i de saber si té antecedents policials. Segons fons dels Mossos d'Esquadra, els dos homes han intentat robar però no han aconseguit emportar-se res. Doncs els Mossos d'Esquadra han anunciat justament avui que han desmantellat un grup de lladres de pisos de Barcelona i l'àrea metropolitana, un fet en paral·lel. Hi ha cinc detinguts que ja han ingressat a la presó i se'ls imputen 17 robatoris comesos a la ciutat de Barcelona i tres municipis més. Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Mataró, la capital del Maresme.
En tots els casos estan acusats d'entrar als 17 habitatges obrint la porta amb una radiografia o amb un rossinyol. Els ordinadors i altres aparells electrònics que robaven els enviaven als seus països d'origen, la República Txeca i Georgia.
especialment a la Ronda de Dalt a la ciutat de Barcelona. Comprovem quina és la situació a aquesta hora. Raquel Ugeserra, bon dia. Hola, bon dia. En general, millor el trànsit ja en aquesta xarxa viària, també a la Ronda de Dalt de Barcelona, que ja no hi trobareu problemes. De fet, ara els problemes han canviat de ronda. Són a la Ronda litoral, al tram de la Barceloneta, i tenim una incidència a talla carril en sentit Llobregat-Broca, aturades, atenció, de més de 8 km. Això, a la Ronda litoral de Barcelona, des del nus de la Trinitat,
Fins a la Barceloneta, són aquests 8 km de retencions, Ronda Litoral, Sentit Llobregat. A banda d'aquest punt, en principi, poca cosa més. La resta de vies, circulació tranquil·la. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia us parla Arnau Maimou i comença l'Ogroi a la final a 4 de la Lliga de Campions d'en Bol. Aquesta tarda es disputen les semifinals. A les 7 el Barça s'enfronta a l'Atlètic de Madrid, actuals campions de la Copa, mentre que a un quart de 10 de la nit el Nátur House, la Rioja i el Fer Tibiri a Puerto Segundo buscaran també un bitllet per a la final de demà. En bàsquet avui es disputen els tercers partits dels play-offs de quarts de final de ascens a la Liga CB. A les 9 de la nit Coruña, Andorra, Cáceres, Lugo, Òscar Lacan i Lleida, Palencia. Els del Sagrià juguen avui al Barris Nord
amb l'eliminatòria empatada a un. En futbol se l'avui es disputa la jornada 26 de la Divisió d'Honor, últim partit de la fase regular, els dos equips catalans juguen a les 9, el Barça rep la visitada i el Rio Renovables de Tudela, mentre que el Marfil Santa Coloma visita el Navarra. Una jornada intranscendent amb el Barça líder i classificat pels play-offs i amb els Colomens sense cap opció. Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, començant el Just a la Fusta d'avui divendres 3 de maig.
Començarem el programa parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, avui fixant-nos també en l'agenda de cap de setmana i, a més a més, també parlem de l'actualitat a nivell més general, doncs fixarem en les portades, contraportades, entrevistes i articles interessants que trobem avui a la premsa diària.
Més qüestions en aquesta primera hora. Encara parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius a punt per saber quin temps ens espera aquest de setmana si tornarem a gaudir del sol, com veiem avui, o si tornarem a l'explosió aquest de setmana passat. A partir de les 11.10 parlarem amb Gina Pol, regidora d'Acció Social, per parlar de les ajudes a la dependència i també
del servei Televida, aquí Santjust. I també tindrem el Manel Ripoll, que ens parlarà d'economia. Avui continuarem parlant de l'IVA, de l'impost de valor afegit. Qui acaba pagant l'IVA?
I a més a més també hi anirem a la cuina amb la Carme Madó i a la tercera ara parlarem amb el conferenciant d'aquest vespre en ses búsquets de la Conferència de la SES sobre el món rural romà. I també hi anirem amb el Sebastià Baselies que ens farà un repàs per l'actualitat política de la setmana a nivell internacional, espanyol, català i s'enjusten.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos també amb bona música, avui comencem amb els Vampire Weekend.
I'm wearing backstroke all the way from France. With shiny, shiny cufflinks, a shirt sleeve to enhance. The pinched-out men of morning are coming for to dance. With pure Egyptian cotton, the kids don't stand a chance.
Ah, no.
però això era al primer lloc. El teu amor és tan dolent ara, però encara has de defensar-ho. Hi ha hagut una tarda a la nit, els partners a la cançó, els papers tancats a peces, els missatges no estan a chance.
No, no, no, no.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10. Salutem l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat Sant Justen, que avui comencem parlant de festa major. Encara queda, som a principis de maig, per tant, queden ben bé tres mesos.
però hi ha alguna cosa? Sí, perquè aquestes festes grans s'han de preparar de molt abans i, de fet, el nucli ja s'hi ha posat, ja porta mesos treballant-hi, i ara organitza el primer concurs del cartell de la Festa Major de Sant Just. El tema és lliure, però hi ha d'haver algun motiu neutre, blau i groc, que faci referència a aquesta pica baralla característica i simpàtica entre grups i blaus per la Festa Major, que es celebrarà a principis d'agost, com cada any,
i hi pot participar tothom, i hi ha temps per fer-ho fins al 3 de juny. El cartell ha d'incloure les frases següents. Festa major 2013, òbviament, Sant Just d'Esvern, de l'1 al 6 d'agost, i també el logotip de l'Ajuntament i del Nucli. De fet, el Just Fosalva, que és membre del Nucli, explicava a Iarapenya del Morro per què han decidit organitzar aquest concurs. Doncs ara el sentim tot seguit, perquè m'han enganxat que no el tenia ben preparat. Però no m'ha de dir que és perquè ja el tinc, ja el tinc.
Tinc més coses a explicar. Teníem la idea que aquest any, amb la Comissió de Festes, imprimirem un llibret de festa major on hi trobarem tota la informació de la festa, els actes, i també volíem penjar, si ens dóna temps, tot el seguit de cartells que han volgut participar, o com a mínim un refugit més representatiu, dels cartells que han participat al concurs. Doncs com deia, amb l'ADAT a límit de lliurement és el dia 3 de juny,
i l'entrega s'ha de fer al Casal de Joves. El veredicte es farà públic el dia 12 de juny, a les xarxes socials, al Casal, a ràdio d'Esverna, a l'Ajuntament i a la pàgina web del Nucli. El cartell guanyador serà premiat amb el reconeixement del poble, en sèrie present a tot arreu, i un premi a escollir entre un sopar per dues persones o un val per material de papereria a un establiment desenjust. Si voleu participar, ja sabeu. Podeu començar amb el cartell. Exacte, queda tot aquest mes.
I això d'una banda parlem de més coses, perquè ha començat també la subhasta de diferent material pel torneig Jorn Petit Nens amb càncer. Sí, és material del Barça i l'Espanyol per recaptar fons per la investigació contra el càncer infantil, la investigació del càncer infantil, una de les activitats previstes com deies en el que està atratjant a festa de torneig, que es farà el dia 25 de maig a Sant Just.
A través del web municipal sanjus.cat es pot accedir a la subhasta, que s'ha fet a través de la plataforma eBay, del material amb benefici del projecte d'investigació. En concret, són cinc objectes, dues samarreta assignades pels jugadors del primer equip del Barça a Duquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, el capità, una altra samarreta assignada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça, donada en aquest cas per l'Erica Vidal, que és padrí del Torneig,
I una altra samarreta del Reial Club Deportiu Espanyol, signada també per tots els jugadors del primer equip de futbol. El preu de sortida d'aquestes samarretes és de 195 euros, i també s'assobasta un estic signat pel primer equip duquei del Barça, amb un preu de sortida de 95 euros. Si voleu participar-hi, ho podeu fer fins al dia 12 de maig, i recordeu que aquesta assobasta és internacional, també.
Molt bé, doncs ja ho sabeu. I finalment, un últim punt. Parlem d'una història que passa per aquest cap de setmana vinculada a això amb el càlcul. Sí, alumnes de l'escola Montserrat, ja hem parlat algun cop aquí al programa, participaran aquest cap de setmana, demà en concret, del primer campionat de Catalunya de càlcul mental. En concret hi participaran sis escoles de la comarca, de Castelldefels, El Papiol, Gavà, Esplugàs i Vallirana.
I els concursants són 175 nens i nenes d'entre 5 i 13 anys. Cada matisapte hauran de completar 70 operacions en 5 minuts i sense llapis ni paper. Allò, sense calculadora, tampoc. El primer campionat de Catalunya de càlcul mental es farà demà, com dèiem, al Teatre La Principal de Vilafranca del Penedès i participaran, doncs, també, aquests alumnes de l'Escola Montserrat, que s'han preparat molt els darrers mesos. Molt bé. Doncs una bona notícia, també. Gràcies, Andrea, i fins aquí ja una estona. Fins ara, Carme.
You run through the forest and a beautiful night
Evening light When the women of the woods came by To give to you the word of the old man In the morning time
Jo m'espero en el veu.
Back to you.
Estem escoltant just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat,
T'espera un gran regal. Vine i participa. T'esperem. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'ons, saludem ara de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a nivell més general. I comencem destacant la notícia principal als diaris, avui hi ha unanimitat total,
Aquest 0,5% de la rebaixa històrica del preu del diner, això és el que diu el diari Ara, mesurar anticrisi al Banc Central Europeu, situa el tipus d'interès al nivell més baix des del naixement de l'euro. I ens diu també que atdragui estudiar a donar crèdit directe a l'espimes i prorrogar l'accés dels bancs a la liquiditat. El punt avui, la resta de diaris també entren a fer més valoració, no només a destacar la notícia. Ens diu, per exemple, el punt avui que el Banc Central Europeu fa curt
Després de 10 mesos el banc central abaixa els tipus d'interès fins a un històric 0,5% i la borsa rep enfredor la decisió perquè esperava mesures a favor del crèdit. El periódic ens diu pas insuficient, el banc central abaixa els tipus d'interès però defrau de les expectatives de facilitar el crèdit a les pimes i ens diu també que amb la retallada del preu del diner un estímul necessari no n'hi haurà prou perquè Espanya creixi. I per últim la vanguardia també ens estaga que el banc central decep perquè es limita a baixar al 0,5% els tipus d'interès
Els mercats destaquen l'absència de mesures per facilitar el crédit a les empreses i Mario Draghi confia que el preu del diner en mínims històrics impulsarà l'economia. Doncs d'aquí ens anem a fixar-nos en com s'actualitza aquesta informació en general a nivell dels diaris digitals i comencem el 324.4 que ens diu que la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys per sota del 4% per primer cop des del 2010. D'altra banda un lladre mort quan intentava robar en un pis a Barcelona
Ha caigut, doncs, el pis que escalava, com si ho diguéssim. Descobreixen restes del pantocràtor original de Sant Climent de Taüll i el govern espanyol deu a Catalunya més de 8.000 milions d'euros. És el que explica avui també TV3, que d'aquesta xifra 5.000 correspondrien a l'impagament de la disposició additional tercera de l'Estatut.
L'ara.cat ens diu que a Brussel·les publica avui les previsions que marcaran la flexibilització del límit de dèficit. El vicepresident no li rent presentarà els indicadors macroeconòmics revisats de l'executiu comunitari i d'altra banda també tenim que... aquest seria un altre tema, no? Que Felip Puig diu que siu és un invent meravellós i que no hem de trencar-lo. El conseller d'ocupació no té dubtes que els democristians i els convergents
que es converteix en l'objectiu d'anar junts a una consulta. Passem ara a fixar-nos en altres titulars de les portades, Andrea. I comencem destacant el Punt Avui. És una notícia que va lligada a la que comentàvem ara del Banc Central Europeu, però és una imatge que recullen també tots els diaris. El Punt Avui, com dèiem, veiem una imatge del president del Banc Central, Mario Draghi,
que observa un grup de nens mostrant el nou billet de 5 euros que ahir va entrar en circulació. Diu que són més difícils de falsificar i això. Doncs veiem un grup de nens a Eslovàquia presentant aquests billets, mostrant els nous billets, que aparentment són iguals, evidentment, els que hi ha ara en circulació. Això és el que ens destaca. El punt avui, també internacional, llegim, fan 258.000 morts a Somàlia.
La primera gran crisi del segle mata un dècada deu infants somalis. En fotografia de portada veiem un nen molt petit, amb braços de la seva mare, desnutrit, i és el drama que recull el diari ara avui. Més qüestions a La Vanguardia, per exemple. En política catalana ens diu que Mascolell reclama participar en més impostos al nou finançament. El conseller demana que el nou sistema signi a Catalunya més percentatge dels tributs cedits i creix la disputa entre els barons del Partit Popular
Arran del repartiment asimètric del dèficit que planteja Isenda. I per últim, el periódico segueix amb un tema que destacava ahir en portada, avui de fet és el tema del dia. Indignats per l'últim cop de destral pel que fa a l'estat del benestar, la retallada en el sistema de dependència i rita autonomies,
entitats socials i empreses. Diu que un malalt d'Alzheimer, Antonio Ferriz, conviu amb la seva dona, que pateix la mateixa malaltia, i els cuiden les seves filles, que depenen de les ajudes, el veiem a ell en fotografia de portada, i diuen, sense aquestes ajudes, les seves filles, no els podrien menjanyir, referència, òbviament, als seus pares. No n'hi do. Doncs tot aquest tema que avui també és un dels que es tracten més dins dels diaris.
Ens fixem ara en què passava fa uns quants anys i comencem amb l'avantguàrdia del lluns 3 de maig del 93, on es parlava d'un dur atac de Pujol a Serra i a Ubiols. El president deia que eren uns perfectes inútils en la defensa de Catalunya. Del travel del PSOE prometia la mateixa llei de vaga, un compromís
I Caratzi, que acceptava el pla de pau, el líder del service, de Vosni afirmava a Atenes la proposta d'Avanse i Owen. I una imatge del somriure dels negociadors d'aquesta pau a Atenes, ara fa 20 anys. I en esports ens deia que el Barça conservava el lideratge en guanyant a Sarrià i que un jove seguidor de l'Espanyol havia estat apunyalat per un esquí del Barça.
Amb aquesta notícia tràgica, doncs, ens aniríem a fa 15 anys que se'ns parlava tensió de euro amb tensions.
Naixia la moneda única després d'un du pols entre Col i Chirac pel Banc Central Europeu i Duisenberg presidiria el nou Banc Europeu sense esgotar el mandat. La imatge és justament de tots dos, d'aquests líders de Col i Chirac fent broma a l'hora de posar per la foto de família un cop superat el bloqueig entorn a la presidència del Banc Central Europeu, un acord en què es va arribar de matinada.
I també se'ns parlava d'un paquet de decrets per desenvolupar la llei del català. La Generalitat regularia l'oferta cinematogràfica i les 40 pel·lícules més taquilleres tindrien igual número de còpies en català que en castellà. No sé si això s'hi ha arribat a passar mai, realment. Les 40 almenys. I en el cas de fa 10 anys, se'ns deia que la Caixa contemplava el futur de gas natural a bandesa. A mi em sembla que en aquest mes que portem fent aquest repàs,
És el primer dia que el titular més destacat no passa per la guerra d'Irac. Per tant, aquest tema va desbancar una mica tota aquesta informació internacional perquè les converses preliminars no descartaven fusions al futur, l'entitat i la companyia afrontaven la reordenació del sector energètic espanyol i Rato havia tractat aquest assumpte amb Fornés, Pizarro i Mas. També se'ns ensenyava la cinquena visita del papa d'Espanya, Joan Pau II, encara buscava revitalitzar l'efe catòlic en els espanyols i la imatge era
Milers de peregrins esplaçant-se de tot arreu d'Espanya cap a Madrid. Hi ha una imatge d'unes monges amb sacs de dormir a l'Espanya. I que els electors passaven factura blers sense humiliació o retrocés laborista i dels nacionalistes escocesos i galesos. Se'ns diu això fa 10 anys. En fa 5, l'abril-maig del 2008, el laborisme britànic patia la major derrota en 40 anys. Brown només aconseguia el 24% dels vots en les municipals
i els toris aconseguien el poder. Rajoy i Aguirre significaven, mentrestant, la reconciliació amb la festa del 2 de maig de Taló de Fons. I la sentència sobre l'Estatuc estaria llista per l'octubre. El Constitucional discutia, en aquell moment, sobre el capítol de drets dels catalans i la data condiciona quan es renovaria el Tribunal. I, finalment, també se'ns deia que l'AVE portava a Madrid milers de catalans pel pont.
Mira, doncs també la novetat del moment. I després de mirar enrere, ens fixem en les contrabordades d'avui. Comencem pel diari Ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch, on ens parla avui de castellers i de l'estat del benestar. L'article dels castellers es titula Castellers patrocinats.
I diu que avui fa 15 dies, a tocar del Tamesí, amb el Tower Bridge de Fonts, els castellers de Vila Franca van fer una actuació que ha portat cua. Diu perquè les samarretes verdes d'alguns castellers lluien el logotip d'una cervesa amb estrella. Ara fa dos anys, la coordinadora de colles castelleres va aprovar en Assemblea General, sense cap pot en contra, que la indumentaria castellera no portés patrocinadors.
trobeu en Xavier Bosch Copina i diu que la polèmica ha estat encesa, però entén que el món casteller cada vegada més castigat per la falta de recursos municipals d'aquí uns anys haurà de tornar a votar si revisa la possibilitat d'inserir publicitat en un lloc tan preuat però sagrat. Diu que s'ha de trobar l'equilibri entre els valors i la subsistència. I pel que fa a l'estat del benestar, avui parlar de la ministra de Sanitat Ana Mato, que diu, per exemple, que una àvia amb Alzheimer no anirà a manifestar-se o que una iaia que necessita un caminador per anar del llit al sofà
no se n'anirà a tirar ous davant del Ministerio i que els familiars d'aquests avis segurament tampoc, perquè els hauran de cuidar. Diu que ni la pensió ni els ajuts no els arriben per tenir una persona a càrrec. Només així, amb aquest punt de perversió, puc mirar d'entendre la retallada de més de 1.100 milions d'euros a la dependència que Ana Mató, que la defineix com la ministra de Sanitat, Serveis Socials, Igualtat i Festes Infantils amb llances serpentines a propulsió, s'ha tret de la Manigahara.
Doncs és l'opinió d'avui de Xavi Bosch al diari. I ara d'aquí ens n'anem cap a l'avantguàrdia on llegim el següent titular. Els alemanys us envegen i es neguen a pagar-vos la festa. Ho diu en Peter Wagner, que és politòleg alemany i que col·labora amb l'Institut Goethe. M'ha sorprès aquest titular pel com estan les coses ara. Diu que la resposta és en la història. Diu que la societat viu el moment però també els moments que han conduït fins aquest i Alemanya encara està reaccionant
els sangnants xocs socials que la van portar a l'horror nazi. Diu que d'això ja fa 80 anys però la memòria dels pobles dura més que la de les persones i recorda que la primera meitat del segle XX amb la República de Weimar va ser traumàtica i guerra civilista, un bany de sang, i per no repetir-la avui els alemanys es cohesionen d'alguna manera davant les crisis i renuncien a interessos de regió, classe o individu.
Diu que ara d'avui ja és una altra Alemanya i que el consens davant l'extremisme és el valor central i per això després de la guerra es va prohibir el partit comunista i el nazi. Doncs és el que tenim en aquesta entrevista, interessant segurament de llegir aquesta opinió. Passem ara cap al punt avui on ens parlen d'una altra història. Diu que aquí es parla molt el llit i que això és molt excitant. Ho explica Benus Jara, que és experta en fetixisme i que avui doncs al punt avui a l'entrevista crec que també algun altre diari perquè ha publicat
Aquest llibre que es titula Anglès para pervertits es defineix com a polifatitxista, és model, columnista, consultora i experta en erotisme. I sembla que va arribar a Espanya fa ja un temps a Madrid, allà va començar a fer de professora d'anglès i es va adonar que els alumnes no estaven gens motivats i va decidir que d'alguna manera el tema sexual i el fatitxisme era una manera d'introduir-los en aquest món. Després es va traslladar a Barcelona
I bé, doncs parla de per què li agrada el feticisme, diu per què m'agrada l'art, amb tot el que hi faig i a bon gust, gens d'avortícia amb imatges massa explícites. De fet, en aquest llibre apareixen fotos seves amb llençaria, antifasos, talons... Diu però que estan molt cuidades, que treballa molt amb fotògrafs que coneix i que és la seva pròpia directora artística.
I diu que recomana el llibre a tothom. Diu que només es necessita un nivell d'anglès mitjà. I que és una bona manera d'aprendre anglès a través de llengües del sexe. Doncs pot ser una bona manera. Mira, curiós.
I acabem amb el periòdico que tenim, que diu que la mare em deia... Què et donen les pedres del... cartell? Castell. Del castell, avui. Canvia, canvia, eh? Sí, no, perquè és una història curiosa aquesta. Avui entrevista en Enric Carafí, que és un devot, literal, del castell de Gelida, i diu que aquesta devoció li ve de la infantesa. Diu que les ruïnes de la fortificació van inspirar hores cives de joc, i que per això la seva mare li preguntava què et donen les pedres del castell,
Diu que ell ja treia el seu passat, la seva història mil·lenària. Diu que quan era petita encara hi havia qui deia que el castell l'havien construït els moros. Diu que quan era petit era molt realista, imaginava possibles espais i murs que es podien recuperar tot i que deixen anar una certa fantasia, òbviament.
i diu que jugava a descobrir racons i a cuidar i amagar quan hi pujava amb amics. I un dia, amb ells, vam tenir una gran sorpresa al trobar als murs perimetrals de l'església unes finestres prerromàniques. Va ser durant els dies de festa major als anys 60. I al llarg d'aquesta entrevista doncs parlar d'on li ve aquesta passió pel castell de Gelida. Molt bé. Doncs és el que tenim avui al periòdico. Són les contrabordades d'avui. Ara el que fem és parlar
de la notícia curiosa d'avui divendres 3 de maig. Aquesta és una notícia que potser hi havia a la Saudita fa un parell de dies però encara no n'havíem parlat i pensem doncs que val la pena, que és que han expulsat un home d'Aràbia Saudita per ser massa guapo. Sí, les autoritats d'Aràbia Saudita han decidit expulsar al seu territori el jove fotògraf Omar Burkhan al gala
perquè creuen que és massa guapo i, per tant, una temptació per les seves dones, perquè ens ho prenem amb un punt de vista divertit i curiós, que en realitat és molt greu tot aquest tema. És el dubte que tenia ara. Val, potser el descobrim ara, no? Espero que... És que no ho he sabut trobar, eh? La notícia que he llegit abans ja no ho he sabut trobar. En tot cas, ja una imatge és molt guapo, aquest noi, realment, i després també hi ha un vídeo,
Per la notícia, ara sembla que està donant la volta al món, perquè fa uns dies sembla que va rebre una trucada de la policia religiosa de la comissió per la promoció de la virtut i la prevenció de bicis, atenció, que recorre els carrers de la Via Saudita per mantenir la progritut de l'habitant, i va detenir tres homes que estaven en un festival del país. Quan els homes van preguntar què passava, i la policia religiosa els va dir que eren massa guapos, que les dones que hi havia al festival corrien el risc de caure rendides davant del senyor Gancs.
Semblaria una broma si fos un altre país. Evidentment es parla de la repressió que hi ha a Aràbia Saudita, que els saps que s'ha prohibit relacionar-se amb homes que no siguin de la seva família, i segons s'afirmen alguns mitjans, com la de peix.fr. De França, finalment, Omar Borcan el gala va ser expulsat amb altres dos companys per tenir aquests talls massa atractius. Llavors, ell té Facebook i sembla que molta gent l'ha escrit pel Facebook per donar-li el seu suport, etcètera, perquè...
Home, és greu. Home, és exagerat, jo crec, però vaja, o potser ells estan molt... S'infravaloren, d'alguna manera, no? O es veuen lletjos o algo així, perquè... En fi, no ho sé, mira, escolta, ara... Exacte. La gent a vegades fa coses que no... No té gaire explicació. Escolta. És la notícia curiosa del dia. Ara el buscaré, ara el buscaré. Molt bé, Andreas. Gràcies. A veure què et sembla. Que vagi molt bé, bon dia.
I ara obrim pàgines dels diaris per fixar-nos en articles interessants, entrevistes i una mica on val la pena aturar-nos avui. I avui comencem pel diari Ara arran de tot aquest tema de dependència, com hem anat comentant des d'ahir i avui,
com tornar a ser damunt la taula el debat de tota aquesta història i llegim un article al diari Ara d'anàlisi que fa escriu Toni Codina, que és director general de la taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya. El titula un tractor sense benzina i diu que les polítiques socials creen ocupació i creixement. Ben articulat, el sistema de dependència podria ser clau per frenar l'atur i concentrar les polítiques d'australitat sobre les autonomies és un error. Diu que fins a 260.000 llocs de treball a jornada completa el 2010
era l'estimació del llibre blanc sobre l'atenció a les persones en situació de dependència, publicat per Limsersol 2005. Una previsió modesta, perquè la Fundació Alternativa es concluia pocs anys després que el sistema de dependència podria generar encara 635.000 llocs de treball fins al 2015. Sense recordar les deficiencies amb què s'ha posat en marxa el sistema, cal reconèixer que aquelles previsions no eren pas una quimera.
I per tant els experts insisteixen en dir que les polítiques socials són una inversió i que no són pas una despesa i per això l'última retallada de l'estat en l'àmbit de la dependència és una destralada sense contemplacions que deixa la llei en una situació de mínims. És un error monumental no només des del punt de vista de l'acuació social i del benestar, sinó també del creixement i de la creació d'ocupació, és el que explica avui Toni Codina, director general de la taula d'entitats del tercer sector social al diari Ara.
Parlem ara d'un altre sector i ens en anem a parlar de cultura. Llegim una entrevista avui a l'avantguàrdia a la directora de la Fundació Mies Van der Rohe, Jovana Carnevali, que diu que la crisi convida a reflexionar. Se li pregunta per quina idea tenia de la Fundació Mies i quina entera que la dirigeix,
Ella diu que la coneixia pel premi, li sorprèn la seva capacitat per organitzar-lo amb una estructura tan petita. Barcelona va ser àbil en reconstruir el pavelló Mies, donar-li valor afegit i gestionar-lo. També se li pregunta què distingirà la seva tasca, diu que no trencarà amb el passat i queda tirant davant el premi, però li agradaria que no fos endogàmic i que arribés més enllà de l'àmbit arquitectònic, un premi que vol regalar una altra arquitectura pels 25 anys. Carneval li exposa per tant els seus plans.
Ella diu que la crisi passarà i tornarem a construir habitatges i edificis públics, però espero que amb una visió menys especulativa, cal parlar més d'arquitectura, que d'arquitectes com proposa Culjas per la Bienal de Venècia. I diu que alguns dels criteris, doncs la decisió del jurat ha de ser sense falta, aquest llegat intentar arribar a l'essential, el formalisme o la iconitzitat són necessaris només fins a cert punt.
L'opinió, per tant, de la nova directora del Mies, Van Der Rohe, avui a La Vanguardia. I llegim ara una altra entrevista en clau cultural, però ara parlem de cinema, una entrevista que tenim al periòdico amb l'actriu Clara Lago, que debuta avui al teatre amb Shopping & Fucking. Diu que ha après català, que és una llengua preciosa i que el més preocupant de la joventut dels ninis és no tenir ambicions, il·lusions i somnis. Ella va captivar amb la seva mirada
a El viaje de Carol i després es va fer pel·lícules com Tengo ganas de ti. I ara l'actriu madrilenya s'estrena a les taules al Tantarantana, la primera obra de Marc Ravenhill, en una adaptació d'Uriel Rovira. L'acompanyen en un explosiu, còctel de droga, sexe i violència, Ferran Vila-Jusana, Mingur Ràfols, David Mercè i Quim Ávila. Diu que li canvia molt de gosfer teatre, tot i que li feia por però que mai havia tingut temps. Va començar com a actriu als 10 anys i sempre ha estat estudiant
i treballant. Diu que va conèixer a Fernand Vilajosan en una sèrie, van parlar del projecte i el va voler fer. I ella diu també que fa tres escenes en català, que viu a Barcelona des de l'estiu, que ja l'entén molt bé, que el parla una mica, tot i que ningú li ha obligat a fer-ho. L'obra diu que reflecteix una realitat bonica, que és el bilingüisme. El català és una llengua preciosa i el vaig voler aprendre. A més, també diu que el seu avi matern era català.
I finalment acabem amb el punt avui on podem llegir avui un article de Jordi Llovina que parla de passejar. De fet, el titula directament al passeig i diu, no acostumo a practicar gaire la tècnica del passeig. Els meus desplaçaments a peu solen ser utilitaris, vas d'aquí allà, portes això des d'un punt a un altre, ara ets un lloc i a dins criden perquè vagis a un altre. M'estimo més sortir a córrer perquè em sembla que mato dos pardals d'un tret d'una banda
faig esport, cremo greix, i de l'altre em sento plè i sol. I assajo, com diu la cançó de Sant Cosecs, una forma ben senzilla de repassar tot el dia. Per tu que passes ja, en canvi, és no saber ben bé on vas. Si es fa per una contrada, la naturalesa et pot dur a emboscar-te o a perdre persones que no coneixies, però no hi ha un fi, no hi ha un objectiu, i més enllà de sentir-te íntimament confortat i el de fugir durant una estona del traüt insuportable del món i de les converses sobre la crisi i el futbol.
i parla també del penedès, dels pensaments i de tot el que genera una cosa com passejar. Un article de Jordi Llovina que trobem avui a la secció d'opinió del Punt Avui. Passem ara cap als esports. Les portades d'avui que ja parlen de com renovar el Barça, de fet el diari Sport titula directament, així serà la renovació del Barça i ho exposa en 5 punts.
I la imatge que m'ensenya és la de Tito, Zubizarreta i Sandra Rossell, i diu 1. Restructuració profunda de la plantilla, 2. Fitchatge de futbolistes que siguin titulars, Neymar i Diego Silva, 3. Primers reforços, 4. Inversió molt més alta de l'esperat i 5. Una dotzena de baixes, Villa i Abidal no seguiran a la Barça.
El Mundo Deportivo ens diu desitjats i decisions. Els internautes del Mundo Deportivo s'inclinen per De Gea, Hummels, Isco, Neymar i Levadovski. I decisions, diu que la cúpula blaugrana es va reunir després del partit del Bayern i el que es va decidir primer de tot és vendre a Valdez, Villa i Alexis, dos, confiar en Tito i el cos tècnic i tres, reactivar els contactes amb els possibles fitxatges.
I en canvi, en una altra línia, el nou esportiu on titula l'últim esforç, diu el Barça, que vol rematar la lliga ha començat una seriosa i necessària remodelació a la plantilla que afectarà jugadors importants. Aquests són els temes més destacats en l'àmbit esportiu, en clau cultural, però us expliquem que l'eliminació de l'emblanquinat de Sant Climent de Taüll deixa el descobert restes del pantocrat original.
que l'any Carmen Amaya recordarà el llegat de la baila hora i homenatjarà l'aportació del flamenc i del poble gitano el patrimoni català o que la sindicatura proposa modificar el contracte del Teatre Nacional de Catalunya per adaptar-lo a les circumstàncies. El teatre va registrar una pèrdua de 60.268 euros en l'exercici del 2010.
Aquests són els temes més destacats, ens fixem ara en l'actualitat musical d'avui. I parlem de Vampire Weekend, els hem sentit a primera hora, però sembla que han estrenat nous temes en directe, de cara als propers festivals que podrem veure aquí a casa nostra.
Però no són els únics que estan d'estrena, llegim també al web d'Indispot perquè ens parla d'Empire Ops de Sant que presenten a Live amb un videoclip bastant curiós.
Han anunciat el seu segon disc, i el que fan és teletransportar-nos fins al 2008 en què van presentar el seu debut. El primer són les seves inconfusibles fotos promocionals i després han anunciat aquest single de retorn, aquest alive eufòric que sentirem a continuació.
Freedom is within you. And giving makes us feel good. Hello to our people. Say hello to the future. Freedom is within you. And giving makes us feel good. Hello to our people. Say hello to the future.
Gràcies per atendre'ns.
6 minuts i arribem a les 11 a moment per saludar el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Bon dia. I per parlar del temps. Què tal? Bé. Me n'alegro. És que estan molt forts. Ja m'ho ha dit l'André abans. Shortíssims, però no molt... bueno. Jo suposo que deu haver sortit el piuet. Ja està, ja està. Què tal? Com va tot? Bé, punt per saber quin temps farà el cap de setmana, si continuarà com avui, si continuarà com ahir.
com ahir, més o menys, però potser aquelles torres que vèiem ahir, que vam comentar que es veurien al llarg del dia i que creixien... encara que els vèiem molt properes, estaven pràcticament al Prepirineu de Lleida. Però clar, són tan altes, arriben fins a 9.000 metres d'alçada, que són unes columnes que es veuen des de pràcticament tot el Principat. I això provoca que dius, ostres, si estan aquí mateix, no, estan molt lluny. A més, els hi veus al cap, o sigui que la distància encara és més forta.
El que passa és el que dèiem ahir, que de cop s'aproparan una miqueta més. Ahir no va afectar, pràcticament. Sí que va haver una tempesta, que va afectar Montserrat ahir, o sigui, el Baixo Bregat ahir va haver una tempesta que va afectar, o sigui que cap a la tarda estava plovisquejant i després es va animar una miqueta més de tot el que és el nord més extrem.
Hi va haver tempestes a la tarda.
zones elevades, i clar, tenen entre 0 i 5 graus cap als 1.900, 2.000 metres, i una miqueta més amunt, doncs, aquests ruixats, doncs, poden produir-se en forma de neu. Avui divendres seguim amb la mateixa tònica, valors fresquets o freds, podríem dir, perquè avui, aquest matí, el 8, 9 del matí, teníem 12 graus, quan sortim de casa, doncs, l'ambient és, podríem dir, fresc, perquè 12 graus al mes de gener ens porta a brigants bastant. Aquesta època de l'any, doncs, no tant perquè sembla que tinguis el sol, doncs, molt més present, està molt més aixecat, tens la seva presència més propera,
i això per exemple el mes de gener, doncs el sol és molt més baix, tens la mateixa temperatura però et fa abrigar més. La mínim ha estat d'11 graus, avui podem tornar a arribar a una màxima aproximada d'uns 19, sí que estem amb uns valors bastant normals per l'època que ens toca viure, i el que dèiem, de cara a la tarda, tornaran a créixer aquestes nublades i avui potser s'apropen una miqueta més. Avui, si ahir es quedaven cap a la zona de Pirineu i Pre-Pirineu de Lleida, avui potser avancen cap a la Cerdanya, Garrotge, el Bages,
Baixen una miqueta més de latitud, fins i tot al nord del Baix Obregat també podria haver hagut una tempesta i ja veurem si acaba afectant també el vellès. Si guanya una miqueta més de terreny i a poc a poc aconseguiran una mica més aquestes tempestes de mitja tarda, típiques de la primavera, avui guanya una miqueta, però difícilment tocaran a tocar-se'n just. Avui tornarem a veure-les gairebé més a prop però difícilment tornarien a tocar-se'n just.
I de cara al cap de setmana, les temperatures màximes pugen una miqueta, tant dissabte com diumenge, tenim valors que superaran potser els 20 graus, que això és una bona notícia. Avui no ho hem dit, però avui algun lloc de Catalunya pot arribar als 25, que també és una temperatura molt agradable, si ho comparem amb la setmana passada, per exemple. I aquí podem arribar als 20, 21 o migdia, o sigui que és una temperatura molt agradable. Com que va pujant el termòmetre, aquesta facilitat per créixer anul·lades encara creix una mica més.
i encara no ho tenim massa clar, tot i ser divendres, però demà a la tarda hi hauríem bastants números que alguna d'aquestes tempestes, encara que fos ja a les seves acaballes de la seva activitat, pogués arribar i tocar-se en just desvern. No descartem la possibilitat que demà a la tarda, vespre,
doncs podria caure algun ruixat a Sant Just, escoràdic, fruit d'aquestes tempestes. Si no cau a Sant Just podria caure a Sant Joan o podria caure a Sant Feliu, però bé, per aquestes zones algun ruixat podria caure. Són nuclis molt petits, que no abarquen molt terreny, o sigui que podria estar plovent a Collserola i al centre de Sant Just no. Això podria passar demà a la tarda. Diumenge potser fluix una miqueta aquesta possibilitat, perquè tornem una mica cap a l'anticicló, i aquesta bonança ens portarà que no tinguem massa... massa activitat de tarda pel que fa a les tempestes,
i diuen menys afluixeria, temperatures màximes agradables, el que diem 20-21, mínimes d'entre 11 i 12, que també són uns valors força agradables. I la setmana que ve veiem alguns canvis ahir, però avui es veu un temps bastant tranquil i estable. Sí que creuen fronts per l'Atlàntic, però passen molt al nord de Catalunya i potser es veuen afectats una miqueta al Pirineu, però a la resta difícilment, o sigui que sembla que arrenquem una setmana, la vinent,
amb bastanta activitat al carrer, està arribant el bon temps, la primavera ja està ben posada, hi ha molta activitat a l'aire lliure.
i tot això ho hem d'anar seguint amb una certa tensió, perquè, clar, la setmana que ve ja tenim la festa de la Pau a la tarda, que això sí que és una activitat moltíssima. Alguna vegada ha plogut per la festa de la Pau i s'ha hagut de fer el Casal de Joves, però clar, que completament desmillorada. De fet, el cap de setmana que ve, que són les festes de Sant Feliu de Primavera, sempre dissabte a la nit, o gairebé sempre dels últims 7 anys, a la nit ha plogut en algun moment o altre. Mirem seguint, de moment la setmana... Sí, sí, cada dia un ratx.
Però, aviam, el fet és que comencem la setmana bastant tranquil·la. Sembla que dilluns, dimarts, dimecres tindríem tranquil·litat. A veure. A veure què passa. Gràcies, Carles, que vagi bon cap de setmana.
Bon dia, us parlo M. Polo i Oriol Pujador. L'home ha detingut pel doble crim del Carras. El Sagrià es troba ja en aquests moments als jutjats de Lleida per ser interrogat pel jutge. L'individu de 36 anys va ser detingut, recordem-ho, dimarts, el mateix dia de les agressions com a presumpte autor de la mort de la seva dona i del seu suposat amant a cops de destral. L'home el van anar a trobar a un bar de la localitat Lleidatana. La noia morta tenia 26 anys i la parella tenia dues filles
de dos i set anys. La ministra de Sanitat, Ana Mato, va revelar que la víctima havia presentat tres denúncies contra el presumpte agressor per maltractaments, però que després les havia retirat l'Ajuntament del Carras.
va acordar ahir en ple extraordinari presentar-se com a acusació particular contra el presumpte homicida. Els Mossos d'Esquadra han desmentallat un grup de lladres de pisos de Barcelona i l'àrea metropolitana. Hi ha cinc detinguts que ja han ingressat a la presó i els imputen 17 robatoris, cumesos a la ciutat de Barcelona i altres municipis. L'inspector dels Mossos, Ramon Grassa, cap de l'àrea d'investigació criminal de Barcelona,
ha explicat a la xarxa de comunicació local la manera com actuava la banda i com un dels membres triava els pisos on robar. Un cop ja tenia una miqueta la informació, ell anava fent voltes per la ciutat, i també, evidentment, per fora, quan ja tenia escollit els immobles, el que feia era enviar a la resta de persones, tres concretament, perquè la seva parella feia un altre tipus de tasca dintre d'aquesta organització, i aquestes tres persones el que feien era accedir a l'immobili, el que seria la porta al carrer,
mitjançant gossinyols, que hi ha aquesta utilització de clau falsa, o radiografia. És una mena de plàstic dur.
que el que fa és, si la porta no s'ha passat amb clau, és intentar obrir aquesta porta. Els ordinadors i altres aparells electrònics que robaven els enviaven els seus països d'origen, la República Xeca i Georgia, mentre que les joies i la resta d'objectes els revenia en establiments de Barcelona. Els Mossos busquen un sisè membre d'aquesta banda, però la donen ja per desarticulada. A partir d'aquesta hora, el Comissari d'Afers Econòmics de la Unió Europea, Olio RN, ha de fer públiques les previsions econòmiques per aquests propers mesos.
Les dades són especialment importants avui perquè serviran de base per aconseguir una pròrroga per reduir el dèficit a Espanya i de retruc que això es traslladi a les comunitats autònomes. No s'espera que les previsions dibuixin però un panorama massa optimista perquè segurament endarreriran el creixement econòmic per l'any que ve. A l'espera de la concreció d'aquestes dades, aquest matí a la borsa, la prima de risc espanyola ha baixat per sota dels 280 punts
i la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys s'ha situat per sota del 4%, una cota que no s'ha soliat des de l'any 2010. El conductor del cotxe que ha estat embastit pel tren aquest matí a Belllloc d'Urgell, al Pla d'Urgell, ha quedat ferit però el seu estat és lleu. Ho han confirmat a la xarxa Fons de Protecció Civil. Es tracta d'un home de 61 anys que creuava un pas a nivell sense barreres d'aquesta població a Belllloc d'Urgell quan el convoy ha xocat lateralment contra el cotxe.
L'home ha rebut diversos cops i l'han traslladat a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Els passatgers del tren afectat que feia el trajecte de Lleida a l'Hospitalet de Llobregat els han traslladat en autobús fins a Manresa i Renfe ha activat un servei alternatiu per carretera entre els municipis de Calaf i Lleida per cobrir aquest tram de la línia R12, que és l'única que ha resultat afectada per l'accident. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Meimo. Avui comença l'Obroño a la final a quatre de la Lliga de Campions d'en Bola. Aquesta tarda es disputen les semifinals. A les set al Barça, que busca el cinquè títol de la temporada, s'enfronta a l'Atlètic de Madrid, actual campió de la Copa. El porter blaurana, Dani El Sarich, parla del partit contra els Matalassers en declaracions a la xarxa de comunicació local. Estamos en una hora de buen nivel, el momento dulce, a eso hay que aprovechar y nos está esperando el Copa del Rey y un Atlético Madrid que ha que...
A l'altra semifinal s'enfronten el Nature House La Rioja i el Fertiberia Porto Segunto, que a partir de dos quarts de deu també buscaran un bitllet per a la final de demà. En bàsquet avui es disputen els tercers partits dels play-offs de quarts de final descens a la Lliga CB. A les 9 de la nit, Cáceres Lugo, Óscar Lacan, Coruña, Andorra i Lleida Palencia. Els del Segrià juguen avui al Barris Nord amb l'eliminatori empatada a 1.
En futbol sala avui es disputa la jornada 26 de la divisió d'honor. Últim partit de la fase regular. Els dos equips catalans jugant a les 9. El Barça rep la visita del Rio Renovables de Tudela, mentre que el Marfil Santa Coloma ha visitat el Navarra. Una jornada transcendent amb el Barça líder i classificat pels play-offs i amb els colomens sense opcions de disputar els play-offs. I al Mundial de Motociclisme s'han disputat ja els primers entrenaments lliures de MotoGP al circuit de Jerez. Jorge Lorenzo ha estat el més ràpid, seguit de ben a prop per Dani Pedrosa,
Tercera posició per Valentino Rossi, mentre que Marc Màrquez ha estat el més ràpid als entrenaments de Moto3. El més ràpid ha estat Luis Salou. Tot seguit les notícies de Santjust.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just obrirà el dia 10 de maig la convocatòria per optar a la subpensió de l'IVI de 2012. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles i siguin propietàries o arrendetàries de l'immobili, famílies nombroses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat.
L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions que es concedeixin. Les sol·licituds s'hauran de presentar a l'Ajuntament del 10 de maig al 10 de juny. Les bases reguladores i la documentació ja es poden consultar a la seu electrònica del Consistori. Podeu accedir-hi a través del web sanjus.cat.
Més qüestions? Parlem d'activitats aquest cap de setmana perquè la Casa Regional d'Extremadura celebrarà la Cruz de Mayo. És una tradició religiosa molt arralada a la comunitat extremenya i que l'entitat Sant Justenca també celebra cada any. La celebració de la Cruz de Mayo és una benvinguda a la primavera i al bon temps. Per això, una de les tradicions més estacades és decorar la creu amb moltes flors. Així, la seu de l'entitat estarà obertat demà dissabte durant tot el dia per tal que tothom qui vulgui porti flors.
A partir de les 9 del vespre, a més, el mossèn Joaquim Rius va neirar la cruz de maio. Diumenge els actes seguiran amb la processó amb la creu des de la CEO de l'entitat i amb el dinar de germenor. I acabem recordant que els anys 80 serà la temàtica de la Festa Jova que es farà demà al Casal de Joves. És una activitat que s'adreça a joves d'entre 12 i 16 anys i que comptarà amb un munt d'activitats. La Festa Joves fa des d'un any al Casal i s'enfada un cada trimestre. Cada any compta amb més participants.
de 38 joves que van assistir a la primera fins a 100 a l'última edició. Si aneu vestits, com dèiem, com als anys 80 podreu aconseguir diversos premis, perquè en la dècada dels 80 serà la protagonista. La festa jove del Casal comptarà música i actuacions en viu i un espai de jocs. La festa començarà a les 5 de la tarda, com dèiem, demà i l'entrada és gratuïta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdial, a 1 i 5. I us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I remember years ago someone told me I should take caution when it comes to love I did.
And you were strong and I was not My illusion, my mistake I was careless, I forgot, I did And now when all is done there is nothing to say You have gone and so effortlessly You have won, you can go ahead, tell them Tell them all I know now Shout it from the rooftops
Raided on the skyline All we had is gone now Tell them I was happy And my heart is broken All my scars are open Tell them what I hoped Would be impossible Impossible Impossible
No, no, no, no.
No, no, no, no.
I remember years ago someone told me I should take caution when it comes to love I did Tell them all I know now Show it from the roof so it's brighter than the skyline All we had is gone now
And how my heart is broken Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat, t'espera un gran regal. Vine i participa, t'esperem.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Les últimes enquestes de mitjons de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la Desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Gràcies per atendre'ns.
En punt un quart de dotze parlem ara del servei local de teleassistència que fan servir 276 persones de Sant Just, un servei que ofereix l'Ajuntament a través del conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament i que es presta a través de l'empresa Televídem. Parlem amb la Regió de Redacció Social d'aquí Sant Just, la Gina Pol. Molt bon dia Gina. Molt bon dia. Un servei que l'any passat, per exemple, es van gestionar 216 emergències, es van fer 254 visites també
a les cases de la gent que fa servir aquest servei, per exemple, són algunes de les dades que se saben de només un any i només en un municipi com Sant Just, per tant, un d'aquests serveis que molt interessant encara que sembli petit, suposo. Jo crec que és un servei bàsic perquè si ets gran i estàs a casa i a vegades potser tens un fill que et ve a veure un cop a la setmana o potser triga més a veure't, tens la garantia que tens un aparell que et penja del coll, que et permet la tranquil·litat d'avisar si passa alguna cosa,
I el que sí que vam veure quan vam anar a la visita a tota la central de teleassistències que tenen a Barcelona, veus que no és només que tu en moment d'urgència visis ràpid i pugui venir el familiar o fins i tot una ambulància perquè t'ha passat alguna cosa greu i tal, sinó que períodecament et van trucant i et fan seguiment de com estàs, si et trobes bé, inclús et poden trucar per dir-te, saps la medicina que li tocava a tal hora? És a dir, és com tenir allà lluny, potser, però que saps que hi és una persona que pot estar ballant per tu des de la cita del metge, des del medicament que et toca,
Des de si has marxat de vacances, et truca quan has tornat, ha anat tot bé, va bé l'aparell, inclús ens van explicar que jo no havia vist... Hi ha alguns aparells que t'avisen d'alguns problemes, des de si pot haver una fuita de gas o qualsevol fuita de... I aleshores passa que costa molt que la gent gran...
Els digui que sí a l'instal·lació quan no té cap cosa, no costa res. Si s'ha vist que tens, per exemple, una mica d'alzheimer, pots tenir un detector de fum a damunt de la cuina perquè allò, si passa res, piti. Piti prou fort perquè el veí de dalt pugui baixar i dir-te que passa res, no, no, no, que m'he deixat un moment el gas obert i l'he de tancar. Hi ha detectors per tot, des que tens el típic botà per la calefacció a la nit. I jo crec que això et dona més tranquil·litat, perquè sona molt fort
té una connexió directa amb l'agenda de l'assistència, el veí també pot dir què passa, no és només la perill que t'ho porta, sinó tota la cobertura que tens al voltant, que jo crec que et dona una tranquil·litat de dir, mira, a veure, si ha de passar alguna cosa, a veure, com a mínim, que tothom pugui reaccionar molt ràpid. De fet, suposo que un cop se superin aquestes reticències inicials que són normals, també.
M'ajuno que també ells se senten com més segurs, perquè és una cosa que et fa estar més tranquil, saber que quan vulguis pots apartar un botó i poder tenir una resposta. A nivell de satisfacció ens van dir que és bastant alt, que està al voltant del set. La gent està molt contenta i et permet això, que pots tenir un familiar que vetlla per tu i que et truca periodicament, però saps que allà hi ha una persona que té una formació determinada, que depèn quina angoixa tinguis de la poter resoltre.
I també el que sí que tenen de bastantes trucades és gent que està més aviat sola i que a vegades truca simplement per dir hola, que hi ha algú a l'altre costat, que em podeu fer una mica de companyia que no m'adormo o a la ràdio ara a la nit no fan res perquè ell és un servei de 24 hores. I una de les coses que volem mirar de treball amb ells i que van dir que sí que podem fer alguna reunió per parlar-ne és complementar, és a dir, amb dades que ells es puguin passar de dir, la gent que us truca més, la que se sent més sola en alguns moments del dia, qui són?
i si ens surten 15 o tantes persones com surten, en aquestes des d'aquí l'Ajuntament podria complementar fer alguna visita o amb aquests voluntaris que estem intentant impulsar, que un voluntari li vagi un cop a la setmana o aquell ja per visitat que vegin que no s'agobien. És a dir, ja que tens tantes dades que ells treballen i que hi ha aquesta gent que els truca per motius de solitud, si tenim aquí una xarxa social pròpia de gent que està disposada a fer un petit acompanyament, jo crec que això pot anar bé.
Sí, perquè de fet a Sant Just hem dit que són 276 persones que l'han fet servir aquest any. Quant fa que funciona el servei? Doncs el tenim des de fa 4 o 5 anys, s'ha de buscar l'origen des del 2005. Per tant, suposo que cada any s'hi ha anat sumant més gent, m'imagino que...
A partir del 2008 i fins ara ha anat creixent bastant fort i ara es manté aquestes persones que tenim, ara hi ha altes, baixes, hi ha gent que entra al sistema, altres que surten, i ara es manté al voltant d'aquest màxim d'unes 300 persones, més o menys, que és la cobertura que tens a nivell local i que et permet arribar a aquesta població més diana amb aquestes necessitats. Perquè la gent que respon està ubicada físicament?
La gent que t'agafa el telèfon, vols dir? Ells estan a Barcelona. Estan per les 9 de les Glòries, tenen allà tot un centre... Veus totes les noies que han quedat amb telèfons. No tens una persona assignada com a usuari, és a dir, tu truques a qualsevol hora del dia i saps que algú t'atendrà, és una atenció directa, no és allò de ara marqui l'1, ara marqui el 2, ara marqui el 3 i ja m'he perdut, no. És, hola, què tal, senyor? Perquè llavors quan entra la trucada veus directament la fitxa, no?
Hola senyor Joan, com està? I veuen les últimes trucades. Ha anat bé allò que li vam dir? És molt interessant, em sembla. És més personal. Una de les coses que valoraven del servei, comparat amb altres que n'hi ha a Euskadi o altres comunitats, és que aquí hi ha aquest plus d'aquest seguiment més de persona a persona, de part qualitativa. Potser a altres llocs és més d'emergència per al tipus d'eurografia que tenen. Per exemple, a Euskadi deien que hi ha més masia aïllada, més pathos que diuen aïllats.
i allà és més l'urgència, allò ràpid que ha caigut o ràpid que ha passat alguna cosa. Aquí potser vivim més en trama urbana i és més aquest acompanyament que estic més sol, que ara no me'n recordo quan m'havia d'aprendre tal cosa o ja l'he instal·lat allò que havia de venir no sé quin operari d'una altra companyia i fa una mica com de seguiment.
Si algú vol, encara que hi hagi aquest màxim, suposo que no sé com funciona, algú s'ha d'adreçar a vosaltres per dir-vos-ho. La Carme Aguilera és la persona referent del programa i és un sol, per tant que l'atendrà molt bé, i és mirar necessitats. Des que fas la petició fins que tens l'alta del servei trigues un temps perquè t'han de mirar la línia del telèfon, mira necessitats, buscar l'aparell corresponent i si cal complementari, com dèiem, amb alguna altra cosa, de fums o gas o el que sigui,
i al cap d'un mes, mes i mig, tens el servei instal·lat a casa i tens aquesta garantia de tranquil·litat, ja sigui per la persona usuària com per algun familiar, que podem tenir gent gran que viu a Sant Just i potser la filla, que només d'una filla viu, no ho sé, esparreguera. Saber que arribarà abans algú i que et donarà la cobertura també tranquil·litza, no? Doncs un servei interessant que, com dèiem, està marxat des de fa uns quants anys i a Sant Just ja l'utilitzen gairebé, per tant, aquestes 300 persones.
D'altra banda, també, aprofitant que estem parlant de serveis socials i d'acció social, aquesta setmana hem sabut que el govern espanyol reduirà aquests 1.108 milions d'euros les ajudes a la dependència, que és una tisurada molt bèstia, no? Molt. Primer que són uns covards, jo crec, com a govern, perquè no ha sortit ningú a explicar realment què faran, simplement hi ha hagut una pàgina web on han penjat el seu pla d'estalvi per poder respondre a una petició de la Unió Europea,
I després, que és un despropòsit, perquè si ara fa un any, el juliol de l'any passat més o menys, és quan van decidir que retallaven tot un seguit de prestacions. Tenim cuidadors que estan cobrant menys diners. La Generalitat social no la tenen coberta. Hi ha gent que si demana la revisió de la seva valoració,
No sabem ben bé per què, acostumen a dir que està millor, quan en principi la gent ens anem degradant amb el pas del temps. Tenim coses que se'ns van empitjorant. I ara el que fan és dir, volem retallar molt més del que estem destinant en aquest programa. La Generalitat ja ha dit que ells no podran assumir el cost que suposa, doncs fer front a aquest 80% que ara estan assumint. Com a Ajuntament ara estem afrontant un 20% del cost total de la dependència al municipi.
Llavors, clar, no ho sabem. Si ara ens diran no, és que heu de passar a assumir un 50%, ho fem a parts iguals Generalitat i Ajuntaments i l'Estat desapareix, que és inviable econòmicament tirar-ho endavant. Amb telesistències, ja fa poc, ja l'Estat ja va dir que no col·laborava, per tant, ja ho està sufregant directament, Diputació de Barcelona i Ajuntaments, i dient-ho malament, no? Ens ho hem menjat tot al món local, en aquest cas, entre Diputació i Ajuntaments. Ara, si fan el mateix, que l'Estat decideix que no, la dependència no va amb mi,
La Generalitat no pot fer-ne front i l'Ajuntament no sé com ho farem. I si a sobre volen introduir el copagament, que per moltes famílies és inviable, depèn quin cos els suposi aquest servei, estan donant allò... un tret de mort a una llei que era fonamental. Perquè vam anar a la mateixa línia que la teleassistència, donar-te un acompanyament, si ets depenent en la teva mobilitat tenir un suport puntual, si tu sola no et pots llevar del llit i dutxar-te, tenir algú que t'aixeca, et dutxa i et deixa preparada per afrontar el dia,
o en molts casos d'aquests que aquest matí sentia alguns testimonis en una ràdio i deien això gent que potser portava dos anys sense treballar per mi sense sou però que ara s'hauria d'incorporar però que doncs potser no tenia prou estalvis per tenir una persona 24 hores al dia com calia per cuidar qui sigui i que clar que et trobes en un carrer sense sortida no d'alguna manera? És que per exemple imagina que la teva mare és una persona gran que ha d'anar a un centre residencial i tu ets la filla única i has de pagar dos mil euros de residència tu sola sense cap suport
I què es pot fer?
Doncs, com diu algú, alçar molt la veu, intentar arribar allà a Madrid i dir-los que això és inviable, que això no ho poden tirar endavant, que aquesta llei està aprovada, s'ha de tirar endavant i cal que hi hagi un compromís de finançament, i per molt que digui la Generalitat, bueno, jo faré una llei pròpia, és igual, encara que facis una llei pròpia, l'has de dut a recursos, i tu no estàs dut a recursos. Per tant, el que haurem de demanar és que
la gent sigui molt conscient de les dificultats que hi haurà per poder ampliar les cobertures que ara tenen però com a mínim el que ara ja té la gent que no ho perdi. Des de l'Ajuntament treballarem per aquest pressupost es pugui garantir però no sabem res, estem en la incògnita més absoluta ni la pròpia consellera ha aconseguit que li aixequin el telèfon al Ministeri. És molt trist. És bastant, s'arriben alguns límits una mica ja gairebé alarmants, tot el que està passant normalment. Sí, la prova seria surrealista. Tu ets un govern que ha decidit el cos. Explica-ho bé, dóna la cara, explica per què, com ho faràs,
perquè la generes angoixa a les administracions perquè no saben com ho cobriran. I a les persones que estan allà a casa seva, que té una cuidadora que ja se l'aprecia perquè fa anys que ve, perquè li cobreix 4 hores al dia fent-te el servei, diu, bueno, però jo no tinc diners propis per pagar-te tu per fer aquest servei. Què faré? Com m'aixecaré del llit, simplement, com m'aixecaré del llit.
A més que és una situació que anirà en augment, en principi, no? Perquè no és una cosa que s'hagi d'arrasar els revillats, no? Que cada cop hi haurà més persones que tots ens farem grans, la gent durarà més anys, se suposa, per tant, doncs, el fet de poder tenir una qualitat de vida, en principi, hauria de ser una prioritat, en aquest sentit. Ha de ser una prioritat. Jo crec que pels governs ha de ser una prioritat i fonamental. A part que, encara que s'assumen diferents coses, no? És veritat, hi ha una crisi, molt bé. Doncs si és una crisi, estem en una emergència social, nacional o com li vulguem dir,
doncs busquem què és fonamental. Mirem les línies vermelles i diem, volem que la gent tingui uns recursos per viure dignament, doncs vinga, una renda. Volem que la gent pugui estar a casa, que tingui una garantia de tranquil·litat, doncs aquest servei és fonamental. Hi ha coses que no les podem deixar perdre. Com a societat hem de tenir un topal, fins aquí. És que no puc viure si no d'una altra manera. No tinc garantitzat res si no em dones uns mínims per viure.
I d'alguna manera o altra, suposo que també aquí és injust, perquè en aquest cas concret hi ha moltes famílies que es tinguin en aquesta situació de dependència. Actualment tenim un centenar de persones que tenen algun que altres servei vinculat a la dependència, sigui un sat social que el paga íntegrament l'Ajuntament i que són potser acompanyaments d'hores diferents, de neteja. I després hi ha aquest sat de dependència molt vinculat amb gent que té una mobilitat reduïda o inclús persones amb discapacitat que necessiten aquesta persona que els ajudi.
A vegades la xarxa familiar no és la que hauria de ser i llavors tens mancances. Tu amb aquests professionals cobreixes les mancances. És gent preparada que et pot acompanyar en determinats moments d'una manera vital pel teu dia a dia. I aquestes 100 persones amb els seus cuidadors respectius, amb els seus serveis diferents, sigui residencial o puntual a la llar, això a dia d'avui és fonamental que es pugui garantir i que no vagin a més. És que a dia d'avui, des dels serveis socials, gravies a dir a la gent no demani una revisió de grau perquè pot arribar a perdre la prestació que té ara.
I és molt trist perquè la gent pot veure que el seu familiar, doncs la malaltia que té o la dependència que té li ha anat a més i dius no, no, no toquem, no fos cas que ho perdem, que dius... Però la llei estava per garantir una qualitat, no? No per... D'aquí depenen aquestes revisions de la Generalitat o de l'Estat? De la Generalitat. La Generalitat té uns professionals que venen per la revisió i llavors et miren si cognitivament estàs millor, si en mobilitat estàs millor, si has baixat, si has pujat... Però quan parlem de determinades edats, doncs sempre hi ha cosetes que anem perdent.
per tant és difícil que tu puguis baixar d'un grau a un altre. El que vas a incrementar o a mantenir el que tens. Heu parlat recentment més o menys amb la gent de Sant Just o amb alguns dels afectats o no ara en aquest cas perquè fa dos dies, però vull dir no sé si hi ha alguna mena de sensació de preocupació o això que ara has de demanar que no es revisi tot plegat, com ho estan vivint?
Ara fa un any, quan va haver la primera retallada forta del govern, sí que es va fer una reunió i es va parlar d'aquests temes i a part també s'han fet uns tallers per les persones que cuiden a persones dependents i les coses que ens traslladen en aquesta. La cobertura econòmica que tenen és molt inferior, tot el tema de la sobretat social.
Té tants coneixements per cuidar una persona gran o dependent, com un professional de qualsevol empresa, i ells deien a veres que m'estan tractant com si fos d'un queixí inferior, que en el fons l'únic que tinc és un vincle familiar amb aquella persona, però tinc els coneixements, he fet cursos, sé com aixecar-la, com dutxar-la, quina és la meva manera de tractar-la, però de ben quins moments. Vull dir, tinc totes les eines, podria ser qualsevol professional, però em tracten com si no. Com que tu ets familiar, ja no tens aquesta cobertura econòmica, o ja no tens aquesta garantia que tu estiguis cotitzant per l'endemà a tenir aquests anys
per la teva pròpia pensió, és a dir, ningú coneix l'entorn familiar i per tant és greu, perquè dius a veure, és un professor o qualsevol altre, l'únic que té un perfil amb un vincle emocional amb aquella persona, sigui la filla o hi correspongui per parentiu, no? En tot cas, a més, estarien complint la llei, no, ara, amb aquesta nova reducció? El problema és que des del principi, des del principi de l'aplicació de la llei, el govern, el del SON al seu moment i el del PP, els dos han incomplert el que era el finançament de la llei, però com a mínim quan hi havia l'etapa de
l'etapa inicial, les prestacions van anar creixent. En el moment de l'alça de la llei, no? Van a tota l'alça, entraven nous usuaris, es anava fent. Amb aquesta nova etapa, amb el Partit Popular, han aturat la llei, han frenat l'entrada, no entren nous usuaris, els pocs que queden hi ha en aquestes revisions a la baixa, és a dir, l'estan desmentallant a poc a poc, la gent, ens anem acostumant a anar perdent drets i anar perdent prestacions, consideres que és normal perquè la crisi així...
No, esclar, és que hi ha crisis, que hi ha menys recursos. No, no, és que estan destinant altres recursos a altres coses. Vull dir... I, a veure, estan rescatant els bancs, bueno, però rescatem les persones amb els seus drets, garanteix aquelles lleis. No es queda garantit el llei perquè el banquer tal, no sé què, no, no. Primer van les persones, no? I els seus drets i les cobertures socials. Sembla realment que s'hagin de complir abans tots aquests compromisos, que sembla gairebé dir-ho així pot sonar demagògic, però és que al final seria sentit comú, no?
Van primer tots aquests compromisos amb la Unió Europea, evidentment, però amb tot plegat o amb totes aquestes institucions que no, doncs, possiblement tota la gent que al principi és per qui governa. Hi ha diners que no deixaran de pagar mai, no? Els interessos que deuen posar a tants creditors, dels bancs, de la Unió Europea... Aquests diners ja se'n van directament, no? Llavors, clar, la bossa que queda al final dius, bueno, i per les persones, per la gent per la qual tu has de governar...
Desenvolupar-los en unes polítiques socials o públiques en tal sentit on queden? No, no, primer bancs, primer els deutes que tenim, primer la Unió Europea... Bé, doncs deixa-ho estar, per això ja tens una gestora o ja tens un altre tipus d'ents que t'ho tiri endavant. Canviarà alguna cosa, creus? Ahir que anàvem a la conferència ens deien que no s'ha d'angoixar pel present més immediat, no?
Heu de mirar que mireu a la llarga i a la llarga intenteu articular aquelles polítiques que es puguin anar consolidant i que garanteixis aquells drets o aquells principis que tu defenses. Mireu a la llarga. Tu treballa perquè a la llarga allò es pugui anar recuperant.
A la curta potser ho has perdut però no has de deixar de mirar més enllà. L'horitzó llunyà és l'únic que pot donar garanties o la tranquil·litat de dir som-hi, d'aquí un temps això serà diferent i ho podrem resoldre. Perquè si ho mires a curt, amb totes les angoixes que tens pel que sigui, becas menjador, tot el tema de serveis socials amb la dependència, l'angoixa és tan alta que et quedaries col·lapsat.
Per tant diu, mireu allà, mireu aquell futur que voleu i aneu a atrapar aquell futur. I el present ja... bueno, ja l'intentarem resoldre com puguem. Però si no mirem més allà, ens quedarem aturats i frenats. Doncs avui hem parlat de tota aquesta situació de la llei de dependència i també del servei local de telesistència que d'alguna manera, doncs també... no sé si... no depèn, es dic, per això. Sí, dependria de... Depenia abans, l'IMSERSO finançava una bona part. Van decidir que tampoc no tenien diners per finançar-ho.
i ara es paga des del món local i des de la Diputació de Barcelona. Doncs n'hem parlat amb la Regidora d'Exili Social de Sant Júrius, Gina Pol. Moltes gràcies, Gina. A vosaltres. I que hi hagi sort. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la Desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada els divendres a les vuit del vespre i els dissabtes a les dotze del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Yeah, yeah, yeah
I'm done with your lies.
I com que cada dia quan sentim aquesta sintonia, arriba l'hora de saludar la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Per parlar de cuina, per fer una recepta, avui és divendres, per tant, tocarà fer vostres.
Sí, aviam, farem un flam amb fritar. Molt bé. En flam ja, aquí hi ha els vagos, vagos, vagos que n'hi ha, que el poden comprar fet, però la gent que no és tan vaga, vaga, vaga, es pot fer en dos minuts, eh? Agafes un litre de llet, dos sobres de flam de tota la vida, una fulla de canyella,
una miqueta de pell de llimona. És que jo ja estic... perquè els flams fan així. Vull dir, els podeu comprar freds, però home... Ja que ho fem, ho fem bé. Ja que ho fem, ho fem una miqueta bé. Tampoc menjarem flam cada dia, per tant, no es pot fer... Ja val la pena fer-los, i de veritat que és facilíssim, i surten boníssims. Si hi ha quantes més coses hi poseu, millor. Millor. Llavors, hem quedat la canyella, que bulleixim amb el llet. Perquè el polvo s'ha de tirar quan ja el llet està bullint. S'aparta,
Tasta de sucre, perquè porta el sucre incorporat, ojo amb el sucre, perquè millor les iaies no poden prendre sucre. Llavors ho deixem posar en bols indistints i en seguida es coalla. Quan ja ho tinguem allò collat agafem una llauna de pinya, xac-xac la tallem a trossets. Una llauneta amb cireres, xac-xac la tirem per sobre.
Hi ha moltes frutes enllà, una d'aquestes tropicals. Tirem per sobre i una miqueta de caramel, que el caramel sí que és el bon cello, que el compreu en botella. Perquè si no el poden llançar a la paella i al pot i ho poden llançar tot. Perquè per netejar-ho és increïble. Però bueno, abans es feia, també, t'ho he de dir. Però bueno, tenint aquests mitjans, allavòs teniu un flan amb Macedònia.
Està riquíssim i molt fàcil de fer. I molt barató. No cal posar la nata, per tant, sempre és una mica més sa. Si ja volem posar la nata... Tenim la fruita i ja tenim un acompanyament millor. Jo ja no he dit res de la nata. Aquí ja cadascú té la seva consciència. Molt bé, Carme, doncs gràcies. Que vagi bé, bon cap de setmana. Adéu, xata. Adéu.
Sunrise, sunrise, looks like morning in your eyes, but the clock's held 9.15 for hours. Sunrise, sunrise, couldn't tempt us if it tried, cause the afternoon's already come.
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we're made here together
Now the night will throw its cover down on me again. And if I'm right, I guess the only way
Just a la fusta, al magazine del matí. I aquest és l'espectacle que ells han fet. Parlem una mica del Delta de Libre. Valens.
Un territori que et convida a la tranquil·litat que et fa sentir còmode. En quin moment t'enamores del Delta? Jo et diré que des del primer cop que el conec, des que la primera vegada que hi vaig anar... Aquesta hora com queda divendres el que fem és parlar d'economia i per això saludem el Manel Ripoll. Molt bon dia Manel, que tal? Hola, bon dia Carme.
Per parlar, la setmana passada vam començar a parlar de l'IVA i avui continuem amb aquesta mena de seccions, aquestes càpsules que dediquem a parlar de l'impost de valor afegit i parlant una mica també d'aquestes càpsules que fa Sala Martín, perquè de vegades algú deu pensar i això d'on en podem saber més? És un dels llocs on treus la informació també, Manel. Sí, la Sala Martín té un bloc
Un vídeoblog que va explicant coses bastant semblants de les que comentem nosaltres perquè fa una mica com nosaltres, d'explicar conceptes bàsics d'economia perquè la gent de peu pugui... La gent que no domina la matèria, no? Exacte, la gent que no són llicenciats en economia o llicenciats a l'administració i direcció d'empreses puguin conèixer aquests termes i aquests conceptes que fem servir tots la majoria de nosaltres al dia a dia.
Avui el que fem per això és parlar de qui acaba pagant l'IVA. En la setmana passada vam començar amb aquest tema de l'impost de valor afegit i vam explicar que en realitat, tot i aquest nom que tenia, simplement era un impost sobre el consum que apaguen els consumidors quan compren productes, béns o serveis. Aquesta va ser la idea que ens vam quedar la setmana passada i ens vam quedar amb la idea que hi havia
diferents trams i que en funció de quin tipus de producte s'acaba consumint es pagava un tipus impositiu o un altre tipus impositiu. Avui entrem ja una mica més en profunditat sobre aquest impost i intentarem respondre a això que comentava la Carme. Qui acaba pagant aquest impost del valor afegit? A veure, doncs, com ho responem, això? La resposta que ve més al cap i que qualsevol economista contestaria és que l'IVA acaba sent pagat pel consumidor final
Ara bé, el consumidor final i això ho vam explicar la setmana passada no el paga directament aquest impost, sinó que és cada una de les empreses
que va produint aquest producte que va pagant aquest valor afegit del producte. Clar, però si jo el compro, no? Se suposa que jo pago aquest IVA, no? Correcte, tu pagues aquest IVA però tu directament no l'envies cap a l'Estat, sinó que qui l'enviarà a l'Estat són les diferents empreses que han anat produint aquest producte. Això explicat així sembla una mica complicat o costa una mica de veure'l, el que sí que amb aquesta idea ens hem de quedar que
a mesura que se li va afegint valor en aquest producte es va pagant cada vegada aquest impost. Per això se li diu impost sobre el valor afegit. Nosaltres l'altre dia no ho vèiem i com a consumidors no ho veiem perquè quan el comprem nosaltres no li estem afegint cap valor, però ara veurem explicant la producció d'un producte com a cada un d'aquests estadis de producció es va pagant aquest impost sobre el valor afegit d'aquest producte. No sempre està desglossat quan comprem alguna cosa.
O és obligatori? A l'IBA? Sí, sí, qualsevol producte té l'IBA. Però, per exemple, si vaig al supermercat, potser sí que allà on estigui en un prestatge, sí que m'indica l'IBA i puc calcular-ho, però que un cop tingui la factura... Ah, no, clar, hi ha el total, té raó. Ara avançàvem producte per producte, sí que hi ha el total, clar, clar. On no ho acostumes a veure és quan vas, per exemple, al mercat i compres, allà sí que, si no demanes el tiquet, no veus exactament quan has pagat de...
Quan has pagat d'Iva. Tenim pels exemples que sempre ens ajuden molt. Agafem, per exemple, un producte senzill. Es pot complicar tant com es vulgui. Agafarem un producte senzill que només tingui una taula, que tingui dos estádics de fabricació. Aquesta taula, el primer que comença a treballar és el fuster, que agafa un tros de fusta.
i amb les seves mans li dona la forma de taula. Al principi teníem un tros de fusta, ara tenim aquesta taula i imaginem que per fer-ho senzill el fuster li dona un valor decent en aquesta taula. Aquesta taula el fuster la vendrà a un vernicador que s'encarregarà després de fer el que vulgui amb aquesta taula. Quan passem d'aquest estadi
1, que la té el fuster cap a l'estadi 2, que la tindrà el barnissador, hi ha una transacció per valor de 100 euros i com que hi ha aquesta transacció ja comença el primer moment en què apareix l'estat i diu que val 100 euros però has de pagar el 21% d'IVA i per tant aquesta taula ja no són 100 euros sinó que val 121 euros.
100 d'aquests euros aniran a parar a mans del fuster perquè el vernicador li donarà 100 euros al fuster i aquests 21 euros restants el vernicador els dona al fuster i el fuster els envia cap a l'Estat. Aquests sí que se'ls queda l'Estat. Exacte, d'aquests 21 sí que se'ls queda l'Estat ja directament però no els dona el vernicador directament a l'Estat sinó que passen per mans de qui ho ha produït, qui li ha donat valor a aquella fusta
i ho envia cap a l'Estat. O sigui, recuperarà aquest valor al fuster. Exacte. I el fuster enviarà l'IVA quan faci la declaració corresponent. Exacte, cada trimestre... I si no és autònom? Com si no és autònom. O sigui, estem comptant com que és una persona que... Clar, que la senceria és una empresa que hi hauria l'impost de societat. No, però això va, a part del que tu pagues com a autònom, tu, a part, cada mes, crec que cada dia 20, tu liquides el que has...
Nosaltres un cop l'any fem la declaració de la renda, que ara falta poc perquè es faci. Tota la gent que treballa amb productes als quals els afegeix valors o fa serveis que tenen gravat un IVA cada mes han de declarar.
declararà tant el vernissador que ha comprat aquest producte i per tant ha suportat un iva com el fuster que ha fet aquest iva i l'ha repercutit. En principi, si els dos ho fan bé i ho declaren bé els dos, escassa bé la informació. Quan un dels dos amaga informació és quan l'estat ho pot descobrir. Però si tots dos decidissin no ficar iva, l'estat no se n'entén.
És el que es diu de vegades, et faig una factura amb biosensiva, aquesta frase famosa que hem comentat i s'ha criticat tantes vegades, passaria per aquí. Passaria. Si un dels dos, només ho decidís un dels dos, sí que el podrien enxampar perquè un declararia i l'altre no, però si els dos arriben a l'acord... Llavors és diner negre. Llavors aquí l'Estat no recapta res per aquest augment de valor.
Vol seguir avançant amb aquesta taula. No ens quedem només amb el vernicador. La taula ja la té el vernicador, que li ha costat aquests 100 euros, i el vernicador li afegeix valor. La vernica i la pinta d'un color. Ara aquesta taula ja no és la taula del principi de color de fusta, sense tractar, sinó que està tractada, està vernicada i està pintada. Aquesta taula ha guanyat valor, el seu valor ha augmentat,
i el vernissador, un cop la té, la fica a la seva botiga i la fiquem per 200 euros. Llavors, ara ja si nosaltres entrem en joc com a consumidors finals, anem i comprem aquesta taula per 200 euros. Evidentment, com que hi ha hagut un augment de valor d'aquesta taula, l'Estat reclamarà el seu 21% d'IVA, que en aquest cas, de 200 euros, són 42 euros. Per tant, 200 euros aniran a mans del vernissador, 21
aniran cap a mans del fuster perquè són aquells 21 que havíem parlat en un principi que ja s'havien ficat d'acord entre ells i els altres 21 el que farà és el barnissador directament enviar-los cap a l'estat per al seu augment de valor. Ho veiem? Sí, el que passa que m'he perdut amb els 21 que ha arribat al fuster. És el que hem explicat en l'estadi 1. Són els mateixos 21 euros perquè l'augment de valor que hi ha hagut
del fuster cap al barnissador eren 100 euros. Llavors s'havien generat 21 euros. Aquests 21 euros són els mateixos dels 42 del final. L'únic que 21 són de l'augment de 100 a 200 i els altres 21 són els primers de l'augment de 0 a 100. Però que tornen al fuster.
Arriba al final, però són els mateixos. Perquè s'ha venut val. Si només ens quedéssim en l'Estadi 1 només hi hauria aquells 21 euros. Llavors fa els dos passos. És un altre pas. Exacte, seria aquest altre pas. Fixem-nos que amb aquests 42 euros d'IVA que hem comentat, que ha pagat el consumidor en concepte de valor afegit, tots han anat a parar l'Estat.
però són les empreses que han afegit el valor, els que han anat pagant aquest 21% i els que l'han anat recollint i l'han anat enviant cap a l'Estat.
Tot i que ho ha pagat el consumidor al final, no és el consumidor qui li envia a l'estat, sinó que és el vernicador, els seus 21 euros, que els envia cap a l'estat i és el fuster que els seus 21 euros els envia cap a l'estat. Això és perquè veiem una mica com funciona això de valor afegit i veiem la complexitat que té, perquè nosaltres ara estem parlant d'una taula que té dos estadis, però si ens imaginem un producte més complex, per exemple un mòbil o un ordinador que té milions de components a dintre, cada un d'aquests components ha pagat el seu IVA. I llavors és una de les maneres que té l'estat
i que a vegades molta gent es queixa perquè, per exemple, la gent es queixa moltes vegades quan produeixen un producte i doncs el venen a un punt intermit i cada pas que va passant l'estat va cobrant i el producte és el mateix. La taula aquesta era la mateixa al principi, per molt que ara l'hagi pintat i per molt que després un altre li fiqui topos roses a sobre.
La taula és la mateixa, però cada vegada que hi ha un canvi, que ells en diuen aquest augment de valor, s'ha de pagar Isenda, i per una mateixa taula, Isenda ha cobrat dos, i si tingués més estadis de fabricació, donaria tres, quatre, cinc cops per aquell producte que tu, com a venedor, el Fuster només ha cobrat un cop, però aquest producte es va movent i va generant més impostos, sempre el mateix. Doncs avui hem après una mica més com funciona, t'ho has explicat?
a pagar l'IVA, com si diguéssim, més enllà de saber què és. I la setmana que ve encara tindrem un punt més de l'IVA. Exacte, la setmana que ve entrarem en un tema potser més polític o més pel·liagut i fins ara hem estat explicant
com funcionava l'IVA i ara hem explicat qui acabava pagant aquest IVA perquè ho acabessin d'entendre a tots els uients, la setmana que ve veurem si hi ha marge per pujar l'IVA a Espanya i de retruc a Catalunya, perquè en el fons qui té la potestat de poder pujar a l'impost del valor afegit és Espanya i ho afecta en totes les seves comunitats autònomes. No sé si hi ha marge. En principi el senyor Montoro va decidir la setmana passada que no hi havia marge per pujar-lo.
Hi ha països que el tenen més alt que nosaltres. En parlarem la setmana que ve. Gràcies, Manel, per portar-nos una setmana més aquestes càpsules, aquestes píndules econòmiques. Que vagi bé, bon cap de setmana. Bé, bon cap de setmana. Just a la fusta.
3 minuts i arribem de seguida a les 12 de la migdia, per tant, connectarem amb la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i després, tot seguit, parlarem també d'una de les xerrades que es fa aquest vespre, una xerrada de la SEA sobre el món romà rural. I també tindrem els Sebes Elias, que ens analitzarà la política d'aquesta setmana. Tot això, com dèiem, després de les notícies i a les notícies hi arribarem escoltant a EMUART.
I ho farem escoltant un dels temes del seu últim disc, que va sortir ara fa tot just un any, més o menys, una mica més d'un any, i aquesta cançó que es titula Primitive Girl.
She's a primitive girl, she says it herself. She cuts to the chase like nobody else. If you say how you do it, she'll say I'm doing well. She's a primitive girl, she says it herself.
Yes, she's a primitive girl Don't like to boast From her natural head to her natural toes The girls got a lot of what they call the most Yes, she's a primitive girl But she don't like to boast And I'd like to think I'm a primitive guy I see the difference, the difference between What I want and what I need
She's a primitive girl, she's setting me free And her back's in the basics of philosophies She's nobody's fool, I know she never was for me She's a primitive girl, she's setting me free
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. La Comissió Europea ja ha fet públiques les seves previsions per a l'economia espanyola aquest any i pronostica una nova caiguda del producte interior brut. La davallada, segons Brussel·les, serà de l'1,5%. A més, la Comissió eleva també la taxa de tur per a tot aquest any fins al 27%. D'aquesta manera, Brussel·les corregeix
les previsions que havia fet el govern espanyol sobre l'evolució de l'economia i les rectifica a la baixa. L'eurocomissari d'Afers Econòmics, Olio Aren, ha confirmat que dona dos anys més a Espanya per corregir el seu dèficit. La pròrroga de dos anys igualment obligarà a Espanya a fer esforços significatius i realistes per reduir el dèficit públic. Reconec la determinació del govern espanyol tenint en compte la magnitud i l'urgència del repte.
A més, per l'any 2014, Brussel·les augura que el dèficit públic d'Espanya s'agraujarà i serà del 7%, és a dir, un punt i mig més del càlcul que ha fet el govern de Mariano Rajoy. Respecte de l'atur, la Comissió Europea preveu que continuarà sent molt alta si ve una mica per sota de la taxa d'enguany. El quantifica per l'any 2014 a Espanya per sobre del 26%.
Previsions de Brussel·les que coincideixen aquesta hora amb la tradicional reunió del Consell de Ministres. S'espera que avui el govern de Mariano Rajoy aprovi l'avantprojecte de Llei de Caixes, un text que pretén controlar de més a prop aquestes entitats financeres. A banda d'aquesta qüestió, s'espera que l'executiu central expliqui algun detall de la retallada de mil milions d'euros coneguda ahir i en les ajudes a la Llei de la Dependència.
davant d'aquesta nova tisurada anunciada aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local, el director de l'Institut de l'envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Salvar, ha dit que cal reformular la Llei de la Dependència. La llei està tocada de mort. Mira, aquesta llei està molt afectada. Aquesta llei s'ha de repensar des del començament. Però no en el seu sentit més important. Aquesta llei té un element clau, que és passar de la beneficència, passar
el voluntarisme al dret.
Se'l va reconegut que les retallades de més de 1.100 milions d'euros posen a moltes persones en situació complicada. La diputada del Partit Popular per Girona al Congrés, Concepció Berai, ha assegurat que es complirà el calendari del Ministeri de Foment per arrenjar la zona afectada per les obres de l'AVE al centre de la ciutat de Girona. En declaracions a Freqüència Girona, Berai ha volgut tranquil·litzar els comerciants del barri de Sant Narcís, que ahir van denunciar que aquests treballs s'estan aturant. Freqüència Girona, Senyor Atubert, bon dia.
Bon dia. La diputada popular i també regidora de l'Ajuntament de Girona, Concepció Varà, ja ha dit al programa Girona Ara de Freqüència Girona que s'està treballant per poder treure el més aviat possible les tanques més properes d'alguns negocis del barri de Sant Narcís. Precisament ahir des de l'Associació de Comerciants de la Zona,
van assegurar que si no es treuen aviat aquestes tanques hi ha almenys dues botigues que hauran de tancar abans de l'estiu. Concepció Barai ha dit que les obres del carrer Josep Maria Gironella i la plaça Europa estaran acabades a finals d'any i ha retret a l'Ajuntament que abans hi ha altres dates als veïns. Concepció Barai. El calendari es complirà al calendari marcat per Arif. El que l'alentú molt és que moltes vegades s'han parlat de calendaris diferents. Jo crec que aquesta és part de la preocupació que tenen
Els veïns, doncs que és una mica que cada una dona la seva versió de quin és el calendari de les obres, no? I per tant, potser aquí és on t'arrau a l'error de no saber molt bé quan parlem de calendari de què estem parlant. Pel que fa a la reducció en el nombre de treballadors de div a la zona, Varay ha dit que s'hi mantenen els necessaris en funció dels treballs que es fan. Esports en xarxa.
Bona tarda, Jordi Cervantes. Aquest vespre comença a Logroño a les semifinals de la Copa del Rey d'en Vol al Barça, que busca el cinquè títol de la temporada. S'enfronta a l'Atlètic de Madrid, actual campió de la Copa. El porter blaugrana Dani El Saritz parla del partit contra els matalassers amb declaracions a la xarxa de comunicació local. Ningú no nos va a hacer fácil porque son buen equipo, por eso están en el Final Four, que tiene mitad de selección de Polak, tiene los Croatas que están en foto para su selección,
que no vamos a ir en excursión, que nos está esperando el semifinal muy fuerte y tenemos que dar todo para falsificarnos al final. A l'altre semifinal s'enfronten el Nature House, la Rioja i el Port Segon, que a partir de dos quarts de deu també buscaran un bitllet.
per a la final de demà. Amb voleibol acaba de començar fa uns minuts el partit entre el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i el Granada, corresponent a la fase final de ascens de la Superlliga 2. I amb basquet avui es disputen els tercers partits del play-off de quarts de final de ascens de la Lliga CB a les 9 de la nit. Cáceres, Lugo, Óscar Alacant, Coruña, Andorra, Lleida, València. Els del Segrià juguen avui al Barris Nord amb l'eliminatori empatada 1. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les dotze i cinc, us parla Andrea. Ja ha començat la subestada material del Barça i l'Espanyol per recaptar fons
per la investigació del càncer infantil. És una de les activitats previstes en el marc de la Tragena Festa Tornet John Petit Nens amb Càncer. A través del web municipal Santjust.cat es pot accedir a la subhasta. En concret, són cinc objectes que a subhasta no beneficien del projecte d'investigació, com dèiem, del càncer infantil. Són cinc objectes, dues samarretes, signades pels jugadors del primer equip del Barça d'Ukei, una altra samarreta, signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça i una altra samarreta del Real Club Deportiu Espanyol,
Per tots els jugadors del primer equip de futbol, el preu de sortida és de 195 euros. I també la subhasta, on estic signat pel primer equip duquei del Barça, amb un preu de sortida de 95 euros. La subhasta és internacional i està activa fins al 12 de maig. Més qüestions, alumnes de l'escola Montserrat participaran aquest cap de setmana del primer campionat de Catalunya de càlcul mental. En concret, hi participaran 6 escoles de la comarca.
Des de Castelldefels, El Papiol, Gavà, Esplugàs i Vallirana, i com dèiem també, l'escola Montserrat de Sant Just. Els concursants són 175 nens i nenes d'entre 5 i 13 anys, que demà dissabte hauran de completar 70 operacions matemàtiques en 5 minuts i sense llapis ni paper, només utilitzant l'AVAC japonès. El primer campionat a Catalunya de càlcul mental es farà al Teatre, la principal de Vilafranca del Penedès. El campionat a nivell estatal es farà al Madrid el mes que ve.
I acabem recordant que el Nucli organitza el primer concurs del cartell Festa Major de Sant Just. El tema és lliure però hi ha d'haver algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la pica baralla característica entre grocs i blaus per la Festa Major de Sant Just que se celebrarà a principis d'agost i pot participar a tothom i hi ha temps per fer-ho fins al 3 de juny. El cartell ha d'incloure les frases següents Festa Major 2013, Sant Just d'Esvern, de l'1 al 6 d'agost i també el logotip de l'Ajuntament i del Nucli.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu trobar tota la informació local al web de ràdio d'Esvern3b dobles punt. Que vagi bé, molt bon dia. Com que no veniu,
I just wanna love one little thing, okay? Too much information, well, I said you got far off it. Come out to the back, I said you're mean, let's go for something.
I said you got part of it I said you bought a can of it I said you bought a can of it I said you got part of it
M'agrada molt.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat t'espera un gran regal.
Vine i participa. T'esperem. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de cinc a set parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extrarradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just amb un cara a cara amb nois de segon de so i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert al cinema.
Un minut i un quart del migdia que estarà parlant de la conferència que es farà aquest vespre que organitza la SES, una conferència sobre el món romà
Rural serà en Cesc Busquets, que és professor associat d'Arquilogia del Departament de Ciències de l'Antiguitat i Adernitjana de la Universitat Autònoma, i Miquel Gorrera, arqueòleg, soci fundador i administrador de l'empresa de gestió i difusió del patrimoni històric i arqueològic Àtics, que els tenim ara a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia. Per parlar d'alguna manera del que s'explicarà aquest vespre, perquè quines són les característiques principals d'aquest món romà rural?
El que intentarem parlar avui al vespre és explicar una mica la gent, com funcionava el món rural en època romana, que vindria a ser una mica... intentar parlar de com estava estructurat el territori i el paisatge entre les ciutats romanes. I nosaltres explicarem o intentarem explicar
Aquest vespre és una mica que un dels eixos principals d'estructuració d'aquest territori eren els camins i les vies romanes i tot allò que s'associava al voltant, que podien ser espais de vida, com podien ser les vies romanes, santuaris, productes per portar les aigües, però sobretot també ens centrarem molt en el que anomenem una mica el que es podria anomenar la ciutat dels morts, les necròpolis,
que també s'estructuraven al voltant d'aquests camins i formaven part de tot aquest paisatge, de tot aquest territori que existia entre les diverses ciutats romanes del nostre país. De fet, les ciutats eren molt importants, però suposo que tot aquest altre territori que potser coneixem menys de primeres, almenys al gran públic, vosaltres ja m'imagino que ho domineu bé, doncs és una part més desconeguda de tota aquesta època? A veure...
s'ha parlat molt i segur que la gran majoria de gent ha sentit a parlar de les vies romanes, que són d'origen de les nostres mesies. Però, sobretot, la part més desconeguda de tot aquest territori també és això que us deia, com aquest paisatge, és a dir, com el paisatge que nosaltres entenem actualment
només un món agrari i camps i quatre casetes, doncs en època romana era potser un paisatge completament diferent i sobretot amb l'eix aquest dels camins i el món de la mort que, en contraposició a la nostra cultura i sobretot arreu de l'aparició del cristianisme, va fer que els morts una mica els amaguéssim. En canvi, en època romana, els morts,
formaven part de tot aquest paisatge, d'aquest territori, i la gent convivia una mica amb tot aquest món de la mort. I una mica aquesta és l'idea, podríem dir, diferent, que volem donar avui al vespre. Clar, de fet, és un tret característic de la nostra cultura, que la mort segueix sent un tabú, que a aquest sí que no li ha maratat gens de tota l'època romana. No, no, vull dir, el món de la mort en època romana,
és un eix completament diferent del que estem acostumats, sobretot, a partir de l'aparició de la religió cristiana. I veurem avui en Miquel, sobretot en Miquel, ens explicarà aquest vespre, com amb un exemple molt concret d'una necròpolis, d'una ciutat d'aquesta dels morts situat al costat d'un tram del camí principal, que era la via Augustra,
que era el camí que travessava tot el nostre país, que travessava des dels Pirineus fins a l'Ebre, en una zona molt concreta de la Laietana central, és a dir, a les afores, en el paisatge entre l'antiga ciutat d'Hiluro i l'antiga ciutat de Baètola, és a dir, entre Mataró i Badalona, igual, ens explicarà com s'estructurava, com hi existia tot aquest món
que és un paral·lel de la mort. Molt interessant, per tant, perquè segurament ens farà entendre com es vivia una cultura molt diferent en aquest sentit, tenint en compte que el cristianisme sí que això és el que més ens ha influït de manera actual, de prendre'ns la mort. Una de les coses ha fet aquesta.
i pensàvem una mica que amb la conferència aquesta d'avui al vespre volíem donar una mica aquest canvi d'imatge, una mica d'això. No parlarem tant, potser, de les viles romanes, que és el primer que ens veu, quan parlem del territori, i jo crec que això ja mereixeria inclús una altra conferència organitzada des del SEAS, només parlant de viles romanes, sinó que nosaltres intentarem parlar dels camins
que és també tot un altre món molt desconegut. Sempre parlem de que... una mica les actuals carreteres i els actuals camins que encara existeixen, els de vemos romans, una mica també veure com estructuraven tot el paisatge, tot el territori a partir d'aquests eixos i molt lligat amb com ocupaven aquest espai a partir de l'estructuració d'aquests camins.
Tots tenim molt clar que tot el tema de les comunicacions és un altre dels llegats importants del món romà, però segurament s'estructuraven molt diferent de com ho fem ara o de com s'ha anat fent al llarg de tots aquests temps. De fet, potser és un dels grans llegats de la cultura clàssica, la Llejaqueta de Comunicacions i veurem també com sempre parlem de via Augusto, sempre molta gent tenim la imatge de la via Augusta com un camí,
i també hem d'aprendre que sota la denominació d'avió Augusta era tot l'entremat de fet de comunicacions. Era l'eix principal, però com també s'estructuraven tot de camins, que sortien d'aquest eix principal i eren els que donaven vida precisament al territori. I també posarem un exemple molt concret, que de fet és una de les excursions que es van realitzar des del CEAS el passat 14 d'abril, que es va anar a veure
La via de Parquers, veurem també com era un camí que comunicava de forma transversal dos eixos de la via Augusta d'aquest camí principal, un que passava per l'interior, per la zona del Vallès actual, i un altre que passava per la costa. I veurem com aquests dos grans eixos estaven comunicats per una petita via i com el voltant d'aquesta via
que van estar tota la vida, diguem-ne. Clar, clar. Suposo que encara ara es descobreixen coses, o en aquest sentit, és a dir, anar fent investigacions i tot plegat, encara que sigui una cosa de fa molt de temps, encara es poden descobrir alguna cosa o altra. I tant. El que tenim els arqueòlegs és que no... Podem dir que no se'ns esgotarà el filó de la investigació.
que no està tot ni excavat, ni descobert, ni estudiat. Perquè moltes vegades això mateix, no? Tots parlem de camins d'època romana o de la via Augusta i tal, però veurem una de les coses que també veurem avui és com coneixem poquíssim trams concrets d'aquesta via Augusta. És a dir, encara és un dels grans temes, podríem dir, de l'arquologia pendent. Sí que la gent parla molt de les...
de com funcionava aquest dia, quins territoris comunicava, però, en canvi, estudis concrets per conèixer trams, trams, per conèixer com s'organitzava el territori, és una cosa que encara estem investigant actualment. De fet, és una de les grans línies d'investigació de l'arqueologia actual, que és l'arqueologia del paisatge, l'arqueologia del territori, perquè, potser moltes vegades fins ara o fins fa pocs anys,
s'ha avançat molt més en el coneixement de les zones urbanes, no tant en les zones més rurals o de territori. Doncs de tot plegat s'empararà aquest vespre. S'ha centrat, com deien, al món romà rural i en tota aquesta qüestió vinculada amb els camins. I serà amb Ces Busquets i amb Miquel Gorrera, avui a les vuit del vespre a local de la Seas a la Teneu. Avui hem pogut sentir-nos aquest matí un petit tastet del que s'explicarà. Moltes gràcies.
A vosaltres. I que vagi molt bé. Molt bé, doncs ens veiem avui al vespre. Adeu, bon dia. Vinga, adeu, bon dia.
Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat del teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van genosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbarnada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc.
Escolta la Desvernada els divendres a les vuit del vespre i els dissabtes a les dotze del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Estem escoltant just a la Fusta.
Don't leave the house today, I've got the fear. You'll be sparing my bandits and taking far from here. I'll put you in a cage made of skeleton bones. I'll get a ransom call on my telephone. We don't have the kind of money, we don't have the kind of bread.
I don't want to see you in a body of cows.
We don't have the kind of money
We don't have that kind of bread. Stand up the gobbles, bring me the stand. We don't have that kind of glue.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove, edició als 80, amb molts concursos. Si vens disfessat,
T'espera un gran regal. Vine i participa. T'esperem. Un minut i dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora saludem el Sebas Elias. Molt bon dia, Sebas. Què tal? Hola, bon dia.
Per parlar de política, cada setmana fem un repàs a l'actualitat d'aquesta última setmana, i per tant ens fixem en diferents punts, doncs parlem d'aquí, a casa nostra, també a nivell més estatal, i d'Europa i del món. Avui comencem parlant d'Itàlia, que vam parlar-ne fa una setmana, no? Sí, exacte. Itàlia com a clau internacional, europea, i davant l'absència de notícies internacionals aquesta setmana, més enllà de les eleccions també hi ha hagut a Islània, però bé,
Prefereixo parlar d'aquest nou govern d'Itàlia que ja el vam anunciar, que era molt possible que s'acabés passant. Enricoleta formés govern i és més de dos mesos després de les eleccions que va haver-hi. Tenim president del govern. Es tracta del número dos del partit de Versani, que és el que va sortir vencedor. Però Versani va renunciar a fer govern al no trobar suport a l'oposició. Va renunciar al càrrec d'intentar formar govern.
i el número 2 va prendre partit i ha aconseguit el suport necessari. El nou primer ministre ara està desgranant el seu programa de govern pel país i la principal mesura que se n'ha fet ressò aquesta setmana és la suspensió de l'impost de la primera vivenda introduïda pel govern anterior, per tant, la suspèn, i la seva anul·lació havia estat reclamada reiteradament per Sílvio Berlusconi, l'ex-president, per tant, des d'on ve el suport, des del partit.
El segon partit més gran de Cirque du Lusconi, per tant, aquí trobem el suport. I quins seran els principals objectius en matèria econòmica, més d'aquesta suspensió de l'impost a l'habitatge del nou executiu italià?
Doncs, més enllà d'això, es baixaran els impostos al treball. També l'ETA s'ha mostrat molt preocupat pels joves i per la falta d'expectatives que hi ha en aquest sector. I ha promès que el treball serà la seva prioritat, perquè sense el treball no poden sortir d'aquest empobriment que s'està generant a partir d'aquesta crisi. Ha reclamat, a més, la necessitat d'una moralització de la vida pública. Ha promès lluitar contra la corrupció, molt present a Itàlia, com sabem, sobretot al sud.
i ha defensat també la necessitat d'una justícia per a tots els ciutadans. Per últim, també ha promès als italians una lluita contra l'evasió fiscal. I també, fent referència a aquesta interdependència que existeix en el món, el seu serà un govern europeista, prova del qual és que d'aconseguir la confiança del Parlament, que al final s'ha aconseguit, té previst viatjar i ha viatjat
dimecres i dijous a Berlín, París i Brussel·les. I sobretot per aquest ordre. Hem de destacar primer Berlín, després París i després Brussel·les. No passarà per Madrid, eh? No, no, no. Tot i que sí que hi ha hagut molts suports des del govern de Mariano Rajoy, però el principal és aquest, no? Berlín, París i després la Unió Europea, Brussel·les. Primera parada, doncs, a Berlín per entrevistar-se amb Angela Merkel.
Oficialment no se'n poden extreure grans conclusions perquè es va fer una roda de premsa només i es va dir el de sempre. Els dos mandataris, però, van pressejar que Europa sortiria de la crisi més forta que abans i sobretot l'ETA va destacar que Europa ha aconseguit resultats extraordinaris quan Itàlia i Alemanya han col·laborat molt estretament. Per tant, cal preveure aquí que Alemanya imposarà una mica noves reformes
que ja ho està fent, de fet, es va comprometre a impulsar la integració europea i durant la presidència de torn d'Itàlia durant el 2014. Hi haurà una presidència d'Itàlia a la Unió Europea, i diu que la Unió Econòmica Fiscal, Bancària i Política, que hi ha actualment a Europa, són els quatre pilars prioritaris pel govern que presideix. L'ETA també demana una política de creixement per a Europa, no només retallades, i, bé, fent clara referència a aquest govern de la canciller Angela Merkel,
la qual va admetre que la política fiscal no ho és tot, per tant, la política aquesta de retallada, però va insistint el compromís de la consolidació pressupostària. Ella creu, va dir que el creixement i la consolidació no s'exclouen mutuament, han d'anar junts, per tant, creixement, però també retallada de despesa inútil, no? I són fonamentals per millorar la competitivitat i crear nous llocs d'ocupació. L'important és recuperar la confiança, segons Merkel.
Doncs veurem com va tot plegat, perquè la segona parada també és a París, per André Guistart. Amb el president francès. I els dos van reivindicar a París la instauració d'una Unió Bancària Europea com una de les vies per recursar el retorn al creixement econòmic. Per tant, que els bancs siguin més homogenis, que hi hagi una Unió d'aquests bancs.
Holland va manifestar el seu compromís al mateix temps amb les reformes i la consolidació pressupostària, per tant, una mica en la mateixa via que Angela Merkel, tot i que són de visions oposades, però també va insistir en dir que els països que tenen excedents en les seves balances, per tant, que estan creixent, sense nombrar ningú en particular, però que ja sabem que és Alemanya, perquè estimulin el creixement en altres països mitjançant el recolzament a la demanda interna. Per tant, una inversió,
en altres països per forçar aquesta recuperació, com podria ser, per exemple, Espanya, on la demanda interna està a sota mínims. Última para de Brussel·les, què em va treure de la reunió amb Durao Barroso, president de la Comissió Europea? Durao Barroso va instar el nou primer ministre italià
finançar les mesures que ha anunciat per impulsar el creixement de manera que es compleixi l'objectiu de dèficit establert per a Itàlia el 2013, que és per sota del 3% del PIB. Recordem que el dèficit és allò que es perd durant un any. I Itàlia ho té molt baix relativament a Espanya. Ens hem de posar a comparar. I això es deu a que hi ha un deute públic major a Itàlia. Parlem de més del 100% de deute sobre el PIB.
i en aquesta línia va expressar Durao Barroso la seva esperança que Itàlia aconsegueixi i mantingui una equilibrada posició pressupostària en termes estructurals, el que és essencial per situar una alta deuda en un camí de disminució. Un problema que és endèmic a Itàlia, que sempre hi ha hagut una alta deuda. Sí, sí, déu-n'hi-do. Doncs això pel que fa a tot aquest tema d'Itàlia, han començat a treballar, han començat a moure's per ser un govern. Sí, la primera pedra ha sigut viatjar
A veure com va tot plegat. Parlem ara d'Espanya perquè, atenció, males notícies, continuen aquestes previsions i la crisi sembla que seguirà imparable fins al 2016, que ja sona com un any que... Falten tres anys. Ni m'he pensat quant anys tindrem el 2016, per exemple. Clar, no? Sempre ens recordem d'aquells ministres que deien l'any que ve ja s'haurà acabat la crisi fins i tot aquest any. Sona molt lluny.
Sí, perquè divendres passat el govern va fer saber les previsions que es té a llarg termini i són del tot desoladores. Divendres passat van comparèixer representants del govern, que van ser Soraya Sáenz de Santa María, Cristóbal Montoro i Lluís de Guindos, després del Consell de Ministres, per explicar què esperen d'aquí tres anys. Rejuï dos dies abans de donar-se les previsions, denunciar que no pujaria els impostos, a respectar la seva paraula.
Doncs no, ha fet el mateix que quan van pujar a l'IBA, ha dit que no es pujarien impostos, però que va pujant-lo. De fet, el govern diu que no els ha tocat els impostos, que si ha tocat alguna cosa han sigut les taxes. Bé, el govern, en qualsevol cas, ha transmès el decidit compromís del govern amb les polítiques d'austeritat i de consolidació fiscal que recomana la Unió Europea per no tornar a pujar els impostos principals com són a l'IBA o a l'IRPF, almenys de moment. Tot i això,
ha anunciat que mantindrà el gravament temporal de l'IRPF l'any 2014.
un any més del previst i que l'alimentarà el 2015. Recordem que aquest gravament temporal és el desembre del 2011. El nou govern va anunciar una pujada progresiva del IRPF pels anys 2012 i 2013. Amb el que no estava previst que el 2014 desapareixeria, però les circumstàncies fan que es mantinguin, que s'hagi de mantenir per...
per seguir cobrant de més, perquè hi ha una falta d'ingrés. I això va suposar un amend de l'impost entre el 0,75% i el 7%, depenent dels ingressos que té cadascú.
Per tant, l'IRPF no s'apuja, però es manté una pujada temporal que s'havia d'eliminar. Exacte, però és que hi ha impostos que sí que apugen, no? Hem dit que no, diu el govern que no, però sí, i són els impostos mediambientals. També els impostos especials, que comprenen tabac, petrolis, begudes alcohòliques... I benzina, no? Sí, diuen que a la benzina potser no la toquen, però sí que tocaran begudes alcohòliques. No serveix AID, hem de dir.
però també el de dipòsits bancaris, però no se sap encara de quina manera, per tant, tot són especulacions, però sí que aquestes begudes alcohòliques sembla que sí que posaran de manera... important, segurament. Doncs parlem ara d'indicadors econòmics, quines són les previsions del govern per a cadascun d'aquests indicadors? Comencem pel PIB. Exacte, el PIB, el Producte Interior Brut, que calcula la riquesa del país,
Diu que per aquest any la caiguda serà del 1,3% del pit, portem des del... si no recordo malament, des del 2008, caiguda lliure. El 2014 pot ser que hi hagi un creixement del 0,5% i no creixerà més del 3% fins al 2019. O sigui, ja no és fins al 2016, Carme, ja ens anem a buscar el 2019.
És a dir, d'aquí 6 anys, un 3% que recordem que el PIB potser en 4-5 anys haurà caigut un 8-9%. És moltíssim, és moltíssim. No es recuperarà, potser fins d'aquí 10 anys, els indicadors que teníem el 2007. Però tot va lligat justament amb l'ocupació, per exemple. Exacte, un altre indicador. Aquest any es perdran un 3,4% més de llocs de treball i l'any que ve un 0,4%. Per tant, això del 27% de taxa d'atur,
Pujarà més. Només es crearà un 0,3% el 2015 i un 0,7% el 2016. El 2015 tindrem una tur del 25,8%. El 2016 baixarà un 0,7%, per tant, encara el 2016 tindrem un 25% de tur. Moltíssim, moltíssim.
Sí, pel que fa al dèficit, com hem dit abans, que Espanya no és el mateix que Itàlia, sinó que és major, perquè el seu deute no és tan elevat, per tant, s'ho poden permetre més. El previst pel 2013 és d'un 4,5% sobre el PIB. Era previst, era el previst. L'actualitzat és el 6,3%, perquè ja veuen que no podran fer front a aquest indicador, o sigui, l'han de pujar vora el 2%.
El 2014 serà un 5,5% i el 2015 un 4,1% i el 2016 un 2,7%. Per tant, de vellada anual, però també forçat molt per la Unió Europea, per la comissió que força aquests indicadors a la baixa, que, si no, no és sostenible. I tot lligat al deute, que és l'acumulació del dèficit. Aquest 2013 arribarem al 91,4% sobre el PIB i el 2016 podem arribar al 99,8%, per tant,
100% de deute i ja ens situem en un dels països que en té més. Deu-n'hi-do. I val que fa la inflació. Sí, per últim, la inflació. El govern preveu que redueixi la inflació aquest any i que tingui una reducció significativa en els pròxims quatre exercicis. Si no recordo malament, l'IPC fa poc va baixar, però sobretot perquè va baixar els carburants. Aquests són els indicadors principals econòmics que lliguen amb aquests pronòstics pessimistes.
De quina manera pot afectar això les comunitats autònomes i les administracions locals? Si acostat-nos una mica més a la nostra realitat, la càrrega de la reducció del dèficit per aquest any caurà bàsicament sobre les administracions autonòmiques, per tant, comunitats, i també les locals, i no tant en l'administració general de l'estat ni en la seguretat social, on el límit de dèficit quedarà fixat en el 5,9%. És a dir, l'estat espanyol, l'administració,
tindrà un dèficit del 5,1%. Per tant, tenim un 6,3%, que és el general, i l'Estat carrega un 5,1%, mentre que les comunitats autònomes i els ents locals hauran de suportar la de més càrrega. Sí que l'Estat es pot endotar en 5%, però la resta no poden endotar-se tant.
Les comunitats autònomes, recordo que tenen més recursos proporcionalment que l'administració central, que és al voltant del triple. Si l'Estat significa un 20% del total de l'Estat, les comunitats autònomes signifiquen un 60% del total de la despesa. Per tant, la reducció que no se les deixa fer tant a les comunitats autònomes afectarà més, perquè afecten a més gent, tenen més despesa.
I la tendència cada cop més és la recentralització de serveis. Per tant, tornar els serveis a l'estat. I com vam veure amb la reforma de les administracions locals, donar més poder a les diputacions. Si no poden, administració central, per tant... Déu-n'hi-do, quin panorama, eh? I amb aquesta notícia podem lligar, de fet, una informació a nivell esatel i parlar ara de la notícia a nivell català que també se centra.
en aquestes previsions i l'objectiu de dèficit que Catalunya haurà de complir. Perquè, mas i mas col·lell, general se la serà veu contrària a aquestes previsions, hi ha un dèficit de l'1,2% del PIB, que és la primera xifra que es maneja. Què en diuen? Sí, aquest 1,2%, com dèiem abans, que surt de la resta entre el 6,3%, que deixa la Unió Europea en el tercer...
a Espanya menys el 5,1% que s'endeutarà l'administració central. Per tant, 1,2% que les comunitats autònomes podran endeutar-se. De fet, això serà una dada que ballarà segons la comunitat autònoma, com ja va avançar el ministre, que pot ser diferent en cada comunitat. Bé, la setmana passada, el president de la Generalitat, Artur Mas, va expressar la seva esperança que s'alèvia el sostre de dèficit de l'1,2% del PIB fixat
perquè va avisar que aquesta xifra segueix sent insuficient per aixecar Catalunya. Recordem que no era 1,2% primer, sinó que era un 0,7%. Per tant, l'estat espanyol ja ha permès un 0,5% més, però clar, no consideren que sigui encara el dèficit a esperar. El conseller masculer i el conseller d'Economia va reclamar elevar aquest tope de dèficit al 2,1%. Per tant, d'1,2 al 2,1. Per tant, quasi el doble, no? Si no, no ho veu enviable.
I, de fet, abans d'ahir va sortir Masculell a parlar del dèficit, diu que aquest any serà l'últim en què la Generalitat podrà retallar despesa, podrà perquè potser ja s'ha acabat, no? No poden retallar més. I que el 2014 l'única via per augmentar els ingressos és una major participació de Catalunya en els impostos que es recauden en la comunitat. I ja ho vam anunciar fa unes setmanes que la demanda conjunta que té Catalunya amb la comunitat de Madrid i d'altres comunitats
és de més sessió de l'IRPF. Que es quedi a Catalunya, el que reculli. La gent no se li pujaria més, sinó que els diners que s'ingressen arran d'aquesta imposta es puguin quedar aquí. En comptes d'anar a l'administració general i que la despesa la faci l'administració general, que la despesa la pugui fer la comunitat autònoma. Actualment l'IRPF es recauda en un 50% a les comunitats
I també això ho defensa ministres com García Margallo. Per tant, no és tan inviable perquè el Comunitat de Madrid també governa el PP. I que sigui per poder-ho fer allà, suposo que potser s'acaba acceptant per Catalunya, no? Exacte, sí. Seria un acord general, no seria només per Catalunya. I els càlculs del Departament d'Economia Català porten a pensar que amb un límit de dèficit del 2,1% del PIB pel 2013, encara s'hauria de fer una retallada d'uns 1.500 milions d'euros.
Per tant, venim de moltes retallades. El 2012, si no recordo malament, van ser 4.000 milions d'euros. Encara carregar-ho més, amb 1.500 milions d'euros. Això és inviable fins i tot pel ministre, perdó, pel conseller masculí i també pel president del govern, Artur Mas. I què em va dir el conseller OMS de la partició desigual del dèficit? OMS va assegurar que dels 33.000 milions d'euros que Espanya ha aconseguit de marge per part de la Unió Europea, per tant, dels 7,5% que...
perdó, del 5% que es volia retallar fins a un 6,3%, perdó retallar, que es pugui gastar de més dels ingressos. Per tant, dels 33.000 milions aquests que n'ha aconseguit Espanya, només n'ha cedit mil a les comunitats autònomes. Per tant, demanar un major indultament per part de les comunitats autònomes. Homs també va subratllar que si el repartiment del dèficit segueix perjudicant les comunitats autònomes,
Qui més se'n ressenteix són les polítiques socials de sanitat i d'educació que estan... S'està veient, no? Clar, estan transferits a les comunitats autònomes i són les que més han hagut de retallar actualment. Exacte, s'està veient. Segons el conseller, també segueixen obertes per part de la Generalitat totes les vies de diàleg amb el govern central, però manté que Catalunya seguirà defensant un terç del dèficit per les autonomies, el que en xifres suposaria un 2,9% sobre aquest 6,3%, que...
que li ha atorgat a Europa el govern espanyol. Per tant, en la mateixa línia, un 2,1% com reclama el conseller d'Economia. I a tot això què es diu des de l'oposició catalana? El portaveu d'Esquerra al Congrés, Alfred Bosch, ha avisat que la relaxació del dèficit català, el 1,2%, és del tot insuficient i ha recalcat que el seu partit no donarà la val als pressupostos catalans del 2013 amb aquest sostre de dèficit.
ho ha comparat amb la crisi grega que s'està patint al país, a Grècia, i diu que l'endeutament seria molt major que el que hi ha hagut a Grècia. Recordem que Esquerra Republicana té la clau d'aquests pressupostos, que si un no pugui signar-los amb Esquerra significaria trencar el pacte de govern que en el seu dia es va signar i haver d'anar a buscar altres aliances amb PSC o fins i tot PSC... PP, perdó.
I si no, doncs si no es poden fer els pressupostos o tirar els que hi ha al 2012 o tornar a convocar eleccions. Argumentat Esquerra que acceptarà un límit de dèficit o un altre depenent també que l'Estat compleixi amb unes altres facetes, com per exemple pagar deutes que té l'Estat General amb Catalunya o rectificar el dèficit fiscal o avalar certs impostos que ha impulsat la Generalitat i que han sigut impugnants pel govern central.
També el PSC i l'Iniciativa Barca de l'Unyabers en el sent la seva veu i entenen que el sostre de dèficit fixat per Isenda no dona suficient marge a la Generalitat, però exigeixen amants que també prengui una posició més activa per modificar la situació, que potser veuen que estan més centrats en el tema de la consulta, del referèndum i no tant en fer els pressupostos.
i també se n'ha fet resso de tot plegat la classe política Sant Justenca perquè dijous passat es va aprovar una moció al ple presentada per Junts per Sant Just en què es denunciava que l'estat espanyol incompleix l'objectiu de dèficit en Catalunya i proposava una distribució més justa. Sí, el ple se'n va fer resso de tot plegat d'aquest incompliment del dèficit.
I l'altre dia Llorenç Rey, que aquí a la ràdio, president de la secció local de FIU, va reclamar els diners que es deuen a banda de més marge d'endeutament. Per tant, que es retorni el que la Generalitat diu com podria ser en temes de carreteres, per exemple, el nacional 340, un tema d'infraestructures, podem entendre, i a banda també el més marge d'endeutament, el que estan parlant, aquest sostre dèficit.
El portaveu de CiU a Sant Just considera que no té sentit que l'estat exigeixi més retallades mentre no es pagui el que es deu. Doncs també lligant amb Sant Just d'alguna manera o altra. Sí, de fet acaba de sortir una previsió de la Comissió Europea fa uns minuts i també alerta d'aquestes males previsions per l'estat espanyol, fins i tot encara pitjor.
Ja veurem com surten les dades. Males notícies, exacte. Em sembla que ens sorprendria molt que hi hagués un pronòstic positiu en aquest sentit. Potser fins i tot no ens el sabríem creure d'alguna manera o altra. Hem sentit tantes vegades que han estat mentides o no han estat, no sé... No, no és veritat. Exacte, és el mateix. De fet, sí, es diu que no es pujaran impostos però s'apugen. Es diu que el 2016 potser surt de la crisi però potser és el 2019 i potser és el 2020. Aquí ningú té la clau, ningú sap i són tot previsions
Però si les previsions són dolentes, doncs podem esperar el pitjor. I tot plegat, com hem dit abans, afecta també, sobretot, a educació, sanitat i polítiques, d'alguna manera, que són les que haurien de sustentar l'estat del benestar. I també hem sabut aquesta setmana, per tant, tot el que el govern espanyol retalla, aquesta quantitat important de diners que retalla per la dependència, que, a més a més, com és habitual, amb alguns d'aquests temes més delicats, no han donat explicacions, simplement m'ha penjat a la web del Ministeri.
Sí, es tracta que el govern central vol fer una reducció brutal sobre la llei en matèria de dependència. L'executiu espanyol va anunciar que vol reduir en 1.108 milions d'euros aquest any en la matèria de dependència. Gina Pol, que és la regidora d'Acció Social a Sant Just, es va mostrar preocupada pel futur incert de la llei de dependència, tant a Sant Just com a Catalunya.
Bé, pot ser covard pel govern central perquè, clar, com dius, no hi ha hagut cap explicació, sinó tant sols ho han penjat a la web. Exacte. I no es detalla la tisorada en matèria de pendències, sinó que només s'anuncia aquesta retallada, mils, cent, milions d'euros. I no... clar, no ho detalla, com ho farà?
És un altre d'aquests temes que d'alguna manera encén les alarmes però sembla que també generi impotència perquè no es veu com es pot frenar, no? Sí, més perquè s'enjusta un centenar de persones que estan vinculades a aquesta llei de dependència i com pot afectar això, no? És una matèria bastant delicada, per tant, que s'anuncia així, d'aquesta manera. És bastant trist.
Bé, doncs d'aquesta manera hem fet aquest repàs. Avui estem bastant pessimistes, Sebas, de la actualitat política és la que hi ha, exacte. No és culpa meva. No ens l'inventarem. Gràcies, en tot cas, per treure'ns l'entrellat una mica de tot plegat i tornem divendres que ve amb més coses. Vale, gràcies a tu, Carme. Que vagi molt bé, bon dia. La informació més propera al just a la fusta.
Desgraciats, cadets d'un taxi.
vam llevar-nos emprenyats per un soroll.
Les frases serioses que ja feia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Dos minuts i arribem a punt a la una del migdia. Per tant, tanquem-nos aquest just telafostat d'avui divendres, 3 de maig, i agraïm la gent que l'ha fet possible, és a dir, l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Hernández de Ríos a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb la Gina Pol, regidora d'Acció Social, per parlar de la llei de dependència i també del servei T de vida, i hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, hem fet la cuina amb la Carme Madó, i també hem parlat de la xerrada que es fa aquest vespre que organitza l'ACA sobre el món romà
de l'Ajuntament de Sant Just. Anem parlant amb Cesc Busquets, un dels ponents d'aquest acte, i aquesta última mitja hora. Heu pogut sentir també el Sebas Eliés, que ens ha fet el seu anal·lisi de la política d'aquesta setmana, com cada divendres. Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem dilluns amb moltes més coses, des de les 10 i fins a la 1 de migdia, com cada dia. Ara us deixem amb el bitlletí de la xarxa i tot seguit amb les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu molt bon cap de setmana.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem. La Comissió Europea confirma que Espanya tindrà dos anys més per reduir el dèficit públic. Avui l'executiu comunitari ha fet públiques les seves previsions de primavera i, com que són més negatives per a Espanya, l'eurocomissari Olli Ren ha confirmat que l'executiu de Mariano Rajoy tindrà fins a l'any 2016 per rebaixar el dèficit públic per sota del 3%.
La pròrroga de dos anys igualment obligarà Espanya a fer esforços significatius i realistes per reduir el dèficit públic. Reconec la determinació del govern espanyol tenint en compte la magnitud i l'urgència del repte. La davallada, segons Brussel·les, serà de l'1,5% aquest any. A més, la comissió eleva la taxa de tur per a tot aquest any fins al 27%. De cara al 2014, Brussel·les augura que el dèficit