat una cançó dels Amics de les Arts perquè avui presenten un disc a Barcelona. Han començat ara fa més o menys un mes que van començar a fer presentació del seu últim disc, que es titula només d'entrar jèguia al dinosaure i tenen cançons com aquesta que ara es diu el mite del Prometeu.
Fins demà!
Actuarà a la sala bars. Les entrades costen entre 25 i 30 euros i actuen aquesta nit, avui divendres. Més música en català aquest divendres també a Barcelona. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar.
A boem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona. És el cantador del Manadès que celebra aquest any, de fet, deu anys de carrera sobre els escenaris. L'acompanyarà aquest vespre al City Hall, la seva banda habitual.
I presenten les noves cançons juntament amb altres peces del seu repertori. Actuen avui en aquesta sala al City Hall de Barcelona. Les entades costen entre 7 i 10 euros. De tots els homes que estimen els altres homes et pregunto si existeix la humanitat si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar
i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Més concerts per aquest cap de setmana. ... ... ...
És la banda d'Elephants Art que actua demà dissabte a Ras Matas Club.
Han presentat fa poques els seus nous temes. És una banda que té l'origen a l'escola. Els components, el cantant i el guitarrista i el baixista es van unir quan anaven a escola per gravar alguns temes a l'escola i a partir d'aquí van començar a crear una bona banda que es va completar després amb un altre guitarrista i un bateria. Són quatre i formen aquest As Elephants Art.
Això pel que fa aquell cap de setmana i després parlem ja de la setmana que ve, recordem que comença el Primavera Sound i abans, a principis de setmana, hi ha també els concerts que són primavera als clubs. Per exemple, dilluns 26 de maig, Darren Hyman and The Trial Separation actuarà acompanyat també de dues bandes més petites.
Serà la Sala Polo de Barcelona i el mateix dilluns també hi actuarán The Free Fall Band, aquests joves del Maresme que sonen així. Que sonen així.
I també seran Tiger Cuts.
Són els grups programats pel primavera als clubs de la setmana que ve. Aquest és el concert de dilluns i dimarts n'hi haurà un altre amb tres grups més. El principal és Aries. Veo emisiones cada nochecer. Menos veo y trato de cantarte una y otra vez. Veo.
també serà bitx-bitx.
I les barcelonines n'hi han de vis.
Aquest concert serà el dia 28 de maig, dimecres.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Mics Electrònica ara és Bits.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
Fins demà!
I així arribem al final d'aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 23 de maig. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, Carles Hernández i Rius a la provisió del temps. Avui hem parlat també amb el candidat Eduard Ribes del PSC en aquesta ronda d'entrevistes als diferents representants polítics de les eleccions europees.
Hem connectat amb el Posem Li Beu de l'Institut de Sant Just, a més a més també hem tingut el Xavi Roldán amb les estrenes de cinema de la setmana i hem parlat amb Jordi Gironès del concurs fotogràfic de les CES que hi ha obert convocatòria. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdoy, recordeu que tornarem dilluns com sempre amb més continguts, més coses, explicar-vos el que passa a Sant Just i també fer-vos una mica més entretinguts als matins.
Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies edició migdia per posar-vos al dia de l'actualitat. Recordeu que tornem dilluns a partir de les 10 i que ara tenim una cita amb les notícies. Per part nostra res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana.
Fins demà!
Si us escoltes el que estàs.
Floteu comptes pel rosc d'entens, l'únic veus per tu. Bé com la gent s'ofre sense patir,
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. La CEA s'obre la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme a la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial sobre les masides de Sant Just.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui divendres 23 de maig. En titulars destacem altres qüestions rellevants de la jornada.
Torna la setmana de l'Ateneu. Aquest vespre arrenca l'entitat el seu cap de setmana cultural amb un munt d'activitats per a tothom, que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a campionats, concerts i el dinar d'homenatjar els socis i sòcies. També parlarem de dues cites esportives crucials per l'esport Sant Justenga aquest cap de setmana. Demà, l'hoquei Club Sant Justa juga la permanència nacional catalana i diumenge, derbi de futbol al camp municipal.
Avançar cap a una Europa més social és l'objectiu bàsic del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions europees. El seu número 5, a dues ribes, tanca avui la campanya Ràdio d'Esvern parlant del passat, present i futur d'Europa.
Bon dia, la CEAS ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Sant Just Notícies.
Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de les sees, millor fotografia segons votació popular i un premi especial, com dèiem, a la millor fotografia. Aquesta és la novetat més destacada del concurs i seran fotos de Masies de Sant Just. Jordi Gironès, secretari de l'entitat, ha explicat al Just a la Fusta l'origen del premi especial. Ja fa com uns quatre anys que vam iniciar la idea de fer un premi especial. Un premi especial vol dir buscar un tema...
específic per aquell any en el qual, diguem-ne, vagin adreçades les fotografies. I aquest any n'hem decidit un proper. Aleshores l'assemblea va dir que sí, que li semblava molt bé, i llavors per això anunciem que el Premi Especial va destinat aquest any a les fotografies relacionades amb masies de Sant Just.
Per tant, aquesta és una nova categoria que premiarà les millors fotografies sobre les masies de Sant Just. Un dels objectius és, precisament, promocionar aquestes cases del municipi. Promocionar una mica el coneixement de les masies de Sant Just. Aquesta és la idea bàsica, que llavors ja veurem si ens en reixim, perquè llavors ja t'he dit que la incògnita és saber quina participació pot arrossegar el tema, que esperem que sí. Com més es difongui, millor. Per tant, és perfecte perquè així donem a conèixer el poble...
que té un premi al qual hi poden participar sense ser excursionistes, simplement masies de Sant Just. Com dèiem, la categoria especial és la novetat més destacada del concurs d'enguany. Els guanyadors en totes les categories es donaran a conèixer durant el sopar de motxilla el 20 de setembre i a més es votarà el Premi Popular. Jordi Gironès assegura que és un premi molt disputat. El Premi Popular té molta gràcia perquè és molt disputat, la gent s'ho prem molt seriosament
Aleshores, hi ha una primera votació, de la qual en surten tres deseleccionades, i en les tres que es consideren els assistents al sopar, que són les millors, hi ha una votació final entre les tres per decidir quina és la guanyadora. Llavors, inclús, a vegades el premi aquest, a vegades no coincideix en absolut en cap dels premis.
Els premis van dels 150 als 200 euros. El jurat estarà format per representants qualificats del món de la cultura excursionista i de la tècnica fotogràfica. El veredicte del jurat tindrà lloc el 18 de setembre i es farà públic en el marc del sopar de motxilla.
Tot i que ja s'ha convocat el concurs fotogràfic i es tanca el 15 de setembre, pràcticament totes les fotografies es presenten la primera quinzena del setembre, ja que molts dels participants aprofiten l'estiu per fer fotos. La CEAS, com dèiem, ja ha penjat les bases del concurs fotogràfic 2014 al seu web, sanjust.org barra CEAS, on trobareu la informació detallada sobre els requisits que s'han de complir per participar-hi.
Sant Just Notícies. Ara passant cinc minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions. L'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, com ara exposicions d'art, recitals poètics, concerts i l'homenatge als socis i sòcies més emblemàtics. Sant Just Notícies.
Les activitats de la Setmana de l'Ateneu començaran avui, al vespre, amb la inauguració d'una exposició d'Arteneu i un recital poètic organitzat entre l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i el Celler de Can Mata. N'ha parlat el Just de la Fusta el president de l'Ateneu, Albert Macià. La inauguració de l'exposició d'Arteneu, que és a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Piquet. L'exposició estarà una setmana visitable. A dos quarts de nou hi haurà un recital poètic amb tast...
amb tas de vi, el poeta Marcel Riera, que recitarà versions del xinès Val Llulli. I això, en principi, si el temps ens ho permet, ho farem al Pati del Roure,
Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, ha comentat també quin vi acompanyarà al recital, un vi que es diu Vincles. Ells posen el nom de Vincles perquè tenen gairebé com una comanda del mercat japonès buscant allò de poder fer un vi pensant en mercat japonès.
Asiàtic, cuina asiàtica. Llavors el que és ideal per aquell estil de cuina serien això, suaus, més lleugers, més frescos, potser amb una acidesa o un palet més alta.
Dissabte començarà amb un esmorzar al restaurant de l'Ateneu, seguirà amb una audició dels alumnes de l'escola de música, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenda de la setmana de l'Ateneu diumenge començarà a les 12 del migdia amb una ballada de sardanes i també es farà l'homenatge als socis i sòcies. Sentim de nou el president de l'Ateneu, Albert Macià.
A dos quarts de tres del migdia farem el dinar del soci. Tothom que hi vulgui encara s'hi pot apuntar. Té un preu de 20 euros per soci, 22 pels que no ho són. Quan estiguem al cafè, lliurarem els diplomas dels socis.