va parlar clar a la presentació del documental dels seus 40 anys a Catalunya i es va mostrar partidari del dret a decidir dels catalans. En el capítol esportiu va fer broma dient que a Luis Enrique el va fitxar ell i en un altre to va recordar que va ser intel·ligent quan va tornar la insígnia de president d'Honor del Club.
Mentrestant, Josep Maria Bartomeu, el president del Barça, reclama paciència amb Luis Enrique. En una conversa amb TV3 diu que la confiança amb l'entrenador és total. Bartomeu explica que no es mouen pel populisme i que per això han decidit presentar recurs a la sentència de l'acció de responsabilitat. I en el cas de la pancarta dels almogàvers, afirma que hi va haver un error d'interpretació i coordinació.
I avui, a Champions, entre altres partits de juc al Madrid Liverpool, un triomf gairebé situaria els d'Anxelotti i els madrilenys als vuitens de final. També avui al Malmö Atlètic de Madrid. Al Barça viatja a Àmsterdam amb les baixes de Matías Iniesta, Fermalen i Sergi Roberto.
I el temps aquest matí pot ploure a qualsevol punt pluges continuades i que localment poden ser una mica més intenses. Neu al Pirineu amb cota de neu, que baixarà a la tarda fins als 1.700 metres. Precaució al litoral, mala mar i temperatures més baixes. Al Mastral entrarà a les Terres de l'Ebre i s'emportarà ràpidament als núvols a Ponent i l'extrem sud. Fem repasse de temperatures ara mateix al Llell de 12 graus, a Girona i Tarragona 15 i a Barcelona 16 graus.
Just a la posta.
Molt bon dia, passen 5 de les 10, aquesta hora comença al just a la posta d'avui, dimarts 4 de novembre.
i comencem un programa carregat de coses. Primer de tot parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps. Avui més dia de pluja. Ens hem tornat a llevar amb el cel tapat amb pluja intensa i sabrem també si baixen les temperatures.
A les 11 i 10 ens revistarem amb Maria Barbal, l'escriptora que avui obre el novembre literari. Aquest vespre serà a Sant Just i aquell matí parlarem amb ella de la seva última novel·la en la pell de l'alta.
i a dos quarts de dotze a tertúlia d'actualitat, en Josep Maria Ranyer, Josep Maria Majoan i Maria Camps. I encara més coses, a la tercera hora tindrem el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill, com cada setmana, i avui també tindrem el Manel Ripoll que ens parlarà d'economia. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia, comencem.
I el que fem aquesta hora és saludar l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant del Consell Municipal de les Dones, Andrea. Sí, perquè demà dimecres se celebra el ple del Consell Municipal de les Dones. La sessió servirà per avaluar les actuacions que s'han fet des del darrer plenari, celebrat el 4 de juny d'aquest any, i també per parlar de les properes actuacions.
Les accions més rellevants que s'han fet des del juny passen per blocs visuals, tallers coeducatius i diferents actes que han destacat les figures de les dones que donen nom als carrers del barri de Mas Lluís. Aquests darrers actes van tenir lloc durant les festes de tardor i consistien en un recorregut teatralitzat pels carrers del barri i tallers també per a infants i famílies.
Algunes de les properes passes del Consell Municipal de la Dona, de les quals demà es posaran sobre la taula, seran participar del IV Congrés de les Dones del Bas Llobregat aquest mes de novembre, organitzar accions commemoratives del 25 de novembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Violència envers les dones, i seguir treballant en el II Pla Municipal de Gènere de Sant Just.
El ple de demà també explicarà la proposta de pressupost per al 2015 que cobrirà accions com ara a fer un grup de treball específic per al 8 de març dia de la dona, callers de prevenció de relacions abusives adreçats a alumnes de 6è de primària i la presentació de la missalània de les dones de Sant Just.
Després de tractar tots aquests punts, obrirà un torn de paraules dels assistents, i si voleu assistir-hi, perquè recordem que aquests plens són oberts a tothom, el ple del Consell Municipal de les Dones serà demà dimecres a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bé, doncs esperem pendents també què surt finalment d'aquesta sessió.
Més coses, parlem d'energia ara, Andrea. Sí, perquè els equipaments públics de Sant Jose han reduït un 9% el seu consum energètic en el primer semestre d'edat 2014. Durant aquests primers 6 mesos, l'Ajuntament ha implantat diferents accions d'estalvi energètic a 18 equipaments, en concret, bàsicament, electricitat i gasa natural, i s'ha aconseguit un estalvi d'un 9% d'energia, respecte al mateix període de l'any anterior.
Això equivala a un estalvi econòmic de més de 17.000 euros. Aquestes mesures s'emmarquen en el pla d'acció per l'energia sostenible aprovat pel Consistori l'any 2009 i que tenia com a objectiu reduir un 20% als gasos d'efecte hivernacle abans del 2020. Per això aquest any s'han fet actuacions per valor de 78.000 euros per reduir el consum energètic i la despesa econòmica vinculada. Algunes d'aquestes accions són substituït l'allumenat d'equipaments com el mercat, la biblioteca o l'aparcament del mil·lenari per llums de tecnologia LED o fluorescents de baix consum.
també instal·lació de detectors de presència i de moviment, espais com la policia local, promoció econòmica, aquí a la ràdio, precisament també, i també millores dels sistemes de climatització a la policia, entre d'altres. També s'ha fet la monitorització en temps real del consum elèctric de tots els equipaments, que permet un control en continu de les dades de consum. En total s'han invertit 18.000 euros, dels quals més de 4.600 provenen d'una subvenció de la Diputació de Barcelona.
Molt bé, doncs una bona notícia per al consum energetic del municipi.
I acabem parlant de pastorets, Andrea. Sí, perquè estan buscant extras per les seves representacions. Des de fa un mes, aproximadament, que els membres dels pastorets assajen l'obra d'aquest any i que es seguirà el text de Pep Albanell dels darrers anys, però força refet, han explicat. Ara s'ha de tancar el repartiment, els extras podran representar personatges tan variats com policies, esbirros, àngels i potser pastorets i pastoretes acompanyen també algun actor.
Des dels pastorets estableixen com a dia màxim per apuntar-s'hi aquest divendres, per tant, si esteu interessats, heu d'escriure en correu electrònic a l'adreça rcònsul.gmail.com, el correu electrònic del Roger Cònsul, recordem, rcònsul.gmail.com, i teniu temps fins divendres per decidir si voleu participar-hi.
No t'hi apuntes, d'Andrea? No puc, aquest any. Tampoc. Vaja, no, però és que els assajos no em van gaire bé, la veritat. Per horaris i aquestes coses. Tu sí? No, no es queden a tots els dies, no, per això, els assajos. Ja, ja ho sé. També crec que soc bastant mala actriu, eh? No et troben mai enlloc, ja, ja ho sé. Però, home, és responsabilitat, també. Sí, això sí. Sí, és veritat. Segur que t'hi llegeixen bé, per això. Com? Segur que t'hi llegeixen bé i que tenen indicacions. Home, sí. Home, tenir el Roger Cónsul davant és nivell, no? I amb el text aquest d'Alper Borronell, sembla que triomfan molt els pastorets. Sí.
que ha d'aquí sent just. Tampoc els he vist, eh? Doncs aquest any no podem ser allà, eh? El desembre, no? Encara no tenim data per això. Exacte, no. Finals de desembre ja, mica a mica suposo que anirem coneixent més coses dels pastorers. Molt bé, doncs anirem parlant. Molt bé.
Parlem ara d'una novetat musical que crec que és el millor dia perquè s'estreni aquest disc. És el de Damien Rice que publica el seu tercer àlbum, però el publica 6 anys després del segon. Es diu My Favourite Faded Fantasy i ho dic perquè l'estil de Damien Rice fa molt per un dia de pluja.
Bastant tristot. Sí, sí, però bé, en tot cas sembla que ara publicar aquest tercer disc, després d'haver venut dos milions de còpies l'anterior, és veritat, Déu-n'hi-do. I són vuit noves cançons, n'hi ha algunes de molt llargues i altres de més quatre o cinc minuts, però en tot cas totes es mouen una mica amb aquest folc íntim i sentit, com sembla amb aquesta cançó que es diu I don't want to change you.
I know that I adore you No matter how far Well, I can go before you And if ever you need someone
But not that you need help in. But if ever you want someone who know that I am willing. Oh, and I don't want to change you. I don't want to change you. I don't want to change your mind.
I just came across a manger Out among the dangers Somewhere in a stranger's eyes
If it's a lot to swallow If you just want to be alone I can wait without waiting If you want me to let this go
Because I don't want to change you. I don't want to change you. I don't want to change your mind. I just came across a manger out among the danger somewhere in the stranger's eyes.
I just came across a manger Out among the dangers Somewhere in the strangers I've never been with anyone In the way I've been with you But if love is not for fun Then it's doom
I don't know what to do.
I don't want to change you. I don't want to change you. I don't want to change your mind.
Just a la fusta.
El 9N, si vols podràs participar i votar sobre el futur polític de Catalunya. On hi puc participar? Hi haurà 1.250 locals repartits arreu del país amb 6.400 meses. Consulta quin local et correspon segons l'adreça del DNI, l'adreça de residència si ets ciutadà comunitari o l'adreça de la tia si ets extracomunitari.
I l'horari, de les 9 del matí a les 8 del vespre. Recorda, el 9 de novembre tu hi participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a participe2014.cat. De dilluns a diventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les roots jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Virobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'ons es redem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens fixem en el tema principal del dia segons els diaris, que avui no coincideixen tots, eh? No, no tots. Destaquen, sí que coincideixen amb algunes notícies, fins i tot amb algunes fotografies, però cada diari ha triat un tema diferent.
per obrir la seva portada. La vanguardia, per exemple, ens parla de política. Ens diu que el Tribunal Constitucional ordena avui la aturada dels preparatius pel 9N. El govern s'avança i demana que el Constitucional rebutgi la impugnació. La fiscalia només actuarà si hi ha desobediència greu al Tribunal.
És el tema que destaca amb més èmfasi, amb portada de l'avantguàrdia. D'altra banda, en format fotogràfic, el diari Ara, després en parlarem, ens parla de desnonaments, i és també una de les notícies més destacades al perièdic. L'Ara ens diu desnonament habitat. La Marga Rivelles, viuda i amb cinc fills, se sentia ahir feliç i alleujada, va poder habitar.
ser desnonada del seu pis de Nou Barris gràcies a la pressió bainal amb el suport de la plataforma d'Afectats per la Hipoteca i és que ahir aquesta plataforma va intentar paralitzar 15 desnonaments només a Nou Barris, només en aquest sector de Barcelona. I per últim, al periódico llegim com a tema del dia, en clau econòmica, noves propostes per sortir de la crisi, la gran empresa exigeix erradicar el frau fiscal, el Consell de la Competitivitat sosté que la turbaixarà el 10% si afloresa el diner negre
i els empresaris advocen per augmentar el volum i internacionalitzar les companyies. Com deia més el tema del dia avui al perdièdico. Doncs tenim més qüestions, ens fixem ara en el que trobem als digitals. I parlem de l'atur que ha sortit aquest matí, la notícia que ens obre la capçalera de l'avantguàrdia indica, per tant, aquestes xifres de l'atur registrat que ha pujat a l'octubre en 79.150 persones, 154 persones,
i s'arriba, a nivell d'Espanya, als 4.526.804 aturats. És el tercer augment consecutiu, tot i que el repunt és el menor en el mes d'octubre des del 2010, per tenir en compte això, segons com ens ho mirem, se'n pot fer una lectura o altra. A Catalunya és l'arrelada que destaca el 324, la tur puja de 79.154 persones i suma també 3 mesos d'increment.
En total ara hi ha 580.133 aturats. I a banda d'aquesta qüestió, el 324 també destaca declaracions del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, que ahir va passar per TV3 i va dir que amb el recurs volem arribar fins al final. També va demanar paciència després de les últimes dues derrotes a la Lliga i va afirmar que la confiança en el tècnic Lluís Enrique és total.
Rússia retira una escultura d'Steve Jobs perquè el director d'Apple és gai, l'han tret perquè diuen que viola la llei russa que protegeix els menors de la propaganda gai, tot i que l'escultura era d'Steve Jobs, no del nou... L'escultura era d'un iPhone.
Suposo que la van posar en homenatge a Steve Jobs o una cosa així, però he mirat... Després de ser mort, no? Sí, he mirat la notícia aquest matí i dic com és possible, era un iPhone, una escultura en forma d'iPhone. Doncs mira, sembla que així està Rússia i així estem tots en general, sí. Després, l'Ara.cat ens diu que el Tribunal Constitucional, debat a la suspensió del 99N, està previst que el tribunal que presideix Francisco Pérez de las Cobos es pronuncii avui sobre el procés participatiu.
I també Lara parla del temps. Diu que avui és un dimarts amb pluixes i nevades que faran baixar més de 5 graus les temperatures. El matí de demà serà el més fred de la tardor fins ara. Més que portem una tardor bastant atípica, també. Parlem després amb el Carles, també.
I aquestes són les notícies més destacades, més noves d'aquest matí. Tornem als diaris ara, amb aquesta Antonia per parlar de les imatges del dia, Andrea. Doncs avui els protagonistes, una de les protagonistes en format fotogràfic és la Marga Rivelles, aquesta dona que ahir va...
va poder tornar a casa seva, quan la plataforma d'afectats per la hipoteca la va ajudar a evitar el seu desnonament al barri de Nou Barris, la veiem a ella somrient, abraçada a un dels membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca. Això al diari Ara, al diari El Periodico, veiem una imatge molt similar, la Marga, envoltada de membres també de la plataforma d'afectats per la hipoteca i de veïns. El drama dels desnonaments segueix molt viu,
Al periódico llegim això i també llegim que Barcelona registra una mitjana de 15 llançaments al dia. La Marga és una de les protagonistes avui en portada. Ara també en parlarem en clau internacional. New York recupera el seu Skyline. La zona 0 de Manhattan va estrenar ahir la torre principal del nou World Trade Center, un edifici d'oficines que s'ha instal·lat on estaven les torres bessones.
Veiem en fotografia de portada l'avantguàrdia aquest edifici des de dins. També a l'avantguàrdia una imatge de Francisco Granados, que va inaugurar la presó on està ingressat. Coses de la vida. Cos Pedala assegura que el PP ja fa tot el que està al seu abast contra la corrupció. I veiem una imatge de Granados, que és el segon per l'esquerra, en una filera de molta gent. També veiem Alfredo Pérez Rubalcaba.
en la inauguració d'aquesta presó. També una fotografia de David Fernández de la CUP, la comissió del cas Pujol arrenca sota la batuta de la CUP i un altre dels protagonistes als diaris. Avui al Periódico i al Ara veiem una fotografia de Johan Cruyff en aquest homenatge que li van fer ahir. Al Periódico llegim llegenda catalana. Al documental, l'últim partit reivindica Johan Cruyff com una llegenda de la història contemporània de Catalunya. I al diari Ara també el veiem a ell.
i una frase que va deixant ahir, Catalunya ha de decidir per ella la mateixa. Doncs és el que tenim en imatges a la premsa d'avui.
Ens fixem ara en el més llegit dels digitals. El 324, el més llegit és la mort de Brittany Maynard, que és la jove malalt de terminal que va planejar la seva mort assistida. El segon tema, que el jutge ordena l'ingrés a la presó d'Isabel Pantoja. I el tercer consultres intenten boicotejar un acte sobre el nou N a Madrid.
Aquest també és el tema més consultat al diari Ara. La unitat d'Espanya s'agrada, és el que va dir un grup d'ultres que va irrompre fins a tres vegades un debat sobre el dret a decidir a Madrid. El segon més llegit és que el constitucionalista Pérez Royo alerta que el govern espanyol pretén humiliar Catalunya
I el tercer tema és que PP i Ciutadans no avalen que David Fernàrez presideixi la comissió d'investigació del frau fiscal.
I a la Vanguardia. El tercer tema més vist és la cara catalana de Podemos. El segon tema també la mort de Brittany Maynard. I el primer és, atenció, una qüestió de bellesa, perquè és que una notícia que feia la Vanguardia sobre Miss Universe 1965, que és una model que després de 50 anys no ha envellit gens. Tu la veus, Andrea? Isana, que tingui la nostra de gairebé.
Com quan va ser coronada Miss Universe, has dit? 1965. Està igual? Igual no. Però es conserva molt bé. Però es conserva molt, molt, molt bé. Mira, afortunada. Suposo que la cirurgia ha influït. Sí, és tu pare de dones.
No ho sé, diu que en aparença, ella té 37 anys i en aparença diu que en té 35 i és veritat. Diu que això, si ho espectacle de tant i tant és perquè hi ha hagut una fotografia actual que circula per les xarxes i se la compara amb la que li van fer fa 50 anys. Volia buscar això de la cirurgia, ella ho nega, eh? A ver-se sotmesa a cap tractament de rejuvenir-se i que l'únic canvi que s'ha fet els últims anys ha estat en el psicopatinet.
A mirar. Molt bé. No sé si és veritat, perquè comproveu vosaltres mateixos. Busqueu aquesta Miss Novers 1965, que és la notícia més llegida d'ahir de la Vanguardia.
Més coses, tornem cap als diaris i obrim pàgina internacional, Andrea. I com avançàvem abans, ens en anem cap a Nova York, cap als Estats Units, i llegim a l'avantguàrdia que Nova York ha recuperat el World Trade Center. El reneixa de Manhattan a Nova York va tenir ahir un moment emocional.
13 anys o 4.802 dies o 115.000 hores després, perdó, que un parell d'avions van impactar contra les Torres Bessones en els atemptats a l'ONZES. Ahir van obrir les portes al nou gratacel que ocupa aquest lloc, just al costat del que era la Torrenort. El vestí volia marbre procedent de la mateixa pedrera dels edificis endarrugats, cosa que porta a la sensació que aquest lloc és històric.
Ens diu l'avantguàrdia que la Torre 1, el seu dia anomenada Torre de la Llibertat, va tenir els primers empleats ahir. Corresponden al grup Conde Nast, editor de publicacions com The New Yorker, Vanity Fair o Vogue. No es va tallar cap cinta, tot va ser molt quotidià. Els empleats arribaven a les cintes, accedien als ascensors i anaven fins a la seva planta. Encara diu no estan ocupats els 104 pisos d'un edifici que ha costat 3.900 milions de dòlars.
És una de les notícies més destacades en clau internacional avui. I ara, després de Nova York i després dels Estats Units, ens anem cap a Turquia i cap a una tragèdia que va tenir lloc. Ahir, almenys 24 morts en l'ofragi d'una pastera a prop d'Istanbul. Els equips de rescat turcs van recuperar ahir almenys 24 cossos en l'ofragi d'una pastera al Mar Negre, al costat de l'estret d'Albòsfor, a prop d'Istanbul.
Segons l'Ara, entre les víctimes, que segons els mitjans locals eren majoritàriament afganeses, hi ha diverses criatures i dones. La Guàrdia Costanera calcula que a l'embarcació hi havia 42 migrants que es dirigien cap al port romanès de Constanta. Segons un pescador local, citat pel diari turc Hurriyet, les víctimes portaven armilles salvavides.
El bosc, recordem, és una de les principals rutes de la migració clandestina cap a la Unió Europea des del Pròxim Orient i més enllà. I segons l'Organització Internacional de Migracions, més de 3.200 migrants han mort al Mediterrani aquest any. Per tant, mala notícia també avui en clau internacional. Doncs sí, déu-n'hi-do. És el que tenim a la primsa del dia, a la secció internacional de la primsa. Ens anem ara a fixar-nos en la informació esportiva.
Ho fem a través dels diaris esportius. Avui l'esportiu destaca el que va dir ahir Cruyff, que ens deies fa una estona. Decidit és el titular pel que aposten. Diu que va ser intel·ligent tornant la insignia. També torna a pregunar la seva desconnexió amb l'actual junta directiva del Barça. I destacant també que Catalunya ha de poder decidir.
L'esport diu que Bartomeu, Cruyff i Suárez es mullen. Bartomeu ahir va dir que confiem plenament en Luis Enrique. Cruyff va dir que no veu el Madrid per damunt nostre. I Luis Suárez, això ho tirarem endavant nosaltres. I d'aquests tres, el món reportiu el que tria és Luis Suárez.
Diu que li va cridar l'atenció no ser a la llista de la pilota d'or després de ser el màxim col·lejador europeu. També diu que sabíem que davant del Celta havíem de fer futbol directe de defenses davant d'és.
I el Marc i l'As avui parlen de Cristiano Ronaldo en la seva comparació amb Raül. Diu el 7 magnífics, és el que diu el Marc. I l'As diu Cristiano, objectiu Raül, igual a part d'aquest record.
Tornem cap als diaris, ara els agafem del revés, ens fixem en les contraportades, Andrea, i comencem avui a parlar del diari Ara, on el titular és entre l'èpica i l'imprevis. Avui Salvador Cardús diu, al l'independentisme convençut, al que no li calen gaire arguments per mantenir la convicció, a aquell que es vanta de ser de tota la vida, li agradaria que el desafiament a Espanya tingués un desenllaç èpic.
Però, com he sostingut més d'una vegada, la independència només ha arribat a ser un origió tangible quan l'han desitjat tot un munt de catalans que mai no l'havien cregut ni possible, ni en molts casos desitjable. És allò que han edit una independència sense independentisme. I aquesta majoria que ha volgut la independència a darrera hora, i que són els que ara fan possible, no els sobra cap argument, per petit que sigui, ni els agradaria que el trencament fos excessivament traumàtic.
Vull dir que posats a triar preferirien una independència sense èpica, i tot i que saben que és gairebé impossible, se sentirien més còmodes amb una ruptura cordial. Cardus ara cita Joan Margarit, amb el poeta Joan Margarit, diu quan l'11 de setembre del 2010 va recitar allò de, hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és avui la nostra força. I acaba dient Salvador Cardus, el darrer impuls cap a la independència podria venir de la prohibició d'un nou N que ells mateixos havien qualificat de costallada.
A La Vanguardia tenim que la consciència és una propietat de l'univers. Avui parlen de filosofia a La Vanguardia amb José Luis San Miguel de Pablos, que és geòleg i doctor en filosofia. Diu que fa anys que es pregunta sobre la consciència des de la filosofia i avui li sobraran arguments per afirmar que la concepció materialista de la nostra societat és la responsable de la nostra crisi socioeconòmica. Diu que l'ànima no és cap fluït aterri que entra i surt del cos, és la consciència, diu, i que avui tot es desposeeix d'ànima.
Diu que l'ésser està al darrere del pensament, com està un mal de caixal, el fet de sentir. L'ésser és el testimoni de qualsevol experiència. Diu que centra, organitza, focalitza la consciència, però és molt probable que no la produeixi. Filosòficament defenso que la consciència és una propietat de l'univers.
També parlant d'ànima, amb aquesta entrevista amb l'Imma Sanchis, diu que l'ànima és un sinònim de consciència. Jo no crec que l'ànima sigui una substància etèria que entra i surt del cos. Cal adonar-se de l'enorme importància que té ser, en aquest sentit, hamlatia i espiritual bàsic. Si no t'assabentes del dolor, del plaer, del dubte, diu, no hi ha res. I bé, també, doncs, explicant aquesta entrevista, que ara publica un nou assaig que titula La rebel·lió de la consciència.
Doncs interessant aquesta opinió avui a l'avantguàrdia, conèixer aquesta història, aquest home, el periódico tenim una altra qüestió, diu si s'ha d'anar a mostrar com funciona el Reactable i vaig jo. Avui entrevisten a Carles López, parlen del Reactable, aquesta famosa taula de música electrònica que jo personalment no coneixia i que li va canviar la vida, diu, però el seu art és més que això. És un noi que va començar
Vaig sentir molta afició, molta atracció per la música als 11 anys. Ja estudiava violí, els 14 guitarra i després va fer com un salt a la música electrònica. Els 18 anys em guanyava la vida amb la guitarra tocant en grups però va passar això. En 22 anys vaig anar per primer cop a un after i llavors vaig fer el click. Es va començar a interessar per la música electrònica.
i va crear el Reactable, que és una taula de música electrònica molt famosa i que l'ha fet viatjar per tot el món. Ha col·laborat també en gran quantitat de projectes, vaig començar tocant en un grup de dones que es deia Les Gambes, per això em va conèixer Sol Picó i amb ella vaig treballar en diversos espectacles. Fins que em va trucar Sergi Jordà, que, com vostè sap, és el director del projecte Reactable, i llavors em va canviar la vida.
Diu, primer vaig ajudar a desenvolupar el projecte i després diu, sí, en soc el músic oficial, cosa que vol dir que si s'ha d'anar a mostrar com funciona, doncs hi vaig jo. Diu, he estat en festivals culturals, a música avançada, presentacions en clubs, concerts, fins i tot he estat a la festa anual de Google, en una colònia indígena a Mèxic, tocant per al senyor Samsung, o al club més pijo que es pugui imaginar a Taiwan, diu, ja he estat a 45 països. Diu que...
Sí, ha conegut molta gent molt diversa de tot el món, gent que segurament d'una altra manera no hauria conegut, diu esclar. Björk, per exemple, que com vostè sap en té un, Reactable, diu i una vegada Lurrit, al Sónardal 2010, a Nova York.
i el Mauricio Bernal, qui es qui l'entrevista, diu, tinc la impressió que vostè és un d'aquests músics a l'ombra, d'aquests anònims, i diu ell, suposo, potser entre la gent que fa aquesta classe de coses soc conegut, però si, pensi que quan toca el Reactable els llums estan apagats i només se'n veuen les mans, diu, això doncs n'hi dona una idea. Molt bé, doncs podem descobrir aquest instrument, aquesta eina que no coneixíem, jo tampoc no coneixia, Andrea, avui ja de contra del periòdico.
I'm not gonna stay.
I en una notícia curiosa d'avui, atenció, perquè la Xina es posa molt seriosa amb el tema de copiar els exàmens. I els estudiants xineros tindran antecedents, si ho fan. Sembla que el Ministeri d'Educació ha anunciat que els estudiants que copien aquests exàmens o treballs o el que sigui, doncs aquest comportament estarà reflectit permanentment en el seu expedient acadèmic, una mesura amb la qual el govern vol millorar l'ètica a les aules.
Sembla que la nova pràctica s'aplicarà als alumnes d'ensenyament secundari i superior i s'anuncia poc després de diferents escàndols en els que s'havia descobert que centenes d'alumnes havien copiat examens importants fent servir la tecnologia. A l'expedient també s'apuntarà si l'estudiant no ha pagat les teves taxes acadèmiques, també males pràctiques a l'hora de buscar feina.
A finals d'octubre es van denunciar que 2.440 estudiants havien fet servir il·legalment aparells de ràdio d'alta freqüència per copiar exames, per obtenir llicències en l'especialitat de farmacologia.
I simultàniament des dels Estats Units es va informar que alumnes de la Xina i de Corea del Sud són sospitosos de haver copiadat els exàmens SAT, que són per accedir a les universitats nord-americanes, per la qual cosa els seus resultats haurien estat temporalment invalidats. Sembla que la Xina és el país d'origen d'un 29% dels estudiants estrangers a les universitats d'Estats Units i en el cas de Corea del Sud són també un 9%.
Tothom copia els exàmens o tots els països, tot arreu hi ha gent que copia, però clar...
Quan ja et diuen que tindràs antecedents... Crec que el problema seria que s'ha de difondre d'una manera diferent. S'ha de promoure un tipus d'ensenyament en què... No sé. Home, diferent, encara no es copiïn. Però, clar, digues sobretot a la gent que no copiïn. I tot això diu... Deies que això s'hauria reflectit si vas a buscar feina, per exemple. Sí, la recerca de feina. Però podíem veure realment si has copiat algun cop, si no ets de fiar. Podríem dir-ho així.
Potser alguna feina els interessa el que diuen, mira aquest és fabulat i volia sortir-se del seu objectiu d'aprendre de cap on es vagi. Mira, hauran d'anar en compte tots els que vulguin copiar. En fi, Andrea, moltes gràcies, que vagi bé, bon dia.
Dos minuts i tres, cos d'onze. Parlem ara de cultura i us expliquem que Guadalupe Netel és guardonada amb el premi RALDE de novel·la i dèiem que l'havíem d'esperar a Barça. Fins ahir a migdia aquí se l'havien dut, finalment és ella. Un premi amb un punt sinistre pel tipus de novel·les que fa.
La Virrena ha ensenyat totes les cartes d'Ai Wai Wai on The Table repassa la carrera de l'artista amb més de 40 obres.
I avui, a banda del disc de Damien Reis, l'hem comentat a primera hora, també n'hi ha un altre que torna, que és Joan Manuel Serrat, presenta avui Antologia Desordenada, una capsa de quatre ceders on inclou col·laboracions amb Rubén Blades, Estopa, Sílvia Bérez Cruz, Alejandro Sanz o Pablo Alborán, entre d'altres.
La tarifa plena de llibres digitals de Scoop arriba a Espanya. Sembla que primer va arribar a Alemanya fa dos anys i mig i la plataforma iOS i Android es presenta ara a una tarifa plena digital, l'alternativa Nubico, o a 24 símbols, és Scoop. La podeu buscar si teniu aquest tipus d'aplicacions.
Estan restaurant el terra del Coliseu. El Ministeri de Cultura d'Itàlia dona suport a les obres que permetrien els visitants caminar per l'estructura o no un cop van lluitar els gladiadors. I un punt final, Nikkei es gota les entrades pel seu concert a Madrid, les localitats per la seva actuació a l'editori del Fòrum de Barcelona el 21 de maig del 2015, però encara continuen a la venda.
I quan són tres quarts d'ons el que fem és obrir diaris per fixar-nos en altres qüestions interessants, articles o entrevistes avui a l'interior de la premsa.
i el que fem és començar avui pel periòdico. Avui parla del debat sobre l'eutanasia, el titula un article al llegat de Brittany, el signador ja no hi ha any des de Nova York, i parla de l'impacte de l'amor voluntària de Maynard en els joves que podria donar lloc a una onada de canvi social. La dona va morir dissabte com pretenia i amb els seus éssers estimats.
Legisladors de Nova Jersey i Connecticut van donar suport a Maynard, un expert d'estaca que ha aconseguit que la gent de la seva generació s'hi interessi.
Dissabte, la data que inicialment va marcar per prendre's la medicació recertada per un metge sota l'empara de la llei de la mort digna d'Oregon, que dona opcions als adults malalts terminals en plenes facultats mentals i amb una prognosi de menys de 6 mesos de vida és el dia que ella va triar. Ella i el seu domicili a casa seva a Portland amb una petita finestra darrere la capsalera del seu llit envoltada pel seu marit, la seva mare, el seu pederastre, la seva millor amiga, que és doctora, i un cercle de suport, segons ella mateixa, va arribar a escriure.
I va dir, avui és el dia que he triat per morir amb dignitat, enfrontada a la meva malaltia terminal, aquest terrible càncer cerebral, que m'ha tret tant, però m'hauria tret molt més. Adéu, món. Estén la bona energia en cadena a favor.
Una de les claus d'aquest impacte de la mort de Britannia és la mitjana d'edat, la mitjana de les 753 persones que han fet ús de la llei d'Oregon des que van entrar en vigor el 1997 són els 71 anys, però ella és del 3% de menors de 44 anys i és una de les només 6 amb menys de 34.
Tenia 29 anys i la seva campanya a internet ha estat intensa i exitosa i ha contribuït a estendre el debat a una població normalment no associada a la discussió sobre la mort.
Hi ha oposició i opcions, sembla que malgrat l'impuls també hi ha reptes que van més enllà del fet que el moviment hagi cada torfa d'una figura, experts en l'atenció de malalts terminals, insisteixen que s'ha de prestar atenció a això en lloc de prestar-ne el suïcidi. Quan la mort induïda per un doctor és una resposta acceptada pel patiment de la gent que ha mort, els raonaments que segueixen entren en terreny relliscós i el que va descriure el doctor Aira Bayoc al The New York Times.
i, en canvi, un altre dels experts rebutja aquesta idea convençut que no són arguments en contra, sinó que han de ser complementaris. Diu també que les proteccions ja existeixen, això ho va dir també Maynard, que la llibertat és tant l'opció que si l'opció no treu algú per una raó, simplement poden no usar-la.
Un article que tenim avui al periódico. Ens n'anem ara al diari Ara.
I ens fixem en l'entrevista que Laura Díaz Roig fa al jutge José María Fernández Seijo que diu que les reformes han sigut insuficients pel que fa als desnonaments i el problema de rel no s'ha solucionat i la gent al final no pot pagar. Diu que el nombre d'execucions continua sent molt alt i que les plataformes segueixen lluitant i paralitzant desnonaments.
Ell va ser el primer a portar les clàusules i botocàries abusives al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i al Tribunal li va donar la raó. Reconeix que s'han fet aquests canvis en la legislació espanyola però critica que són insuficients i que el problema de fons encara persisteix. Una entrevista que tenim avui al diari Ara.
I acabem amb l'àrticle que asigna avui Quim Montzó de la Vanguardia.
El títol de Madame Pellerin i Messier Versosat. Avui fa vuit dies la ministra de cultura francesa Flo Pellerin va ser notícia per haver confessat en una entrevista que fa dos anys que no llegeix cap llibre. Va ser a Canal Plus quan l'entrevistadora li va preguntar quin llibre de Patrick Modiano preferien. Com des de dissimular va dir que no sabia res de Modiano fins que feia unes setmanes li havien concedit el premi Nobel de literatura i que per tant no havia llegit cap llibre seu.
Va sincerar-se i va dir que no tenia cap problema d'admetre que des de fa dos anys no tinc temps de llegir, llegeixo notícies d'agència, informes, però no gaire cosa més.
La notícia fa objecte de befa per terra a Maria Aire, fins i tot en programes de ràdio, els presentadors dels quals no és que no hagin llegit cap llibre en els últims dos anys, sinó que probablement no n'han llegit mai cap a la vida. Li hauria estat més còmode. Diu Quim Monzó, sortir-se'n parlat en gent, com fan molts polítics quan s'acosten les vacances d'estiu, i s'aprenen de memòria els títols dels llibres de moda que han de dir que llegiran quan el periodista els formula la pregunta inevitable. Quina novel·la llegirà en les properes vacances?
Continua dient Quim Monzó que mentre la ministra reconeix això, un veí de l'Hospitalet de Llobregat continua batent rècords de robatoris de llibres. Dissabte, al punt avui, explicaven que ara l'han enxampat a Girona, és el famós lladre que es dedica a robar llibreries a tot Catalunya, es diu Tomàs Berzosa, i segons el tall del diari és un home ben vestit i d'espectaculta. I que porta una jaqueta hàbilment preparada amb butxaques interiors per acomodar-hi llibres. El van detenir després que hagués intentat robar 11 volums a la llibreria Empúries.
Pons a Volums diu que bastant dramàtiques ben diverses, per exemple, hi havia el llibre tachado de Patricio Pron, la marca de l'editor de Roberto Calaso, també Guia de Campo de los Manemíferos de España i d'Europa o El viaje de la vida d'Eduardo Ponset.
En defensa seva, Tomás Berzoza alega que és kleptòman i que no pot evitar robar llibres. De moment, el judici ràpid que li havien de fer dijous l'han posposat a l'espera que els psicòlegs forenses decideixin si això de la seva kleptomania és veritat o una excusa de mal pagador. I acaba concloent Quim Monzó que tant si és que sí com si és que no, seria ben injust que ell el castiguessin gaire mentre la justícia permet que els que roben llibres per internet actuïn cada dia amb tota impunitat.
És l'opinió de Quim Monzó a l'avantguàrdia. Així acabem aquest repàs per l'actualitat general del dia d'aquest dimarts, 4 de novembre.
5 minuts i les 11, avui parlarem del temps més tard, a la següent hora. El que farem ara és arribar ja cap a les 11 del matí a l'Ullati Urari de Catalunya Informació i també del Sant Just Notícies a través de la música. Ho fem amb un tema que també és adequat per un dia de pluja com el d'aquest dimarts i ho fem amb el Mishima, un tema que forma part del seu primer disc.
el de trucar a casa, recollir les fotos i pagar la multa, i per tant ens quedem amb una d'aquestes cançons que van donar a conèixer la banda. Ho fem amb la cançó L'ombra fa xugar.
I el cel és tan negre. I tu ets tan lluny. Som sota l'ombra d'una neu. L'ombra fa aixuga.
que els núvols no han de canviar de color. Això és un diluvi.
La subte es fa el silenci i a main de la tempesta
i no sé què és pitjor si la caïnuda o el vertigen d'una miserable gota sobre el fang del meu jardí
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. L'economia espanyola creixerà aquest any un 1,2% i un 1,7% al que ve segons les noves previsions de la Comissió Europea. L'executiu comunitari ha revisat a la baixa els seus últims pronòstics tant per Espanya com per la zona euro.
L'atur registrat puja a l'octubre d'11.300 persones. És l'increment més baix en aquest mes dels últims quatre anys. Ara hi ha a Catalunya 587.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de colocació. El PP no actuarà contra el 9N si el promou el pacte nacional pel dret a decidir o la societat civil. En unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu adjunt del PP, el Parlament Santí Rodríguez, confia que el govern retirarà si el Tribunal Constitucional suspèn el 9N.
Aumenten a 54 els casos sospitosos de bola a Catalunya, tot i que només en 3 s'han activat els protocols i sempre en donen negatius. Són les últimes dades fetes públiques per salut. Gas natural i grífols augmenten beneficis. Fins al setembre l'agazista ha guanyat més de 1.200 milions i la farmacèutica a prop de 340. Avui també ha presentat resultats al Santander. Ha millorat un 32% dels beneficis de l'any passat i ha retallat la taxa d'amorositat.
Aquest migdia arrenquen als Estats Units unes eleccions legislatives que poden reduir el marge de maniobra del president Barack Obama els pròxims dos anys. Les enquestes donen per fet que els demòcrates perdran el control del Senat i que els republicans tindran majoria a les dues cambres. Títols d'esports. Johan Cruyff defensa la gestió de Joan Laporte a nivell esportiu i econòmic amb Unicef. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio on ha presentat el documental dels seus 40 anys a Catalunya. Cruyff també es mostra partidari de poder votar al nou N.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, reclama paciència amb Luis Enrique i el Barça en declaracions a TV3. Bartomeu assegura que en relació amb l'expedient de la FIFA pels fitxatges de la Masia, es pensava que ho havien fet tot perfecte.
I avui a les Champions destaca tres quarts de nou el partit Madrid-Liverpool. Un triomf gairebé situaria els d'Anxelotti als vuitens de final. També avui el Malmö Atlètic de Madrid, el Barça viatja cap a Amsterdam amb les baixes de Mathieu, Iniesta, Vermalen i Sergio Roberto.
Aquest matí pot ploure a qualsevol punt, pluixes continuades i que localment poden ser una mica més intenses. Neu al Pirineu amb una cota que baixarà a la tarda fins als 1.700 metres. Per acusació al litoral, mala mar i temperatures més baixes arreu. El mestral entrarà a les terres de l'Ebre i s'emportarà ràpidament als núvols a ponent i a l'extrem suds. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Avui arrenca el novembre literari. Durant tot el mes hi haurà diverses activitats literàries a Sant Just que comptaran amb la presència d'autors com ara Maria Barbal, que obrirà el Cicle Avui, Joan Margarit, Carles Morell i Antoni Clapès. Els actes també tindran present Joan Vinyoli, en l'any del seu centenari i el tres centenari. L'organitzen conjuntament l'Escola d'Escritura de la Teneu, la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura.
Com dèiem, la quarta edició del novembre literari començarà aquest vespre amb la presentació del nou llibre de Maria Barbal, en la pell de l'altre, a 248 a l'Ateneu, i a més entregaran els premis del primer concurs de microrelats a l'Ateneu.
Més qüestions, dimecres, a celebrar el ple del Consell Municipal de les Dones. La sessió servirà per avaluar les actuacions que s'han fet des del darrer plenari, celebrat el 4 de juny d'aquest any, i per parlar també de les properes accions. Les accions més rellevants que s'han fet des del juny passen per blogs visuals, tallers coeducatius i diferents actes que han destacat les figures de les dones que donen nom als carrers del barri de Mas Llull. Algunes de les properes passes del Consell Municipal de la Dona seran participar del IV Congrés de les Dones del Basllobregat aquest mes,
organitzar accions commemoratives del 25 de novembre, dia mundial de la lluita contra la violència envers les dones, i seguir treballant en el segon pla municipal degenerat de Sant Just. Després de tractar tots aquests punts, obrirà el torn de paraules dels assistents. El ple del Consell Municipal de les Dones serà demà a les 7 a l'Ajuntament.
I un apunt més per recordar-vos que aquest diumenge, dia 9 de novembre, es celebra el setè cross escolar al Parc Torreblanca, una competició lúdica i esportiva que s'adreça a nens i nenes nascuts entre els anys 97 i 2010. Fins avui és l'últim dia per apuntar-s'hi. Heu de fer les inscripcions al Complex Esportiu Municipal a Bonaigua, de 7
a dos quarts de nou del vespre. Hi haurà circuits que van dels 400 metres als 2.500 i, com dèiem, competiran nens i joves nascuts entre els anys 97 i 2010. El setè cross escolar al Parc d'Urreblanca serà diumenge i començarà a les 10 del matí.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'm tripping out, spinning around. I'm underground. I fell down. I fell down. I'm freaking out. Where am I now? Upside down. And I can't stop it now. You can't stop me now.
myself in wonderland. Get back on my feet again. Is this real? Is it pretend? I'll take a stand until the end.
I'm crashing down when I fall and hit the ground.
No sé si això és el que em sembla.
La informació més propera al Just a la Fusta. El 9N si vols podràs participar i votar sobre el futur polític de Catalunya. On hi puc participar? Hi haurà 1.250 locals repartits arreu del país amb 6.400 meses. Consulta quin local et correspon segons l'adreça del DNI, l'adreça de residència si ets ciutadà comunitari o l'adreça de la tia si ets extracomunitari.
I l'horari, de les 9 del matí a les 8 del vespre. Recorda, el 9 de novembre tu hi participes. Tu decideixes. Més informació al 012 o a participe2014.cat. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Avui engega el novembre al literari a Sant Just. Aquest esdeveniment dedicat al món de la literatura comptarà durant tot el mes amb recitals literaris, conferències, xerrades i exposicions. Un dels actes més destacats és aquest dimarts, precisament avui a les 4 del 8 del vespre, a la sala del 50 de l'any de la Teneu, on hi serà Maria Barbal, que ha escrit 9 novel·les conegudes a sort per Pedra de Tartera, 5 reculls de contes, a més de llibres de narrativa infantil, ha guanyat diversos premis literaris i fa poc que acaba de publicar en la pell de l'altre.
Molt bon dia, Maria Barbal. Bon dia. Aquesta última novel·la, En la pell de l'altre, que va sortir el mes de setembre, sobre la impostura, no? Sí, aquest és el tema que aborda. Naturalment és un tema molt ampli i aquí es parla en concret d'una persona que es fa passar per una altra per sentir-se millor.
De fet, en algunes entrevistes dic que el punt de partida el llibre parteix una mica del cas d'Enric Marco. Bé, sí, va ser el primer cas notòric que em va arribar sobre el tema, sobre aquestes persones que tenen la necessitat de suplantar algú altre, normalment algú amb més prestigi o amb més autoritat en algun tema. De fet, però,
Des de sempre hi ha casos d'aquests i n'hi continuarà. A mi em va interessar molt aquest tema. La psicologia d'aquest tipus de personatges és el que em va moure començar a escriure.
i llavors a partir d'aquí va començar a indegar en altres casos que hi hauria hagut o en casos... suposo que n'hi ha molt més dels que ens pensem, m'imagino. Sí, sí, sí. N'hi ha contínuament. De fet, la premsa no para de parlar-ne. El que passa que de vegades hi ha algunes diferències entre ells. Hi ha casos, diríem, que signifiquen que aquella persona que s'ho planta ha estat molts anys
mantenint la suplantació i fins i tot fent una obra positiva de cara als altres i després hi ha casos puntuals de persones que es fan passar per un altre en un moment determinat i de seguida són descobertes o s'encancen. Normalment és el primer perquè ells no solen cansar-se. Que és el paper que també apareix en aquesta novel·la, per tant, aquesta primera vessant. És el primer cas, perquè representa que és una persona que durant anys
representa una associació d'ex deportats i refugiats dels camps de concentració francesos i aquesta persona durant anys ocupa un lloc però ho fa en el moment que li sembla adequat i sense pressa. A l'hora d'escriure és capaç d'entendre el personatge fins i tot?
És clar, quan hi aprofundeixes i estudies una mica la psicologia d'aquestes persones, dintre d'aquesta irregularitat, acabes d'entendre com funciona, perquè representa que busquen omplir-se d'allò que no han tingut, d'efecte, de presència, podríem dir, més que res. O sigui, el que els falta, no? Sí.
Sí, sí, i aleshores des d'aquest punt de vista ho pots entendre. El que passa que és evident que aquestes persones poden causar mals importants, de vegades irreparables, de cara a un tipus d'associació. I no em refereixo al cas Esmentat, sinó a algun altre cas que s'havia fet una feina molt bona i després el caure
En aquesta impostura, la persona que dirigia, l'associació se'n va en orris. Causa un greu problema i un dolor.
molt gran a moltíssimes altres persones. D'alguna manera, per això un escriptor o una escriptora no es fica també sempre en la pell d'una altra, no? A l'hora de tirar endavant una novel·la, és a dir, que suposo que en aquest sentit, potser, salvant totes les distàncies, es pot entendre una mica aquesta idea de viure aquestes altres vides. Sí, sí, sí. El que passa, a veure, és cert. Jo mateixa, doncs, ho he dit que m'interessa l'escriptura perquè et permet
veure la vida des d'altres persones, podríem dir, des d'altres caràcters, maneres de ser. Però l'escriptor jo crec que sempre manté la consciència que està... és mitjançant les paraules que veu aquesta panoràmica que pot veure el seu personatge. Però mai...
es pot creure el mateix personatge. Hi ha aquesta distància per entendre'ns? Sí, hi ha una distància que pot ser de vegades molt petita perquè és necessari entendre el personatge sigui com sigui perquè si no la narració resultaria inversemblant. És a dir, en aquest aspecte hi ha una identificació molt intensa però crec que hi ha un element de consciència
per part de l'escriptor estic ara dins del meu personatge, però jo soc aquesta altra persona. D'alguna manera suposo que també tot suma, aquesta idea de posar-se a la pell de l'altre també en aquest cas va ser el punt de partida endavant i m'imagino que en aquest cas t'ho han preguntat més d'una vegada, si jugar amb el tema de l'escriptor influeix.
Sí, sí, sí. De fet, posar-se en la pell de l'altre a diari és bo. I ho fem tots potser una mica també, no? Sí, sí. Jo penso que és molt bo, perquè de vegades trobes conductes que no entens, però si ets capaç de situar-te on l'altre està, doncs ho pots entendre i pots establir un diàleg en aquest sentit, crec que pot ser un positiu molt bo. Ara, quan ets capaç de viure com si fossis un altre,
i a sobre fer-ho creure totes unes persones i usar aquest lloc per tenir una sèrie d'activitats. Aleshores ja estàs entrant en una situació d'impostura que en part és una malaltia. La novel·la va sortir a principis de setembre, fa un parell de mesos gairebé. Com està, Nànton? T'has rebut comentaris de lectors, de gent, com estàs rebent?
Bé, jo sé que en general la novel·la va bé, o sigui, és ben bé, ja s'ha fet la segona edició, i jo crec que ha despertat l'interès de molts lectors, perquè és un tema que vulguem que no tots, i hem tingut una mica de contacte, o molt, depenent de cada persona. I com que el referent era aquest cas, també va ser una notícia que...
va arribar a moltíssimes persones. Aleshores, en aquest sentit, jo crec que és una novel·la que té aquest interès, per una banda. I esclar, per mi el que més m'agrada és que els lectors valorin com he escrit la novel·la. Però moltes vegades és cert, i jo també, llegim sense adonar-nos-en, no? Que gairebé com ens expliquen la història
de llenguatge, etc. Tota la feina d'identificació, com més ben fet estigui, potser de vegades fins i tot l'actor menys se n'adona, perquè ho assemira o ho integra directament. És possible, és possible això. Però bé, jo estic contenta dels resultats i il·lusionada, esclar. Les crítiques les llegeixes, els fas cas? Com tu creus normalment? Els faig un cas relatiu, perquè
Estan molt vinculades amb elements diversos, les crítiques. Hem de pensar que hi ha una persona que està obligada a formar part d'un grup de diaris, de revistes,
criticar, per exemple, llibres catalans, no? Tornem per cas. I aleshores li toca el que li toca i moltes vegades és evident que ho haurà de fer amb desgana. I des d'aquest punt de vista, doncs jo penso que normalment el que trobem en els diaris és mirades molt superficials per sortir del pas, i més que crítiques són
comentaris i notablement molt parcials. O sigui, diríem que comenten una part molt petita de l'obra, qualsevol cosa que els ha cridat l'atenció, però que en el conjunt de l'obra no té gaire valor. Clar, per tant, complicar fa distància, m'imagino, llavors. Clar, és millor no fixar-s'hi gaire.
però n'hi ha algunes que són més profundes. També la persona que la fa ja veus que té una formació més consistent i que analitza molts més aspectes del llibre. Aquestes són crítiques que fins i tot a l'autor li poden reportar aspectes
positius de cara a un altre llibre, per exemple. M'imagino que és evident que tota la feina aquesta de sentir les crítiques de tota la promoció no sempre us agraden els escriptors. No sé si en el teu cas ho portes bé, si t'agrades, si també ho disfrutes.
Les crítiques. O sigui, el procés de just després de publicar la novel·la, que inclou també la promoció, i lligat una mica també a estar més pendent d'aquests dies de les crítiques o dels diaris. Bé, hi ha una part molt interessant que no arriba en general, que és el que et diuen les persones a la Tzar, quan vas justament a presentar el llibre en algun lloc,
que hi ha persones que hi han llegit o clubs de lectura, com va passar durant aquest mes. I en general veus com és rebut el llibre per un lector, diríem, normal. O sigui que no té una formació de teoria literària però que li agrada llegir. Senzillament això, no? I aleshores, doncs, el que m'ha arribat és positiu. O sigui que el llibre...
els ha interessat des del primer moment i que han llegit la novel·la amb molt d'interès i que no la podien deixar, jo crec que això és positiu. Per tant, és enriquidor aquests clubs de lectura, no? Sí, clarament. De vegades pots captar un element que no ha funcionat en una novel·la teva. Normalment sempre hi ha persones que ho detecten
i que confirmen el que tu veus, moltes vegades no de seguida d'haver publicat el llibre, sinó al cap d'un temps. Com ho fas per escriure? T'hi dediques tot el dia? Tens disciplina? Tens un horari concret? És a dir, com a escriptora, com es viu? En els últims anys tinc disciplina, perquè és positiva, almenys per mi, que és... Doncs m'hi dedico unes hores al dia, no moltes, perquè em costa bastant,
escriure seguit, però bé, ja s'entén que escriure també és documentar-se, i doncs de vegades fer esquemes o anar a un lloc determinat a veure un barri, un pejatge, etc. Però vull dir que em dedico unes hores a aquest afer, que podríem dir als llibres,
i després me'n distancio, perquè no soc dels escriptors claustrofòbics que es tanquen i escriuen fins que han acabat l'obra. No em va bé això, a mi em va bé mantenir el contacte amb la realitat i anar fent pel meu compte.
Vas debutar en Pedra de Tartera, que ha tingut molt d'èxit aquí, també s'ha traduït en molts idiomes. No sé si et molesta que et preguntingui sempre per aquesta obra, que sempre que viu parageixent en els articles o en les entrevistes. No, no m'hauria de molestar per res, perquè gràcies a aquesta novel·la, de fet soc escriptora, perquè abans d'escriure-la no havia pensat mai
dedicar-me a la narrativa ni a l'escriptura. I aleshores el fet d'escriure una novel·la que se'm va imposar perquè sentia la necessitat d'explicar un argument determinat, que és el de Pedra de Tartera, doncs a partir d'allí em van néixer les ganes de continuar escrivint. Per tant, és una novel·la que m'ha fet, que és cert que després també s'ha convertit
amb una fita ja aconseguida. Per tant, doncs... He d'acceptar que probablement cap altra novel·la serà tan ben rebuda com aquella i tan valorada, també. I, clar, això sempre t'afecta. T'afecten mínimament, la qual cosa no... No significa que pugui...
renegar d'ella, si no tot al contrari. Avui Maria Barbà l'estrenarà, inaugurarà, obrirà una mica aquest novembre literari que es fa durant aquest mes a Sant Just, serà dels quarts de vuit del vespre, serà del cinquantenaire de la Teneu. No sé si has estat ja per Sant Just en altres ocasions, en algun club de lectura, si tens alguna relació. Sí, he estat com a mínim una vegada en un club de lectura, després un altre any, que em sembla que va ser el passat o l'anterior, per Sant Jordi, i...
I després, bé, i ha estat en altres ocasions, perquè en alguna exposició que es feia d'un amic, Vila Rufes, és a dir, ha estat diverses vegades a Sant Julis. I el novembre literari el coneixies, aquest esdeveniment? No ho sé, si el tenia present. No d'aquesta manera tan organitzada com aquest any,
Però bé, trobo que és molt interessant que es dediqui un temps, a més aquest de la tardor, que convida a llegir especialment un dia com avui. I doncs sempre aquestes activitats culturals són com una petita brasa que fa que allò que normalment no es veu, no es fa gaire patent en la vida diària,
doncs, estigui viu d'una altra manera. Doncs avui, a dos quarts avui del vespre, Maria Barbal, com dèiem, serà a la sala del 50è de la Teneu, avui hem pogut parlar amb ella al Just a la Fusta, moltes gràcies. D'acord. I que vagi molt bé, bon dia. Igualment, bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Milobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'Àrbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell B. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Passa un minut de dos quarts de dotze, que estarà fent tertulia d'actualitat, com que de quinze dies, els dimarts, ens trobem amb en Josep Maria Ranyer, la Maria Camps i en Josep Maria Majuan. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, esteu bé, eh? Estem a més o menys set en novembre, el temps acompanya i per tant estem una mica entrant en tot aquest temps de tardor.
I en una setmana que es preveu intensa, ja sé que tots els dies hem acabat dient això, que venen dies d'intensos i tot plegat, però en tot cas, aquesta setmana sí que a les portes del diumenge, del nouena, avui hi ha aquesta nova reunió i tot plegat, no sé si la sensació que esteu des d'un altre punt de vista més lligats amb tot el tema polític o que ho seguiu més de prop,
Si n'esteu cansats ja d'alguna manera, si teniu ganes que arribi el 9N i d'alguna manera tot el que s'està vivint enfocat cap a aquest dia s'acabi o agafi un altre vol, ho dic perquè jo últimament en diferents entorns estic sentint bastant aquesta idea, que sigui a 9 de novembre i que s'avanci cap a un cantó o altre. No sé si teniu aquesta sensació o no. Encara creieu que tot té... És a dir, que és normal que se'n parli tant, que és normal que s'estigui vivint tant.
Bé, a veure, jo crec que sí que és normal, que fins i tot tota obra té un clímax i arriba un moment en què tothom està esperant el desenllaç, el que succeirà, diguem-ne, per aquells que esperin un desenllaç, és que, possiblement, el dia nou passarà amb un acte de mobilització, i això no tinc cap dubte que es prohibirà, però...
El debat i els rarafons que hi ha no crec que es tanqui el dia 9. La part de la dinàmica del dia 9 sí.
Volem que el dia 9 no resolgui els problemes que hi ha i, per tant, continuarem tenint la necessitat d'aprendre altres mesures o altres situacions que es produeixin. Jo crec que el clima del dia 9, sí, aquest sí que tothom ha de dir que arribi el diumenge, però el rerefons o la raó per la qual es produeix el dia 9, aquesta durarà molt més.
Jo tinc un sentiment una mica contradictori ara pensant-hi. Jo en principi em fa molta il·lusió que arribi el dia nou, tinc ganes de votar, penso que serà una manifestació de moltíssima gent i això fa que esperis el delicte. Arriba el dia i fem.
Però, evidentment, el que també espero són les eleccions provisitàries que han de venir després. Això és el que ens pot donar un futur per viure d'alguna manera. I, per tant, és el que tens ganes que arribi també i que esperis. Però avui m'he trobat la gent d'una notícia en què el Joan Quedes ja parlava del futur, ja parlava de...
del dia de demà, diguem-ne. I jo he pensat, no, ara no s'haurà, ara s'haurà que la gent es concentri del nou i que vagin tots a votar. Hauria tingut aquest sentiment, no?, de dir, per una banda jo i també ho espero, però per l'altra em molestava que l'altre em parlés perquè pensava, no, no, concentrem-nos en el nou i que el nou vagi bé, no? Una mica és això, contradictori.
Jo estic cansat. No perquè sigui pesat, perquè m'ha interessat molt el procés i he participat i fins i tot, però perquè tant tinc certesa en tant de temps, vulguis o no, el cervell humà no l'apaiaix fàcilment.
però ja vindrà el que va passar. No sé què passarà, per tant és un tema que m'interessa poc, ja ho veurem. Potser m'interessa més veure... A veure, ells han dit que han expressat el que havia viscut ara fa un moment. Jo mentre venia, curiosament, després d'haver mirat més o menys les preguntes i què volia dir, se m'ha acordat una idea una mica dura. I per això ara, com que no és el que s'ha parlat, mira, com que jo feia professor de sociologia primer de magisteri, i vaig fer molts, molts anys, explicàvem la guerra civil,
i la república, perquè la república de Catalunya sobretot, en altres llocs també, va significar, amb educació, i nosaltres fèiem sociologia de l'educació, un canvi important del model educatiu, una incorporació de forces que no s'havien tingut mai, la Diputació va fer el que havia de fer, moltes coses interessants en l'escola de mestres, en fi, tota una sèrie de coses, i es va desencanar la guerra civil perquè hi havia una sèrie de conflictes d'Espanya que els explicàvem, un de religiós, un de polític,
i un d'una altra cosa que no me'n recordo, perdoneu, eren tres, la lluita social, la lluita de classes, etc. Clar, jo pensant, ahir pensava, vols dir que no és una situació de crisis l'actual, gairebé tan important que en aquell moment, només que amb dues avantatges importants, una que els militars
potser hi han assumit elements democràtics o de alguns llevat d'alguns més grans, la majoria, i això no hi ha amenaça, i després que estem vinculats a Europa, que encara que diguin que no, però no deixa de ser una seguretat. En definitiva, que penso que el que és important per a mi en aquest moment és la crisi global d'Espanya.
i com Catalunya, en aquest context, també ha de fer alguna cosa, d'alguna manera, a part del tema de votar i les plebiscitàries, que no sé pas si les podrem fer, perquè hi haurà tot això pel mig. Si no crec que l'Estat aguanti la precisió social i que, bueno, si fem... i les municipals...
Passarà com les municipals de la República. Ara faig prediccions que no s'han de fer perquè sempre ens equivoquem. Però això és el que estava pensant mentre venia. Que venen canvis. Que venen canvis. I venen canvis a tal envergadura que és difícil que els puguem collar gaires coses abans que això succeeixi amb les primeres eleccions d'Espanya.
¿Esteu d'acord vosaltres que en aquests canvis a nivell més general, no només de Catalunya, sinó de nivell polític de tot l'estat, per exemple? Jo crec que sí. Que venen canvis, sí, que a més a més són les seies aquests canvis. I per tant que hi ha una lluita en aquests moments perquè té èxit tot el de la independència des d'aquí, perquè volem un país nou, perquè necessita tota una seia de canvis.
I són canvis estructurals que es necessita. No és un canvi de dir que canviaré la llei aquesta o canviaré l'altra. No. És un canvi que ha de ser d'estructures, de sistemes i, per tant, és profund, com deia Josep Maria, és profund com podria ser als anys trenta i alguna cosa. El que passa és que la situació és molt diferent. I una mica, amb aquesta perspectiva, jo tinc una sèrie de dubtes amb el grup aquest de Podemos.
Perquè si tu mires bé al que està dient Podemos, el Podemos vol un canvi, també, i vol un canvi fort, i vol un canvi que s'assembla més a una revolució. El Podemos està dient que està a favor de l'Eglésia, que està a favor de l'exèrcit, i que també està a favor d'un canvi social i d'un canvi econòmic, parla de casta, parla de poble... I llavors, dintre de tot això, te'n dons compte que està parlant com una mica
de revolució, per dir-ho d'alguna manera. Però des de dintre. Evidentment que des de dins. La intuïció meva diu que no és tan pacífic, per dir-ho d'alguna manera. És pacífic, potser, perquè no agafaran una arma.
Però no té intenció. Ho veig diferent. I aquí a Catalunya és diferent. Però també Río, Podemos també té força aquí a Catalunya. Sí, però menys. Bé, penso jo. Aquí jo crec que és diferent. La manera de ser nostra fa que pactem, fa que sigui una cosa més...
no tant de revolució, sinó més aviat d'acords, més aviat de pactes, més aviat de canvi, com si diguéssim. I el canvi és diferent com la revolució, per mi. Una cosa implica l'altra, però és diferent la manera de fer-se.
I això és el que a mi en aquests moments penso que tenim també sobre el tole. I que també depèn molt de nosaltres de que passi a Espanya, no? I Espanya guanyarà, podem. Això és la meva opinió, també. No, a veure, jo quan sentia el Joan, el Joan Maria, pensava, la primera part, quan he dit jo, que les incerteses al cap l'aguantem molt malament. I crec que és veritat. Un dels elements que en aquests moments tenim és que hi ha moltes coses que estan
que estan situades en, com deia un amic meu que coneixia, diu, lo más seguro es quién sabe. Seguretats, seguretats, només tenim la seguretat que tot canviarà. I per tant, des d'aquesta perspectiva, això que és un element que pot ser molt positiu, que sempre és positiu, que és necessari, genera unes incerteses importants amb la gent. I aleshores la gent necessita, com els mariners, per no marejar-se,
poder trobar un punt fix a l'horitzó que es mantingui estable. Aleshores, davant d'una situació com aquesta, les expressions, els elements o les intencions o les propostes de com gestionar aquest canvi són el que avui tenim. Jo no sé si som tan diferents.
entre els catalans i la resta d'espanyols. El que sí crec és que donem respostes diferents, perquè hi ha uns factors que es poden plantejar diferents. El moviment per la independència és un moviment de rebuig de canvi, o hi ha, per part d'un col·lectiu, de rebuig i de canvi de la situació actual. El moviment de Podem és un rebuig i de canvi per la situació actual. El que passa és que ja no es planteja ser independents.
Aquesta és l'única diferència, però jo crec que sociològicament, o inclús mentalment, hi ha predisposicions que són semblants. Per tant, estem en un moment de transició, de canvi, no tenim definit quines seran les alternatives que es prohibiran, però aquests sí que són uns factors. Si finalment la gent fa aquest tomb per aquestes opcions de canvi, o bé, prefereix la seguretat del conegut,
modificacions, això és una mica el que haurem d'acabar veient tots, però d'alguna manera sí que és veritat que estem en un element on la crisi econòmica ha posat en qüestió moltes de les seguretats que vivíem i des d'aquesta perspectiva tothom s'intenta esmarçar a veure un temps més curt possible per poder oferir sortides diferents. Algunes són de reformisme, altres són de transició radical dels elements.
Comparar-te amb una revolució, però jo crec que d'una de les circumstàncies amb les quals movem, aquí haurem de parlar de transicions o de transformacions radicals més que de revolucions, i les altres serien reformisme, que és una transició més suau.
Potser no m'he explicat, però jo em referia més aviat al llenguatge. Quan tu llegeixes els papers que surten, les assemblees i coses així, el llenguatge que s'utilitza és un llenguatge més revolucionari, per dir-ho d'alguna manera. Però els votants són d'esquerres i alguns desencantats del centre i fins i tot de la dreta. Fastiguejats de la corrupció, o temerosos de la crisi. És una mica el que passava al 15M.
És una mica el que passava al 15M. Recull moltes més coses. És una organització, diguem-ne, del 15M, que estava desorganitzat, per dir-ho d'alguna manera, i ara es concreta en un partit. Ara es concreta en un partit, ja està. El que passa és que sí que estic d'acord que els canvis s'han de ser profunds. Que no aquí ni pactes, ni modificacions senzilles, diguem-ne. Han de fer canvis forts.
Bé, jo volia dir que la ment m'ha tradicionat i vam haver de poder empalmar amb això, perquè dels tres conflits que explicava la classe eren el religiós, el polític i el català. I el català va rebre fort amb la Guerra Civil i es va perdre. I va perdre no només la classe obrera que va perdre tota Espanya, sinó que va perdre, si més no, la burgesia no molt ficada en els aparells de l'estat. Per tant, vol dir que això es manté.
L'altre ha canviat i ha evolucionat, però aquest conflicte el tenim present. Vull dir que una cosa no treu l'altra. La situació d'aquí és diferent, però amb una constància molt forta aquest conflicte no es resol. Perquè no es va resoldre mai, no es va resoldre mai. Llavors, pel que fa al Podem, jo estic molt d'acord, vaja totalment d'acord amb el que ha dit la Maria. És a dir, de totes maneres, el Podem és l'única manera que podem guanyar la situació, no Catalunya, Espanya, i potser també una bona part.
perquè clar, els partits dinàstics, per dir així, és amb llenguatge de la guerra civil que són en aquest moment el Partit Socialista i el PP, que van construir després de la transició, a veure, això s'ha de saber bé, es va construir un estat controlat, absolutament controlat des dels aparells dels partits, amb un sistema democràtic,
que és democràtic, però és supertancat, que només permet que ho optacions, que el sostre dels partits, tots, tots. A mi em feia riure quan jo estava al Suc, que em deien que això era el centralisme democràtic, que pensava això, però si és més democràtic, bueno, no sé si més, però si més no igual al Suc que qualsevol altre partit, de dret i d'esquerra, ja d'aquells moments, si parlen dels 80, els 90.
Per tant, vol dir que hi ha una sèrie de vices en aquesta democràcia que han portat després d'aquesta corrupció, de la qual també se'n deu haver de parlar, que té a veure amb com el poder econòmic està controlant d'una manera ja no com a Europa, sinó directa, perquè hi ha una barreja d'aprofitats en un lloc i en un altre el poder. Llavors, clar, el Podemus
en lloc de fer un discurs modern europeu trencant les idees de l'època de la lluita de classes nacional, està parlant d'això? Però no perquè siguin revolucionaris, que amb la cara que fan de petits burgesos ja en tenen prou.
És un partit que verbalitza el cansament de l'estat espanyol.
que després no t'aniran a aprendre, no ho sabem, però de moment recollirà els vots contra l'establishment, per dir una paraula. I això és important, i això passarà. Llavors, com es desenvoluparà, com ells mateixos es replantejaran el seu paper i com se'l replantejarà la CUP i l'altre i l'altre, ja ho veurem. Però clar, pensar avui en una economia tancada on pots nacionalitzar no sé què, sense pensar en Europa, sense pensar els poders europeus, sense pensar el tercer món, com evoluciona i què se'n fa, no sé.
Hi ha tantes coses que el discurs aquest està molt passat de moda i lamento que un professor universitari d'ociologia encara estigui amb aquests esquemes. I no hagi assimilat, finalment, que també hi ha aprofitats i que això també passa amb biologia i que s'ha de tenir en compte i s'han d'aïllar i se'ls ha d'empresonar quan no hi ha més remei, no se'ls pot fer altres coses que aquestes. En fi, que són esquemes moderns d'entendre el comportament humà. I que quan es generalitzen, per exemple, el tom s'hi apunta, es produeix aquest desastre.
Jo no vull pensar què passarà, desitjo, evidentment, si puc dir un desig és que guanyi el sí, que em penso que de més passarà, i que això tingui conseqüències per muntar un procés amb èxit respecte a un model més pròxim a Europa, perquè, i dic l'última cosa amb això, perdoneu que m'he llargat,
Penso també, i amb això considero, evidentment jo no m'invento gaires coses, considero gent coedit, penso que el nivell d'estat gran, aquest que avui defensa Europa, no la defensa, sinó que la defensa pels seus interessos i que no la deixa evolucionar, que Europa està col·lapsada, té molt a veure també amb aquesta conjuminació dels grups dominants amb els poders d'Europa.
i el trencament d'estats petits, lligats a una idea més sensible si volem, però molt important que és la nació, els sentiments, els nostres i tots els que venen, perquè si venen ja els acollirem si som oberts, si no som cazurros, com alguns que conec de l'altre costat de l'Ebre. Crec que això és bastant un futur, i en canvi això el Podem ja ha fet el dret a decidir, però no sé si s'ho ha pensat.
I em sap greu perquè és un profil de ciències socials, però és que el model de la ciència social en aquests centors escarnents està en clara al segle XIX. I com dius alguna cosa de biologia o de les tendències humanes profundes que no tenen res a veure amb la universalitat del món, no diré que et marxin, però no et veuen bé. També passa que a vegades amb els partits o els moviments que apareixen nous els exigim moltes més coses que amb els que ja porten molt de temps.
molt més exigents que en algun partit que porta molt de temps instaurat i encara que és aquesta idea que abans també comentava el Ranyer, que ja ho coneixem una mica, per tant, dona una aparent seguretat. Perdona, però és que la diferència molt important és que els nous haurien de saber coses perquè són joves i han estudiat i els vells no les defensen perquè tenen interessos.
Sabem que no sempre és així, segurament. I per una senzilla raó, de vegades el teu discurs et col·loca davant de les teves exigències. Si tu penses que vols canviar-ho tot i la gent diu que vol veure què pot canviar, els exigeix que concreting.
No serveix dir ho vull canviar tot però no dir com ho faré. A la CUP s'adreien moltes coses, després hi ha hagut gent que ha dit que ens vam equivocar i sí que hi ha algunes coses que les tenien clares. La CUP acaba de fer l'acció aquesta, que és canviar el tema de ballada, la veritat, que és la d'impugnar
la venda, diguem-ne, de Catalunya Caixa al banc de Breu a Viscalla. Vull dir, s'ha personificat allà i ara li han recollit la... Vull dir, i trobo que és un acte de força per part de la CUP i que en necessitaven com a pa que menjava. Però el que em refereixo és que fa quatre anys, quan van entrar, tots desconfiavem una mica més del que pogués passar. El que sí que és veritat és que...
La diferència que hi ha entre Podemos i altres forces que també plantegen coses és el resor i la projecció mediàtica que té.
És a dir, de la CUP no en parlàvem fa quatre anys perquè ningú en parlava. Dit allò, els mitjans de comunicació en canvi de Podemos és un element on unes plataformes mediàtiques li donen la capacitat de projectar un missatge i aleshores tothom en parla perquè és conegut, a veure, més o menys, però és més conegut i per tant està...
com deia aquell en el candelabro, estar en el candelero permanentment i per tant des d'aquesta perspectiva ara si la CUP com està succeint o altres forces com va passar en el seu moment quan va començar Ciutadans o quan va començar la Rosaria, al principi ningú en parlava però quan va enganyant un pes doncs la gent comença
a mirar-los i a dir-los que, a més a més del que dius, acaba concretant una miqueta més, perquè jo tan sols amb una paraula o un disseny o amb un concepte em va bé per enganxar-me, però no per continuar. Ja sabem que sou els que esteu contra la casta, però a més a més d'això, com ho fareu? Què fareu? I aleshores, quan surt aquest altre debat, que no és una exigència, ells fan una oferta que diuen nova i, per tant, la gent vol saber
que és el que hi ha darrere i si això és factible o no i què li suposa perquè al final cada vegada més a part de les ideologies i dels sentiments la gent quan en prenem una opció també mirem què ens ofereixen i què ens comportarà globalment i personalment.
No, no, haurem de veure... Està clar que s'haurà de veure què passa, perquè fa un any, doncs encara estem a novembre, per tant, n'havíem sentit de parlar, va ser amb les europees, sobretot que va entrar en força el fenomen, i també és veritat que les enquestes, després no es reflecteix sempre tot el que es diu a les enquestes, i que a l'hora d'actuar, doncs potser algunes coses canvien. No, però de totes maneres, sí que podem veure, no és per fer, però sí que es pot veure un element.
Quan un veu com estan evolucionant les coses com al conjunt d'Europa, veu que hi ha antecedents en una direcció i en una altra, on aquesta mala maror que produeix aquestes incerteses de les quals parlàvem, ha donat lloc a moviments polítics organitzats amb un gran pes electoral. És a dir, alguns, com a França,
serveixen de fórmules com la del Le Pen, però per exemple a Itàlia surt un PP Grillo que, salvant totes les distàncies, té un element molt semblant, molt crític, molt contrari als partits més establerts, i molt mediàtic. Per tant, allò no és un fenomen
genuï d'aquí, sinó que seria un fenomen semblant al que s'aprova amb altres bandes d'Europa, on està, salvant totes les distàncies, però també mirant les coses comunes, hi ha factors que són comuns perquè estem vivint amb la mateixa Europa i amb la mateixa crisi, encara que dèiem formes diferents. Potser una cosa que Catalunya pot aportar en aquest problema
és el tema de la seva història de pactes, així de com Catalunya, i no Espanya en aquest cas, almenys no el Castella, des de fa molt temps els diputats de l'època, que eren menys democràtics, perquè eren triats, però no estava mal pels ajuntaments. Vull que també s'ha de revisar una mica aquests temes, s'ha fet bastant bé i l'Ernest Lluc és un mestre d'aquests temes.
La qüestió és que la Constitució de Catalunya, els tres estats del Parlament de llavors, no deixava fer el rei el que volia. El rei era un rei absolut. I el drama de Catalunya és que ens va guanyar un rei absolut, que era el rei francès i que anava molt ben casat amb els reis de França.
Potser ho hauríem hagut d'explicar una mica més. Jo trobo que amb la drama del no poder fer res, això ho has dit molt, Ranyet, també tu, i tu no sé si ho vas dir, però també ho penses, perquè ja n'hem parlat bastants dies. No ens han deixat parlar del país i de moltes coses d'aquestes. Jo recordo un llibre d'un senyor que es diu Pon, que, clar, recuperava aspectes d'aquests, com es va tancar, per exemple, el compromís de cas i després el...
amb els anglesos, com es va trencar amb la llei d'associació, amb moltes coses, i eren ja elements suficients en dret internacional per poder fer un tipus de política diferent. Llavors, la necessitat que és clar, estem a Espanya. Jo diria que la tabiesa de convergència amb si sí, si no, el durà ni l'altre i el durà ni l'altre més allà, i tota aquesta tabiesa de no poder dir mai independència perquè estàvem a la vila i ara resulta que ens hi posem a davant, o s'hi posen a davant,
Ha fet que no recuperéssim aquests elements. Avui hi ha un article que a mi m'ha tocat el cor al ara. Més que el cor al cap, perquè són molt avorrits els articles. Pel cor tinc altres coses. Però el cap sí, que és un personatge d'Irlanda.
i on explica com el dret internacional realment està per l'autodeterminació i per uns referèndums. I si es perd el referèndum, es pren paciència, vol dir que la col·lectivitat que hi ha en aquell país vivint, que són només els que no es poden passejar pel tipus de sang, i això està passat a l'història per molts rons, doncs ho decideix o no. Però el dret que els impulsors, que és el que està passant aquí, els impulsors,
siguin els que parlem català i aquests, no és estrany perquè som els que ens sentim la gent eficaç. Jo com era petit era escolta i em van prohibir anar a l'escoltisme perquè era una entitat prohibida i tenia 12 anys o 10. I portava la bandera que l'han atallada i el meu pare em deia, no és així, és que t'agafaran. Jo he tingut por des de petit i per tant el sentiment català el tinc molt fort. Jo comprenc com que ve de no sé on no el tingui, però el poble que es mou aquí en aquest domen és aquest. Jo penso que l'avantatge és aquesta, que aquí
poder mostrar alguna cosa i no en fa res. Més o menys és important. Et trobo molt bé. I si em fes res, tant se valdria, perquè no depèn de mi. No hi ha ni de pensar. Aquí hi ha la CUP, per exemple, que ha sapigut entendre que es pot ser d'esquerres i ser molt catalanista i independentista. Hi ha Esquerra Republicana, que ja té una herència de la República. És una context molt diferent. A Espanya hi ha dos partits dinàstics, com l'època del Cambó i l'època d'abans. Aquí hi ha hagut multipartidisme des del primer moment.
I ara, per acabar també jo, perquè sempre... Felicitó la Geli, per exemple, la Geli, que és una ex membre del Partit Socialista. No, encara ho és, encara ho és. Encara ho és. Mira, encara mira-ho. Per tant, la senyora Geli, per començar, perquè això de tutejar a mi no m'agrada gens, té un article molt bonic que diu, no en sortirem si no trenquem.
i després ens haurem de pensar en quines condicions ens hem d'entendre amb els veïns, veïns que hem sigut històrics i segurament veïns nous com pot ser França, Europa o jo què sé, o una altra cosa. Jo penso que estem en aquesta coyuntura, per tant jo si he de decidir algun vot,
defenso que hem de trencar amb les millors maneres possibles perquè es pugui replantejar un sistema de col·laboració. No perquè hàgim de quedar amb la independència tancats com ens volen dir, tancats amb un cercle viciós, com menjant-se nosaltres mateixos de no, no, això s'ha acabat, això ja no hi és en el món, això. En el món té racons que sí, però en el món occidental així no.
I en aquest sentit creieu que el que passi al nou en finalment servirà d'alguna cosa? És a dir, serà una mostra més de suport, serà com una... serà equivalent al que sigui una V baixa, tindrà més força, tindrà menys? Què en penseu? Anava a dir una cosa militar, és comptar els soldats abans de la batalla. És una mica... és sapier amb què ens la juguem, no? Amb què ens la juguem, és sapier quant som en realitat, perquè la manifestació mira, depèn del que diu la Guàrdia Urbana i depèn del que diu 50.000 persones, però vull dir, és la veritat, és una mica de comptar
amb qui podem comptar, amb quanta gent partirem davant del carro aquest. Jo penso que el nou en és això.
Per mi el 9N és una manera de contentar el poble de Catalunya amb les seves emocions. O sigui, no hi havia més remei. És a dir, tu no pots... Si s'ha convertit en això, no? Què? Jo s'ha convertit en això. Però hi ha la primera consulta, però encara que fos alguna cosa més, no era gaire cosa més. No els hi poseu massa il·lusions, perquè tampoc tenia valor jurídic, també s'havia de negociar tot amb l'estat. Per tant, consultar el poble de Catalunya és fer una enquesta ben feta i més grossa. Llavors, jo com que no sé què passarà,
i no tinc cap element per saber-ho, l'únic element que tinc és que les últimes en què se s'han fet ben fetes, com per al seu últim, donen resultats majoritàriament per a la independència i visió, cosa que dies enrere, com va fer en aquesta Espanya, era 45 o 49 o 49. És igual, vol dir que la cosa està molt dividida i la incertesa és el que m'interessa, jo aniré de manifestació i tothom que vulgui que vagi com més millor. Això ha de fer una mica de propaganda, però
però d'una altra manera l'interès que té la Maria és dir que la gent s'ha de traginar la seva ràbia que ens ho hagin prohibit tot en algun lloc o altre, això ja és elemental perquè si no trencaran les vides dels bancs al final que no han trencat mai cap aquest... És qüestió de dignitat. És una qüestió de dignitat i d'emoció, per tant d'emoció, perquè la dignitat en el fons té una part d'emoció.
Jo crec que és això. No sé dir res més. El que hem de dir és que està tot preparat. A veure, jo amb les emocions i els sentiments no m'hi fico. No diguis que no hi jugues perquè la vida és d'emocions i sentiments. El 90% de les decisions. No m'hi fico.
no les discuteixo, són lliures, són aquests elements, no és que no en tinguin, però des d'un punt de vista d'anàlisi una mica més fred o racional o intentant o en projectant altres coses, sí que és veritat que el que dèiem, el nou ANS serà una manera de comptar-se i recontar-se els favorables, ho dèiem fa 15 dies, em sembla que jo ho pensava, que era una manera de comptar-se i recontar-se tots els que són favorables majoritàriament a la independència,
I després d'allò és evident que tal com es prohibirà tindrà aquest valor o aquesta finalitat, però no li veig, jo ho deia al principi d'avui, jo crec que el dia 10 continuarem amb la mateixa situació i per tant jo no li veig un salt qualitatiu, sí una reafirmació, però no un salt qualitatiu amb la situació, no li veig, és el meu plantejament.
Avui ens acaba el temps, hem fet mitja hora com sempre però ha passat tot plegat molt de pressa i per tant ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies a tots tres. Amb 10 segons. El més important per mi serà el Resò Internacional, i aquest el tindrà perquè la premsa aquí em trompa com vindrà aquest dia.
no ho he tingut mai. I això és important, perquè a Europa se n'adonarà el fenomen i començarà a haver de dir alguna cosa més que els que diuen. Doncs veurem què passa. Moltes gràcies a tots tres. Josep Maria Masjuan, Maria Camps i Josep Maria Ranyet. Tornem d'ahir quinze dies. Bon dia. Bon dia. Catalunya Informació. Són les dotze.
El Partit Popular no actuarà contra el 9N si el promou el pacte nacional pel dret a decidir o la societat civil. En unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, confia que el govern es retirarà si el Constitucional, que continua reunit a aquesta hora, suspèn el 9N.
Mentrestant, l'oficina de correus de platja d'Aro al Baix Empordà es nega a repartir sobres en informació del 9N, argumenta que ho baixen ordres superiors. L'economia espanyola creixerà aquest any 1,2% i 1,7% al que ve segons les noves previsions de la Comissió Europea. L'executiu comunitari ha revisat a la baixa els seus últims pronòstics tant per a Espanya com per la zona euro.
L'atur registrat puja a l'octubre d'11.300 persones i és l'increment més baix en aquest mes dels últims quatre anys. Ara, a Catalunya hi ha 587.000 parats que busquen feina a través de les oficines públiques de colocació. Aquest matí s'han registrat dos petits terratrèmols davant la costa de l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Els cismes són de 2,7 i 2,8 a l'escala de Richter.
augmenten a 54 els casos sospitosos de vol a Catalunya, tot i que només en 3 s'han activat els protocols i sempre han donat negatiu. Són les últimes dades fetes públiques pel Departament de Salut. Ukraine estudia revocar la llei que donava un estatus especial a les regions prorusses de l'est del país. Les eleccions de diumenge a les autoproclamades republiques de Donetsk i Lugans, que Kiev considera una farsa, han fet canviar d'opinió al president ucrainès.
I Joan Manuel Serrat publica avui Antologia Desordenada amb una cinquantena de temes interpretats en duet amb altres artistes. Omar Aportuondo recupera el seu primer disc, Magia Negra, i arriben nous treballs de Neil Young, Damien Rice, Andreu Rifé o Marina Rossell. Els esports eren també titulars.
Johan Cruyff defensa la gestió de Joan Laporta a nivell esportiu i econòmic a Municef. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio on ha presentat el documental dels seus 40 anys a Catalunya. Cruyff també s'ha mostrat partidari de poder votar al 9N. Avui a les Champions destacar 3 quarts de 9 al Madrid Liverpool. Un triomf gairebé situaria els d'Anchelotti als vuitens de final. També avui, Malmö, Atlètic de Madrid, el Barça viatja cap a Amsterdam, sense Matías, Iniesta, Zermalen i Sergi Roberto.
I el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, reclama paciència amb Luis Enrique i el Barça en declaracions a TV3. Bartomeu assegura que es pensava que ho havien fet tot perfecte en relació amb l'expedient de la FIFA pels fitxatges de la Masia.
I el temps núvols al Pirineu, on anirà a una cota que baixarà fins als 1.400 metres. Les precipitacions es concentraran a les comarques de Girona i la costa de Barcelona. En canvi, la tarda serà assolellada a la Plana de Lleida i a les comarques de Tarragona pel vent demastral que bufarà al sud del país. Ambient de tardor i amb màximes avui ja més curtes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea. L'Institut de Sant Joc serà l'únic col·legi electoral obert diumenge dia 9 de novembre per votar en el procés participatiu de la Generalitat. L'objectiu és que tots els catalans i catalanes i les persones residents de Catalunya puguin manifestar la seva opinió sobre el futur polític del país. Com dèiem, a Sant Joc l'Institut serà l'únic col·legi electoral on es podrà exercir el dret a vot. L'alcalde Josep Pinyà explicava que l'Ajuntament havia demanat permís per obrir un altre col·legi electoral però que no s'havia obtingut resposta.
a 5 dies del nouena a la secció local de l'ANC. D'altra banda, última dels preparatius de la jornada. La campanya de Sant just groc segueix en marxa i ahir justament es posava punt final a la gigantquesta que ha preguntat a més del 70% de les cases del municipi el futur polític que volen per a Catalunya.
Més coses aquest mes arrenca una nova edició de l'iniciativa Aprendem plegats, un espai de reflexió adreçat a famílies que tinguin fills i filles d'edats compreses entre els 6 i els 16 anys. Són grups de treball i aprenentatge per tal que els pares i fills comparteixin amb altres famílies les seves experiències de criança i educació.
Durant tot el curs es faran tallers i xerrades conduïdes pels pedagogues Xavi Gimeno i Andreu Careta. Les sessions dels grups amb fills de 6 a 12 anys es faran un dimarts al mes de 7 a dos quarts de nou del vespre a La Vagoneta. La primera es trobada serà l'11 de novembre i els grups amb fills de 12 a 16 anys es reuniran un dijous al mes en el mateix horari a les escoles. La primera sessió serà el dia 13 d'aquest mes. Podeu fer les inscripcions per participar-hi a través del correu xarxa06.sanjust.gmail.com.
I un últim punt, l'associació Sant Justenca per a la cultura de la cervesa artesana organitza dissabte un acte popular per escollir nom per a l'entitat. Sota el nom de Vuitena Beer Referendum, l'entitat organitzarà dissabte una botifarrada per 3 euros al centre cívic Salvador Espriu per tal de triar nom per a l'associació i per inaugurar la seva nova seu social, l'equipament. Serà a partir de la una del migdia i a més hi haurà dos tiradors de cervesa artesana.
Des de l'entitat demanen confirmar assistència prèviament al correu asjcca.com o a través de la seva pàgina de Facebook. I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio rádiodesvern.com. Molt bon dia.
Once there was this kid who got into an accident and caught him coming to school But when he finally came back His hair had turned from black into bright white He said that it was from when the cars had smashed his soul
Once there was this girl Who wouldn't go and change With the girls in the change room And when they finally made her They saw
No, no.
They were glad that one kid had it worse than that. Because then there was this boy whose parents made him come directly home right after school. And when they went to their church they shook
I lurched all over the church floor. You couldn't quite explain it. They'd always just be gone.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia i a castorna parlem del temps amb el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Estic sense veu. No passa res, és el novembre, el fred, la pluja, tot això. Anem a parlar una mica de la previsió. No parlem primer de quan ha plogut. Parlem del que tu vulguis, però en comencem.
Primer per recopilar dades, no? Sí, 12 litres per metre quadrat. No tant com ahir, perquè recordem que ahir vam tenir uns moments puntuals on va haver molta precipitació. Durant la nit ha anat fent, molt a poc a poc. Demanem disculpes a la nostra estació meteorològica, que li ha donat per parar-se aquesta nit en els moments més importants.
per perdre la connexió amb la seva central, però han caigut al voltant dels 12 litres. I ahir, 35. Ahir sí, 33, gairebé. Estem al voltant dels 45, 50 litres, que podríem entrar dins del que és la mitjana, des del 2008, del que plou un mes de novembre a Sant Just. O sigui, al 45 ja estaríem amb la mitjana. Clar que hi ha hagut anys que han caigut 150 o 160 litres per metre quadrat. Recordo fa 3 anys que va ser un novembre molt plujós.
174 litres per metre quadrat. És aquest, veus? Clar, és que... Volia cada dia gairebé. Sí, ets molt poc recorregut pel que fa a l'estació des del 2008. No, però era un any també molt destacat. Vull dir que no crec que fos... Potser va ser més plujós en 10 anys. En canvi, octubre és un mes plujós i no plogut. És un mes plujós i aquest mes no ho ha sigut tant, aquest any.
Aviam, ara en portem gairebé 45, és una molt bona xifra. Recordem que a la pluviositat de Sant Just li hem de sumar dades que no surten quan consultem l'estació metrològica. Sí que sortiran quan acabi l'any, perquè modificarem les estadístiques. I estem a voltant dels 450 litres per metre quadrat.
que ja està, és la mitjana, no? Sí, 405. Bueno, Barcelona, ciutat de mitjana, em sembla que està entre els 550 i els 600, que això ja ens anem a observatoris com el Fabra, que ja fa més de 100 anys que recupilen dades. Nosaltres hauríem d'estar més o menys en la mateixa situació, la ciutat de Barcelona i Sant Just, l'Observatori Fabra, el peu de Collserola, sí que està enfocat al mar d'una manera diferent, que pot ser una variable, però bé, Sant Just hauria d'estar al voltant dels 500, entre 500 i 600 litres per metre quadrat, entrem el novembre amb molta força,
Esperem que d'aquí al desembre puguem assolir aquests 50-60 litres per estar dins d'aquesta mitjana, que seria d'entrar dins dels 500 litres per metre quadrat per any. Avui plourà més? Probablement sí. Aviam, tenim una situació que la franja important de precipitació més destacada ha passat amb molta velocitat. Va passar molt més lenta a bona part de la península ibèrica, va ser més a poc a poc, amb vents molt destacats. Avui encara bufa vent molt important cap al sud d'Espanya i també cap a la zona del Cantàbric.
ha fet caure molt les temperatures. I a nosaltres ens ha vingut una franja de precipitació aquest matí important, que durant la nit han donat precipitacions, que aquest matí, just en el moment de portar els nanos a l'escola entre les 8 i les 9, és quan ha donat més precipitació a l'hora d'incorporar-se a la feina, que no fa massa gràcia, però és el que a vegades passa.
I ara aquesta franja de precipitació es troba a les Illes Balears, donant molta precipitació, i fins i tot a l'illa de Palma, en aquests moments l'illa de Mallorca està plovent moltíssim. Hi ha dínies de precipitació petites, una mica més dèbils, que ara estan abarcant el Principat. Alguna d'elles està a punt de tocar Sant Just, però són pluges molt fines, molt dèbils, en els propers moments podria caure algun ruixat a Sant Just.
Hi ha un altre cap a la zona d'igualada que també apunta cap a... Ens van passant diferents cortinetes que creiem que alguna d'elles es pot reactivar i pot donar alguna precipitació. O sigui que durant el dia d'avui la precipitació important estava prevista pel matí, la no tan important a la tarda, però bé, a la tarda seguirem amb núvols, perquè el front és més gran, però l'activitat de precipitació
Aquesta tarda anirà fent, podem tenir moments de molta aturada, podem tenir moments d'alguna tempesta, alguna entrada forta de precipitació en forma de tempesta, perquè just darrere d'aquest front ens entra l'aire fred. O sigui, ara tenim una temperatura de 16 graus a Sant Just. Sí que és molt diferent a la que podíem viure la setmana passada o aquest cap de setmana, perquè ara tenir 16 graus a les portes del migdia és un valor que ha quedat molt per sota. Encara no ha entrat el fred de veritat.
i també cap a la zona del Pirineu hi ha una mica de precipitació. O sigui que durant aquesta tarda, quan ens entri el fred de veritat, es podrien formar tempestes dins d'aquesta inestabilitat i podrien tenir alguna precipitació. Entrarà a la tarda, per tant, el fred? A la tarda, aquesta nit... Encara no l'hem notat, no? Bé, la temperatura és una mica més baixa, però són 16 graus i 16 graus sense sol al mes de novembre tampoc no és allò de dir quin canvi, no? Perquè si ara fes sol igual arribaríem als 18 o 19 graus.
També hem de pensar que el vent és una mica del sud, perquè el front ens arriba així, com fent tot a l'arc, que va paral·lel al Mediterrani, i que d'aquesta tarda entraran vents del nord-oest. Creiem que la nit quedarà força serena i que demà dimecres, com que tot s'ha avançat una miqueta, potser el matí encara tenim alguna resta de núvols, potser algun ruixat puntual, però amb moltes més clarianes, amb molt bona visibilitat, hi ha temperatures que cauran perquè entrarà vent del nord-oest, i aquest vent del nord-oest ve de molt amunt, i aquest vent és fred.
Demà dimecres la màxima sí que es podria quedar amb 14-15 graus, però com que hi ha l'ingredient del vent fred, la sensació de fred serà més marcada demà, i per això tindrem més sensació que avui, i la temperatura es podria quedar al voltant dels 15-16 graus. La mínima, al tant aquesta propera nit sí que és serena, que no ho tenim massa clar encara, però sí que la nit de dimecres a dijous quedarà completament serena i aquesta sí que farà caure bastant, les temperatures. Nòrdic, no? 7 o 8 graus de mínima. Podríem portar al nòrdic o encara no?
A la nit? A casa? Home, sí, durant el dia, segurament. Portar un ordre pel carrer és lleig. No sé, espereu-vos una miqueta, perquè tampoc no n'hi ha per tant. No estem dient que arribi l'hivern, eh. Estem dient que hi haurà una nit una mica freda, posar-vos una manta per sobre petitona, prima, que fos servir pel sofà, com si diguéssim. És el que faig jo, aquest dia, eh? És el que fa la majoria dels mortals.
perquè després, dijous, a partir de divendres, dissabte i diumenge, les temperatures màximes tenen tendència a pujar. O sigui que d'aquests 14 o 15 graus que podríem tenir entre dimecres i dijous passarem a 17 i 18. Probablement entre dissabte i diumenge potser fins i tot toquem 19.
Les mínimes sí que quedaran curtes, però també recuperaran. Si parlem d'un valor de 7 o 8 graus, la nit de dimecres a dijous, que és la que preveiem que sigui més freda, com que les nits quedaran serenes les properes i són nits molt més llargues, el termòmetre pot baixar, però podem quedar al voltant dels 10 o 11 graus de mínima, que també és una mínima normal pel mes de novembre, però no és un fred extrem com per treure el nord, que és el que comentàvem.
La previsió ja termini ens parla que el diumenge tornarà a inestabilitzar-se i que potser de cara al diumenge, a la nit i al dilluns tornem a parlar de precipitacions, inestabilitat i de baixada de temperatures i que el que recuperem entre dijous i diumenge tornarà a perdre el dilluns. Entrem en aquest cicle.
que comentàvem la setmana passada que canvia una mica la forma general de la previsió, o sigui, tens un anticicló cap a la zona, podríem dir, és d'Europa, també abarcant-hi una mica Rússia, l'oest de Rússia, i això provoca que les depressions puguin abarcar més terrenys i tota la part oest del Mediterrani europeu es veu més afectat per diferents fronts que poden anar circulant. En tenim un avui, en tindrem un altre la setmana vinent,
i darrere d'això, aquestes bossetes d'aire fred que fa que les temperatures tinguin avall, que és el que viurem al llarg de les properes hores.
Molt bé, doncs mira, estem enredinguts aquest novembre, vull dir que comencem. Ens fa molta força, sí, sí, sí, home, des de l'avorriment d'octubre. Hi ha una primera meitat d'octubre que dius, bueno, estava bé, però després va ser molt avorrit i ara doncs torna l'activitat. Doncs veurem com evoluciona tot plegat, n'estarem al cas on ho seguirem pendents i avui no deixem el paraigües, eh? Ni el deixem i a brigar-nos una miqueta a la tarda, no us penseu que anem a Niacurda perquè farà fresca. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta.
El 9N, si vols podràs participar i votar sobre el futur polític de Catalunya. On hi puc participar? Hi haurà 1.250 locals repartits arreu del país amb 6.400 meses. Consulta quin local et correspon segons l'adreça del DNI, l'adreça de residència si ets ciutadà comunitari o l'adreça de la tia si ets extracomunitari.
i l'horari, de les 9 del matí a les 8 del vespre. Recorda, el 9 de novembre tu hi participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a participe2014.cat.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I a aquesta hora el que fem és saludar el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Què tal? Hola, bon dia a tothom. Què tal? Per parlar de l'Amanac del Cordill. Exactament. I una setmana més. Sí, senyora. Avui, en aquest dia de pluja. Sí, un dia gris. Novembre, setmana així. Home, ja sembla que siguem a tardor. Ja està bé, també. Ja comença a tenir aquest color, si acumenia. Exacte. A veure, primer de tot repassem, com sempre, l'Amanac del Cordill al Sant Oral. Al Sant Oral, sí, perquè sempre hem de quedar bé amb els amics que celebren el seu sant.
Teníem que Dilluns era Santa Sílvia, Armengol i Pere el Mató. Coneixem Sílvies, Armengols potser algun, Pere el Mató encara menys. Vull dir Març, Carles, Carla, Carolina i Amèrica.
És el sant del Carles? Deu ser el sant del Carles, no ho sé, li hem de dir. Aviam si ho celebrem, eh? Aviam si és veritat. I dimecres, santa Isabel, santa Elisabet i sants Zacaries. Coneixem Isabel, l'Elisabet, també coneixem Carles, no?, que estàvem dient ara mateix, no? Molts sants. Aviam, Carolines, sí. Aviam, el dijous, per exemple, santa Lleonard, santa Beatriu i santa Saber. Jo conec un Saber. Ah, sí? Sí, em coneixia un ja, encara conec la seva filla.
que viu a prop meu allà al Milanari i coneixia aquest senyor, el senyor Saber i un company meu, Cantaire, també es diu Saber. D'onido, doncs no em conec cap, eh, jo, de Saber. Curiós, no? Mira, casualitat, dos. Sí. I divendres Sant Ernest, Sant Albert i Santa Carina. Carina. Carina amb C, eh, no amb K. Sí, sí, sí, és veritat, el tenim més vist solament amb K que amb C, eh, per això. I el dissabte es firma Diabat de Súria i Sant Sabarià i Sant Victorià.
Aquests ja són derivats de Saber. Diria que sí, però els posen com altres sants. I diumenge festa de l'oli nou a Riudoms.
i després doncs Sant Teodor és Sant Almudena i Sant Bot. Molt bé. Bot? Sí, no hem d'anar a votar. Ah, pensava que era un altre sant, com que n'hi ha de tan estrany. No, ara t'he enganyat. Mira, m'has atrapat. M'he atrapat, en aquest sentit, sí. Bé, ara ja tenim els sants, ara ja podem concitar a tots els que coneixem dels que hem dit, alguns que sí, que són més coneguts. Què més tenim? Mira, tenim que entre tots sants i Sant Martí, la Terra descansa.
Podríem dir que després de les lleurades i de la sembra, els camps dormen. Podríem dir-ho així mateix, perquè no fan res, estan com estàtics fins que ve la brutada. Diu que quan les arrels d'una planta s'escapen per sota del test, cosa bastant corrent,
L'hem de transplantar posant-la en un test més gran. Per contra podem aturar-li el creixement tallant les arrels que surten i renovant la capa de dalt de la terra. Això també ho podem fer, aturem el creixement si tallem les arrels que sobresurten.
Diu que el torb és un vell conegut de les nostres muntanyes, és un vent. És una tempesta de neu molt forta deguda a un fort vent que bufa del nord-est acompanyada de temperatures inferiors als 12 graus sota zero. Les ràfegues aixequen i escampen grans quantitats de neu. Això és el torb. Realment és temible. Però aquí no és habitual. No, és una alta muntanya. Aquí a Sant Just encara no tenim torbs. Exacte. De moment. Encara no, ara de moment.
Diu el cultiu de la vinya va ser introduït a casa nostra pels grecs. Però l'elaboració sistemàtica del vi es va iniciar a partir del segle X. Els grecs van venir abans però van plantar la vinya. Però no pas el vi, era com el fruit. I a partir del segle X hi ha el vi que fermenta. Diu la millor dieta. Això ens convé a tots una mica. Diu menjar una miqueta de tot. No tastar el que no ens prova i no atipar-nos mai del tot.
M'està bé aquesta, és veritat, molt consell. Pots menjar de tot. Sense quedar-te a tu per poder continuar. I el que no et va bé no t'ho mengis. Això menjipí tots ho sabríem. És una mica de sentit comú. Seria així, però com que ho fem... Allò ens hi ha una camàndula de difuns que diu
Qui se mort? L'avi sort. Qui l'enterra? L'avi serra. Qui fa el sot? L'avi clot. Molt bé. I llavors al final de tot diu pel novembre, sembra acabada, bunyolada, menjada i fins a una altra vegada. Què et sembla? O sigui que és el final del període de sembrà, no? Sí, exacte. I entraríem ja en el recolliment de l'hivern. Efectivament.
Si parlem d'un parell de frases d'aquelles que diem que si... Avui anem ràpida, veig. Sí, no, anem bé. Una d'aquestes diu, la felicitat consisteix a limitar-se.
Limitar-se? Limitar-se, no excedir-se. Que estranya aquesta, no? Una mica, sí, però potser vol dir, diria jo, que no et sobrepassis perquè no hi arribes. Si vols més del que pots, no seràs feliç. Limitant-te potser tampoc, no? No ho sé. Potser la paraula, això és d'enguet. De qui és d'enguet? D'enguet, sí. N'hi havia un altre que diu, a mi, que aquesta m'agrada també,
que és de l'Indira Gandhi. Indira Gandhi diu, el món exigeix resultats. No expliquis als altres els dolors del part. Mostre'ls l'infant.
A mi m'agrada molt aquesta. Deixa d'estar a l'indiragandi. Diu això. El bon exigent resultats. No expliquis els dolors del part. Mostre'ls l'infant, que és el resultat. Aquí algú et diria que l'important és el procés, no només el resultat. Sí, però el resultat és el resultat.
És el que queda, segurament. Això és veritat. Fins aquí, si et sembla. Quina triem, això? Aquesta. Veig que sí. L'altre no m'ha acabat de convèncer. Això de la limitació no t'agrada. Fem aquesta delini de gati. Perfecte, Pep. Gràcies i la setmana que ve.
La informació més propera al Just a la Fusta.
No. No. No.
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we're made through another day Then I say
Oh, and if I'm mad, that's the only way
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'hèrbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles, Carrer Montserrat número 2. Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Ara passen 3 minuts de 2 quarts d'una del migdia.
I el que fem aquesta hora és saludar el Manel Ripoll, bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. Per parlar d'economia. Avui tenim camí de dia, ho fem el dimarts, però bé, en tot cas, per seguir amb aquest cicle de tema que havíem de tractar les últimes setmanes, que formava part de mites o qüestions vinculades amb una hipotètica a Catalunya independent, què passaria?
I avui vols parlar de les pensions. Justament, aquesta setmana hi ha una xerrada sobre pensions. Em sembla que és avui, si no m'equivoco, ara t'ho miraré. A Sant Just l'organitza en Sant Esquerra Republicana, però per parlar d'aquest mateix tema. Evidentment, això t'anava a dir. És independent. Tu no hi seràs tu, la xerrada i potser s'expliquen coses diferents. Però, en tot cas, el tema és aquest, és el de les pensions.
que d'alguna manera és un dels que més espanta, dels que més preocupa a molta gent quan es parla d'un futur estat. Què passaria amb tot aquest tema? Vols desmentir algunes coses que s'han dit? Sí, bàsicament és l'estil del que hem vingut fent les altres dues setmanes, que vam parlar de, primer cas, què passaria amb una hipotètica Catalunya independent amb el tema d'Europa i la Unió Europea. La setmana passada vam parlar de què passaria amb una Catalunya independent amb el tema de la moneda, si hi hauria euros, si hi hauria una altra moneda.
I avui, per concloure aquest cicle, ja que aquest proper cap de setmana, en teoria, encara no hem dit res de si ho suspenen o no. Encara no, si ho diuen a mesura d'aquesta hora ja t'avisarem. En principi, encara el dia 9 s'ha de poder fer aquesta consulta o aquesta...
aquesta enquesta consulta a la població sobre el que voldrien ells i per tant quan et fan una pregunta d'aquest tipus has de tenir tots els arguments sobre la taula per acabar de decidir amb raons i no només amb sentiment el que pot ser més interessant o no per a cada un dels ciutadans. Avui el que tractem és el tema aquest de les pensions i sobretot
i per desgràcia, en moltes famílies avui en dia l'únic ingrés regular i l'únic ingrés estable que tenen i mensual és la pensió que pot aportar l'avi o l'àvia a la família perquè per mala sort tant el pare com la mare estan a l'atur i ja se'ls ha acabat la prestació d'atur
té una durada determinada. I per tant, aquest ingrés regular que tenen és el de l'aviolàvia. I per tant, quan es sent des de certs indrets de l'estat espanyol, o inclús des de Catalunya, que diuen frases com la que llegirem ara, que diu, si Catalunya s'independitzés, Espanya es negarà a pagar les pensions dels jubilats catalans, perquè tots els diners que han contribuït al llarg de la seva vida estan a Espanya i no a Catalunya, això acolloneix.
i més aquest tipus de famílies que l'únic ingrés que tenen és això i només falta que els diguin que si Catalunya s'independitza doncs aquest únic ingrés que tenen el deixaran de rebre i es moriran de gana.
Per començar a centrar el tema, us centrarem en dos apartats. Primer intentarem desmentir o donar arguments per demostrar que aquesta frase no és veràs i després farem un pas més enllà i mirarem si les pensions que es cobrarien en una hipotètica Catalunya independent serien superiors o inferiors a les pensions que es cobren avui dia a Catalunya. Canviaria, no? Canviaria. Hi ha arguments o estudis que podrien demostrar
que podria ser superior o inferior, ara ens comentarem. Primer, el més important és explicar-li a la gent com funciona el sistema de pensions. No ho sabem, això és veritat, és important i no ho tenim clar. És important saber com funciona el sistema de pensions públic perquè llegint aquesta frase semblaria que una persona, per exemple la Carme o jo mateix, el Jordi Domènech, qui fos, està cotitzant... M'agrada molt que sempre posis el Jordi Domènech als nostres exemples.
Com que és l'altre programa que tinc sempre em ve al cap... A mi em poses d'exemple quan vas a la penya del morro o no? A vegades sí també, anem ficant. Allà són temes més d'història i no sempre surten com aquí de parlar de persones. Però el tema seria que una persona qualsevol al llarg de la seva vida activa anirà cotitzant, quan reps la nòmina,
Hi ha un apartat que fica a Seguretat Social i et treuen un percentatge que aquests diners se'n van a pagar les pensions. Molta gent podria pensar com que jo he cotitzat 30 anys, 40 anys, 20 anys, els anys que siguin, jo tinc una caixeta que està a l'estat o un compte corrent que està a l'estat
que fica a Manel Ripoll o fica a Carme, i el dia en què jo em jubilin, aquell sobre, aquella caixa s'obrirà i d'allà em aniran pagant una mica de més la pensió perquè jo he estat durant 20 anys aportant diners allà. I no és així. I això no funciona així. Per tant, tots aquells que diuen que es negaran a pagar a l'estat espanyol les pensions perquè tots els diners que has contribuït al llarg de la teva vida estan a Espanya i no a Catalunya, aquells diners que tu has contribuït al llarg de 40 anys ja no hi són.
S'ha de començar per aquí. Això també espanta, perquè tal com estan les coses potser es buidin aquestes arques de les pensions. Ja seria un altre tema aquest. El tema funciona. Tu com a persona activa que estàs treballant et van retirant o et retenen una part del teu salari per les cotitzacions de la Seguretat Social. Llavors, un cop s'han recaptat tots els diners de totes les persones que estan treballant,
s'agafen aquests diners i es parteixen en funció de la quantitat de pensionistes que hi ha. Per tant, els diners que tu avui dones a la Sobretat Social o et retenen per les coordinacions de la Sobretat Social serveixen per pagar les pensions d'avui. El dia en què tu et jubilis,
Esperaràs que hi hagi suficient gent treballant per poder-los fer la mateixa retenció que et feien a tu de la seguretat social, de les cotitzacions, per pagar-te la teva pensió, però en el mateix moment. Si hi ha més gent treballant, potser la tindràs més alta. Si hi ha menys gent treballant, perquè la piràmida demogràfica en aquell moment està configurada d'una manera que hi ha menys gent,
cobraràs menys, per molt que tu ho haguessis cotitzat més del que en aquest moment et donen en la pensió de cara al futur. Això és important tenir-ho en compte, perquè això permet desmentir coses com aquestes i permet que la gent entengui o tingui present, i per això sempre diuen, i cada vegada ho diuen més, és important que la gent pensi en el dia de demà i es faci un pla de pensions privat o es deixi un racó o s'aparti alguna cosa, perquè el sistema de pensions que coneixem, tal com existeix avui en dia,
hi haurà un dia que no serà sostenible amb la mateixa quantitat de diners única i exclusivament perquè si hi ha menys gent treballant o els salaris que cobra aquesta gent són inferiors se'ls hi podrà retenir menys quantitat de diners en concepte de cotització de la sobredat social i per tant a l'hora de repartir si hi ha menys gent que treballa i hi ha més pensionistes tocarà menys per barret. Això funciona així en el sistema que està muntat avui dia les pensions.
Així doncs, i per concretar-ho amb el tema que estem tractant avui, el que garanteix que els avis cobraran les pensions o no, no és el govern central de Madrid, per molt que ells diguin que controlen la clau de la caixa de les pensions, ells ho gestionen i sí que podrien decidir, doncs mira,
A Catalunya no arriben pensions, però no arriben pensions no perquè aquests diners tu els tinguis guardats en una queixa forta i decideixin no donar-te'ls, sinó perquè decidirien que a l'hora de redistribuir no compten en Catalunya.
Ara bé, el que realment garanteix que hi hagi pensions, com hem dit, són els treballadors joves, els treballadors en edat activa d'estar treballant. Per tant, tant a Espanya com a una Catalunya autonòmica com avui en dia, com a una hipotètica Catalunya independent, l'important per poder garantir les pensions és tenir gent que treballi, tenir gent que pugui retenir aquest percentatge de les cotitzacions socials,
i que això et permeti pagar els pensionistes. No que aquests diners estiguin guardats en una caixa forta i que Catalunya, sent independent, no hi pogués accedir. Com hem comentat, és un sistema de repartiment.
i això vol dir que cada jubilat el que cobren més o menys, fent-ho senzill, és un cop recaptat tots els diners d'aquestes cotitzacions socials, es divideixen amb tants pensionistes com hi ha, i a cadascú li toca una part. Si féssim ara una derivada més, o féssim un pas més, ara ja ha quedat clar que sent o no independent, les pensions es seguiran pagant de la mateixa manera que s'han pagat fins ara, perquè qui les garanteix són els treballadors,
Això no canviaria. Aquí passaria el mateix amb els treballadors que hi hauria cotitzat a Catalunya. Exacte. Els treballadors que hi hagin aquí, en edat de treballar, garantirien aquestes pensions d'aquesta gent que havia cotitzat, encara que aquesta gent havia cotitzat 30 o 40 anys i haurien cotitzat a Espanya. Però com que el que val és el dia a dia,
el dia 1 o l'any 1 després d'una hipotètica Catalunya independent, aquells diners que s'haguessin recaptat amb les cotitzacions de la sortida social d'aquell any 1, permetrien pagar les pensions d'aquell any 1. Ara entrem ja en un tema de veure o observar dades macroeconòmiques per poder fonamentar l'argument de si en una hipotètica Catalunya independent aquestes pensions serien iguals que avui en dia
superiors que avui dia o inferiors que avui dia, perquè són les tres opcions que hi podrien haver. Com hem comentat, el primer que necessites per poder pagar les pensions són treballadors a la data activa. El que es fa és agafar les dades de l'Institut Nacional d'Estatística i les dades de l'IDESCAT
i mirar quants treballadors en actius hi ha per cada pensionista. Avui en dia, si només miréssim els de Catalunya, sortirien que per cada pensionista hi ha 2,54 treballadors en actiu. Per contra, si ho fem al còmput general d'Espanya,
el que hi haurien són 2,48 treballadors per cada pensionista. S'assembla molt la dada. La dada no és molt superior o inferior però sí que et demostra que Catalunya té una taxa d'ocupació una mica superior a la d'Espanya i per tant aquesta mica superior et permetria garantir una pensió una mica més elevada. Com a mínim inferior segur que no seria mai perquè
tens més treballadors que per cada pensionista, per tant t'ho hauria de repartir més per cada pensionista. La segona dada que pots mirar i que és important és el salari de mitjana que guanyen els treballadors tant a Catalunya com a Espanya, perquè el que es reté com a cotització de la societat social és un percentatge sobre aquest salari. Per tant, com major sigui el salari, més gran serà aquest percentatge.
evidentment pots fer trampa i pots modificar el percentatge i recaptar més. Per les arques estatals. O per les arques de la seguretat social. Pots modificar-ho i més de un 5%, ho fiques un 10% i evidentment que recaptes més. Però sense tocar aquest percentatge, creient-nos que amb aquest percentatge és suficient per mantenir el sistema de pensions tal com el coneixem avui en dia,
El que importa és veure qui té un salari de mitjana superior. Mirant les dades de l'Institut Nacional d'Estatística i de l'Idescat, ens surt que a Catalunya, de mitjana, el salari anual és d'uns 24.449 euros.
Per contra, el salari mitjà a Espanya està en torns d'uns 22.790 euros. Per tant, una miqueta més baix també. Exacte, a Espanya són uns 2.000 o 1.000 euros més baix del que és a Catalunya de mitjana. Per tant, novament, per poc però una miqueta a cinc, podria ser que tant, perquè hi ha una mica més de treballadors per a cada un dels pensionistes i perquè cada un dels treballadors de Catalunya guanya una mica més en el seu salari anual que a Espanya,
permetria dir amb aquests dos arguments i sense entrar en temes tècnics i econòmics més profunds, et permetria afirmar o creure que si es fan les coses com s'haurien de fer, com que està tot per fer, es pot decidir si es fa tot molt bé o si es fa tot malament.
Si es fan les coses com s'han vingut fent fins ara a Espanya, que no diríem que s'han fet ni bé ni malament, però s'han vingut fent... Seria així. Seria així, i per tant et permetria tenir una pensió, o els pensionistes et permetria tenir una pensió superior a la que actualment estan tenint... Una mica superior. Una mica superior. No molt, tampoc, no, perquè estem parlant... Si fos una pensió, jo què sé, de mil euros,
de mil euros potser podries tenir 100 euros més o podries tenir un 100 euros més. Seria un 10% més. Les dades tampoc et permeten. Ara deies això que al principi seria si segueix l'esquema que s'ha seguit
des de l'estat espanyol. Tu saps si en altres països europeus funciona de la mateixa manera el tema de les pensions? Depèn del país. En països el que costuma canviar és el percentatge que es reté. Els treballadors. El sistema de pensions és un sistema que es va
que es va idear a cada país de la seva manera, però s'ha anat homogenitzant a nivell europeu. Llavors, tots els països que tenen un estat de benestar més o menys potent, que són bàsicament els països d'Europa, perquè si vas als Estats Units això no existeix. Si vas a Canadà o a Austràlia, això no existeix. Això existeix a Europa perquè es va decidir fer aquest sistema de prevenció, aquest sistema de benestar pels ciutadans.
Funciona més o menys igual, el que canvia són dues coses. 1, el percentatge que es reté, aquí m'invento, es pot retenir un 5, mentre que a Finlandes, Suècia, Dinamarca poden retenir un 10 o un 15%, per tant la pensió és superior, però per què hi ha recapte amb més diners d'entrada?
És evident que la renda és més alta que la del país. No només perquè la renda sigui més alta, sinó perquè ells han acceptat que els hi puguin retenir més. Els impostos o el percentatge que et retenen han acceptat que puguis ser superior perquè ells després veuen que realment, com que reben més, ja està bé que els hi retengin més.
perquè també veuen que els serveis funcionen més. Ens costa més d'entendre-ho perquè molts cops s'ha associat que el tema d'impostos és més per moments de crisi que per un sistema que funcioni més en serveis públics, tot i que és per això, però moltes vegades la base fiscal et fa dubtar de tot aquest sistema. Una cosa és això i la segona cosa seria el tema de la piràmide de població de cada país de la Unió Europea.
Tots els països de la Unió Europea estan en una piràmida de població més o menys igual, que cada vegada la base és més estreta i la part superior és més ampla, com si fos una piràmida invertida, i això el que provoca és el que hem dit abans, com menys treballadors hi hagi per cada pensionista, menys diners els podràs donar el dia a demà a aquests pensionistes, per molt que abans hagin treballat i els hagin retingut tant, perquè aquells diners
ja no hi són perquè aquells diners que et van retenir en aquell moment ja es van fer servir per pagar les pensions d'aquell moment. El que s'intenten és fer polítiques de natalitat actives perquè aquesta base s'intenti aixamplada en com es pugui. Imagina't, es mira molt a llarg termini tot plegat perquè si no... Clar, l'atur tampoc ajuda, tot això.
No, l'atur no ajuda perquè fa que hi hagi menys treballadors. Com que hi ha menys treballadors en actiu... Menys remenent. La gent que està a l'atur no li retenen per les cotitzacions socials. No aporten els diners a les arques de la sobretat social. Tot i que després paguen més a la renda.
Quan fan la declaració de la reta. Si no els hi han retingut m'imagino que deuen pagar més i que aquest tendeix deuen servir per alguna cosa. Això és una cosa que la gent, si hi ha algú que estigui a l'atur i ara que ve una mica de tema, ha de tenir atent i ha de saber que quan a tu et paguen la prestació de l'atur és una renda del treball com si fos el teu salari. L'únic que te'l donen perquè estàs a l'atur. Però no hi ha retencions. No hi ha retencions.
perquè d'entrada no te l'aplicen. Ara tu pots anar i dir-li que retinguin un 5% però no és per la sobredat social, és un 5% del que després pagues a la declaració de la renta. Perquè així no et fan la clatellada que et fan al mig de maig. Clar, hi ha molta gent que no ho sap o no és que no ho sap i és que necessita aquells 1.000 euros per viure al final de mes i no pot dir-li que hi ha 50 o 100 euros d'aquests 1.000 euros, que hi ha un 10%. Però moltes vegades no ho saben perquè no t'ho expliquen
perquè donen per suposat que tu aquells diners els necessitaràs i que no pots renunciar una petita part. El que passarà és que al cap d'un any tu hauràs cobrat mil euros cada mes, no hauràs cobrat 12.000 i l'Estat et vindrà a picar la porta i dirà que has rebut 12.000 euros en concepte de salària, de retribució en espècies.
doni'm la part que em correspon a mi com a estat i clar, la persona es trobarà que si els ha fet servir cada mes per subsistir no els tindrà. Llavors és important que la gent això ho tingui en compte, ho tingui present, no venia a cuento ara, però és un tema... No, no, però mira, he acabat parlant d'això. Per cert, Manel, que ara estic mirant el 324 perquè he consultat a veure si hi ha alguna novetat i no tenim res de nou de tot el tema del Tribunal Constitucional, però sí que tenim unes quantes notícies econòmiques a primera plana.
Espanya complirà aquest any l'objectiu de dèficit, segons la Comissió Europea, però no el 2015 ni el 2016. D'altra banda diu que l'economia espanyola, segons la Comissió Europea, preveu que creixi un 1,2% aquest any i un 1,7% el 2015?
Que no complirà l'objectiu de dèficit aquest any és normal o és lògic? És el que es preveia, no? Sí, perquè ja han fet tots els ajustos, per tant, una sèrie d'anys fent una sèrie d'ajustos per poder complir aquest objectiu de dèficit. Ara bé, hem de tenir en compte aquí
que en principi aquestes dades les han hagut de recalcular. Vam explicar quan vam parlar del dèficit i el deute i que havien sortit les notícies a la televisió i als diaris que s'havien modificat aquesta manera de calcular el PIB dels països, que s'havien inclòs tot el tema de la prostitució, tot el tema de l'IMESD... Si s'han modificat tot això, és normal que ho compleixis d'una forma més...
Ara bé, el que ja és greu és que tot i els ajustos que s'han fet, la Comissió Europea diu que per l'any que ve, el 2016, ja no ho compliràs. Perquè si això és així, ja tornaran a sortir... I a més a més, el problema que tindran és que amb any d'eleccions,
és molt dur haver de dir que hem de tornar a aplicar retallades perquè la idea del govern era haver apretat durant els tres primers anys de mandat i haver retallat tot el que fos necessari i haver dit que s'havia fet tot el sacrifici que es fos per dir que complim el dèficit, ara com que estem complint,
Baixem els impostos, fem més obra pública, demostrem que ara ja tornem a estar forts i funcionem. Però si el 2015 no compleixes, no podràs fer totes aquestes promeses de baixar impostos, gastar més... Escolta, que no compleix, no ho pot fer això. Això és un problema, sobretot per qui està governant.
que si realment aquestes dades són correctes no podran complir. L'altra dada és el que comentaves, el creixement? Sí, creixerà 1,2% aquest any i 1,7% el 2015. Està molt bé, creix 1,2%, creix 1,7%...
Però recordem que abans de la crisi, abans que començés tot això el 2007, tots els països de la Unió Europea i el comissari d'Economia de la Unió Europea i el president del Banc Central Europeu, tots deien que creixement inferior al 2% no és créixer.
Sí que està bé passar de l'1,2 a l'1,7, i sí que és veritat que està creixent més a Espanya que a França o a Itàlia, altres països que normalment són motors de la Unió Europea,
Estem creixent més perquè els altres creixen poc, no perquè nosaltres creixem, o sigui, ens estem comparant, jo ho vaig dir un dia, amb nans. Si ets el gegant en el país dels nans, està bé que treguis pit, però tampoc et passis perquè no arribes ni a aquell mínim que en el seu moment s'havia dit que creixements per sota del 2% no generen ocupació, no generen un enriquiment de la població. Està molt vell, millor créixer 1,2 i 1,7 que zero o de créixer, però...
tot vist amb la seva justa mesura. Doncs bé, amb aquests últims apunts d'actualitat treta del forn. Manel, moltes gràcies. Tanquem aquesta secció econòmica. Una setmana més amb el Manel Tripoll ha entrepassat diferents qüestions vinculades sobre les pensions. Primer, hem acabat parlant d'objectius de dèficit i de creixement d'economia. Que vagi molt bé, Manel. Fins la setmana que ve. Bon dia.
I així arribem també al final del programa d'avui, del Just a la Fosta d'avui dimarts. 4 de novembre agraïm la gent que l'ha fet possible, per tant, l'Andrea Bona al Serveis Informatius. Hi ha la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat també Maria Barbal, que avui l'escriptora serà a Sant Just a dos quarts d'avui i t'obrirà el novembre literari. Hem fet tertulià d'Actualitat Política amb la Maria Camps, en Josep Maria Ranyer i en Josep Maria Majuan.
I a la tercera hora del programa hem parlat de l'Amanac del Cordill amb el Pep Quintana i també hem tingut l'Economia amb el Manel Ripoll. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, de 10 a una de mitja. Que vagi bé, bon dimarts.
This is the first day of my life. Swear I was born right in the doorway. I went out in the rain, suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw.
I think I was blind before I met you I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realized that I need you And I wondered if I could
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed You felt as if you just woke up
And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care, I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me With these things there's no telling We just have to wait and see
But I'd rather be working for a paycheck than waiting to win the lottery. Besides, maybe this time is different. I mean, I really...
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'escriptora Maria Barbal obre avui la quarta edició del novembre literari. Durant tot el mes hi haurà diverses activitats literàries a Sant Just que comptaran amb la presència d'autors com ara Joan Margarit, Carles Morell i Antoni Clapès. Barbal presenta avui el seu darrer llibre amb la pell de l'altre. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts, 4 de novembre. En titulars astequem altres qüestions de la jornada.
Demà se celebra el ple del Consell Municipal de les Dones. La sessió servirà per avaluar les actuacions que s'han fet des del darrer plenari i de properes accions, com ara participar del IV Congrés de les Dones del Basllobregat aquest mes. Aquest mes arrenca una nova edició de l'iniciativa Aprenem Plagats, un espai de reflexió adreçat a famílies amb fills i filles d'edats compreses entre els 6 i 17 anys. Les inscripcions per participar-hi són obertes.
I els Pastorets de Sant Just busquen extras per a les seves representacions. Des de fa un mes que els membres dels Pastorets assajen l'obra d'aquest any, que seguirà el text de Pepo Albanell dels darrers anys, però força refet.
Bon dia, Maria. Barba l'obra aquest vespre, la quarta edició del novembre literari. Durant tot el mes hi haurà diverses activitats literàries a Sant Just, que comptaran amb la presència d'autors com ara Joan Margarit, Carles Morell i Antoni Clapés, i que tindran present també Joan Vinyoli en l'any del seu centenari i el trisentenari. L'organitzen conjuntament l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura.
Sant Just Notícies. L'escriptora Lleida Tana presentarà avui a l'Ateneu el seu darrer llibre En la pell de l'altre, publicat al setembre. L'obra està inspirada en la història d'Enric Marco, ex-president de l'associació Amical de Madhausen, que va fer creure a tothom que havia estat presoner del camp de concentració nazi. Maria Barbal es va inspirar en la història de Marco però va crear una història nova, de la mà del personatge principal del llibre Ramona Marquès. Barbal ha parlat de la protagonista d'En la pell de l'altre, el Justa la fusta. Representa que és una persona que duren anys
representa una associació d'ex deportats i refugiats dels camps de concentració francesos, diríem, i aquesta persona durant anys ocupa un lloc, però ho fa, diríem, en el moment que li sembla adequat i sense pressa.
Maria Barbal assegura que la psicologia d'aquestes persones que suplanten alguna altra identitat més notòria li va interessar molt i va decidir escriure sobre això. Barbal apunta que va acabar entenent aquesta psicologia, ja que busquen omplir-se d'allò que els manca o els ha mancat. Tot i això, l'escriptora explica que poden causar molts anys altres persones. És evident que aquestes persones poden causar mals importants, de vegades irreparables de cara a un tipus d'associació, i no em refereixo al cas esmentat, sinó a algun altre cas en què
s'havia fet una feina molt bona i després el caure en aquesta impostura, la persona que dirigia l'associació Sant Benorris, causa un greu problema i dolor molt gran a moltíssimes altres persones.
Maria Barbal explica que per tant és bo posar-se en la pell de l'altre d'aquí, al títol de llibre, però amb una certa distància. Posar-se en la pell de l'altre a diari és bo. Si ets capaç de situar-te on l'altre està, ho pots entendre i pots establir un diàleg en aquest sentit. Ara, quan ets capaç de viure com si fossis un altre i a sobre fer-ho creure totes unes persones i usar aquest lloc per tenir una sèrie d'activitat, doncs aleshores ja estàs entrant
amb una situació d'impostura que és una malaltia.
Maria Barbal presentarà En la pell de l'altre, avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala del Cinquantenari de la Teneu. I, a més, s'aprofitarà l'acte per entregar els premis del primer concurs de microrelats de la Teneu. Dissabte a vuit de novembre es farà un dia de reflexió, amb poesia i vins a la terra, amb Carles Morell i Antoni Clapés, també en el marc del novembre literari. Joan Margarit serà l'encarregat de presentar l'antologia Poemes de Joan Vinyoli, el dia 12, amb el crític literari