logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El musical Jordi Bianchotto, sorprès per la notícia,
ha apuntat que ara que s'ha sabut que estava greument malalt,
s'entén el to misteriós i obscur del seu últim disc.
L'he estudiat, l'he gaudit,
he tingut l'oportunitat de compartir escenari amb ell.
És un reinventor, no?
Qui et diu si en el fons no està mort, no?
The king is gone, but it's not forgotten.
Va oír un dels músics més importants de la història
el recordava en aquestes declaracions que acabeu d'escoltar.
Adrià Apuntín ha parlat avui a Catalunya Informació.
Esports, Josep Antona Isam.
Aquesta tarda es fa la gala de la pilotadora suïssa.
Es proclamarà el millor jugador mundial del 2015
i opten Messi, Neymar i Cristiano Ronaldo.
També el millor entrenador entre els candidats
i a Guardiola, Luis Enrique i Sampaoli.
El millor gol de l'any entre els candidats Leo Messi.
El premi de l'11 ideal de la FIFA
i opten fins a 10 jugadors del Barça.
Tot això ho podreu seguir en directe aquesta tarda a Catalunya Ràdio.
El Betis va anunciar ahir a la nit
la destitució de Pepe Mel com a entrenador.
I en altres esports, en tenis, a Nova Zelanda,
a Auckland, Albert Ramos ha perdut contra Baker en dos sets.
El Dakar avui arriba al desert.
Etapa amb 393 quilòmetres de trams especials a l'Argentina.
A l'europeu de Waterpolo femení aquest matí,
Espanya juga contra Croàcia.
I de matinada a l'NBA.
Minnesota 87, Dallas 93, 12 punts de Riqui.
Memphis 101, Boston 98, 11 punts de Margazol.
Fins aquí, les notícies.
Justa lo justa.
Bon dia, passen 6 minuts de les 10.
Aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dilluns 11 de gener.
I arrenquem de seguir el programa parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
També parlarem d'actualitat.
Ens fixarem en el recull de premsa l'endemà d'aquest debat d'investidura
que es va fer ahir en Extremis,
quan faltaven poques hores perquè s'esgotés el termini per aprovar un nou president
abans sinó d'anar a eleccions.
En parlarem de tot plegat en el recull de premsa,
on parlem de cultura, d'esports, una mica de tot en aquesta primera hora.
I també tindrem espai pel temps.
Avui el cel ben gris, al matí ens hem llevat amb el terra mullat.
Sabrem què ens espera.
De cara a les properes hores també referent el vent i el fred amb el Carles Hernanerdi Rius.
Avui a les 11 i 10 entrevistarem Clara Aguilar i Elga Simón,
que aquest dijous seran a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret
per fer el seu recital, el primer recital a veu i piano.
Tertúlia d'esports de 12 amb la Carme Madó, la Palmira Vadell,
en Josep Coderc i en Carles Bas.
Parlarem de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs
amb la seva presidenta, la Maria Quintana, a la tercera hora.
També tindrem avui el Marc Romero, presentador del Juguem a casa,
perquè aquest vespre tenen la regidora d'esports per entrevistar
i sabrem què és el que es farà en el programa.
I també parlarem de cuina, amb la Miracle Serra de Cuina Miracle.
Avui hi ha propostes més lleugeres després de tants dies de menjar copiosament.
Tot això des d'ara i fins la 1 a la mig, ja comencem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Saludem a la Cristina Vargas a aquesta hora.
Bon dia, Cristina.
Bon dia, què tal?
Per parlar d'actualitat Sant Justencs, avui per on comencem?
Comencem parlant, en aquest cas, d'un incendi que va haver precisament ahir a la tarda,
uns magatzems del camí de Canviós que sense número fins allà,
però es van desplaçar quatre dotacions als bombers i també una ambulància.
L'incendi, però, va deixar sinistre total al lloc dels fets
i, per sort, no va haver-hi cap persona que va resultar fàrid.
En aquest cas, l'incendi va començar a dos quarts de cinc de la tarda d'aquest diumenge.
El foc va cremar totalment una barraca i una segona barraca es va arribar a cremar un 2% del total,
segons ens han indicat bombers de la Generalitat de Catalunya.
L'origen del foc encara és desconegut, però fins allà, com dèiem,
es van desplaçar aquestes quatre dotacions de bombers i també una ambulància,
que és rutina per ells, per qüestions de seguretat.
En aquest sentit, l'incendi va ser cremant fins cap a les 6 de la tarda aproximadament
i, a partir d'allà, els bombers es van dedicar a remullar la zona
per evitar que quedés cap resquici i cap repump que pogués originar de nou un altre foc.
Finalment, va ser declarat sinistre total al lloc dels fets,
segons ens han pogut informar els bombers de la Generalitat de Catalunya
i, com deien, per sort no hi havia cap persona pel voltant de la zona
on es va iniciar aquest foc i, per tant, no hi ha cap persona ferida.
Primera notícia del dia. Més qüestions, Cristina?
Continuem parlant. En aquest cas, obrim Plana Cultural per destacar, doncs,
que Cal Llibre té la nova llibreria que hi ha a Sant Just Asbert.
De fet, Arnau Cònsol i Silvana Bot són els propietaris d'aquest projecte literari.
Per tant, els santjustenques disposen ja d'una nova llibreria
de venda, en aquest cas, únicament de llibres al municipi.
Cal Llibre té, doncs, és el nom d'aquesta nova llibreria de Sant Just,
que està situada al carrer Bonavista, número 81, i la botiga, que no paperaria,
doncs, oferirà llibres per totes les edats i també una atenció especialitzada.
Després de molts mesos de treball, aquest dissabte, els propietaris,
el Roger Cònsol i la Silvana Bot, doncs, van obrir les portes d'aquesta llibreria Sant Justenca.
En els seus primers dies d'obertures, segons el diari Ara,
que, de fet, s'ha fet ressò de la nova llibreria,
doncs, han vengut, entre d'altres llibres d'actualitat i també altres llibres,
com, per exemple, Confessions d'Agustí d'Hipona
i l'Expedició dels Catalans a Orient, de Ramon Montaner,
que el llibre té, per tant, serà una llibreria general i literària,
on, a més a més, es faran actes i també presentacions,
tal com ha detallat, en aquest cas, Arnau Cònsol, a l'Ara.
I acabem amb un apunt més, Cristina?
Sí, també no deixem de banda la cultura.
De fet, avui, si més o no, tot i que vam parlar aquí la setmana passada,
del Just a la Pusta, Joan González i Josep Maria Aragonès
conversaran aquest vespre a la Sala Isidor Cònsol i Giribet de Can Ginastà.
El Món Il·lustrat organitza, doncs, una xerrada
entre el director del Docs Barcelona
i el director tècnic i artístic d'en Taviana Films.
Qui són, què fan, com han començat i també com han arribat,
serà el fil conductor d'aquesta conversa,
de la qual, de fet, no van voler desvetllar
quin serà el tema central, però en Joan González,
director del Docs Barcelona, i en Josep Maria Aragonès,
director tècnic i artístic d'en Taviana Films,
explicaran les seves vivències en el camp audiovisual,
però intentaran també, doncs, en aquest cas,
arribar una miqueta més lluny.
La seva relació, de fet, comença als anys 70,
Televisió Espanyola, i en Josep era el cap d'en Joan,
i des d'aleshores, de fet, han estat molt pendents
professionalment l'un de l'altre.
En comú, com sabem, doncs, tenen el món de l'audiovisual,
un pel que respecta al cinema documental,
i l'altre, en quant als llargmetratxes.
De fet, és un món, doncs, que consideren
que hi ha moltes dificultats a reparar.
En aquest sentit, doncs, a més a més,
s'asseguren als dos senjustencs que aquí no hi ha
una política prou hàbil per tal d'afavorir
la producció audiovisual i que caldria,
en aquest sentit, doncs, un plantejament estratègic.
De tot plegat, del cinema documental,
també dels llargmetratxes
i del món audiovisual, es parlarà aquest vespre,
a les 8, a la sala Isidore Cònsul i Giribet,
que engin està.
Són les notícies més destacades de Sant Just d'aquest matí.
i, de seguida, més actualitat.
Avui, doncs, ens fixarem en quin és l'endemà
d'aquest debat de nou president d'investidura,
de nou president de la Generalitat,
però abans, males notícies pel món de la música.
I, a més a més, doncs, avui, a nivell general,
perquè ha mort David Bowie,
que, a banda dels seus seguidors,
doncs, és una figura ben destacada
en la història de la música.
Fa una setmana, o fa menys d'una setmana,
que justament sentíem aquest tema,
perquè parlàvem del nou disc que acabava de publicar,
titulat Black Star,
un disc que sortia, doncs, a principis d'aquest 2016,
que alguns crítics, fins i tot, deien
que si hagués sortit una setmana abans,
formaria part dels millors discos de l'any,
de tan bo com era.
Doncs, un disc més fos,
també, doncs, com sentim ara amb aquesta cançó,
avui, aquest matí, ens han llevat, doncs,
amb la notícia que David Bowie ha mort als 69 anys,
quan feia, doncs, un parell de dies,
només que havia publicat el seu últim disc.
Ha estat després de 18 mesos de lluitar contra el càncer,
o s'ha publicat,
s'ha sabut, amb un escuet comunicat
al seu perfil oficial de Facebook,
que deia, doncs, que David Bowie ha mort en pau,
avui, rodejat de la seva família,
després d'una valent batalla de 18 mesos
amb el càncer.
Encara que tots compartim la pèrdua,
demanem que respecteu la privacitat de la família
durant aquest temps de dol,
és aquest comunicat oficial, doncs,
que s'ha fet públic a la seva pàgina de Facebook
des de primera hora, quan s'ha sabut, doncs,
la notícia, que també, doncs,
els diferents diaris de tot el món
cobren amb aquesta informació.
També, doncs,
a la ràdio on et sentim
alguns dels seus temes més coneguts,
i és el que farem ara, Cristina,
ens anirem, doncs,
enllaçada de seguida amb l'actualitat
amb algun, doncs,
dels seus temes
no de l'últim àlbum,
que és aquest que acaba de sortir,
que encara, doncs,
no el coneixem tant,
sinó que marxarem amb un...
A veure si ho tenim a punt.
Volíem marxar amb Starman,
doncs, un dels temes clàssics
de David Bowie.
Fins ara, Cristina.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el Quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques el cor de Sant Just d'Esvern.
darrere el mercat.
Passant cinc minuts d'un quart d'onze,
saludem de la Cristina Vargas. Bon dia, Cristina.
Bon dia, què tal?
Com dèiem, per parlar de com expliquen els diaris
han portat aquest debat d'investidura que es va fer
i aquest nou president de la Generalitat.
Explica'ns, Cristina.
Sí, en aquest cas, evidentment, tots els diaris avui obren
amb aquesta jornada intensa que es va celebrar
precisament ahir al Parlament de Catalunya.
De fet, comencem pel diari ara,
quan el procés sobiranista destaquen el president del 27.
És així com titulen la portada del diari en paper
que tenim avui sobre la taula.
I a més a més afegeixen que Carles Puigdemont
és el centre en té mandatari de la Generalitat
i que liderarà un període excepcional
de post-autonomia i també pre-independència.
En aquest sentit, ajunten en tota la portada
una fotografia on es pot veure justament a Carles Puigdemont
i també a Artur Mas afonent-se en una cúmplice,
si més no, abraçada.
Això pel que fa el diari ara.
Passem al periòdic.
En aquest sentit, es fan ressorpresivament
que el Parlament va elegir in extremis
a la successió d'Amas titulen Puigdemont accelera
i per una altra banda afegeixen que el candidat obté
vuit vots de la CUP per culminar el pla de ruptura
i per una altra que l'oposició el titlla d'Amas de lo mismo.
I a més a més també li recorden la legalitat vigent.
En aquest sentit, també apareix una fotografia similar
presa en aquest sentit des d'un altre angle,
però molt similar al diari ara
on justament es veuen l'expresident
i el president de la Generalitat, en aquest cas,
fonent-se en una abraçada.
Per últim, destaquem l'Avantguàrdia,
que també es fa ressor d'aquesta jornada intensa
que es va viure ahir precisament al Parlament
i titulant que Puigdemont es compromet
a culminar el procés sobiranista
i titulant, per una altra banda,
que el nou president anuncia passos ràpids cap a la ruptura
i adverteix que no és temps de coberts.
Per una altra banda, també es fan ressor de l'oposició
i recorden que el Parlament, en aquest sentit,
l'oposició diu que l'independentisme
no té la majoria social.
Per últim, també veiem precisament
una fotografia, en aquest sentit,
de l'inici d'aquesta abraçada còmplice
que va haver-hi entre expresident i president,
justament tot plegat d'ahir
a la sessió d'investidura, com deies, Carme,
que va haver-hi al Parlament.
Doncs és la lectura que llegim a aquesta hora als diaris,
ens fixem també ara en els digitals,
tot i que ja el tema principal a aquesta hora
és una altra, el 3.24,
obre dient que comença el Judici pel Casnós
amb la Infanta Cristina Jordangarín
al banc dels acusats.
És el tema més destacat
i s'explica també un qui és qui,
en aquest cas,
des de Cristina de Borbó,
Iñaki Jordangarín i Diego Torres,
fins a Jaume Matas,
Anna Maria Tejero,
o Marco Antonio Tejero,
entre una desena de personatges més importants
en tota aquesta trama.
Després també declaracions,
en aquest cas de Carme Forcadell,
complirem la legalitat espanyola
fins que tinguem una legalitat catalana,
és el que ha dit a l'entrevista
als matins de TV3.
I després també destaca
algunes de les coses que es van dir ahir al vespre,
un perfil també de Puigdemont,
que renuncia, per cert,
aquest matí a l'alcaldia de Girona
en un ple extraordinari.
I Rajoy, que va dir
que tenim més instruments que mai
per defensar la nostra unitat.
El nou govern tindrà una vicepresidència,
a tres grans àrees i 13 consellers.
També la mort de David Bowie,
als 69 anys,
present en aquesta portada del 3-24,
tot i que després de tots aquests titulars,
l'ara.cat obre encara dient
que Carles Puigdemont entoma
el repte de culminar el procés independentista.
Un titular que va al costat d'aquest altre
comença el judici del Casnós,
la infanta Cristina i Jordan Garín.
El banc dels acusats,
els antics ducs de Palma,
han arribat a les 8 i 10
a l'anar on es farà la vista oral
enmig d'una gran expectació mediàtica.
I també que té adeu a David Bowie,
la llegenda del rock,
destacada en aquesta portada de l'ara digital.
El cantant acabava de publicar el seu últim disc,
patia un càncer des de fa 18 mesos.
I l'avantguàrdia que obre també amb el tema català,
la Forcadell remet al rei la sol·licitud d'audiència
per comunicar-li la investidura de Puigdemont,
és el titular amb què obre aquest digital.
Després d'aclaracions d'en Gabriel al món arracú,
se'ns va dir que el cap d'un israelià valia per deuda a palestins,
titulars que tria a aquesta hora l'avantguàrdia.
Puigdemont anuncia passos ràpids cap a la ruptura amb Espanya
i Rajoy compta amb el PSOE i Ciutadans
per no deixar passar-ne ni un al govern de Puigdemont.
Són els titulars d'aquest dilluns, 11 de gener,
però volem parlar també d'altres qüestions més enllà.
Doncs el que dèiem de la mort a David Bowie,
òbviament els diaris no en parlen perquè s'ha sabut aquest matí,
cap a les 8 del matí.
Ens expliquen per això altres qüestions, Cristina.
Sí, en aquest cas ens fem ressò, si més no, també seguim parlant de rock'n'roll.
En aquest cas parlem d'Ignacio Julià,
ell és un periodista barceloní
i en aquest sentit presenta Catàlogo Irracional.
De fet, fa gairebé 30 anys que Ignacio Julià va publicar Feedback,
la leyenda de los Belved to the Ground.
És un llibre que va acompanyar una generació o més en el camí
cap a la banda del culte per excel·lència
i ara tancar aquest cicle amb precisament aquesta publicació,
Catàlogo Irracional,
on de fet centra el focus en el que va ser el líder de la formació Lowrit.
De fet, Catàlogo Irracional,
en pròleg de Dean Wormann,
recorre la trajectòria de Rit a partir de 43 cançons,
però això sí sense senyir-se a una narració cronològica.
En aquest cas, es poden escoltar cançons com per exemple
Heroin i també Junior Dad.
Serien algunes de les cançons que s'ha valutat en aquest sentit,
Ignacio Julià, per fer aquest recorregut.
Julià, de fet, és fundador de la revista Ruta 66,
és el periodista musical que més a fons i amb més continuitat
ha escrit sobre l'Obrit a Espanya des dels anys 70
i aquí precisament s'associa a l'evolució de l'artista
amb les seves vivències des que el 1975
el va veure precisament al Palau d'Esports.
De fet, com dèiem, amb aquest catàlogo irracional,
tots els seguidors del rock and roll i en aquest cas també del low read
poden tenir una bona repassada de la seva trajectòria
a partir d'aquestes cançons, com per exemple, com hem dit,
Heroin i Junior Dad.
Molt bé, Cristina, més coses.
Parlem ara de llibres.
Si més no, a part que nosaltres ja hem avançat,
doncs, que aquest dissabte obert cal llibreter aquí a Sant Just és Verde.
De fet, avui ens fem ressò d'una mala notícia,
si més no, pel món de la literatura
i és que tanca la llibreria Carlamany de Girona.
Després de 23 anys d'història,
doncs, plega a causa de la caiguda de vendes
i també de la pirateria en els llibres d'idiomes.
De fet, Joana Treixidor és la gerent d'aquesta llibreria Carlamany de Girona
que tancarà, doncs, a finals d'aquest mes de gener.
De fet, com hem comentat, doncs, hi ha diversos motius, no?,
pels quals aquesta llibreria tanca
i, de fet, és que, doncs, han pres la decisió
degudament que hi ha hagut una davallada de les vendes continuades.
De fet, en el camp del llibre infantil i juvenil,
una de les coses que han notat és que, precisament,
doncs, els joves tenen una falta molt gran de lectura, no?,
i és un problema que, precisament, comença, doncs, a ser bastant greu.
És almenys el que apunta Joana Treixidor,
llarent d'aquesta llibreria.
I, per una altra banda, també, doncs, com dèiem en el titular,
pràcticament els llibres d'idiomes
han notat, doncs, molt l'augment de la pirateria.
De fet, els alumnes, doncs, d'anglès o d'altres idiomes,
doncs, que estudiaven abans, sí que anaven a comprar els llibres,
doncs, a aquesta llibreria
i ara han notat, doncs, que han anat d'acudir-hi
perquè, de fet, doncs, se'ls baixen d'internet.
De com dèiem, la llibreria Carlamany, doncs, va obrir les portes
el 1993, fa 23 anys, per iniciativa, precisament,
de Joana Oliver, que és mare de Joana Treixidor,
la gerent, doncs, d'aquesta llibreria Carlamany.
No ha estat, però, l'única llibreria que ha tancat
en els darrers anys.
De fet, el 2009 va ser la Pla del Mau,
que tenia 105 anys d'història.
També el 2010, la innovadora i breu llibreria
que va durar fins al 2007-2010
va tancar, finalment, i el 2012,
la llibreria Girona, també abaixava la persiana,
doncs, coincidint amb el 40è aniversari
d'aquesta llibreria.
Per contra, com hem comentat a la notícia
i, precisament, doncs, en els diaris es fan ressò,
també destaquen que hi ha noves llibreries,
per sort que arrenquen, és el cas,
i destaquen noves llibreries Sant Just,
i parlen, precisament, d'Arnau Cònsul
i Silvana Boc, que van obrir dissabte, doncs,
cal llibreter al centre de la vila.
En aquest sentit, doncs, es fan ressò
que cal llibreter ocupa un local
d'uns 80 metres quadrats, en una antiga
marceria de Sant Just,
i, precisament, doncs, comenten que,
doncs, intentaran ser una llibreria general i literària
on, doncs, es fan actes i presentacions.
Una de les seves voluntats, precisament,
és forjar caliu de l'actu.
És el que ens expliquen des del diari
ara que es fan ressò, precisament, d'aquesta notícia
que abans tots just comentàvem.
Doncs, dels llibres acabem parlant
avui de música, Cristina.
Cani West.
Sí.
En aquest cas, Cani West, doncs,
publicarà un nou disc al febrer.
Ens fem ressò, si més no,
per contrarrestar una miqueta
intentem aquestes notícies negatives
del món de la música
amb un nou disc que publicarà, doncs,
l'artista.
De fet, Switch és el nom d'aquest disc
que, finalment, doncs,
es publicarà el dia 11 de febrer.
De fet, podem destacar que feia
gairebé un any que, doncs,
el músic el tenia llest,
però, per diverses raons que, doncs,
es desconeixen,
ha anat retardant, doncs,
la sortida i la presentació
d'aquest nou disc, Wish.
De fet, durant aquest temps,
precisament, doncs,
ha anat a conèixer
diferents cançons i singles
d'aquesta publicació,
potser per promocionar una mica, no?
I els seus seguidors
i també, doncs,
els amants de la música
han pogut conèixer,
per exemple,
cançons com All Day.
més tard es va donar a conèixer
Poor Five Seconds
i, per l'últim,
Ifax,
i també, finalment,
doncs,
els seus seguidors
van poder conèixer
un altre dels cinc,
és que contindrà Swish,
que és Real Friends.
De totes maneres,
entenem que, clar,
el nou disc contendrà
moltes més cançons
que encara estan per descobrir
i, com dèiem,
l'11 de febrer
es donaran a conèixer
en aquest nou disc
de Ken West
que es titula
Swish.
Nosaltres no esperem
pendents.
Passem a la parla
d'esports.
I won't let you down,
no,
I won't let you down.
I won't let you down,
my love.
Portades dels diaris esportius,
avui que es lliura
Pilota d'or
a Planeta Messi,
és el que diu
el Mundo Deportivo,
amb una imatge de Messi
agafant la bola del món
i al darrere,
doncs,
la Pilota d'or
gegant.
Leo Lles per rebre avui
la cinquena
Pilota d'or
com a número 1
del món,
la gala de Zuri
que augmentarà
la seva agenda
i l'Utxo opta
a millor tècnic.
És com ho explica
com dèiem
el Mundo Deportivo,
ens fixem també
en altres titulars
avui.
No tenim avui
la portada
del nou esportiu,
per tant,
doncs,
ens fixem en l'altre
diari català,
l'esport diu
i avui 5
i el que fa és
centrar una fotografia
de la Pilota d'or
en si
i llavors
hi ha doncs
4 imatges
de quan Leo Messi
va aconseguir
aquestes altres
pilotes d'or
amb 4 imatges
diferents
i després
uns punts suspensius
i avui 5
amb la imatge central
i la pilota d'or
de protagonista
d'aquesta portada.
I imatges doncs
del 2009,
2010,
2011
i 2012
Leo Messi
ben jove
i el 12
doncs
amb aquell vestit
ja famós,
aquell vestit
atrevit,
no?
Amb aquells
joven...
no sória dir-ho
en català,
vestit a puntets,
no?
Dit així,
vulgarment.
En fi,
això és el que diu
la premsa catalana.
Des de Madrid
This is Dale
és el que diu el Marc
que després del partit
d'ahir del Madrid
victòria important
i a més a més
doncs sembla que
revifen una mica
els ànims
perquè fins i tot
canviant l'entrenador
dèiem que la premsa
molt contenta
no estava.
Doncs diu que el galès
rep per fi
l'estima
d'un Bernabéu
entregat
torna a ser decisiu
en atac
marca diferències
vuit gols
en quatre partits
de Lliga
i s'implica més
en defensa.
Tempesta de talent
del campió d'hivern
també parla
dels 0 a 2
de l'Atlètic de Madrid
aquesta portada
del Marca
i de Messi
que amplia distàncies
referent
al premi
que guanyarà
se li lliurarà
aquest vespre.
I l'estima
dius
Zidane
eufòria
és la lectura
que fa
del debut
ahir a la Lliga
de l'entrenador
del Real Madrid
Rius Cristina
Sí, perquè me'n recordo
del titular
que vam fer
de Zinexin
Zidane
em fa molta gràcia
també va ser molt encertat
i cada vegada
que ara se li parla
de Zidane
me'n recordo
d'aquest titular
del diàries
doncs sí, sí, sí
diu
lluances
de la premsa mundial
l'estrena de Zizú
ja ha passat
de Zinexin
a un nom
més simpàtic
i bé
en tot cas
també destaca
declaracions
d'Anxelot
i diu
5 entrenadors
des del 2009
sempre té la culpa
l'entrenador
es preguntava ahir
l'ex-entrenador
del Real Madrid
i després també
campions d'hivern
destaca
l'Atlètic de Madrid
Moment
per les contraportades
ara ens fixem
en l'article
del diari
ara que signa
Trias de Vest
titulat avui
El joc de la gallina
sí, en aquest cas
comença explicant
que aquest joc
consisteix
a conduir
un cotxe
contra un altre
que ve en sentit contrari
i que perd
el primer que es desvia
per evitar la topada
diu que la pel·lícula
Rebel
sense causa
es va rodar
precisament
una variant
d'aquest joc
explica que els dos conductors
van en la mateixa direcció
cap a un barranc
i que perd
en aquest sentit
el que salta del cotxe
abans que l'altre
a més a més
continua dient
que el boot
interpretat per
Corey Allen
que juga contra
Jim Stark
i seria James Dean
que li enganxa
precisament
la jaqueta
a la porta
i no aconsegueix
saltar del cotxe
i que finalment
morda Espanya
tot això
i tot aquest joc
per fer una al·lusió
precisament
a la jornada
d'investidura
que vam viure
ahir al Parlament
de Catalunya
Fernando Trias
diu que considera
que Artur Mas
és el James Dean
que ahir va decidir
saltar primer
diu que la versió digital
del diari Ara
el permet precisament
traslladar
unes quantes preguntes
als lectors
i també als subscriptors
aquestes preguntes
serien per exemple
ha sigut un covard
o un bailant
el cotxe de Mas
caurà igualment
al barranc
què representa
per vosaltres
el cotxe
de què Mas
ha volgut salvar
a Convergència Democràtica
a Catalunya
Junts per Sí
al procés
Catalunya
diu que hi anava
realment
a l'altre cotxe
i en aquest sentit
Fernando Trias
a tot seguit
d'aquest seguit
de preguntes
demana disculpes
i diu
que aquestes preguntes
de fet
les hauria de contestar
ell mateix
diu perquè
tan bon punt
s'acaba de tirar
el primer
James Dean
va dir precisament
ahir
ara ja no estic obligat
a tornar a presentar-me
i per tant
deixo la porta
oberta
en aquest sentit
destaca
que ell no té
la resposta
a tot això
per això
havia fet
el seguit
de preguntes
als seguidors
del diari
i en aquest sentit
ha acabat destacant
que necessitaria
saber quin és
el factor incontrolable
que Mas té al cap
i diu
suggeriments
a veure si algú
li ajuda
a esbrinar
una miqueta
tot plegat
d'aquí saltem
al periòdico
article dels dilluns
de Jordi Evole
titulat avui
un país normal
Cristina

precisament
doncs
parlar de Catalunya
i també d'Espanya
si més no
però comença dient
que un dels eslògans
de la independència
és el que deia
que Catalunya
es mereixia ser
un país normal
diu
doncs bé
en aquest camí
en tres mesos
han passat coses
tan normals
com aquestes
i fa un seguit
d'al·lusions
per una banda
destaca el 27S
amb aquestes eleccions
plasbiscitàries
que diu
també el 20 de desembre
que ja es van celebrar
doncs les eleccions generals
per una altra banda
destaca que el 27 de desembre
diu que la CUP
va votar en assemblea
si investia a Amazon
i en aquest sentit
doncs destaca
l'empat a 1.515 vots
després del 29 de desembre
Catalunya Ràdio
Mas va dir
que la CUP
tenia força pronotanta
com per poder canviar
el president
el 3 de gener
el Consell Polític
de la CUP
decideix doncs
no investir a Mas
i a més a més
hi haurien eleccions
si Junts per Xi
doncs no canvia de candidat
per últim
el 5 de gener
en rodar premsa
demà s'assegura
que per dignitat
no pot renunciar al càrrec
perquè la presidència
no és una subhasta de peix
i per últim
doncs precisament
el 9 de gener
Mas renuncia
i el número 4
per Barcelona
cedeix doncs
precisament la presidència
el número 3
per Girona
Carles Puigdemont
a canvi però
la CUP
presta dos diputats
és una miqueta
doncs el rassó
i el rapàs
que fa Jordi Évole
per tot el que ha passat
en el que anomen
aquest país normal
durant aquests 3 mesos
en aquest sentit
continua dient
que deuen ser coses
d'un país normal
tan normal
que ara de fet
s'inicia una legislatura
que té com a objectiu
la independència
en un moment
en què les enquestes
diuen que si es fes
un referèndum
sortiria precisament
el no
diu que per això
doncs els independentistes
han decidit saltar-se
aquesta pantalla
continua dient
que mentrestant
els dos grans partits
espanyols
que no volen
ni sentir parlar
de referèndum
i per més dient
riu que la investidura
del president català
pot ser el desencadenant
de la investidura
del president d'Espanya
de fet diu
que el que és sorprenent
és que els que
doncs han reclamat
tantes vegades
les urnes
ara tinguin
precisament por
de tornar a votar
i acaba
i conclou
en aquest sentit
Jordi Évole
parlant d'aquest país
normal
dient que potser ara
la principal reclamació
d'alguns polítics
ja no són les urnes
sinó la victòria
al preu que sigui
diu molt normal
en aquest país
i en qualsevol
i acabem
la contra de la vanguardia
avui
amb una entrevista
que ens deixa
aquest titular
tots tenim traumes
que es van forjar
en edat molt primerenca

és una entrevista
que se li fa
a David Crane
ell és psicoterapeuta
creador del mètode
Brain Spouting
i precisament
comença parlant
com no podia ser
d'una altra manera
d'aquest mètode
de fet destaca
que és una teràpia
relacionada
entre el cervell
i el cos
que utilitza
el canvi visual
com una manera
d'accedir al cervell
més profund
diu que és
un procés intuitiu
però no casual
i que de fet
caminem cap a un lloc
o un altre
precisament té un significat
en aquest sentit
destaca que si una persona
la van vestir per exemple
a un cotxe
que venia per l'esquerra
quan ho recordi
mirarà inconscientment
cap a aquest costat
i això doncs
ens dona precisament
accés al cervell
més profund
diu que a través
de la posició ocular
localitzem on
està mantenint
el problema
el cervell
per tot això
a través d'aquest mètode
i a través
de tot el seu estudi
doncs
ha pogut descobrir
també ajudar moltes persones
i doncs
ha treballat
amb víctimes
del terrorisme
per exemple
també amb supervivents
de desastres naturals
i també amb persones
que han estat traumatitzades
precisament
degut a les guerres
diu que a més a més
però també
ha tractat amb soldats
que han tornat
de l'Afganistan
i de l'Iraq
i també afectats
al conflicte
israeliano
gràcies Carme
i de fet
arran de tot això
també va haver de conviure
i tractar
els nens
supervivents
de la matança
escolar
de Conètica
que va haver-hi
de tot això
i d'aquests casos
diu que
precisament
el que
es demostra
és que el cervell
és una màquina
de processar informació
i que conté
precisament
el registre
d'una vasta i complexa
realitat impossible
de conèixer
tant pel terapeuta
com també pel propi pacient
de fet diu que
quan el cervell
pateix un trauma
que no aconsegueix
integrar
diu que l'experiència
el que
fa
i el que provoca
és que
quedi bloquejada
independentment
que el subjecte
recordi
precisament
aquesta experiència
o no
en aquest sentit
diu que
un cop
s'allibera
precisament
aquest vell trauma
que bloqueja
el rendiment
diu que
s'expandeix
precisament
el potencial
de la persona
i precisament
ell també
no només
ajuda
a alliberar
la gent
d'aquests traumes
i a fer-los superar
sinó
també a potenciar
les coses positives
i al potencial
que tenen
altres persones
acaba dient
en aquest sentit
David Grant
que el brain is poting
no s'ocupa
del que està ocult
en la ment
sinó del que està ocult
al cervell
de fet
la ment
és un concepte
i el cervell
és un òrgan
doncs una entrevista
interessant avui
en aquesta
contraportada
de La Vanguardia
i acabem
aquesta hora
parlant
de música
ara
ens n'anem
doncs a parlar
avui
de Wild
Nothing
perquè
Rage Pop
serà l'àlbum
que treurà la banda
el dia 19 de febrer
i han avançat
algun tema
falta poc més
d'un més
doncs per la publicació
de Life of Peus
és el títol del disc
i aquest Rage Pop
és la cançó
que obrirà
el disc
i és l'avançament
doncs que
han fet públic
ara a principis
d'aquest any
ara fa un parell
de dies
comença doncs
d'aquesta manera
amb un punt
inquietant
i bé
en tot cas
el líder de la banda
Jack Tatum
doncs diu
que el tema
és la seva visió
maníaca
de la marimba
i és un particular
homenatge
doncs al compositor
minimalista
Steve Rage
això ho llegim
al web
d'Indispot

en tot cas
doncs una cançó
que pels fans
de la banda
o pels que el vulguin descobrir
farà passar l'espera
fins al dia 19 de febrer
quan es publica
oficialment
aquest àlbum
que sortirà després
de l'anterior
titulat
Nocturn
són els Wild Nothing
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
d'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
de l'anterior
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


de l'anterior
Sous-titrage ST' 501

de l'anterior
Sous-titrage ST' 501
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
Has de ser fort
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro

La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
La penya del morro
Us esperem
11 minuts i les 11, és hora de parlar del temps
amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles.
Molt bon dia, Carme, què tal?
Bé, avui a punt per parlar del temps,
aquest vent que ja s'ha anat sentint des d'ahir, no?
Doncs no n'hi do, sí, sí.
Potser no tant com esperàvem o sí?
No ho esperàvem tant el dilluns,
però sí que com que eren fronts que venien de ponent,
doncs era una situació que anava fent.
El que també esperàvem és que no fos massa intens,
perquè a mida que vas guanyant alçades
és quan tens els cops més forts de vent.
D'acord.
Bé, havia sent...
Home, i déu-n'hi-do, no?
Almenys el centre de Barcelona, que és on estava lluny la tarda,
era bastant molt més.
Sí, més plana, com que tens tota la plana aquesta de la diagonal,
quan entra tot el que és l'eixample,
doncs allà el vent canalitza
i realment són cops de vent molt forts,
perquè, clar, agafa molta embrensida de totes aquestes planes.
Quan tens més orografia, hi ha més muntanyes,
i estàs més rodejat,
doncs és una miqueta més complicat.
Tot i així,
a les zones altes els cops de vent són més forts,
i a les zones així una mica més arrasarades,
doncs no en són tant,
que això passa sempre, eh?
Però vaja,
avui hem tingut un cop de 65 km per hora
a l'Observatori Fabra,
que està a prop de Sant Jús.
Aquí a Sant Jús estem entre els 40 i els 50,
algun cop que ha superat els 50 km per hora aquesta nit,
és un vent deponent,
és un vent que no permet baixar les temperatures,
que l'únic que fa és, doncs,
mantenir unes temperatures molt elevades,
i realment estem gaudint,
va repetint des del dia 7,
podríem dir,
el dia d'arriba es va fer fresqueta,
la sensació, de fet, era més marcada.
Sí.
No vam passar dels 12 graus de màxima,
12 llascatges,
la mínima va caure fins als 7 graus,
7,6,
que és la mínima que portem d'aquest any 2016,
però a partir de llavors,
des del dia 7 i fins avui,
doncs realment estem jugant sempre amb valors
al voltant d'entre els 18 i els 22 graus,
que són valors màxims,
podríem dir, gairebé 20 graus per sobre.
Penseu que aquestes setmanes
són setmanes on normalment...
La més alta són 10 o 12, no?
Sí, en plou feina s'arriba als 10 graus,
les mínimes ronden sempre al 0,
la setmana vinent és la setmana dels barbuts,
i estem en plena primavera.
De raó.
O sigui, estem en una...
Jo tinc uns xops davant de casa,
al carrer Indústria,
que estan començant a brotar.
No fan ni un mes que els hi va caure la fulla.
O sigui, els xops...
Clar, que aquí la tardor és una mica tardana,
i als arbres caducifolis,
doncs els hi costa una mica més
treure les fulles de sobre.
Però és que tot just les van treure abans de Nadal.
I aquests arbres ara tornen a tenir els brots
com si estiguessin pràcticament a les portes del mes d'abril
i estiguin esperant alguna pluja
per poder descarregar i poder tornar a florir.
És una situació molt estranya.
Arbres fruiters.
Aquest cap de setmana parlàvem amb gent
propers a la zona del Pallar-Xossà
i en aquella zona, per exemple, a Trem,
que no és que sigui una població molt elevada,
però els arbres fruiters els podíem veure plenament florits,
sobretot els que estan més a la banda de sol.
Doncs la florida era realment espectacular.
Una situació estranya,
una situació que sí que hem anat comentant
al llarg dels últims dies,
que estava justificada per aquesta situació del Niño,
que està afectant d'una manera més clara Europa.
Potser abans afectava més l'hemisferi sud,
cap a la zona del Pacífic,
i ara sembla que també la zona de l'Atlàntic
i l'hemisferi nord també es veuen afectats
per aquesta situació.
No cal mirar notícies de les pluges sobre Mollat
que estan caient al Cantàbric i a la costa de Portugal,
les temperatures elevades que estem vivint en algunes zones,
les pluges d'aquest cap de setmana
a 1.900 metres d'alçada,
nevades només a partir de 2.500,
temperatures sota zero que comencin a estar sota zero
a partir de 2.500 metres d'alçada,
en un mes de gener portem 4 o 5 dies
que no baixem dels 18 graus,
mínimes per sobre dels 14,
realment és una anomalia bastant forta.
I a l'argot de carrer tothom està dient
sí, sí, va fent això,
però segur que rebrem alguna clatellada
en algun moment que ens deixarà marcant el pas.
Jo el que seria més interessant
és que la clatellada l'hem de rebre, sí o sí,
tant a la gent que li agrada el fred
com als que no li agrada el fred,
perquè hem de fer neteja de bacteris,
perquè realment els centres d'urgència
deuen anar de cul aquests dies
perquè els bacteris estan disfrutant
d'aquestes temperatures tan maques,
aquests alts i baixos i aquests amb constipats
que ja arrosseguem,
perquè les temperatures ens fan anar una mica bojos,
doncs els bacteris encara disfruten.
I si no hi ha temperatures sota zero,
aquí no hi ha manera
que podrem carregar-nos això.
Avui què ha passat?
Doncs hem tingut una mínima de 15 graus
gairebé a Sant Jús,
que és una mínima d'aquelles de,
dius, bueno, el mes d'abril,
ja s'acosta la primavera,
ja la tenim a tocar,
i la màxima, doncs,
anirà perdent pistonada.
I ho diem perquè des d'ahir a la nit,
des del diumenge que va marxar el sol,
doncs les temperatures han anat baixant
i no s'estan recuperant.
Ho comentàvem la setmana passada
que entre dimarts i dimecres
tornaríem a la normalitat,
tornaríem a allò que se'n diu
hivern normal i corrent.
No ve una gran fredurada,
però com que venim de tan amunt,
doncs realment tant demà dimarts
com dimecres seran dos dies
que encalma el vent,
que gaudirem de sol,
que de moment hi ha una pausa entre fronts,
però com que no tenim aquesta influència
de vents del sud
que va rescalfant l'ambient,
doncs les temperatures podran caure una miqueta
i com que ens entrarà una miqueta de nord
però molt en alçada,
no ho notarem,
doncs això permetrà
que aquesta seranòpa al que fa al vent
les temperatures puguin caure
perquè és l'època
que les temperatures haurien d'estar més baixes.
Així doncs pronostiquem
núvols fins al migdia amb vent,
a la tarda el vent es reforça,
o sigui que el tanto aquest migdia
per el temps de la roba,
l'abugada i tot això
perquè aquest migdia pot bufar el vent
amb una certa intensitat
és la cua del front de la marxa.
Anirà bé, per tant, per l'abugada.
Això sí,
si està en un lloc arrecerat,
si la poses en plena ventilació
les pots anar a recollir que és el veí.
Però bé, el fet és que aquest vent
es pot reforçar al migdia,
s'obriran moltes clarianes,
el sol guanyarà protagonisme,
tindrà molt bona visibilitat
i a partir d'aquesta tarda
aquest vent a mida que vagi afluixant,
seria ja cap al vespre,
la temperatura caurà amb més facilitat,
o sigui que la mínima
podria caure gairebé 10 graus
d'un dia per l'altre.
Som molt optimistes en aquesta situació
però creiem que es pot produir,
o sigui, si aquesta nit passada,
la de diumenge, dilluns,
hem arribat als 15,
potser la nit de dilluns a dimarts
arribem als 5,
o sigui que és una baixada important
a les temperatures,
també a la resta del país,
a la resta de Catalunya
la baixada és més destacada
perquè les màximes
són pràcticament semblants
a les de la costa,
però en canvi,
quan te'n vas a l'interior
i puges una miqueta,
les temperatures quan cauen,
cauen de veritat
i allà sí que hi ha més marge tèrmic
pel que fa a les caigudes aquestes
a la costa, no tant.
I el que dèiem,
demà un dia de sol,
també dimecres serà un dia de sol
fins ben bé a última hora,
o sigui, són dos dies
on el sol llueix,
no hi ha vent
i les temperatures normalitzen.
Això vol dir
que podríem estar entre els 10
i els 12 graus
tant dimarts com dimecres.
Dimecres potser fa un mica més de fred,
sí.
Potser dimecres no arribem als 10,
potser és més frescot,
és el dia més fred,
podríem dir,
del que tindrem aquesta setmana.
I a partir de dijous
comença un altre cop
a mour-nos una miqueta la situació.
Els fronts atlàntics continuen,
tenim una pausa de dos dies,
però a partir de dimecres a la nit
i dijous creua un front
sense pena ni glòries,
un front que ens portarà núvols
però potser alguna gota
però ja comptem molt poc,
és com el d'avui
que han caigut dos dècimes de litre,
això no es pluja ni a res.
Però bé, el fet és que
potser dijous ens creu aquest frontet
on sí que deixarà precipitació
i podria ser una miqueta destacada
i podria caure en cotes baixes
és cap a la zona de la Pirineu de Lleida
ja sí que potser aquest frontet de dijous
deixa precipitacions a qualsevol cota,
les temperatures ja hauran baixat
perquè pugui precipitar
en forma de neu a qualsevol punt.
Divendres hi hauria una pausa
i durant el cap de setmana
podria entrar un altre front
una miqueta més actiu
però això és el que haurem d'anar seguint
durant la setmana
aviam si aquest front doncs...
Aquest cap de setmana eh, per tant.
Aquest cap de setmana sí,
podria ser més gris,
més ennubolat
i potser fins i tot ens podria ploure.
Hivern.
Sí, un cap de setmana d'hivern.
Les temperatures,
el que perdin dimecres, dijous
es recuperen una miqueta
però divendres el cap de setmana
tornen a baixar.
Sembla que a partir de demà
la setmana es normalitza
pel que fa a l'estació que toca.
Està bé.
Però vaja.
Per cert que no sé si recordaràs
que estem fent...
Bé, estem fent no.
Però aquí m'he anat fixant
en allò del calendari...
Dels 12 dies.
Sí, dels 12 dies.
Sí, sí.
Perquè l'any passat podíem haver...
Crec que l'any passat de l'1 al 12
va ser molt poc plujós
i per tant s'hauria complert.
Va estar ara no recordo
que cada dia es podria mirar.
Sí, jo m'he quedat amb el titular
del dia 7 i el dia 8
que coincidirien amb el juliol i l'agost
quan les temperatures se'ns van disparar
i si el 7 i el 8 coincideixen...
Bé, això és...
Però era més de pluja, no?
És més normalment de pluja, no?
Sí, bé, però tot afecta.
Llavors vol dir que el juny serà fred, clar.
O serà adequat per l'època?
Perquè el dia 6 va fer fresca.
Sí.
O va ser adequada per l'època?
Potser el normalitzem o fa massa fred.
I abril plujós, no?
I a l'abril podria ploure una miqueta.
I al novembre una mica, també.
Aviam.
I desembre de l'any que ve fred.
I desembre fred.
Aviam.
A veure què passa.
Perquè l'1 de gener què va fer?
Seria adequat amb el que està passant?
Sí.
Bé, seria normal.
Seria no va fer gaire fred, no va fer gaire calor.
No, no.
Aniríem seguint la tònica.
Sí.
En fi, Carles, que vagi bé.
Molt bé.
I bon dia.
Anem seguint fronts.
Fins ara.
Fins ara.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i arribem en punt a les 11.
Moment en què connectarem amb el Bullet Informatiu de Catalunya Ràdio.
Ens posarem el dia de l'actualitat, també amb el del Sant Just Notícies.
I tornarem després amb més coses.
Avui entrevistarem la Clara Aguilar i l'Elga Simón, que dijous fan amb peus descalços un recital de poesia i piano a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Serà aquest dijous i avui les tindrem aquí al Just a la Fusta.
A més a més, també farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Madó, la Pamira Badell, en Josep Coderc i en Carles Bas a dos quarts de 12.
Tot plegat després de les notícies i arribem amb la publicitat.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre, teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Els matins de 10 a 1, s'enjusa la ràdio.
Just a la fusta.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Carles Puigdemont, investit ahir president de la Generalitat pel Parlament, renuncia aquesta hora al seu càrrec de alcalde de Girona.
Puigdemont assegura que no acceptar la proposta que li va fer el president Artur Mas hauria estat una covardia i una falta de lleialtat.
Girona, Albert Raquena.
Hola, bon dia. Efectivament, en aquests moments encara està intervenint en aquest pla extraordinari que es fa a la casa de la vila de Girona.
No l'escoltem.
La proposta de la Generalitat per les seves penúries econòmiques no podia arribar perquè no fallés a ningú les atencions bàsiques a l'ordre alimentari, a l'ordre de l'habitatge, a l'ordre de la salut, etc.
I, efectivament, hem iniciat l'obertura de l'Ajuntament, no només per la retransmissió dels plens a internet, que també està bé, perquè és la manera que molts ciutadans el poden seguir des de casa seva, sinó perquè hem posat les dades obertes.
Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Girona.
Més notícies, David Badia.
La defensa de la infanta Cristina reclama al tribunal que l'apliqui la doctrina votint a la germana el rei i l'exoneri immediatament dels càrrecs de corrupció.
Fesos Silva, que dirigeix la seva representació en aquesta primera sessió del judici del Casnos, ha fet una defensa ferrissada de la validesa d'aquest mecanisme.
Palma de Sarra Viera.
Bon dia, intervenció vehement, contundent, intensa i fins i tot amb un to de veu alt en determinats moments en de Silva per posar en valor la jurisprudència consolidada.
Ha dit que existeix a l'Estat perquè no s'ajutgi mai una persona a qui no acusen les parts perjudicades pel delicte, com seria aquí el cas de la infanta amb l'Estat i el fiscal.
Nega, doncs, tota legitimitat a manos límpies per demanar-li vuit anys de presó i llença aquest missatge al tribunal.
La frase decisiva, esta doctrina, dice el Tribunal Supremo, es vinculante para los órganos de la jurisdicción, en los términos asignados, es vinculante.
Mentrestant, la infanta segueix aquest judici des de la tercera fila del banc dels acusats amb un control absolut del llenguatge no verbal perquè és totalment inexpressiva.
Sara Riera, José Antonio Rodríguez, Catalunya, Ràdio Palma.
Diversos paquistanesos i alemanys, un sirià han estat agredits per un grup de gent a la ciutat alemanya de Colònia, segons informa la policia.
Els fets van passar ja a la nit, segons el diari local Express.
Els atacants es van citar al centre de la ciutat a través de Facebook per, textualment, anar a la caça d'estrangers.
Els afectats pel tengament de la secció de crèdit de la cooperativa de Cambrils no es plantegen la via penal perquè no hi veu indicis de gestió fraudulenta.
Tarragona, Carme Cassanyes.
Bon dia. En declaracions a Catalunya el dia, Tarragona, el portaveu dels afectats, Francesc Iuraneta, ha dit que treballaran per evitar el concurs de creditors.
Siuraneta també ha explicat per què descarten la via judicial en aquest procés.
Tothom ens ho pregunteu, escolteu, anireu per la via penal?
Doncs no, de moment no, perquè no tenim cap indici.
En total hi ha 1.500 clients afectats i 32 milions d'euros bloquejats amb la fallida de la secció de crèdit.
Carme Cassanyes, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Ha mort als 69 anys David Bowie a causa d'un càncer que tenia des de feia 18 mesos.
La mort del músic britànic a Londres ha sorprès tothom i s'ha anunciat aquest matí a través dels seus comptes oficials a les xarxes socials.
Bowie és un dels músics més importants de la història del pop i ha influït artistes d'arreu del món, entre els quals el cantautor gironí Adrià Puntí.
N'ha parlat a Catalunya Informació.
L'he estudiat, l'he gaudit, he tingut l'oportunitat de compartir escenari amb ell.
És un reinventor, no?
I diu, si en el fons no està mort, no?
The king is gone, but it's not forgotten.
Bowie va pública divendres passat, just el dia en què feia 69 anys, el seu últim àlbum Black Star, un disc inquietant i tenebrós amb moltes referències a la mort.
Esports, Montserratia.
L'atenció avui s'entrada a Zurí, com aquesta tarda se la girà el millor futbolista del món a la gala de la pilota d'or.
I opten dos blaugranes, Messi Neymar i el jugador a Madrid, Cristiano Ronaldo.
Luis Enrique opta el premi a millor entrenador juntament amb Guardiola i Sampaoli.
I entre els candidats a millor gol de l'any, n'hi ha un de Messi.
El premi de l'11 ideal de la FIFA i opten fins a 10 jugadors del Barça.
Tot plegat, ho podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio.
També en futbol, Pepe Mell l'han destituït com a entrenador del Betis.
En tenis, Tommy Robredo ha accedit a la segona ronda de Sydney.
Després de superar aquest matí l'australià John Millman per 7-6 i 6-3 a Auckland,
Albert Ramos ha perdut contra l'holandès de Baker en 2-7.
El Dakar avui arriba al desert amb una etapa que té 393 quilòmetres de trams especials entre Salta i Belén.
L'OEB sur líder en cotxes i Gonsalves en motos.
I a Belgrat, aquesta hora, la selecció espanyola femenina de Waterpolo debuta a l'europeu contra Croassa.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Cristina Vargas.
Els propietaris de Sant Just que vulguin vendre el seu immoble de més de 45 anys hauran de passar obligatoriament la IT a partir d'aquest 2016.
Els notaris requeriran de forma efectiva l'informat de la inspecció tècnica de l'edifici abans de formalitzar qualsevol transacció de compra-venda.
Els habitats de fins als anys 60 estaran obligats a passar-la a partir de l'1 de gener i els construïts entre els anys 61 i 71 tindran de temps fins al 31 de desembre de 2016.
Més coses.
El cim de Can Xina Està s'acomiada avui de l'exposició 40 anys del Walden 7, organitzada per l'Associació de Veïns del Walden 7 i l'Ajuntament.
De fet, l'edifici es va inaugurar l'any 75 com un espai per viure en comunitat d'una manera autosuficient,
prenent com a referent l'utopia Walden 2 de Frederic Rieskiner.
Avui, com dèiem, és el darrer dia per conèixer més sobre el Walden a través d'aquesta exposició que acull el cim de Can Xina Està.
I una punt més, l'Elga Simón i la Clara Aguilar presenten aquest dijous 14 de gener amb els peus descalços.
El recital de música i paraula tindrà lloc a les 8 del vespre a l'espai de Lliure Creació.
Carme Malaret cal confirmar l'assistència prèviament a través de la seva pàgina de Facebook de l'espai
o bé a través del correu electrònic carme malaret arroba gmail.com.
I fins aquí la informació local.
Nosaltres tornem a menys d'una hora amb un nou bolletí horari.
Que vagi bé fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magassin del matí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Liっちゃá!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un poble important, però que fa l'acompanyament.
Sempre li dic a l'Elga que això és una cosa que comença amb ella
i ella em ve a buscar, i com que jo no sé cantar, ni sé ballar, ni sé altres coses,
no sé tocar el piano, doncs hi ha un piano, bàsicament.
Per tant, tu, Elga, volies algú que t'acompanyés amb els teus poemes.
Sí, tot i que, jo també sempre li dic a la Clara,
que tampoc vull que sigui una cosa de...
El poema és l'única cosa important en el recital
i el piano és un mer acompanyament.
També hem intentat que diguin una mica l'hora a la mateixa cosa,
tant les paraules com la música,
i que hi hagi estones també on la gent pugui disfrutar només del piano,
perquè la Clara em passa a mi en pes, però, en realitat...
Sí, us anireu tirant una mica de pilota, eh?
Quin va ser, per tant, el punt de partida?
Ets tu, Elga, que dius, mira, em ve de gust fer alguna cosa amb aquests poemes
i vas a buscar la Clara, com deia ara,
o ho heu anat parlant entre les dues, com ha anat tot plegat?
Sí, una mica sí, no?
Bé, jo tenia els poemes escits feia temps,
alguns de fa més temps, alguns més nous,
i tenia ganes d'alguna manera d'ensenyar-los.
Però tenia el blog, però pensava, no sé,
dits en veu alta són diferents, no?
I, bé, com que ens coneixem amb la Clara de fa temps,
al final parlant un dia li vaig dir,
oi, és que seria bé musicar-los,
però, clar, tampoc volia apretar molt,
i això ha de fer una cosa que surti de dues persones
que tenen ganes de fer una cosa.
I els van engrescar i, mira, al final, acaba sortint això.
Ho vas veure clar, eh?
De fet, la primera proposta va ser musicar-los
en un sentit que es cantessin.
Ah, sí.
Però vam fer una prova i vam dir, no.
Però llavors jo vaig dir
que també
fer un recital, que vam començar
a les dues recitals, sobretot els que organitzen
la Silvana i l'Arnau,
també vam començar a alguns a Barcelona,
i vam dir, doncs, podíem fer una cosa semblant,
el que passa és que podíem buscar
alguna mica diferent,
no per un tema de que farem alguna cosa
que no s'hagi fet mai, que no és això,
sinó d'alguna cosa que ens sentim còmodes, les dues.
I al final és tot això, no?
Un recital, que és veritat que ella va venir
i em va dir que tinc aquests poemes,
però diguéssim que comences a sonar el piano
jo crec que cap al novembre o al setembre
i la primera cadada va ser el maig.
Oi?
Déu-lo i jo, per tant, hi ha tot un procés de...
De xerrar, de xerrar, de comentar,
de dir una volta, sí, sí, sí.
Com ho has fet per adaptar el que toques als poemes, Clara?
Doncs una mica el que estava dient, no?
Que hem estat quedant moltes vegades,
ella em portava un poema,
a vegades me'ls enviava abans,
i jo me'l llegia, feia veure que no entenia res,
i jo li feia preguntes.
I li començava a preguntar fins que
ella començava a fer un relat
a part del que ja m'havia ensenyat,
i un cop arribàvem com a una interpretació
que ens agradava,
li deia, ja, vale, i això,
com ho fem amb el piano?
Llavors,
i jo feia preguntes tipus,
la idea aquesta de fragilitat
per tu és un color
més menor, més major,
jo ens l'ensenyava que era això,
una melodia més buida,
te l'omplo més,
te la faig més tranqui,
te la faig més canera,
i llavors anàvem fent així.
Clar, una mica.
Per tant,
i tu, Elga,
es que canviaves alguna cosa
dels poemes
quan en parlàveu,
o a partir de la música
deies potser hauria d'anar per aquí,
o no?
Hi ha petits versos canviats,
perquè la Clara,
amb la força de periodista que té,
m'anava traient coses,
que jo a més a mi no li explicava,
i llavors em deia,
bueno, però això què,
perquè aquest vers,
si s'ha posat aquí per posar,
no me'n ho creo.
I anaven sortint coses,
i a vegades comentant-nos deien,
doncs mira,
és veritat que aquesta idea,
potser amb aquest vers d'aquí,
es perd,
o al revés,
o si hi afegim tal,
es guanya.
Però el que hem canviat més,
que després de les converses,
jo crec que són títols de,
saps,
que en el moment de dir,
aquest poema el direm així,
ui, llavors aquest títol no m'agrada,
i canviar-lo.
Sí,
que també t'ha fet canviar,
exacte,
no tant el contingut,
però sí,
una mica acabar-ho de polir,
no?,
segurament?
Sí,
exacte,
sí,
sí,
sí.
De fet,
jo un poema,
que no recordo com es deia originalment,
que ha acabat sent tan de bo,
com es deia originalment.
Sí,
vida meva,
és veritat.
Vida meva,
que...
Canvia,
eh?
Que canvia,
canvia molt.
Però va canviar perquè,
jo et vaig tocar una cosa,
que jo et vaig dir que cantava aquesta paraula a sobre,
i al final va que va ser així,
no?
Sí.
Vull dir que a vegades,
els canvis han estat una mica així.
No,
no,
no,
que s'han...
A partir del procés,
sí.
T'ho havies acompanyat a algú mai recitant,
Clara?
No.
Sí,
és diferent que quan algú canta,
més o més.
Sí,
sí,
amb la Carme,
a l'espai de la Carme vam fer un projecte amb el Sisko Cardona i la Rosa Martínez,
però allà eren poemes de Josep Carné,
però musicats,
o sigui,
guitarra, piano i veu.
Llavors,
repeteixo amb la Carme,
que la Carme s'anima tot,
però amb una persona que fa de rap soda,
que dic jo.
Clar,
i tu,
Elga,
deies que no havies recitat mai,
tampoc,
no?
No,
m'estàs escrivint,
però és el primer cop que et apostes per recitar,
també.
Sí,
sí,
exacte.
No he fet mai,
enlloc,
ni en petit comitè,
ni,
bueno,
davant del públic,
molt menys,
o sigui,
que és totalment experiència de bo.
O sigui,
que tampoc no heu fet ni allò una prova entre amics,
eh?
Aquest dijous serà el primer dia.
Bueno,
hi ha hagut una petita prova,
però molt petit,
molt petit comitè,
però quan ja estava tot muntat.
O sigui,
quan ja hem dit,
vinga,
és això.
Un assaig obert,
no?
Sí.
I va anar bé o no?
Molt.
Sí.
Molt,
molt.
Sí,
estem allà amb el neguit del dijous a veure.
Exacte,
perquè a més això serà un espai on s'hi fan moltes coses,
no?
Per tant,
doncs segurament,
això ja també ja és un punt,
no?
Ja,
d'alguna manera ja fa,
ja obre més la porta.
Es diu els peus descalços,
amb els peus descalços,
perdó.
M'expliqueu una mica per què heu triat aquest títol?
Sí.
Bueno,
al principi,
és clar,
quan hem llegit tots els poemes,
em va preguntar,
tu veus alguna idea que el reculli,
que els uneixi una mica a tots?
I em costava,
perquè,
clar,
jo no l'he escrit mai pensant en un recull de poemes publicable,
ni res d'això.
Llavors,
hi havia alguns que parlaven d'una cosa,
uns altres d'una altra,
però hi havia molts cops la idea de la platja,
i de la sensació de treure't les sabates,
com una mica de llibertat,
exemplificada en el moment de treure't les sabates.
I per això al final va acabar sent,
això,
molts peus descalços.
Per tant,
doncs,
la manera,
o sigui,
el fet de tractar-los tant,
suposo que és el que abans deies,
que també has canviat algun títol,
doncs,
treballar-los tant ajuda en aquest sentit,
no?
suposo que el fet de fer-ho normalment individual és més difícil,
i en canvi,
doncs,
treballar a quatre mans,
no?,
us harà ajudat també en aquest sentit.
Sí,
sí,
tant.
jo crec que els conec més ara,
els poemes que no,
perquè escriure'ls els guardes i ja està,
però el moment que els he de defensar,
de dir,
bueno,
jo heu pogut dir això,
això i això,
t'ho penses dos cops,
eh?,
a l'hora de dir qui ens ensenya i qui ens no,
clar.
Clar,
això ha sigut un dilema,
eh?
Sí?
Sí.
S'han quedat alguns fora,
eh?
Molts.
Sí,
sí.
Molts,
el que passa és que el bonic és que ella ha acabat triant,
o sigui,
n'hi ha de molt antics,
n'hi ha de bastant recent,
hi ha un pupurri allà que fa que,
clar,
l'Elga no ha publicat cap llibre i,
com ha dit abans,
no ha llegit mai davant de ningú.
Vull dir,
és una manera de parir i de venga,
va,
lo voy a dar todo,
no?
Exacte.
Hola.
I jo crec que el que hem acabat fent,
l'objectiu per mi,
un dels objectius,
que n'hi havia molts,
era que trobéssim,
que ella trobés uns poemes que estigués segura,
que tingués ganes d'explicar,
perquè sap com explicar-los,
perquè per llegir,
en podíem haver llegit moltíssims,
i al final acabat sent un recital d'uns 30 minuts,
o sigui,
és una càpsula supercurta,
jo crec que és un format que,
tant les persones que estan acostumades a anar a recitals com les que no,
com les persones que estan acostumades a llegir poesia com les que no,
jo crec que és una manera de veure una cosa que ara fa temps que explica,
per la gent al seu voltant,
però també de dir,
ostres,
anem a veure això,
i és una prova.
I si funciona,
llavors potser ja en posarem més de poemes,
no,
i si funciona,
penseu portar el recital també en altres llocs,
això ho heu pensat,
o de moment encara espereu aquest dijous?
Bé,
hem dit que sí,
que si funciona bé,
i ens sentim còmodes,
i veiem que a la gent li agrada,
doncs sí,
per què no,
però bé,
de moment jo crec que tenim una mica la fita del dissaus,
a dir,
bé,
mira,
això com sortirà,
i a partir d'aquí?
De fet,
abans deu,
al principi,
aquí Sant Just n'hem vist molts de recitals,
i cada cop hi ha més poetes,
que també aposten justament per recitar els seus poemes,
encara que tinguin poemaris publicats.
Comença a haver-hi també,
potser,
més tradició,
o la gent també té més ganes d'escoltar-ho,
és una mica,
suposo,
un canvi per totes dues parts,
tant pel públic,
potser,
com pels mateixos poetes.
Home,
hem fet molt,
com deia abans,
l'Arnaura,
la Silvana,
que s'ho estan corrent molt,
des de fa molt de temps,
jo i l'Elga ja hi anem des de fa un any,
potser,
com a molt,
però fa molt de temps que es dediquen a portar gent superbèstia,
o sigui,
uns monstres absoluts,
i la cosa és que gent jove no hi ha gaire,
i sorprenentment,
clar,
sorprenentment no,
perquè són amics,
però aquest dijous,
que ja hi ha un esdeveniment muntat,
i hem fet tota la proma,
i tot això,
vindrà molta gent jove,
i això és una de les coses que valora molt la Carme,
i tot el seu equip,
perquè és a dir,
ostres,
és una manera de dir,
un format que és poesia,
i gent jove,
a Sant Just,
vull dir que potser és una mica diferent,
en el sentit que en els altres recitals,
de gent jove em refereixo fins a uns 35,
o una mica més,
no n'hi veia massa,
jo crec que és una mica el diferent,
però sí que hi ha una tradició a Sant Just,
i jo crec que,
l'altre dia ho deia l'Olga Álvarez,
que també està muntant una cosa molt bèstia,
amb el de persona,
diu, és que a Sant Just últimament
hi ha engrescament a popular,
recordes que ens ho va dir això l'altre dia?
La gent s'apunta,
jo crec que hi ha una mica de meollo activat,
últimament.
Clar, d'alguna manera sí que ho hem anat veient,
potser amb coses més genèriques,
com serien les propostes de Festa Major,
les colles de Diables,
o de Foc Diverses,
i ara sembla que també la part artística,
que sempre hi ha estat molt a Sant Just,
però que ara també rebifo una mica més,
amb coses noves del projecte de l'Espai de la Carme de Malaret,
ara ens la agraïm que ja fa dos anys que està en marxa.
Com veieu un espai com aquest aquí al municipi?
Home, genial.
Jo crec que...
Jo, de fet, no el coneixia gaire,
vull dir, sabia que existia,
que si feien coses,
però no tenia un contacte allò de primera mà, no?
I la Clara, en canvi, sí.
I quan vam dir...
No ho podíem fer, tal...
Em va dir, mira,
jo crec que l'Espai de la Carme de Malaret és un lloc idoni,
perquè està obert a propostes,
i perquè si fan coses allò...
Una mica, quan ho tens muntat,
i, bueno, una mica...
El que esperem que sigui nosaltres,
una mica amb cara i ulls, no?
I, realment, ho vam anar a parlar amb la Carme,
i a mi em va explicar el projecte,
que és això, que no ho coneixia gaire,
i vaig al·lucinar.
Vull dir, és que es mouen moltes, moltes coses allà.
I el dijous estem contentes,
perquè serà una oportunitat
que potser gent que no hi ha anat mai,
o que no hi ha entrat mai,
ho conegui i s'engregui,
i possiblement anar a més coses de les que t'hi fan,
perquè realment és un espai que per mi he desconegut
i que crec que per moltes temps s'enjunten bé,
i és interessant, molt, molt interessant conèixer-lo.
Serà aquest dijous a dos quarts de vuit, no?
A les vuit.
A les vuit.
Sí, normalment es fa a dos quarts,
però ho farem a les vuit nosaltres.
El que passa és que estarem una estona abans,
i si la gent vol venir abans, evidentment,
que estarem allà.
Estarà a les vuit, durarà una mitjoreta, no?, comentat,
per tant, doncs, bona hora, no?,
un bon horari, tant de començar com d'acabar.
Estem nervioses?
Sí.
No direm que no ara.
Encara estem a dilluns, però exacte.
Suposo que són aquests tres dies que potser es fan en llargs, no?
Sí.
Ens queda un dia encara d'arribar allà i tenir-ho tot preparat,
perquè la gràcia de l'espai de la Carme és que tot t'ho fas tu.
És a dir, hi ha tota l'ajuda que necessitem,
però és que la gràcia és que, no, no,
és que tu pots triar si la lámpa la posa aquí o la posa allà,
si els blocs de fusta que té la Carme els posem aquí o allà.
Llavors, jugar una mica amb l'espai,
que ja ho hem fet aquest cap de setmana,
però el dia anterior sí que estarem allò acabant-ho de rematar, no, Elga?
Sí, sí, i tant.
El dimecres serà dia potent,
perquè van-ho deixar tot tan llestit.
Per dijous ja no haver de tocar res i poder-nos centrar...
I assajareu també, o no, d'aquí dijous?
Probablement, no, el dimecres, no?
Sí, exacte.
Farem, podem fer un pas, però no, no massa.
Ja ho tenim.
Ja està, ja està.
Ara més falta ensenyar-ho.
Clar.
Algú que digui, no, allò,
és que la poesia a mi em fa mandra, no?
Perquè és una cosa que sentim a dir, de vegades, no?
Com vols començar jo perquè vinguéssim dijous?
Bueno, hi ha molta gent que ve amb la curiositat,
una mica de, ah, i l'Elga i la Clara, mira, què fan, no?
Això és una cosa, una mica de la curiositat.
I, segon, que hem intentat que sigui una mica pel que deia la Clara,
que vam començar a anar a recitar-ho,
i veus moltes maneres diferents, no?, de fer-ho.
I ens agrada molt l'estil d'explicar una mica d'on surten els poemes,
d'on surt aquest tipus de música,
saps comentar una mica per què tu has creat allò,
perquè la gent que potser no està tan acostumada a llegir poesia
i a vegades costa una mica d'entendre,
ens hi pugui agradar igual,
que no sigui una cosa tancada només a les paraules que es diguin.
Clara, vols afegir-me una cosa més?
Sobre allò de com t'explica què és, no?
Que hi ha també la part musical, per això ho dic.
Bé, vam fer un vídeo que ens el va fer l'acte de Barberà i el Ricard Ros,
i allà l'objectiu era fer promo, però també era de dir,
mireu, el dijous aquest farem una cosa semblant a això,
perquè això era un vídeo amb un poema, amb la música també, que es diu Arbre,
i era una manera de dir, és això, jo crec que veus allò i dius,
bueno, no estem aquí parlant de coses estranyes que no entengui ningú.
La gràcia de la poesia d'Alesga és això,
que també hi ha molta gent que la coneix i té un blog i l'ha anat llegint,
i com deia abans ella,
la gràcia és que entre poema i poema,
moltes vegades ella explica,
i no explica començant a fer referències,
i aquest poeta, i aquest no sé què,
sinó que diu, doncs mira,
jo ets explica això perquè em va sortir de dins,
perquè ella escriu des d'ella,
des de dins,
i a vegades explica anècdotes,
que jo crec que és el que fa que no t'estiguis llegint un poema darrere l'altre,
és com un, ostres,
saps que recitar els que llegis un poema,
acaben i t'estan llegint un altre,
i dius, no he tingut temps de processar,
no, això és el que hem intentat que no,
per això diu, mira, triem uns pocs poemes,
fem amb una música,
i deixem respirar les coses tranquil·lament.
I, per tant,
heu parlat del blog en diverses ocasions,
per tant, si vols, Elca, comenta quin és el blog,
perquè la gent, doncs, també pugui dir, va,
em vaig enllitjar-ho una mica abans de...
S'ha dit que el blog aquest,
des que vam començar el projecte de,
bueno, amb la Clara,
l'he deixat una mica aparcat,
perquè volíem que també n'hi hagués,
que la gent no hagués llegit mai,
i clar, si anava posant tots els que anava escrivint el blog,
llavors no era sorpresa.
Però, bueno, el blog, per si algú el vol mirar,
es diu senyora postrof,
o sigui, tal qual sona,
i puntblogspot.com.
I, bueno, a l'any hi ha uns quants
que sortiran al recital,
però també n'hi ha que no sortiran.
Sí, hi haurà una mica de...
La gent que et segueixi,
se'n trobarà alguns,
però també es trobarà coses noves, eh?
És a dir, combinarem una mica una cosa i l'altra.
Doncs serà, com dèiem,
aquest dijous a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret,
a partir de les 8 del vespre,
aquest recital amb els peus dels calços,
amb l'Elga Simón i la Clara Aguilar.
Moltes gràcies a totes dues.
Gràcies, Carme.
A vosaltres.
Puc afegir una cosa?
Sí, i tant.
Que si algú es volgués apuntar,
algú, perdó, volgués venir,
s'hauria d'apuntar perquè, bueno,
la Carme ha creat un sistema
per poder gestionar la gent.
Perquè no hi cabrem, si no, no?
Bueno, més que res,
per saber quantes persones vindran
pel tema de les cadires i tot això,
i es pot fer a través de l'esdeveniment.
No posar assistire, sinó dir,
en el mur, confirmo assistència,
i, si no, un mail a carmemalaretta.gmail.com
amb el nom i està.
Perfecte.
Doncs també queda dit,
es pot trobar, per tant,
a través de Facebook també,
amb l'esdeveniment.
I marxem amb aquest vídeo
que ens comentàveu ara,
aquest vídeo, aquest arbre,
perquè la gent es faci una mica idea
del que trobarem dijous.
Gràcies, Elga, Simón i Clara Aguilar,
que vagin molt bé.
Gràcies, igualment.
Gràcies, bon dia.
Adeu.
Si poguessis viure més avall
i amagar les branques
perquè l'hivern no les veiés
i vingués a arrencar-les.
Si poguessis fer ara com si res,
dibuixar una casa,
fer anar les pors al pis de dalt
i tancar l'escala.
Si sabessis veure tot el suc
que els peus et van
posint fulles al vestit
de tiges d'aigua.
Si sabessis renovar la sang
per fer-la més clara,
colant l'alçadàs dels malsorris
que no el traspasin.
La saba sol seria això,
excusa humana
per esperar de nou el sol
per capgirar-te.
Sentir llavors
com t'embriaga
com una onada
el neguit
que havies guardat
als tornells d'arbre.
com una imensura
de lai vers,
escчик a lai se
vol 1 de mes
m'agrave
Gràcies.
Gràcies.
En Carme Amador, en Josep Coderc i en Carles Bas, molt bon dia a tots quatre.
Bon dia a tothom.
Per fer Tartulia primera de tot sempre.
Deixa'm dir-te que no t'ho he dit mai, que aquesta música que poses per introducció m'agrada molt.
Dóna així empenta, no?
Un dia la ballem aquí a l'estudi, ja que tenim la càmera i tot.
I aquesta veu de la poesia, la teva?
No, m'han revistat a l'Elga Simón i a la Clara Aguilar, dues s'enjustenques, joves s'enjustenques.
I aquest dijous, a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, que està al carrer Bonavista,
faran un recital, que serà justament de veu i piano.
A la veu hi haurà l'Elga, que ara la sentíem per telèfon, per tant no se l'identificava tant,
que era aquesta veu que sentíeu, i el piano, aquest piano que sentíem, és la Clara Aguilar.
És a dir, que bona proposta, aquest dijous.
Ja les he vistes i sentides.
No, perquè diu que no ho han fet mai.
No ho han fet mai? No. No van venir a l'Ateneu?
Diu que, almenys en aquest format, o sigui, la Clara ha tocat el piano amb altres coses,
però l'Elga diu que mai ha recitat poemes seus, per tant...
Ah, doncs no són les mateixes.
El que vaig veure jo em va agradar molt.
Molt bé, dijous.
Doncs dijous a les 8 del vespre.
Molt bé.
I ara sí que comencem amb el text que...
Ja teme, ja teme avui.
Sí, sí, sí.
Ah, va, senyor Coder.
Jo ho pensava, eh, i dic, a veure demà...
Què diu en senyor Coderca la carta?
A tu què et sembla?
A veure, a veure, endavant.
Per fi hi ha hagut acord.
Quan ja tothom donava per fet que hi hauria votacions el mes de març,
arribar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP
fou una gran sorpresa, tant més,
quan amb ell les dues parts evitaven els mals resultats que haurien obtingut
en unes noves eleccions en benefici dels partits minoritaris en el Parlament Català.
Això és el que més obligué a Partit Popular, Ciutadans i PSC
que veieren frustrades les seves il·lusions de fer-se amb una majoria
que els permetés manar a Catalunya.
L'acord és prou bo per l'estabilitat del govern
durant el temps de desenvolupament de les lleis que siguin necessàries dictar
en el temps de permanència d'aquest govern.
Des d'ahir a la nit ja tenim el 130 president de la Generalitat
en la persona de Carles Puigdemont
que ostentava l'alcaldia de Girona
i que ha promès treballar per la independència de Catalunya.
La investidura, com sempre sol passar,
va fer un acte molt pesat
amb discursos, rèpliques i contrarrèpliques
que van ocupar tota la tarda d'ahir.
em pregunto, és necessària tanta xerrameca i més xerrameca?
He dit que ja tenim nou president, m'equivoco,
perquè encara falta la visita de la presidenta del Parlament català,
el rei Felip VI, per comunicar-li el nom del president elegit
perquè sigui ratificat pel propi rei.
No ens estem de res.
Vaja comèdia.
No hi haurà independència, assegurar García Albiol
en la seva intervenció en el Parlament
i Rajoy, des de la Moncloa,
diré que ho impediria i faria complir la llei.
Però jo només tinc de dir que aquesta investidura
és un avís per al govern espanyol
en el sentit que s'abstingui de realitzar cap acte
o de dictar cap resolució o llei
que pugui provocar a Catalunya
una manifestació que consenti tanta gent
com les que no fa pas massa temps es van produir.
perquè aleshores el govern català
en prop de dos milions de persones al carrer
quedarà legitimat per redeclarar immediatament
i unilateralment la independència de Catalunya
amb les conseqüències que això pot comportar
fins i tot a Espanya.
Segueixo.
Em deixen dir una cosa?
Sí, endavant.
Sí, deixa el senyor Cotert.
Felicitat, senyor Podert, per tot aquest escrit.
Especialment, molt especialment,
per l'últim paràgraf,
que és, sense dubte,
el part més important de tot aquest escrit.
Aquest últim paràgraf,
per això no m'estic tal.
Felicitat, senyor Podert.
Aquest és el nom de la moció.
De Liofant mort feia molt de temps
mentre al seu costat
convivia tota la seva família.
El fet ocorregué a Girona.
Es tracta, segons l'autòpsia practicada,
practicada d'una mort natural per parada cardíaca en un infant que patia asma crònica,
com també n'està afectada la seva mare.
Segons el fiscal,
Es tracta d'un matrimoni molt religiós que esperava que el seu fill tornés a la vida
i així transcorregueren dos o tres mesos fent vida al seu entorn.
Que em perdoni el senyor fiscal,
Això no és religiós,
Es tracta d'un trastorn psicòtic molt perillós,
no tan sols per qui el pateix, sinó pels qui el rodegen,
perquè qui pateix d'aquest tipus de trastorn acostuma a ser enormement dominant
i qui viu prop d'ell, sense adonar-se'n, acaba sotmetent-se a la seva voluntat.
És lamentable que s'hagi de clausurar un establiment d'aquest tipus
i de tenir els seus propietaris per estafa els ancians residents que els han fet confiança.
Ja és hora que es mantingui una esteta vigilància d'aquest tipus d'establiments,
ja que en moltes ocasions els seus clients no tenen familiar que els protegeixi,
i poden ser víctimes fàcils per part de gent poc escrupolosa.
En aquest sentit, crec que s'ha de vigilar tots aquells establiments
que no tenen fixats preus d'estància
i que el que fan és percebre íntegrament la pensió de jubilació o viudetat de l'ancià,
deixant uns petits de part per a què en disposi d'ell.
del Barça, si no fos per l'Atlètic de Madrid,
sí, sí, encara ens va patir, però visca el Barça.
Doncs és l'article...
Exacte, avui hi ha més temes, perquè evidentment l'actualitat no s'atura,
però suposo que teniu ganes de comentar també la primera part de l'article.
En Carles Bas ja s'ha avançat.
Però hi ha una cosa que hi voldria afegir, que diu...
Això és el que més dolgué el PP, Ciutadans i PSC,
que veia enfrostades les seves il·lusions per fer-se amb una majoria
que els permetés manar a Catalunya.
S'ha descuidat els de Podem.
I em penso que haguessin sigut aquests els que haguessin fet feina.
Sí, sí, però el Podem té participació en el Parlament.
Sí, sí, és el que ha guanyat ara el dia 20 de desembre.
Són els que van treure més bons resultats.
Sí, sí, sí.
Que sempre hi ha unes diferències.
En els generals, en les autonòmiques...
Sempre hi ha diferències.
Però que semblava que ells volien precisament
anar a les eleccions per apartar.
Ja volia posar jo el partit...
Com es diu el partit d'Ada Colau?
Barcelona en Comú.
Barcelona en Comú.
Comú, Catalunya sí que es pot.
Sí.
És el títol que es presentaven a les generals.
Ja.
Ja.
Bueno, bueno.
Molt bé.
Després me l'hi he deixat.
No, però el de més tot completament d'acord.
Jo volia dir que sembla que sigui una sorpresa
el tema de la renúncia del senyor Mas, del nostre president.
Sembla que ha sigut una sorpresa per tothom.
Jo crec que això estava...
Jo crec que ha fet el que havia de fer.
Sí.
Sí, però que ja estava parlat, dialogat.
O sigui, avui no puc trucar-te a tu i dir, escolta'm, Josep, demà ets el president de la Generalitat.
Et sabeixo, m'apuesto.
Tot això hauria d'estar parlat, no?
No.
No.
No.
Perquè, vull dir, sembla que, no sé, per la gent més normal de terra...
A veure, quan...
Sembla que Saito hagi caigut del dissabte al domenatge.
I crec que no.
No, quan es va fer el pacte, vull dir, ja se n'havia parlat amb la CUP, ja se sabia totalment
el que hi havia, vull dir, el que no coneixíem nosaltres, però entre ells sí que ja...
Ja.
Però el que sí que han reconegut i se'ls hi hauria de dir, és veritat, tens raó, que ens han fet patir.
Ah, sí?
Ja ens sembla que encara patirem, eh? O sigui, no us feu tant de siluïsos, eh?
Home, és que mentre no arribem al que esperem, patirem. I més, ara nosaltres estem aquí parlant i estem decantats tots,
més o menys cap a la mateixa banda, però ara vinc d'esmorzar jo i el que sentia no té res a veure amb el que diem nosaltres.
Jo estava a dintre de la sala de l'altura i hi havíem tres ancians.
Bueno, que si és la dura, que si no sé què, que no sé quantos, mare de Déu.
Fins i tot hi havia un senyor que deia, estoy como para coger una palanca y ir a desenterrar al Valle de los Caídos porque si él estuviera eso no hubiera pasado.
Ah, sí?
I dient, no, i m'ha marat.
Bueno, però és que aquests n'hi ha...
I són, i són, i són.
I són, encara, i són.
I són, i són.
Sembla que estiguem en un país que tots anem pel mateix camí.
I són, i són.
Vull dir, encara hi ha aquestes persones que encara tenen un record d'aquella dictadura.
Mira, jo soc una persona, vull dir, ja em coneixeu més o menys, ja veieu quin és el meu sentiment.
Però també soc una persona que ha dit el següent.
Jo tinc 92 anys, per tant he viscut una guerra civil, he viscut una dictadura, després hi he viscut una democràcia,
i he arribat a un punt que dic, doncs no m'hi he passat malament.
Per tant, arribava també ja en aquest punt de dir, doncs mira, si hem de continuar així,
doncs la vaig dir, adeu, continuaré passant molt bé.
Jo vaig néixer en plena postguerra, vaig néixer al 44, i vaig viure, doncs, com es vivia en aquell moment.
Sí, sí, sí.
Jo era d'una família de treballadors, i si he viscut bé és perquè tenia una família.
Clar, bueno, a mi també em passava el mateix.
Jo encara recordo que anava a dibuix i em comprava, perquè hi havia gana, em comprava pa de figues,
que hi havia un colmado que venia en pa de figues.
Jo, mira, em comprava pa de figues i mentre feia el camí cap al llotge, anava menjant pa de figues.
Jo, el pa no em va faltar mai, perquè el meu pare, d'ofici, era forner.
Sí, sí.
Vaig tenir aquesta sort que jo era de les poques criatures que menjava pa blanc.
Per això la meva mare no em deixava mai baixar al carrer a berenar,
perquè la majoria no el tenien.
Jo no ho vaig entendre fins que vaig ser gran.
Bueno, i ara veus el pa negre? És el més car que...
Sí, però el pa negre d'ara no és el de llavors. No té res a veure, eh?
No té res a veure, eh?
Però mira, jo vaig néixer bastant més abans que tu, eh?
Sí, i saps el que és el pa negre, oi?
Sí, exacte.
En Carles vas tenir la mà aixecada, també?
Sí.
Va, va, parlem.
No, jo volia dir que el seu poder, jo m'ho vaig passar bé.
Jo no sé si m'ho vaig passar bé o m'ho vaig passar mal bé.
El que tinc és una gota.
Jo he estat dels individus que van ser realitats a justici
per possibilitats de no adictar el règim.
i d'allà sortien o cap al perdó de la vina o bé a mi me'n vaig sortir de la llibertat.
Això és un tràcul que només el que l'ha passat sap el que és.
Ja.
Després, la segona part, he vist, vam crear una institució, llavors en deia un catecisme,
a la barriada de Piguit, i cada matí feien la sang dels que acabaven de posar allà,
en aquell perdó, la matinada anterior.
i la gent d'allà deia, vull d'un coset 5, vull d'un coset 2, etc.
Després, com que no teníem res,
nosaltres, els pares teníem una casa, una torre, estiuets, a Tiana,
i ens vam telefonar, el pare l'hem d'avisar, que ja se l'havia de mirar.
i el pare el pare diu, a la mare diu, ens enlleu cap a Tiana.
Clar.
Ens enlleu cap a Tiana, i al cap de 3 dies, rep una carta de l'Ajuntament,
dient-li, en fi, un permís, que s'abran allà.
El pare va anar i diu, al meu, que t'he que demanat,
per desmiss, no ens preocupis, em demanin per desmiss,
surt i de seguida li donarem.
I el pare diu no, i el pare diu, no, que sortim,
per què si sortim, per aquesta porta sortirem nosaltres i per l'altre, entraran al dam.
Entraran ells.
Els ocupes?
Sí.
Aleshores hem estat tot el temps d'allà
i treballant de peu amb una casa de pagès
perquè era la manera
d'obtenir una miqueta de menjar.
El sou era ridícul,
em donava una setmana
però em donava una cistella
que hi havia botjetes, pebrots,
enciaves, coses d'aquestes
que a casa l'havien molt bé.
Jo a casa meva ja tot el jardí
l'havia liquidat
i havien sembrat tantes botjeteres
i tantes botjeres i totes...
Malament, malament no.
I després de la dictadura
vaig fer tota la meva...
gran part de la meva carrera professional.
Però, esclar, tot junt.
És que l'època pitjor
jo era petita
i no era conscient
de les privacions
i del que patien els meus pares
per arribar a fer de més
i per tirar endavant.
en aquella època...
Bueno, jo vaig néixer el 38...
O sigui, els crius...
Estàvem allà
però no érem conscients
de tot el que passava.
Clar que no.
Almenys jo no tinc una...
A mi no em va marcar especialment.
Potser de gran...
Potser de gran...
Perdona.
Potser de gran
sí que he valorat una miqueta més
el que ha sigut la dictadura i tal.
Però de cria
fins als...
No sé, 10 o 12 anys
menjava molt que hi havia.
Tampoc.
No tinc una amargura especial jo.
A part de totes les coses
que rodejaven a la meva família.
A mi tu tenies...
Quan vas estallar la guerra?
Sí, a mig de la guerra.
Sí, sóc jo.
Sí, d'anys o sis?
No, no.
I vaig néixer el 38.
A mig de la guerra, sí.
A mig de la guerra?
Sí.
Però és que jo en aquest moment
ja tenia que dos anys.
Ja, bueno, clar, clar.
Jo n'hi do, eh?
Hauríem d'escriure un obre
sobre memòries de la guerra.
Sí, sí.
Jo tinc tanta cosa escrita.
Perquè, esclar,
de memòries en tinc moltes jo.
Vull dir, nosaltres
vivíem en una torre
que estava a la vora de Font de Sera.
Tu ja ho coneixes,
què és Font de Sera?
No, no ho conec.
Sí, és el canvi de resant
de Marina fins a Bacos Romanes.
Sí.
El canvi de resant de la carretera.
Aquest canvi de resant
allò és Font de Sera.
Doncs, aquella torre
estava a prop d'allò
i el més lamentable
és que de tant en quan senties
que pujava un camión,
quatre tiros,
i la nostra missió,
com que se sentia des de la torre,
telefonar a l'Ajuntament
de dir,
s'han sentit uns tiros
aquí a Font de Sera.
Això volia dir
que havien assassinat amb algú.
això va ser molt repetit
i molt...
era desagradable.
Era molt, molt desagradable
aquesta qüestió.
Clar, vull dir,
de coses de records intents,
de records intents,
i després tens res el record,
també,
de l'acabament de la guerra,
de la guerra,
que també aquells
que havien estat
perseguits,
entre ells el meu pare,
perseguits
durant el temps roig,
també van ser perseguits
durant l'acabada de la guerra.
Vull dir,
el meu pare es va trobar
que el van detenir.
i el van venir a buscar
a casa,
sort de la portera
de la casa
que va fer una comèdia enorme.
I va dir,
ara veniu
a buscar aquest poca vergonya,
ja s'ha escapat,
ja no està aquí,
ja ha fugit,
tota la família,
no hi ha ningú.
Així es va parar.
I quan els va treure d'allà,
va pujar al pis
i va dir,
mire,
senyor Galer,
hem vingut a buscar-lo a vostè.
L'aviso
per això.
Ens n'hem anat del tema.
Sí,
ens n'hem anat lluny.
Estem fent memòria.
No,
no,
ja està bé,
ja està bé.
Un visca per la portera,
eh?
Sí,
no,
escolta,
aquestes dones
van comportar
però molt,
molt bé.
I després,
que va acabar la guerra,
em van detenir el meu pare
i a mi,
a l'edat de 14 anys
que teníem,
van cridar
a comissaria de policia
perquè fes declaració
contra el meu pare,
a veure si hi podria.
A veure,
sí,
i tant.
Per tancar el tema aquest,
per tancar el tema aquest,
que ens n'hem de passar l'altre.
Jo,
jo ahir,
després del ple d'investidura,
em vaig haver d'arrodonir el cap
perquè em va quedar quadrat
d'estar allà sis hores
per no perdre'm res.
Ahir,
abans d'ahir,
els dos dies,
eh?
home,
per més d'ahir,
dissabte no tant.
a veure,
em va agradar molt,
president.
Sí,
va estar molt bé,
va estar molt bé.
Va estar molt bé.
I jo crec que...
Us va sorprendre?
Home,
jo no...
Ho dic perquè dissabte
quan va sortir el nom,
almenys en el meu entorn,
perquè de primera era sorpresa,
no?
Jo no el coneixia,
no sabia qui era aquest senyor.
no em va sorprendre,
no em va sorprendre,
perquè segons com es veia venir
que havia de ser l'hereu del mas.
Sí.
Sí,
ja hi havia veus que seria l'hereu del mas,
però de forma natural,
no que vingués com ha anat.
no semblava que hagués d'anar així,
sinó que quan es retirés el mas,
el que es presentaria a cap de llista
seria ell.
Jo veia així,
però esclar...
Eren dels noms que sonava,
però...
Eren dels noms que sonava.
Eren els noms que el fill.
No, no era la Neus Monté.
Però la Neus...
Em penso que la Neus Monté no...
No volia...
Bueno, però estava...
Sí, el que es deia és que ella ha dit que no.
Ja, bueno, però estava...
Sí, sí, sí,
en les travesses.
En les travesses.
Però sentim que aquest és el nom
que va voler Artur Mas, no?
El de Carles Puigdemont.
Sí.
Però, d'altra banda,
jo he de considerar
que la província de Girona
és la província que més vots
recull iniciativa.
Sí.
I segona cosa...
Que més vots recull iniciativa?
Iniciativa...
Jo, però sí.
És veritat, això.
Sí.
I Convergència, sempre.
Bueno, Convergència d'Ajuntament, sí.
Sí, clar.
Sí.
I, d'altra banda,
aquest senyor és actualment el president
de l'AMI.
No, a mi,
no, som...
Sí.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, però, més que res, això, eh?
Perquè sembla ser que tenia
unes certes influències, simpaties,
dintre del partit.
Ja, ja.
A veure, jo crec que a aquest partit
li convé una renovació.
Sí, sí.
I crec que ha fet bé en Mas de retirar-se
però a ficar-se a renovar el partit.
Això fa bé perquè...
Perquè a l'Acra Pujol sempre el seguirà, eh?
Sí.
Si bé en Mas de per si és un líder,
perquè ho és, i continuarà sent-ho,
un líder té un partit,
o tenia un partit,
que donava moltes ombres.
Esquitxar.
Esclar.
Vull dir, ha fet molt bé.
És que el Pujol,
l'assumpte Pujol,
sigui ell o siguin els fills,
els hi ha fet molt de mal.
Per tant, esclar,
ha de renovar el partit,
se l'ha de netejar d'alguna manera,
se l'ha de netejar,
se l'ha de fer.
I crec que fa ben fet en Mas
de ficar-se a això,
a la renovació de Convergència.
Perquè no...
Penso que tindrà feina, eh?
Perquè serà qüestió d'apartar...
Apartar alguns.
Alguns que fins ara han tingut...
Han sigut molt visibles.
Sí, sí, sí.
Continuo insistint,
i perdoneu,
que tot això són coses interessants.
Però la primera feina que tenim ara
és que avui la senyora Forcadent
a salvar aquesta...
Per el Felipet.
I si no l'hi firma?
Ui, la que s'arma.
No sé qui sortirà perdent.
Però aquí està la qüestió.
Això és la primera.
Jo crec que firmarà.
Jo crec que sí.
Però potser el cas és aquesta qüestió.
Per això jo vol dir
que el senyor Poder,
que em perdoni,
per dir que el parà de l'últim
és el del juridador.
Perquè tot el que més,
si el Puigdemont és més maco,
si és més lleig,
si és més escollit,
si és més...
Això són coses que tenen
uns importants molt relatius.
En aquest moment,
el problema està
que a veure Madrid
com agafa aquest...
aquest...
aquest...
sumpet.
Perquè aix pot fer molt de mal,
encara que nosaltres
estigui amb ell molt bé,
dos milions al carrer
per plantar-li cara,
d'alguna manera.
Però això és allà
on tenim el problema.
Jo crec que firmarà, eh?
No, això sí.
Segurament sí.
Avui té la germana
judici, eh?
Sí, sí.
Que no faci el tonto,
que se li poden tirar
encara moltes coses
sense tenir a ell
cap culpa.
però no continuo dient
que em sembla
que és
la postura
que fem nosaltres
de força
per evitar
o per contrarestar
la més verdura possible
totes les
entrebans,
tots els trets,
totes les
criminalitzacions
que ens arribaran
de l'altra banda.
I tant, i tant.
Això,
i per això he dit
que aquest paràgraf
per a mi
era l'important.
El de més
són comentaris
que...
Comentaris que fem?
No, no, em sembla molt bé,
em sembla molt bé.
Però que el temps
acollirà
o es mentirà.
Si és més maco,
si és més llet,
si és més àvil,
jo no ho sé.
Jo, en veig,
el coneixia indirectament.
Però ara,
moltes vegades,
sí, perquè és que
el que fa por
és que d'alguna manera...
Això,
ja ho veurem
dilluns
que ben podem parlar
a veure com ha anat.
Sí.
Però poseu una cosa.
A Madrid
la fem aquí
a Catalunya
ara
els impacta
directament.
la postura
de la...
Home,
si hi ha
Frizen
convèncer
els socialistes
per fer un bloc...
Sí,
els socialistes.
Però fixeu-vos que
el senyor
Albert Rivera
havia dit
que ell
va a ell
el recollir.
Ara ja es presta
a fer una
política de coalició.
Sí,
això mateix.
La Carme
vol dir una cosa,
també.
Sí, abans d'acabar,
sin permeteu-vos,
trencant una miqueta...
Ah, sí,
que m'has avisat,
no me'n recordava.
Sí,
trencant el fil
aquest tan interessant
que hem tingut avui,
voldria fer una pregunta
o una queixa.
Ah, sí,
un afer municipal.
Un afer municipal
que no sé...
Parlem de Sant Just.
Exacte,
parlem de Sant Just
que no sé
si l'Ajuntament
directament pot ser
responsable
o té alguna concessió.
Vaig intentar
agafar un taxi...
Sí.
Em poso jo.
Vaig intentar
agafar un taxi
perquè em portés
a Can Vila
si hi ha el poni club.
Es va negar.
Ah.
Per què?
No es va dir per què.
No, perquè els camí...
Ah, has de dir per què.
Bé, que no,
que allà arribar no és un mot.
Home, però això
no crec que depengui
de l'Ajuntament.
No, pregunto
si l'Ajuntament
cedeix aquestes places...
De taxi,
de taxi,
i si directament
em puc queixar
en algú,
que potser l'Ajuntament
em diu
però es truqui
al Pepito Pérez
que és el responsable
dels taxis.
Perquè caigui amb més taxis...
No van agafar...
No, va ser un fallo
d'anar agafar
el número de la porta...
Sí,
perquè això
és com poder presentar
la queixa el gremi, no?
Clar, vull dir,
ningú es pot negar,
o sigui,
que el camí està malament,
mires el teu problema,
jo què sé.
Però negar-se...
I en més dels que hi havia,
n'hi havia quatre més,
ningú va dir...
Jo la pujo, eh?
Ah.
No, no.
I bueno,
fins a Can Vilar,
que té la seva...
I parlant de persones grans,
que no estem parlant
de nanos que van anar a fer
footing.
i pujar fins allà
de la Poni Club
té la seva gràcia.
Dic la seva gràcia.
No sé.
Per dir alguna cosa.
Llavors, més que res,
és un mensatge a l'Ajuntament,
perquè si algú ens truca
i ens diu
no, escolta,
això no pertany a l'Ajuntament,
teniu que trucar
en aquest número
o en aquesta persona.
Jo diria que no pertany,
que no crec
que tinguin
cap potestat
sobre aquesta gent.
L'Ajuntament ha hagut de deixar
les places aquestes
perquè pari, no?
Sí, ja,
però...
No crec que sigui
una dependència directa.
No, però jo pregunto,
com que no ho sé,
si faig aquest comentari
per si algú...
Si algú et pot donar resposta.
Em pot donar resposta.
Pots preguntar,
jo crec que sí que preguntar,
ho pots preguntar directament
a l'Ajuntament
i a veure qui et respon.
El fallo va ser
no agafar el número
de la porta.
No vas preguntar
cap altra taxa, llavors?
No, perquè els dames
tampoc es van oferir.
Val.
I n'hi havia cinc.
Doncs bé, no sé
si és una cosa que deu passar.
Bueno, no sé
si serveix que ho sàpiguen.
No, no, i tant.
Doncs amb aquest últim apunt
Sant Justenc
acabem avui aquesta tertulia.
Moltes gràcies
Palmira, Carme, Josep i Carles.
Gràcies a tu.
Tornem dilluns que ve.
I adeu-sia a tothom.
Més coses.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Gràcies.
Adéu.
Connectem tot seguida
amb les notícies
i de seguida
tornem a més coses.
Tindrem a la presidenta
del Centre d'Estudis Sant Justenc,
Maria Quintana.
També parlarem amb el Marc Romero
d'Esport Local
i de Cuina
amb la Miracle Serra.
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 12.
Bon dia,
us informa David Badia.
Carles Puigdemont
ja ha renunciat
a l'alcaldia de Girona
en un ple extraordinari
després que ahir
l'investissin
president de la Generalitat
amb substitució d'Artur Mas.
Asegura
que no acceptar la proposta
hauria estat un acte
de covardia
i una falta de lleialtat
i posa en valor
el bagatge
que li dona
haver estat alcalde
per fer front
a aquest nou encàrrec.
Puigdemont
ha replicat també l'Estat
que va advertir
que no permetria
cap pas
que portés
el trencament d'Espanya.
Diu que no li fa cap por
aquesta mena d'amenaces.
Girona, Albert Requena.
Carles Puigdemont
ha dit que en cap cas
té por
de les accions
que es puguin emprendre
des de Madrid
pel fer que avanci el procés.
Bueno,
Mariano Rajoy
es un presidente
en funciones.
Por tanto,
hace declaraciones
en funciones.
No me interesa
lo que diga
un proyecto que se acaba,
me interesa
lo que diga
el proyecto
que tiene que venir
si es que tiene que venir
alguno,
en España
creo que aún no los han hecho.
Ha dit que com a alcalde
ja és investigat
per l'Audiència Nacional
i que si el país
es deixa vèncer
per la por
aquest no avançarà.
Carles Puigdemont
ha fet aquestes declaracions
a la sortida
del ple de l'Ajuntament
de Girona
on ha renunciat
al càrrec d'alcalde.
Albert Requena,
Catalunya Ràdio,
Girona.
Més notícies,
Carme Montero.
La seu de Ciutadans
a la Gran Via
de Barcelona
ha rebut un atac.
Aquest matí
han trobat
un dels vidres
de la seu trencat
per diverses pedrades.
En el comunicat,
el portaveu parlamentari
de Ciutadans,
Carlos Carrizosa,
ha condemnat
aquest atac
i qualsevol tipus
de violència
i coacció
i ha demanat
al govern
i als mitjans
de comunicació públics
que no generin
tensió
i abandonin
el llenguatge belicista
que de vegades
fan servir.
Continua
el Palma
al Judici
pel Casno.
ha començat
aquest matí
a primera hora
l'advocat
de la Infanta
Cristina
que demana
que se li apliqui
la doctrina
Botín
i que per tant
no se l'hagi
de jutjar
se l'exoneri
dels delictes
de corrupció
Palma
Mercèl Gossé.
Hola, bon dia.
Els advocats
de la Infanta
Cristina
han estat breus,
contundents
i jurídicament impecables
demanant
l'aplicació
de la doctrina
Botín
i la doctrina
Tutxa
perquè consideren
que no són excluents
sinó
contra complementàries.
Per l'advocat
Jesús Silva
la doctrina
que deixaria
la Infanta
sense judici
s'ha aplicat
ja diverses vegades.
La jurisprudència
menor
como no puede ser
de otro modo
ha assumido
la doctrina
consolidada
del Tribunal Supremo
pero ¿qué va a hacer
la jurisprudència menor?
Si examinamos
las bases de datos
con buena fe
yo les puedo decir
que desde 2009
hasta la actualidad
hay siete pronunciamientos
de audiencias provinciales
en idéntico sentido
de la jurisprudència
del Tribunal Supremo.
Siete.
Marcel Cossé
José Antonio Rodríguez
Palma.
La majoria
dels sospitosos
d'haver agredit
centenars de dones
la nit de Cap d'Any
a Colònia
eren estrangers
segons el ministre
d'Interior
del LAN
en una compareixença
del Parlament Regional
Raf Jager
ha afirmat
que segons
les investigacions
molts tenien
la condició
de refugiats
i havien arribat
a Alemanya
en els últims mesos.
El titular
alemany
d'Interior
ha dit
que al país
no es pot
permetre
un llarg
debat
sobre les mesures
que cal prendre
per garantir
la seguretat
però advertit
que també
és inacceptable
que hi hagi
un sentiment
hostil
contra tots
els refugiats.
I 5 detinguts
a Sant Boi de Llobregat
en relació
amb el robatori
de cable
de coure
de l'AVE
al seu pas
per Tarragona
els Mossos
els van detenir
divendres
quan anaven
a una desilleria
per vendre
el material
sostret
gairebé
700 quilos
de cablejat.
Sorpresa
i mostres
de reconeixement
a parts iguals
per la notícia
de la mort
de David Bowie
als 69 anys.
Madonna, per exemple,
ha destacat a la Twitter
que el camaleu britànic
va transformar
la seva vida
i el hip hop
que va ser
el far
que el va il·luminar.
El crític musical
Ignasi Julià
ha dit al matí
de Catalunya Ràdio
que Bowie
era un artista
que sempre
va estar atent
a tot el que passava
al seu voltant
musicalment parlant
per reconvertir-ho.
Bowie va ser
jo diria
que més que un camaleu
un vampir
perquè era la persona
que estava
els soterranis
on realment
es cuinen
les avantgardes
i xupava això
i llavors
ho xuclava
i llavors
ho convertia
en un producte seu.
Esports, Montserratia.
A aquesta hora
l'europeu
de Batarpolo
que juga a Belgrat
la selecció espanyola femenina
de votar
contra Croàcia
a l'últim parciat del partit
l'equip espanyol
domina per dos gols
a 24.
El Barça
ha convidat formalment
a president Carles Puigdemont
a la llotja
del Camp Nou
per al partit de diumenge
contra l'Atletic Club.
Demà
Luis Enrique
i Constantín Galca
es trobaran
a les dues del migdia
com a prèvia
el derbi de Copa
que els dos equips
Barça i Espanyol
jugaran dimecres
a Cornellà
al Prat.
A Zurich
aquesta tarda
se la girà
millor futbolista del món
a la gala
de la pilota d'or
i opten
Messi Neymar
i el jugador
a Madrid
Cristiano Ronaldo.
Luis Enrique opta
el premi a millor entrenador
juntament amb
Guardiola
i Sampaoli.
Entre els candidats
a millor gol de l'any
també n'hi ha un de Messi
i a l'11 ideal
de la FIFA
i opten
fins a 10 jugadors
del Barça.
Tot plegat
ho podreu seguir
en directe
per Catalunya Ràdio.
en tenis
Tomi Robredo
accedit
a la segona ronda
de Sydney
després de superar
l'australià
John Milman
per 7664
i el Dakar
avui arriba al desert
amb una etapa
de 393 quilòmetres
de trams espacials
entre Salta i Belén
l'Epsur
lideren cotxes
i Gonsalves en motos.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12 i 5 minuts
us parla
Cristina Vargas.
El camp de refugiats
de Calé a França
ha rebutjat
el material
de la recollida
solidària
que es va fer
durant el passat
mercat de Nadal
que es va celebrar
recordem
el cap de setmana
del 12 i 13 de desembre
de 2015.
es van poder entregar
un total
de 44 buses
amb mandac, sacs, bufanda
i anoracs d'home i dona
i també es van entregar
58 capses
amb motxilles, mitjons,
roba interior, guants,
gorros, anoracs
i polars de nens i nenes
a més a més
de pantalons d'home
i botes
de nens i d'homes.
Més coses, la biblioteca
Joan Margarit
obre com a aula d'estudi
durant el període
d'examen.
És una ampliació
que va fins al 31 de gener
els divendres i dissabtes
fins a les 12 de la nit
i els diumenges
durant el matí i la tarda,
és a dir,
de 10 a 2 del migdia
i de 4 a 9 de la nit.
I una punt més,
Joan González i Maria Aragonès
conversaran aquest vespre
sobre qui són,
què fan,
com han començat
i com han arribat
on són ara mateix.
De fet,
el director del Docs Barcelona
i el director tecnic i artístic
d'Antaviana Film
explicaren les seves vivències
en el camp audiovisual
en aquesta xerrada
que hi haurà a les 8
a la sala
Isidore Consol
i Giribet
a Can Ginestà.
I aquesta ha estat
la informació Sant Jus
local de Sant Jus
en nosaltres tornem
en menys d'una hora
a partir de la una
amb el Sant Jus Notícies
edició migdia
que vagi bé
que vagi bé
fins ara.
A las potes
abiliris a los Jus Notícies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No puc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Torna!
Fins demà!
Fins demà!
Tota!
Tota!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta!
El magasin del matí!
Just a la fusta, el magasin del matí.
Passen 13 minuts de les 12 del migdia.
Encedem la tercera hora parlant com cada dilluns
del Centre d'Estudis Sant Justens, amb la Maria Quintana.
Bon dia, Marina. Maria?
Marina, a què ha sortit Marina?
Mira, perquè, bé, doncs ja està.
Pel bon dia, no ho sé.
Molt bon dia, molt bon any.
I bon any, exacte, i que els reis hagin sigut generosos.
I comencem aquesta setmana ja, que és una setmana normal,
vol dir de tenir moltes coses per fer.
Amb alegria per moltes coses.
Amb alegria per moltes coses.
Molt bé, i parlant del Centre d'Estudis Sant Justens,
crec que el primer que teniu és l'assemblea, no?
Sí, tenim l'assemblea el dia 29, ara el dissabte que ve,
ai, perdoneu, el dijous que ve tenim junta,
i acabarem de perfilar, però ja hem fet la memòria,
ja s'ha entregat i tot plegat,
i nosaltres a punt de fer l'assemblea,
i llavors ja us podrem explicar més coses.
També estem preparant l'assemblea general,
com vaig comentar ja,
al mes de març, dels centres d'estudis de parla catalana
de tots els països catalans,
i bé, a treballar, treballar,
i també hi ha alguna altra cosa que està embastadeta,
o no, més aviat diria que talladeta,
però a punt d'embastar.
Saps la roba, quan es talla i després embasta, no?
I pots fer alguna pista?
No.
Ah, Maria.
No, seria una cosa...
És la miscel·lània.
No, la miscel·lània ja va endavant, això sí,
la miscel·lània ja va endavant,
i està a punt de, com aquell qui diu sortir,
mirarem quan la podem presentar,
però això no ens corre pressa.
Però hi ha algun altre tipus de projecte creatiu,
creatiu, que pot ser molt interessant,
però això encara està molt a les beceroles,
i més val deixar-ho,
i quan tinguem l'embasta feta,
un seu dia m'ha dit alguna cosa.
Ens sembla bé, doncs ja anirem parlant.
Més coses que tingueu així que es poden dir, per això?
Ara, en aquest moment,
en aquest moment hi ha això,
no sé si a la Junta sortirà alguna altra cosa
que jo dilluns que ve pugui comentar.
Ah, perquè doncs ara és l'assemblea,
no, no, encara no.
No, no, ja a la Junta hi sempre surt alguna cosa
i diu, mira això, o mira allò,
doncs ja està, ja ho faríem.
I si no, desitjar a tothom, a tothom, a tothom,
un bon any.
I tant.
I que els reis hagin sigut generosos,
almenys amb salut,
que ja és molt important,
en treball també,
i per què no?
Doncs amb la il·lusió d'encetar
una caminada
en el nostre país,
que crec que tots estem molt il·lusionats.
Almenys crec il·lusionats.
Que hi creguin, alguns potser no hi creguin.
Hi ha gent que no està il·lusionada,
per això Maria.
No, no, no,
deixa'm acabar de dir,
deixa'm acabar de dir,
que hi ha molta gent il·lusionada
i els que no estan il·lusionats
esperem que el fer,
el benfer de la gent que està il·lusionada
els animi.
En tot cas,
ho anirem seguint també des d'aquí el programa,
anirem parlant també al llarg de tota la setmana.
Gràcies, Maria.
Tornem dilluns que ve.
Molt bé.
Gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio,
just a la fusta.
i el que fem de seguida és parlar d'un programa d'aquesta casa,
juguem a casa que es fa avui a dos quarts de vuit i fins a les vuit.
En parlem amb un dels seus presentadors, en Marc Romero,
perquè aquest vespre entrevisten a la regidora d'Esports de Sant Jus,
a l'Ajuntament de Sant Jus, sabrem doncs què és el que pretenen preguntar-li.
Serà després de la publicitat.
Amigues, amics,
Ràdio d'Esquerra us ofereix el programa a l'audició
amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana,
la música de coble o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns de vuit o nou del vespre
o els dissabtes a les nou del matí.
Us esperem.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rebobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esquerra.
Lo antic es millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Música
I ara saludem el Marc Romero, el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Marc.
Hola, bon dia, Carme.
És un dels conductors del programa Juguem a casa, que s'emet els dilluns.
Normalment parlem altimarts, però avui, Marc, ho fem excepcionalment en dilluns,
perquè avui hi ha una entrevista important, no?, aquest vespre?
Sí, avui tenim entrevista amb la regidora d'Esport de Sant Jurs d'Esvern,
i doncs bé, crec que és un dia important per poder parlar d'ella,
perquè crec que serà una entrevista interessant, com a mínim,
perquè hi ha molts temes sobre la taula, i més ara que comencem el 2016,
crec que tindrem per estona una bona estona per xerrar amb la regidora d'Esports.
Home, sí, no?, perquè és d'aquest moment en què pots fer una mica de...
no comença la temporada, però ja ha arrencat justament,
i permet fer, no balanç, però sí, bons propòsits, no?, una mica, d'alguna manera.
Una mica, jo crec que, sobretot, la idea que volem parlar avui amb la regidora és,
sobretot, que nosaltres, al llarg dels programes, hem anat demanant peticions a les diferents entitats,
no?, què heu de demanar a l'Ajuntament de Sant Jurs,
perquè, ho anem parlant cada setmana, el nivell esportiu dels clubs de Sant Jurs,
sigui bàsquet, bumbola, l'atisme, el que sigui,
comença a ser de nivell interessant, com a mínim, podria dir, nivell alt,
comencem a tenir equips a categories d'una miqueta més importància,
i això, evidentment, ha d'anar acompanyat d'infraestructures.
Un dels temes importantíssims que tractarem avui és,
tema, què tindrem de nou a Sant Jurs del 2016 i què millorarem
i quines infraestructures, si tindrem, per exemple, la pista de l'atisme,
si millorarem el complex de la bona aigua i tot això,
quin pressupost tenim destinat als esports, per Sant Jurs,
crec que hi ha molts, sobretot aquest tema donarà molt a parlar avui
i crec que és un dels temes que més els preocupa a les entitats.
El dels equipaments, no?
Correcte, equipaments, infraestructures,
doncs per poder començar a practicar esports,
que és cert, que a Sant Jurs hi ha, per exemple,
el complex de la bona aigua, els camps de futbol,
crec que hi ha bons equipaments, però que sempre es poden millorar també,
per tant, també serà interessant escoltar quins són els nous equipaments
que arriben aquest any.
Sí, digues, digues.
No, no, t'anava a preguntar això, no, també,
si hi ha algun altre tema d'aquests que en el cas de futbol
sembla que la relació no entre el futbol club Sant Jurs
i l'Atlètic Sant Jurs o la relació no,
però la convivència entre que hi hagi aquests dos clubs,
no sé si també teniu randons d'entrevistes
que heu anat fent en aquesta temporada prevista a parlar-ne.
Evidentment, evidentment, crec que un dels altres temes interessants
que porta molt de temps ja sobre la taula
i que sempre està en l'actualitat esportiva Sant Jurs tenca
és el tema de l'Atlètic Sant Jurs i el Club Football Sant Jurs.
Per tant, també preguntarem com estan les negociacions.
Ara que sortíem d'unes a nivell polítiques,
ara ens hi fotrem a les del Bosbos.
però crec que serà interessant també sentir la visió de la regidora
perquè hem escoltat que des de l'Atlètic moltes ocasions
quan entrevistàvem el director esportiu o el president del club,
Sant Jurs és que tampoc entenem quina necessitat hi ha a Sant Jurs
perquè els dos clubs tornin a estar junts.
Clar, llavors, aquí ja, i des del futbol del club Sant Jurs
se'ns veia la necessitat de tornar-nos a ajuntar.
Per tant, també serà interessant veure la visió de la regidora,
de l'Ajuntament, i saber una miqueta si s'estan negociant,
com estan les negociacions, si hi ha possibilitat
que els equips es tornin a ajuntar,
o això ja és una cosa que queda molt lluny.
També serà interessant saber com està ara mateix la situació en aquest aspecte.
Clar, una mica el paper que també fa, en aquest cas, l'Ajuntament, no?,
en tot aquest àmbit.
Sí, en principi, si els futbols es tornin a ajuntar,
hauria d'haver una negociació entre l'Atlètic, els Sant Jurs i l'Ajuntament.
Són les tres parts.
Crec que, possiblement, la part més important, entre cometes,
és la de l'Ajuntament, què és el que vol que facin els clubs
o quina és la intenció de l'Ajuntament.
I per això crec que avui és una entrevista important,
que segurament tindrà el seu punt entre cometes de tensió, no?,
perquè intentarem que ens expliquin.
Ja ho preveus, eh?
Sí, jo crec que en alguns punts, no sé si se'ns acabarà d'explicar tot.
Intentarem que sí, intentarem que sí.
però jo crec que hi haurà alguna coseta que quedarà amagada.
Intentarem que no, però vaja.
Serà una entrevista interessant, això seguríssim, seguríssim,
perquè tenim moltes coses a parlar.
I, sobretot, la part més interessant, segurament,
és que els clubs ens han anat dient...
És a dir, qui ens ha guiat una miqueta en aquesta entrevista
són totes les entrevistes que hem fet al llarg de l'any passat
que els clubs ens han anat demanant.
Mira, li demanem a l'Ajuntament,
doncs, al Club de l'Altisme, una pista de l'Altisme,
al Club Bàsquet Sant Jús, millorar les infraestructures.
Sempre hi ha...
Per tant, són els mateixos clubs
els que més o menys ens han anat guiant
en quines preguntes hem de fer.
i nosaltres som al mitjà
que podem portar-li això, diguem, a l'Ajuntament
i a la regidora.
Molt bé, doncs serà aquest vespre avui a les vuit, no?
Ah, no, a dos quarts de vuit.
No, sempre m'equivoco.
A dos quarts de vuit, és, de fet, durant mitja hora el programa,
per tant, si és a les vuit, arribareu tard.
De dos quarts de vuit...
No, comencem a dos quarts de vuit
i suposo que els primers deu minuts
ens posarem una miqueta el dia dels resultats.
L'entrevista serà aproximadament
d'uns vint minuts d'entrevista.
Per tant, hi haurà temps.
Molt bé, doncs si d'avui ja me'l juguem a casa,
a dos quarts de vuit del vespre,
tots ben atents a aquesta entrevista
a la regidora d'esports.
Ja ho recollirem també després demà aquí a la ràdio.
Gràcies, Marc.
A la ràdio vull dir el just a la fusta, perdó.
I els informatius, volia dir, eh?
Ara m'ha sortit malament.
Marc, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé aquest vespre.
Vinga, adeu, adeu.
Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1.700
de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va, Jordi, va,
vés l'últim i deixa-ho,
però és que no puc, no puc, oh, senyor.
Haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Torna al millor programa d'esports
de Sant Just d'Esvern.
Us oferim tota l'actualitat esportiva
santjustenca
i, per suposat,
les millors entrevistes locals.
Torna al Juguem a casa,
cada dilluns a partir de 2.45
i fins les 8 del vespre,
amb Marc Romero
i Adrià Vila,
aquí,
a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Dos minuts i dos quarts d'una de migdia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquesta hora parlem de cuina amb la Miracle Serra, de Cuina Miracle.
Bon dia, Miracle.
Hola, bon dia, Carme.
Per parlar avui de cuina, però portàvem unes setmanes centrant-nos en grans plats,
en propostes per fer tant pels sopars de Nadal com per cap d'any,
una mica de pica-pica però encara potents.
I avui, 11 de gener, dilluns...
Hem de canviar.
Exacte, comencem a canviar una mica d'hàbits, pensem en verdures
i fem propostes de plats amb verdura. Miracle.
Doncs sí, cosetes més lleugeres per fer una mica de neteja del cos
i jo crec que aquests dies ens ve de gust, no?
I ara tenim moltes coses de temporada que val la pena que aprofitem.
I jo ara recomano molt, per exemple, sopes de verdures o com una minestrone,
amb verduretes variades tallades petites.
Com es fa per això la minestrone, Miracle?
Molt fàcil, molt fàcil.
Si la vols pot ser amb caldo, però si no vols,
si vols fer-ho més lleuger, amb verdura soles.
Talles moltes classes de verdura, com verdura del caldo.
pots posar-hi nap, xeribia, a pizza, estenaga, una patatona,
vull dir, el que tinguis.
Ho tallem petitet, no?
Exacte, monget de tendre.
Si tens un bròcoli, tot el tipus que tinguis de verduretes així,
que puguis tallar-les, petitones, i pot ser una minestona estupenda.
Tot bulliret, amb aigua justeta, que no la sobrepassi,
i llavors ja tu menges com verdura.
Tot allà petit, com verdura, però com sopa.
Com una sopa de verdura.
O sigui, la veritat és que és molt bo i és molt de gust.
Molt bé, no, no, i tant.
És molt fàcil de fer, més a dir.
Sí, molt fàcil, no és gens complicat.
També podem fer cremes.
Ara tenim un bon temps la carbassa.
I tenim moltes coses.
Tenim el porro, que ara també està xulíssim,
i són molt macos.
Carbassó.
I podem aprofitar una miqueteta el que ens dona ara
la temporada.
I pot ser unes cremes extraordinàries.
També pot ser una crema d'escarxafes.
Sí.
Bé, pot ser moltes cosetes així,
que passin bé i que no siguin embafoses, no?
Nosaltres a la crema no li posem ni nata,
ni cremes, ni res d'això.
Li posem...
Jo ho saltejo tot amb una mica d'oli d'oliva
i una mica tonet davant d'aquella,
molt, molt poquet.
I de moltes hi posem les verdures,
la saltegem bé i ho resem d'aigua,
arrasadeta la verdura.
I llavors ho trituro tot i tens unes cremes estupendes,
tens massa calories,
perquè de fet és tot verdura.
Exacte.
I queda molt bé.
A vegades jo ho he fet amb caldo, eh, també.
Amb caldo què vols dir?
Tenia caldo, caldo fet,
caldo de pujar-se amb verdures,
però allò que a vegades fas caldo
i en congeles un pot, no?
Sí.
Doncs agafes aquell caldo
i li poses la carnassa dintre,
que bulli amb una patatona i tal,
o si vols una pastanaga,
un porro,
és que pots ficar-hi...
Pot ser exclusivament una verdura
o pot ser una crema de verdures variades,
el que tu et vegi bé,
el que tinguis.
A vegades és el que tens, no?
I pot ser unes cremes estupendes,
sense que...
Jo no posaria ni mantegues ni res,
amb el caldo queda de conya,
queda una crema de buit.
Clar, i la patata li dona la consistència.
Una miqueteta, sí,
una cremositat que té una mica,
perquè agafi una mica...
La part d'això, la carbassa, també, eh,
dona molta consistència.
És com que és una mica farinosa, diguéssim.
És un producte que té una mica de textura per si mateix.
Clar, de fet, la carbassa és com la pastanaga,
que són tobercles, en realitat, no?
Sí, sí, sí.
Bé, no, la pastanaga sí,
però la carbassa no.
La carbassa està a l'exterior.
Val.
I en canvi, la pastanaga està a sota terra.
És veritat, és veritat.
Sí.
És el color, el que s'esplenca.
La carbassa és una planta que fa els seus fruits,
però sí que el fa normalment a ras de terra,
però estan a l'exterior.
Per això tenen aquesta pell tan grossuda, eh?
Costen una mica de pelar.
Ah, la carbassa també les pot fer al forn, eh?
Només així, oberta pel mig.
Sí.
Les pot fer al forn per acompanyar-ho,
per menjar així mateix, amb una mica de sal.
També s'hi podria posar sucre i fer-ho com un postre.
I ara la carbassa, de veritat, té moltes...
Nosaltres fem lasanya.
Amb la carbassa.
Sí.
I la tallem en llesques fines,
i llavors tallem altres verdures molt petitones,
i la carbassa fa el servei que ens faria la pasta.
O embolica, eh?
Per tant...
Sí, ho faig en la capa de pasta,
més de ser pasta és carbassa.
Unes llesquetes.
I de moltes això ho cohem al forn,
i queda una lasanya boníssima de verdures.
Sí, sí.
Més lleuger,
i ara la veritat que la gent ara aquests dies
volen ser una miqueta de cuidar-ho.
Jo veig en el restaurant que diuen,
no, no, jo vull crema de verdures.
Jo vull verdura al vapor, vull dir, sí.
Guanyar això més que els plats de pasta, eh?
Sí, més a coses que t'atipin més,
perquè volen cuidar-se una miquetona.
Vull dir, això és molt generalitzat, eh?
Vull dir...
Sí, sí, tant.
No sé fins quan dure, eh?
Potser 15 dies ja volem un altre cop.
Sí, bueno, clar, això ja passa.
O avui en llengues,
algun dia dius, bueno,
doncs avui em ve de gust això altre.
Però sí que jo ho notem molt
quan passen les festes,
cada gent vol les coses amb verdures,
i n'hem de fer molta més quantitat.
Perquè veiem que demanen.
Una cosa també...
Sí, digue'm tu, digue'm.
Si podem fer cremes de tot, per exemple,
si podem fer cremes, doncs,
de verdures com la col, les bledes,
això també es pot fer cremes o és més estrany?
Home, podria ser,
però és que no té la consistència.
La bleda i la col no té.
No és com un...
Com el que tu aniries abans,
com un tubèrcol, no?
No té...
Vull dir, la cardassa,
encara que sigui aquesta criò,
té una textura
que et permet triturar-ho
que agafi una textura tota amb la crema.
La bleda i la patata no.
Un cop la tritura,
si és aia, et queda un líquid.
Tot verd, però un líquid.
Vull dir, no...
per poca aigua que hi posis.
Vull dir, de ser,
que només, bueno,
que fos res, d'aigua,
i que quedés una miqueta...
Sempre, si fiques això,
sempre hi hauràs de posar patata.
Clar.
Perquè, si no,
és que et queda molt, molt...
No, no.
No queda massa bé.
Però, bueno, de fet,
jo, mira, aquesta setmana passada
em vaig fer diversos dies.
Vull fer un dia de patates amb bledes
i jo me'n vaig emportar per aquí a casa
i l'he menjat dos dies seguits, eh?
Perquè em venia de gust.
Em venia molt de gust.
Clar, a vegades sempre busquem la manera
de fer diferent,
però és que la verdua, si és bona,
també entra bé, no?
Sí, sí.
Home, la patata amb bleda és boníssima.
O bullida, o el vapor, o el que sigui.
Exactament.
I una cosa que també volia recomanar,
que també, a vegades,
no hi pensem massa,
però que amb moltíssimes verdures,
gràcies a totes,
les podem fer truites.
Ah, molt bé.
I podem fer una truiteta de xampinyons
en un momentet,
m'agrada, no costa res.
Podem fer una truiteta d'escarxofes,
que a vegades,
fins que pot fer una quantitat d'escarxofes al forn
i a mi no te les menges totes,
doncs, mira,
les neteges,
agafes el cor i et fas una truita.
Vull dir que es pot intentar reciclar
tot el menjar que es faci
i transformar-ho en un altre plat, no?
I menjar-t'ho ben a gust, no?
I ara, doncs, mira,
tens les vergínies,
que també queda una truita boníssima.
Sí, sí, sí.
M'agraden molt les vergínies.
A mi també m'agraden molt.
A mi m'encanten.
L'altre dia me'n vaig trobar també
en una amanida,
que és el que et volia preguntar també ara,
era una amanida
on hi havia, doncs, enciam,
també diferent,
però també hi havia, doncs, una mica de carbassó,
una mica d'albergínia,
o sigui, una mica fet
i em vaig pensar, mira...
Però cru, del tot, cru del tot?
No, no, no.
Ah, has faltejat.
Sí.
Em va agradar per això, eh?
Jo el que he fet menjat
i que m'agrada molt
i que trobo que és una bona cosa,
que està molt bé,
són amanides només de xampinyons,
una amanida de xampinyons,
vull dir,
talles els xampinyons crusos,
ben finets,
i els poses escampadets així en un plat,
amanits amb sal, oli i vinagre,
si vols vinagre de moden o el que vulguis.
I això és molt bon,
els xampinyons crusos.
Molt bé.
I també està molt bo,
molt bo,
fer com un carpatxo de carbassó.
També el talles finet,
el pomples tot el plat
i l'amaneixes
i poses una miqueteta de parmesa
no ratllat per sobre.
Mmm, que val.
D'aquell tallat,
tallesquetes finetes,
o si no pots ratllar.
Però, escolta,
està boníssim, eh?
Sí, sí.
I són coses superfàcils.
I tant.
Hi ha productes que són econòmics.
Mira, a més,
dona ni feina
perquè això no ho has ni de cuinar, no?
Si no tens ganes,
mira, no tinc ganes.
Doncs tinc un carbassó,
per això em vaig a fer
un carpatxo de carbassó
i a més té moltíssimes més vitamines.
Sí, és veritat.
Això és una altra cosa.
L'aigua del coure les verdures,
si és possible,
no la llanceu
perquè està tan bona.
Tens que de dintre
hi ha tots els minerals,
la verdura,
hi ha tot el potàsio,
totes les vitamines.
Jo, la veritat és
que ho cuem amb molt poca aigua
perquè intentem
que es quedi dintre seu, no?
I què en fem d'aquest aigua, llavors?
Podeu fer moltes coses,
podeu fer una sopa després,
encara que sigui amb una mica de sèmola.
Sí, com a caldo de verdura.
Com un caldet de verdures, sí.
Afegir-lo amb un pollastre,
si fas un pollastre rostiret,
doncs mira,
això en vez de posar-hi una miqueta d'aigua
si s'enganxa,
sempre inclús ho podeu congelar-ho,
tot això.
Ah, clar, perquè t'anava a dir,
si no, això de la nevera
ens pot aguantar també dos o tres dies,
segurament.
Sí, perfectament, perfectament.
A casa sempre havíem guardat
el caldo de la patata i mongeta d'endre,
la meva mare ja ho feia,
i el trobava tan bo
després de veure-m'ho així amb un got,
m'encantava,
jo sempre deia això,
ho tinc-ho per mi, eh?
I la meva mare m'ho guardava,
i jo dic, ostres,
mira què és bo això, eh?
Perquè conserva les propietats
de les verdures, a més a més.
Té tot el sabor, allò,
i és molt bo.
Això ho faré, perquè no ho faig.
Doncs feu-ho,
perquè a més,
perquè vols allançar,
és un bon producte.
El que passa és que
no ens en donem compte,
no donem a vegades el valor
a les coses que tenim,
i realment això val la pena
aprofitar-ho.
Jo no ho llenço.
Jo ho aprofito,
procuro, suposo,
a mi molt poc,
això és veritat,
perquè jo vull que quedi
amb la verdura.
Però si, per el que sigui,
jo considero que aquella crema
em quedarà massa clara
si la faig amb tot el líquid que hi ha,
doncs entrec un casso
de que lleiguen
i el vaig deixar anar a part.
I si fa falta,
li afegeixo a la crema,
però si no fa falta,
allò ho guardo,
perquè dic, mira,
doncs amb aquest pollastre rostit,
avui el farem
amb unes verduretes per sobre.
un suc que li tiro
a aquella aigua de les verdures,
que ha quedat de conya,
que era boníssim,
de veritat.
I posis allà
amb dues verduretes
que facis a sobre
un perutet vermell
i un tallet de carbassó
i sembla que és el que, no?
Clar.
En les creves de verdures,
miracle?
Sí.
Quanta estona ho heu deixat a un llibre?
Aquest tema és un altre tema, no?
Molt poc.
Si es perden
o no les propietats
de les vitamines.
Sí, bé, molt temps,
no.
Jo l'estic,
jo l'ho justé
perquè estigui 20 minuts,
una cosa així,
20 minutets,
20, 25,
si considereu,
si hi ha una carbassa
que és més dura,
però no massa.
Jo la veritat
que ho vull
en un moment just.
Jo vaig controlant
amb un branquilló
ho punxo
i quan veig
que està tovet
doncs
ho tanco
el foc.
Molt bé.
Però sol trigar això,
entre 20 i 30 minuts.
I ara la carbassa
és tan bona.
Jo és que trobo
la crepa de carbassa
m'encanta.
Mira,
ja em vaig apuntar
el consell que em vas donar
i l'he anat repartint,
el de com pelar la carbassa
i fer-ho amb el palador
de patata.
Amb el palador de patata,
és que va molt bé.
Vaig pensar
que com no se m'havia acudit abans
i l'altre dia això.
És que costa molt
amb un ganivet,
i és perillós.
Sí, sí, sí.
En canvi,
amb el palador de patata
es va de fàbula
i amb una cullera
de la sopa,
la buides per dintre,
treus totes les...
Llavors,
una cosa molt bona,
les llavors de la carbassa,
si les volguéssiu guardar,
les podíeu fer torrades
en una paella
amb una mica de sal.
Estan boníssimes.
És veritat
que més de vegades
en comprem, no?
On trobem?
Sí, es compra,
es compra,
la gent ho compra.
El meu fill
fa una cosa molt bona,
que ho fa amb llavors,
amb llavors variades,
per exemple,
fica llavors de lli,
de sèsam...
Ell fa les combinacions
que li venen de gust
cada dia.
Ell té allà
uns deu pots
de diferents...
De llavors.
Tipos de llavors
i llavors es va agafant
una mica de cui,
aquesta, aquesta i aquesta,
no?
Sí.
I va fent...
I tot això,
cada dos dies ho fan.
Es fan un putet petit
o una dosi,
diguéssim,
amb una petita dosi
i amb això,
i ho trituren
amb aquests molinets
de cafè
que hi havia abans,
petitons,
que pitjaves a verdal
i es molia el cafè,
no?
O amb un aparato d'aquests
que fan un dels tres,
vull dir,
triturat.
Llavors,
tot això ho fan servir
per ficar-ho a les amanides,
com a emaniment,
diguéssim.
I té un sabor boníssim,
que jo ho vaig provar
amb ell a l'estiu
i m'ha dit,
mira, ara provaràs això,
que això tu no ho fas mai
i vull que ho provis.
I vaig dir,
ostres,
i doncs això,
jo també ho vull,
m'encanta,
ho trobo molt bo, eh?
I ells ho fan servir
per les amanides,
a més té unes propietats allò,
perquè tu penses
que la llavor
ho té tot allà dintre.
Les llavors
de qualsevol verdura
és el màxim
de vitamines
que pots menjar-te,
perquè t'estàs menjant,
vamos,
lo primordial.
I allò és molt bo.
Llavors ell ho fa servir també
per ficar-ho
als cereals
del matí.
Ells mengen
un plat
amb cereals
i t'hi posen aquelles
llavors triturades
que li donen
un sabor molt bon.
I tot això
són coses
que s'ha de fet
perquè són coses
sanes
i amb propietats.
Clar, clar.
No, no,
de fet,
és interessant
de tenir en compte
perquè sempre
és una manera
de trobar
i de menjar diferent
que de vegades
també és el que volem,
no, una mica?
Sí, clar.
Aprofitar,
a més les llavors.
Aprofitar les coses,
vull dir, clar.
I de llavors.
Ara hi ha una campanya
d'aprofitament
aquí a l'Ajuntament
i jo crec
en aquestes coses
i penso que val la pena
potenciar-ho
i que si podem
col·laborar amb coses.
A mi em van deixar
uns cartellets
perquè poséssim
a les taules
que si no valen el menjar
que no s'ho poden acabar
que els donarem.
Jo fa anys
que ho faig això.
però de veritat
la gent és molt reàcia
a portar el que sobra.
No ho tindríem
que ser-ho
perquè jo fa molts anys
que s'estat un i tres fa
i jo ho trobo molt bé
perquè penso,
ostres, mira,
no t'ho menges.
Jo no puc aprofitar-ho
però tu sí
perquè és el teu plat.
Saps?
I jo quan em deixo
en mig plat
penso,
quin greu en sap, no?
Però bueno,
la gent si se'n van a treballar
doncs ho volen endur
o diuen, no, no,
no, bueno.
Clar, clar.
Però jo de veritat
que em veig greu.
No, no,
és interessant.
Jo acostumo a fer-ho, eh,
el tema que comentes ara.
S'ha de reciclar.
Bé,
s'ha de, diguéssim,
aprofitar.
I procurar.
A vegades no queda més remei
perquè si alguna cosa
se't passa molt
no queda més remei, no?
Jo l'altre dia
vaig llançar dos cogollos
que tenia feia un mes.
I esclar,
quan em va anar a buscar
i dius
que això és impossible, no?
Bé,
però sí,
pot passar-te alguna cosa.
A veure,
que no som dolors,
no?
T'ho dic que sempre passa.
Sí, sí,
no som perfectes.
Però, però,
té que procurar
que sigui el mínim, no?
Intentar evitar-ho,
i tant.
Això.
I aquí està la...
A més,
és que és molt sa,
tot això,
i molt bo per la butxaca,
també.
Perquè estàs aprofitant coses
que pot ser altres menjans
i que et redondeixen en tu,
en salut i en diners.
Molt bé.
I que ho tenim tot.
I tant, exacte,
que ho podem tenir a la bassa.
Exacte.
Perfecte,
Miracle.
Doncs moltes gràcies,
Arregliet Consells,
avui per cuinar verdures,
aquesta època de l'any
que també ens hi ha més de gust,
amb l'hivern,
també entra millor
aquestes premses.
A veure si hi va també
el fred,
si hi fem pares.
Ah, això sí, això sí.
Però avui,
com que fa aquest dia una mica així,
que ha plogut a la nit i tot.
Ha fet el vent, no?
Ha fet el vent,
ara ja veig que fa el sol
a la mar de maco,
però, vaja,
a la nit sí que ha fet
unes ventades i un aiguaç.
Però, bueno,
ja convé, també.
Doncs, Miracle,
moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Tornem dilluns que ve
més.
Molt bé,
moltes gràcies, Carme,
merci.
Adéu, adéu, adéu.
Téu, bon dia.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com
el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa
1700 de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar
fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va, Jordi, va,
ves l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc, oh, senyor.
haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama
a Ràdio d'Esvern.
Torna al millor programa d'esports
de Sant Just d'Esvern.
Us oferim
tota l'actualitat esportiva
santjustenca
i, per suposat,
les millors entrevistes locals.
Torna al jugam a casa
cada dilluns
a partir de dos quarts de vuit
i fins les vuit del vespre
amb Marc Romero
i Adrià Vilà.
Aquí, a Ràdio d'Esvern.
No te'l perdis.
Amigues, amics,
Ràdio d'Esvern us ofereix
el programa a l'audició
amb nous continguts
i amb més temps.
Totes aquelles persones
que sou amants
del món de la sardana,
la música de coble
o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar
els dilluns
de vuit a nou del vespre
o els dissabtes
a les nou del matí.
Us esperem.
Cada dilluns
de nou a deu del vespre
teniu una cita
amb Rambo Bineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys,
vint o cinquanta.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Passa el minut
de tres quarts d'una del migdia.
Avui acabem parlant
de David Bow
i com hem començat també
a primera hora.
estem sentint
un dels temes
més coneguts
d'aquests quarts.
Arran, doncs,
de la mort
de David Bow
i que hem sabut
que hem conegut
aquest matí.
David Bow
va néixer a Londres
l'any 1147
i ha publicat
més d'una vintena
de discos
en una carrera
ben magistral
que ha durat
més de 40 anys.
Té cançons
tan conegudes
com aquest Heroes
Starman
que hem sentit
a primera hora
o bé també
Space Oddity,
una altra
de les seves cançons
més conegudes.
que ha publicat
també amb una colla
de discos
ben destacats.
Recentment
va publicar
The Next Day
un àlbum
també molt aplaudit
per la crítica
que va publicar
el 2013.
de la ждora
de la emulina
Mo ま the
Fa tot just tres dies
que havia publicat el seu últim disc
d'aquest 2015
titulat Blackstar
que la crítica ja l'havia deixat
la mar de bé
un disc que arriba
just a
com dèiem una setmana abans
de la seva mort
ha mort després de passar
18 mesos amb càncer
David Bowie es va retirar
l'any 2004
en una gira que va fer
llavors es va retirar d'altres escenaris
va tornar només per tornar a actuar
l'any 2005 a Market Fire
i el 2006 amb Belícia Kiss
Aquest tema és
Tisa Pity She Was A War
i és el segon de l'àlbum Blackstar
amb aquest tema de David Bowie
arribem cap a la una del migdia
Banshee punch me like a dude
Hold your bad hands
As I cried
Tis a pity
She was a fall
Tis my curse
I suppose
That was patrol
That was patrol
This is the one
Banshee punch me like a dude
That was patrol
That was patrol
That was patrol
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
That was patrol
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
That was patrol
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
That was patrol
That was patrol
Banshee punch me like a dude
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
That was patrol
Banshee punch me like a dude
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta!
I així tanquem el Just a la Fosta
d'avui dilluns 11 de gener.
Agraïm a la gent que l'ha fet possible,
a la Cristina Vargas, als sabers informatius
i a la producció del programa,
al Carles R. de Rius,
a la previsió del temps.
Avui hem entrevistat la Clara Aguilar i l'Elga Simón
que dijous faran el seu recital
a la veu i piano, de poesia i piano,
a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Hem fet tertúlia amb la Carme Madola,
en Josep Coderqui i en Carles Bas.
Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estat i Sant Justencs
amb la Maria Quintana.
També del Jovem a casa d'aquest vespre
amb el Mar Romero,
on entrevistaran la regidora d'Esports
que ha resumat a Serrano i hem parlat de cuina
amb la Mirecla Serra de Cuina a Miracle.
Avui, propostes amb verdures.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdo
i tornem demà a més coses. Que vagi bé.
Bon dia.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Another rainy day
We're trapped inside with a train set
Chocolate on a ball
Steamy windows when we met
You've got the attic window
Looking out on the cathedral
And on a Sunday evening
Bells ring out in the dust
Another day in June
We'll pick 11 for football
We're playing for a line
The referee gets a spot call
But you're giving a spot call
I saw you with a corner
Off my eye on the side light
Your dark mascara
Fits me to historical ease
Now everybody's gone
You picked me up for a long drive
We picked me up for a long drive
We took the Jewish route
The night's a light until midnight
Light until midnight
We took the evening ferry over
To the peninsula
We found the avenue of trees
We're up to the hills
Got crazy avenue of trees
I'm living there still
There's something in my eye
A little mitch so beguiling
Sacrifices life
To bring us both eye to eye
I heard the Eskimos
Renove obstructions
With tone and steel
You miss my eye
I wonder why
I didn't complain
You miss my eye
I wonder why
Please do it again
The loveliness of that
What happened to all of the feelings
I thought it was for real
Baby's rings and foot kneeling
And words of logic
Trust in life
They're stretching forever
So what went wrong
It was a lie
It crumbled apart
Goods figures of past
Present future
Hunting the heart
Bon dia, és la una, us parla Cristina Vargas
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies
Edició migdia
Joan González i Josep Maria Aragonès
Conversaran aquest vespre
A la sala Isidore Consul i Giribet
De Can Ginestà
Al món il·lustrat
Organitza aquesta xerrada
Entre el director del Docs Barcelona
I el director tècnic i artístic
D'Antaviana Films
Amb aquesta notícia
Obrim el Sant Just Notícies
Edició migdia d'avui dilluns 11 de gener
En titulars destaquem
Altres temes de la jornada
Incendi ahir a uns magatzems
Del camí Canviosca
Sense número
Fins allà es van apropar
Quatre dotacions dels bombers
I una ambulància
L'incendi va deixar sinistre total
Al lloc dels fets
I no va haver cap persona ferida
Que el llibre té
És la nova llibreria
Sant Just
Arnau Consul i Silvana Boc
Són els propietaris
D'aquest projecte literari
Els santjustencs i santjustenques
Disposaran d'una llibreria
De venda únicament de llibres
Al municipi
I el cim de Can Ginestà
S'acomiada avui
De l'exposició
40 anys del Gualdins 7
Organitzada per l'Associació
De veïns del Gualdins 7
I l'Ajuntament
Joan González i Josep Maria Aragonès
Conversaran aquest vespre
A la sala Isidor Consul
I Giribet de Can Ginestà
El món il·lustrat
Organitza aquesta xerrada
Entre el director del Vox Barcelona
I el director tècnic i artístic
D'Andaviana Films
Sant Just Notícies
Qui són?
Què fan?
Com han començat?
I com han arribat?
Serà el fil conductor
D'aquesta conversa
De la qual
No han volgut desvetllar
Quin serà el tema central
En Joan González
Director del Docs Barcelona
I en Josep Maria Aragonès
Director tècnic i artístic
D'Andaviana Films
Explicaran les seves vivències
En el camp audiovisual
Tal com ha explicat en Joan
Però intentant
Com ha assegurat en Josep
Arribar una miqueta més lluny
Clar, l'aura original
Té 18 personatges
N'hem quedat amb 15
Són 6 components
L'esquema és
Qui som?
Què estem fent?
Com vam començar?
I com hem arribat a ser on som?
Si sos al riu
Anar buscant els afluents
Que et donin pistes
De què és el que hem viscut nosaltres
En el camp audiovisual
Una por és que
Quedi com una relació d'anècdotes
El que passa és que
Clar, hi ha coses simpàtiques
I millor també t'agrada
Transmetre
Fes-les partícipes als demés
Però bé
Si podem arribar una miqueta més lluny
La seva relació comença als anys 70
A Televisió Espanyola
En Josep era el cap d'en Joan
I des d'aleshores han estat pendents
Professionalment l'un de l'altre
En comú tenen el món de l'audiovisual
Un pel que respecta al cinema documental
I l'altre en quant als llargmetratges
Un món que en Joan considera
I en Josep considereix
Que hi ha moltes dificultats
El cinema documental com està?
Fotut
És a dir
La crisi que ha viscut la societat
També ha arribat a l'audiovisual
Lògicament
Per un altre costat
Estar a galàxies llum
Del que estava fa 20 anys
Estem en un altre planeta
En una altra galàxia
Cada cop amb més possibilitats
De poder produir
Poder fer bones històries
És a dir
La gent més ben formada
I cada cop amb més dificultats
D'arribar a la gent
Perquè el nivell de producció