Un dia amb família i un dia molt, molt especial. El temps oportú. Cada setmana a la teva televisió local.
Són les 10. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta Patrició i Albert Sàs. Protecció Civil vol canviar la normativa per millorar la planificació municipal davant una emergència per fer-la més àgil. Actualment, 70 municipis no tenen cap pla. L'alcalde de Vilaseca defensa la construcció del Barcelona World en aquest municipi i ho acaba de fer al Parlament, on estan en marxa compareixences al voltant del projecte. La CUP creu que suspendre l'autonomia de Catalunya afavoreix el procés sobiranista a l'estranger, ho acaba de dir el diputat Quim Arrufat a la xarxa.
En esports, d'aquí mitja hora està previst que aterri l'aeroport del Prat el pilot igualadí Jordi Viladoms, subcàmpio de motos del Dakar 2014. I avui arrenquen els quarts de final de la Copa del Rei a les 9 de la nit espanyol Real Madrid a Cornellà al Prat.
Protecció Civil, com us dèiem, vol modificar la normativa per millorar la planificació municipal davant d'una emergència. Segons ha pogut saber la xarxa, l'objectiu és fer més àgil l'actuació del municipi i reduir també al mínim les dificultats per resoldre situacions com ara un incendi, una inundació, ventades, nevades o fins i tot com tractar un risc químic o un accident en el transport de mercaderies perilloses. Actualment, 70 municipis catalans no tenen cap pla.
De fet, Protecció Civil ja està redactant un nou document plantejant els diferents canvis que vol introduir en la normativa per fer-la més àgil, simplificant tràmits i també burocràcia. Ho ha dit a la xarxa de comunicació local el director general de Protecció Civil, Jordi Auric. L'objectiu clar d'aquest any és modificar aquesta normativa per tenir una planificació municipal molt més àgil, molt més pràctica i molt més senzilla de redactar. Avui en dia tenim...
que la normativa no diferencia entre un municipi de 50 habitants i un de 200.000. El nostre objectiu és que aquell més petit pugui tenir aquells mitjans i aquelles necessitats cobertes en l'àmbit de la planificació municipal en protecció civil.
Es preveu que el text estigui llest aquest semestre. Després es distribuirà als diferents agents implicats, entitats municipalistes i ajuntaments. L'alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, defensa la construcció del complex Barcelona Wall en els terrenys del seu municipi. Poblet ho ha dit al Parlament, on avui han començat a compareixer els alcaldes de les poblacions afectades a la Comissió d'Economia. Aprofito per remarcar l'interès que aquesta modificació ajudi molt a fer possible que la nostra destinació turística, si volem que passi de destí turístic europeu
a destí turístic mundial pugui disposar d'un ampli ventall de productes i de serveis, complementar el turisme familiar amb el de negocis i donar el percentatge d'experiències diferents que generin noves necessitats de repetir en aquella mateixa destinació.
Les compareixences dels alcaldes formen part de la tramitació d'urgència de les modificacions previstes a la llei de centres recreatius de Catalunya per permetre la construcció del macrocomplex d'oci i casinos al camp de Tarragona. Les modificacions legislatives preveuen, entre d'altres coses, una rebaixa del 80% en l'impost del joc.
La CUP considera que suspendre l'autonomia de Catalunya podria jugar a favor del procés sobiranista a l'estranger. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el diputat Quim Arrufat aposta per desestabilitzar el marc legal espanyol per evidenciar, segons la CUP, la poca democràcia que existeix a Espanya.
pel principal encert que podríem tenir nosaltres en el nostre marcador per tal que algú a nivell internacional es pregunti quina cosa tan greu s'ha fet com per suspendre una autonomia democràtica i constitucional. S'han robat molts diners, s'ha matat gent, hi ha un règim nazi que està campant. Per tant, quan vegin que no és bàsicament perquè no ens deixen votar, haurem guanyat bastant de reconeixement internacional.
Arrufeta ha tornat a denunciar tota l'opacitat, diuen els pressupostos que s'aprovaran aquesta setmana al Parlament. La CUP reclama al govern que reveli quines privatitzacions pensa fer per justificar la partida de 2.300 euros d'ingressos. Serveis ara d'atropellament mortal a les carreteres del país. S'ha donat a conèixer aquest matí tot i que es va produir ahir a la nit.
Els fets van passar la C-35 a l'altura de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva Girona. Per causes que encara s'estan investigant, tres turismes es van veure implicats en l'atropellament d'una persona, un noi de 29 anys i veí de campins. La resta de persones implicades en aquest accident van resultar il·leses.
Mentre estan els Mossos d'Esquadra busquen el presumpt autor de l'assassinat de Gabà d'aquesta matinada. Això és al Baix Llobregat. Els fets han passat al voltant de les 3 de la matinada al carrer Mare de Déu dels Dolors d'aquesta població del Baix Llobregat. La víctima de 28 anys ha mort per ferides d'arma blanca. I un sergent fora de servei ha tingut un multirreincident violent que actuava a la xarxa del metro i dels ferrocarrils.
Els fets van passar el matí del passat dijous, dia 16 de gener, en un dels vagons dels ferrocarrils. Un individu havia estat increpant i molestant també les usuàries del vagó i fins i tot havia fet tocaments a dues d'elles. També va intentar robar la bossa de mà a una altra dona. Se l'acusa de robatori amb violència i intimidació en grau de tentativa i per atemptat a una agent de l'autoritat. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 21 de gener. Un programa que començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs general de l'actualitat del dia i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a les 11.10, entrevistarem Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Just, per parlar d'actualitat municipal, i farem tertúlia cap a dos quarts de dotze amb en Jaume Campreciós, en Jordi Ferraz i en Pep Quintana.
I també, com cada dimarts, tindrem el Pep Quintana, que ens parlarà de l'almanac del Cordill, explicar-nos, doncs, què ens depara per aquesta setmana. I, a més a més, entrevistarem cap a dos quarts d'una la Laia Àubia, de la productora Paral·lel 40, que cada mes ens acosta al documental del mes, aquest mes arriba divendres, i promet molt, es diu Casas para Todos, serà cap a dos quarts d'una que ens explicarà quins premis, quina trajectòria ha tingut aquest documental que arriba divendres. Música
Tot això des d'ara i fins la una del migdia. Comencem amb les notícies. I per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carmen.
per parlar d'actualitat del municipi. Per on comencem avui? Comencem parlant de solidaritat i del projecte de Joan Petit que Sant Jus va acollir l'any passat i és que el municipi ha col·laborat finalment amb més de 19.000 euros en la lluita al projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer.
Des de l'Hockey Club Sant Just han comunicat que s'han aconseguit un total de 19.176 euros que ajudaran a lluitar contra el càncer infantil. En concret, aquests diners recaptats es destinen al projecte de detecció de les cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os, que treballen des de l'Hospital Vall d'Hebron.
Sant Jus va ser el municipi que va acollir la tretzena edició de la Festa Torneig Joan Patit Nens amb Càncer durant tot l'any passat. El dia principal va ser el 25 de maig, però a llarg de tot l'any també s'han fet diferents actes per consciència sobre aquesta causa. Els diners recaptats, com deien, es destinaran a aquest projecte de detecció de les cèl·lules tumorals en la sang i el moll de l'os, en concret en el rabdomiosarcoma. Millorar la detecció servirà per augmentar la supervivència, per tant,
aquest projecte que tira endavant el grup de recerca del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de la Vall d'Hebron, coordinat per José Sánchez de Toledo, català de l'any 2012, doncs ara compta amb aquests més de 19.000 euros que es van aconseguir l'any passat a Sant Just en el marc d'aquesta festa.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí, tenim prou més coses, Andrea. Sí, ara parlem d'habitatge i del documental del mes de gener, un documental interessant que podrem veure aquest divendres a l'Ateneu i després coneixerem més detalls el programa. Aquest divendres a l'Ateneu es projectarà Gent sense casa, casa sense gent, de Geron Betzel, un documental que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional, des d'una perspectiva alemanya, que és l'origen d'aquest documental,
que es podrà veure en versió original en castellà. L'organitza en l'Ateneu, la productora Paral·lel 40. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i de 5 per la resta. I segons ens va explicar dimecres passat, el president de l'Ateneu és un documental interessant perquè veus quins han estat els efectes de la bombolla immobiliària i com s'ha vist
tot aquest procés, tot aquest boom, des d'una perspectiva internacional, que és una perspectiva que aquí no tenim. Per tant, si voleu veure aquest documental, gent sense casa, casa sense gent, serà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, el nou documental del mes. Doncs en parlem ampliament cap a Corts d'Una, però sembla bastant interessant, eh? Sí, sí.
I acabem amb una última qüestió. Un apunt d'agenda més, en aquest cas per demà, dimecres a la tarda, perquè el celler de Can Mata torna amb els seus tastos, amb els seus tallers de tasts, de coses. Demà, en aquest cas, serà un tast d'olis amb meridatge. Normalment feien tastos de vi, de cava, de foie, fins i tot de formatges. Doncs ara demà faran un tast d'olis. Serà el casal de joves i cal inscripció prèvia per assistir-hi.
S'explicaran la història, la localització geogràfica dels olis que es tastin, les varietats, les seves característiques, entre d'altres, i es tastaran diferents tipus d'oli, a més vinguts d'arreu de Catalunya, olis del Parc Natural del Montsant, el Priorat, de la Terra Alta, del Penedès i de l'Alta Empordà, tot plegat acompanyat de propostes salades i dolces. Aquest tast d'olis en maridatge serà demà a les 7 de la tarda al Casal de Joves i participar-hi costa 8 euros. Si us voleu apuntar, ho heu de fer directament al Casal de Joves o a través del seu web, casaldejoves.com.
Doncs una altra proposta interessant, per demà dimecres. Tu hi aniràs, Andrea? Doncs no, demà no puc. Tinc coses a fer a la tarda, però he anat a alguns tastos del casal i realment em valen molt la pena. Doncs ens apuntem la proposta, acabem però amb el moment musical del matí, escoltem aquest tema que es diu Un petó per cada cicatriu i forma part de l'àlbum Sacrificat o la princesa, que surt avui a la venda, és el nou disc d'Amazoni.
Que el van entrevistar ahir, també al periòdic, no? Sí? Molt bé, Andrea, em vas escoltant.
Per cada cicatri. A costant cadir.
Fins demà!
Just a la fusta
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música
Just a la fusta Ara passant 3 minuts d'un quart d'on és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa per això saludem a l'Andrea, bon dia Andrea Hola, bon dia
I ens fixem en el tema principal que ens expliquen les portades dels diaris avui, Andrea. Sí, no hi ha un tema destacat comú a tots els diaris. Alguns ens parlen de l'entrevista que Rajoy va concedir ahir a Antena 3 i d'altra banda també ens parlen del Barça i del futur Camp Nou. Per tant, parlarem una mica d'aquests dos temes que són els grans temes.
Per exemple, a la portada del diari Ara, l'Ara diu Rajoy, el meu pla per a Catalunya és aplicar la llei. Avisa que l'Estat està preparat per a qualsevol escenari i diu que defensa Gallardo ni Bert i també la innocència de la Infanta. D'altra banda, La Vanguardia també parla d'aquesta qüestió. Diu que Rajoy té un pla per evitar la consulta, això diu. El president creu que la Infanta Cristina no ha de renunciar als seus drets i es compromet a una reducció efectiva de l'IRPF l'any 2015.
És una de les notícies del dia. Cal destacar que el periòdico no en parla, en portada. Del que sí en parla és del Nou Camp Nou, que serà realitat l'any 2021. Decisió històrica de la Junta del Barça. Els socis votaran la reforma el primer cap de setmana d'abril. El club ingressarà 150 milions pel cognom, entre cometes, de l'estadi.
A l'Ara també ens parla d'aquesta qüestió. Ens diu el 2021 a les Corts. Els socis decidiran a l'abril si el Camp Noua es remodela per 600 milions. I després també en parla, també parla a l'Ara, del cas Neymar. Rossell demana declarar i reafirma que el Brasilia va costar 57,1 milions, que és el mateix que ens ha destacat el periòdico en portada. En Gran és el titular del dia. Rossell sol·licito al jutge que en City ha declarat. El president insisteix que el club va pagar només 57 milions
pel fitxatge de Neymar i els contractes entregats al tribunal per la demanda sumen pagaments per 38 milions més.
Doncs són les notícies d'aquest matí, o si més no, el que ens expliquen les portatges dels diaris. Ens n'anem ara a fixar-nos a com ens actualitzen a través dels digitals. Per exemple, el 324.cat continua parlant d'aquesta entrevista de Rajoy, d'una liquiditat, enfortir llaços i aplicar la llei al pla de Rajoy per Catalunya. És el que destaca en una imatge de l'entrevista d'ahir, en què de fons el plasma també mostrava una imatge d'Artur Mas, per tant, apareixen en aquesta fotografia Mariano Rajoy i Artur Mas.
També es parla d'aquest nou estadi sobre l'actual CAP 9 i, en relació a la política catalana, els discurs afronten ara les possibles represàlies del grup parlamentari.
L'Ara.cat també parla d'aquest pla Rajoy per Catalunya, millorar l'economia, fer gestos i aplicar la llei, i és el tema que destacan d'aquest matí. I d'altra banda, diuen que els Mossos investiguen la mort violenta d'un jove a la via pública a Gabà. La víctima hauria mort per ferides d'arma blanca i els fets han passat al voltant de les 3 de la matinada d'aquest dimarts al carrer Verge dels Dolors d'aquest municipi del Baix Llobregat.
Toni Cruanyes debuta amb el quart de la notícia vespre més vist de la temporada. I Lídia Heredia, que també s'ha estrenat aquest matí als matins de TV3, aquests canvis que hi ha hagut a la televisió de Catalunya. I després Jordi Canyes, justament en entrevista als matins, que ell no ha comès en absolut cap delicte.
La Vanguardia també ens dona aquesta última hora d'aquests successos. Ens parla d'esports, del pla de Rajoy i, d'altra banda, en aquest sentit, també destaca que Gloria Lomana és l'altra protagonista de l'entrevista. Rajoy, la directora d'informatius d'Antena 3, se situa entre el més comentat a Twitter per les seves preguntes. T'agostum a ser-ho, eh?
Em sembla bé que trobo bé que destaquin el paper d'ella a l'hora d'entrevistar, si no ho va fer gaire bé, però clar, que digui que és una de les més coses comentades a Twitter, no sé quina credibilitat li dóna, tenint en compte que també aquest lloc a vegades és una màquina de tags, no? De fer-ho fàcilment. Però bé, en tot cas, sembla que no van ser gaire encertades les preguntes.
Un quart i mig d'11, ara sí que ens fixem en les fotografies dels diaris d'avui, Andrea. I tenim dos noms principals, dos protagonistes principals, d'una banda el Barça i d'altra banda François Hollande. Tots tres diaris, avui no tenim tampoc el punt, avui tenim l'Ara d'Avantguarda i el Periòdico. A tots tres veiem una imatge del Camp Nou, tres recreacions.
del que pot ser l'estadi del Barça després d'aquesta remodelació. El diari Ara i el periòdico li donen molta importància a la fotografia. És la imatge del dia als dos diaris. A la Vanguardia la veiem amb un tamany més petit. I d'altra banda veiem a l'Ara, l'única fotografia és aquesta del Camp Nou. I a la Vanguardia i al periòdico veiem dues imatges de François Hollande
D'una banda, La Vanguardia el veiem en un viatge que va fer ahir a Holanda sense la primera dama, François Hollande, que ha suspès la possibilitat de deixar vacant en lloc de primera dama. Va anar ahir tot sol a Laia. Allà es va fotografiar amb els reis Guillem i Màxima, la princesa Beatriu. Els veiem a tots quatre i, evidentment, sense primera dama. I el periòdico, en portada, ens ensenya una imatge...
de la que sembla ser que va ser la trobada en què es van conèixer François Hollande i Juli Gaillet al maig del 2012. En portada, eh, això? És a dir, més destacat que l'entrevista a Rajoy. És veritat, cert. Perquè m'ha sorprès que la periódica no triés aquest tema. És una aposta, doncs, que sembla que no em va dir moltes coses noves, però clar, en canvi sí que...
Prefereixen parlar d'això. Sí, prefereixen parlar del president francès, Andrea. Sí, perquè no hi ha cap titular. Que del president espanyol, eh? Sí, i a més el titular és Amor a primera vista. Ja els veiem a tots dos somrient, en portada, en aquesta primera trobada entre els dos i de Rajoy, doncs no parlen, però que també és una mica la línia del periódico, una mica exagerada en aquest sentit, perquè...
una mansió a Rajoy, potser... Sí, sí, té línia pròpia, però potser s'ha passat una mica avui... No ho sé, és la nostra opinió. Però sí, són aquestes les fotos que trobem avui als tres diaris. Molt bé. Doncs ara obrim pàgina internacional. No sé si ens vols parlar dels assumptes amorosos d'Olan i la seva dona. Jo crec que els podem deixar estar, ja en parlen bastant els diaris i altres mitjans. Parlem un dia més d'Ucraïna perquè no para l'actualitat
Allà el president Yanukovych diu que aguanta el desafiament a les protestes que s'estan produint als carrers. El president adverteix que la violència és una amenaça per a tot el país. Continuarem lluitant, és el que asseguraven els centenes de persones que hi assetjaven els antiavalots, que al seu torn havien bloquejat l'accés a l'errada al Parlament.
Així diu l'avantguàrdia l'ambigua oferta de diàleg del president d'Ucraïna, Viktor Yanukovych, té poques aparences de prosperar. Manifestants i policies ahir s'intercanviaven còctels molotov i bombes de fum a la capital i ens diu l'avantguàrdia que l'oposició només accepta negociar personalment amb el president. Continua l'atenció als carrers de Kiev.
I ara parlem de l'ONU, dels Estats Units i de la cimera de Ginebra. Ens diu l'avantguàrdia que els Estats Units forcen l'ONU a retirar la invitació a l'Iran per tractat de Síria. Washington va amenaçar de suspendre la cimera de Ginebra si assistia a Teheran. Avui l'avantguàrdia ens fa una reflexió del que representa Ban Ki-moon.
dins d'aquesta organització i de vegades el poc lideratge que acostuma a tenir. Ens diu que la gosadia de Ban Ki-moon va emforismar als Estats Units. La pressió de la Casa Blanca va forçar ahir que el secretari general de les Nacions Unides retirés la invitació a l'Iran per participar demà en les converses a Suïssa sobre Síria.
La diplomàcia als Estats Units va ser clara, o Ban Ki-moon feia marxa enrere o no hi havia reunió i va ratificar. I el secretari general de l'ONU no s'ha caracteritzat, diu l'avantguàrdia, precisament per la seva determinació en el lideratge. A l'organització l'han criticat per la seva impossibilitat de donar respostes ràpides a les crisis més greus, trobem Síria.
Ban Ki-moon també ha estat incapaç de salvar la divisió de la Guerra Freda, que com a rèmora d'un anacronisme continua bategant entre els cinc components amb dret a veto al Consell de Seguretat, que és l'organ executiu de la institució. I és la reflexió que ens fan avui a La Vanguardia sobre la figura de Ban Ki-moon i aquesta decisió que ha pres de retirar la invitació a l'Iran, a la Cimera. Doncs són els temes, Déu-n'hi-do, avui potents, en clau internacional que tenim aquest matí. Fixem-me en què passava un altre 21 de gener.
Per exemple, el 21 de gener del 94. El Congrés donava suport a la reforma laboral. Anguita defensava en solitari la vaga davant de la cambra que rebutjava per majoria la retirada del projecte de llei.
de mesures urgents amb fotografia Julio Anguita i Felipe González. I després també es parlava del vot estudiantil que decidia el nou rector de la Universitat de Barcelona. I bé, hi havia una imatge d'aquestes eleccions. A més a més també es deia que Pol i Ioco segellaven la tornada dels Beatles.
reconciliació de Paul McCartney amb la viuda de Lennon, amb Yoko Ono, i la imatge era justament una abraçada entre Paul McCartney i Yoko Ono, que semblava que era històrica i confirmava que els tres Beatles que quedaven en aquell moment, fa 20 anys, volíem dir, tornarien a gravar junts per la banda sonora d'una sèrie de la BBC que matria aquell any sota el títol The Long and Winding Road, que coincidia amb l'última cançó del grup.
Bé, doncs era el que passava fa 20 anys. En fa 15, Clinton esgrimia els seus èxits i pujava la seva popularitat. El president recuperava els seus rècords en les enquestes amb més del 70% d'acceptació. Anunciava que el govern federal demanaria a les tabaqueres. I el PSOE demanava una comissió per investigar les ajudes de Piqué, mentre que els nous fàrmacs reduïen a la meitat les morts per infart.
I en fotografia, Esperanza Aguirre, llàgrimes d'exministre, deia el subtítol, perquè el govern ja estava oficialment el govern espanyol remodelat. Els nous dos ministres eren Manuel Pimentel.
en Tredall i Ángel Aceves, administracions públiques. També Mariano Rajoy canviava de cartera. I saps de què era ministra, Andrea? Mariano Rajoy fa 15 anys? Ostres, no, me'n recordo. A veure... A veure què diries. De cultura el descartem, no? Sí, però, bueno... Economia, no. Educació. Ah, molt bé. I bé, van jurar els seus càrrecs davant del rei i es veu que la ministra en aquell moment o quan s'estava acomiadant del càrrec esperant seguir-te, doncs va plorar i això sempre fa que siguis fotografia, potser, de portada.
Més coses 21 de gener del 2004, fa 10 anys. Els nens passaven més hores davant de la tele que a la classe. Era el tema principal del dia, de la Vanguardia. Deia que els menors veien la televisió 990 hores l'any i 960 eren les que estaven a l'escola. Els experts denunciaven que els programes infantils eren pocs i un 15% dels escolars patia insomni a causa dels sorolls.
Sabatero prometia més inversió a Catalunya si guanyava. El PSOE afirmava que milloraria el sistema de finançament per Catalunya, però no a partir de les balances fiscals. I després la imatge era d'una parella que s'ha quedat sense lluna de mel, perquè eren dos dels 800 passatgers de creuer que no havia salpat finament de Barcelona perquè estava immobilitzat per embargament. Això el 2004, de fa 10 anys. Acabem aquest repàs nostàlgic amb la portada de fa exactament 5 anys, 21 anys,
de gener del 2009. Una portada especial perquè, diguem que la Vanguardia no és molt trencadora amb tot el tema de portades i segueix una línia bastant conservadora en aquest sentit, és a dir, de titular, fotografia, potser una fotografia més gran però sempre hi ha força lletra per entendre'ns, no? Doncs en aquest moment el que va fer va ser una fotografia per sota de la capçalera que arribava més avall de la meitat
que era d'Obama en el gran moment, que és quan jurava el càrrec sobre la Bíblia, que sostenia la seva dona, Michelle, que també apareix en aquesta foto, i el titular és, entre cometes, el món ha canviat i hem de canviar amb ell. I també en aquesta portada apareixia un fragment de l'editorial de La Vanguardia en referència a això que passava ara fa cinc anys.
Fins demà!
Però no sabem a quins nous escenaris donaran lloc. Amb regles i culturals polítiques antigues, els partits i les institucions democràtiques han de fer front a uns nous desafiaments per als quals no estan preparats. Diuen la realitat més pròxima, tenim el cas d'aquest PSC absolutament desorientat. Menciona l'entrevista que diumenge feia Antoni Bassas Antonio Balmón. Diu és l'expressió diàfana del que estic dient. L'un preguntava pel futur i l'altre responia des del passat.
I diu també que ja sé que el debat independentista ofega tota la resta, però tota la resta no és només ni principalment la qüestió social, sinó la democràtica. El més interessant del que vivim a Catalunya, però també del que viu el món sencer, és que la política s'ha escapat de les institucions que la tenien segrestada.
Doncs ho llegim avui en aquest article al diari Ara. A La Vanguardia tenim una contraportada que ens deixa el següent titular. Reformant, hem estat més eficients que els alemanys. Sí, això diu Anton Costas. La Vanguardia diu que és flamen president del cercle d'economia. Diu, som millors que no ens pensem, encara que hàgim interioritzat la caricatura de deute, festa i migdiada a que Berlín havia reduït els nostres problemes. Diu, Al Consens diu que hem aconseguit una recuperació, però fràgil i lenta,
El que testifiquen les dades és que la recuperació serà més ràpida i ferma perquè les nostres elites tenen la síndrome de Berlín. Han interioritzat la visió germànica que la causa dels nostres mals és el sobreendeutament i, a més, han assumit els seus falsos clichés sobre Espanya, d'aquests que comentàvem ara. Diu que no som laboriosos i que ens resistim al canvi. Els fets, en canvi, demostren que som molt treballadors i que han fet les reformes més ràpid i amb més eficiència que els alemanys quan van tenir la seva crisi. Una entrevista molt interessant avui a la Contra de la Vanguardia.
Molt bé, doncs la tenim, quan deies, a La Vanguardia, acabem aquest rapes, però amb la del periòdico, que de fet aquest personatge apareix avui al periòdico, que diu que el petó va obrir un camí, que espero que no s'acabi mai, i ha dia passat per la contra de La Vanguardia. Ah, sí? Sí. Mira, doncs... Perquè és una d'aquestes figures impactants. Sí? Sí, sí, sí.
Doncs de fet és que també havia passat per un programa de tele, per singulars de TV3. És el Francesc Granja, que és coach, i la seva experiència sexual, més enllà del peniscentrisme, ha descobert un univers de plaer. Un cop de volant a l'autopista per esquivar un camí occidentat va deixar el Francesc Tetraplègic, quan tenia 32 anys, dona i una carrera prometedora com a cap de màrqueting i vendes d'una multinacional. I arrel de la seva aparició en aquest programa de TV3,
Un editorial el va contractar per demanar-li que escrivisse la seva autobiografia de superació. És un llibre que es diu Vivir el sexo, el hombre que aprendió a vibrar. I ell diu, hi ha dues preguntes que la majoria de persones et fan, o almenys les pensen, quan et veuen en cadira de rodes. Una és com vaig tenir l'accident i l'altra com puc tenir sexe. Diu, la sexualitat no es limita als moments en què els éssers humans practiquem sexe, tots som éssers sexuats des del moment que naixem.
Diu que durant els primers anys de Tetraplegia vaig tenir un parell d'experiències en ser molt decebedores. Va passar el temps i quan ja m'havia descartat com a home sexual vaig conèixer una persona que em va ensenyar a trobar plaer en llocs que eren desconeguts per mi en aquest sentit. I diu, recordo especialment la revolució que vaig sentir al comprovar la infinita varietat de sensacions que es poden sentir en un petó. Diu, va obrir un camí d'exploració que espero que no s'acabi mai. Aquest és el titular de l'entrevista.
Molt bé, doncs descobrim, encara que l'haguem vist en altres llocs, és un personatge que té força, segurament. Doncs fins aquí aquest repàs per les contraportades. Ens anem ara a la notícia curiosa del dia.
Gràcies.
Doncs mira, avui passa per la gastronomia, Andrea. El menú més car d'Europa, quant diries que costa? El més car... És car, eh? 6.000 euros. No tant. Mil? No, això és poc. Sí, costa una cosa semblant, eh? Costa 1.200 euros. A veure, on el trobem?
Francesc és el restaurant Le Televent de París que ofereix 5 taules per 10 comensals per tant doncs també és tot plegat bastant exclusiu i es podria disfrutar doncs d'aquest menú car però especial només faltaria si costa 1.200 euros que és el menú més car d'Europa és un restaurant que té dues estrelles Michelin
i bé, és un menú especial disponible que només per cinc taules i llavors el protagonisme, hi ha vins protagonistes només se serveix a més durant uns mesos concrets i hi ha bogavante, azul, blau, perdó, gratinat a la cardinale per exemple
peix, després també hi ha pollastre formatge, una truïta especial noruega, bé, en tot cas doncs vins, maridatge de vins és a dir que bé, en tot cas sembla que tot plegat doncs és justificaria en el cas de l'alta cuina però bé, dic que el vi, això, el menú per dos multiplica per més de 10 el preu habitual de migdia que seria 102 amb beguda inclosa en aquest restaurant 102 euros? Sí, hi ha tota aquesta exclusivitat més que 1.200 euros
Ostres, és que meniu de 10 euros, segons quins llocs ja és com car, doncs en 2 euros. Ah, no, no, no, escolta, però a més ja ha passat, no hi podem anar. Per què? Perquè aquesta notícia fa uns dies i era ja quan s'estava acabant. Això només estaria disponible des del 14 d'octubre fins al 10 de gener i només han ofert 5 taules de 10 comensals cadascuna, és a dir, 5 taules no cada dia, sinó en total. En total, en aquests dies?
I bé, ara ja s'han acabat, però en total al principi d'aquest mes de gener encara deia que van un parell o alguna cosa així. No tenen llista d'espera per l'any que ve? No sé si on anaran a fer, potser no els he sortit de compte. Déu-n'hi-do, home, deu començar-los per 1.200, no està mal. Home, però m'imagino que perquè el menú que has comentat, m'imagino que seria una mica més elaborat. Em sembla que és... Què, què? És que ara he tancat ja la pàgina. Com que ho llegi potser massa de pressa, però potser estaríem parlant d'aquests 102 per 10.
No, no, perquè no ho sé. Ara em fa dubtar, ara ho tornaré a comprovar, però és que és molt estrany, no? Bé, podem estar al via i anar a comprovar-ho, però no sé, no crec que surti rentable. És que a mi 200 a mi m'ha semblat com molt exagerat, no? Sí, però també és el més car d'Europa. Home, si és un restaurant tan exclusiu, és evidentment exagerat, però va ser bé. Tu quant és el màxim que pagaries, Andrea, per un menú exclusiu? Home, depèn.
No, clar, jo tampoc és que hagi anat a cap restaurant d'aquest estil d'alta cuina, però sí que és veritat que en algun cas potser... Els menús que jo acostumo a pagar són 10 euros, 15 com a molt, però bé, també depèn del restaurant.
Si em dius que és a París, no? Sí, sí, sí. Llavors això, un plat que tots els plats estan maridats amb un vi concret. El menú culmina amb una omelette noruega que juga amb el contrasebors entre el sorbet de mango i la capa de merengue que el recobreix i es flameja en la sala. Aquestes postres es serveixen també amb un vi concret del 2003. Diu, tots els vins procedeixen de vinyes amb una baixa producció, cosa que explica que el menú
Multipliqui per 10. Sí, és a dir, val 1.200 euros. Pels 20, sobretot, eh? Mira. Ja, ja, home, mira. Qui s'ho pugui pagar, bé, que ens ho expliqui. Exacte. I li farem un lloc també aquí al programa i li podríem dedicar també una d'aquestes contres, no? Sí, també. Un personatge especial perquè ens expliqués a tothom com és viure alguna cosa d'aquest estil. Molt bé. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carla. Que vagi bé. Bon dia.
5 minuts i 3 quarts, doncs fem un repàs ara del que tenim dins dels diaris i, per exemple, ens aturem avui en l'article que ha signa Toni Vall referent a l'entrevista que ahir vam fer a Mariano Rajoy és d'Antena 3, el títol a Periodisme de dies blaus i espirals de silenci.
I comença dient que el 21 de maig de l'any passat Gloria Lomana va entrevistar José María Aznar a Antena 3, una de les més comentades suspicàcies. Va ser la possibilitat que el qüestionari de l'entrevista l'hagués preparat Josep Piqué es pos de Lomana. Ahir la mateixa periodista va entrevistar Rajoy i m'inclino per pensar que el qüestionari aquesta vegada va ser obra de Lomana, de Carmen Lomana, esclar.
Segons l'Humana, els dos temes fonamentals que Rajoy té ara mateix sobre la taula són el repte independentista de Catalunya i el ressorgiment d'ETA. Bé, siguem seriosos, diu Toni Vall. Modestament opino que només per haver pronunciat el concepte ressorgiment d'ETA l'Humana
hauria de dimitir immediatament. Requitzaria de preguntes antològiques. Creu que el que li proposa Mas és un diàleg sincer o trampa. Arribat el cas, podria el seu govern assumir les competències que ara tenen els Mossos? Va poder fer més per frenar la derogació de la conductrina, però? Resporta la ferida de Rajoy. No avancem esdeveniments. I també un parell d'expressius, vamos a ver gloria, que denotaven una amable proximitat però cap resposta concreta. Zero contingut més enllà de generalitzacions.
I també conclou, Dani Ball, que em va agradar especialment el moment en què l'Homana es fa la incisiva mencionant l'espiral del silenci que sovint caracteritza el president. Amb això és teoria de la comunicació. Elisabet Nol Newman va formular el 1977 la famosa teoria de l'espiral del silenci, segons la qual els ciutadans només s'atreveixen a expressar la seva opinió després de copsar les opinions majoritàries de la societat. I qui és l'actor fonamental d'aquest flux d'idees? Els mitjans de comunicació, és clar.
Gràcies. Acaba, dient Toni Vall, apreciada companya periodista, perquè després de la teva entrevista d'ahir els nostres concitadans podran formar-se una opinió molt més clara sobre els problemes d'Espanya.
Més coses a La Vanguardia. Ens aturem a les pàgines en què tots els diaris avui parlen d'aquest estudi que parla de les desigualtats, que cada cop creixen més. Destaquem a La Vanguardia un article de Marina Sobirats, que és catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
I cal titular un rumb perillós. Comença dient que el procés en què es troba immers Espanya és efectivament molt perillós. Cal tenir en compte que per raons històriques va viure a partir de la dècada dels 80 un procés invers a la majoria de països del nostre entorn mentre al món començaven a accelerar-se les desigualtats per l'impuls de les polítiques neoliberals que es van imposar durant aquella dècada a Espanya com a conseqüència.
i en el futur del país.
I acabem amb el periòdico. Avui ens parla del Parc dels Tres Turons. 3 milions per treure de la bandó els Tres Turons. L'Ajuntament potenciarà la balconada de Barcelona com a nou eix turístic. La inversió millorarà l'accessibilitat i els entorns del Turó de la Rovira. I també es parla d'aquest lloc, d'aquest parc, com una alternativa al Parc Güell. Des que el recint de Gaudí és de pagament, augmenten els visitants al Turó de la Rovira.
Diu, per exemple, aquest petit reportatge que signa Helena López que la Glòria i l'Eva són universitàries de Barcelona, del barri de la Gràcia, i dijous compartien un paquet de tabac i rialles assegudes a terra amb la ciutat dels peus com en una pel·lícula de Cesga i es fotografiaven amb l'automàtic del mòbil reclinat sobre una de les seves motxilles que aquell matí havia encarregat la carpeta i les llibretes en va.
I parlaven d'aquest espectacle que ofereix les vistes d'aquest parc des del turó de la Rovira. Un reportatge a doble pàgina que tenim avui al periòdico.
I enllaçem ara amb la informació esportiva. Avui ens ha oït l'Andrea. Totes les portades destaquen com serà el futur del Camp Nou i ens ensenyen imatges. La Vanguardia és qui li dona menys importància. Els socis del Barça votaran a l'abril la reforma del Camp Nou. Hi ha una imatge d'un gràfic més petit. En canvi, és el tema principal tant del periòdico com del diari Ara. El periòdico diu que el nou Camp Nou serà realitat
el 2021. Els socis votaran la reforma el primer cap de setmana d'abril i el club ingressarà 150 milions pel cognom de l'estadi, ens deia abans l'Andrea. La mateixa imatge pràcticament és la que ha triat també al diari Ara, que també titula, molt semblant, el 2021 a les Corts.
I els diaris esportius parlen també d'aquest 9 cap 9. El Mundo Deportivo titula 9 cap 9 i pràcticament molt semblant el diari Esport diu així serà el 9 cap 9. Tots dos també destaquen el més petit del que demana Rossell, que em citi el jutge.
I en canvi el nou esportiu no ensenya el nou cap nou a la imatge, ni tampoc en el titular, perquè titula desafiador i és una imatge de la conferència de premsa d'ahir de Sandra Rossell. Demano al jutge que admeti a tràmit la querella i em citi a declarar. És el titular que destaca en portada aquest diari esportiu.
I acabem aquest repàs amb els apunts culturals d'aquest matí. Us expliquem, per exemple, que es farà un homenatge a l'Urit i també hi haurà novetats del grup Focus de cara a aquest 2014 i es van presentar aquestes novetats. Jordi Savall es queixa de la falta d'efecte de l'estat espanyol per la cultura catalana.
I l'artista amat tira a terra l'obelís de la Diagonal per recordar Espriu. L'artista va inaugurar ahir els Jardinets de Gràcia, Solc, un monument que és l'empremta de l'obelís de la Cruïlla del Passeig de Gràcia i l'Avinguda de Diagonal als Jardinets.
El director de la Real Acadèmia de l'Espanyola afirma que el castellà no corre perill ni a Catalunya ni enlloc. José Manuel Blecoa va donant una resposta contundent a José Bono, l'expresident del Congrés, li havia demanat al final d'una conferència si el castellà corria perill en algun territori peninsular espanyol. L'Església deixa caure. El segon grup editorial alemany Beltvil a Amazon precipita la fallida de l'empresa que té 6.300 treballadors a la corda fluixa.
El cinema espanyol, molt viu a la festa d'anomenats dels Premis Goya, és el que llegim a La Vanguardia, que diu que la gran família espanyola, les bruques de Zugarramundi, són les grans favorites per l'edició d'aquest any. I en clau literària, els relats d'Alan Poe arriben a Android i Poe Collection és una aplicació que proposa redescobrir l'obra del mestre del terror de forma visual i interactiva.
I Enic Garcia guanya el Premi Documenta amb el conjunt de relats La Nostra Vida Vertical. Es va donar a conèixer ahir i sortirà publicat a l'editorial L'Altre.
L'altra edició, en edicions anteriors, ho feia en púries, ara serà aquesta editorial creada per Eugènia Brogi. Iannick García, nascut a Emposta l'any 1979, és traductor i professor d'interpretació a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. El jurat, format per Jesús Cartanyà, Marina Espasa, Pau Vidal, Jurep Cots i Eugènia Brogi, ha explicat que en l'edició d'enguanya resulta gratament sorprès tant per la joventut de molts dels autors com per la solidesa de les seves propostes.
I amb aquests apunts culturals acabem aquest repàs de l'actualitat d'avui de seguida però ens posem al dia de la predicció del temps.
Vuit minuts i les onze, parlem doncs del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Què ens esperen? Fred, no? Una mica? Home, fred em fa, però és una miqueta el que toca. Tampoc no és allò un fred extraordinari, si no és el normal per l'època. O sigui, imagineu-vos el que estàvem tenint fins ara, que era una primavera així amagada dins d'un mes de gener. Però això és una miqueta el que tocaria. No és un fred extrem, és el que tocaria. Jo ja en tinc prou.
Per tu, però vull dir que si el mes de gener és més fred, tots ja en tenim sis de càlids.
no, però portem un des del novembre des del novembre què? fred no, vam estar a la segona quinzena de novembre extraordinàriament freda després vam recuperar uns valors realment molt amics de tots i hem tret alguns dies de pluja que puc refrescar una miqueta realment el fred aquest any doncs es troba a faltar i no hi és de moment, és llarg hivern no, és molt curt no, és veritat recorda que al març pot nevar falten dos mesos per finals de març és moltíssim
Però s'acabarà l'hivern i falten només dos mesos i encara no hem tingut cap fredurada important. Parlem de Sant Jus, eh? A veure, sí. Perquè la resta de Catalunya sí que les temperatures, quan entres cap a l'interior, són fredes, són d'hivern, però és el que diem. No hi ha res extraordinari. Tot és molt normal per l'època. Avui hem tingut una mínima... Amb aquells valors de 1 sota 0, de gairebé valors negatius o de 0 graus, no n'hem tingut cap ni un. I la setmana més freda de l'any per excel·lència l'hem passat, que és la dels larguts. Sí, la dels larguts.
O sigui que ara tenim una cosa normaleta, a les 11 del matí pràcticament, 8 graus de temperatura a Sant Jús, si bufa una miqueta de vent, que avui el vent començarà a fluixar, però si fa una miqueta de vent, com ha passat aquest matí, doncs la temperatura de sensació es dispara cap avall, la sensació al cos a Sant Jús sí que era de 3-4 graus aquest matí, i la mínima avui ha estat de 5 graus i mig, que dius, uau, quin fred que fa. És com dir, fa una calor espectacular i estem a 20 graus a ple mes d'agost, diries, home...
L'hivern és molt llarg, que apreti una miqueta la calor, no? Jo, com que soc de l'altre cantó, doncs ho diria el mateix, ja que fa calor l'estiu... Que compensi, no? Tens aquests bufandots que portes així tan gruixuts, que pots tapar-te fins tot el cap, doncs aprofitant-los i fem-los servir, no? Que potser aquests dies sí que ara portem una miqueta de guants, però realment...
No és un fred excessiu, en definitiva. Aviam, el que tenim és un front que ja és història, un dia clar i serè avui, amb un vent del nord que ha bufat amb molta intensitat els dos extrems del país, que aquest matí encara hi havia cops importants al voltant dels 100 km per hora a les comarques del delta de l'Ebre, i això té tendència a anar afluixant. Durant el matí d'avui aquest vent afluixarà, perquè aquesta influència de nord-oest afluixa una miqueta.
Però, en canvi, començarem aquesta tarda a rebre alguns núvols alts. O sigui, aquest cel tan bonic, tan seret, tan maco, que ens ha propiciat el pas del front i després el vent, doncs començarà a veure-s una mica intoxicat per alguns núvols alts que començaran a arribar al nostre país i serà a partir d'aquesta tarda vespre que els podrem veure. Sobretot amb l'aposta de sol veurem que el cel té un altre coloret. Realment avui la sortida de sol ha estat preciosa. És d'aquell gruguenc que es veu quan surt el sol, que surt cap a les 8. Que fa mal als ulls, a més a més.
Abans de sortir, aquell cel blau que el de l'horitzó és molt gairebé blanc, saps? Aquella imatge tan neta que només es veu alguna ratlla al prat fruit de l'olor. Doncs tot el de més és preciós. Realment ha estat una sortida de sol preciosa. La lluna està en quart minvant, es deixa veure fins i tot al vespre. Sí, és veritat, fins tard, a més a més. Sí.
doncs, després de parlar de tots aquests ingredients ho diem perquè aquesta tarda ja podrem veure alguns núvols més alguns núvols alts a l'horitzó i l'aposta de sol no serà tan nítida i tan neta com si fos l'inici dels teletubbies a veure, això és l'avançada d'un front que ens ha de visitar demà dimecres ahir parlàvem que no tindria massa cosa i que el dimecres encara el salvaríem doncs sembla ser que no, els últims mapes diuen que ja demà dimecres tindrem el cel força tapant a tot Catalunya al matí
que a partir del migdia poden començar a caure algunes precipitacions, o sigui que demà, en comptes de dir que durant tot el dia estaria prou bé, doncs demà ja recomanem potser agafar el paraigua per previsió, perquè a partir del migdia els mapes ja ens indiquen possibilitat de pluges a qualsevol punt de Catalunya, és un front que escombra tot el país un altre cop,
que pot deixar alguna precipitació una mica destacada i que, a més, és gros. O sigui, que ens afectaria tot el dimecres i fins i tot al matí de dijous. Matí de dijous encara tindrem alguns núvols. Probablement ja sigui una mica residual el que pugui caure de pluja, però podria caure encara alguna goteta dijous al matí. O sigui que ens arriba un altre front. Aquest front es troba ja amb una miqueta més d'aire fred i això provocarà que no sigui tan càlid l'ambient, sigui...
difícilment les mínimes es recuperaran massa, no estem parlant de nevades a cotes baixes perquè la temperatura és bastant positiva, és bastant alta, però vull dir que la sensació de fred serà una miqueta més marcada, o sigui, ja diem allò de dir, uau, el mes de gener, un dia tapat i amb possibilitats de pluja i que faci una mica de fred també és notícia, però podria fer una miqueta més de fresqueta demà dimecres.
Dijos al matí el que diem acabarà de passar aquest front i estem a l'espera, i ahir ho comentàvem, del que pogués passar el cap de setmana. Sembla ser que hi ha una influència bastant marcada de vents del nord. Això el que pronostica pràcticament a Sant Just és que el cap de setmana farà més fred. Més fred serà un dia semblant com el d'avui, que avui farem una màxima.
És això el que passa, que la influència de vent del nord és molt potent. És un front que viatja de nord a sud, que es troba als Pirineus, aquesta barrera natural que té Catalunya, i acumularà moltíssima precipitació i la tensió a la nevada, que els mapes avui ens indiquen que entre divendres a la tarda.
i dissabte la cara nord del Pirineu i també caient a la cara sud perquè saltarà els Pirineus, doncs pot ser bastant intens i poden recollir-se precipitacions destacades. Potser estem parlant de l'anavada més important d'aquesta temporada que podria acabar el dissabte. Però com ens afectarà això? I a més a tot el Pirineu, eh? O sigui, és una anavada que no només és allò benefici del Pirineu de Lleida, que és on tenim més pistes a la cara nord, sinó que la cara al Pirineu de Girona també es veurà beneficiat i el trosset de Pirineu de Barcelona també es veurà beneficiat
per aquesta nevada que podria ser important i destacada i que ens acompanyaria durant bona part de dissabte. El que no tenim massa clar és aquesta influència tan forta de vents del nord i aquest front tan potent com afectarà la resta de Catalunya. No tenim massa clar els núvols, sigui precipitació o no,
Però no tenim massa clar, la sensació de fred també, però no tenim clara quants núvols ens acompanyaran entre dissabte i diumenge. O sigui, encara no sabem ben bé com tindrem. Potser seran uns dies variables amb sol i núvols i amb un ambient molt semblant al d'avui. O sigui, si treu el nas al sol al migdia, doncs si estàs al solet... Sol d'hivern, no? És el que t'ha agraït. Sí. Ens agrada.
Però si el núvol el tapa, dius, ui, ja m'ha agafat el fred, ja no està el sol i es nota moltíssim. Doncs podria passar una miqueta això. Així doncs, dos fronts encara per aquesta setmana, que mantenen a ratlla les temperatures. Un, que podria afectar Sant Jus de manera destacada, precipitacions un altre cop, recordem els 30 litres que tornem aquest mes de gener. Tot i que hem estat mirant a l'estadística,
Hi ha un mes, que és el 2010 i el 2011, van ser molt secs, però el 2009, el mes de gener, va gairebé arribar als 40 litres per metre quadrat. O sigui que, potser, aviam si superem aquesta... El 2009, que a més veníem després de la gran sequera i tot plegat, o sigui que tots són cicles, no? Sí, després van venir dos anys més secs en un mes de gener, i després va ser un altre cop una miqueta destacat, com el de l'any passat, que també vam superar els 20 litres per metre quadrat. Ara en portem gairebé 30...
i aviam si amb la precipitació de dijous augmentem una miqueta. I d'altra banda també destacar aquesta precipitació del cap de setmana, que també estarem atents perquè la nevada pot ser destacada al Pirideu. Molt bé, Carles, i a més s'ha arreglat l'estació, no? Dic per si algú ens està escoltant, que sàpiga que ja pot consultar les dades fàcilment. Tot i que un dia parlarem, hi ha altres sistemes per poder consultar aquesta estació que no sigui la pàgina web de l'Ajuntament. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia. Són les 11.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem al Verses i Maite Polo. Protecció Civil vol canviar la normativa per millorar la planificació municipal davant d'una emergència i fer-la més àgil. Actualment, 70 municipis de Catalunya no tenen cap pla. L'alcalde de Salau, Pere Granados, defensa el Parlament que el projecte Barcelona World és la solució als problemes d'atur que viu el municipi. L'Ajuntament d'Arenys de Mar contractarà 11 persones amb ajuts que la Diputació de Barcelona destina al nou pla d'ocupació local.
Esports, a un quart d'unes, fa el sorteig de la Copa d'Espanya de Futbol Sala, que es disputarà el Marçalogronyo, el Bombull seran el Barça i el Marfil Santa Coloma. I avui es juga el primer partit dels quarts de final de la Copa del Reis.
Protecció Civil, com dèiem en començar, vol introduir canvis a la normativa que regula l'actuació municipal en cas d'emergència. Es vol fer més àgil la resposta dels ajuntaments en cas de patir un incendi, una inundació, una ventada o fins i tot un accident provocat per vessament de mercaderies perilloses.
Actualment, una setantena de municipis del país no tenen cap pla d'equació municipal. Tot i això, alguns d'aquests ajuntaments defensen que donen respostes sense problemes a una situació d'emergència. Ho ha dit l'alcalde de Sort, Llatger, civils en declaracions a la xarxa. En el cas d'aquest municipi, del Pallars-Sobirà, no té pla Neucat que s'activa per intenses nevades, encara que té obligació de tenir-lo. La major part de municipis que estan en aquesta situació, igual que Sort,
Són ajuntaments petits i que no tenen... tenim pocs recursos humans i, per tant, això fa que s'endarrereixin temes com aquestes, no? La elaboració de plans d'autoprotecció. Que no hi hagi el pla no vol dir que no s'apliquin mesures, eh? Protecció Civil ja està redactant un nou document plantejant aquests canvis. Espereu que el text estigui llest aquest setembre.
Al Parlament de Catalunya, fa uns minuts, l'alcalde de Salau, Pere Granados, ha assegurat que el projecte Barcelona World és la solució als problemes d'atur que viu aquest municipi del Tarragones. Granados ho ha dit a la Comissió d'Economia del Parlament, on avui compareixen els alcaldes afectats del projecte de construcció del complex d'oci al Camp de Tarragona.
El número tan important de llocs de treball que en aquests moments en què l'únic que sentim parlar és de destrucció, això fa que la nostra aposta sigui una aposta decidida per la defensa del Barcelona World. Perquè és que no hi ha una altra manera de crear llocs de treball i donar solució i sortida a les famílies que avui dia ens demanen que no arriben al final de mes. Només hi ha una, és la inversió. I jo crec que la classe política tenim l'obligació d'afavorir la inversió per creació de llocs de treball.
En aquesta comissió parlamentària també han de compareixer experts en addiccions al joc, en prevenció de blanqueig de capitals i representants de la plataforma Aturem Barcelona World.
El diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha assegurat avui a la xarxa de comunicació local que el PSC és un partit en caiguda lliure. Arrufat ha dit que la crisi interna dels socialistes catalans evidencia l'enfonsament del sistema de valors i partits polítics instaurat a la transició espanyola. Quan un partit ha de purgar-se tant...
És un partit que bàsicament escolta molt poc segurament al carrer i s'escolta massa a si mateix i a més a més està en tancament i un partit en tancament és un partit que està en caiguda lliure. Avui la direcció del grup parlamentari del PSC reuneix per decidir si expulsar els tres diputats díscols que van trencar la disciplina de vot. Si això passés als socialistes passarien a ser la quarta força al Parlament just per darrere del PP.
L'Ajuntament d'Arenys de Mar al Maresme contractarà 11 persones a través del nou pla d'ocupació local subvencionat per la Diputació de Barcelona. El pla compta amb 74.000 euros. Aquelles persones que vulguin optar-hi han de presentar la sol·licitud abans del 22 de gener, abans de demà. Ràdio Arenys, Gemma Roig, bon dia.
Bon dia. Aquests llocs de treball serviran per contractar nou efectius per la brigada municipal amb l'objectiu de reforçar el manteniment i la neteja viària de la vila. També es busca una persona per l'àrea de medi ambient i una última com a auxiliar de geriatria. La insertora laboral a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, Elena García, ha assenyalat que les contractacions seran entre el febrer i el març. Com que tenim per poder contractar durant tot l'any 2014, doncs podem anar jugant una mica amb les actes de contractació. Sí que és veritat que els que volem per la brigada volem que comencin el febrer-mars,
però sempre el de medi ambient sí que podem jugar més cap al març, abril, maig, perquè s'allargui i agafi tota la temporada d'estiu. Els requisits que s'hauran de complir és estar inscrit al Servei d'Ocupació de Catalunya i es prioritzarà que hi ha persones que siguin residents a Arenys de Mar i que no hagin participat anteriorment en un pla d'ocupació. Aquests llocs de treball serà per sis mesos. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Dijous es debatrà com afectarà la reforma de l'administració local a Sant Just. La Vall d'Avers, els sindicats comarcals UGT i comissions obreres i el Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament han impulsat aquesta taula rodona per determinar quines poden ser les conseqüències de l'aplicació de la norma al municipi.
Per fer-li front d'entrada, l'alcalde ha fet una crida que tothom que visqui al municipi s'empadroni. I és que l'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades, un factor que juga en contra del consistori, perquè la llei del govern central afecta tots els municipis que tenen menys de 20.000 habitants, i ara a Sant Just n'hi ha prop de 18.000. Per debatre sobre aquesta reforma, dijous se celebrarà una taula rodona a la Taneu, amb representants sindicals, també d'associacions de veïns de Catalunya,
i el debat estarà moderat per un representant de la Vall d'Avers. La daula rodona serà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
Més coses. Sant Just ha col·laborat amb més de 19.000 euros al projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Des de l'Hockey Club Sant Just han comunicat que s'han aconseguit un total de 19.176 euros que ajudaran a lluitar contra el càncer infantil. En concret, els diners recaptats es destinen al projecte de detecció de les cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os que treballen des de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Sant Jus va ser el municipi que va acollir la tretzena edició de la festa Torneig Joan Petit durant l'any passat. El dia principal va ser el 25 de maig, però al llarg de tot l'any també s'han fet diferents actes per consciència sobre aquesta causa.
I acabem amb un apunt d'agenda per recordar-vos que el centre d'estudis recordarà dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar al Sant Just. Aquest dissabte farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Tera Màrtir.
Francesc Riera, del Centre d'Estudis, guiarà les persones que hi assisteixin i explicarà com es va fer el replagament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes. L'acte estava concebut per fer el recorregut caminant, però tenint en compte que comença a les 5 i que es farà fosc aviat, la idea és fer-lo en cotxe. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passant 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'actualitat municipal i per això saludem el president de l'Associació de Veïns de Sant Jurs, Jaume Rui. Molt bon dia. Bon dia a tothom, bon dia. Per parlar d'alguna manera d'actualitat en general i sobretot també d'aquesta taula rodona que es fa aquest dijous, perquè un dels temes que hi ha sobre la taula aquest any sobretot és aquesta reforma de l'administració local i com afectarà un municipi com Sant Jurs que té menys de 20.000 habitants.
Això està una mica complicat. Bueno, primer de tot, perdoneu per la veu, perquè estic passant una grip. Sí, aquesta grip que hi ha, no tan forta. Suposem que l'aguantarem, suposem que aguanten la xerrada, però bueno, perdoneu-vos la veu. Ja sabeu que el govern, el 7 de novembre del 2013, va aprovar un entreprojecte llei per la regionalització i sostenibilitat de l'administració local. Què ens ha fet d'això? Ens ha fet de Sant Just perquè som 20.000 habitants, no arribem a 20.000 habitants,
i és un tall que fa el govern per tractar diferent de forma els serveis i no serveis. En qüestió, si mires la llei, està una mica enrabassada. Aquí parla la llei que anirà a parar certs serveis, aniran a parar la Diputació Provincial. Nosaltres ho veiem molt complicat, això. Imagina't tu els recanvis, recons, i que s'han de bellugar a la Diputació, s'han de bellugar a tot arreu per portar això en fil a l'agulla. Nosaltres ho veiem bastant complicat.
no sé, ja veurem, per això fem aquesta tala rodona. Per intentar posar una mica, aclarir-ho una mica, no? Per intentar, entre tots el que sabem, el que hem estudiat i el que hem llegit i el que hem format, venen persones que són conegudes, sobretot el senyor de la CONFA, que el Fernando Pindado, i això que era un membre important del tripartit de la Generalitat, és el vicepresident de la Confederació de Cions de Veïns de Catalunya, és una persona molt informada, així com el de la Federació de Municipis de Catalunya.
O sigui, hem d'escoltar el que diu tota la gent entesa. Vosaltres suposo que ho gravareu i ho passareu a la ciutadania, no? H'organitza la Vall d'Avers. Sí, però vosaltres estareu també? No ho sé, oficialment no, però això dic que nosaltres ho estem cobrint i parlarem prèviament amb els que hi són, però vull dir que no...
No està previst, en tot cas, però sí que estem fent, a banda de parlar amb tu també, doncs tenim previst parlar amb tots els organitzadors. Jo s'ho explicaré tot. Aquí el problema està dels 20.000 habitants. Sí. Els 20.000 habitants, què diu? Que certes coses que nosaltres feia, que l'Ajuntament feia fins ara, que era la proximitat, com a recollida de 30 residus, l'abastiment d'aigua, l'impecia neteja diària, l'accés als nuclides de població, la pavimentació i l'ombrat públic, tot això s'encarregaria la Diputació. Però també diu aquest article, l'article 27,
que les comunitats autònomes, si demostren que aquest servei ho poden fer amb un cos menor que la Diputació ofereix, podria tornar a passar al municipi. O sigui que tampoc ens hem de posar els pèls de punta perquè passi tot, se'n baixi tota la Diputació. Nosaltres estem convençuts que el nostre Ajuntament, si és veritat tot el que es diu, tot això que està supersanejat, jo crec que no hem de tindre por amb aquests problemes. Crec, eh?
Clar, també el que deia l'altre dia l'alcalde és que tampoc falta tant pels 20.000 i que feia una crida a l'empadronament, no? Sí, això també, però això és molt complicat perquè hem de reunir 1.500 persones, més o menys, eh? I 1.500 persones, moltes persones per reunir, eh? Però bueno... N'heu parlat amb els socis de l'entitat, de l'associació de veïns, vosaltres, Jaume, de tot plegat, d'aquesta reforma? Nosaltres hi hem passat una nota de tots els socis d'aquesta reforma i, bueno, esperem que d'això els vingui la gent a dir la seva. Uh-huh.
O sigui, nosaltres estem d'acord. Nosaltres veiem molt enrevesat que la Diputació es pugui fer càrrec, ara sí, com així, d'un servei així. Nosaltres creiem que aquestes coses són a llarg plaç, i a llarg plaç hi haurà hagut eleccions pel mig, perquè el partit que està al govern igual ja no hi serà, m'entens? Tindran que canviar tot això, com moltes coses han de canviar. La feina serà, els que entrin de nou, la feina que tindran per canviar tot el que s'ha fet malament, les coses. Això no és gratuït.
Perquè si mires l'article 27, el servei que farà la Diputació te'l cobrarà l'Ajuntament. No farà gratuïtament la recollida de escombraries. La Diputació cobrarà el municipi. O sigui que tampoc és que està una mica enrabassat. No ho veiem gaire clar. Ja. Què és el que més us preocupa o el que més us fa por en aquests sentits? Home, a mi el que em preocupa és l'aspecte social, no? Tot aspecte d'ensenyament i aspectes socials el que us preocupa més. Perquè això sí que és una proximitat.
que la neteja la faci una empresa que està mancamonada i que faci el plug a Sant Lluís, Sant Feliu i Sant Joan d'Espí, doncs vale, d'acord. Però un problema que sigui un problema d'escolaritat, un problema de serveis socials, que hagis d'anar a la Diputació, que hagis d'anar al Consell Comalcal, això seria una cosa complicada. Això sí que faria un pas enrere molt gran després de tot el que hem guanyat i el que ha costat aquestes coses i que hem de dir que funcionen.
La proximitat funciona, això no hi ha més tutia, tu. És així. Clar, exacte, fins aquests anys tampoc no hi ha hagut problemes, no, en aquest sentit? No, cap problema en tinc-ho. Tu pots parlar i tu pots anar a arribar a l'Ajuntament i avui o demà segur que parlaràs i solventaràs el teu problema, més o menys, dintre de les possibilitats, no? Però ara, tindrà que anar tu al passeig de Gràcia o a la Diputació o al Consell del Marcal, doncs no ho sé, això serà... Aquestes coses tan puntuals que són l'ensenyament i són els serveis socials.
ja torna a patir. Que ens posin la bombeta a la Diputació del carrer, ho assentenc, perquè potser és més barat, però això no, no estarem d'acord. L'ajustament és al revés, el que fa és que els serveis més en aquesta línia de serveis són els que quedarien per l'Ajuntament. Això s'ho esperem a tots, a la gent que pugui vindre a escoltar,
i a fer preguntes, perquè les preguntes són molt bones i s'apren molt de les preguntes de la gent. Exacte, serà un debat, no?, una taula rodona d'aquestes en què hi haurà intervenció també de la gent que hi assisteixi. Són persones que estan a la guai d'això, es farà un vídeo promocional, un vídeo on s'explicarà amb gràfics tot això, el que pots representar tot això, i després farà una xerrada més a més de 5 minuts, de 10 minuts per persona o així, i la taula rodona.
Teniu alguna altra qüestió pendent des de l'associació? Alguna altra front que estigueu movent ara mateix? No, ara de moment no. Tot el que tenim són problemes domèstics, que dic jo, que una senyora que això, un senyor que tal, un altre rebut, un altre muto, un altre... Aquests problemes que són els diaris, això sí que tenim. Coses més puntuals, no? Cada dia més la gent es ve a queixar perquè cada dia la gent s'ho mira tot més en lupa. I això ha fet la curva, ha fet una curva de queixes que nosaltres podem solventar
Ja sabeu que també estem amb els índices per les preferents, ens ha contestat el síndic, bueno, hem de tornar a parlar. Feu també aquest paper de mediadors, no?, una mica, ara, des de l'associació. L'estem fent de mediadors, sí. Les coses que podem solventar nosaltres, que podem fer escrit, tot això, ho sobreentén i no sortim malament tot.
Clar, potser d'alguna manera esteu recuperant la força que s'havia perdut en els últims anys per part de l'Associació de Veïns, en nivell més general, eh? Bé, ja saps que primer que a la Junta nostra ens agrada treballar per aquestes causes i bé, hem de faltar el tranquil·lo a fer els recursos i a fer coses i bé, no parem.
Està clar. Doncs moltes gràcies, Jaume Rui. Exacte, ja et deixo president de l'Associació de Veïns de Sant Just per explicar-nos sobre tota aquesta taula rodona i que puguis cuidar-te també aquest constipat. El dijous, el dia 23, a les 19.30 a la sala Piquet, el que vulgui venir, ja ho sé, veu les preguntes que podeu formular als ponents. Està clar. Doncs moltes gràcies, Jaume, i que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Fins demà!
Bany, Bany is six feet in the house.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia d'actualitat. De seguida en Jaume Campreció, Jordi Farràs i Pep Quintana.
I és per tant, com dèiem, hora de fer tertúlia, per això saludem ja el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i el Jordi Farràs, que ja els tenim a l'estudi. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia, bon dia, Carme. Us ha costat entrar, eh? Estàveu fent la tertúlia fora. Sí, és que estava molt bé. És que allà almenys ningú se sent.
És el que tenen els micròfons, una mica. Jo tinc aquests cables, aviam. No et funcionen bé mai, eh? Sempre enganxes els que... Això és de segona mà. Avui sí que tenim de sobres, avui, d'auriculars a la taula, per tant... Sí, sí, n'hi ha molts, tu. Qui ha vingut abans? Quant és això? Molts, eh?
ara et sento eh Carme doncs ja és una bona notícia i tant s'ho és bé doncs no sé si teniu algun tema preferit per començar la tertúlia d'avui jo sí que voldria encetar alguna cosa crec que és dijous dijous si no m'equivoco que hi ha una reunió un acte de presentació a la sala per parlar d'aquesta nova llei a la sala Piquet molt bé Carme
perquè jo l'altre dia vaig sentir l'arcalde per aquesta televisió nostrada, diguem-ne d'aquí, de la capitalitat del Baix Llobregat, i d'això, i està clar, doncs, pel que explicava, crec que a Sant Just podem tenir una sèrie de problemes bastant seriosos, i no només a Sant Just, però com que som a Sant Just... Clar, clar, és el que ens afecta directament. Evidentment, el que ens afecta directament, i està clar, vull dir, hi ha una sèrie de serveis que en aquest moment està donant l'Ajuntament,
que per llei haurà de deixar de fer-ho. I això passar a la Diputació, Déu-nos-en-Guard. I dic Déu-nos-en-Guard en el sentit que tot el que no pot fer els ajuntaments ho hagi de fer una Diputació, en aquest moment els hi caigui tot això a sobre, malament res. I, per una altra banda, qui és el que coneix més bé directament els problemes de la localitat, per petita o gran que sigui? L'Ajuntament.
i per tant, doncs, amb aquesta retallada o amb aquesta nova llei que no permet en els municipis que no arriben als 20.000 habitants, doncs que no puguin exercir segons quins serveis, doncs estem una mica apanyats, des del meu punt de vista. Moltes retallades. Clar, aquí hi ha aquella qüestió que hem defensat tantes vegades, no?, que Sànchez hi viu molt bé, que som pocs i benvinguts en general, per redonir la frase, i deixa'm acabar un segon.
I llavors el que passa és que això ens ha perjudicat.
ens ha prejudicat, amb el sentit que no hem arribat als 20.000 habitants, hem volgut mantenir-nos, i ens sembla, lògicament, sense aquestes lleis, doncs, seguiríem visquent la mar de bé, dintre d'un volum de gent que ens podem, més o menys, doncs, moure dintre d'aquest àmbit i tenir una vida social que no és la de veïns, o sigui, pobles veïns propers nostres, que hi ha més anonimat que no pas aquí per la gran densitat de població que tenen, no?
I aquesta ha estat en aquest moment, en aquest moment. Si canvien les coses, canvia el govern, etcètera, doncs es poden remoure una sèrie de lleis, però aquesta és importantíssima de cara a ser injusta. Aquesta llei el que fa és que n'hi ha totes les bases de totes les regles d'això, importants, però moltes competències es perden si no tens diners.
Una de les parts importants és que si tens un dèficit el tens de començar a eliminar. Llavors, si tens un superàvit el pots continuar fent alguns serveis d'ells. No tots, però alguns sí. El problema, jo crec que ja es va molt més juny, vull dir, una cosa, sí que ens afecta a nivell local moltíssim. Però, a més, és curiós perquè nosaltres, en aquest cas, serem un poble...
sol, rodejat de pobles que tots tenen aquests serveis perquè tots els nostres municipis del costat, tots els poden tindre, tots tenen més de 20.000 habitants i tant, i 80.000, i tant quedem com una illa sí, sí, és el que hem dit abans ja, que nosaltres no hem arribat al que tenen els veïns però pelota en tot també, a veure, també s'ha de reconèixer que com tu us dic molt bé els pobles del costat han crescut, també han crescut sí, home però realment, jo crec que ho hem parlat alguna vegada aquí
ja que hi continua urbà, ja no s'enjust... Nosaltres, o millors tres, perquè portem molts anys a aquest poble, o millors massa i tot, coneixem tots els límits. Però, vull dir que tots coneixem els límits. Gent que pot vindre de fora.
jo crec que ja no saps on acaba a Barcelona, comença a esplugar l'Hospitalet, comença a Sant Just i comença a Sant Feliu però això no vol dir que l'Ajuntament no es vegi afectat a donar uns serveis a aquesta gent el que vull dir és que això està canviant i a la millor algunes coses d'aquests serveis que nosaltres veiem locals i no estic davant en aquesta gent ni un moment i estic comentant en contra però sí que algunes coses a mi hem de canviar en alguns temes de veïnatge perquè hi ha gent que a la millor del barri de la Mallola
Està en moments a prop de Sant Just que no de Puyacases, de les mateixes plugues. I, en canvi, a mi, els serveis per a ells hauria d'anar a fer a Puyacases. Vull dir que hi ha una sèrie de coses que, a mi, es tenen d'adaptar les lleis una mica a aquesta realitat que tenim, al mínim, a l'entorn de Sant Just. Si parlem d'educació, per exemple, quanta gent hi ha que va a escola a Barcelona? Moltíssima. I quanta gent... Però, en canvi, és una retallada de cara a altres serveis educatius de Sant Just, pròpiament. Que no tothom pot anar a Barcelona.
No, no, per això vull dir que nosaltres encara es pot notar molt més perquè és teia que serem aquí al voltant, vull dir que es plogues tirant uns drets o Sant Feliu i Sant Just en tirant uns menys. I Sant Joan d'Espí, etc. Ara, sempre tenim una solució, que l'alcalde pacti en un poble...
en un alcalde d'Aquest que es deixin una illa o dos de Majuí i arribem als 20.000. Això ha passat a més d'un municipi, no ara, fa anys, que per tenir segons quins pressupostos empadronaven gent dels veïns. I com va dir molt bé l'alcalde, aquí també es pladeix un fet, que hi ha molta gent
que no estan padronats a Sant Just i molts que, jo en conec alguns i fins i tot, que estan fora de Sant Just pel tema d'hipoteques perquè s'ha convidat una segona residència al poble X i ho han d'aclar com a primera residència en la qual cosa es veuen obligats a estar empadronats en aquell lloc encara que la vida física l'escola i tot es facin aquí
Ja, ja, bé, però esclar, aviam veurem les repercussions de tot això. Jo suposo. Perquè l'absorció de la Diputació de tots aquests serveis, esclar que estem parlant d'una sèrie de pobles del vol que no tindran aquest problema. De la zona molt poquets. Exacte. De la zona metropolitana, vull dir. Sí, però surt una mica... No, no, a veure, de la metropolitana, Sant Just, a la que passes el riu...
tot el que és la part metropolitana de muntanya, Torreia, Sant Climent, Vegas, Servalló, La Palma, doncs aquests... Ballirana... Ballirana no ho és. Ah, bé, però Ballirana... No, ara parlava com a municipi per a quantitat d'habitants. Vull dir, Sant Lleu de la Barca, com aquí que diu, Sánchez dels Os també, quasi, vull dir que hi ha molts temes que afecten. Jo crec que, a més a més, a veure, també jo entenc...
que la llei diu que es posarà en funcionament el dia següent. Diu així mateix. Aquestes lleis, i això em fa gràcia perquè es publiquen, però suposo que faltarà un reglament, faltarà una sèrie de coses, i jo crec que fins a 4 o 5 anys no es cabaran de... El pròxim mandat, que començarà el 2015, suposo que es començarà a posar fi de la ulla.
en algunes coses, però costarà molt. També és cert que s'està mirant que moltes coses d'aquestes a la millor puguin passar a altres organismes també col·legiats metropolitans. Per això que et dius, pot ser un problema greu. Molt greu. Fins ara, recordo...
que fa molts anys es deia que el país no hi hauria d'haver un davant i un darrere, sinó una part darrere, o ciutadans de primera i segona. I en aquell nivell poden tindre un país de ciutadans de primera i segona, perquè és el que t'ho deies molt bé. Vull dir, ara jo m'imagino la Quart, Sant Jaume de Fontanyà... Mira tots els pobles que visiten el foraster...
el foraster, tots aquells pobles aquests ja directament no són ni els de 20.000, els tan petits per tant aquesta gent, jo m'imagino qualsevol problema tindrà de baixar a Barcelona que a més a més la província de Barcelona és la que té la capital més allunyada perquè la té a un extrem, a una funta vull dir, imagino el de Sant Joan de Fontanyà
baixar a Barcelona a parlar que a l'escola té dos guteres. Jo crec que aquest senyor s'ha anat una mica al món de vista. Sí, però ho han tirat endavant. Té una majoria absoluta. A la centralització de tot. Vull dir que a efectes pràctics està aprovada aquesta llei. Sí, sí. Però és un llibre que va passar, si us recordeu,
Ara ho vam veure molt lluny, però veu com una notícia que sortia al principi de Grècia, que no sé de cop i volta que els municipis havien suprimit? Sí. Al principi de l'Aquilixis? Sí, sí, sí, que es havien refòs. A més, a més, jo crec que per l'altre cantó, no vull anar a parlar de política i sèrie, jo crec que aquesta gent ja fa molts anys que ho té,
que és que els ajuntaments siguin simples ens administratius d'una llei que mana de rancs superiors. Que no es faci política. Vull dir, tipo França. Que França, l'oposició, el que guanya és alcalde i el que no guanya, cap a casa, que s'està molt bé. Fé purament administració. Administració. Sí, sí, sí.
Bé, no hi crec. Sí? Jo no hi crec en aquests sistemes. Jo tampoc. I després aquest país també té a veure en els canvis que té una cosa pendent, que és el informe roca. Jo que no ho vaig llegir el seu dia, però... A veure, en les situacions estructurals no poden tindre tant els municipis. I entenc que cada u vols té el seu principi, però hi hauria d'haver una estructura administrativa que tindria de canviar una mica, no pot ser...
en els costos actuals, quan l'Ajuntament, com l'Ajuntament de Fontanyà, que és el més petit, tira tindre una estructura com un Ajuntament de Barcelona. No, a part d'això... O Sant Just. Hem de reconèixer que també hi ha hagut aquella qüestió que hem de tenir un poliesportiu, hem de tenir una piscina, hem de tenir tot el que hem de tenir, quan després no es pot mantenir.
Això també cal tenir en compte, perquè es pot fer una magnífica piscina compartida entre dos pobles. Sí, però és allò que tu surts de casa i pots una nit a peu i a l'altre, el mes de gener, t'ha d'agafar el cotxe amb les carreteres gelades per fer 10 quilòmetres. En un lloc estratègic entre els dos. Entre els dos, el que sigui.
Home, hi ha de tot, eh? Però vull dir que trobo una exageració aquesta llei que, doncs, malmeti d'alguna manera aquesta vida social que es pot fer, que pots dir política, un partit social, un partit que vulguis, de la proximitat que té l'administració amb els administrats.
perquè aquí està, per mi, un dels problemes grans. I a més en una societat que en els últims anys ens hem acostumat molt a demanar tot a l'administració. Això és una altra qüestió. I que la mateixa administració... A totes les administracions, per això llavors, en aquest sentit... De fet, dependent. I totes les administracions, indirectament,
Han destruït una mica la societat civil. Això ho dic més d'una vegada a aquests micròfons. Nosaltres havíem fet mans i mànigues per fer tot el que ens agradava fer i creiem que havíem de fer per la cultura, per els nostres barjos, etcètera, etcètera, aquí, sense haver pensat i haver-se inventat les subvencions.
no s'havien inventat i ho pagàvem el mestre pagàvem les petitures o socis de l'Ateneu per exemple o d'allà on fos i resulta que després si no hi ha una subvenció no es pot fer res la primera subvenció de l'Ateneu que jo soc conscient i és entre cometes va ser quan es va deixar la sala grande la va llogar l'Ajuntament perquè si no s'anava tot tant la estructura econòmica com la tot però a canvi d'un servei
És un lloguer. És una subvenció que posa entre cometes. I tant, que potser no veuen les cometes, o potser sí que hi ha la càmera enfocada. No, no, en fi, Jordi... No, no, jo opino el mateix, que a nivell com a poble jo crec que sí que pot ser una cosa molt... Acostumats al que ha fet alguna cosa pel poble,
és una garrotada bastant forta que ens puguin fer llavors representarà que nosaltres no voldrem fer res n'hem d'anar a buscar el poble veí que ens ajudi a fer alguna cosa la cosa canvia diguem-ne en aquest sentit autònoms perquè fins ara hem estat fent una sèrie de coses que no necessitem a ningú fent el que fem dintre del nostre nivell també és cert que ara com a ajuntament hi ha molts serveis que altres zones del país fan
I, en canvi, aquí, perquè som dins la metropolitana, es fan altres estaments, com és tot el tractament d'escombraries, tot el tractament d'aigues... I ara, si hi ha coses que... Aquí, un problema que hi ha més és afegit...
per mi, serà que ara començant per això, i no t'estranyi que d'aquí dos dies, com facin els nous pressupostos de l'Estat, parlàvem de posar uns paràmetres de serveis per a cada ajuntament. I ara et donen diners. Uns límits de despesa. No, no.
sinó que l'Estat et paga cada ajuntament en funció d'ús paràmetres. Exacte. O sigui, a fets demostrats, no? No, no, a fets demostrats. Jo a l'altre dia vaig fer els números i era tant per habitant i una setmana de coses. Però ells volien posar els costos dels serveis. I doncs, si tu resulta que posant, parlant d'escola a Bressol, no en tens de tindre,
Doncs no donen ni en dur, per això. Et baixaran els serveis. La pregunta, jo em feia mentalment, és quan l'Estat valori aquests serveis, que digui, Sant Jus li corresponen, per dir una cosa, Déu guardi els bancs. Vostè en pot tindre 25. Però si te'n paguen 10, que te'ls pagaran el preu de Sòria o el preu de Barcelona? Aquesta és la nostra qüestió. A tant l'hora, però no és el mateix, pots comprar el mateix en un lloc que en un altre. No, no, i per el treballador.
No, no, no, el sou. El sou parlo ara de comprar, vull dir això. I llavors això et comportarà que si l'estat retalla et podràs... Ara l'Ajuntament ho podia mantindre perquè l'Ajuntament de Sant Just té un dèficit més o menys controlat. Té els comptes sanejats, relativament, no? Relativament sanejats. Quan arribi tot això, que arribi menys diners...
Es puja molt la pressió fiscal? O retallada. Retallada personal. De fet, si aquesta llei tira endavant també implica que hi ha menys regidors. No, regidors al final sí que ha canviat. Ah, és veritat. No, va canviar el sou. I menys guàrdia urbans. Va canviar el límit de sou, però no sé si el nombre de representants potser també tindria sentit, no?
Sí, jo crec que sí. Se'ns limiten les competències, vull dir, eh? Em refereixo. Bueno, no, a veure, no que hi hagi més regidors, no de menys. El que sí que posa límits és a les dedicacions. M'entens? Per tant, tu vols dir, com ara... Si no correspon a educació, perquè no pots fer-ho, ja no tens... A veure, no, pot dir... Un poble de 38 anys té a tindre tantes persones com a estic de dedicació. Com ara no hi ha límit, i tot.
I menys personal, sí, perquè és el que dèiem. Vull dir, a veure, si no tens la tinta escola a Bressol, s'enjust que les té en nòmina, doncs automàticament ja tenen 6 o 6 persones. No, no, és que em porta molta cua. Jo crec que porta molta cua, porta molta discussió, molts maldecaps,
i patiments perquè no hem de parlar de coses clares com és aquesta emissora aquesta emissora no les competències que té això ho hem parlat altres vegades això ho parlem ara pensava que deies que no s'havia parlat no, no és un servei deficitari que parlem d'aquest tema doncs és una de les coses que grinyola que pot fer patir en aquest sentit i posa això, poses pregunta
Esclar, perquè l'habitatge social no li correspon a l'Ajuntament. No li correspon a l'Ajuntament, li correspon a la Diputació. Igual que a l'escola Bressol. El tema d'ensenyament, que ara és competència, el manteniment de les escoles és competència d'Ajuntament i que això canvia.
jo crec que el pròxim mandat d'ajuntament que hi haurà a partir del 2015 serà complicat pel que estigui a dins d'aquest ajuntament perquè hi haurà un canvi un canvi que la societat ens està acostumada a demanar i a més això és una cosa que és certa una llei l'altre dia també va modificar la llei de dependència al final la gent no ho va
és el Saïd Social de l'Ajuntament i si no hi ha, se'n va veure l'alcalde, com el tovi, pel carrer o se'n va a aquell Ajuntament.
Aquesta proximitat que dèiem abans, aquesta possibilitat de connectar... És que la vida de poble la treuen. Ara, esclar. La vida de poble ja desapareixerà i el que dèiem d'aquests pobles petits, clar, aquests pobles petits que tothom es coneix, que l'alcalde és el botiguer de l'altre, doncs clar, això és arribar un moment que hi haurà molt de distància, no poden fer res, o deixen de ser d'alcalde. Jo crec que aquí... No, jo crec que aquí... A més a més, estic convençut personalment que el que van és que la gent al final calgui fusionant-se.
per la via de fets. Nosaltres no tant, perquè ja tenim, però por les petitons. Sí, de fet, alguns, els menors de 20, de mil dies, el que se'ls demana, no? Exactament, els demanen, els anien fusionant i aniran tot, però tothom ho diu mateix, vull dir que ens queda els 44 anys seran de definició, d'anar 60 anys...
N'ho queda de mandat, que queden 15 mesos, crec. Sí, fins al maig. Les accions són el maig de l'any que ve, del 15. Aquest any serà com de transició, segurament. No, tens jo, però és el que diu la llei. Diu, el dia 1
El dia següent entra en funcionament. Sí, sí, per això de 2014, però em refereixo. Avui, a dia 21, encara no hem notat res directament, efectes pràctics, però sí que ja apareixen els serveis socials l'any que ve. Aquest any encara no s'ha d'aplicar. No s'ha d'aplicar, no. Per això dic que hi ha alguns serveis que fins al 2015 no entren.
No els toca. És a dir, no es traspassen. El 2015 som independents. No, a veure, una cosa és independent, espero que sí, però ara, el 2014 és per fer un referèndum. O per fer una votació. Evidentment, evidentment. Vull dir que després no hi ha l'endemà. Un període d'adaptació. M'entens? No és d'aplicació l'endemà, aquí, eh?
Aquí no és, no. S'ha d'on hi ha gent que fa tirar. A més a més, també porta conseqüències. T'ho dic que per a mi l'aplicaran en termes econòmics als ajuntaments, que poden ser retallades, que passin més diners a la Diputació, perquè a la Diputació va arribar un petit treball del que pagava cada ajuntament. La Diputació s'emporta molt poc diners comprat amb els ajuntaments.
per cada habitant de la província. Per tant, això t'hi ha de... De créixer, no? Però la bossa està de la mateixa. Per tant, el que pugi per aquí, n'hi ha cap als altres. No ho sé, vull dir, estic una mica preocupat. No tant com l'alcalde, perquè ell suposo que s'ho ha mirat per dalt, per baix i per dalt arreu amb tothom, però... La part econòmica serà el que determinarà, perquè si la gent també vol fer coses, i té la voluntat.
però no arriben els diners, doncs es veurà abocat a... De moment el que comentava és resistència. Sí, però també és relativa, no?, aquesta resistència, m'imagino. No, no, dintre de les possibilitats, esclar, però vull dir, una certa resistència, aplicar-ho absolutament tot i així per llei, sinó que, doncs, és qüestió d'anar discutint uns passos, veure com es lliga amb la Diputació, perquè això d'anar a arreglar les goteres que tu dius, tens tota la raó, els assajos amb el frontanyar...
si han de baixar a Barcelona per això és per fotre's un tiro sincerament i Barcelona a la província arriba molt amunt aquest era municipi més alt però amunt d'esquiu i companyia però a la millor no sé suposo que la Diputació també no sé les coses i tot home bé que es defensarà també amb algunes coses crec que quedaria supermalament perquè no podria fer serveis que ha de fer no depèn dels diners però també falta saber a veure camions tenint moltes coses i a la millor acabaran
D'inici personal, perquè cada ajuntament d'aquests té una persona encarregada, per exemple, de l'educació. Sí, sí. I en aquest cas, tot va a parar en un sol ens, i aquest ens, si no té més personal per complir... No, però no, a la millor passarà per ser personal dels ajuntaments. A veure, jo no sé com ho faran, perquè no estic posant ni molt menys atenció.
No t'estranyi que estiguin pensant de començar a obrir delegacions de la Diputació a les capitals de província.
Per tant... Què vol dir, també? Més administració, d'alguna manera? El que tregui el debat ho posarem en un altre. A l'administració, canviarem els consells comarcals, posarem un delegat de la Diputació. Molt bé, d'acord. Igual les reformulen, no? Igual les reformulen, aquestes administracions. Per això, una administració més, que seria la Diputació, doncs amb delegacions, potser hauria d'aprofitar algun entrens que ja existeix, que és comarcal o intercomarcal, etcètera.
Però, a més a més, estem parlant d'això... S'ens planteja un futur divertit, eh? Jo, personalment, que estic sent que estem en alguns bastants temps, algú diu que estan improvisant. Jo tinc la sensació... Que no, que va molt programat. Perquè, a més a més, fins ara, els ajuntaments, i reconec que hi havia alguns que s'ho passaven a totes les lleis... On hi ha hagut errors, també. Però ara tenen un control de Madrid.
Tenen d'enviar informes cada 3 mesos. Sobre despeses. Sobre despeses, tot. Per tant, ells estaven en el mà coordinador que deuen tindre. Com val la cosa. Ho tenen tot. A més, m'ho explicava a un regió d'un altre ajuntament que van entrar unes dades equivocades i no se deixava l'ordinador perquè els dècats li faltaven coses. Vull dir que això jo no. Per tant, hi ha control. I a més, ho han tallat
que fem dir, bueno, és igual, jo m'ajunto a Sant Feliu i faig un consorci de no sé què. No pots? Han tallat consorcis, han tallat moltíssimes coses de funcionament, sinó que estan passant tots els poders a les diputacions. Cosa que volíem eliminar. Cosa que volíem eliminar. Bueno, volíem eliminar, però canviar... Bueno, sí, sempre les vagaries. Les vagaries i tot. Jo crec que és una mica santalista, com dèiem-ho bé, i Sant Just encara, mira...
es pot fer mal, però, com aquell que diu, la Diputació la tenim a mitja hora d'autobús. Sí, sí, però que et posin un micro allà per parlar tu pels enjustecs. No, no, però si m'entén. Però vull dir que això, el que havia a la fi, és el menys important, com si diguéssim, no? Sí, però vull dir que...
hi ha gent de Barcelona que si t'ha d'anar a l'Ajuntament de Barcelona, el tema 25, una dosa diputació. Vull dir, a veure, i això no és cap excusa. Jo també dic, el país no és Sant Just ni tota l'àrea, és tota la part del país que hi ha, i que hi ha gent que dèiem, Castellà de Nú, Pola de Llet, tots aquests contigui de baixar a Barcelona, no sé jo què és un quart d'hora d'autobús, són dues hores de cotxe.
i per anar a fer una gestió que no sàpiga i va... A més, discutint aquests ajuntaments que han fet un gran esforç petitons per tindre una escola a bressol més o menys perquè la gent del Pola Siqueta i la gent jove, en tot això, tornar a haver-hi un reba país una mica abandonat allò que ens vam intentar fer que tots els dones de Catalunya diguessin els mateixos drets i deures i els mateixos avantatges sanitàries, escortives...
En costos que a vegades són una mica desmesurats, ho reconec. Però el que pogués entendre
Que hi hagi un equilibri entre tots. Entre tots, ja que es pot trencar. De fet, en aquest cas, no sé si hi ha la mateixa oposició total com passaria amb la llei verd o altres de les lleis que ha impulsat el govern espanyol, però en el cas de la llei verd es diu que, o ja està firmat fins i tot, que quan canviï el govern i no hi hagi majoria absoluta, si és que no n'hi ha, canviarà. Però és que, clar, només fa dos anys d'aquest govern. Vull dir que encara queden dos anys perquè alguna cosa pugui canviar. Durant aquests dos anys s'hauran d'aplicar coses, diguem-ne.
Ara, en aquest moment, que sembla que es vulguin posar d'acord per una sèrie de coses, vull dir els dos partits majoritaris, doncs ara posar-se en contra d'una llei d'aquestes, com vam fer amb la llei ver, que quan venem nosaltres la traurem, doncs ara, si volen anar d'acord, haurem d'afluixar l'estratègia. Per això, moltes coses d'aquestes, algunes d'allò que et deia abans, que els dilluns siguin punts dents administratius, el PSOE moltes vegades també s'havia parlat.
jo crec que hi ha en el fons hi ha un concepte jacobí de l'Estat i que comença per l'Ajuntament a veure, què és això de presentar una moció contra el govern són administració i que per tant pura i dura i el que té de fer la política d'habitatge és l'Estat o un temps però no l'Ajuntament a vostè li toquen mil habitants i mirant aquí, s'acorda el problema
En fi, tindrem problema, sí. Però mirem de trempejar-lo com tantes vegades hem trempejat altres problemes. Jo crec que la societat civil té més força que mai. Té més força que mai. Això és una cosa que ens ho estan posant. Sí, que ens ho estan posant, sí. Però endarrere no hi hem anat en el sentit de la societat. Vull dir, que sempre hem apretat més i estem avançant molt més de la que ens sembla, de vegades. I la força no s'ha d'oblidar que la tenim nosaltres.
Jo crec que hem de tornar una mica que la gent jove ha de tornar, i ho està fent bastant, a recuperar el treball en equip i pensar menjar l'administració i treballar en projectes globals. Quan pot ser, vull dir, tu deies que no ser l'Ateneu, quan en aquella època que hi havia escoles en català es va fer l'escola de l'Ateneu per una vegada, als anys 60, m'entens? I tornar, havíem de tornar...
Bé, quan s'aprovia l'EI Ver, l'altre dia, no sé què m'ho deia, i fer un curset d'història a l'Ateneu, no sé. Dic, no et preocupis, dic que ja ho podem fer pels nois estudiants de Sant Just. Perquè quan surti l'EI Ver... S'aproviven a ser història. Aplicar història com nosaltres, anys a diferents... Sí, sí, teníem professor de català, també l'Ateneu.
Jo vaig estar en els cursos, un senyor que venia de Cornellà. Va morint, sembla, aquest senyor, si no m'equivoco, i tant de bona o sigui així. Però crec que aquest professor va morint. És això, però com a l'escola...
Montseny, com a escola de l'Ateneu... Vull dir, tenim una mica de tornar a recuperar... Al mínim, pensar en això, si les coses van fetes. O les guardies que abans eren... Privades. No, privades o de cooperatives, de pares. Vull dir, tornar una mica aquest sistema...
Que la gent hi posi una miqueta més del seu compte i no el refiï tant de l'administració. Ara, com que a la gent hi ha moltes retallades, molta gent també les està passant malament i no és com abans. Abans hi ha les passades malament, però tenim una altra manera de pensar. Se'ns acaba el temps, eh? Mig minut i arribem a les 12, per tant, continuem fent debat la setmana que ve. Esperem que la setmana que ve no hi hagi unes retallades aquí. 15 dies per tornar.
Moltes gràcies, Pet, Jaume i Jordi. Que vagi bé i bon dia. Com dèiem, connectem tot seguit amb la xarxa, ens actualitzem, sabem què passa arreu del país i sentim també el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies amb l'Andrea. Tornem després a més coses, parlem de la Manat del Cordill, també del documental del mes i encara ens queda espai en aquesta última hora del Just a la Fusta. Fins ara. Són les dotze.
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem al Bersas i Maite Polo. Protecció Civil vol canviar la normativa per millorar la planificació municipal davant de les emergències i fer-la més àgil. Actualment, 70 municipis de Catalunya no tenen cap pla. L'incinerador ha de consentir entre les finalistes per poder destruir les armes químiques provenients de Síria. L'Escola Vella Vilarrumà de Palamós finalment no s'enderrocarà i es convertirà en centre d'adults. Esports, l'Espanyol B ha destituït l'entrenador Manolo Márquez i el seu ajudant fins ara Sergio González desfarà càrrec de l'equip
Fins a final de temporada.
Protecció Civil vol modificar la normativa per millorar la planificació municipal davant d'una emergència. Segons ha pogut saber la xarxa, l'objectiu és fer més àgil l'actuació del municipi i reduir al mínim les dificultats per resoldre situacions com ara un incendi, una inundació, ventades, nevades o fins i tot com tractar un risc químic o un accident en el transport de mercaderies perilloses.
Hi ha una setantena de municipis actualment que no tenen cap pla. Protecció Civil insisteix que l'objectiu és fer pedagogia sobre la importància de tenir-ne. Núria Gasulla, subdirectora general de programes de protecció civil a la xarxa. El pla és una mica la base per la informació del ciutadà. Si no es fa aquest anar d'estudi de risc, d'alguna manera aquesta pota coixeja. I l'altra pota que coixeja és aquells serveis que d'una forma més directa exerceix el ciutadà, que és el contacte més proper.
Protecció Civil ja està redactant un nou document plantejant els canvis que vol introduir en la normativa per fer-la més àgil, simplificant trámics i també burocràcia. Espero que el text estigui llest aquest semestre.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha defensat des del Parlament les virtuts del futur projecte Barcelona World d'oci i casinos, però torna a carregar contra el nom triat. Ballesteros, com dèiem, ho ha dit al Parlament, on compareix per valorar aquest projecte. Posar en valor marques com Costa Daurada, Salou, Vilaseca, Reus o Tarragona.
és també molt important. Són marques en les que hem invertit molts recursos durant dècades i que mereixen oportunitats. A la comissió també han de compareixer experts en addiccions al joc, en prevenció de blanqueig de capitals i representants de la plataforma Aturem Barcelona Wall. Els principals dirigents del Partit dels Socialistes de Catalunya estan reunits justament a aquesta hora al Parlament per estudiar quines mesures prenen respecte dels tres diputats díscols després que s'hagin negat a tornar els escons al partit.
Així ho han demanat els responsables del PSC, Amarina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi, Helena, després de trencar la disciplina de vot sobre la consulta. De moment ja han estat suspesos dels càrrecs orgànics que ocupaven el partit dins del PSC.
L'incineradora del municipi de Constantí continua sent candidata a acollir la destrucció d'armes químiques provinent de Síria. Ahir es van donar a conèixer els noms de les 14 empreses finalistes que continuen en aquest procés. I entre aquestes companyies hi ha Cita Ibèrica, és una filial d'una multinacional francesa amb seu a Martorell i que gestiona la incineradora de Constantí. N'ha parlat a la xarxa el primer tinent d'alcalde, Xavier Fronollosa. Des de l'Ajuntament de Martorell vam deixar molt clar la nostra postura, que ens ho posem amb tota contundència...
i amb tots els recursos que disposem com a administració, perquè qualsevol residu o producte química provengui de l'arsenal de la guerra de Síria es pugui tractar dins del terminal municipal de Martorell. L'empresa cita ibèrica té seu a Martorell, però el destí d'aquests residus sembla que no és Martorell, sinó que és la incineradora de la qual ells hi participen, que és Grecat de Constantí. Espreu que el nom de l'empresa guanyadora se sabrà a principis de febrer.
Al Baix Empordà, Palamós finalment no enderrocarà la vella escola vilaromà, la rehabilitarà i així l'edifici podrà acollir nous equipaments educatius. A més, suposarà un estalvi de recursos. Ràdio Palamós, Carles Ribes, bon dia. Bon dia. La Generalitat ha autoritzat l'Ajuntament de Palamós a conservar el vell edifici de l'escola pública vilaromà que s'havia d'enderrocar. L'immoble se'n reformarà i serà la nova seu de l'escola municipal d'adults i d'altres equipaments educatius.
Aquest projecte és un nou exemple de l'aposta de l'Ajuntament de Palamós per reutilitzar espais i estalviaixer recursos. Raquel Gallego, regidora d'Ensenyament de Palamós. Una de les singularitats que té el fet de continuar amb la vida útil d'aquest edifici és que actualment està qualificat.
pel POM com a equipament educatiu. Per tant, per això hi posem ensenyament. Tot el que sigui formació, m'estic referint, per exemple, joventut fa formació, també es pot donar a terme allà. Com a dependències, haurem de veure aquelles que realment es puguin introduir dins del concepte de formació i educació. L'Ajuntament de Palamos espera que l'edifici vell de l'Escola Vilarrumà pugui estar a punt pel seu nou ús dins aquest any 2014. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Sant Just ha col·laborat amb més de 19.000 euros en la lluita del projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Des de l'UQ Club Sant Just han comunicat que s'han aconseguit un total de 19.176 euros que ajudaran a lluitar contra el càncer infantil. En concret, els diners recaptats es destinen al projecte de detecció de les cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os, que treballen des de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Sant Jus va ser el municipi que va acollir la tretzena edició de la festa Torneig Joan Petit durant tot l'any passat. El principal dia va ser el 25 de maig, però al llarg de tot el 2013 també s'han fet diferents actes per conscienciar sobre aquesta causa.
Més qüestions. La bombolla immobiliària espanyola, des d'una perspectiva internacional, serà el tema del nou documental del mes de gener. Aquest divendres, a dos quarts de nou del vespre, a la sala del cinquantenari de la Taneu, es projectarà el nou documental, serà la pel·lícula Gent sense casa, casa sense gent, de Jerome Betzel. Un documental que, com dèiem, tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional. Un documental que ha tingut una gran repercussió.
Gent sense casa, casa sense gent és un documental alemany que es podrà veure en versió original en castellà, divendres. L'organitzen l'Ateneu i la productora Paral·lel 40. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis de l'Ateneu i de 5 per la resta.
I un apunt més per recordar-vos que el centre d'estudis recordarà dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. Aquest dissabte 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir.
L'acte estava concebut per fer el recorregut caminant, però tenint en compte que comença a les 5 i que es farà fosc aviat, la idea és fer-lo un cotxe. Per això, des de l'entitat demanen que tothom qui pugui posi el seu cotxe a disposició dels socis i sòcies de l'entitat per facilitar els desplaçaments a la plaça Mireia. El punt de trobada serà la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Dos minuts i un quart d'una del migdia, és hora de parlar de l'almanac del Cordill, amb en Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, què de nou? Novament? Sí, exacte, tens que t'hi fa una estona, però ara... Ara en un altre tema molt diferent. Cronista de l'almanac del Cordill, exacte.
La Managra al Cordill ens diu moltes coses, com sempre, no? Però, si et sembla, comencem pel Sant Ural, que sempre va haver una repassada per felicitar aquells amics, parents o coneguts o saludats que de vegades no ens en recordem, no? Ahir, per exemple, va ser Sant Sebastià. Sant Sebastià havia sigut inclús el segon patró de Sant Just, eh? Fa molts anys que també l'advocació de Sant Sebastià. Doncs també entra a la pesta, una sèrie de coses que molts pobles el tenen com a advocat.
i llavors Sant Sebastià s'ha popularitzat molt, encara hi ha llocs com ara Ballirana, que és la festa major, i ahir era festa major a Ballirana. És veritat, era festiu. Sí, era festiu. Per tant, aquest sant va ser molt important en un moment determinat, després ja ha agafat els altres patrons, per dir-ho d'alguna manera, del poble com a festa principal. Doncs dèiem que era Sant Sebastià i Sant Fabià,
I avui dimarts Sant Agnès, Sant Fructuós i Sant Eulogi. Dimecres demà, Sant Vicenç, Santa Laura, Sant Walter i Sant Anastasi.
Walter surt també al centurada. Walter també. És curiós, no? Sí. També. Potser hi ha noms que s'han popularitzat molt ara, però ja existien i s'han recobrat com el Kevin Costner. Sí, exacte. I altres que seríem greus, eh? Dels noms que existeixen. Jonathan, aquell tan famós nen. Jonathan, Jonathan. Sí, aquest encara, eh? Per dir que n'hi ha alguns encara d'aquests compostos que... Déu-n'hi-do, sí. Per referència al cognom també, que Déu-n'hi-do, eh? Que Déu-n'hi-do.
Demà tenim dijous, més ben dit, Sant Ildefons, Idalfons, no, perdó, Idalfons, no Ildefons, sinó Idalfons, Armand, Guiu, Agiel i Dant. El Dant, imagina't-ho. Com Dante, no? Sí, el Dante. Però Dante queda estrany en català, eh? Sí, però Dante perquè ho hem sentit en italià o en castellà, però Dante és el nom italià. És difícil de pronunciar. Dant. Dant. Aviam prou...
Dant. No sé, no m'imagino algú cridant al seu fill. Dant. Dant. La té aquesta. Hi ha qui crida al seu fill amb uns noms que són bastant més difícils que Dant. També és veritat, també és veritat. Aviam, què passa divendres? És a Mare de Déu de la Pau, eh? I és Sant Francesc de Sales, Sant Felicià i Sant Tirs. Mhm.
Devia ser Tirz de Molina, no? Sí, clar, clar, és una mica com Dante, també. Sí, per això mateix, perquè estem acostumats a aquests noms que els tenim en llenguatges estrangers, vull dir, no? Sí. El dia 25, dissabte, Fira a l'Espluga de Francolí. Si volem anar de Fira, doncs tenim allà. I Sant Elvira, Sant Marí i la conversió de Sant Pau. Ah, sí.
El dia 25, eh? I el 26 diumenge, per acabar la setmana, tenim la festa de la Cossotà de Valls, també una bona cosa per aprofitar, tot i que hi haurà tanta gent que més val que vagis l'endemà, i Santa Paula, Sant Timoteu, Sant Tirs i Sant Albarip.
Albaric. Titus, titus, volia dir titus. Titus i albaric. El Titus andrònicus. T'acordes, el Titus andrònicus? Sí, tampoc en conec cap, eh? És un nom poc posat, trobo. No, jo de Titus andrònicus tampoc en conec cap. Per sort, segurament. Si ho poso. Bé, què ens explica més aquesta setmana de gener el calendari, l'almenac, vull dir, del Cordill? Diu, costum és altra natura.
Aviam, ara explica què és això. A la natura hi ha instints. A la natura hi ha instints. A la vida casolana hi ha costums. D'acord? I ho va dir Galè, metge grec. El costum és la segona natura dels humans. I si volem saber qui som, fem atenció als nostres costums. I ens ho veurem. I hem de procurar d'equivir-ne de bons i saludables. Per exemple, un pel matí, prendre un got d'aigua en dejú.
Ah, mira, això ho he sentit fa poc, eh, també? Sí, es diu, ja fa temps que també... Es veu que és molt bo, no? Es veu que sí, va bé, deu depurar, naturalment. Sí, exacte. I el vespre, doncs, relaxar el cos i calmar la ment cada dia abans de dormir.
És a dir, res de tele ni res d'això, eh? Si més no, almenys tancar i al cap de mitja hora posar-se ja per dormir però relaxat, sense pensar en grans coses, sinó precisament la ment posar-la el més en blanc possible. Potser amb un llibre, no? Sí, però de vegades, oi, et fa l'esforç també d'alguna manera, eh? Que has d'entendre el que està dient i pot implicar, inclús et pot alterar o no, o relaxar. És veritat, també depèn una mica de tot plegat, no? Sí, perquè ni que sigui vers et pot alterar o et pot relaxar. Sí.
Sí, sí, sí, pot fer pensar o de triar el llibre adequat també per l'hora d'anar a dormir. Això mateix, sí. Aviam, diu que no hem d'oblidar que les plantes xuclen els nutrients de la terra de l'hort. És ben cert, si no, no viurien la majoria. Sabiem que coliflors, cols, patates, apis, porros, tomàquets o carbassons són plantes molt exigents i reclamen molts i bons nutrients.
I és l'època, eh? En canvi, les llaguminoses, en canvi, no són gaire exigents pel que fa a nutrients. Entremig hi ha alls, endívies, pastanagues, espinacs, cebes o enciams. Aquests estan a mitges tintes, no exigeixen tants nutrients. O es poden cominar uns i altres. Sí, això mateix. Diu, si teniu taronges i llimones ecològiques de pell neta, podeu fer-vos bafos relaxants abans d'anar a dormir.
Poseu les peles dins un bol d'aigua bullent i respireu l'aroma calenta
Us ajudarà a dormir? Doncs mira. És allò de l'aromoterapia. Però han de ser ecològiques, eh? Sí, és el que diu aquí. És a dir, han de ser de casa i que no tinguin sulfats. Sí, no gaires coses. Diu, una manera de treure les males olors de dins de casa és cremant fulles seques d'herbes aromàtiques a cada estança, procurant no calar foc a la casa. Exacte, s'ha de vigilar, eh? Perquè ens pot sortir del revés.
Diu, el cor és un nen, és un proverbi rus, com a proverbi tenim aquest, el cor és un nen. El cor és un nen? El cor és un nen. I què vol dir? O sigui, que el cor de cadascú... És un nen, és una criatura, és un ser inclús feble, en aquest sentit. El cor de tothom, no? El cor de tothom, el cor, el cor, el cor és un nen. Molt bé.
I llavors diu, l'objectiu de l'educació hauria de ser la felicitat de l'ésser humà. Aquesta sí que hauria de ser, precisament. I aquesta podríem posar com a frase de la setmana. Aquesta que has dit ara. L'objectiu de l'educació hauria de ser la felicitat de l'ésser humà. Qui ho diu? Lluís López González.
Que no tinc algú de conèixer. Home, hauríem de mirar, no? A internet, ja saps que al Google es diu Lluís López González. Potser es diu Lluís, potser. O potser és un senyor català, naturalment, perquè López i González són tan catalans com...
el meu, que és Quintana, i no té res de català. Mira, veig que li van fer una contra i tot, a l'avantguàrdia, a Luis López González. I té un blog, que ara hi vaig aparar, no no entendre que és el mateix, però diu...
Alguna cosa sobre educació, aquest senyor, que s'hagi especialitzat a escriure? Té molts estudis. Té molts estudis? Sí, aquest bloc on em portava, hi havia molts estudis. A veure si poso Lluís, només amb la L, potser em limita més toplegats. Tot i que aquí ens posen Lluís, perquè potser... Dubto, bueno, potser és un altre. Però hi ha un tal Lluís López González... Sí.
Doctor en psicopedagogia per la Universitat de Barcelona. Ja pot ser aquest senyor, pot ser aquest senyor. Pel tipus de... Parla d'educació... I n'hi ha un, de Lluís López González, que no sé si és el mateix, que té un llibre que es diu L'estrès laboral docent, per exemple. Docent? O sigui que també estem... Vols dir que no és el mateix Lluís que es diu Lluís amb un costat i Lluís amb un altre? Sí, perquè no el recompto, veus? Lluís López González, al web de l'ICSTEC, que és d'ensenyament, que parla de tècniques de relaxació vivencial aplicades a l'aula.
Molt bé. Estem envoltats del mateix senyor, no? Per tant, diu, l'objectiu de l'educació hauria de ser la felicitat de l'ésser humà. Està bé. Ens agrada. I passarem a l'Andrea perquè la pengi en el suro. Molt bé, perfecte. Doncs així acabem, Pep. Moltes gràcies. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Fins demà!
I said, oh, I'll see what I can do. I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah.
I can't see anyone else smiling. Are you sure? You want to live like common people You want to see whatever common people see Want to sleep with common people You want to sleep with common people like me But she didn't understand She just smiled and held my hand
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia i parlem del documental del mes que arriba aquest divendres a l'Ateneu. Un documental que es diu Casas para todos i ara en parlem amb la Laia Auvia, de la productora Parallel 40, que és la productora que cada mes ens l'acosta a l'Ateneu. Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia. Un documental que a més a més hem vist que ha tingut molta repercussió, no també? És a dir, que de vegades parlem d'altres que han tingut més repercussió potser a nivell internacional o entenen després de passar per aquí. En canvi, almenys potser és una percepció meva, però sí que tinc la sensació que aquest cas és per a tots. N'hem sentit de parlar més que altres vegades. Sí, home, la repuda del documental ha sigut espectacular. És a dir, que ha sigut un tret de sortida del 2014 molt potent.
i suposo que és per això, no?, la percepció, perquè ha tingut molts rassols mitjans i l'ha vist molta gent, no?, ja, amb el que portem de més, o sigui que sí, sí, és una pel·lícula d'aquestes que jo crec que marcarà l'any, el documental del mes. Clar, també és veritat que el tema ens toca de molt a prop, no?, segurament. Efectivament, jo crec que aquest és el gran què, i també el fet que vam tenir el director, que és el director, o sigui que a la pel·lícula toca un tema molt local, el director és alemany,
I el vam tenir aquí fa uns dies presentant la pel·lícula i això també va fer que molts mitjans el poguessin entrevistar. Clar. Es diu Casas para todos. Explica'm una mica per si, la gent que no ho sàpiga, de què va tot plegat. Doncs mira, Casas para todos és un retrat una mica diferent de les conseqüències que la bombolla immobiliària ha tingut a l'estat espanyol.
El que passa és que és un retrat, crec, des d'un punt de vista nou. Nou probablement perquè el director, com dèiem, és alemany, per tant, és una visió des de fora. I nou perquè no va buscar tant les dades dels culpables, les víctimes i les declaracions de totes les persones implicades, sinó va buscar la imatge que ha quedat al nostre territori després de la crisi que va esclatar fa uns anys. Exacte, i és veritat que realment les imatges parlen per si soles, no?
Sí, de fet és una pel·lícula que una mica el director, en Graham Betzel, ens deia que ell ha fet inspirança en la seva formació d'arqueòleg. Ell explicava que quan ets arqueòleg i arribes en un terreny nou que no coneixes en un camp, hi ha un mètode arqueològic, un mètode determinat que fa que tu
només observant el que trobes a la superfície, puguis intentar fer deduccions de què és el que va passar allà, de quina civilització hi va viure, de què s'hi va construir, amb quina finalitat. I una mica el que fa ell amb l'estat espanyol i amb la moda immobiliària és això, és a dir, arriba i planta la càmera a la superfície, és a dir, ensenyant el que ha quedat fora, i la veritat és que és molt al·loc. Impressionant, no?, tot plegat. Sí, amb poques paraules.
i amb molta imatge diu moltíssimes coses. És un documental que, a més a més, són 52 minuts, és a dir, que realment no hi ha excusa, no? Vull dir que és un d'aquests que... Sí, sí, en menys d'una hora aprendrem moltes coses, segurament, o descobrirem una mica el que està passant. Jo crec que té la mida justa, perquè també té aquesta factura diferent, és a dir, és molt observacional, i el que fa és això, un recorregut per diferents llocs de...
de l'estat espanyol, Catalunya apareix però jo crec que és molt aplicable a molts dels espais que han quedat a casa nostra i ensenya no només l'esperpèntic que és el paisatge que ha quedat després d'un model mobiliària sinó els usos insospitats que la gent fa d'aquests espais, d'aquestes urbanitzacions a mig construir...
buides i que són absoluts deserts. Ens has dit que ell és un director alemany i que és arqueòleg i és bastant jove, és que és nascut al 72, no? Sí, i a més té una relació ja acabat uns anys amb Catalunya, és a dir que de fet parla català perfectament aquest director i en canvi no parla castellà, que és una cosa ben curiosa. Ell té una relació amb Catalunya molt especial, primer perquè la seva esposa és catalana,
però segon perquè ha fet diversos documentals aquí. Fa uns anys va fer un documental que es diu Castells, sobre el fenomen castellí. Sí, aquest també va ser bastant conegut, no? Sí, sí. I després un altre que va tenir bastant renom, d'un altre tema molt diferent, però també Catalunya, és un que es deia El Bulli, Cooking in Progress, o sigui, cuina en procés, que és un documental que va estar durant mesos dintre de la cuina del Bulli, just abans que tanqués,
ensenyant els secrets de la fórmula del Ferran Adrià. Per tant, coneix el territori, tot i que en aquest cas no parli directament, o almenys les imatges no siguin de Catalunya, no? Exacte, és a dir, que ell no és un personatge alier a tot el que ha passat aquí, és a dir, no és algú que a terra i no sap res, sinó que sí, que sap perfectament què és el que està ensenyant, i de fet ella ens ho explicava. Això no vol dir que jo vingui aquí amb una mirada com de superioritat, molt al contrari. A Alemanya també tenim...
els nostres aeroports sense avions i els nostres auditoris sense programació des de fa molts anys perquè es van quedar mig construir. És a dir, que no és una mirada allisonadora, ni molt menys, sinó que el que és molt interessant és que posa tot junt elements que probablement no teníem així visualitzats, no? I de cop i volta te n'adones d'alguna cosa que probablement ja deduïes però que visualment no havies persegut, no?
I és que aquí, a part de totes les conseqüències socials, econòmiques, polítiques, etcètera, hi ha una conseqüència paisatgística molt bèstia. Ha rebut també alguns premis, no?, o passa per diferents festivals. Ha passat per diversos festivals, a Alemanya uns quants, perquè ell és alemany, però també ha passat per França i per ITFA, que és el festival dels Països Baixos, que és el més important d'Europa en aquests moments. És a dir, que ha fet un bon recorregut i, a més a més,
també ha tingut com una rebuda molt diversa, no?, perquè ella ens explicava que a fora d'Espanya, aquest documental, els espanyols que viuen a fora, la reacció no era gaire bona, perquè li deien... Ah, no? No pots donar aquesta imatge del nostre país perquè és una molt mala imatge del nostre país. Ah, sí? Com si fos mala premsa, no? Probablement ho és, una mala imatge del nostre país, però és el que hem fet, no?, entre segurament més uns que uns altres, però...
Clar, perquè d'alguna manera aquest documental és evident que no només es veu aquí, sinó que es veu arreu del món, no? I parla d'una situació que passa a Espanya, de fet la versió original és en castellà, no? Sí, sí, sí, de fet és tot gent d'aquí que parla, no? La que parla és gent d'aquí. Sí, sí, és un... Jo crec que segurament hi ha molts països europeus que malauradament es troben en una situació similar...
probablement el cas espanyol és dels més flagrants en l'aspecte immobiliari, no en l'aspecte de la crisi. I el que té molt de gràcia aquest documental és que totes aquestes imatges es van intercalant amb declaracions dels nostres polítics, de tots els colors i de tots els partits, que una mica posen en evidència com ha anat tot això. Si vols, podem sentir un moment en el tràiler. En tres mesos he quitat el par el meu país.
Que me llamen a mí, ¿cómo? ¿Cómo? Liberando el suelo mañana. Eso es lo que tienen que hacer. Vamos a construir el año que viene 650.000 nuevas viviendas en España. Más que Francia y que Alemania juntas.
Hay mucha gente que está hasta el cuello, pero no tiene el coraje de decir, dejo de pagar. Si empezara la gente, gente que puede pagar su hipoteca, dejara de pagar, le dice, me tiene que ocupar, yo es que lo aplaudo, tío.
Veiem doncs aquestes imatges que també es combinen amb aquestes declaracions que sentíem i que realment la imatge té molt de poder en aquest cas. Sí, sí, jo crec que la imatge, ho diu tot, no avanço el que es veurà perquè jo crec que té un punt de sorpresa fins i tot còmic, salvant totes les distàncies. És a dir, jo crec que rius per no plorar probablement, però és curiós i ens ho explicava també ell,
que és arqueòleg i que ha tingut molta relació amb arquitectes per fer aquest documental, els usos que fem quan aquells espais estan absolutament morts o inutilitzats per allò que es van construir, com decidim reutilitzar-los nosaltres? Que això també és bastant interessant, tenint en compte que això està aquí i que no...
no hi ha diners per derroir-ho, és a dir, això es quedarà aquí. Déu-n'hi-do, doncs és aquest Casas per a todos, gent sense casa i casa sense gent, que es pot veure aquest divendres a dos quarts de nou del vespre a l'Ateneu, recordem, 5 euros per al públic en general i 3 euros pels qui siguin socis de l'Ateneu. Abans de marxar també volia preguntar a la ja òbvia, que estem parlant de tot plegat, que la força dels documentals, que potser en les últimes setmanes hem vist que els dimarts de la nit, que TV3 justament en prime time, programa
alguns documentals i que l'audiència és molt bona cada vegada es diu el públic no vol documentals i segurament potser és una cosa d'oferir-ho i tant, jo crec que a Catalunya especialment tenim a través de la televisió pública i també a través de les universitats que han apostat molt fort pel documental s'ha creat una cultura documental molt més alta que la mitjana de l'estat espanyol això no en tinc cap dubte
Queda molt camí per recórrer perquè sí que és cert que en el camp de la televisió s'ha fet molt camí, és a dir, en audiències boníssimes, en un programa de documental que mostra documentals de cert nivell, és a dir, que no són documentals que exigeixen de l'espectador. Queda camí per recórrer en el documental en sala de cinema, que aquest és el nostre camp, però jo crec que les perspectives són molt bones perquè cada vegada més hi ha
Hi ha aquest hàbit de veure documentals i d'intentar entendre una mica més el món on vivim a través d'aquestes històries que al final són històries com una ficció, amb uns personatges, amb uns protagonistes, amb un escenari i que t'expliquen en primera persona coses que probablement coneixes però que no saps.
quin grau de complexitat tenen. Esteu contents de com funciona el cicle del documental del mes en general? Molt contents. La veritat és que aquest any, ara que hem tancat les dades de l'any anterior, hem consolidat una xifra del voltant de 36.000 espectadors, que són moltíssims, i cada any anem pujant. Per tant, vol dir que la cosa millora. Cada vegada hi ha més sales, a Catalunya moltes més, però també la resta de l'Estat.
amb la qual cosa sembla que l'interès hi continua sent, o sigui que nosaltres aquí estarem. Està clar, doncs el tercer divendres aproximadament de mes, el documental del mes arriba a la Taneu, i aquest divendres, recordem-ho de nou, dos quarts de nou, es pot veure aquest Casas para Todos. N'hem parlat avui amb la Laia Aúbia, de la productora Paralega 40, que ens la costa cada mes a Sant Jus. Moltes gràcies, Laia. Gràcies a vosaltres. I fins a mes que ve. Fins a mes que ve. Adéu. Bon dia.
Just a la fusta. El funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Fins demà!
Fins demà!
Even in life, when the woman of the woods came by To give to you the word of the old man Morning time, when the sparrow and the seagulls
Jonathan and Evelyn get tired
Bona nit. Bona nit.
9 minuts i arribem a la 1 del migdia.
I mirarem de... Estàvem esperant que sonés una cançot d'un grup que es diu Bedroom, que és un dels que actua aquest vespre a la sala B, aquest projecte, aquest cicle dels dimarts, en Sentiràs, que va arrencar la setmana passada i és amb el que volíem acabar aquest programa d'avui.
Va obrir aquest cicle. La setmana passada l'orquestra Fire Luce i alguns col·laboradors amb una mena de concert de joguina. I ara és el torn avui de Bedroom i Isaac Ulam.
Una idea d'acostar en aquesta sala petita de teatre, de Gràcia, propostes musicals de casa nostra. Per exemple, aquests que sentim, que són Bedroom, i aquesta cançó es diu Boig del Cavall.
I no actuarà sol perquè ho farà també amb Isaac Olam, que sona així.
Viure amb tu és com trobar una flor, una terra on somiar i tot un món a les teves mans. Tot el que veig és aquest turó, cada arbre, cada ocell i cada forma de llum et pertanyen a tu.
Oh, i més forts que dues arrels, somiant que encara fa bon temps i a les nits... És avui a dos quarts de deu, les entrades costen 10 euros anticipades o 12 taquilla, i és aquesta proposta dels dimarts em sentiràs a la BEC. I el cicle del programa de concerts fins a mitjans del mes de març, per exemple, la setmana que ve sentireu la Marta Rius. Cançons com la que sentim de fons.
No sé com he arribat d'aquesta situació tan extrava. No sé com he arribat d'aquesta situació tan extrava. En un altre ordre dels fets, el dia 4 de febrer, seran els nens eutròfics o Balago, que també passaran a expressar la seva proposta.
I tenim més coses, per exemple, també hi seran Ferran Palau i Renaldo i Clara. Tancarà aquest cicle el dia 11 de març amb cançons com aquesta que sentim que es diu Altres Anys. Ai, si arriba el riu més avall Jura que ja les oferà tal riu
Són els dimarts amb Sentiràs i amb aquestes propostes acabem aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 21 de gener.
Quatre minuts i la una del migdia. Agraïm la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'avui dimarts. L'Andrea Bona als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns de Sant Just. I hem fet tertúlia d'actualitat amb Jaume Campreciós, Pep Quintana i Jordi Farràs.
També amb el Pep Quintana hem fet un repàs de l'Almanac del Cordill de la Setmana i hem parlat ara fa una estona també amb l'Alàlia Âubia de la productora Paral·lel 40. Hem parlat del documentat del mes que arriba divendres a la Taneu. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea. Bueno, i tornarem demà amb més coses a partir de les 10. Que vagi molt bé. Mentre arribem a la 1, us deixem amb els Som Friends dels Els.
Loyalty is easy when you're king Doesn't matter who's around to bring Some friend you turned out to be Looking cool but anyone can see That you don't know where you're going to
Count out of everybody's wins That's what all finally do you've been Some friend you turned out to be
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Els serveis socials perillen amb la implantació de la reforma de l'administració local. Així ho creu el president de l'Associació de Veïns, que assegura que la proximitat desapareixerà amb el traspàs de competències a òrgans supramunicipals. Dijous en parlarà Sant Just en una taula rodona. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 21 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Sant Just ha col·laborat amb més de 19.000 euros al projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Des de l'Hocley Club Sant Just han comunicat que s'han aconseguit un total de 29.176 euros que ajudaran a lluitar contra el càncer infantil. El celler de Can Mata prepara per demà un tast d'olis amb meridatge al casal de joves. Durant les sessions explicaran la història, la localització geogràfica dels olis, entre d'altres, i assessaran olis d'arreu de Catalunya.
I el Futbol Club Sant Just ha estrenat equip femení de Futbol 7 aquesta temporada. 11 noies formen part del planter, són noies que tenen al voltant de 15 anys i és la primera vegada que juguen a futbol. Ara s'han estrenat en cadets.
Bon dia. El president de l'Associació de Veïns de Sant Just veu perillar els serveis socials amb la implantació de la reforma de l'administració local. Jaume Rui assegura que la proximitat que s'ofereix des del consistori pel que fa als problemes socials i a l'atenció a les persones desapareixerà amb altres pas de competències a òrgans com la Diputació de Barcelona. Dijous en parlarà la taula rodona organitzada per la Vall d'Avers, sindicats comarcals i el Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies.
El president de l'Associació de Veïns de Sant Just considera que la llei és molt enrebeçada i de difícil aplicació perquè dubta que la Diputació pugui assumir tot el que li assignaran. A més, assegura que no ho farà de forma gratuïta. Jaume Ruí n'ha parlat al Just a la Fusta. Nosaltres veiem molt enrebeçat que la Diputació es pugui fer càrrec, ara sí, com així, d'un servei així. Nosaltres creiem que aquestes coses són a llarg plaç i a llarg plaç hi haurà hagut eleccions pel mig. El servei que farà la Diputació te'l cobrarà l'Ajuntament. No farà gratuïtament la recollida d'escombraries.
La Diputació cobrarà el municipi, o sigui que tampoc és que està una mica enrevesat, no ho veiem gaire clar. La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local afectarà els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i traslladarà competències que fins ara gestionaven els ajuntaments a òrgans supramunicipals. En principi, l'Ajuntament només gestionaria serveis com l'allumenat públic, la recollida de residus, la neteja viària, el manteniment del cementiri del mercat municipal i poc més.
La resta de funcions i serveis, com poden ser serveis socials, educació, habitatge o foment de l'ocupació, es traslladaran a la Diputació. Això, segons Jaume Rui, és el que més preocupa a l'associació de veïns. Tot aspecte d'ensenyament i aspectes socials el que es preocupa és perquè la neteja la faci una empresa que està mancamonada i que faci plogues Sant Lluís, Sant Feliu i Sant Joan d'Espí, doncs d'acord.
un problema que sigui un problema d'escolaritat, un problema de serveis socials, que hagis d'anar a la Diputació, que hagis d'anar al Consell Consum com alcalde, això sí que faria un pas enrere molt gran després de tot el que hem guanyat i el que ha costat aquestes coses i que hem de dir que funcionen.
Tot i així, Jaume Ruiz treu ferro assegurant que encara no hi ha res del tot clar. Per exemple, apunta que dins d'aquesta llei hi ha un article que atorga aquestes competències als ajuntaments si les poden oferir a un cost més baix que a les diputacions. Sentim de nou el president de l'entitat veïnal. La mateixa diària a l'accés als núcleos de població, a la pavimentació i a l'ombrat públic, tot això s'encarregaria a la diputació. Però també diu aquest article que les comunitats autònomes si demostren que aquest servei ho poden fer
amb un cos menor que la Diputació ofereix, podria tornar a passar al municipi. O sigui que tampoc ens hem de posar els pels de punta. Sant Just Notícies. Dijous, com dèiem, es debatrà tot plegat com afectarà aquesta reforma de l'administració local a Sant Just en la taula rodona que organitzen la Vall d'Avers, els sindicats comarcals, UGT i comissions obreres i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament. Es mirarà de determinar quines poden ser les conseqüències de l'aplicació d'aquesta norma a Sant Just.
Per fer-li front d'entrada, l'alcalde ha fet una crida que tothom que visqui al municipi s'hi empadroni. I és que l'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades, un factor que juga en contra del consistori, perquè la llei del govern central afecta tots els municipis que tenen menys de 20.000 habitants. Ara, Sant Just, n'hi ha prop de 18.000. Ho ha explicat l'alcalde.
en aquests moments intuïm que pot haver-hi més de 1.000 persones sense empadronar-se a Sant Jus. No és el mateix dir que, escolta, potser en 3 o 4 anys, o 2, no ho sé, els que siguin, pots estar als 20.000 i estàs una mica més tranquil, a tenir-ne 12 o 13.000 d'empadronament i, per tant, la teva estratègia segurament ja és aplicar-ho al seu 1%. Per tant, fer una crida que la gent s'empadroni, que compleixi amb les seves obligacions, entre altres coses, perquè també pot exigir...
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés dels Diputats i ha entrat en vigor aquest mes de gener. La taula rodona que es farà al municipi per parlar-ne comptarà amb la intervenció d'Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públics d'UGT al Basllobregat, Isabel Caides, secretària de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya i Josep Torrecilla, representant de la Federació de Municipis.
El debat el moderarà un representant de la redacció de la Vall d'Avers. Aquesta taula rodona es farà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i és oberta a tothom. Sant Just Notícies
Ara passen set minuts de la una del migdia i seguim parlant de política. En aquest cas, dos regidors del PSC de l'Ajuntament donen suport al manifest socialista en favor dels diputats dísculs. Són Joan Bassaganya, regidor d'Habitatge i Ocupació, i Pere Joan Daniel, d'Urbanisme. El document dona suport als diputats socialistes que en la votació de la setmana passada al Parlament van trencar la disciplina de vot per posicionar-se a favor de la celebració de la consulta i també als que es van negar a votar per evitar anar en contra del seu compromís electoral.
Sant Just Notícies. Joan Bassaganyes és un dels primers 122 signants que es badaria al manifest. Es firma que no va dubtar en sumar-s'hi de seguida i que no està d'acord amb la posició de la direcció del partit, que vol castigar-los. En aquest sentit, assegura que hi ha motius més importants per expulsar algú del Parlament. Ho ha dit a la penya del morro.
No s'entén gaire que en una institució com és el Parlament, doncs tres persones, siguin del partit que siguin, se'ls expulsa per pensar diferent en una qüestió concreta i en canvi persones que estan imputades siguin del partit que siguin, perquè el cas jo crec més greu no afecta precisament el meu partit, el cas que tenim tots al cap no afecta el partit socialista, doncs aquestes persones segueixin formant part d'un grup parlamentari.
Pel que fa als motius de l'executiva del PSC per castigar els crítics, Bassaganyes insisteix que no els comparteix, però entén que és una reacció de l'executiva davant de la polarització en relació a la sobirania. Aquest debat està dessangrant el partit en el sentit que hi ha tensions, no s'ha d'amagar que hi ha baixes de militants, alguns molt importants,
I suposo que la direcció del partit el que considera és que el que està provocant aquesta caiguda és que la ciutadania no veu prou nítidament què pensa el partit dels socialistes de Catalunya davant d'aquesta qüestió.
El manifest defensa que oposar-se a la possibilitat que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit és una postura inacceptable i antidemocràtica. I també parteix de la idea que l'opció de la independència...