Carlin acull una àmplia exposició dedicada als vikings. La mostra oberta a partir d'avui fins al juny inclou la reproducció d'un vaixell viking més gran descobert fins ara. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça comença avui la campanya itinerant per Catalunya per explicar el projecte del nou espai Barça. Javier Faust, el vicepresident econòmic, va explicar ahir al Club de la Mitjanit...
que tenen credibilitat entre els bancs per aconseguir el finançament i que la quantitat pressupostada ja inclou una desviació a l'alça xifrada en 30 milions d'euros. Va afegir que posarà condicions a la possible marca que vulgui posar cognom a l'estadi si els socis aproven aquesta proposta.
Faust també va explicar que disposaran d'uns 60 milions d'euros nets per afrontar la remodelació de la plantilla. Segons ell, tenen capacitat per fitxar entre dos i quatre jugadors. D'altra banda, ahir Neymar va fer un hat-trick amb el Brasil i Pedro va marcar el gol de la selecció espanyola en l'1-0 sobre Itàlia. A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Barça-Fenerbahçe a tres quarts de nou.
Pel que fa el temps, algunes boires a primeres hores i més fred que ahir, sobretot cap a l'interior, ha arribat un anticicló que es quedarà uns quants dies i que portarà sol i migdia suaus amb algun núvol al prelitoral de les comarques de Tarragona. Aquesta hora a Barcelona, 11, grau 5, a Girona, 3 a Trem i 10 a Tarragona. Aquesta hora passant gairebé...
Just a la pusta
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 6 de març. I comencem tot seguit un programa on parlarem primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també farem un repàs a l'actualitat general del dia i a més a més també tindrem moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius d'aquest anticiclo que ahir ja ens pronosticava.
A les 11 i 10 entrevistarem a Jesús Margarit, director de l'Institut, per parlar de la jornada de portes obertes del centre, del procés de preinscripció i de l'actualitat de l'Institut. Això serà cap a les 11 i 10, com dèiem. I a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat amb la Joan Algarra, el Jordi Agulló, el Pere Oliver, la Lina Santa Bárbara i la Montse Larrea.
I a la tercera hora del programa tindrem la Maica Dueñas per parlar de teatre i a l'Astri Goldstein del Celler a Can Mata. Que ens portarà com cada dijous un nou vi per tastar i descobrir alguna cosa. Tot plegat des d'ara mateix i fins la una del migdia i comencem amb les notícies.
I ho fem, per tant, saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui per on comencem? Doncs comencem parlant de l'Institut de Sant Just perquè ha guanyat un dels Premis de Recerca Jove de la Generalitat. Són uns guardons que entrega la Secretaria d'Universitats i Recerca pels treballs d'investigació científica que fan els alumnes i els centres d'educació secundària.
S'han presentat un total de 285 treballs realitzats per 384 alumnes de tercer i quart d'ESO, batxillerat i cicles formatius i ara l'institut ha estat reconegut com un dels 11 centres catalans de secundària que ha aconseguit aquest reconeixement per la seva recerca relacionada amb qualsevol matèria científica.
Els Premis de Recerca Jove premien l'esforç dels alumnes i el treball en equip, així com també el foment de les vocacions científiques per part dels centres. El premi que ha aconseguit l'Institut està valorat, està dotat amb 2.500 euros. No està gens malament, no? I tant, que es destinaran a l'equipament de biblioteques i a millorar el material docent. L'acte de lliurament d'aquests premis tindrà lloc dissabte a l'Auditori de Barcelona a les 12 del migdia. Doncs en parlarem també amb el Jesús Magarit d'aquí a una hora aproximadament.
Més coses, Andrea? Ara parlem de l'Assemblea de l'Ateneu, que se celebrarà aquest dissabte i que haurà de revalidar a la Junta de l'Entitat. Un error en la interpretació dels estatuts ha fet que tant el president com la Junta s'assabentessin fa poc que havien estat escollits únicament per dos anys, que s'acaben justament ara, quan tothom pensava que era per quatre anys. En principi, el tràmit s'ha d'aprovar dissabte sense cap problema i tots els membres de la Junta tenen previst seguir com fins ara.
L'assemblea es va haver d'ajornar fa unes setmanes, després que els membres de la Junta s'assabentessin que hi havia hagut aquest error a l'interpretació dels estatuts, perquè quan es va votar el president i la Junta es pensava que la vigència dels càrrecs era de 4 anys, però en realitat era de 2. Per això l'assemblea es va ajornar, perquè des de la Junta volien deixar a l'opció els socis i sòcies que es presentessin lliurement a un dels càrrecs, si és que així ho volien.
De moment, com dèiem, aquest punt és un verd tràmit a tractar, ja que tots els membres de la Junta repetiran el seu càrrec com fins ara. Per tant, s'ha adonat la circumstància que ningú tampoc sabia que els càrrecs eren només per dos anys i que si el president es renova també ho ha de fer la Junta. Aquest serà un dels temes més destacats de l'Assemblea General, ordinària i extraordinària per aquest punt de l'Ateneu. Tindrà lloc dissabte a un quart de set de la tarda en convocatòria única a la sala del cinquantenari.
Perfecte, doncs també n'estarem al cas a tot plegat.
I acabem aquest repàs amb una altra qüestió, Andrea. Parlem ara de les CEAS i de dues activitats breument que tenen previstes per tant avui com per demà. D'una banda, avui estrenen el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala Piquet de la Taneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà avui a les 8, amb el visionat del 8B als 8.000 metres, fet per l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà.
Després d'aquest audiovisual en seguiran quatre més els primers dijous de mes. És un cicle gratuït i cada sessió, com dèiem, començarà a les 8 del vespre. Avui amb el documental del Ferran Latorre. I d'altra banda, demà divendres, la CIE seguirà amb les seves conferències sobre la mineria a Catalunya i aquest cop l'historiador Albert Fàbrega parlarà del salí de Cardona i de les mines de Potassa, un gestiment català molt atractiu tant a nivell estètic com geològic i econòmic. Aquesta conferència serà demà a les 8 del vespre al local de l'entitat.
Perfecte, doncs dit això acabem aquest repàs per l'actualitat d'aquest matí ara hi posem una mica de música però abans de repassar l'actualitat general més enllà de Sant Jurs doncs què és el que ha passat arreu del país també doncs a través dels diaris
I volíem parlar de Beach House perquè sembla que et sonen, Andrea, els descontrolats, no? Sí, sí, sí, ara posarem aquesta cançó que sempre posem, que ens agrada molt, però tens quants anys de fer aquesta cançó? Però no falla. No falla, no falla. És molt bonica. Sí.
Però en tot cas, perquè treuen una nova cançó, el que passa que em sembla que només en anuncia que la treuen i encara no es pot escoltar. Només una cançó? Sí, és a dir, Beach House van passar pel FIP 2013, per exemple, i llavors ara, per la part en una cosa que es diu Space Project, que és una compilació que té molt bona pinta, que són cançons creades a partir de sons reals de l'espai, capturades per diferents naus. Sí?
14 grups participaran en aquesta recopilació que es publicarà el proper 19 d'abril i que tindrà cançons dedicades a diversos planetes. La de Beach House es dedica a Saturn, es diu Saturn Song, i es pot escoltar, sí que es pot escoltar, però a través de la pàgina NPR, ara ho intentarem.
Cançó que conté sons de la fluctuació de la radiació electromagnètica en la magnetosfera dels planetes, llunes i asteroides, pels que el Voyager va passar a prop. Ara mirarem de... l'estem intentant obrir. En tot cas, també curiós que de la resta d'aportacions cridaneres, aquest Space Project, falta per escoltar encara The Antlers, que aquest grup, The Antlers, és el que dona so, també. Mira, aquesta sintonia segurament et sonarà.
Home, el Carles potser li sona més, no? Exacte, doncs la melodia... Encara no, tranquil, Carles. Aquesta sintonia és la de... És a dir, és d'una cançó d'aquest grup de dianlers que també... Fan una cançó... Preparen cançó, sí, sí, per aquesta història, aquest projecte. Hi ha també, doncs, altres grups, per exemple, jo no els conec, però tu potser sí, Yudh Lagon, que li dediquen la cançó al planeta Ura, o Spiritualized, que li dediquen, en aquest cas, a Neptú.
Molt bé, original. Sembla, bro, que la que fa més bona pinta de moment és aquest Saturn Song, que són els que l'han fet els de Beach House. L'estem buscant en aquesta pàgina i em sembla que... Sí, em sembla que és aquesta d'aquí. Era Saturn, has dit? Sí, Saturn Song. Mirarem de recuperar-la de seguida perquè, en tot cas, per no quedar-nos només amb aquesta de mítica que ja l'hem sentit més vegades. Sí.
Per tant, després de la publicitat, prometem aquest Saturnson. Molt bé, fins ara. Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara, no és de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, saludem d'en Abola Andrea, bon dia Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, del tema principal d'aquest matí segons els diaris, que ens parlen pràcticament tots els diaris, ho dic perquè el periódico ja hem comentat que la portada no en parla, però d'aquestes balances fiscals que s'han fet des d'Extremadura, no?
Exacte, tant el diari era com el punt i l'avantguàrdia coincideixen a destacar aquesta com una de les notícies principals en portada. L'Ara ens diu, Extremadura capgira les balances, segons Monago, l'estat beneficia Catalunya, Balears i País Valencià.
És el que diu el diari ara, el punt avui segurament és el diari que més espai li dedica a la seva portada i més rellevància. Ens diu el titular Balances trucades, és el titular destacat. Extremadura presenta uns càlculs fets a mida i afirma que Catalunya és la més beneficiada. I diu també Oblit, Monago passa per al que té un rècord de funcionaris.
I a La Vanguardia llegim que Extremadura obre la guerra fiscal entre autonomies amb una llista de greuges. Monago, a l'ofensiva, presenta la seva comunitat com la gran oblidada en inversions, en matèria d'inversions, infraestructures i despesa pública. És una de les notícies destacades de la jornada en portada d'aquests tres diaris. El periòdic, com dèiem, no en parla a la seva primera plana, però sí que és el tema més destacat en clau política a les pàgines interiors.
Molt bé, doncs encara és el tema principal de l'ara, que destaca paraules de monago, la pela és la pela, jo no tinc cap problema amb Catalunya...
Tot i això, hi ha més coses. La Vanguardia comença parlant de la Unió Europea que congela els actius de Yanukovych i de 17 els càrrecs. I després també destaca el que va dir en directe una presentadora d'un canal de televisió de Rússia que va dir no puc formar part d'una cadena que encobreix Putin. I va anunciar en directe problemes ètics i morals amb la línia editorial de la cadena. És una presentadora per tot als Estats Units, d'RT.
Més coses. Mora als 65 anys l'Eupoldo Maria Panero, s'ha assegut aquest matí. El poeta de la bogeria és com us titula el 324.cat i l'avantguàrdia destaca que l'autor de Cici Fondó, Carnaby Street i Teoria ha mort a les palmes.
En clau cultural també destaca l'ara que obrint pas va fer ahir un adeu carregat de moció i reivindicació de drets socials i nacionals. El grup Valencià va omplir l'Auditori de Barcelona en el primer concert de la gira de comiat que acabarà el mes de maig a València. I el secretari general de la FAES ha dit aquest matí a Catalunya Ràdio Javier Zarzalejos que Catalunya no és una nació, que l'única nació és l'espanyola i que el dret a decidir no existeix com a tal.
I un apunt més, HTC troba el motorista que va rescatar el CEO de la companyia d'un embús durant el Mobile. Un cop localitzat aquest home, li ha agraït el seu gest convidant-lo en primera persona a l'esdeveniment més important de l'any per la companyia, que serà el 25 de març a Londres. No sé si sabies aquesta història, Andrea. No, no la coneixia. Jo tampoc.
Però veig que està aquí ben destacat i ben amunt, eh? Molt bé. Mira, aquestes històries que de vegades, sí, sí, d'aquest matí, eh? De primera hora era... Va destacar això. O sigui, era un motorista que va auxiliar el conseller d'HTC, que era Peter Chow, i el va ajudar a arribar a temps al Mobile World Congress. Aquest home es diu Obdulio Herrera. Sí. Hi ha una fotografia i tot, eh?
I té 53 anys, treballa amb persones amb deficiències auditives, hi ha tota una biografia. Sí, diu que assegura que la seva actitud d'aquest dia no té res d'extraordinari, que de la seva feina no té la convicció que quan algú té problemes per comunicar-se hem de posar tots els nostres mitjans per millorar la seva vida. Ell, el passat 24 de febrer, va passar conduint la seva moto al costat del taxi on estava treballant en un embús aquest conseller delegat d'HTC,
i aquest home directament li va demanar ajuda perquè el traslladés al congrés de mòbils on tenia una reunió el motorista li va deixar un cas que portava de més després de deixar la seva filla a l'escola i va accedir a portar-lo per arribar a temps després va rebutjar també els diners que li va oferir el delegat d'HTC pel viatge i en acabar el congrés aquest màxim dirigent d'HTC va demanar als seus col·laboradors que busquessin el motorista i els va facilitar algunes dades perquè el poguessin trobar s'ha fet una campanya a xarxes socials
Bé, en tot cas, mira, això seria la notícia curiosa del dia d'avui, perquè l'empresa ha d'estar gràcies a la mobilització, a la premsa, a les xarxes socials, etcètera, ha de ser comprovat la vericitat. El motorista rectifica també alguns detalls de la història, com per exemple, atenció, que la moto no era verda, sinó blanca.
i que anava a conduir més ràpid de l'habitual, sinó sense pressa però sense pausa per arribar a la seva destinació. Un cop localitzat, Peter Chow li ha agraït aquest gest, convidant-lo en primera persona a l'esdeveniment més important de l'any, com dèiem, el 25 de març a Londres, on es presentaran les últimes novetats de la multinacional. Molt bé. Bé, mira, almenys, el detall que m'has ajudat, doncs mira. Està bé, aquesta recompensa.
En fi, tornem als diaris, ara ens fixem en les imatges del dia, Andrea.
Al periòdico la imatge de la jornada és el futur Camp Nou, una imatge virtual de com quedaria el nou estadi del Barça. De fet, el titular és viatge al futur del Camp Nou i el veiem molt maco en fotografia de portada. Al diari ara també ens parlen del Camp Nou. Veiem en aquest cas Josep Maria Bartomeu, president del Barça, analitzant una maqueta de com quedaria aquest nou camp del Barça.
I també un dels protagonistes de la jornada, a la Vanguardia, també destaquem que podem veure una imatge virtual de les noves instal·lacions que ha facilitat el Barça. Com dèiem, a la Vanguardia i al punt avui, avui un dels protagonistes és Picasso, perquè ahir es va inaugurar...
al Museu Picasso de Barcelona una nova exposició. Diu la Vanguardia que promet ser una de les exposicions de l'any. La integra en obres creades per 40 artistes contemporanis influïts per l'obra del geni malagueny. Per tant, no és una obra de Picasso, sinó una obra d'artistes inspirats. Amb l'obra de Picasso, a la Vanguardia veiem un quadre i al Punt Avui ens ofereixen una obra de Marisol Escobar, una escultura, un tòtem,
És una de les notícies també destacades de la jornada i una notícia també comuna als mitjans en paper és que el consum d'alcohol puja entre els joves i tant al diari Ara com a La Vanguardia veiem algunes imatges de joves envoltats de cerveses. És una de les imatges també del dia.
Més qüestions, deixem ara les imatges i les portades per obrir pàgines internacionals i cap on anem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens anem cap a París perquè russos i occidentals i diferents autoritats estan buscant una sortida negociada a la crisi d'Ucraïna. La Vanguardia ens diu que el diàleg sobrepas després de les gesticulacions, el diàleg fràgil incomplet.
ha començat a obrir-se pas a la crisi d'Ucraïna. Els màxims responsables de la diplomàcia occidental i russa es van asseure ahir a París. Per exemple, Hollande, John Kerry, Loren Fabius i Frank-Walter Steinmeier i Sergei Lavrov es van reunir, com dèiem ahir, a París per provar de desenredar la troca i trobar una sortida negociada al conflicte. La via que sembla dibuixar-se consistiria, d'alguna manera,
endarreria el rellotge fins al 21 de febrer i recupera l'essència de l'acord assolit en aquell moment entre el president Viktor Yanukovych i l'oposició i que la presa del poder pels insurrectes va deixar en Pepe Mollat. I també ens explica a l'avantguàrdia que ben entrada la nit el ministre d'Afers Exteriors rus, Sergei Lavrov, va llançar un missatge positiu d'aquestes converses. Ens hem posat d'acord per proseguir les discussions en els propers dies a fi d'ajudar a estabilitzar, normalitzar i superar la crisi.
És una de les notícies destacades en clau internacional als diaris. Sí. I també ens en parlen de França. A La Vanguardia ens explica que un col·laborador de Sarkozy el va gravar en secret sistemàticament. És Patrick Buisson, que va enregistrar centenes d'hores de converses i reunions a l'Elisi.
d'alguna manera l'ama dreta de Nicolas Sarkozy quan era president de França, un dels més pròxims i influents consellers de Sarkozy, un personatge fosc, segons l'avantguàrdia procedent de l'extrema dreta, es va dedicar a gravar en secret sistemàticament amb un dictàfon, oculta la seva jaqueta, les reunions de feina i les converses privades que mantenia amb Sarkozy i amb altres col·laboradors.
El contingut d'alguns d'aquests enregistraments va ser revelat ahir pel setmanari Le Canard en Chenet, confirmant amb proves materials una informació avançada fa tres setmanes per Lepois. Els secrets que poden contenir els enregistraments, encara no coneguts, podrien ser devastadors, segons el diari, i convertir-se, com alguns apunten, en un sarcolix, fent aquesta comparació amb el cas Wikileaks. Era, diu l'avantguàrdia, el seu màxim home de confiança i l'oracle de l'opinió pública.
Doncs són algunes de les notícies en clau internacional d'aquest matí. Tornem ara cap al passat. Tornem, no, anem cap al passat. Per fixar-nos què passava altres dies com avui, altres 6 de març, per exemple, el 94. Declaracions d'Aznar que deia que Espanya no era una entelequia ni un residu de sobiranies.
Itàlia oferia enviar 1.700 cascos blaus a Bòsnia i a la imatge, hi havia una imatge de la tornada a l'escola, d'un grup de nens de l'escola de Sarajevo, on la Treba havia permès reobrir alguns centres escolars.
També es destaca una entrevista a Woody Allen que deia que quan m'arrossegaven sobre el fang vaig pensar en abandonar el cinema. I explica, diu que des de París, que quan la premsa, la pitjor, m'arrossegava, com deien, a través del fang, qualificant-me de violador de nens o de pare degenerat i algunes persones demanaven públicament un boicot de les meves pel·lícules,
Vaig pensar en abandonar el cinema. Llavors parla també de... L'Udi es veu parlar dels temes sobre el seu conflicte amb Mia Farrow i la seva vida privada. Només va dir que per què serà tan dolorós quan l'amor es transforma en odi i tot plegat errant de la presentació de la seva última pel·lícula fa 20 anys, que era misteriós assassinat a Manhattan. Oh, ja fa 20 anys. Gran pel·lícula, sí, ja fa 20 anys. Pensava que en tenia més, eh? Mira, en aquest cas m'he quedat sorpresa.
En fa 15, 6 de març del 99, Pujals, conseller de Cultura, congelava el decret de doblatge del cinema al català. La Generalitat aplaçava fins a finals de juliol l'aplicació de la norma per poder arribar a un pacte amb Hollywood. El vicepresident de la Conferència Episcopal i arcabisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, reiterava les seves crítiques a la campanya anticida a favor de l'ús del preservatiu.
I també es parlava d'11 milions de xinesos que anirien a l'atur. Tancaven massivament diverses empreses públiques que no eren rendibles. D'altra banda, fa 10 anys, la CIA deia que Irak no era un perill imminent. Els serveis secrets intentaven protegir, però a Bush van dir que no havien estat pressionats i el règim del Paquistan perdonava el científic nuclear traidor.
Gairebé 60.000 catalans estaven a la llista d'espera per ser operats. Sanitat assegurava que els pacients duplicaven la xifra admesa per l'anterior govern. Les morts per violència domèstica creixien un 30% i la imatge del dia era la princesa Letícia que vestiria de pertegaz. Recordem que es casava al maig d'ara fa 10 anys. Sí, sí.
I acabem amb la portada de fa cinc anys a la Vanguardia, 6 de febrer del 2009, els conflictes socials s'estanien a Europa. La crisi complicava la confiança a Cercocí, provocava noves mobilitzacions i també hi havia protestes laborals a la Gran Bretanya contra obrers europeus. El banquer Emilio Botín deia que és difícil, impossible que el crèdit augmenti, això ho deia fa cinc anys...
I el Regne Unit advertia dels riscos d'una retirada a Espanya. També es deia que la ITV passaria a ser obligatòria pels ciclomotors.
I mira, Andrea, avui també repasso què passava fa cinc anys a Sant Just. A veure. 6 de febrer del 2009, eh? Per exemple, la comícia de seguiment de Mas Lluïdors... 6 de març. Sí, 6 de març, perdó, del 2009, exacte. Espera, que tenia el febrer obert, eh? I per tant, pensava que parlàvem de carnaval i quadrava, però no. Per tant, doncs ens anem cap al març. Ara sí, Sant Just se sumava a les activitats de conmemoració del Dia Internacional de la Dona, un titular que podríem trobar també...
aquest any. Després continuava activat el Pla de Protecció Civil en fase d'alerta per risc de vent i forts vents. I després també teníem que Convergència i Unió reclamava el tripartit que recuperés el projecte de la línia 12 del metro segons el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010. Per exemple, eren alguns dels temes que apareixien fa 5 anys. Algunes quan han canviat, d'altres no tant. No tant.
Ens n'anem ara cap al present, cap al 2014, per fixar-nos de nou en les portades dels diaris, contraportades ara...
Les entrevistes que trobem als diaris d'avui. El punt avui, per exemple, llegim Jaques d'envellir, sigues tu qui lideri el procés. Ho diu Victoria Avares, nutricionista i especialista en antienvelliment i menopausa. El seu llibre Antiàging Natural ha assolit la cinquena edició amb més de 15.000 exemplars venuts i està considerat un clàssic de referència a l'antienvelliment per mitjans naturals. També ha llançat la seva primera línia de productes d'antienvelliment per rejovenir l'organisme des del punt de vista més extern, com més la pell i els cabells.
I ens explica que envellir i morir ho farem tots, però moltes de les patologies o trastorns associats a l'edat podrien evitar-se. Diu, l'edat cronològica és la que diu els anys que tens, però l'edat biològica pot ser molt diferent. L'antiàging és sobretot coneixement, prevenció i aliment del procés d'envelliment. És suplementari i complementari a la medicina. Diu, en la monopausa i la maduresa hi ha molts canvis. Es recomana començar a tenir un compte a partir dels 40 anys. Mai és aviat i sobretot mai és tard per envellir amb salut.
I diu també que està demostrat que sentir amor i una xarxa extensa de relacions afectives pot allargar-nos la vida i una cosa que m'ha agradat molt. Diu que l'antiaging, a més, és una filosofia de vida, un estil de vida, d'amistats, de contacte amb la natura, de saber desconnectar i connectar-te amb tu mateix. Molt bé, doncs una bona entrevista del Punt Avui. Al periòdico tenim el següent titular. El meu tiet em va dir, has de plantar cara al feixisme.
És Enric Urraca de Diego, president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de l'Exili Republicà. La Catalina Gaià, la periodista, comença l'entrevista explicant He vist Enric Urraca dues vegades. La primera aguantava una bandera republicana, la segona portava un pin amb la mateixa bandera. Les dues vegades m'ha parlat del seu tiet, Joan de Diego Herranz, deportat a Mauthausen, la persona que li va fer prendre consciència de la importància de la justícia històrica.
Diu, ens reunim l'últim dissabte de cada mes. Les banderes republicanes unegen a la plaça de Sant Jaume i ell explica que ens reunim sota la bandera de la Mesa de Catalunya, que agrupa diverses entitats memorialistes i reivindiquem l'anul·lació dels judicis sumaris del franquisme.
Es refereix al 1936 i al 1975, quan va morir Franco, diu que per ell, per nosaltres, no hi ha diferències. Són actes de repressió dictatorial que hem de regularitzar a tot preu. Més enllà de la Mesa de Catalunya, aquesta és una reivindicació de tota la societat.
I a l'ara tenim Soc radicalment eròtic, entrevista que fa Viviana Ballbé avui a Quirifàndria. Vicenç Altaió el defineix com intel·lectual transversal, traficant d'idees, poeta i assetgista, apassionat de Dalí i Miró i diu que té les parets a casa forrades de llibres, se'ls ha llegit tots, ha fet de comissari, ha muntat performance i ha estat director del Cartu i de l'Art Santa Mònica. Ara s'ha estrenat com a actor fent de Casanova en l'última pel·lícula del cineasta Albert Serra.
Parla de l'humor i ens diu que l'humor té a veure amb l'erotisme i un cert desvergonyiment de l'erotisme en si mateix. Diu que allarga la frase, flirteix amb altres temes i finalment torna a l'origen per concloure que l'erotisme també és política. Sembla que a la Bibiana li interessava el tema de l'erotisme i cada cop que es desviaven de la conversa ella tornava cap allà.
Vull reprendre el tema de l'erotisme. Acabes de posar-te la pell de Casanova, que va tenir una vida eròtica o sentimental molt intensa. Tu també? Ell contesta que sí, he tingut una vida intensa, de fet moltes vides intenses. L'amor és la variació en la unitat i l'erotisme és la multiplicitat al revés.
Diu, no hi ha gaire diferència entre amor i erotisme. Jo sóc profundament amorós, però radicalment eròtic. També ens diu la Bibiana, que té un discurs intel·lectual i unes formes totalment properes i amables. Ens explica també que la poesia l'ha donat dolor i felicitat a la vegada. Diu, ara ja estic entrenat, m'he observat durant molts anys. I acaba de publicar, com a últim apunt, un traficant d'idees a les fronteres de l'art.
Molt bé, i acabem amb l'avantguàrdia. Estic tan orgullós de la meva carnisseria com de la meva vida. De la meva veu. De la meva veu, sí. Perquè aquest home té una història molt curiós al darrere. És Ambrògio Maestri, que és baríton, cuiner i falstaf universal. Déu-n'hi-do.
Sí, el Lluís Amiguet li pregunta quant pesa mestra, ell contesta 160 quilos i faig un 95. Diu, no hi ha cap relació entre el volum del cos i el de la veu, diu, tampoc en qualitat i en potència, diu, fixis en Del Mònaco, un doll de veu sublim i era primet.
Diu, una gran veu s'aconsegueix estudiant i assajant molt cada dia. Diu, només li admeto que potser la veu de la cala era més carnosa quan era grassa. Diu, cantar és inhalar i exhalar aire d'una manera exquisitament controlada. Per aconseguir aquest control jo vaig estar sis anys fent només exercicis de veu. Diu, els meus pares teníem...
la meva família tenia una carnisseria, diu, i jo feia de tot, i com que era feliç a la carnisseria i al restaurant, doncs cantava, gaudia cantant mentre servia, i vaig notar a poc a poc que els comensals també, perquè m'ho demanaven i també m'aplaudien. Diu, per les dues coses, pels plats i per les cançons, per això els amics van fer que el mestre Muti vingués a casa a dinar, el director mític de l'escala de Milà.
diu em va escoltar i li va agradar la meva veu, va parlar amb els meus pares i es va convertir en el meu tutor. Vaig estudiar cant i piano però sense deixar de treballar a la carnisseria i al restaurant. Molt bé Andrea, doncs entrevistes interessants. Avui les contraportades dels diaris. Acabem amb un punt curiós, abans ja ho hem dit, que aquesta història del motorista que va rescatar el conseller delegat d'HTC ho era, però en tenim una altra que també ens ha agradat, que és un nen de 13 anys que construeix un reactor nuclear.
Hi ha un vídeo i tot, eh? És el Jamie Edwards. Es defineix com un científic nuclear amateur i va fusionar dos àtoms d'hidrogen en un d'heli per un projecte científic de la seva escola.
Sí, sí, sí, molt curiós. Diu que, bé, aquest nen de 13 anys s'ha convertit per tant en el científic nuclear més jove de la història. Tot va començar amb un projecte de ciència de Penworth Empowery Academy, que és la seva escola a la localitat de Preston. I sembla, doncs, que davant d'aquesta idea l'escola va decidir donar-li un vot de confiança i també entregar-li 3.500 dòlars per poder fer realitat el seu projecte, una escola que tenia uns diners per invertir també. I molta confiança. Sí, sí, sí.
I per construir tamany projecte a aquesta història, Edwards va haver de donar una càmera de buit, una bomba també de cavió, després una barra d'alumini, vàlgules i altres materials. I un dels reptes principals, que ell a més a més va relatar-ho tot plegat en el seu blog al dia a dia d'aquest projecte, doncs un dels reptes principals va ser localitzar i segellar les fugues d'aquesta càmera de buit.
I a més a més va anar a un curs de seguretat de radiació també abans de poder posar els riscos laborals en funcionament. Em diu que a l'escola va tenir dubtes en el seu primer moment, tot i que li van donar aquest suport incondicional. I ella explica com els professors van començar a preocupar-se quan van veure un missatge plantat a la porta de l'escola amb hidrogen pesat, per exemple, amb un pot hidrogen pesat.
Diu que el pas final va ser gravat a les càmeres de la BBC. Aquest nen, Eduard, de només 13 anys, va aconseguir fusionar aquests dos àtoms d'hidrogen per crear-ne un d'heli a través d'un procés de fusió nuclear. I hi ha un vídeo, el podeu veure a círcula per internet, d'aquest estudiant que construeix aquesta fusió nuclear. Es veu també tot l'aparell i tot plegat on treballa per tirar-ho endavant. És curiós. És que l'americà és...
o britànic? és britànic britànic però és britànic no es tinc clar la meva geografia ara ho busco si no però és a Preston que no sé on és i en tot cas la BBC l'ha gravat per això dedueix que és britànic és que m'haia semblat sentir que era americà mira un geni Preston està a Anglaterra 13 anys home sí sí britànic sí sí home arribarà lluny i quedem-nos amb aquest nom el seu nom que és Jamie Edwards molt bé sentirem a parla segur
En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Continuem, faltant només dos minuts per tres quarts d'onde. Se'ns ha colat aquí una altra veu, però no era la que tocava. El que ens toca ara és obrir diaris i fixar-nos en diferents articles interessants que tenim avui. Per exemple, el periòdico. A les pàgines d'Internacional titulen un reportatge On són els start-ups?
El signe Irene Savio des de Simferopol i diu que la comunitat històricament més perseguida de Crimea evita deixar-se veure per por de l'assetjament de les bandes prorusses. La seva oposició a la partició d'Ucraïna genera acritut.
I explica en un gràfic també una infografia molt pràctica com és la població de Crimea i quins són els percentatges de russos, que seria un 58%, un 24% d'uqueranesos, després un 12% de tàrtars i també hi ha hongaresos, estonians o biolorussos. Stalin es va carnissar el 1944 amb els tàrtars de majoria musulmana i els va deportar a Sibèria.
La comunitat tàrtara, de majoria musulmana, que representa el 14% de la població d'aquesta regió de dos milions d'habitants, sembla haver desaparegut de la península. Diu que, per exemple, Nikita Yurenev, un jove ucraïnès que té sang russa, bilorussa i polonesa, les seves menes, diu que no ho sap, que no s'havia fet la pregunta, i diu també que són gent bastant pacífica, potser estan mantenint un perfil baix.
I Viro Rosmalov, que és un dels representants d'aquesta comunitat, diu que els tàrtars tenen por perquè creuen que si la situació degenerés ells serien les primeres víctimes de les represàlies.
Explica aquest article que el Parlament de Sinferopol segueix completament ocupat amb encaputxats armats amb kalashnikov i uniformes amb insígnies que n'impedeixen l'accés. Els carrers estan patrullats per bandes que els vigilen i alguns dels seus integrants porten polseres de tela vermella o taronja amb franges negres als braços. I de sobte la tensa calma és interrompuda per estampides de vehicles que fan sonar els clàxons i unegen banderes russes.
També explica que va ser un líder tàrtar el diputat Dreyfat Shubarov, que dijous passat va anunciar que un grup armat havia ocupat el Parlament de Crimea i va recordar les persecucions dels tàrtars. I fa referència al que va passar el 1729 i 1762 i també al que dèiem, al que va fer Stalin el 1944. Un article interessant per posar una mica d'ordre també al que passa a aquesta regió, a Crimea.
Més coses al punt, avui ens aturem a l'apartat d'opinió, avui en un article que parla del paper de Barcelona. El signe Xavier Ginesta, que és periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic i el titular Ciutats amb ànima. Parla d'aquests dies que Barcelona ha estat de moda amb el Mobile World Congress, un esdeveniment de primera magnitud que ha ajudat a posicionar la capital catalana al mapa mundial de grans destinacions turístiques i d'inversió.
Diu que Barcelona necessita redefinir-se constantment per adaptar-se als signes del temps. La Barcelona olímpica no pot quedar com un concepte encotillat. En ple segle XXI la ciutat té molts més intangibles per posicionar-se. I parla del concepte de marca, que no és només un eslògan i un logotip, sinó un conjunt organitzat d'actuacions que engloben la identitat del territori.
I conclou que Barcelona ha excel·lit potenciant el Mobile World Congress, igual com Vic ho ha fet amb el mercat de música viva o la Vila de Centelles, amb una planificació anual de fires que versen la majoria sobre bruixeria i herba remeiera. Tots tres municipis han avaluat, diu, els seus actius i els han projectat a l'exterior.
Passem ara a la vanguardia on avui parla del feminíbex.
Diu que el Feminibex, jugant amb aquest nom de la borsa espanyola, puja, però poc. Espanya arribarà més de 10 anys tard a l'objectiu de paritat de les grans empreses. Un percentatge de com ha augmentat des del 2006 fins ara la presència de les dones en els Consells, que ha passat del 5% del 2006 al 16% el 2014. La majoria diu que són llicenciades en econòmiques i després amb percentatge menor també hi ha dret o ciències, per exemple.
I posa cara també a aquestes executives en poder. Per exemple, parla de Benisha Mittal, d'origen indi, una de les quatre conselleres executives que hi ha a Espanya, d'Arcelor. Després, a Bank Inter, hi ha Maria Dolores de Ancausa, que ocupa el càrrec de consellera delegada, o Anna Patricia Botín, que és la consellera delegada del Santander. També apareix Eva Castillo, que ho és de Telefònica, o Anna Maria Llopis de Dia.
I també explica en aquest reportatge a doble pàgina que l'intent de Vivian Reding de fixar quotes de directives es queda en un calàs gerrant de l'oposició d'Alemanya i del Regne Unit. La comissària de Justícia reconeix que al ritme actual caldran 40 anys per assolir aquesta igualtat.
I acabem aquest recull de premsa parlant de córrer i alimentació, un article que llegim al diari Ara que parla del consum de determinats aliments que pot ajudar a millorar el rendiment i també a recuperar-se abans.
I parla, per exemple, dels greixos que no haurien de superar el 30% de la ingesta total diària, que el zinc és molt beneficiós, en especial pels corredors de fons. I dins dels minerals, el zinc, que es trobaria en ostres, peix, carn i aus, és especialment beneficiós per aquest tipus de corredors. També es pot optar pels llegums, verdures, fruita seca, peixos amb espina i algunes aigües envasades.
Pel que fa abans d'una cursa, diu que s'han d'evitar les carns grasses i l'excés de condimentació i durant una cursa els snacks rics en hidrats de carboni són essencials. I, evidentment, també parla de la necessitat d'hidratar-se correctament. Ho llegim avui al diari Ara.
Saltem ara cap a la informació esportiva, portades d'aquest matí. Hat-trick de Neymar és el que diu el diari Esport, parlant del partit que va jugar ahir amb la selecció del Brasil. El campeón és el que titula el mundo deportivo, diu que la roja, ahir de negra, va recuperar l'estil que l'havia portat al lloc més alt.
I pel que fa al Barça, diu que arriba una cimera vital. Bartomeu, Martino, Zubi i Mestre han de dissenyar el Barça post Puyol i Valdés. La continuïtat del Tata, fitxar un o dos centrals i portar un o dos porters són els temes urgents de decidir.
I el nou esportiu parla d'una altra idea. Diu només pels seus ulls i parla de la proposta del nou espai Barça que es pot veure des d'avui a l'esplanada de l'estadi Faust Moix i Cardoner. Van presentar l'exposició que ha de seduir els socis per votar favorablement en el referèndum del 5 d'abril.
I pel que fa als apunts culturals, ho hem destacat fa una estona també, la mort del poeta Leopoldo Maria Panero. S'ha confirmat aquesta mort aquest matí. I més qüestions, en clau musical, descobreixen una gravació inèdita d'un concert de Pau Casals al Japó, és el concert número 9 per cello i orquestra en Sibem el Major, que va ser interpretat per Hirai i l'Orquestra Sinfònica de Tòquio.
El Mek Alex trola el curt orlandès i reto homenatge a Jacques Demy. Confirmacions per la Fira de Música al carrer de Vilaseca que es fa els dies 16 i 17 de maig i seran Desert, Joana Serrat i Pau Riba amb Pascal Comelade.
I un últim apunt, en clau cinematogràfica, perquè a Monster Calls serà el nou film de Juan Antonio Bayona. El cineasta català adaptarà el best-seller infantil de Patrick Nes, un monstru viene a verme. La pel·lícula rodarà en anglès a l'octubre, abans de la seqüela de Guerra Mundial Z. Estem escoltant just a la fusta.
7 minuts i les 11, ara parlem del temps.
I per tant saludem el Carles Hernández de Rius, bon dia Carles. Molt bon dia Carme, què tal? Bé, per parlar del temps, per tant poques novetats, no? Molt poques i a més l'anticicló ja amb tots els seus ingredients s'hi ha imposat d'una manera bastant clara, o sigui ha sigut arribar i moldre perquè totes les característiques habituals d'un anticicló en aquestes èpoques de l'any ja les tenim aquest matí.
Què tenim? Doncs temperatures de 13 graus en aquests moments, o sigui que ja són valors molt agradables per estar a les portes de les 11 del matí. D'altra banda, tenim ja alguns núvols baixos, fruit d'aquest anticicló amb el seu plès, amb la seva alta pressió, que porta núvols baixos a prop de la costa, que són poc importants però el sol els dona protagonisme i tampoc empipen massa perquè les temperatures són agradables i encara pujaran una miqueta més. El vent ja és història, s'ha acabat la neval del Pirineu també i d'altra banda, doncs, el que també és típic en aquesta època, quan
Hi ha molt d'anticicló, tot i que portem poques hores amb ell, és que es formin boires a l'interior de Catalunya, que ja s'hi han format avui. I això vol dir que al llarg dels propers dies veurem llocs molt diferenciats. Podrem estar a la costa prenent el solet amb temperatures molt agradables i potser cap a l'interior les temperatures queden més curtes per culpa d'aquestes boires persistents que provoquen els anticiclons a aquesta època de l'any, no?
Així doncs, tenim un temps molt tranquil, molt agradable, avui podem arribar a una màxima d'uns 15-16 graus a Sant Jús, amb aquests núvols baixos que vam fent, mala visibilitat ja s'ha imposat també, o sigui, d'aquests dies tan clars i tan nets, amb el vent aquest que bufava del nord-oest, doncs també formen part de la història i cada cop anirem a més amb la mala visibilitat, però bé...
No només parlem de contaminació i mala visibilitat, sinó que parlem de lo bo que té aquesta història, que avui podies anar pel carrer sense massa abrigar-te massa, que al migdia són agradables, que el sol és el protagonista, que demà seguirem amb aquesta situació d'estabilitat i de tranquil·litat, potser fins i tot sense núvols baixos,
i que la gran notícia, podríem dir, és el cap de setmana primaveral que ens espera, amb un temps estable a tot arreu. L'única que podríem comentar de la part una mica negativa d'aquest cap de setmana tan esplèndid per molts punts de Catalunya és, per una banda, les boires de l'interior, que seran persistents i allà farà una miqueta més de fresqueta i serà difícil que s'aixequin aquestes boires,
I d'altra banda, de totes les nevades que portem acumulades de principi de setmana i de final de la setmana anterior, que com que les temperatures s'enfilen i pujaran a tot arreu, el risc de llaus és bastant marcat. Al Pirineu ja haurem d'anar una miqueta al tanto. Fins i tot, després de la nevada, fot una mica de ràbia que en alguns punts potser sí que tindrem neu pols, però en altres punts tindrem neu primavera, que és d'aquella que causin mulles, saps? I tampoc no fa massa gràcia. Però bé, la neu és garantida, tenim cruixos de neu espectaculars. Ara no fa... Em sembla que va ser ahir...
que normalment sempre que fem la referència al port de la Bonaigua, quan ens ensenyen aquelles imatges que el port està obert i deixen tots aquells murs de neu espectaculars que superen els 3 metres d'alçada, que hi són aquest any, però és que ahir podíem veure no el port de la Bonaigua, sinó el port de la Molina, dalt de tot, ara no recordo el nom, però vaja, que és el punt àlgid també del Pirineu Gironí, a la Molina, i...
I podries veure gruixos gairebé de dos i mig, gairebé tres. O sigui, que no és només una cosa del Pirineu de Lleida, sinó que tenim unes acumulacions de neu espectaculars i que el desglas ens portarà una quantitat d'aigua molt important, no? O sigui, hem passat un hivern sense pena ni glòria, però el Pirineu s'ha mostrat amb una certa normalitat, amb unes noves nevades. Hi ha hagut moviments, sí, sí. I, a més, amb neu que crec que els esquiadors l'han disfrutat al màxim, no? O sigui, que realment ha estat...
Per aquesta banda, l'hivern ha estat molt bé. A vegades tenim molt de fred a Sant Just, tenim irrupcions d'aere polar i el terra, el Pirineu, està completament pelat i sense neu. Aquest any ha estat un bon any pels que ens agraden els esports d'hivern. I, doncs, això, que seguirem amb aquesta situació perquè, clar, comencem pràcticament avui, que tindrem aquesta tranquil·litat no només el cap de setmana, sinó que sembla que la cosa s'allarga uns quants dies, o sigui, que sembla que tota la setmana vinent...
del 10 al 16 de març, aproximadament, podem parlar d'anticiclo. O sigui que, a no ser que comencin a canviar, que suposo que serà així, a mitjans de la setmana que ve les coses, tenim una bona tongada de temps estable, de preocupar-te poc pel temps, i fins i tot de ser agosarats i poder estrenar algunes... Màninga curta? Jo crec que el cap de setmana al migdia s'estarà bé. Molt bé. Els 17 graus poden haver-hi alguns punts, i si estàs al sol, no fa vent, jo crec que la màninga curta més d'una el veurem. Jo crec que sí.
Molt bé. Doncs ja en parlarem després de les que poden haver-hi costipats i aquestes coses, no? Sí, sí, sí. El que fot més ràbia, em sembla, i això suposo que hi haurà molts mortals que em donaran suport, és el fet d'estar costipat amb temperatures agradables. És veritat. Fot molta ràbia, això. I és el que acostumen a passar a primaveres i aquestes coses. No ho dic perquè em passi mi ara, però vull dir, fot una miqueta de ràbia, sí, sí. Bueno, en tot cas, tu no treguis gaire la roba, no, Carles? No, no, no, jo seguiré brigadet. Mantinc et fidel fins que arribi la primavera, que queden 15 dies, no?
Oficial, vull dir. Sí, sí, sí. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
Un minut i arribem ja a les 11.00 del matí. Connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació. Ens posarem el dia de l'actualitat. També sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després, amb la segona hora del Just a la Fusta, tindrem l'entrevista amb el director de l'Institut, Jesús Margarit, i també farem tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Jornal Garra, l'Alina de Santa Bàrbara, la Montse Larrea i el Jordi Agulló. Tot plegat després de les notícies.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix.
Fluso, cultura mà. Són les 11.00.
El president d'Extremadura defensa les seves balances fiscals i insisteix que Catalunya és qui rep més inversions de l'Estat. José Antonio Monago assegura que no té res en contra dels catalans, però posa en dubte que Catalunya acabi tornant els diners que ha rebut del fons de liquiditat autonòmica.
La FAES veu impossible el diàleg entre l'estat i Catalunya mentre sobre la taula hi hagi data i pregunta per fer la consulta d'autodeterminació. Javier Zarzalejo, secretari general d'aquesta fundació, que és la que fabrica el discurs polític del PP, ha assegurat al matí de Catalunya Ràdio que és difícil que l'estat parli d'un fet que pretén saltar-se la llei.
Simera, origen dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea per debatre possibles sancions contra Rússia per l'ocupació militar de Crimea. També s'aprovaran ajudes a Ucraïna. Denuncien una nena de 14 anys per una brutal pallissa enmig d'un carrer de Sabadell. La víctima és una altra nena. L'acció violenta es va gravar en vídeo i la van penjar a internet. La nena denunciada va justificar la pallissa a les xarxes socials.
L'operació dels Mossos d'Esquadra contra una banda llatina a Sant Boi i altres municipis de la comarca del Baix Llobregat. Hi ha ara mateix un nombre indeterminat de detinguts. Cada any es registren 800 nous casos de sida a Catalunya i els afectats viuen de mitjana, 14 anys més que la població que no té la malaltia. Són algunes de les dades facilitades aquest matí a la Comissió de Salut del Parlament, que dedica una sessió monogràfica a la sida.
I aquest any és l'últim que la passió de Cervera fa representacions en castellà. La crisi econòmica ha reduït molt el nombre d'espectadors de fora de Catalunya que s'hi desplacen. Catalunya Informació. Els esports serà també titulars. El Barça comença avui la campanya i tinaran per Catalunya per explicar el projecte del nou espai Barça. Javier Faust, el vicepresident econòmic, va dir ahir al Club de la Mitjanit que tenen credibilitat entre els bancs per aconseguir el finançament i que la quantitat pressupostada ja inclou una desviació a l'alça, xifrada en 30 milions d'euros.
Va afegir que posarà condicions a la possible marca que vulgui posar cognom a l'estadi si els socis acaben aprovant aquesta proposta. Baus també va explicar que disposaran d'uns 60 milions d'euros nens per afrontar la remodelació de la plantilla. Segons ell, tenen capacitat per fitxar entre dos i quatre jugadors. D'altra banda, i Neymar va fer un hat-trick amb el Brasil i Pedro va marcar el gol de la selecció espanyola en l'1-0 sobre Itàlia a l'Urulliga de bàsquet. Avui, Barça-Fenerbahçe a tres quarts de nou.
I el temps ha soleiat en general, però amb intervals de núvols matinals al centre del país i algunes nubulades a la costa de Barcelona i de Tarragona. Les temperatures seran primaverals. Ara mateix a Lleida tenim 7 graus, a Girona 11, i a Tarragona i Barcelona 14 graus. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. L'escola Montserrat farà jornada a portes obertes avui i demà per explicar el seu projecte educatiu de centre als pares i mares. La setmana que ve arrenca el procés de preinscripció pel curs 2014-2015 i l'escola detallarà les seves característiques als pares amb fills a edat d'inici a l'escolarització. La primera visita de l'escola Montserrat serà avui a les 4 de la tarda i la segona i última demà divendres a dos quarts de 10 del matí.
Totes dues començaran amb una visita a les instal·lacions per tal de veure les aules i els diferents espais. La primera visita de l'escola serà per tant avui a les 4 de la tarda i demà divendres a dos quarts de 10 del matí en les jornades de portes obertes al centre. L'Institut, per cert, també farà jornada de portes obertes avui a un quart de set.
Més coses. L'Assemblea de la Taneu ha de revalidar dissabte la Junta de l'Entitat. Un error en la interpretació dels estatuts ha fet que tant el president com la Junta s'assabentessin fa poc que havien estat escollits únicament per dos anys, que s'acaben justament ara, quan tothom pensava que era per quatre anys. En principi, el tràmit s'ha d'aprovar dissabte i tots els membres de la Junta tenen previst seguir com fins ara. Aquest serà un dels punts més destacats a l'Assemblea General de Socis de la Taneu. Tindrà lloc dissabte a un quart de set de la tarda en convocatòria única a la sala del cinquantenari.
I acabem recordant que Joan Tardà és el convidat de la calçutada anual d'Esquerra aquest diumenge. El diputat del partit al Congrés assistirà al dinar que la secció local d'Esquerra farà al Casal de Joves, obert a socis i simpatitzants. Per assistir-hi heu de comprar els tiquets per 15 euros a la granja Carbonell, al carrer Bona Vista. La calçutada d'Esquerra amb Joan Tardà com a convidat tindrà lloc diumenge a les 12 al migdia al Casal de Joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
It's turning time.
I don't want to go I don't want to stay So there's nothing left to say And why do I When you want to die When you hurt inside Don't know what you lie for anyway Now there's nothing left to say The town turns
Where to draw the line And why'd you say It's just another day Nothing in my way I don't wanna go I don't wanna stay So there's nothing left to say And why'd you
Fins demà!
Un, dos. Un, dos.
per parlar d'alguna manera d'aquesta jornada única, en aquest cas de portes obertes, en què s'ensenyen les instal·lacions, també s'explica una mica el projecte educatiu, és això, no?, més o menys com funciona. Sí, sí, la primera part serà això d'un quart de set a un quart de vuit, més o menys, la visita pel centre, instal·lacions, conèixer les aules, veure una mica les coses més característiques, i a partir del quart de vuit, doncs, començarem una explicació...
la Rosa Vil, la Cúrbica Pedagògica i jo, una mica del centre, de les característiques, del projecte i de, en fi, tota una mica la història i el present i el futur de l'institut. Quines són algunes d'aquestes característiques del projecte educatiu de l'Institut de Sant Just?
Apostem per la seva qualitat, una educació on intentem atendre tots els tipus d'alumnat, alumnat alt perquè considerem que és important atendre'l i per tant donar-li resposta a necessitats que donen el currículum però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular.
Igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem, vull dir que el du per un ha passat, però, evidentment, tot el que seria el potencial tècnic i competencial digital s'ha de seguir mantenint a les aules i ha d'estar viu i ha d'estar en contacte amb el alumnat, i això també postem per aquí.
I d'altra banda, la franja una mica més necessitada d'atenció, també intentem que com a centre dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba al centre. Des del primer fins a quart d'ESO considerem que estem molt orgullosos de com atenem aquesta diversitat, en tots els sentits la paraula diversitat, per alt i per baix, i també tota la franja mitjana que intentem que rebi el major grau de qualitat de l'ensenyament que obligatoriament hem de rebre.
Quants alumnes hi ha ara a l'institut? Doncs estem a les 540, més o menys. És una xifra molt alta que cada any va pujant últimament, vull dir que tenim aquesta alegria, evidentment, que el centre va pujant.
A més a més, també teies que parlareu de futur en aquesta xerrada, que parleu del present i també del futur. En quin sentit del futur? Quin és el futur de l'Institut? El futur d'Institut és seguir creixent, seguir apostant per aquest posicionament i que el municipi es recolzi i seguir sent la referència, en aquest cas referència única, perquè tenim...
rivalitat com a institut de secundària públic, però sí que tenim rivalitats d'altre tipus, i per tant, el fet que arriben legistes dels alumnes de primària escolaritzats al centre, que la majoria, la grandíssima majoria segueix al centre, és motiu de satisfacció i d'orgull, igual que altres possibilitats d'alumnes que canvien d'un sistema privat o concertat que vingui cap a nosaltres. En aquest cas, amb sort, perquè el primer del curs vinent
sortim amb una xifra molt alta de preinscripció, perquè ens han donat quatre grups, i Escoles de Sant Lluís és una xifra que, tot i que sí que arriba als quatre, és una xifra que està en baixa i, per tant, podem estar oberts a altres tipus de procedència de l'alumnat. Per tant, esperem aquest repte superar-ho.
És a dir, aquests quatre grups de primer d'ESO que hi ha al curs que ve no només són de les tres escoles de Sant Just. En principi no, perquè amb les tres seria molt justet i suposo que el departament s'ha d'obert l'altre quart grup en funció de la idea aquesta que sempre ha estat, que venen alumnes per qüestió geogràfica, vital, de famílies que estan per la zona Sant Feliu, Esplugues o Limitrofes, però que els agrada més venir al nostre centre que a un altre centre més proper, districtament de localitat. I a part d'altres qüestions de gent de Sant Just que no han anat a l'escola
primària pública i que canvia d'opinió quan arriba la secundària. Clar, això pel que fa a primer d'ESO, que és la preinscripció que ve ara, perquè batxillerat és més endavant, no? Sí, sí, batxillerat és ja cap al maig. El que fem avui és que si venen famílies interessades de batxillerat, doncs que la primera part poden fer visita amb els altres i l'explicació, en lloc d'estar amb la Rosa i amb mi, que és més de cara a l'ESO,
La Lluïsa Castanyeda, la coordinadora de batxillerat i que l'estudi s'adjunta, és la que s'ocupa més d'explicar el tema del batxillerat, perquè, com que falta més per la prescripció, també entenem que les famílies estan més atentes a l'urgent, que és a partir del dimarts, la prescripció de l'ESO.
Es queda gent fora, la gent que s'apunta a primer d'ESO, normalment, o aconsegueu encabir-ho tot? Últimament, tots, perquè sempre han tingut aquests quatre grups, ja que les escoles de Sant Lluís eren molt nombroses, les últimes sanyades, i llavors eren promocions que permetien entrar entre gent. Però estem a top, tenim el primer d'ESO, un 120, 30 per 4. Déu-n'hi-do. Per tant, hi ha places en altres cursos, més enllà de primer d'ESO, és a dir, segon, tercer o quart, i alguna altra vegada?
Està més complicat el segon i tercer perquè el primer i el segon estan amb 120 tot i que en comptem amb repetidors les repeticions sempre són una mica iguals a cada nivell en principi estan bastant simètricament repartides i per tant és difícil que càpiga molta gent pot cabre algú però sempre és una mica funció de repeticions i del calendari bàsicament setembre ara em sembla que sortim sense res potser a quart perquè tercer crec que són ja una mica menys dintre dels molts que hi ha a tots els nivells
Estem parlant amb el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Margarit, perquè aquesta tarda hi ha aquesta jornada de portes obertes al centre de cara a la preinscripció. Esteu contents, al centre, ens deies ara, amb tota aquesta idea que aneu creixent i tot plegat. Hem parlat altres vegades de la situació del centre relacionat també amb les retallades en diferents sentits. No sé, com ho porteu ara tot plegat?
Estar a fer miracles i anar comptant constantment. Tinc la sort que el secretari del centre, el Torre Serrallonga, és fantàstic i s'ocupa que tot estigui al dia, intentar que si el departament porta un retard de dos mesos, que l'assignació de l'any 2013 encara ens falta una quota, una xifra, que seria un mes.
I ens falta el 2014, el que portem d'aquest aigua. El fet d'estar trampejant amb les empreses, amb les factures, que tot estigui al dia, clar, perquè no podem comptar amb uns diners que saps que en principi que els tindràs, però si no els tens a les mans, doncs fer pagaments, les empreses no es poden fiar del que tu diguis, que en un moment arribarà. Llavors la situació és molt delicada i molt greu, i s'ha de fer això, doncs equilibris, virgueries, i no podem fer coses que ens agradaria molt més fer, clar, inversions d'altres tipus, arreglar, pintar...
Coses que seria molt mal que has pogut les fer, però que tal com estan les coses és molt impossible. Aquests mesos de l'hivern, que són molt durs, perquè el departament dona els diners quasi més seguits a l'estiu, que és quan menys falta, entre cometes, fan, que ara, que és el moment delicat que has d'estar cada setmana i cada dia pagant d'aquí i pagant allà.
Però, bueno, són temps durs. Entenem, però vull dir que a vegades hi ha moltes coses que no s'entenen, més enllà de l'explicació aquesta que són temps durs, que no acaba de servir. Creieu que canviarà de cara a curt termini, per dir-ho d'alguna manera?
No ho sé, perquè de moment hi ha el fet de no tenir cap pressupost segur. Vull dir que estem jugant amb un pressupost que hem hagut d'elaborar perquè s'obliguen a elaborar-ho sense saber exactament quins diners tindrem el 2014. Vull dir que contem que seran semblants al 13, com que som pessimistes, doncs diguem una mica menys del que es van donar, i amb això sobreviurem, sí, però clar, vull dir...
No és situació, aquí la retallada de fa 3 anys va ser matadora i estem seguint amb la mateixa situació. En algun moment esperem que tornem a aquell passat en què no veus a distància, dius, ma meva, què devíem viure en aquell moment si hi havia 40.000 euros més de pressupost?
Bé, de moment suposo que encara falta. Això sí que arribar a aquest punt m'imagino que poden passar uns quants anys. D'altra banda també pel que fa a bones notícies de l'Institut heu rebut alguns premis últimament per exemple el més recent que hem sabut que és un d'aquests premis de recerca jove que de fet es lliuren aquest dissabte i s'han presentat 285 treballs realitzats per alumnes de tercer i quart d'ESO i batxillerat i l'Institut de Sant Just és un dels 11 centres catalans de secundària que ha aconseguit
aquest reconeixement per la seva recerca relacionada amb qualsevol matèria científica. El premi, de fet, està dotat amb 2.500 euros, cosa que no està gens malament, no? No, no, està força bé. Molt bé. Va ser una gran alegria. Portàvem dos anys molt seguits que es van donar premis a alumnes concrets del centre, que havien fet treballs bàsicament de biologia, i suposo que sempre que estava en aquella sessió de premis, quan veies la llista de premiats de noms concrets d'alumnes i veies el nom d'un centre, doncs jo que he anat dos anys més o menys seguits a...
els premis pensaves si aquests centres perquè els hi donen nosaltres no ens han donat cap i aquest any vam rebre la comunicació dient-nos que com a centre rebíem aquest premi i clar suposo que ho donen en funció d'això d'haver tingut uns anys de bons treballs presentats premiats o no premiats i aquesta recompensa en aquest cas el Departament de Naturals perquè és el que més treball s'ha presentat però com a centre és una alegria i els diners venen molt bé però sobretot és
l'orgull de veure ja escrit i ens enllús al mig de tot el context de centres, que evidentment són 11 centres només, vull dir que està molt bé.
Després també vam guanyar fa poc el segon premi del Mobile Learning Awards 2014 en la categoria de micronarració audiovisual. Uns premis a més relacionats amb el Mobile World Capital Barcelona. Sí, sí, va estar la setmana abans del Congrés del Mòbil i eren nombrats de quart d'ESO que a l'optativa de tecnologia i a l'universitat que fan ja més concreta de tema de QRs i demés havien fet aplicatius per mòbil i vam quedar segon premi, un grupet de quart d'ESO.
I encara em comentaves abans d'entrar que hi havia algun altre premi, no? Sí, un alumne de segon de batxillerat va presentar 3 a les proves finals dels millors alumnes de Biologia i aquesta alumna va quedar la tercera de Catalunya dels millors alumnes de Biologia. Déu-n'hi-do, per tant. Va fer segon de batxillerat. Ara esperem que la selectivitat dels nervis no traeixin i a veure si aquest any també tenim alguna recompensa d'aquestes dels alumnes millors de la promoció, que a vegades passen i sempre som també...
una greia per l'alumne que va i pel centre que, evidentment, està allà. Clar, suposo que aquests premis també al centre li donen aquest prestigi, no?, d'alguna manera també, o aquest reconeixement d'anar sumant, o reconeixement d'una feina feta, justament, eh? Sí, sí, clar, és aquesta idea que des que l'alumne entra, doncs, surt sis anys de vida al centre i suposo que molt influeix el professorat que ha tingut, el context en què viu, els alumnes amb els que conviu i una mica aquesta...
i idea que, en aquest cas com a director del centre, m'agrada comunicar, que sigui la característica d'un centre que està constantment viu aquest mes de març, tenim la coeducació perquè és el dia de la dona el dia dissabte, intentem que aquest dia de la dona sigui extensiu tot el mes i farem activitats...
El mes de març hi ha avaluacions, evidentment, hi ha exàmens i avaluacions que han de conviure amb això. A final de mes l'activitat cultural de batxillerat d'anar al viatge a Itàlia. El mes d'abril preparar Sant Jordi, que cau, a més, en un dia molt particular després de la tornada de les vacances, doncs serà tot molt mogut preparar-ho, però s'ha de fer, evidentment, perquè el dia de Sant Jordi és un dia molt important i ha de sortir ben lluït, tot i que sigui un dia de tornada, quasi d'unes vacances.
En fi, el mes de maig també mil coses, sortides, activitats, un moviment constant i a la vegada fer classes. Tot això requereix un esforç de tothom. En aquest cas tinc la sort que la direcció no només sóc jo, sinó que som quatre persones més amb mi. I després tot l'equip docent que està al darrere.
Doncs de tot plegat, se'n parlarem una mica aquesta tarda en aquesta jornada de Portes Obertes que es fa a un quart de set a l'Institut avui dijous, una única jornada avui n'hem parlat amb el director del centre Jesús Margarit, moltes gràcies Jesús De res I que vagi molt bé, fins aviat Adéu, bon dia
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Just a la fusta.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia com cada dijous. Saludem a la Montse Larrea, a la Joan Algarra, al Pere Olivell, a l'Ina Santa Bàrbara. Bon dia, què tal? Bon dia a tothom. Avui saludem el Jordi, que potser ens està escoltant. El saludem des d'aquí, per tant l'esperem la setmana que ve, que avui ja se'ns ha disculpat que no podia venir. Molt bé.
I en tot cas, fem tertúlia nosaltres, tertúlia d'actualitat. A més a més, avui feia un dia primaveral, tot i que ara veig que s'ha tapat un lletjot. Ara s'ha posat núvol. S'ha espatllat. I a més ens han dit que només és aquí, que només és a les poblacions properes a la costa. A l'interior tenen un soàs magnífic. Doncs quan se'n vagin els núvols tornarem a tenir sols. La bruma del mar que ha entrat a terra. Això mateix. Evidentment, sí, sí. Perquè arriba la primavera i això a mi sempre em posa bastant de bon humor. Núvols banyes.
Fins al dia 21, oficialment. Ja es veu, ja es veu. La cronològica, la meteorològica ja ha entrat. A la bandolera arriba la primavera el 20 de març. És veritat, és veritat. Gairebé sempre és el 20, una cançó d'en Serrat.
Dullant la primavera, el 20... Ens cauen un dijous, per tant, ja tindrem temps de cantar-la. Per primera vegada hem sentit cantar la Joana, perquè molts dies... Ara plourà, dintre de 5 minuts plourà. Però també es va per les plantes, no t'ho vull dir. Molts dies el programa 60 i més canta, però quan està el micro apagat.
Ah, avui has vist? Doncs feu allà el despistat, obriu el micro, que em fan els parlamentaris. Diu, de totes maneres, és sospitós. Dice, qui encanta, suma l'espanta. Ah, això sí. I potser ho fa perquè se li fa mal algú, diu, canto i així se passa. Canta i no llores, corazón. Clar que sí, clar que sí.
En fi, no sé si teniu algun tema concret, si voleu començar... Perquè, clar, aquests dies els diaris estan feixucs, eh, realment. Calla, filleta. Ara ja estàvem en ple debat abans de començar el programa, la Joana i jo, perquè ella no és gens entusiasta dels mitjans...
No, jo d'internet concretament, de la xarxa, d'aquesta facilitat que té el món juvenil de fer malifetes a la xarxa. Això està molt mal fet. Jo sóc un apassionat de la xarxa. Va bé, però jo dic... Aleshores, ella diu que té molta cosa negativa i jo dic també que té molta cosa positiva. Acabarem perdent el contacte humà, perquè treballarem a casa i no ens relacionarem amb ningú. Això no és cert, perquè ens relaciones...
No, no, amb una pantalla. D'acord, però no és el mateix. No pots tocar, eh? No pots tocar la gent. No, perquè el tocar una persona et transmet algunes sensacions. Endorfines, endorfines, endorfines. No, la relació humana s'està parlant. Parlar per telèfon no te les transmet. Però em permets un moment, simplifica molt amb associacions. Ara parlo de... Va bé, va bé. N'hi ha moltes.
que estem escampats per tota la península, posem pel cas, jo parlo de la que estic jo perquè és la que conec, per on deu haver-hi. És molt important. I aleshores ens podem comunicar d'una manera directa i cada dia a través de la xarxa. I tres vegades a l'any, o quatre, o cinc, o cinc, ens veiem al natural. I aleshores aquestes persones amb les que ens comuniquem...
Són els nostres amics, són els nostres coneguts. Tenim el contacte virtual, però tenim també el contacte real. I a més, sabem que en un moment determinat ens trobem, ens veiem, parlem i treballem junts. I aleshores en el món laboral també és molt eficaç perquè multipliques la feina i la tecnologia que et dona la informàtica és molt més eficaç, molt més neta, molt més ràpida. I molt més ràpida, evidentment.
Però si un dia, per desgràcia, amb una cosa important, cliques la tecla inoportuna, tota la feina se'n va en orris. O quan es penja un ordinador, tota la feina se'n va en orris. Però això és una varia com quan...
No, no, per escomanament no. Però si ara s'apaga la llum, també ens quedem sense ràdio. No, escolta, jo he treballat a la ràdio, no amb aquesta, a la meva ràdio professional, i treballava amb gasògin fins que no ens donaven la llum a les 10 del matí. I a més això de que et quedes...
Hi ha remei per moltes coses. Ah, no? Jo m'he trobat amb bavaries... No, l'evolució és positiva, evidentment. Jo m'he trobat a l'editorial que s'apagava el llum i quan s'apagava el llum deia que bé, perquè ara podré avançar feina, perquè tot el que podia fer a mà perquè després els altres ho fessin informàticament ja ho podia avançar. I m'anava al costat de la finestra i vinc a treballar i altres em deien... Esteu parlant. Ets un pilot, és l'únic que treballa. Esteu parlant, que fa gràcia. Jo, en els meus temps, oi, l'Emili es feia amb llances.
Oh, no. Imagina't quan hi havia restriccions. Imagina't si fa temps. No és buscar els polos oposats, sinó els que contacten. Pots fer bon ús o mal ús d'un cotxe, d'una bicicleta, d'un encenedor, perquè hi ha gent amb un encenedor ha cremat un pol. D'una paraula maldita. Però una paraula maldita vola, vola, vola, vola, i a vegades no la pots corregir.
I està penjada al núvol, eh? O sigui, jo a vegades també entenc aquestes coses. Encara que et sembli que soc anti, no, també m'interessen. I veig que pràcticament... I el contacte humà no existeix. El que fa gràcia és... Perdona, però un segon o més...
a l'autobús, gent joveneta, que estan cada un amb el seu mòbil i s'estan parlant entre ells sentats al costat. Això... No, però a mi això no impacta més. Mira, ahir, per exemple, que vaig anar d'anar... Bueno, estava d'anar en un restaurant i em va encrenent a taula del costat que hi havia un pare i la seva filla i estava cadascú a la seda amb el seu mòbil. Ho dic perquè a vegades a l'autobús, sí que és veritat que jo el miro de vegades a l'autobús, però...
No passa ningú amb qui parlar. Estic llegint algun article que és com si en lloc de tenir el diari potser estic mirant això. Estàs buscant. Vull dir que el fet que cadascú estigui en un mòbil o en un autobús és com si cadascú està en un diari o en un llibre, no? Però el fet d'algú que estigui... A mi no és el primer cop...
O en un restaurant en què hi ha molts adults i dos o tres nens i perquè els nens no molestin, no es moguin, estan cadascú amb el mòbil, que això també s'impacta. I no ha tornat a fer-ho més. A els principis que al meu fill li van regalar la tauleta aquesta, que no sé com es diu... Sí, sí, igual taulet.
Doncs res, només aquest tititin i tothom, i tititin i tothom. I en el mòbil també, contestant i xatejant, dic escolta'm, els pocs segons, no dic ja minuts, que estem en família, que t'estem esperant per dinar, i tu ara aquí estàs contactant amb altres persones que pots fer-ho més tard...
Doncs molt bé, nosaltres farem el nostre horari i tu faràs el teu. I el noi es va quedar així i diu, també tens tota la raó, mare. I ja està. Ara ho deixa per una comunicació urgent o el que sigui. Per aquella cosa graciosa del xateix del principi, no.
Jo ho veig amb el jovent, eh, perquè, per exemple, la meva neta joveneta, el telèfon mentre està dinant el té allà al costat, i al telèfon van entrant xats, van entrant missatges, i clinc, i clinc, i clinc, continuament, no?
No, no, si no el contesta es va repetint. Doncs pots esperar i contestar-los més tard. Després, clar, no, no. El que és molt... El que es contesta després però té el telèfon allà i vas sentint les entrades. El que és el cant d'això és que alaga d'una manera excessiva la vanitat humana, que sol ser exagerada més quan un és molt jove. Llavors veus ara, per exemple, avui el titular del país que parla de la ressaca del botellón va a mas. Aumenta el consumo de drogas y alcohol entre menores. Crece la violència juvenil. Y todo por contacto y aviso
ja ho he fet ahir que el va difondre a la televisió i que a més li va fer propaganda i ella va estar encantada d'una noia que va pagar amb una altra tots els seus companys i companyes en lloc d'ajudar-les el que feien era filmar-ho al mòbil per penjar-ho internet i avui poder veure que tenen mig milió de visites i ella orgullosíssima ui quines paraules ja va sortir d'immediata i nit
Sí, faig sentir alguna cosa. Porque he tenido mogollón de visitas. Sí. Jo no entenc com ho va als mitjans. A mi no m'interessa. Sí, hem publicat el vídeo. Que podíem publicar el fet com a tal. Sí, sí. M'ha sorprès. Però, escolta'm, li va fumar una petada a la cara? Sí, sí. Que la va deixar estavellada. No, jo no l'he vist, eh? A la guàrdia, a la guàrdia, avui hi ha dues fotos de testes, i això. I que l'altre li deia, Maria, Maria, por favor, no sigues, no sigues.
No la víctima, sinó la que estava filmant. Estava dient a la que ho feia. Sí, que en lloc d'ajudar... El tercero recibió. Estava tan enfurida, tan enfurismada, que aquí es ficava amb aquella fúria de l'Averno.
i després està tota la part de veritat de la gent que envia fotos de la seva persona o de su torso mira que guapo soy un altre posa el cul i després ho llencen a internet i ho veuen i com més milers de visites tenen més contentes estan
si aquesta persona és un menor hi ha algú que se n'aprofita que es fa passar per un altre quincellero i llavors ja tenim el problema armat llavors el nena i la nena com ha pogut ser si ella no fa res és difícil realment jo crec que fins que no hi hagi no es pugui haver-hi un mitjà de poder controlar aquestes coses és una d'això una eina de doble tall
No és bo per un costat, però és dolent per l'altre. N'hi ha una cosa que sí que els pares o els avis o qui fórem han de mirar.
ja quan s'arriba al vespre a les 9, les 9 i mitja els nanos petits, dic de 8 anys 9 anys, d'això, inclús els altres que tallin el mòbil que tenen que els hi deixen moltes vegades per fer que desconnectin això, games d'aquests que no d'allò, per què? doncs perquè van completament excitats a dormir però malament el dia següent estan rebentats i és dolent, és el mateix que ara tornen a fer allò que no propici el descans el Pokémon
No el Pokémon, no. El Pokémon és que ha usat molts desequilibris. Sí, el Pokémon és. No, el Doraemon. No, el que sí que tinc de TV3. El Bola de Drac. El Bola de Drac, el Son Goku. Sí, el Son Goku, això ara. El Son Goku. El Son Goku, moltes vegades, aquests dibuixos, tenen la virtut o la desvirtut, diria jo, d'aquelles flash que fan. Ja ho deien. Sí, sí. Allò...
Jo he viscut amb algun alumne que ha tingut reaccions d'atacs epilèptics. Aquells llums que s'encenen i s'apaguen. Aquestes impressions que arriba al cervell amb un nano petit. Avui ja ho han dit diversos psicòlegs que no vola de drac, sinó els dibuixos animats en general
porten una velocitat excessiva per assimilar-ho tot, que el cervell vagi a 100 per hora. Per assimilar-ho, vols dir? Perquè t'entri? No, no, no, no és perquè t'entri, sinó perquè causi més excitació, més marxa, més aventura, i sortir el nen més content i més esvalutat. Ja, ja.
però és el que diu la dina. No, no, jo ho he vist, eh? Sí, això jo ho vaig sentir ja fa anys, eh? No és el dibuix, no. Els cops de llum i el canvi de... I aquestes imatges. I aquestes imatges. I aquestes imatges. I aquestes imatges. I aquestes imatges. Hi ha hagut més casos, segons els psicòlegs, amb el Pokémon que amb vola de drac. Que amb vola de drac. Tot i que amb vola de drac agrada molt. I els grans també, eh? Els grans, eh?
La meitat dels capítols són una delícia i després la segona meitat de la sèrie són tot combats d'arts marcials. I llavors és quan la cosa s'esbalota. El famós Kamehameha, que és quan el fullet tortuga es converteix en mestre mutant roxi i treu rajos de llum. Com coneix? Chachibiki!
No m'ho pregunteu. Conec els noms perquè heu sentit, però no heu seguit mai. Perquè a mi aquest tipus de dibuixos no m'han enganxat mai. I otro, perdona, aviso a la concurrencia i a los que nos están oyendo, les begudes energètiques. Avui uns científics també han dit que, per exemple, una d'aquestes que es prenen,
no sé si és, no dic marques, perquè a més a més no les conec gaire, però que vagin al tanto perquè és com si de cop i volta es prenguessin quatre cafès, un rere de l'altre. Sí, esclar. I que, esclar, pot posar una taquicàrdia, pot posar... Les begudes energètiques. El Red Bull, no? Suposo que deu ser... No diguem marques perquè després es poden posar una denúncia. Ah, sí. Perquè és molt coneguda. Perquè és la més coneguda. És la que més s'hi surt a marques. Aquestes són els que van al gimnàs.
Quan hi ha l'Aquarius, no?, també. No, no, però tant, que és com si fos la concentració de quatre cafès. Ja, ja, ja. Clar, normalment es prenen per reanudar minerals i... També depèn quan te'l prens, és a dir, si t'ho prens. Si és després d'un exercici fort, la cosa ajuda. Recuperes l'energia que has gastat, no? No, però, Germà, després de fer esports o una correguda gran, a vegades ja tens una taquicàrdia.
Si a més a més prens una cosa d'aquestes... De fet, el que necessites després d'un exercici és aigua. Això són, com deia, aviso per a navegantes. Sí, però a vegades sí, si han suat molt, perden minerals. Però com que beguin aigua, ja recuperen. El tercer aviso per a navegantes, si teniu rampes després d'exercicis, prengueu aigua de bitxit, perquè el que s'ha anat... Ara s'hi veu amb el gas.
No, no, la gas, no, les salts. Les salts, les salts. Sí, perquè té sal. I menjar plàtanos, que també és molt adequat. Bueno, el plàtanos... El plàtanos molt adequat. A més, a més, els que facin règim que mengin un plàtanos, perquè és saciante, i aleshores després no tenen... Sí. Depèn, perquè hi ha gent que el plàtanos se'l menja amb pa.
Ai, que bueno que està, que bo que està. Això és el que fèiem quan érem petites, una mica de plàtano i un pa. Una mica de plàtano i una mica de xocolata. Conec una persona que és esportista, que és intus campió de natació, i a més té un fons extraordinari. Un físico, que diuen. Fondo, fondo, que aguanta. I es pren els plàtanos de peripiu i després se'n va a dinar. Però clar...
Això depèn de les calories que porten. Si parla d'una persona que fa 6.000 metres de diaris de nedat. El plàtan el que té de bo és que porta la potassi. I és el potassi precisament per les rampes. És natural que ell prengui, perquè el meu marit, que era un gran nedador, el seu hàndicap, era precisament les rampes que li agafaven. Sempre portava una agulla d'aquelles imperdibles per punxar-se.
Sí, perquè si feia molta tirada, molts quilòmetres, llavors... No, perquè a ell li agrada més el mar, la piscina no li agrada. I llavors, bueno, ja ha tingut dos o tres entrades. És molt més perillós, perquè la piscina, si més no... Si t'explico una aventura que no ve al cas, t'espantes. Jo recomanaria també sempre el mar, perquè el mar, a més, porta el ioda...
Però té un problema el mar, que segons a quin lloc vius i en quina època de l'any, ara mateix, si vius al Cantàbric i fa dos mesos que tenen onades de 15 metres qualsevol del mar, hi ha gent que s'ha apropat al passeig i se l'ha endut al mar. I aquí l'aigua està tan gelada, fins i tot aquí, el Mediterrani, està tan gelada que et pot agafar una rampa
Una rampa i... Un cobriment de cor, eh? Anava a dir un cobriment de cor. Sí, sí, sí. O sigui, jo al ple agost, si no hi he anat de bon principi, la primera entrada a l'aigua comença la barbeta...
tremolar com si estiguéssim a ple hivern. Ara, si vius a Fuerteventura o a l'Alzadote o a Canària, que tens el 90% de dies de l'any amb sol i el mar plàcido i estupendo... Però l'aigua és més brava que aquí? No, depèn de quin lloc. Depèn del dia. Depèn de la zona, no?
ja, nosaltres hem estat en l'Elife això ja ho va dir Maragall en un poema aquell poema que diu el mar quan ets fantàstica i quina embranzida quan ets brava i quan ets furient la mar i com ets dolça i que ets calmada el dia que ets dolça el dia que hi ha bona mar et pots banyar a tot arreu el dia que hi ha mala mar
i només que contemplant el mar ja et calmes i et quedes relaxat encara que no et banyis aquest any les tempestes del nord han sigut espectaculars tu que saps llençar el cel tanta escuma lluïnosa en els jorns de tes grans ires diu Maragall de la mar Cantàbrica de la mar Cantàbrica és agresta ets dolça quan amorosa avui t'estens ho tenim aquí remarcat en un poema
aquí tenim el poemari està molt bé quan un està depre una de les coses que diuen és que em vas davant del mar i aleshores quan veus les sonades que venen tens que dir portem-me aquella pau i quan les sonades se'n van totes aquestes inquietuds que em van aleshores dius aneu-se'n i diu que després surts molt relaxat ja podia ser
Una altra cosa és que empoliqueu-se de color blau i també hi tindreu part. Depèn de la persona, que n'hi ha que després de mirar moltes hores al mar, han intentat tirar-s'hi... No causa una mica... No, perquè ja t'acordava la idea, això no. No és que li dic... Però dona melancolia. No, dona melancolia. No, dona tranquil·litat.
No, no, seus allà, a la tarda, sobretot. Seus amb una pedra i veus que va... D'aquella manera... Les cenades sempre són diferents. A vegades tu estàs mirant i et dona... I el color del mar, també, és diferent. I el color del mar. Va ser aigua. El que és bonic, el mar, per mi, és l'hivern.
L'hivern? Un dia calmat. Un dia calmat i bonic. Sí, sí, és preciós. S'està veient el mar o està inclús a la platja. Sí, sí, sí, abrigat el que sigui, però bé. A mi, a la gent que ens agrada nedar, ens agrada més quan podem nedar. Home, hi ha gent que aneda ara, també. Hi ha gent que aneda ara, també. Hi ha gent que té el costum d'anar tot el dia. La travessa aquella que es fa anar al post. Sí, exactament.
al gener. La de Nadal, no? És la de Nadal? O va cap d'any, no? No és d'any nou? Nadal. El meu fill va anar un parell d'anys i el tercer va dir que no anava perquè li costava quantitat de temps? No! Treure's la pudor a gasoi de la pell.
És horrorós, ja em puc fregar, que no hi ha manera. Deien aquesta cosa internacional dels salts i de natació. Sí, que vam fer aquí. Van fer uns mundials de natació. Aquells salts tan bonics que hi havia allà a Colón, deien tot està bé, però vull dir, incroçar els comentaris, i el meu net, que va ser voluntari, que estava allà amb ells, doncs deia, és que... Saltadors van arribar a saltar 27 metres, eh? Sí, no, no, però ficar-se'n a l'aigua aquella del port... Sí, sí.
És per sortir després vacunat. Crec molta gent dels clubs de natació i col·laboro amb el butlletí del club de natació mediterrani del qual soc soci de tota la vida i precisament una persona de la meva edat em deia l'altre dia, gairebé plorant, que durant 60 anys ha fet la travessia del port
i que ara ja no la pot fer perquè té reumartrosis i tot el que vulguis. Arrel de fer la travessia. Arrel de fer la travessia. Malauradament, però és que és llei de vida. De les miasmes. Molta gent que ha fet moltíssim esport, a la nostra edat també té dolor i també està fotudíssim. Els vertebres espai. Perquè has fet un estrago del teu cos, eh?
I aleshores, l'altre dia, deia un entrenador de natació, i pensament ho estava dient en veu alta, perquè tothom es sentís que és importantíssim, i això va per tothom, i tota mena d'esports, que no ens abandonem, i sempre, oi, com que estic en forma... Faig, faig. Sinó que hem d'anar reduint, o sigui, val, tens 23 anys i fas 6.000 metres, perfecte, perquè és el que et toca, però a partir dels 30 has d'anar reduint...
Igual que els futbolistes vas perdent velocitat, t'has de retirar del món de la competició. I després arriba un moment que si en fas 300 o 500... Ja és molt i està bé. I no forces la màquina, perquè aleshores quan t'esforces i sobretot fent braça, el que fas és perjudicar...
la musculatura això n'hi ha un llibre xulíssim que es diu saber envellir i aleshores és molt interessant i val la pena aquest hàbit que fa les maratons avui em sembla que parlen d'això a l'entrevista de darrere de la contraportada parlen de tot plegat d'aquesta idea i una altra cosa que ara ja has manerat del cap els cardiòlegs et diuen senyors caminin vostès molt perquè caminava molt bé però els traumatòlegs no el traumatòleg et diu
El tanto, perquè a vegades, segons com, el desgaste de... Et pots trencar. Et pots trencar. Vale, Titus, dius, vale, pues faré el que pugui. Com en tot, trobar la justa mesura de l'escolta. És molt difícil. Com el mòbil. Com en tot. Allà, aquí està. Tuixer. Tuixer.
per nedar he de creuar l'Atlàntic. Si no, ja no nedo. Mira, passa que aquell nano que feia tot a les travesses, que més maco ara fa de desfilada de models i tot. Com se diu? David Mecca. Això mateix. Ell havia fet veritables, veritables barbaritats. Ara ja no, nedo tant, tu. Però això ja són excepcions. Com en tot, hi ha persones... Excepcions com el Guillem Jornet. Això anava a dir...
Mira, em fa una por aquell nano. Si fa el que fa ell, ben poquíssim. És una cabra humana, aquell xicó. Salta com una cabra, perquè quan baixa a les muntanyes és que se t'encongeix el cor. Jo sí. Perquè de la manera que les baixa, penses que haurà, que haurà. Estem parlant de la mare i a mi m'han dit que la mare és morta.
No, no, no. Pujant a una muntanya li va agafar un cobriment de... A mi que no m'ho han comentat, però ja diria que no, eh? Sí, però a mi fa l'efecte que no. Quan li va fer l'Albert Om, li va fer la entrevista, no se l'ava pas mort. No se l'ava pas mort. Però no crec que hi hagi una informació absoluta. No, no, no. Jo crec que no, eh? Algú m'ho ha comentat, però jo no ho he sentit. Jo m'he sentit per la ràdio. Sí? Com un...
Un flash. Quan l'Albert Tom li va fer l'entrevista, allò que visitava el convidat, vivien tots. Ell té una germana, ell. Ell té una germana. I a més, és la mare, els pares que els van educar. Perquè la germana també puja a muntanyes. Però veia com ell no, eh? Ell no puja, ell grimpa. No, és que ell és una cosa estranya de la naturalesa. Montse.
Dic una parábola molt dins.
Mira, prefereixo no sentir-lo. Què volen? Posar un mur dintre de l'aigua? No, per favor. Tenen un mur de filferros a la frontera. Jo que hi vaig dir tot, eh? Sí, és increïble, eh? Jo que sóc antibelicista i antiarmament i tot això, penso que els guàrdies civils que estan allà també tenen que estar molt cremats. Molt cremats. Una cosa no treu l'altra. Ara, Europa es té que...
La setmana passada, home, és que allò no és la frontera d'Espanya, és la frontera d'Europa. I amb una cosa té tota la raó el senyor ministre, que si no hi ha un esforç per eliminar les màfies que s'abonen... Aquí està. És qui tira del fil. Escolta'm una cosa, i el Marroc, qui controla aquesta gent? Perquè les màfies estan treballant allà. Diuen d'això. Hi ha milers i milers de persones allà esperant. Esperant.
I deuen estar molt desesperats perquè realment saben totes les inconveniències... Però aquests països passen. I a Marroc no van bé. No venen de Nadorn ni de Ceuta i Melilla. No. Han creuat primer tota l'Àfrica. Sí, a vegades el desert i tot. Venen d'altres llocs. A vegades se'ls deixen una mica...
Sí, mig camí, també. Es mora de fa mi set. Hi ha gent que ha mort al desert, altres al mig del mar, els deixen allà. La que passa és que això no s'ha vist. Veus els mitjans de comunicació que a vegades són també contraproduents. Dels altres, no.
Quan ensenyen les imatges aquelles que aquells estan nedant, ells diuen que són aigües marroquines. Perdona, aigües marroquines no, perquè estan davant de la Guàrdia Civil. Són aigües espanyoles. O els guàrdis civils estan a la zona del Marroc. Això estan un poc. No, estan aquí. Doncs aleshores els que nedaven estaven amb aigües espanyoles. I a més els estaven als braços demanant ajut. No amb aigües marroquines, perquè al davant tenien els guàrdis civils.
O sigui, estaven nedant dintre de les aigües espanyoles. És un cas d'inhumanitat tan gran... Evidentment que hi ha un problema. Ara, el problema el tenen al seu propi país. Que té mala solució, segurament. Però el propi país de les persones que venen cap aquí, perquè és allò... No le des pescado, dale manera de pescarlo. Però com resulta que hi ha una corrupció extraordinària, totes aquelles eines que els hi dones perquè ho facin...
els jefes, los cabecillas o los reyesuelos o digues qui vulguis resulta que ho fan servir per comprar armes perquè es matin entre ells i ells viure la gran vida Espanya ara és més coneguda sobretot a l'estranger per la corrupció i per la pobresa i la pobresa és que ho tenim aquí a Sant Lluís mateix veiem gent jove demanada que té bona vista no hi ha una persona jove no té altra cosa possible que fer que demanar caritat cada dia però tu vas sentir el que deien ahir?
que aquí a Espanya s'havien de primar els sous encara i és més aprimat i les relacions laborals i augmentar la producció és que està demostrat l'any passat les grans empreses les grans empreses han guanyat no sé quants milions però la macroeconomia millora en cent no sé quants mils de persones menys treballant Joan aquest ha augmentat 50 cèntims o un
No, un euro per un cafè. No, un euro... És per anar allà al ministeri i dir, poseu-se'l a la butxaca, si voleu, per no dir en un altre lloc més escatològic. Aquest ministeri que t'agrada tant, tu dir. La macroeconomia, no va bé la microeconomia, però és que nosaltres estem en la nanoeconomia. La noeconomia. La noeconomia.
no, no, no, que encara és més una quantitat mínima per anar parlant quantitat microscòpica aquella noia que va sortir que està treballant quantes hores treballa? 17 hores a la setmana? qui? una que va sortir que la van entrevistar em sembla que era tot un món guanya 400 euros 417 euros guanya amb totes les hores que fa al mes 417 euros i té una criatura
Escolta'm, aquesta persona... No, no, és que no pot viure. No pot viure. Doncs això, al govern li ha de buscar una solució. O la tenen que pagar una mica més perquè pugui viure decentment o aquesta noia si no l'ajuda ens morirà.
Espanya va bé, diuen alguns. Per a segon quin. Sí, també. Per a alguns va de meravellada. Però una cosa és Espanya, que és el territori, i l'altra cosa la ciutadania que viviu allà. Aquesta noia guanya 416 euros i que una parlamentària o una diputada o la del PP d'aquí guanya 11.000 euros cada mes.
La diferència és abismal. La comparació és odiosíssima. Aquella noia s'ha de morir de gana i l'altre es pot fer una torre de 200 milions. Bueno, són aquestes diferències que hi ha entre extrems. Però pagada incòmodos plat. No, no, a costa de les costillas de quienes tenemos impuestos. Jo crec que els pot guanyar si li pertanyen, però l'altra persona també té que poder viure.
És aquesta la diferència. Aquesta en pot guanyar 11.000, no m'importa, però l'altra en ha de guanyar com a menys 1.500 per poder viure decentment. És un ser humà. Què diu la Constitució? Que tot espanyol té dret a l'habitatge en condicions i a tenir un nivell de vida adequat i un treball que li pugui i li permeti viure bé. Tu i jo anirem al Senat.
I quantes vivendes buides hi ha a Barcelona? Ui, un món! Bueno, ara per això han decidit de posar un recàrrec. A veure, em sembla bé. Últim segon, Lina. Digues la frase bonica. No, no, no, no.
No en teniu? Ànim i endavant, no? Ara que està tornant sembla. No, no, no surt el sol. No, no, és que encara que el dia s'ha canviat i plova. I plova molt bé per les plantes, senyors. Aquest any tenim aigua. Amb el tiempo buena cara. Això mateix. Doncs gràcies a tots quatre. Joana, Pere, Montse i Lina, que vagi bé. Bon dia a tothom. De cara a Òscar.
De seguida connectem amb el bolletí de Catalunya. Informació ens posem al dia i tornem després. Encara ens queda parlar de teatre i també de vins. No marxeu!
Són les dotze.
El Parlament de Crimea aprova la incorporació de la península a la Federació Russa i convoca un referèndum pels 16 de març perquè els crimeans decideixin l'estatus que volen. El Kremlin afirma que Putin ja ha rebut la petició. Mentrestant a Brussel·les ja en marxa una cimera urgent dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea per debatre possibles sancions contra Rússia per l'ocupació militar de Crimea. També s'aprovaran ajudes a Ucraïna.
El conseller d'Economia extremeny assegura al matí de Catalunya, ràdio, que el document presentat ahir no són balances fiscals, sinó una sèrie de documents sobre dades econòmiques que intenten demostrar que Extremadura també pot ser aportadora de recursos. Mentrestant, el president extremeny, José Antonio Monago, assegura que aquest document no té res en contra dels catalans.
Serà el Departament d'Atenció a la Infància qui haurà de decidir les responsabilitats de la nena de 13 anys, que presumptament va agredir un altre menor de 14 al centre de Sabadell. La Fiscalia de Menors no pot intervenir en aquest cas perquè l'agressora és més petita de 14 anys. El tresor públic espanyol ha baratit amb mínims històrics el cos del seu deute a 3 i 5 anys. Avui hi ha hagut nova subhasta i la demanda ha doblat l'oferta.
Aquest any és l'últim que la passió de Cervera fa representacions en castellà. La crisi econòmica ha reduït molt el nombre d'espectadors de fora de Catalunya que s'hi desplaçant. La campanya informativa per explicar el projecte Nou Espai Barça comença avui a Badalona i va passar pel club de la mitjanit el vicepresident econòmic blaurana Javier Faust que va dir que vol posar condicions a la marca que vulgui esponsoritzar el Camp Nou. Els jugadors internacionals del Barça i també de l'Espanyol s'han d'incorporar avui a la feina Neymar.
va fer un hat-trick amb el Brasil, que va guanyar Sud-Àfrica per 0-5, i Pedro va marcar amb la selecció espanyola a l'Espanya 1-Itàlia 0. I a l'Aurolliga Bàsquet avui es juga al Palau Laurana, el Barça Fenerbahçe, corresponent al top 16 d'aquesta competició.
Temps assolellat en general, però amb intervals de núvols matinals al centre del país i també algunes nubolades a la costa de Barcelona i de Tarragona. Les temperatures seran primaverals, sobretot aquest migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'escola Antoni Algaró amplia la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques de Sant Jus serà, de fet, el primer centre de tot l'estat espanyol en oferir les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos a grau superior. Aquesta tarda, a les 6, l'escola obre les seves portes a tothom per explicar les novetats.
L'escola utilitzarà aquestes visites per explicar a les persones interessades la formació que ofereix i per ensenyar les infraestructures, la tecnologia i la maquinària que s'utilitza, entre d'altres. L'escola aposta, doncs, per la formació professional com una bona sortida per trobar feina. La primera jornada de portes obertes serà avui mateix a les 6 de la tarda i la següent el dia 20 de març. Al centre, l'escola dels gràfics Antoni Algaró es prepara pel període de preinscripció que arrencarà el mes de maig. Al web del centre, escolalgaró.com, trobareu més informació.
Més coses. La CEES estrena avui el primer cicle audiovisual de muntanya, un cicle de projeccions que portarà un cop al mes a la sala Piquet de l'Ateneu vídeos sobre alpinisme i muntanya. La primera projecció serà avui a les 8, amb la projecció del 8B als 8.000 metres, fet per l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà. Després d'aquest audiovisual en seguiran 4 més els primers dijous de mes, excepte el maig, que serà el segon. És un cicle gratuït i cada sessió començarà a les 8 del vespre.
I un apunt més en clau esportiva per recordar-vos que l'Hockey Club Sant Just i la seva afició fan una crida a tots els santjustencs i santjustenques per animar aquest dissabte el seu equip sènior. L'equip de Nacional Catalana jugarà a la bona aigua contra el Club Patí, Masies de Voltregà, que ho he de la categoria, i el sènior necessita els tres punts per seguir viu a la competició. El partit començarà a les set de la tarda i a través del Twitter s'està fent una campanya per difondre-ho i donar suport als locals. Podeu seguir a l'Hockey Club Sant Just i a la seva afició a través de l'etiqueta Remuntada Nacional Catalana.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
See how dirty I can get them pulling out their fragile teeth and clip their tiny wings. Anything you say again will be held against you, so only say my name.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Now I'm here to give you all my love.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i gent de concessor cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magazín del matí.
Això és espectacle. I aquesta la passen 12 minuts de les 12. És moment de parlar, com ens indica aquesta sintonia, de teatre.
I per això saludem a la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bé, a punt per descobrir les novetats teatrals. També avui farem una mica d'entrevista, és a dir, que tenim coses. Mira, començarem, si et sembla bé, per un espectacle dedicat als més menuts. Molt bé. Perquè jo ja saps que sempre que hi ha una cosa interessant per als petits, s'ha de portar els nens al teatre des de petits, que són els futurs. És la manera, no? El futur del teatre. El Teatre Acadèmia...
Comença el dia 8, és a dir, aquest dissabte, un espectacle que ells diuen familiar, ara no es diu infantil, es diu familiar, perquè clar, com que els papis també van...
que es diu els tres jobs i el porc feroig. No t'ho perdis. No és els tres porquets. No, no, directament. Han canviat els papers. O sigui, el feroig és el porc.
És una producció del Teatre Acadèmia, evidentment, que està dirigida per el Sergi Pons i el Jordi Fondevila i està interpretat per dos actors que també porten les titelles, perquè és un espectacle de titelles, o sigui, n'hi ha les dues coses.
el Ramon Gené i el Sergi Pons. I llavors, el que explica la història és que hi ha un llop que està en una ciutat i té morits a tots els porquets. A tots. O sigui, en una ciutat on hi ha molts porquets, el llop té el porquet totes de morits. Fins aquí, més o menys, la cosa és normal. Però hi ha un porquet que es diu Da Vinci,
que anirà a buscar un ingredient màgic
que dona coratge, que donarà coratge als porquets per donar-li al seu poble i ben saltirà. I és un espectacle, jo penso que molt divertit, d'actors, antitelles, que d'alguna manera ensenya als nens a conviure amb les nostres pors, que tots tenim de pors, no? Sí, és veritat. I a superar-les d'alguna manera, no?
O sigui que és un espectacle també molt didàctic. Estarà fins al 23 d'aquest mes, és a dir, comença aquest dissabte. Ja sabeu que fan dissabte i diumenge, gairebé com a tots els teatres. El dissabte és a dos quarts de sis i el diumenge és a les dotze. I estarà el vuit i el nou.
El 15 i el 16 i el 22 i el 23. Per als menors de 3 anys, els que no acabin de tenir 3 anys, l'entrada és gratuïta. Això també penso que és una cosa important a dir. Està bé, no? És una bona manera de poder-hi anar tots, també.
I després també si va el nen menor de 3 anys i va amb la seva àvia o amb el seu avi, que són majors de 65, doncs aquesta àvia o aquest avi tindrà el 25% de descompte. Per tant, si no portem el nen al teatre és perquè no vulguem, perquè la veritat és que val la pena.
Doncs això, el Teatre Acadèmia, ja sabeu aquest teatre relativament nou que està al costat de la plaça Francesc Macià, al carrer Buenos Aires, a partir d'aquest cap de setmana fins al 23 de març, els tres llops i el porc feroig.
Molt bé, Maica. Està bé, no? Sí, sí, sí, fa bona pinta. A mi m'agrada que canviïn, que aprofitin una mica la història que ja existeix i que li donin una mica la volta. Està bé, això. Sí, perquè si no, com que els nens ja se saben els contes de pa a pa, no? Sí, té un altre sentit. De totes maneres, et diré, això és una cosa molt personal, però et diré que el meu net, el petit, que li explico els contes teatralitzats, per dir-ho d'alguna manera,
I se'l sap de memòria, però la veritat és que sempre està més, més, més contes, més contes, més contes. O sigui, que els agrada, encara que s'ho sàpiguen, els agrada. Això és veritat. Repetit, no? També. Bé, i després també passem a la gent gran...
I ja saps que la Fundació Romea fa més o menys una vegada al mes una experiència, un espectacle, com vulguis dir-li. En aquesta ocasió, el proper dilluns, serà una conferència. Una conferència, penso, molt, molt interessant, perquè és 1714, 300 anys després.
La conferència la farà l'Agustí Alcoverro i Pericai, que és el director del Museu d'Història de Catalunya. Això serà el 10 de març, que és el dilluns que ve, a les 8 de la nit. I parlarà una mica, evidentment parlarà del que parlarà, però és una...
parlarà una mica de les conseqüències d'aquesta davallada i quines lliçons podem treure per al present que estem vivint i per al futur i
I també explicarà, que és una cosa que molta gent ens preguntem, d'on Agustí el Cuberro explicarà per què els catalans ens entestem a commemorar una derrota, perquè no és gaire normal commemorar una derrota.
Doncs en aquesta conferència de 1714-300 anys després, que es farà a la Fundació Romea, o sigui al Teatre Romea, aquest dilluns a partir de les 8 de la nit, doncs podrem tenir totes aquestes respostes. Molt bé. I ara parlem de teatre, no? Vinga. Jo m'agradaria parlar d'una obra que han prorrogat
i que, a veure si podem parlar amb el seu director perquè ens expliqui una mica perquè ens faci 3-5 centis d'aquesta obra però mentre connectem amb ell doncs direm que al Teatre Tantarantana fan una obra faran una obra de Roberto Bolaño
Roberto Bolaño, ja sabeu que és un escriptor i poeta xilè. Aquí vam veure, l'última cosa que vam veure del Roberto Bolaño va ser 2666, que la va dirigir l'Ales Rigola. La van dirigir l'Ales Rigola al Teatre Lliure, que era una obra que durava ben bé sis hores. Però molt aclamada, no? Sí, sí, sí.
I cada hora, diguem-ne, cada capítol, cada hora, feien un petit reces perquè la gent pogués anar a beure aigua o a fer pipí i continuava. A mi em va semblar un espectacle fantàstic, 2666.
per la posada en escena, evidentment, i també perquè la història que explicava era realment interessant. Doncs aquest autor, Roberto Bolaño, que ha triomfat, jo crec, més després de mort que quan estava en vida, és l'autor d'aquesta obra que podrem veure al Teatre Tantarantana. L'obra és una mena de...
per dir-ho d'alguna manera, una història de Bonnie and Clyde. És un home en català, l'Àngel Ros i l'Anna Ríos, que és una sud-americana. I llavors, a principis dels anys 80, ambientada aquí a Barcelona, passen una sèrie de coses...
S'enamoren, evidentment, però a part que s'enamoren, és una irrefrenable carrera delictiva, sanguinolenta, i justament es desenvolupa a Barcelona i al final de l'obra, jo no sé si això del final de l'obra ho haurien de dir, però fugiran cap a París els dos protagonistes.
Penso que és interessant, sobretot, ja dic, perquè el Roberto Bolanyo realment és un escriptor fantàstic. Val la pena. Sí, i val la pena d'anar-hi al tantarantana a partir d'aquest dijous. A partir d'aquest dijous, no, d'avui no, de la setmana vinent, ja en parlarem quan s'estreni.
de l'obra i penso que és molt interessant aquesta proposta queda apuntada bé, doncs el que estava dient abans s'ha prorrogat l'obra Translation que l'estan fent
a la Biblioteca de Catalunya. A mi ja saps que en el seu moment vam parlar molt, em va agradar molt, em va agradar moltíssim, perquè a més a més soc una enamorada de l'autor, del Brian Friel, un autor que recordo amb carinyo, perquè vaig muntar el Dança d'Agost, que també era d'ell, i que era una obra preciosa. Doncs aquesta de Translation és igual de magnífica,
I el seu director el tenim al telèfon, Ferran Osset. Bon dia. Et demano disculpes perquè ha estat una mena d'atracament, perquè t'he trucat fa, no sé, 20 minuts. Encantat, encantat de tenir-ho. Sí, sí, estava disponible, de manera que...
És un home increïble i encantador aquest Ferran Osset perquè no tothom té la delicadesa d'acceptar una invitació tan ràpida. Bé, vam anar a veure el Translation. A mi em va agradar molt, ja dic, sobretot perquè l'autor també m'agrada molt.
El Ferran Osset no és nou en aquesta professió, ni molt menys. Com a director també el vam poder veure en una peça que va dirigir magníficament, una peça de Conor McPherson que es deia La pressa,
També a la biblioteca, per cert. També a la biblioteca, fa tres anys, em penso que era. La pressa, jo havia vist la pressa, feia uns quants anys ja, dirigida per el Manel Dueso, el Romea, i Manel Dueso és un magnífic escriptor, actor, director, però... Molt va venir als fejos, ens va donar un cop de mà molt important, no sé si...
Cal dir, Ferran, que em va agradar molt més la pressa dirigida per tu que per ell. També l'hi vaig dir a ell. També l'hi vaig dir a ell. Parlem de translation. Què és translation? Explica'ns. Bé, translation és una mena de clàssic irlandès, un superclàssic. És com el...
un dramaturg més important, més nostrat que tenen allà a Irlanda. I Translations és, de fet, inclús més que Avançà d'Agost, que segurament en molts sentits és una peça potser una mica més ben acabada, però Translations és un dels clàssics perquè és una mena de gran reflexió sobre l'efecte de la colonització anglesa sobre els irlandesos i en concret una gran reflexió sobre la
la inexplicable pèrdua de l'idioma gaèlic que va succeir en només 100 anys. I a més és una pèrdua aquesta del gaèlic que va passar alhora que ells s'estaven independitzant, diguem, d'Anglaterra. Al mateix temps que... Me l'has posat. ...que continuava la independència, doncs es van perdre l'idioma i llavors l'obra reflexiona sobre aquests dos fenòmens...
tan aparentment contradictoris. El teu comentari m'ha posat en safata de plata la següent pregunta. La pregunta és, s'ha fet aquesta obra per al moment que estem vivint aquí a Catalunya? No, en realitat no, perquè la intensitat dels moviments polítics tan...
recentralitzadors, d'una banda, com d'independència des d'aquí, han posat molt d'intensitat quan ja havíem decidit que la fèiem. Sí que ja teníem un ministre huert que parlava d'espanyolitzar els temps catalans. Per això t'ho dic, sí. I això, i clar, és un element, la vigència, que ajuda molt, però més aviat l'obra parteix d'un
de valoració qualitativa. L'obra no és ni un pamflet, ni un assaig polític, ni t'invita a posicionar-te en cap dels dos llocs, sinó que t'invita a posicionar-te en la refecció, si de cas. I llavors creiem que era una obra valuosa com a història dramàtica, perquè al final el que explica no és... És a dir, el trasfons sí que és aquest de la colonització, però explica la història de...
d'uns personatges amb unes vides petites com les de totes les persones i que es troben confrontades a un moment de gran canvi. I no només els irlandesos sinó que els mateixos britànics que arriben allà on es veuen com sacsejats per la realitat d'allò que estan destruint. I es veuen infectats i se n'enamoren inclús.
La traducció, hem de dir-ho, és del Joan Sallent, que és un dels millors traductors que tenim al nostre país. És una traducció fantàstica de l'obra. I has treballat amb una bona pila d'actors, perquè hi ha molta gent a l'escenari que això avui dia també és un luxe.
Un luxar, sobretot perquè la Perla no és una institució, diguem-ne, pública, no? Pública, sí. Està en Riquelquer, la Jenny Breitfat, l'Ivan Benet, l'Òscar Intente, Montse Morillo, Albert Prat, Julià Trunyol, David Per i Ramon Vila. Déu-n'hi-do, el repartiment. Sí, sí, és un repartiment molt potent, amb molta experiència acumulada...
en teatre i que combina més experiència i veterania, no?, com el Ramon Ville, l'Oscar Intente, que són amb joventut, no?, amb l'Enric, la Júlia, amb... La Geni, que també, a més i més, canta divinament. La Geni, que és una actriu americana que, de fet, si sé que és dels Estats Units, segur que...
Ara estaria actuant a Broadway i jo venia aquí a Catalunya i, clar, nosaltres som com som i si no es parla bé el català costa molt, no?, que et donin paper. Si no, tens un accés impecable a allò de... I al mateix temps amb figures ja consolidades de...
d'aquí de Peronà, com l'Ivan, el Benet... Ferran, el càsting l'has fet tu, tu mateix? Sí, sí, l'he fet jo, sí, sí. Obertament, vull dir, no ha hagut problemes per escollir els actors? No, bueno, la perla... Vés de la productora, vull dir, que a vegades des de la productora et diuen aquest sí, aquest no, no?
No, bueno, la productora em parles i diu, home, jo aquest pots trucar-lo, però no sé si t'acceptarà aquestes condicions, perquè realment les condicions econòmiques de la Perla no són tan bones com les del Teatre Nacional, les del Teatre Llibres, els teatres subvencionats, és així, però en canvi es compensen, es creix, jo crec, una humanitat i un tracte familiar, proper, càlid, i un amor pel teatre...
innegociable. Realment es nota, eh? Per fer les coses ben fetes. Escolta'm una cosa, tu has treballat, últimament has treballat molt amb l'Oriol, amb l'Oriol Brosi, perquè has fet el Natal in Casa Cupielo, l'Electra, el Cirano, incendis, tot això. Sí, sí, he estat nomestre, he estat tres anys en la direcció...
full time, diguem. En Incendis també estava ajudant de direcció... Però abans també havies treballat amb el Jordi Casanovas, no? El treuador de la sala Flyhard. Sí. Qui t'ha... No sé, qui t'ha influït més? Bé, home, jo crec que amb l'Oriol realment vaig ser el que em va obrir la porta del teatre professional i...
i d'aquí realment el procés d'ajudantia de direcció ha estat més de mestre aprenent, i és a qui jo crec que realment veig més de passió, d'esperit. La relació que hem fet amb el Jordi, de fet, ha estat posterior, una mica posterior va començar, que m'ha convidat a dirigir un text seu, i ha estat més des de la... una mica des de l'horizontalitat, no? Ha estat des de la... des de la... companys de generació, i amb unes...
D'alguna manera el teu mestre és l'Oriol Brogi, no? Absolutament, sí. Molt bé. Sí, és un gran mestre. Felicitats perquè heu prorrogat. Fins quan estareu a la Biblioteca de Catalunya? Bé, hem prorrogat una setmana, el que passa és que és una setmana laboral, a diferència del que sol ser habitual en teatre, doncs prorroguem de...
de dilluns a divendres. De fet, ahir va començar una marató pels actors que hi va anar allà a fer una espècie d'ànims i de vinga, somni, perquè calafen deu funcions seguides. Ahir van començar i les fan seguides fins al divendres 14 de març, que serà l'última funció de temporada aquí a Barcelona. Teniu bolos? Això és una pregunta que sempre faig, perquè com que ara la cosa està tan malament i els bolos són tan difícils d'aconseguir... Sí, sembla que n'hi ha alguns. Els...
N'hi ha alguns de tancats, en tenim alguns més de... Sembla que arribarem, estem com ara mateix en 7 o 8 bolos ja, però no ho sé, vull que tot és molt fràcil i no m'agradaria, però sí, sí, sembla que... Bé, estem en un moment molt difícil i com bé dius, tenir tants actors, doncs és un...
És un espectacle car perquè hi ha molta gent treballant. Clar, clar, evidentment. Però al mateix temps jo crec que la comunitat teatral valora el risc i valora la valentia i valora la comunitat teatral àmplia, entesa com els programadors dels teatres de la ciutat i pobles de Catalunya, doncs també valoren el risc i la valentia i que la perla des de l'invistia privada assumeixi un repte que segurament li pertocava...
a un teatre públic, perquè era una peça molt arriscada, molt difícil, amb un nivell de compromís amb la societat que en principi no és el privat del que l'hauria d'entendre. D'assolir-lo, sí.
té 30 anys i no s'ha fet fins ara Ferran Osset, felicitats des d'aquí per la bona feina feta felicitats també perquè heu fet una llarga temporada i a més a més teniu alguns bolos, o sigui que això ja és un luxe i una molt bona notícia i esperem el teu proper treball que no sé si ja... Tens alguna cosa així entre mans?
No, no, si tancada no, potser l'any que ve faré alguna cosa amb el Jordi Casanova, justament que en parlaves, però no ho tenim del tot tancat encara, i a mi a mig terme, així més endavant, bé, ja ho dicem, a mi m'agradaria fer una tercera obra islandesa, tancar el cicle aquest i fer...
i fer dansa d'agost. Ah, dansa d'agost és preciosa, de veritat. Jo la vaig dirigir i em vaig enamorar d'aquesta obra, perquè a més a més explica tan bé els sentiments femenins, que és fantàstica. Doncs Ferran Osset...
Tant de bo la puguem fer, ojalà. A veure, allà estarem per veure-la. Felicitats, moltíssimes gràcies per aquest atracament que has patit i fins la propera. Gràcies, adeu.
Una magnífica obra que val la pena de no perdre's-la, eh? Perquè... L'apuntem, l'apuntem, eh? Queda remarcada, ja l'havien parlat, ja l'havien recomanat, però després de... Una altra vegada, no? Sí, ens queda poquet temps, eh, Maica? Molt poquet temps. Poquet temps? Doncs mira, això ho deixo perquè... Ho diré, però ràpidament. Al Teatre Condal? Mhm.
torna una altra obra que no sé si serà el mateix o ben bé el mateix te'n recordes que vam fer Sofocos després va venir la Lolita Flores la Paz Padilla, la Loles León i la Fabiola i vam fer més Sofocos i ara s'han inventat una altra que es diu Resofocos que estarà la Charo Reina, les Virtudes les dues i la Fabiola Toledo
L'Agata Ruiz de la Prada signarà també l'investuari. I són històries quotidianes que passen a una perruqueria, al supermercat, a un gimnàs... En fi, parla una mica d'en clau de deu morts, evidentment, i deu morts suposo que gruixut, de la histèria hormonal...
que li passen a les dones quan comença la menopausia. Molt bé. Això, ja dic, s'estrena el dia 19. Encara queden 15 dies, doncs. Sí, ja en parlarem, ja en parlarem. I després, a la sala Bequet, també ràpidament, després ja en parlarem en un altre moment.
S'estrena el dia 20, també s'estrena el CTCL de Carrie Churchill. Carrie Churchill és una autora anglesa molt bona. La direcció d'aquesta obra del CTCL és de la Gloria Balanyà.
I és una obra molt complexa perquè comença al segle XIX a Àfrica i el segon acte es transcorre a Londres a un segle més tard. D'això ja en parlaré la setmana que ve perquè si no tenim massa temps volia comentar només molt ràpidament que vaig anar a veure Germà
I com va anar? No em va agradar massa. L'obra de Lorca és magnífica. La posada en escena, jo per mi estava massa cridat tot, massa exagerat tot. Ho sento perquè el Miguel Narros, que és el director, estava considerat un dels millors directors de teatre.
Però també he de dir que el Miguel Narros, molt bon director de teatre, però normalment dirigia teatre a Madrid. I ja saps que els espectacles que es fan a Madrid amb actors d'allà són tots una mica assagerats, una mica histriònics, fent l'obra.
Però tot i així, vaja, la Sílvia Marçó estava, francament, molt bé, molt bé, molt bé. O sigui que esperarem que torni a venir a Barcelona per tornar-la a veure, perquè, clar, ja saps que ella ja viu a Madrid, perquè vaig a parlar amb ella i em va dir, diu, és que, clar, no em criden aquí, jo estic boixa per tornar a Barcelona, diu, però, clar, si no em criden per fer res, doncs no puc fer-ho.
Doncs aquí ens quedem, si et sembla bé. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies. La setmana que ve parlarem també de Tomàs mor una utopia, que també vaig anar a veure, però ho deixem per la setmana que ve. Molt bé, doncs tornem dijous que ve. Gràcies, Maica, i que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ufff!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
I aquesta vegada parlem de vins per acabar el programa d'avui amb l'Astrid Goldstein del cell de Camata. Bon dia, Astrid. Bon dia. Que avui estaran a venir per això acompanyada, eh? Exacte, amb el Jaume. El Jaume es repeteix. Va vindre... A principis d'any, no?, més o menys? Sí, sí, que vaig escollir un vi per decantar, me'l vaig trobar, acabava d'arribar al cell i van dir, vinga, anem cap a la ràdio i van dir, un dia tastarem un vi dels teus.
Però tampoc portem un vi que seria comú, no? Avui venim amb un vi ranci. Sí, sí, un vi ranci que no n'havíem parlat mai, em sembla. No, són aquelles coses que et queden pendents, tot el que serien els rancis. Sí que hem tastat el dolç d'orto negre, però ho vinc tastant a Garranxa de l'Empordà.
però ens quedaria en tota la part aquesta dels ranxis, vins oxidatius, els vins de banyuls, els vins de Jerez... Hi ha un munt de vins que, dius, ens queda molt per fer. L'únic que, per les seves característiques, són vins consistents... Potents, no? Potents i amb cert grau alcohòlic. Aquesta hora, que a vegades és una mica perillosa...
Més que res perquè hauríem de menjar un palet, potser. Però jo crec que val la pena tastar-los i sorprenen, eh? A veure, a més a més avui m'ha sorprès de primeres, però encara no li ha estat el color, no? El color, sí. Aquest color... I l'olor que hi ha d'esprèn, eh? Només ha aixecat la copa i he vist que ja es desprenia aquesta olor. Quants graus té, Jaume?
Aquest 19 graus. L'alcohol, què fa? Ajuda a desprendre també els aromes. Però això també el trobem molt més potent, no? El color és maquíssim. És carmel. És pur carmel. És preciós.
I és brillant, no?, també, fins i tot. Exacte, és aquest color carmel, però amb aquest punt no és gens transparent, no?, també. I sempre allò que mirem a vegades, les llàgrimes, no?, és allò que dic, mira, la quantitat d'alcohol. Doncs, Jaume,
Bon dia. Els vins rancis, els grans oblidats. Sí, és veritat que estan poc valorats en general, no? No n'acostumem a rebeure gaire. La gent normalment quan compra un ranci és donar-me un ranci per cuinar, que dius bé, hi ha encara una tradició del vins ranci a la cuina, però el vins ranci per ser consumit
Com que, què costa, no? O allò que dius, èpoques de fred, amb fruits secs, però és molt, molt, molt comptat, és allò que dius, no, no, és d'aquells vins que fins i tot a la gent li expliques la gran gama de possibilitats que té en un Rans i com que, què costa, no? I aleshores, jo crec que el Jaume ens hauria d'explicar una mica el...
Tot plegat, no l'origen. Són tots els orígens. Clar, ell és de Gratallops, del Priorat, i n'hi ha formes de fer, no?,
A veure, en el fons, els rancis són part d'una família de vins que siguin oxidatius. Llavors, la nostra cultura, la cultura catalana, n'és molt rica. I tens vins oxidatius, com has dit molt bé, a l'Algona de Banyús, a tota Catalunya. A tota Catalunya, sí. Al Camp de Tarragona, evidentment, tens, per exemple, el Copiteria de Nulles, que en fan, al Montsant tens falsetes, coneguda per un rancis que fan...
Llavors, el Priorat, que n'hi ha alguns, però, bàsicament, l'únic celler que només fem venir ara mateix són nantros. Imagina't, eh?, de la quantitat de cellers que hi ha. I llavors, cada zona i cada celler té una manera de fer. Nantros vam adoptar la forma tradicional del Priorat, diguéssim, com a D.O., perquè a Montsant, per exemple, la cooperativa de Falset,
hi ha una part d'aquesta oxidació que es fa a sol i serena amb garrafes de vidre en un terrat. És aquella imatge de bombolles de vidre exposades al sol. Però aquest no ha sigut mai el mètode del Priorat. El mètode del Priorat ha sigut una oxidació molt més tranquil·la, molt més pacient i amb uns resultats molt més lents però molt més contundents. És un enranciat...
Sí, a nivell de... No forçat. Exactament. Nosaltres el que fem és, normalment anem vins que es feien a les golfes, amb botes majoritàriament de castanyer, perquè és una fusta que permet tallar molt prim, per tant, és més fácil que hi hagi contacte amb l'oxigen, i aquest contacte amb l'oxigen no és el que provoca aquesta oxidació. Què vol dir oxidació? Pèrdua de color...
I a la vegada guanyem matisos. A la vegada, doncs, hi ha una concentració d'alcohol, per això d'un viquet de partida, potser tenia 15 graus, ara estem en 19, i, per exemple, un que fem de 100 anys, de soleres, aquest està en 24 graus. Déu-n'hi-do, eh? 29 graus. No és poc, eh? Moltíssim. Sí, però clar, això només se fa a còpia de temps. Llavors, què m'agrada dir a mi? Doncs això és...
que a vegades diuen, què és un vi rància? Si un vi és una colònia, un vi rància és un perfum. Llavors, aquí trobareu una sèrie de matisos amb nas que recorden, per exemple, el codanyat, recorden, per exemple, la mel, fruits secs, coses que amb vins joves són molt més subtils. Exacte, que no els trobem. Aquí hi arriben a la seva màxima expressió.
I, per contra, penseu que la base dels violències del priorat és la garnatge negra. Hi ha els repostos, per exemple, a terra alta, alguns violències, però es fan amb garnatge blanc, normalment. El priorat són de garnatge negra. Això que veiem ara, aquest color, que és com un color que obre clar...
realment era un vi negre fa 30 anys d'acord? imagina't el que a vegades és curiós el vi negre per color té un sentit una cosa molt divertida és que els blancs oxidatius tendeixen a fes més foscos i els negrs oxidatius tendeixen a fes més clars hi ha un punt de convergència d'acord?
I aquesta garnatxa, que és la base d'aquest vi, el que mos dona és una gran acidesa, que és el que li dona longevitat i a la vegada fa que en boca aquesta sensació alcohòlica que tens en el nas no hi sigui. Doncs si el tastes, veuràs que és una cosa superfresca. Anem a tastar-lo, doncs, no? Després d'haver-lo mirat i haver entès perquè té aquest color, anem a veure quin gust té aquesta olor que ja t'esprèn.
És fort, no? Clar. I trobeu tots aquests... Sí, sí. L'alcohol es nota. És gairebé el primer que et notes, no? Una mica. Sí, l'he portat fresquet. O sigui, si toqueu l'ampolla és allò que dius, potser està rondant els 10 graus. O així. Crec que és perfecte. Sí, normalment, igual que els dosos, és recomanable prendre'ls amb una temperatura no de blanc. No.
però a mig camí de blancs i negres. O sigui, que no sigui temperatura ambient, no? Sí, jo amb els minuts... És que, imagina't, 20 graus més. Clar, clar. El X, els que tingui, és allò que dius, és com una multiplicació, no? Explosió. Llavors, jo crec que la temperatura ara està perfecta i mira com entra. O sigui, clar, la sensació alcohòlica l'has de tindre, però entra com un caramel, se't va dessinar a la boca, aromàticament. Sí, sí.
Sí, sí, vas trobar això que dèieu ara, no? Els fruits secs, que comentaves ara... Sí, és el que potser queda marcat, eh? Els fruits secs que estan meia... Exacte. Sí, sí, que també li dona aquest punt fort, no? Segurament. I és sec...
És allò que dius quan l'olores... És dur, no? Aquest és un altre dels temes. Hi ha birrancis que tendeixen a dolços i hi ha birrancis que tendeixen a secs. Per exemple, nosaltres, dels diferents birrancis que estem elaborant, el 30 anys és un birranci sec.
jo per mi penso que potser és el més difícil d'entendre el més bàsic perquè quan parles de dosos qualsevol entès de vins hi entra fàcilment però aquí vam voler quedar-nos molt amb l'essència del que eren els birrancis tradicionals i després per exemple Cal les viudes que és l'icona de la casa tot i que n'hi ha algun altre que també n'hi ha a sortir a poc a poc però
Aquest sí que té un punt de dolç, perquè hi ha una bota, que en diem la mistelada, que li dóna un caràcter d'això. I després hi ha l'última bota, que li diem la dinamita, que allò és com un quitrà. Imagina't, allà ha de ser... Hi ha la concentració, hi ha la concentració molt exagerada.
És que els 100 anys s'han de marcar. D'alguna manera o altra, no? D'alguna manera. Maridatge. Aquest que estem provant té 30 anys. Té 30. Són mares de 30 anys. És allò que dius, fins arribar aquí, és un procés d'anys. Treballem amb diverses botes i amb un sistema de rotació sobre les botes. Traiem d'una i amb aquella i afegim de l'anterior. Exacte, el bar sempre es reomplint. El que es diu un sistema de soleres.
típic de la zona de Jerez. Que són allò, quan veus aquella manja, de les botes col·locades en un sistema quasi piramidal. Treus de la part més jove i vas... L'única concessió que vam fer una miqueta a l'època en què estem és que amb aquest cicle de botes hi vam introduir alguna bota de roure
per suavitzar, per treure aquest castanyet tan exagerat que realment els sommeliers era una cosa que els descol·locaven. Ah, sí? Llavors, nosaltres vam introduir una mica de roure en aquest procés, només perquè, només en castanyer o només en altres fustres que estàvem treballant,
quedava un vi que se sortia de tots els registres d'aromes i de gustos que tenen amb les sommeliers i que els despistava. Desencaixava. Mirant de preservar la tradició, sí que vam suavisar una miqueta.
llavors preguntaves del tema del maridatge aquí és una cosa que jo a mi la gent amb la qual parlo tinc la sort de tenir uns amics fantàstics i cadascú em sorprèn per exemple hi ha un restaurant a Barcelona que quan li vaig presentar em va dir és que això és ideal per una sopa de ceba mira, si pots acostar una mica més a la micro Jaume això és ideal per una sopa de ceba i realment sí, quan ho penses sí que és veritat perquè hi ha concentració és forta
O, per exemple, hi ha una cosa que és molt difícil de triar un vi per acompanyar-ho, que són les vinagretes. Quan tu fas unes guatlles a la vinagreta, per exemple, una per dir-ho a la vinagreta. Aquest tipus de... Perquè, com molt bé saps, has triat tot el que són les vinagres. Això és complicat. Llavors...
Un dia em vam parlar de salses. Sí, sí, és veritat, eh, fa temps ja. Aquest és el que en voltant Nadal, no? Que també dius, clar, són plats molt condimentats, molta salsa. Hi ha molt potents, que tenen molta força. Posa-li el mateix vi, quasi bé. Aquesta és una solució. Sí. Clar, quan fas una vigueta no li pots posar vinagre. No, no.
I clar, si tens un dinar familiar amb un ranci d'aquesta edat... És molt arriscat, segurament sí. És complicat, eh? Clar, amb maridatge quedaria perfecte. Segurament en un restaurant entraríem més fàcilment. Exacte, en un restaurant... Que et serveix en aquella copeta justa.
L'únic problema que tens amb el tema de maridatge, els plats intermitjos, és que després has de tirar cap amunt. Aquí està. I llavors has d'anar cap a Gratxerès, cap a Grans Amontillados, i no pots quedar avall. Després d'aquest vi és difícil fins i tot tornar amb un vi negre. És allò que dius. Has de mantenir-te, no? Sí.
I a mi vol ser una cosa que, evidentment, en postres és on hi ha més lloc. I formatges. I formatges, jo crec... I en fruit secs, suposo, també, no? Això, postres de músic. Sí, però, per exemple, el fruit sec seria el més tradicional que trobem a totes les cases, no?
I, en canvi, els formatges que hi ha al Priorat no és una cosa que en tinguem gaires. No, ja tornarà. Amb uns grans formatges pot ser un vi excepcional. Després has dit una cosa que a mi m'agrada remarcar-ho, perquè això va ser una anècdota que vam tenir al celler fa... Nosaltres vam començar fa 20 anys amb el que és l'arras del Priorat,
i un dels primers clients que vam tindre va ser un senyor que era japonès i li vam presentar les violències i el René i el pare, que són els dos que van fer aquesta aposta van dir, aquest home no ho entendrà això i realment te n'adones de la màgia del món del vi que pugui mostrar tan pròxima una cultura tan diferent a la nostra com és la japonesa que l'home quan ho va tastar
m'ha dit, diu, oh, és fantàstic, m'agrada molt, però això és per cuina. Ah, sí? I realment és el que fem a la cultura nostra, o sigui, aquí, ara utilitzem les reduccions de port o de xerès, però antigament, per exemple, jo us recomano que feu, si us agrada el mero, el flor,
que hi treu un gotet de rancis. És espectacular. O sigui, canvia i se perfuma i tal. Però, clar, vull dir, és part de la nostra cultura. De cuinar amb vi, sobretot. I sobretot en uns rancis.
va relacionar també amb la cuina amb la tradició que és potser on s'hauria perdut menys però el consum realment no hi és i d'aquí va vindre l'inquietud del seu pare i del René Barbier per voler recuperar aquests rancis
Tant antics el Priorat? Va ser una recerca, suposo que llarga, dura... Va ser difícil per començar perquè això va sorgir amb un dinar. Estàvem dinant les dues famílies i el René va dir...
Escolta'm, a mon pare, s'estan perdent les violències del priorat. I mon pare diu, home, René, la culpa és teva. Diu, hòstia, no m'ho diguis això a mi. I el René és un romàntic, t'ho vull dir. I clar, que es perdés allò li sabia molt greu. Llavors, van idear un sistema que era anar a visitar
No diré els millors, ni totes, perquè no seria veritat, però vam visitar durant un any i mig, quasi dos anys, molts cellers particulars del Pirat buscant els millors rancis. Déu-n'hi-do, eh? I a partir d'aquests rancis vam trobar, jo sempre dic, vam trobar tres tipus de rancis, o quatre millor. Vam trobar uns birrancis que tenien entre 20 i 30 anys que estaven molt bé, després vam trobar uns birrancis que tenien uns 60 anys, i després vam trobar un parell de birrancis que tenien més de 100 anys. Estres! Llavors, aquests dos de més de 100 anys...
Doncs són, un d'ells és les viudes. Les viudes. Vam adoptar el nom de cada una de les cases. Que ja seria el respecte, no? Exacte. Respecte a la tradició ja al màxim. Sí, o sigui, nosaltres, a més, a les rals no ho fem, però els altres posem de quin poble són. Perquè, per exemple, que les viudes, nosaltres som de Gretebs, però no és de Gretebs, és de Porrera. És de Porrera.
Llavors, als dels 60 anys, que hi ha Cal Piró, hi ha Cal Vallet, hi ha el Cal Boté, per exemple, abans parlàvem d'un boter que era el que hi havia al poble, doncs mira, per desgràcia que ens va deixar, de la seva casa. I després, d'aquests que vam trobar de 20-30 anys i 40, vam agafar i vam fer, que ens serveix de base per anar seguint el manteniment de les botes de més edat,
I a la vegada fem un copatge cada any, o cada dos anys, si no veiem que podem malmetre el sistema, perquè això has de respectar molt el ritme de les botes, que és l'arrere dels 30 anys. Llavors, cada any, cada dos anys, fem un copatge d'arrere dels 30 anys que en surten unes 1.500 ampolles.
Res, res. I a sobre ara, si em busques, difícil de trobar. Complicat, sí? Complicat. Per què? Perquè hi ha hagut... Bé, no sé si... Normalment, saps que jo soc molt crítica amb aquests crítics que fan llistes, posen punts... És veritat, és veritat, ho he dit algunes vegades, sí. I per mi el tastar és...
A més que t'estaves el coneix, el trepitjar, l'olorar, el tocar. Doncs hi ha la famosa llista del Robert Parker, que des de fa cosa d'un any o així té una persona, creiem que molt, molt vàlida, que va recorrent tots els...
tots els cellers tastant els seus vins, no? Doncs, don la... Jo no crec que sigui una casualitat, és allò que dius. Resulta que aquest ranci de cent anys, el que a les viudes li ha donat la màxima puntuació, que són cent punts. Ja. I dius...
Ostres, un bis ranci. O sigui, diríem que ara el món vinícola està a un punt descol·locat. Totalment. Doncs mira, són aquests misteris, no també? De la manera empí. Se'ns acaba el temps. Exacte, sempre parlant de vins i el gran... Al revés. És aquest ranci, no? És molt difícil de fer.
Clar, clar, no, no, i avui l'hem descobert una mica. Moltes gràcies per venir, també Jaume i Astrid Goldstein, com cada dijous. La setmana que ve, més vins, avui hem descobert aquest birran. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
I ja acabem també tanquant aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 6 de març, agraïm a l'Andrea Bueno, al Carles Hernández i Rius, al Jesús Margarit, també avui hem fet Artúlia amb Joan Algarra, Montse Larrea, Pere Oliver i Lina Santa Bàrbara, i hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas, i ara ja heu sentit també de vins amb l'Stringolstein i el Jaume, que ens ha portat aquest birran. Si us ha parlat Carme Verdoi des de les 10, tornarem demà, com sempre, a partir de les 10 i fins la 1 del migdia. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies
Edició i migdia, que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu-me amb el casal de joves de Sant Just. Som un caràcter amb nosaltres i segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'Institut de Sant Just farà jornada de portes obertes aquesta tarda. La visita servirà per explicar el seu projecte educatiu, que, entre altres coses, passa per potenciar les llengües i les competències digitals. A més, l'escola Montserrat i l'escola Antoni Algaró també obren portes avui.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dijous 6 de març. En titulars, destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
L'Institut de Sant Joos guanya un dels Premis de Recerca Jove que reconeix la recerca científica dels alumnes i dels centres de secundària. El premi està dotat amb 2.500 euros destinats a millorar l'equipament de la biblioteca. S'obre la participació al 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura i la creativitat. Les obres es poden presentar fins al 28 de març.
També parlarem de les CEAS, que estrena avui el primer cicle audiovisual de muntanya. Serà amb del 8B als 8.000 metres, de l'alpinista Ferran Latorre, que també hi assistirà. I a més demà, l'historiador Albert Fàbrega parlarà del salí de Cardona en una nova xerrada de les CEAS.
Bon dia. L'Institut de Sant Just farà jornada de portes obertes aquesta tarda. D'aquesta manera, els pares i mares dels nois i noies que comencen primer d'ESO al curs que ve podran veure les instal·lacions del centre i conèixer el seu projecte educatiu. Alguns dels punts forts del pla d'estudi són les llengües i les competències digitals. L'escola Montserrat també obre les portes avui. Sant Just Notícies.
La setmana que ve comença el període de preinscripció d'educació secundària obligatòria segons cicle d'educació infantil i primària pel curs 2014-2015. En concret es farà de l'11 al 21 de març. Per això, els centres públics a Sant Just fan aquests dies jornades a portes obertes. L'Institut ho farà aquesta tarda. El director del centre, Jesús Margarit, ha explicat al Just a la Fusta alguns dels pilars del projecte educatiu.
les necessitats que donen el currículum, però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular, igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem, i d'altra banda, la franja una mica més necessitada d'atenció, dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba al centre.
A primer d'ESO, al curs que ve hi haurà quatre grups, per tant es podrà acollir a tots els alumnes provenents de 6a de primària dels centres públics de Sant Just. Al curs 2014-2015 l'Institut haurà de fer front a la incertesa pel que fa a les assignacions de la Generalitat. Sembla ser que de moment el Departament d'Ensenyament deu al centre alguns mesos, ho ha explicat Jesús Margarit.
intentar que si el departament porta un retard de dos mesos, vull dir que l'assignació de l'any 2013 encara ens falta una quota, vull dir una xifra, que seria un mes, i ens falta el 2014 el que portem d'aquest aigua, el fet d'estar trampejant amb les empreses, amb les factures, que tot estigui al dia, clar, perquè no podem comptar amb uns diners que saps en principi que els tindràs, però si no es tens a les mans, llavors això és molt delicada i molt greu i s'ha de fer això, doncs equilibris, virgueries, i no podem fer coses que ens agradaria molt més fer.
És més, l'Institut ha hagut de presentar un pressupost per aquest any sense saber ni tan sols quants diners haurà de la Generalitat. Estem jugant amb un pressupost que hem hagut d'elaborar perquè s'obliguen a elaborar-ho sense saber exactament quins diners tindrem el 2014. Vull dir que contem que seran semblants al 13, com que som pessimistes una mica menys del que es va donar i amb això sobreviurem, sí, però no és situació que la retallada de fa 3 anys va ser matadora.
Aquestes qüestions formen part del dia a dia de l'institut, però el centre les va trampejant. La jornada de portes obertes al centre tindrà lloc avui en una única visita a un quart de set de la tarda. Sant Just Notícies. D'altra banda, avui i demà, com dèiem, l'escola Montserrat també farà jornada de portes obertes per explicar el seu projecte educatiu als pares amb fills d'edat d'iniciar l'escolarització. La primera visita serà avui a les quatre de la tarda i la segona i última demà a dos quarts de deu del matí.
Totes dues començaran amb una visita a les instal·lacions per tal de veure les aules i els diferents espais amb els nens i nenes fent classe. Després s'explicarà les característiques i objectius del centre, molt enfocats a l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ho ha explicat Pilar Junquer, directora de l'Escola Montserrat. Nosaltres donem molta importància a les llengües estrangeres amb la introducció de la segona llengua estrangera al francès al cicle superior, a 5a i a 6a de primària. L'anglès el treballem des de P5 fins a 6a,
amb la participació en diferents projectes d'innovació, com són el Sharing to Learn, el eTwinning, que és un projecte de col·laboració a nivell escolar de tot Europa,
A més, el centre també potencia l'hàbit lector dels nens i nenes i els grups de treball de les matemàtiques. Tot el que és l'hàbit lector i la comprensió lectora en les dues llengües, en català i en castellà. Treballem les matemàtiques amb una metodologia de grups flexibles per potenciar la comprensió i ajudar els alumnes amb els diferents ritmes d'aprenentatge.
L'educació infantil també es treballa per projectes, també a partir d'ambients, que ho hem començat, això també és innovador. A finals de curs passat vam començar a fer i aquest any està virant endavant.
L'escola Montserrat ofereix una línia a P3, per tant 25 places, i pel curs que ve ja compta amb 16 o 17 germans. Tot plegat s'explicarà avui a les 4 i demà a dos quarts de 10 del matí en les jornades de portes obertes al centre. Montseny i Canigó ja han fet les seves trobades amb els pares. Per a més informació sobre les jornades de portes obertes i sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament, sanjus.cat.
I un altre centre que obre les seves portes avui és l'Escola Antoni Algaró, que a més amplia la seva oferta formativa al curs que ve. El Centre d'Arts Gràfiques de Sant Just serà el primer centre de tot l'estat espanyol en oferir les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i també ampliarà els cursos a grau superior. Aquesta tarda, com dèiem, l'Escola obre les seves portes a tothom per explicar les novetats. Sant Just Notícies.
L'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró utilitzarà aquestes visites per explicar a les persones interessades la formació que ofereix i per ensenyar les infraestructures, la tecnologia i la maquinària que s'utilitza, entre d'altres. El director del centre, Joan Creus, ha explicat al Just a la Fusta que l'escola serà l'única de l'Estat que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà i que amplia l'oferta a grau superior.
Serem, de fet, l'única escola del sector gràfic a l'estat espanyol que oferirà les tres línies del sector gràfic a grau mitjà, que és la part de preimpressió, la part d'impressió i la part de postimpressió, i a grau superior, aquest any 2014-2015, aquest proper que iniciarem, tindrem nou curs de disseny i edició de publicacions d'empreses i multimèdia i un altre de packaging.
Tot plegat s'afegirà a les novetats que ja s'han introduït aquest curs amb el Grau Superior Artístic en Gràfica Publicitària. L'escola Antoni Algaró ha agafat impuls els darrers anys gràcies a l'evolució de la tecnologia i de l'auge del disseny gràfic. Per això, el seu director, Joan Creus, creu que l'oferta del centre pot ser atractiva. També cada vegada són visualment més atractius. La part de preimpressió i multimèdia, evidentment, tot el que té relació amb els Apple, amb els Macs, evidentment pels alumnes també és molt atractiu.
Però afortunadament el que et deia, totes les línies com que estan relacionades amb la part creativa, amb la part artística i amb la part, sense descuidar ni molt menys, la part tecnològica i tecnic, doncs aquesta combinació fa que sigui atractiu per tots els alumnes.
L'escola Antoni Algaró aposta així per la formació professional com una bona sortida per trobar feina. Creus apunta que a Europa sempre se li ha donat més importància a la formació professional que a l'estat espanyol o a Catalunya i que ara la tendència està canviant a casa nostra. Entenem que era una qüestió bastant cultural, que dèiem que una persona val per estudiar, ha d'anar directament a la universitat.
Alguns d'aquests conceptes s'han anat canviant i la gent veu que per tenir una bona possibilitat de trobar feina, per poder tenir un bon desenvolupament professional, és important també passar pels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior. L'escola es prepara pel període de preinscripció que arrencarà el mes de maig amb jornades de portes obertes periòdiques. La primera, com dèiem, serà avui a les 6 de la tarda i la següent el dia 20 de març. Al web del centre, escolalgaró.com, trobareu més informació.
Sant Just Notícies.
I no deixem de banda l'àmbit educatiu, quan passen deu minuts de la una, perquè l'Institut ha guanyat un dels Premis de Recerca Jova de la Generalitat. Són uns guardons que entrega la Secretaria d'Universitats i Recerca pels treballs d'investigació científica que fan els alumnes i els centres d'educació secundària, en concret a tercer i quart d'ESO, batxillerat i cicles formatius. A més, el febrer, un grup d'alumnes del centre va guanyar un dels Premis del Mobile Learning Awards. Sant Just Notícies.
L'Institut de Sant Just és un dels 11 centres catalans de secundària que aconsegueix enguany un d'aquests Premis de Recerca Jove que reconeixen la seva recerca relacionada amb matèries científiques. Els Premis de Recerca Jove premien l'esforç dels alumnes i el treball en equip, així com també el foment de les vocacions científiques per part dels centres. El director de l'Institut, Jesús Margarit, n'ha parlat al Just a la Fusta.
Portàvem dos anys molt seguits que ens van donar premis a alumnes concrets del centre, que havien fet treballs bàsicament de biologia, i aquest any vam rebre la comunicació dient-nos que com a centre rebíem aquest premi, i clar, suposo que ho donen en funció d'això, d'haver tingut uns anys de bons treballs presentats, premiats o no premiats, i aquesta recompensa, en aquest cas, el Departament de Naturals, perquè és el que més treball s'ha presentat, però com a centre és una gran alegria, no?
El premi que ha aconseguit l'Institut de Sant Just està dotat amb 2.500 euros que es destinaran a l'equipament de la biblioteca i material docent. L'acte de lliurament de premis estarà presidit pel secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i tindrà lloc dissabte a l'Auditori de Barcelona a les 12 del migdia.
I a més d'altra banda, a mitjans de febrer, un grup d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut va guanyar el segon premi dels Mobile Learning Awards 2014 en la categoria de Micronerració Audiovisual. Són uns premis que convoca Mobile World Capital Barcelona i que té com a objectiu crear projectes que demostrin com els dispositius mòbils han canviat la manera d'entendre la informació digital. S'hi van presentar un total de 180 relats. Jesús Margarit ha donat més detalls.
La setmana abans del Congrés del Mòbil i eren nombrats de quart d'ESO que a l'optativa de tecnologia i a l'optativa que fan ja més concreta de tema de QRs i de més, havien fet aplicatius per mòbil i van quedar segon premi, un grupet de quart d'ESO. Els joves del centre van imaginant un vídeo com els hologrames poden arribar a canviar l'educació del futur. La micronerració, de fet, es pot veure al YouTube amb el títol Projecte o Realitat, o també al web de la xerxa telemàtica educativa de Catalunya, xtec.cat, a l'apartat de