són les 10. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Alcaldes de Catalunya reclamaran avui que no s'apliqui la reforma de governs locals que vol aprovar l'executiu de Mariano Rajoy. Pacten l'expedient de regulació a Panrico. Acomiadaran 154 treballadors de la planta de Santa Perpeta de Mogoda i comissions obreres ho impugnarà per la via judicial. Desmantellat un grup especialitzat en simular accidents per estafar companyies d'assegurances. Hi ha 7 detinguts i 49 imputats.
Esports, la directiva del Sabadell decidirà el futur de Javi Salamero abans de dimecres. És a l'acord de fluixa amb l'equip situat a la zona de descens. I en embola dos quarts de nou del vespre, el Barça visita el Gijón. Front comú, com dèiem, d'alcaldes catalans avui a Madrid contra la reforma de l'administració local que es discuteix al Senat. El Consell d'Economia, Andreu Mascolell, defensarà d'aquí un parell d'hores que la llei que prepara el govern central no s'apliqui a Catalunya perquè entra en confrontació amb l'Estatut.
En declaracions fa uns minuts a la xarxa, l'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, ha demanat estar atents a l'evolució del redactat d'aquesta norma perquè encara no està tancat. Tot i així reconeix que amb la norma que prepara la Generalitat tampoc no es queda tranquil perquè no resol el finançament local.
El que bàsicament no diu la llei catalana és exactament quin tipus de serveis es prestaran i amb quin finançament, elements bàsics que s'haurien d'aclarir. Està clar que hi ha una norma absolutament legal, que és l'Estatut d'Economia, que s'hauria de blindar i, per tant, aquí hauríem d'alvolar la norma bàsica de Catalunya respecte als municipis.
En relació a la comunitat musulmana que viu a Mollet del Vallès, l'alcalde ha anunciat que l'Ajuntament torna a negociar amb aquest col·lectiu la ubicació de la futura mesquita, però es manté ferm en el compliment de la normativa municipal que no permet col·locar-la al centre de Mollet. A l'empresa Panrico, la direcció i els sindicats han pactat aquesta matinada l'acomiadament de 154 treballadors de la planta de Santa Perpétua de Mugó del Vallès Occidental. El sindicat Comissions Obreres, però, hi ha votat en contra i ja ha anunciat que impugnarà l'acord per la via judicial.
9 dels 13 representants dels treballadors han votat a favor de la darrera proposta d'expedient de regulació aquesta matinada. S'acomiadaran 745 treballadors de les fàbriques de Panrico de tot l'Estat i s'abaixarà el salari un 18% de mitjana, una rebaixa que serà més gran per als treballadors de Santa Perpètua perquè cobren més i arribarà al 21%. Ho ha explicat a la xarxa el president del comitè d'empresa, Ginés Salmeron, de Comissions Obreres, que ha anunciat accions judicials. La Comissió de Obreres, com a sindicat, no ha firmat. Això ho queda clar perquè a partir d'ara...
Aquesta tarda es farà una assemblea informativa a la planta de Panrico a Santa Perpetua de Mogoda per decidir als treballadors si continuen les mobilitzacions.
Els Mossos d'Esquadra han desmantellat un grup especialitzat en simular accidents de trànsit per estafar companyies d'assegurances a la comarca del Vallès Occidental. S'han detingut 7 persones i s'han imputat 49 més. Els Mossos calculen que l'import de l'estafa a 9 asseguradores és superior als 200.000 euros. La investigació ha durat més de 2 anys i ha permès resoldre 26 delictes d'estafa, així com 26 més de falsificació documental.
Els responsables del grup buscaven persones amb dificultats econòmiques o amb deutes pendents per consum de substàncies estopafaents. Els oferien drogues a canvi de participar en accidents de trànsit simulats o també a canvi d'una part de la indemnització rebuda. La majoria de fets s'han localitzat a Santa Perpètua de Mogoda, però també a la Llagosta, Mollet del Vallès, a Sabadell i a Barcelona.
L'Ajuntament de l'Ammella demà ha reancetat una nova fase de la campanya Si en Brutes ho paguem tots. A partir d'ara, els ciutadans que no recullin els excrements del seu gos seran denunciats per la policia local amb una posterior multa de 60-120 euros. La Cala Ràdio Olga Tomàs.
Bon dia. L'Ajuntament de la Mella de Mar ha fet un pas més en la campanya Si en Brutes ho paguem tots, que va encetar el mes de maig. I és que a partir d'ara, segons el regidor de governació Antoni Montagut, els ciutadans que no recullin els excrements dels seus gossos seran denunciats per la policia local amb una posterior sanció d'entre 60 i 120 euros. L'escoltem. Hem de tindre en compte que ara el que toca és aquell qui es trobi que no recull
aquesta deposició per part de la policia local rebrà una sanció d'un import considerable. També he de dir que hi ha moltes altres persones que sí que ho fan. Les conseqüències tant de salut com d'imatges són alguns dels arguments que van empènyer l'Ajuntament de la Mella de Mar a realitzar aquesta campanya. Notícies en xarxa
Just a la justa.
Bon dia passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 26 de novembre. Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs de l'actualitat general del dia amb el Marc Marvà i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. A més a més també parlarem de la tira de Nadal i del que farà l'associació Corpamnecaramics de cara al proper cap de setmana.
I a la segona hora entrevistarem a Inmaculada Amat, la propietària d'Amat Immobiliaris d'aquí a Sant Jus, que fa uns 15 dies va rebre un premi de caire internacional. Parlarem amb ella d'aquest premi i de la seva trajectòria. També farem tertúlia com que de dos dimarts amb Jaume Cambreciós, amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs.
Estarem pendents avui també de Mas Lluí, d'una roba de premsa que es fa perquè l'autobús que es va estrenar ahir, la línia L10, a partir d'ahir, ja circula i avui es fa una presentació oficial. I a més a més també parlarem de llibres amb el Lígo Marcos de la lliberia Resenya de Sant Just. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia.
just a la fusta.
Passant 7 minuts de les 10, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per parlar de diferents notícies injustenques. Comencem parlant de l'endemà d'aquest dia contra la violència de gènere i es va fer aquest acte a les 7 del vespre a la plaça Verdaguer. Exacte, i se celebrava el Dia Internacional contra la Violència de Gènere i precisament reivindicar la lluita contra aquest tipus de violència era l'objectiu de l'acte que es va fer, com deia's, a la plaça Verdaguer al vespre amb alumnes de l'Institut.
que van fer un recital de música, van musicar alguns poemes i també una representació teatral. A més, la regidora Gina Pol també va llegir el Manifest contra la violència masclista, on, entre altres coses, assegurava que també cal lluitar contra el que s'anomena microviolències.
Andrea, ara et faig quedar molt malament, però no el trobo, el tall. No, té dia. Ah, té dia. Però és un tipus de violència, segons va explicar, que potser queda una mica més amagada i més desconeguda, però que també cal tenir molt en compte.
Frenar el que s'anomena microviolències. Quan la vostra parella us agafa el mòbil i mira quins missatges teniu, això ho he de considerar que tempta contra la vostra dignitat. Quan volen saber a cada moment on sou, a través d'un WhatsApp, si us diuen per què vas tan curta o tan escotada, això tampoc no s'ha de permetre. Si et limiten a sortir per la nit perquè ets una dona, això tampoc no s'ha de tolerar. Perquè penseu que les dades que ofereixen els Mossos d'Esquadra evidencien que la majoria d'aquestes agressions no tenen lloc al carrer amb un desconegut, sinó en un cercle d'intimitat.
Doncs aquesta acció, aquest acte amb els alumnes de l'institut es farà per saber que des de fa cinc anys, implicant el jovent, sobretot en la lluita contra la violència de gènere per prevenir rols masclistes des de l'adolescència. Doncs és l'acte que es va fer ahir al vespre. Tenim més qüestions.
Sí, ara parlem del Nadal, perquè aquest cap de setmana torna al mercat de Nadal. És la tercera edició d'aquesta iniciativa que es farà a la pressa Camoapa i que comptarà amb parades de comerços locals, artesania i moltes activitats. És una fira que organitzen des de la Unió de Botiguers i Comerciants, el comerç de Sant Just, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
Una vuitantena de comerços de Sant Just i de fora de Sant Just sortiran al carrer aquest cap de setmana per promocionar el comerç local, quan falta tot just un mes per anar pràcticament. La presidenta de l'Òbic, Júlia Durán, recordava que és la tercera edició d'aquesta fira i que es fa per mostrar a tothom el potencial de les botigues de Sant Just, entre altres coses. A més, aquest any hi haurà dues novetats, a part de l'increment de participació, hi haurà un espai de restauració i també una fira de salut per promocionar la salut.
Dissabte, per exemple, hi haurà jocs per a infants, classes participatives de dancing, cardiobox i zumba. També es farà, al vespre, l'encesa de llums de Nadal, que és el tret de sortida oficial a la campanya de Nadal a Sant Just. I pel que fa diumenge hi haurà un taller adreçat als infants per fer un passebre, jocs i el sorteig de la panera de l'Òbic, que, segons va explicar la seva presidenta, aquest any ve molt carregada de coses. Molt bé. I tot això dissabte i diumenge, eh? A més a més va molt de fred, vull dir que serà...
Una bona fira de Natal. Hi haurà coses per fer passar el fred.
I acabem encara amb una última qüestió. I parlem de transport, perquè ahir es va posar en marxa el transport públic al nou barri de Maslluí. L'autobús a la 10 connecta ja el barri amb el nucli urbà de Sant Just després que s'obrís el passat mes d'octubre el nou vial del carrer Ponce de León. L'autobús arriba amb una setmana d'antelació perquè recordem que la data prevista inicialment perquè arribés l'autobús era l'1 de desembre. Doncs bé, ahir 25 es va posar en marxa.
Tindrà una freqüència de pas de 40 minuts als dies feiners i de 60 minuts als dissabtes i diumenges. I per presentar aquest nou servei, precisament aquest migdia, es farà una roda de premsa amb l'alcalde Josep Perpinyà, la primera atinent d'alcalde, regidora de mobilitat Ginapol i membres de l'associació de veïns del Mas Lluí. Faran un recorregut amb autobús i explicaran com ha funcionat, com ha anat el primer dia de servei. Molt bé, doncs n'anirem parlant. També estarem al cas de toplegat. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara, Carme.
Just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. ...
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Dos minuts i un quart, doncs, ara sí, sentim la cançó d'avui. Escoltem a John Grant, que actua aquest vespre a Barcelona, actua a la Sala Bars, i encara encara que tenen entrades, costen entre 20 i 23 euros, i podeu disfrutar, doncs, de la música de John Grant aquest vespre.
Lime, tutti, frutti, special, raspberry, leave it to me Free, gris, scotch, lassi, cherry, smashed, lemon, free I want to go to Mars Where even rivers flow And your sweet 16 is waiting for you after the show
I want to go to Mars. You'll meet the gold dust friends tonight. You'll get your highest desire. I will meet you under the lights.
Fins demà!
Almond, caramel, frappe, pineapple, root, beer. Black and white, big apple, Henry Ford, sweet heart, maple, tea. I want to go to Mars, Mary, Riversville. And your sweet 16 is waiting for you after the show.
Fins demà!
Fins demà!
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal.
Ara passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí i a aquesta hora us expliquem que hem sabut que ha mort Jaume Jalabert, president de la Colla Gigantera de Sant Just, molt implicat en el municipi i en diferents àmbits també col·laborador de la ràdio, de fet tertúlia habitual de la tertúlia dels dilluns del Just a la Fusta i per tant donem tot el suport en aquests moments a la família, als amics i a tothom qui s'estimava Jaume Jalabert.
Just a la fusta. Al llarg del matí també anirem informant, en tot cas, quan s'apliquem també qüestions horàries vinculades al tanatori, l'enterrament i tot plegat. Anirem informant també a través del web de la ràdio.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I ara saludem el Marc Marmà. Bon dia, Marc. Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, repassem, com sempre, primer de tot, el tema principal del dia a través de les portades dels diaris. Comencem a parlar del punt avui. Avui tenim tots els diaris que tenim habitualment, és a dir, Periòdico Vanguardia, Diari Ara i punt avui. Els quatre, tenim els quatre. Per tant, podem fer una mica de repàs. Què tenim al punt avui?
Doncs comencem amb el punt avui perquè avui no hi ha un tema del dia i per tant cada diari aposta per un tema propi. El català atrau, és el titular per al que aposta el punt avui on explica que el català comença a ser la llengua o és una llengua cada cop més utilitzada a explicar, entrar i dir això aquí és on jo al·lucino una mica...
Entre els mateixos catalans, encara el castellà està per sobre a nivells d'amistat, a nivells familiars i a nivells de feina. Aumenta l'ús de l'idioma entre els catalans que no el tenen com a llengua pròpia i l'ús de catalans que tenen...
El català com a llengua pròpia augmenta aquest ús a la feina. L'educació, eina per superar el domini del castellà, imposat en molts àmbits. I també, com ha destacat, els aspirants a mestres suspenen llengua i matemàtiques.
Doncs és el tema principal que ha destacat el punt avui. Més coses, què tenim? Per exemple, el periòdico, per quin tema aposta? Retallades desiguals, és el titular del periòdico de Catalunya, el nou mapa de la pobresa a Espanya i explica que Euskadi, Navarra, Iau i Andalusia salven de l'austeritat en les inversions en serveis socials. Els experts reclamen un catàleg comú de prestacions mínimes per protegir el benestar. És el tema del dia per al que aposta
El periòdico interiorment ens explica les tres espanyes del benestar. I ens explica l'Espanya d'Eoscadi i de Navarra, la d'Andalusia i després la de Catalunya, on hi ha hagut aquesta tisorada en gran part, sobretot en serveis socials. I fins i tot Anna Lima, la presidenta dels treballadors socials de Barcelona, diu posats a ser pobra, vull ser pobra a Navarra, perquè...
amb aquests treballs socials i aquests serveis socials no s'han vist tan reduïts com si que ho han fet aquí a Catalunya.
doncs és el que ens explica avui en aquest tema del dia també el periòdico passem cap a una altra qüestió i ens aturem ara tenim el diari ara que és una d'aquestes portades molt d'aquest diari sí portada una mica tenebre color negre de font recordem que el diari ara sempre deixa molt espai en blanc avui
Tot negre amb el titular l'últim cacic. Carlos Fabra condemnat a quatre anys de presó per delicte fiscal, a conseqüència, recordem, del famós cas Fabra, i Victorino Fabra va inaugurar al segle XIX una fecunda llista de polítics
que durant més de 100 anys han impregnat el poder local de l'aroma del caciquisme. Recordem, Carlos Fabra, que va ser expresident del PP de Castelló, ha estat condemnat a 4 anys per 4 delictes fiscals. L'Audiència de Castelló ha considerat i aprovat que Carlos Fabra va defraudar a Hisenda 700.000 euros, però l'absolt dels delictes de soborn i tràfic d'influències. Fabra va anunciar ahir que es donava de baixa del PP.
És un tema d'aquests que també va coajar bastant ahir durant tot el dia i acabem parlant encara de l'última portada d'avui, que és la de La Vanguardia, que també ens parla de Fabra.
Tenim en la fotografia del dia Fabra, que diu Fabra condemnat a quatre anys de presó, i el titular de La Vanguardia d'avui és un titular en qüestió internacional, que diu Acord entre Espanya, l'Argentina i Mèxic sobre IPF, sobre el Consell de Repsol. Ratificarà probablement demà el pacte sobre la indemnització. L'entesa s'obté després d'una reunió en què van participar...
Feiner, Pemex i executius de Repsol. Recordem, els governs d'Espanya, l'Argentina i Mèxic van assolir ahir un principi d'acord sobre aquesta indemnització que ha de percebre Repsol per l'expropiació del 51% acordada per l'executiu presidit per Cristina Fernández l'abril de l'any 2020.
2012, l'abril de l'any passat, i per tant la petrolera espanyola confia que demà dimecres, és a dir, dia d'avui, demà dimecres, perdó, el seu Consell d'Administració doni la llum verda definitiva a tots els termes i condicions del pacte en què s'ha arribat.
Doncs és el que titula La Vanguardia. Repassem ara també, Marc, si et sembla les fotografies de portada. Parlàvem que tenim Fabra, no?, en aquests casos. Què més tenim als diaris? Tenim a Carlos Fabra, tant a La Vanguardia com en el diari Ara i en el diari El Punt Avui.
Tenim Anton Costas en una fotografia el no president del cercle d'economia i a la seu de l'entitat. Per tant, no president en aquest cercle d'economia amb el titular que deixava ahir en el dia de la seva presidència. Catalunya fa un favor a l'estat mostrant malestar, recordem Anton Costas, que relleva Piqué en aquesta presidència del cercle d'economia. I per el que fa al periòdico, fotografia,
precisa, podem dir, d'un guà enganxat al filat de la frontera entre Melilla i el Marroc. La fotografia és, si més no, curiosa, on es veu aquest guà que ha quedat enganxat en una de les reixes que separa Espanya del continent africà i el titular que ens deixa aquesta fotografia diu Melilla en alerta per les ganivetes.
Doncs és el que tenim als diaris, actualitzem la informació ara a través dels digitals i comencem per l'ara.cat que ens comença parlant de política i política catalana, de fet ens parla d'esquerra.
I de tot el tema de la pregunta, perquè diu que Esquerra fa ajornar la petició al Congrés fins a fixar la pregunta, el Parlament no votarà el 4 de desembre al marc legal i també se'ns diu que Durant adverteix Esquerra que la pregunta ha de ser fruit del consens. El líder d'Unió sosté que totes les forces favorables del dret a decidir s'han de sentir còmodes amb la fórmula final.
Panrico i els sindicats pacten l'acomiadament de 745 treballadors. L'acord entre empreses i sindicats també contempla una rebaixa salarial fins al 18% per la resta de la plantilla. El 324 ens obre també parlant-nos d'Esquerra que atura la petició, el que dèiem ara també, la petició al Congrés per convocar la consulta fins que hi hagi acord per la pregunta.
També es fa ressò d'aquest acomiadament pactat de 745 treballadors i un parell de punts més també, com per exemple, molt amunt a més a més d'aquest digital, que és que Buda va néixer tres segles abans del que es pensava. Investigadors internacionals impulsats per l'ONESC han trobat els vestigis d'una estructura de fusta situada sota d'un conjunt de temples magons que coincideix amb el relat del naixement de Buda. És el primer material arqueològic que relaciona la vida de Buda i l'eclusió del budisme amb un període històric concret.
I al MNAC, Centre Solidari contra la Sida, per primera vegada el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha acollit la gala Sida Barcelona, dirigida per Miguel Bosé, que s'organitza coincidint que diumenge és el dia internacional d'aquesta malaltia.
La Vanguardia Digital ens obre amb la notícia econòmica aquests acomiadaments pactats de Panrico. També se'ns diu que hi haurà una rebaixa salarial del 18%. Després, Camas respon a l'Inde, diu que hauria de ser neutral.
Des de Novadell el president descarta nous ajustos, tot i el requeriment d'Hisenda. I després també es fa ressò la vanguardia de l'acord entre Repsol i Argentina per l'expropiació d'IPF a la delegació espanyola, encapçalada pel ministre Soria. També hi havia el president de CaixaBank Isidre Feiner.
Obrim ara pàgines internacionals. Marc, què ens destaques avui? Seguim explicant el tema que destacava l'avantguàrdia en portada amb aquest acord entre Espanya, l'Argentina i Mèxic per indemnitzar a Repsol. Sòria, Feiner i un equip de la Petrulera negociant amb el govern de Fernández i l'acord, com explicàvem,
La de ratificar el Consell de Repsol que es reuneix demà dimecres. Recordem que l'any passat, l'abril del 2012, va haver-hi aquesta expropiació de Repsol que va tenir lloc i va ser anunciada per la presidenta Cristina Fernández en una intervenció en la cadena nacional de ràdio.
La ruptura va començar a gestar-se a finals del 2011, però es va fer efectiva aquest abril de l'any passat. Ara sembla que la delegació hispana negocia el possible pagament de 5.000 milions de dòlars amb bons de deute per aquesta indemnització a Repsol després de l'expropiació de les instal·lacions de la patruliera IEPA-EFA, l'antiga filial de Repsol a l'Argentina.
És el que tenim, doncs, amb tot aquest tema que ja comentava, s'acaba també la Vanguardia emportada, i tenim alguna altra cosa? També tenim notícia important, perquè el pacte amb l'Iran obre l'esperança d'una nova era al pròxim Orient. L'alta tensió de les últimes dècades podria donar pas a una distanció, segons diversos observadors, ens ho explica el periòdico, i els iranians reben els seus negociadors
com a herois a l'aeroport i el preu del barril baixa un 2%. L'acord que avança ja ja diumenge a les potències mundials i l'Iran per frenar el programa nuclear iranià és temporal a l'espera d'un de definitiu d'aquí 6 mesos però pot comportar al final d'una època
on la República Islàmica ha estat proscrita pels Estats Units i Europa i pot modificar el panorama en el tauler del Pròxim Orient. S'honés a una alta tensió i aquesta relació de forces bastant complicada, per tant, potser llum verda o una mica llum més d'esperança amb aquest acord històric que es va fer a Ginebra.
i un tema que també podem llegir ampliament avui en aquest diari ja està, en principi són aquests els apunts internacionals d'avui de moment jo crec que el panorama internacional a l'Orient i a Sud-amèrica el tenim ben cobert dona prou joc
Doncs el que fem ara, com sempre, és fer un repàs a la Maroteca. Ens fixem en què passava un altre 26 de novembre, aquests dies que hem anat sentint, aquests dies no, de fet ahir, que feia un any justament de les eleccions, de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. També avui he sentit que destacaven en algunes ràdios que feia quatre anys d'una editorial conjunta entre els diaris catalans per remarcar que hi havia un malestar a Catalunya en relació a Espanya.
Per tant, tota aquesta visió de l'hemeroteca el que fem nosaltres per això és anar una mica més lluny i fixar-nos en què es deia fa uns quants anys. Comencem per fa 20 anys, de fet.
I el 26 de novembre del 1993 se'ns parlava del ministre d'Interior, nou ministre d'Interior, que arribava, se'ns deia, en plena crisi, del 93, una mica més lleu que la que tenim actualment, i també es parlava de mobilitzacions a tot l'estat contra la reforma laboral. De fet, la imatge...
És una imatge que fa... Es veu com ha passat el pas del temps, ja sigui per la moda, per com està feta la foto, per la imatge de tothom, no sé, ulleres, bigotis, pentinats... Són 20 anys, són molts, però bé, no sé, 93... Doncs fins i tot el logo de Comissions Obreres és diferent, exacte. De fet, Comissions Obreres ja té un... Ja es pren una imatge una mica sempre...
Sí, és veritat, no que podria semblar-se a la del 93. Doncs ara la del 93 deuria semblar la del 60, potser. I també se'ns deia que el primer ministre egipci sortia i l'és d'un atemptat, això, el 93. El 98, el tema principal, continuava sent tota la qüestió de Pinochet.
I, de fet, el titular ens deia directament que es parla de l'extradició, s'obria la via a l'extradició de Pinochet, el general havia de presentar-se davant del jutge al desembre, però la seva entrega a Espanya podia retardar-se uns quants mesos. Aznar declarava el seu respecte a la justícia britànica i la fiscalia insistia en que Garçon no era competent.
Adonar, d'altra banda, replicava Pujol que Madrid era més solidària que Catalunya, un tema que no s'ha acabat, doncs, fa 15 anys ja es continuava dient tot plegat, i Pere Gimferrer obtenia el Premi Nacional de les Lletres 1998, això fa 15 anys.
De fet, fins i tot aquest titular que tenim ara de Madrid i Catalunya, Solidaritat, etcètera, fins i tot amb els mateixos noms, escenari Pujol, encara ara podríem trobar un titular així perquè són dos noms que continuen respectant-se encara que ja estiguin com retirats tots dos, se'ls escolta encara i se'ls fan entrevistes de manera habitual. Com t'ha retirat Mare abans d'hora que... Encara tindrem sorpreses, no? Sí, sí, sí.
Després, finalment, fa 10 anys, ara sí, portàvem uns quants dies observant com anava aquesta evolució, com van anar els pactes entre Esquerra... Ah, no, no, encara no, eh? Esquerra, Ciu, PSC, etcètera, etcètera... Encara no hi ha pacte, no? Atenció, perquè el titular de fa 10 anys, exactament, era que Ciu acceptava un govern a 3 amb Esquerra i PSC. Home... No recordava aquesta possible aliança. La coalició insistia... Ara seria impossible, no?
Un govern a 3, sí, jo crec que PSC potser... No, però PSC no sé si li interessaria ja, no? Home, la sociovergència es va parlar l'últim any, jo crec. No sé si... Ho trobo molt estrany, però sí, jo crec que aquests 3 seria bastant... No sé, no m'ho s'hauria imaginat.
i la fotografia passava per diferents, els que havien pactat tot plegat o negociat, hi havia Ernest Banach, Joan Puigcercós, Durant i Pere Macias, excepte Durant, els altres estan una mica més apartats, i la coalició insistia que el seu objectiu prioritari era pactar amb Esquerra, d'anar a avisar al PSOE que si s'aliava amb Esquerra no podria governar Espanya,
França i Alemanya trencaven el pacte d'estabilitat i obrien una crisi a la Unió Europea. El Banc Central Europeu advertia del perill d'aquesta decisió per la confiança europea. I la imatge de la portada, a banda d'aquesta reunió política, també eren els llums de Nadal que hi havia a la Rambla. Els tradicionals llums de Nadal eren objecte d'un experiment a Barcelona.
no hi havia crisi encara, estem parlant del 2003, i se'ns parlava de modernitat, que arribava a les llums nadalenques, amb unes esferes així bastant austeres, i els arbres decorats amb els llums més habituals, oi que sí? Sí, ara ja les tenim, vull dir, s'estan avançant, eh?
Sí, sí, cada cop una mica més ràpid. Ens obrirem al setembre, al final. I acabem el 26 de novembre del 2008, fa cinc anys. La banca posava traves al desembarcament de l'Ucoil, els bancs demanaven més avals per finançar la presa de Repsol per la firma russa, per tant, notícia petrolera en primer lloc, i després Mas, que s'erigia en líder pel canvi davant del tripartit Convergència, editava un vídeo demolidor
Sobre els dos anys del govern de Montilla, l'equip d'Artur Mas, no sé si el recordes, però havia estudiat la campanya de Baracova amb els Estats Units i va començar a posar en pràctica aquestes lliçons i llavors s'havia creat aquest vídeo. El líder de Convergència parlava de bandera del canvi, de la il·lusió davant de la Catalunya resignada del tripartit. La foto d'Artur Mas de fa 5 anys, no és el cas de Comissions Obreres de fa 15, però...
Està igual? No. Ni molt menys. Vull dir, evidència, potser ja no el pas del temps sinó el desgast polític, però Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do aquests 5 anys per a Tomàs. I l'últim apunt que tenim de fa 5 anys, per exemple, Bolònia, una reforma de la universitat i molts malentesos.
I mira, també se'ns parlava d'il·luminació Barcelona a la cua en il·luminació nadalenca. Era un dels temes que destacava la Vanguardia en portada i ensenyava com eren els llums de la Berlín. Fa cinc anys. Fa cinc anys. Sí, sí. No sé. A veure, aquest any, de moment, no he sentit massa crítiques cap al tema llums de Nadal. Potser encara és d'hora, eh?, per remoure-ho tot plegat.
En fi, ens n'anem ara cap a les contravortades d'avui i comencem per la del periòdico on llegim el següent titular. Anaven calçotets camisa, corbata i els russos se'n reien. De qui ens parla, Marc?
Es tracta d'en Lawrence Beck, que és un activista rus i, a més a més, és un escultor australià que viu a Barcelona, que ha exposat en galeries i centres cívics de la ciutat i diu que no és estrany trobar la seva cara a les pàgines dels diaris, a vegades fins i tot, per assumpte rocambolescos com el robatori d'una de les seves escultures.
Pensa que la Barcelona és el seu barri, el barri antic, és el millor de la ciutat. I aquesta entrevista que ha fet Mauricio Bernal, però no va a sobrar, perquè d'això el definíem com un activista rus, i així és com...
ho diu en el titular, que anaven calçotets, camisa i corbata, i els russos se'n reien. Va lluitar molt per als drets, sobretot al costat de Greenpeace, a Rússia, i li va semblar molt notable que a dia d'avui a Rússia es tracti pitjor als ecologistes
que fa 50 anys, es veu que fa 50 anys, Lawrence Beck va recórrer al llarg de Rússia amb vaixells, amb vaixells, fins i tot vaixells trenca-gels, i que la Unió Soviètica els tractava bé, els tractava molt millor que a dia d'avui, i quan vivia a Austràlia, ràpidament,
Va viure a Australia durant 25 anys. Recordem que Lorenzbeck és australià, però va vindre ràpidament aquí amb 25 anys cap a Europa i va ficar-s'hi en aquests vaixells per defensar tot el medi ambient. Leningrad, com ens explica, consistia a un pla, per exemple, de 50.000 pamflets en contra de la bomba atòmica.
Doncs ho llegim avui al periódico interessant aquesta entrevista. Ens anem ara cap a la del punt avui i atenció perquè ens parla del croissant, que va néixer com a element de tortura. Sí, així ho explica en Jordi Muralló, pastisser, i el Jordi Muralló de Bellyoc de l'Urgell és pastisser d'Okiai, que regenta a Barcelona el japonès Takieshi. El seu croissant ha estat premiat pel Grèmi de Pastisseria de Barcelona,
com el millor croissant artesà de mantega de l'Estat. I ens explica que el seu cap és molt insistent en la qualitat i en l'utilització de la millor matèria primera. El que fa és un llarg repòs, que tothom prengui nota, eh? El que fa és un llarg repòs a la nevera quan la massa està feta...
després de 12 hores i l'endemà incorpora la mantega a la massa. Els ingredients són aigua, farina, una mica de llet, ous per donar elasticitat, la mantega i el llevat. I la mantega que usem, diu que és la clau del secret, i l'explica fins i tot, és francesa perquè és de millor qualitat i amb un alt percentatge de matèria grassa. Vull dir, en Jordi Muralló, aquest pastisser,
que la veritat que com el millor pastisser a l'hora de fer croissants i explica que el croissant va néixer com a element de tortura si vols t'agradaria saber per què va ser un element de tortura
Doncs ens hem de remuntar a l'origen del croissant, que va néixer a la Guerra d'Àustria amb l'imperi otomà i representa que és la mitja lluna de la bandera turca. Hi ha diverses històries, ens explica en Jordi Muralló. Una diu que quan van guanyar els austríacs van fer la peça de croissant per celebrar que s'havien menjat els turcs. En canvi, una altra diu que es feia menjar els presoners turcs croissants, que és la mitja lluna de la seva bandera amb mantega perquè és d'origen animal i no en podien menjar.
Per tant, un element de tortura per fer-les menjar als turcs la seva pròpia bandera. Sí, doncs Déu-n'hi-do, eh? Em sembla molt curiosa la història. Sí, sí, doncs realment avui estem descobrint cosetes amb aquestes contraportades. Ens n'anem ara cap a la del diari Ara. Aquí trobem l'article setmanal de Sabador Cardús, avui titulat La insostenible densitat del present.
Sí, la insostenible densitat del present és el titular i parla i molt d'una anàlisi del moment actual que corre sobretot camí cap a la independència o així, si més no, és com ella ens ho explica.
Ens diu, veig que és així quan la gent més gran, que tot just fa quatre dies ha descobert que també vol la independència, de tan il·lusionada i impacient que està a demanar, ho veuré, l'actual procés de canvi ignora el passat i apressa el futur. Fins i tot en Salvador Cardús toca una mica al crustó aquesta gent gran que ara té pressa i que diu que porta més de 30 anys una mica més amagada.
Diu que, parlant també del PSC, pesen massa els temps. La desvinculació del PSC no fa altra cosa que treure llast el procés i accelerar-lo. Així pensa en Salvador Cardús en aquesta contraportada del diari Ara. I també pensa que pesen massa els anàlisis tremendistes del futur, que es fan anàlisis tremendistes d'una possible...
independència de Catalunya, que eren predominants fins fa poc i que ara mateix han estat substituïts per el del demà passat, n'hi ha que enyoren futurs antics. Per tant, diu que hem d'oblidar el passat o, si més no, si el passat oblidar el que fa mal i, si no, recordar-lo per construir un present i un futur millor.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en aquesta contraportada. Acabem encara amb la contra de la Vanguardia, a veure què descobrim, perquè el titular és que els nens són altres hores nacional finlandès.
Ho explica en Xavier Melgarejo en una entrevista molt interessant feta per el Víctor Maria Mela. En Xavier Melgarejo és pedagog, té 50 anys, és de Barcelona, és psicòleg i també és docent i ha escrit un llibre anomenat Gràcies Finlàndia. El que ens explica en Xavier Melgarejo és un fet que està basat
Amb la primera pregunta que el Víctor Maria Mela diu, el millor sistema educatiu del món és, i ell explica, el de Finlàndia, segons l'informa PISA, el de l'OCDE i el de l'IEAE. Per tant, a partir d'aquí, ell explica com es tracten els nens, com es tracten els infants a Finlàndia, explica que són el tresor nacional...
finlandès que s'avaluen els alumnes de tots els països i els finlandesos sempre destaquen en tot i no pot ser casualitat alguna cosa fan per excel·lir i ell s'ha dedicat 15 anys a estudiar aquest cas i diu que està convençut que no es tracta del fred que s'ha dit que el crime fred
els impaleix estudiar, però Finlàndia comparteix clima amb altres països que no destacen tant. Que les claus són tres, el valor de la lectura, el valor de la infantesa i la preparació del professorat. I que el valor prioritari del ciutadà finlandès és formar-se a si mateix. Cada persona es fa dues preguntes, destacant Xavier Melgarejo i...
Les dues preguntes que ens ennueguem són, què he fet amb la meva vida i què he fet per la meva comunitat? Per tant, satisfer aquestes dues inquietuds es porta als finlandesos a valorar de debò l'educació.
Molt bé, doncs molt interessants avui les contres, eh, Marc? Em sembla que me les vull llegir totes quatre, o almenys aquestes entrevistes. Molt recomanables, la veritat que sí. Exacte, molt descobriment. Passem ara a la informació cultural. Us expliquem que He Jiaying és un dels artistes més cotitzats de la Xina i exposa per primer cop a l'estat espanyol també un canvi en el món del teatre, que és que Borja Sitjà serà el nou director artístic del Teatre Romea, substituint així a Julio Manrique.
El director del Romea canvia ràpid, eh? Sí, sí, sí. No està gaire temps, Manrique. Un parell d'anys com a molt. Però suposo que no fa tant que hi havia que l'ixtoviator. Per tant, suposo que deu ser la fórmula o perquè no es cremin o que estan tan cremats en tan poc temps que s'han de renovar de manera habitual. Però bé, en tot cas, sí, sí. Després també tenim que els Monty Python esgoten entrades pel seu xou en 43 segons.
el grup humorístic 43 segons de l'1 el 5 de juliol del 2014 el seu espectacle teatral a Londres és molt fort, 43 segons no arriba ni a un minut quantes entrades? no sé quantes però ara ho mirarem després també conec algú que ha agafat entrades des d'aquí per anar a veure'ls cap a Londres ho he vist a través d'un conegut a través de Facebook 20.000 entrades 20.000 entrades amb 43 segons
Suposo que a més col·lapsa la centraleta, aquestes coses que se't penxen a la pàgina web, vull dir que m'imagino que havies de tenir molta sort i són afortunats realment els que les tinguin. Jaume Plensa, Premi Velázquez 2013, el jurat que veurà la coherència d'un artista que ha renovat en profunditat
El llenguatge plàstic de l'escultura i després també tenim encara un parell de punts més, com per exemple Tomasito, que reivindica la rumba de Canyo Roto a l'Hospitalet, o bé les paraules més buscades del diccionari, una curiositat d'espanyol, que són cultura d'una banda i després majunche.
que és l'equivalent vana solar de boludo, i ara posada a moda Hugo Chávez, són les paraules més buscades, aquestes dues. Majunche. Sí, majunche i cultura. I després una companyia de teatre jove que busca un menjador per actuar, és animals de companyia d'Estel Soler, que crea el seu circuit, ja que volen actuar a menjadors de casa. Han fet unes quantes representacions i ara busquen que algú els acolli a casa seva.
I acabem ara amb els apunts esportius. Les portades d'avui, Marc, avui hi ha partit del Barça. Sí, partit avui del Barça a Amsterdam, a Jex Barça, a 8.45 per TV3. I, per tant, que els jugadors del Barça, totes les portades responen...
a l'entrenament que vam fer ahir en aquest Amster de Marena primer partit de la història oficial entre Àgex i Barça en aquest nou estadi de l'Àgex vull dir que serà un partit si més no per als amants del futbol un partit històric el que avui es protagonitzarà a Holanda
Doncs, i com ens ho expliquen? Com ens ho venen als diaris? Sí, comença per al diari Esport, que diu Tata Barça de rècord, con solo puntuar igual a los 21 partidos invictos de Pep, pero con más triunfos. Neymar vuelve a l'extremo, el crack brasileño jugarà en la posición que más ha rendido y Cesc actuará de falso 9. Cesc, ja amb la pronunciació pertinent. Sí, t'he vist, eh?
i aquesta portada del diari Esport que també destaca que és un dels temes que a mi em fa ara mateix més gràcia del panorama actual que diu Guardiola vol tallar el cap al que hagi parlat del Bayern M'ha sorprès molt aquest tema a més a més el fet que se sàpiga això vol dir que ho ha tornat a dir la mateixa persona o és que ho va dintre de la premsa No, el fet és que aquest cap de setmana hi havia partit entre el Bayern de Múnich i el Borussia Dortmund
i el diari Bill, el diari de referència a Alemanya, va publicar el dia de partit l'alineació, que la va encertar, i va publicar com jugaria el Bayern de Múnich, com ho faria per guanyar en el Borussia. I ho va encertar. I aleshores ara hi ha cacera de bruixes a Can Guardiola, però clar, no se sap qui ha sigut.
no se sap qui ha sigut i m'imagino en Pep buscant qui ha sigut el Talp perquè el veig amb ganes de descobrir-ho i no m'agradaria aire es busca Talp i també heu destacat el diari Esport en portada i el nou esportiu què ens porta?
El nou esportiu, Eurogrup, el vestidor del Barça fa pinya per certificar a Amsterdam el primer lloc del grup de Champions, tot i tenir mig equip lesionat i Alexis sancionat, perquè la veritat és que el Tata Martí no s'ha emportat a jugadors fins i tot del Barça B per completar una expedició on avui, com m'explicàvem, debut oficial a l'Amsterdam Arena amb aquest Ajax Barça. Molt bé, i ens queda el món deportiu, no, encara?
on el titular és Ambición. Tata Martino no se conforma con el empate i dice que el Barça saldrá a ganar. Recordem també aquest rècord de Pep Guardiola que pot igualar el Tata Martino aquesta nit, que ahir en roda de premsa també irònic Tata Martino se li va preguntar sobre aquest rècord de 21 partits sense perdre.
entre Tata Martino i Pep Guardiola el pot igualar avui, se li va preguntar a l'entrenador gentí i va respondre el rècord de Pep que m'agradaria batir és el de los seis títulos del 2009. Volem dir, a mi aquell sí que m'agradaria i de veritat que li va treure bastant d'importància. El Mundo Deportivo, també titular, també emportada al tema Guardiola, on Rummenigue confirma que busquen el topo.
Romeniguer, el president del Bayern de Munic, per cert, Romeniguer va dir que no pedirán ayuda a Estados Unidos, de momento. Molt bé. Vull dir, també va ironitzar una mica amb el tema perquè... Treuen ferro. Sí, home, traien una mica de ferro perquè es veu que Guardiola està... que treu fum. Déu-n'hi-do. Doncs és el que tenim avui als diaris esportius. Gràcies, Marc. I fins després. Sí, ens veiem després. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Estem escoltant just a la fusta. I de seguida el que fem és complementar aquesta actualització del dia amb el temps.
5 minuts i les 11. Saludem a Carles R. Nadi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, perdó pel retard. Fa molt de fred. Sí, sí, sí. Molt. Bé, és temps d'hivern. Però molt exagerat. No. Sí. Bé, podríem estar dient no sí durant un quart d'hora, però tampoc...
No es tracta d'això. Aviam, hem tingut dies de tardor que eren plenament estiuencs i fotia ràbia perquè deies, home, ara toca tardor i teníem estiu en plena tardor. Ara estem en plena tardor i tenim hivern. Doncs bé, fa la mateixa ràbia? Potser sí. O sigui, amb ràbies diferenciades. Una és la teva i l'altra és la meva. Però sí, realment fa molt de fred. Estem en temperatures bastant per sota del que toquen per l'època. O sigui, no hauríem d'estar amb màniga curta.
Però la tardor és un mig-mig i ara no tenim un mig-mig, sinó que estem en uns nivells del mes de gener. O sigui, els dies més freds de Sant Just normalment acostumen a ser molt semblants a avui o demà. Són dies on tenim vents continentals, que són secs, que són anticiclònics, són aquells típics dies del mes de gener que fa sol. Exacte, el sol aquest d'hivern, no? Sí, que glaça a l'interior de Catalunya pràcticament a tot arreu. Només la línia de la costa se salva amb valors positius pel que fa a les mínimes.
i les llebrades i les glaçades a l'interior són dominants, fins i tot algunes d'elles, com és a l'Empordà o cap al Garraf, poden arribar a la mateixa línia de la costa. Una mínima avui que ha estat al voltant dels 5 graus, tampoc no baixa massa, però és fet d'aquest vent que continua bufant i no permet, a punts del litoral, que la temperatura acabi de baixar del tot. Però, en canvi, el litoral que tenim és les temperatures de sensació, que són una mica empipadores. Ara tenim 6 graus a Sant Jus, fa fred, és un dia de gener, en comptes de finals de novembre...
i la temperatura de sensació estava al voltant dels 3 graus. Va variant. Aquesta temperatura de sensació, en funció del vent que fa, tens més o menys sensació de fred. O sigui que és una muntanya russa, podríem dir, aquesta temperatura de sensació. Avui podem arribar a una màxima al voltant d'uns 9. Aquesta és la previsió, al voltant de 9 graus tan sols. Molt poquet, eh? Avui apretarà, sí. Avui farà fresca, tot i la presència del sol, que diem que és curiós que amb el sol fent acte de presència...
Estem ja amb les nits més curtes, recordem que ara entrem en els últims 20 dies on la nit és majoritàriament dominant en el dia d'aquí de casa nostra i aquest vent d'agregal s'encarrega de mantenir molt a ratlla les temperatures amb uns valors molt baixos.
Demà, seguim amb aquest gregal, i fins i tot demà podríem parlar d'una miqueta més de fred, o sigui que si avui arribem a mínima de 9, potser demà ens quedem amb 8, i si les mínimes d'aquesta propera nit en calma el vent, doncs podríem estar amb 2, 3, 9, si s'abriga la Carme, va, avui amb un jersei fins al coll i fins al mar. Amb el jersei més abrigat que tinga, és com el reservat ja pel gàner que dius tu. Però això és una mica culpa meva. Quan que us mantinc aquí amb la nevareta, que quan sigueu grans direu, mira, sort que el Carles ens conservava amb aquelles temperatures i ens han conservat més bé.
doncs el fet és que demà podria fer més fred, el vent de cregal continuarà, llavors hi ha petits canvis que comencen a arribar i que portaran una part positiva per tu i pels mortals que no els agradarà el fred, perquè podríem recuperar una mica les temperatures, tornarien a uns valors una miqueta més normals.
Dimecres a la nit hi ha un front que està jugant molt amb nosaltres, que si s'apropa o no s'apropa, sembla que sí, i encara el mantindrem com una possibilitat. Seria demà a la nit que començaria a tocar una mica la costa de l'Empordà i començaria a baixar pel litoral. Creiem que de matinada o al matí de dijous podrien deixar en algunes gotes.
Clar, les temperatures pujaran, però si no tenim la presència del sol, l'ambient es conservarà, o sigui, aquest núvol faran de nevera i el fred es quedarà amb nosaltres, o sigui que dijous seria un dia una mica més tapadot amb més núvols, però l'ambient continuaria sent fred, tot i que el mercuri marqui una miqueta més, seran temperatures una miqueta més altes.
De cara al divendres tornaríem un altre cop amb estabilitat, un dia variable, amb temperatures que no varien massa, però sí que variaran en funció avui. O sigui, ja podem dir que tant avui dimarts com demà dimecres són els dos dies més freds d'aquesta setmana. O sigui, que ningú s'esperi que això vagi a més, sinó que els dos dies més freds són justament els que estem vivint avui i demà. Avui i demà.
Però els propers dies, clar, en funció del vent, tampoc no estem dient que arribin 15 graus, però sí que potser superarem els 12-13 de màxima, que si no fa vent, doncs és agraït. Si està núvol, no és massa agraït, perquè la sensació de fred continua sent la mateixa, que és el que podria passar dijous, que seria un dia bastant variable. Divendres tornaria el sol amb un valor màxim al voltant dels 12-13 graus, que és el que toca per l'època, això sí.
I de cara al cap de setmana seguim amb aquest ball de no saber què passarà. Ahir ens parlàvem, imagineu-vos com van els mapes, que ahir parlàvem de sol dissabte i diumenge precipitació, i avui parlem de dissabte tapat sense precipitació i potser el diumenge més sol en un ambient doncs encara...
Bé, podríem dir que fred, perquè, clar, 10 graus de màxima tampoc no està d'allí suau. Però, clar, si ho comparem avui o amb demà, sí que realment hi haurà una diferència perquè fa temperatures una mica més altres. Déu-n'hi-do. Sí. Doncs ens haurem d'abrigar. Apret el fred. I a veure el cap de setmana, si aguanta. Molt bé. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Alcaldes catalans són al Senat a aquesta hora per reclamar que no s'apliqui la reforma de governs locals que prepara l'executiu espanyol. Argumenten que Catalunya en té les competències. L'Ajuntament de Mollet del Vallès torna a negociar amb la comunitat musulmana la ubicació de la mesquita a la ciutat, ho ha dit l'alcalde Josep Monràs a la xarxa. El consistori de Sant Cugat del Vallès rebutja la instal·lació d'un gran centre comercial a la localitat veïna de Sardanyola del Vallès.
Esports, el Barça buscarà avui assegurar-se la primera plaça del grup H de la Champions al camp de l'Àgex. I en embola dos quarts de nou del vespre, el Barça visitarà el Gijón.
D'aquí a tot just una hora, la Comissió de les Comunitats Autònomes del Senat debatrà la reforma local que proposa el govern de Mariano Rajoy. Serà en presència d'un grup d'alcaldes catalans que s'han desplaçat fins a Madrid per mostrar el seu rebuig a aquesta llei. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, serà l'encarregat en nom del govern català de reclamar que la llei espanyola no s'apliqui a Catalunya perquè té competències pròpies recollides en l'Estatut.
El secretari de coordinació de les administracions locals de la Generalitat, Joan Canyada, ha qualificat el projecte de reforma de les administracions locals d'ineacceptable en declaracions a la xarxa. També hi ha algunes línies vermelles d'elevar competències tant a diputacions com fins i tot a comunitat d'autònoma per part d'algunes competències que venen desenvolupant i bé als nostres municipis que nosaltres no podem acceptar de cap manera.
Al Senat hi són presents aquest matí alcaldes de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya. A Panrico, direcció i sindicats han pactat aquesta matinada l'acomiadament de 154 treballadors de la planta de Santa Perpètua de Mogò del Vallès Occidental. El sindicat Comissions Obreres, però, hi ha votat en contra i ja ha anunciat que impugnarà l'acord per la via judicial.
9 dels 13 representants dels treballadors han votat a favor de la darrera proposta d'expedient de regulació. Consisteix a acomiadar 745 treballadors de les fàbriques de Panrico a tot l'estat i a baixar el salari un 21% de mitjana a Santa Perpetua de Mogoda. Ho ha explicat a la xarxa el president del comitè d'empresa de Panrico, Ginés Salmerón, de Comissions Obreres, que s'ha aixecat de la taula de negociacions davant les dures condicions de l'ERE. De los 13 miembros de la comisión representativa, como se suele llamar, solamente han firmado nueve,
Aquesta tarda es farà una assemblea informativa a la planta de Panrico, a Santa Perpetua de Mogoda, al Vallès Occidental, sobre les condicions pactades.
L'Ajuntament de Mollet del Vallès torna a negociar amb la comunitat musulmana la ubicació de la futura mesquita al municipi. L'alcalde de Mollet, Josep Monràs, espera que l'acord arribi a curt termini. Monràs es manté ferm en l'aplicació de la normativa i recorda que en cap cas la mesquita es podrà instal·lar al centre del municipi. En declaracions a la xarxa, Monràs ha acusat l'oposició de voler dinamitar l'acord.
El Partit Popular, que fa una demagogia, un populisme, si em permets l'expressió, fastigós, a on intenten excitar els ànims de molts ciutadans. I, per altra banda, situacions com, poso pel cas, iniciativa per Catalunya, a on sembla que hem d'acceptar la modificació de les nostres normes de convivència, que hem construït entre tots, per no ser exactament quin objectiu.
D'altra banda, amb un resat més que li preocupa, com pot afectar la llei espanyola de governs locals als ajuntaments catalans, tot i així reconeix que amb la norma que prepara la Generalitat sobre aquesta matèria tampoc no es queda tranquil perquè no resol el finançament local. Sant Cugat del Vallès rebutja la instal·lació del gran centre comercial que s'està projectant al municipi veí de Cerdanyola del Vallès.
L'Institut Català del Sol promou el projecte que s'ha d'establir entre el Sincrotró Alba i la Universitat Autònoma. L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha anunciat que es reunirà la setmana vinent amb representants de l'Inca Sol per parlar d'aquest projecte que no agrada al seu municipi. Són declaracions a la xarxa. Creiem que implantacions d'aquestes característiques han de tenir molta cura del territori i de l'entorn on s'implanten. Això pot causar un impacte importantíssim justament en aquest moment de crisi econòmica.
Nosaltres tenim en aquest moment com a municipi possiblement afectat un dret d'audiència en relació a aquesta modificació de planejament que es planteja i en aquest dret d'audiència ens guardem el nostre argumentari per ser molt contundents al respecte d'aquesta qüestió. La Confederació del Comerç de Catalunya també rebutja el projecte d'un gran centre comercial a Cerdanyola del Vallès i el considera purament especulatiu. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest matí ha mort el Jaume Jalabert, president de la Colla Gigantera de Sant Just i molt vinculat a la vida associativa i política del poble des de sempre. També era col·laborador de Ràdio d'Esvern i va ser regidor independent pel PSC a l'Ajuntament de Sant Just. De moment no disposem d'informació relacionada ni amb l'horari, ni el lloc d'Avetlla, ni amb l'enterrament. Des de Ràdio d'Esvern enviem una abraçada ben forta a la seva família i també un record pel Jaume.
Canviem de qüestió i us expliquem ara que les escoles de Sant Jou s'assumen un any més a la campanya solidària de recollida d'aliments. Cada Nadal, els centres educatius instal·len un punt de recollida de menjar per tal que tothom qui pugui aporti aliments de primera necessitat. Càritas Creu Roja i la Fundació Banc d'Aliments de Barcelona se n'encarregaran i els repartiran a les persones que més els necessiten.
Els aliments que es volen recaptar són oli d'oliva, pots de llegums cuites, cartons de brou, llaunes, lletampols, lletsemides, netadà i pasta. La campanya també s'obre per recaptar productes higiènics, com ara pastilles de sabó per rentar la roba o bolquers. La campanya de donació va començar ahir. Càritas i Creu Roja recolliran els aliments el dia 12 de desembre i el Banc d'Aliments el dia 19.
I un apunt més per recordar-vos que torna al Mercat de Nadal aquest cap de setmana. És la tercera edició d'aquesta iniciativa que es farà a la plaça Camoapa i comptarà amb parades de comerços locals, artesania i moltes activitats. Una vuitantena de comerços de Sant Just i de fora de Sant Just sortiran al carrer aquest cap de setmana per promocionar el comerç local quan falta un mes pel Nadal.
Dissabte dia 30, des de les 9 del matí fins les 5 de la tarda, hi haurà un espai de jocs per a infants i també activitats de dancing, cardiobox i zumba. El vespre es farà l'encesa de llums de Nadal, que és el tret de sortida a la campanya nadalenca al municipi. Pel que fa diumenge, tindrà lloc un taller adreçat als infants per fer un passebre, jocs i el sorteig de la panera de l'Aubic.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Remember Philadelphia When the world was young and warm
So in love and living for everything new But I know Philadelphia The winter winds will slowly take Your heart is sold until it makes
Fins demà!
A flash of peace I take a bow Though we may not know it now Things are never gonna be the same Here on 7th Avenue I tell my old top hat to you I hope you find somebody who Will love you like I do Cause I would lay your body down
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
I ara parlem de la Fira de Nadal, n'hem anat parlant aquests dies, és el proper cap de setmana, dissabte i diumenge, i el que fem ara és parlar del que farà l'associació Sant Just d'Esvermhorb amb Neckart Amics, perquè també hi participarà oferint vicalent i altres productes alemanys, per això tenim a l'altre cantó del telèfon la Gisela Steiner, una de les responsables d'aquesta entitat. Molt bon dia, Gisela. Molt bon dia, buenos dias. Sí, nosaltres també tenim un lloc en la Fira de Nadal,
Menos mal que el tiempo nos acompaña porque tiene que hacer frío para poder disfrutar del vino caliente con especies. Normalmente es vino tinto con diferentes especies. También se añade a veces una piel de naranja y se toma muy bien caliente para calentarse las manos cuando das un paseo.
por la fiera. Y con este vino caliente de especies se toman típicas pastas navideñas alemanas. ¿Y cómo son estas pastas? Bueno, son de un lado galletas muy bien decoradas con diferentes trocitos de caramelo o de azúcar de colores. Y
Después también pan dulce que se llama stolen. Sí. Y otras típicas galletas con especies que quizás para ustedes es un poco raro el gusto. Claro. ¿Por qué? Porque es muy dulce. ¿Cómo? Es muy dulce.
Clar, totes aquestes galletes són dolces, perquè acompanyen aquest vino calent, amb especies que és dolces també. Sí. Clar, al principi hem tingut sort que fa fred, no?, perquè realment suposo que a les fires que feu a Alemanya ja és habitual que hi hagi el vi perquè tot plegat permet que es pugui passejar encara que sigui hivern.
Aquí, normalmente, te calientas las manos con las castañas calientes y después te las comes. Y más o menos lo mismo hacemos nosotros con el vino caliente, que vamos con la taza o con el vaso del vino caliente por la fira. ¿Es la primera vegada, no?, que participeu a la fira de Nadal, Gisela? Ya lo hicimos el año pasado y ha sido muy bonito, muy bien decorado y espero que...
Este año será lo mismo, que la gente de nuestro pueblo lo disfrute. L'any passat també vau participar en aquest Vicalent, ja? Sí, sí, lo hicimos también. I la gent li va agradar? Com va anar? Bueno, sí que gustó, pero claro, es una cosa muy rara. Per aquí la gente no lo conoce, bueno, no lo conoce.
Claro, quién ha estado en Alemania en la temporada de advent, o sea, el mes de diciembre, o que tiene amigos o familiares, quizás lo conoce, pero si no, para ustedes es un poco claro tomar vino caliente con especies. També es fa en altres països del nord d'Europa. Sí, es típico para el nord d'Europa.
I serà dissabte i diumenge, els dos dies? Sí, són els dos dies, o sigui, el pròximo fin de setmana. Perfecte, doncs ja ho podem descobrir, ja ho sabeu, dissabte i diumenge, a Nadalmar, d'aquesta fira de Nadal, també hi participen l'associació amb aquest bicalent, aquestes galetes i els productes típics alemany. I avui n'hem volgut parlar, fer un tastet amb la Gisela Steiner de l'associació. Moltes gràcies, Gisela.
I que vagi molt bé. Bon dia. Adiós, bons dies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Estem escoltant just a la fusta.
I aquesta hora recuperem un tema que vam parlar a mitjans d'aquest mes de novembre, perquè és que la directora general d'Immaculada Amat va rebre un premi per empresàries d'èxit, un premi que formava part d'una xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries i en guany, per tant, ha premiat la trajectòria d'Immaculada Amat al capdavant d'aquesta immobiliària amb seu a Sant Just. I avui parlem amb ella, la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Com va rebre aquest premi?
Home, primer en sorpresa, perquè no ho sabia que estava proposada, i quan vaig rebre una carta del president de la Càmera de Comerç de Barcelona, dient que ens adjudicava el premi a mi amb una altra amiga meva, que és la Judit Viader, de Filitz Ràbit, doncs amb molta sorpresa, no?, i molta il·lusió, perquè, en fi, aquestes coses fan gràcia. Per tant, no t'esperaves gens ni mica, en aquest cas? No, no, gens ni mica, ningú me n'havia parlat.
Un premi que, com dèiem, és impulsar també aquest paper de les dones empresàries. Suposo que tu, que fa molt de temps que també estàs dins de tot aquest món, continua sent encara un món d'homes? Ui, moltíssim, moltíssim. Mireu, només cal mirar el diari. A vegades l'expansió. Mira una foto que sempre em crida l'atenció cada vegada que surt, que hi ha unes trobades que em diuen les trobades del pont aèrio. I si mireu la foto, només hi ha homes.
però cop a un aeri només agafen els homes. Són empresaris tots, homes. Vaig a reunions, jo estic en una fundació que és Femcat, i és una fundació d'aquí, catalana, etc. Però el percentatge són 20% dones, 80% homes. És igual, arreu on vagis, sempre hi ha homes. Fa pocs dies a l'expansió hi havia una llista de 88 als directius d'empreses de consum espanyoles. I em vaig dedicar a comptar. Hi ha només 26 dones, no?
Déu-n'hi-do. Sí. Quan ho veus així, si et pares a pensar, dius, ostres, això és tremendo. Per què passa tot això? Ostres, perquè costa molt donar visibilitat a les dones. Ja els costa molt arribar molt amunt. Hi ha moltes estrades pel camí. De tipus personal, família i de l'entorn, que es fa difícil. Es fa difícil. I, per tant, suposo que si hi ha tants homes també és difícil, no? Llavors, les dones que... Sí, sí, sí. Fer-se un lloc, no? Ara ja no passa perquè a l'edat hi ha coses que les cura.
jo me'n recordo quan era jove, que semblava que feies nosa. Volem dir, ara què fa aquesta aquí, no? Era una cosa una mica sorprenent. Has hagut de fer molts sacrificis, tu també, en la teva vida personal, per exemple, per arribar on ets? Sí, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. També és veritat que ara la situació és més fàcil per les dones, l'entorn acompanyo una mica més. Fins ara, a mi una de les coses que em preocupa de la crisi
és que sacrifici una altra vegada més dones comes. I pot significar un enderrariment, no? Un pas enrere, en aquest sentit.
Clar, a veure, és evident que en tot aquest temps han canviat moltes coses, però que ara, com que la situació econòmica també és diferent, la social també, suposo que es replanteixen més qüestions, i com que aquí tampoc s'havia, en aquest cas concret, en el cas del món empresarial, suposo que tampoc s'havia arribat tan tan lluny, almenys en el cas de la visibilitat que ens comentes, perquè de dones empresarias n'hi ha i moltes, no? Moltes, i sobretot a Catalunya, la petita i mitjana empresa, moltíssima és portada per dones. Una altra cosa és que a la foto surti l'home,
Però qui realment gestiona el negoci, qui està al darrere, són les dones. És a dir, que potser el paper és una mica diferent i que va lligat de vegades amb el fet de ser home o dona, precisament? Sí, sí, sí. Jo trobo que costa molt. Potser quan ets jove et penses que tot avançarà més de pressa i amb els anys et dones compte que les coses van molt més a poc a poc del que tu voldries, no?
Clar. No sé si a Europa o a altres països també funciona així, és una cosa més d'aquí a casa nostra. No, no, a Europa també costa, estan més avançats, evidentment sobretot els països nòrdics, és bastant diferent, però també costa. Jo sempre tinc la imatge d'una vegada que vaig anar a Rònia Immobiliària a París amb la meva germana i vam entrar en una sala que ens pensàvem aquí, clar, en teoria una trobada d'immobiliaris de França i Espanya.
I només érem nosaltres dues. Va ser una imatge d'aquelles propant. Clar, clar. A més, suposo que llavors el tracte, segons com, en alguns casos, també el que dius ara, a banda de fer-te visible, no només pel fet que tot sigui un home, sinó que has de marcar potser molt que ets allà i la teva opinió, etcètera. Perquè si no, llavors et donen la preferència aquella típica perquè ets dona. No perquè valguis o no valguis, sinó perquè ets dona. I no. Jo crec que la preferència l'has de tenir...
pels resultats del teu treball i per què vols, no? D'alguna manera és el que pensava ara amb aquest premi que en realitat el que fa és impulsar aquest paper de les dones i a l'hora de pensar una mica l'entrevista també pensava, vigila'm segons quines preguntes perquè en el fons si no sempre acabem pensant això mateix que tu deies, no? Parlant només d'aquesta faceta, tot i que clar que en un món tan empresarial doncs de primera es crida l'atenció, no?
aquest paper, com us heu hagut de manegar, com si diguéssim, per poder tirar endavant en aquest sentit i sense sentir que et tracten d'una manera o altra per ser dona o home. Què creus que ha de tenir algú per tirar endavant una empresa amb força com vosaltres? Mira, primer, mirar les coses a llarg termini, que és bàsic, molta disciplina, constància en fer les coses, perquè un dels temes que a mi sempre em preocupa és que
sobretot amb gent molt jove que voldrien resultats immediats i els resultats mai són immediats. Home, sempre hi ha un que té sol, diguem-ne, no? Però jo sempre penso que és fruit d'un treball molt continuat, de ser molt coherent. Hi ha tota una sèrie de valors que suposo que, per exemple, nosaltres segur que ens han ajudat a triomfar, no? I sobretot en triomfar i sobretot en créixer en temps de crisi, que a priori sembla una incongruència, no? I sobretot en un sector com el nostre, no? Sí.
I és per la trajectòria que hi ha al darrere. No és que hàgim tingut sort amb res, això de la sort. Te l'has de treballar, diguem-ne. És perquè fa molts anys que hem anat treballant mirant a lluny i anar posant bases per anar creixent a poc a poc. I quins valors, per exemple? Aquests que us deia, la constància amb la feina. Això és bàsic. Bàsic. El donar sempre més que per allò que t'han pagat. Sí.
Afegir valor a tot el que estàs fent. Són coses que són petites però que sumen molt. Intentar que els clients siguin repetitius sempre. Això comporta una manera de treballar, una manera de fer. Que has d'intentar i aconseguir que la teva gent faci això que tu penses, no?
I en el món actual, és a dir, de 5 anys cap aquí, que suposo que evidentment com qualsevol empresa i a més en un cas immobiliari també, ho heu notat? Com ho esteu portant? Com ho esteu vivint, trampejant tot plegat? Home, jo penso que força bé. Força bé per moltes coses. La primera, perquè el 2005 teníem clar que venia la crisi i ens vam preparar. Ens vam equivocar en el tempus, perquè era de les que defensava públicament de tot arreu que el 2006 tot baixaria i no va ser veritat
fins a mitat del 2007. Però com que ho teníem tan clar, vam fer reserves, vam fer un pla estratègic especial per afrontar la crisi. El que no sabíem, això és evident, és que fora ni tan profunda ni tan llarga. N'havíem viscut dues i ens pensàvem que més o menys seria el mateix. Aquesta és molt més dura. I crec que vam prendre dues decisions bàsiques que ens han fet mantenir i créixer, que van ser una, no comiar de ningú,
cosa que inclús jo rebia trucades de consultors importants a Barcelona, dient-me que vols dir que no t'equivoques, vols dir que no ho feu malament, això. Perquè nosaltres teníem clar que si resistíem amb un equip ben preparat, algú hauria de vendre els pisos aquests que anirien a pagar la banca, anirien clar, no? Si no era el promotor, seria el banc. El banc necessitaria qui fes aquest treball que fem nosaltres.
i vam ser els primers a guanyar concursos, perquè érem els que estàvem més ben preparats, més ben posicionats. I ha pogut mantenir, per tant, aquests equips. Sí, sí, una altra decisió bona va ser anar a Barcelona, això anava lligat a lo primer, perquè vam tenir clar que si nosaltres treballàvem per la banca, els la banca voldria que tinguéssim una seu a Barcelona, va ser obrir l'oficina a Barcelona, i la tercera, crec que és molt important també, va ser mantenir la inversió en màrqueting.
Perquè quan hi ha una crisi, el més fàcil d'avorrar el pressupost és el màrqueting. Perquè és una partida que no té conseqüències ni en personal ni en res, mira, esborra i s'ha acabat, no? Nosaltres vam dir, no, el que hem de fer és mantenir la mateixa inversió, inventar-nos moltes eines que multipliquin la feina i la visibilitat del que estem fent.
i així ho hem anat fent l'altre cop la visibilitat que dèiem al principi tot anava pel mateix lloc i no sé si ara mirant cap al ara que sembla que tot plegat potser podria començar a canviar una mica que deies que teníeu també aquesta visió premonitòria o que si més no us veu avançar una mica el que podia passar com veus els propers anys? home mira complicats ho seran fins que l'atur no comenci a baixar la situació serà complicada
El que passa és que, en el tema immobiliari, segons a quin lloc estiguis posicionat, l'entrada de comprador estranger ajuda molt a superar aquests moments. Nosaltres, com pel producte que tenim, vam veure claríssim que havíem de sortir fora a buscar clients, doncs ja fa tres anys que vam començar a moure'ns per Rússia i ara hem obert una web a la Xina. A mi mateixa m'ho arriben a dir, no sé, només fa cinc anys que aniríem a la Xina, vaja...
Em hauria semblat com impossible, no? Doncs clar, les circumstàncies et porten a haver d'avançar moltes coses, no? Arriscar, treballar molt per aconseguir-ho, perquè res és fàcil, no? I tenim la gran sort que, com que s'incorpora a la tercera generació, que són joves molt preparats amb idiomes i tal, doncs en aquest aspecte ajuda molt. I la relació amb administracions en general? Bé, normal, jo crec que no milloren molt.
Una de les coses que crec que no hem resolt és l'administració. Jo estava a la taia amb un gran promotor de Barcelona, que em queden res, i em deia com pot ser que conturem estar en un any per aconseguir permís? Quants permisos hi ha a Barcelona a la ciutat? És que poquíssims, no? Només cal veure les grues que hi ha. És que això costa molt de resoldre. És llarg, no? Sí, sí.
tens por d'alguna cosa? a nivell empresarial, eh? així com a curt termini si alguna cosa que diguis això sí que em fa patir més no, per exemple, patir el tema aquest de xiner per mi té moltes incògnites però no és que em faci patir és que penso, bueno, serà llarg no sabem els resultats és una cultura molt diferent, la nostra hi ha moltes coses que són difícils de controlar però patir-patir no
és més aquesta incertesa en tot cas si el resultat serà ara si serà d'aquí mig any, si serà d'aquí un any certeses, moltes i et plantegis el futur a llarg termini o a 10 anys vista per exemple t'imagines d'aquí 10 anys? a nivell d'empresa o a nivell personal? a nivell d'empresa avançava a nivell d'empresa? sí, sí a nivell d'empresa jo crec que haurem fet un salt important nosaltres som de les que anem fent projectes a poc a poc però anem obrint nous projectes
a partir del primer d'any, posem en marxa una assessoria fiscal que no teníem. I que feia anys que dèiem que és un complement que lliga exactament amb tot el que ja anem fent. I ho posem en marxa ara, primer de gener. I com esteu a Sant Just? Perquè han dit que fa molt de temps que també esteu aquí a Sant Just i...
Això que ho heu pogut mantenir, encara que ara també tingueu aquesta seva Barcelona i tot plegat, però que aquesta presència és molt forta també. Com ho viviu? Per nosaltres, per a més, Germana i mi, Sant Just és el nostre lloc, diguem-ne, no? És on hem nascut, hem crescut, tant des del punt de vista personal com des del punt de vista professional. Aquí tenim la seu social i així serà mentre nosaltres hi siguem.
Després, jo què sé, la tercera generació, no ho sé, perquè a més al món, com que va tan de pressa tot plegat, jo què sé, si tindrem una seu a Xina, no ho sé. Se'm fa tan difícil, vist ara...
De moment no es pot imaginar, en aquest sentit. No, no. Doncs moltes gràcies i m'he colat a Mat. Com dèiem, ha rebut el Premi IREC 2013, una xarxa internacional que impulsa el paper de les dones empresàries i avui l'hem volgut felicitar. Moltes gràcies i que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies. Adeu, bon dia. Adeu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ara passant cinc minuts de dos quarts de dotze del matí, és un moment de fer tertúlia com cada dos dimarts amb el Jordi Ferrat, el Jaume Campreciós. Bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Tenim el Pep, que no hi és. Exacte, avui no tenim el Pep Quintana, que també ja ens ha visat que no vindria, per tant queda saludat. També, si ens estigui sentint, li enviem una abraçada. I, en tot cas, fa dies que no hi sou tots tres, em sembla, si no m'equivoco? És que fa molt de fred. No, és...
Els temes personals s'ocupen més espai del que es voldria. Exacte. O del que voldria la ràdio.
No sé si teniu algun tema pensat per parlar, espereu que voleu que us el tregui jo, com ho porteu avui això? No sé, per mi pel treus perquè jo ara estava comentant que fa temps que no compro el diari, perquè sempre estic més o menys, però avui hi ha temes molt importants. Hi ha temes interessants, importants, però a nivell local aquest canvi de temperatura de l'últim dia que vam estar aquí fins avui.
Aquests 15 dies, aquestes baixades de temperatura, aquest fred hivernal... Arriba l'hivern, no? Sí. Ens queixaven que no havia arribat la tardor i ens han trobat a l'hivern.
Directament. És per compensar una mica. Amb aquella pluja els amants dels bolets devien pensar ara 15 dies anirem a buscar, però baixar la temperatura ja... Complicat. Això dels bolets et dona peu, podem comentar. A les previsions de les coses, i aquesta que tot està preveure, tot està previst, i recordo que al principi de la temporada de bolets...
tothom anunciava no sé quants quilos per metro quadrat el millor any de no sé quants segles, tot l'altre dia el diari posava la pitjor temporada dels últims 20 anys sí, sí en el fons també és la màgia de la natura exacte, però vull dir per tant o buscar la seguretat zero el perill zero tu has de planificar i després el que tu dius
La natura té els seus ritmes, els seus àmbits, i et canvia completament tot. Una cosa que tothom està esperançat, els que els agrada, el comerç de muntanya, tothom allà... Aquest any serà molt bo, i al final...
Doncs a ser mai, no?, en el fons. A més, totes les mercats, i perquè no posen d'un venen, els menys no posen matricular. Aquí sí que aquí ha sigut un any molt sec de bolets, el que és a Catalunya, però als principis d'agost i principis de setembre se n'han trobat molts, que per a més no ha plogut i ha estat la cosa molt freda. Ara, jo he vist, de la setmana passada, he vist unes quantitats de bolets portats de sòria que els collien allà com aquell que collia amb un cistell directe, els anaven tallant.
de la quantitat que n'hi havia això vol dir que hi ha zones que encara ha plogut i se'n troben sí, suposo que exacte els que ens trobem d'algun lloc o altre apareixen els que no anem al mercat ja els comprem i mengen el que va a Sant Just hi ha alguns carrers que hi ha uns boscos bastant importants i en trobes fàcilment i te'ls porten ja triats i tot
Aquest cap de setmana hi ha una sortida per buscar bolets des d'aquí Sant Grús? Sí, per fer l'exposició que fan cada any. L'any passat em sembla que en van trobar uns quants, no gaires, aquest any ja ho veurem.
Espero que trobin algun. Sí, home, un o altre, jo crec que es pot trobar. I si no es tindran que anar a buscar no sé quin lloc que estan fent de cera, hi ha una exposició. Alguna cosa s'ha de fer. Sí, no sé. Sí, és veritat que és aquest temps que també genera aquests debats sobre si és una cosa que realment a partir d'ara no hi haurà hivern i aquestes coses. El Carles sempre ens diu que no, que som molt exagerats.
i que no tenim memòria meteorològica i que, en realitat, mai s'havien menjat castanyes amb jerseis. Per tant, no sé, vosaltres que teniu... Jo no ho recordo, això. No me'n recordo, eh? Ahir vaig baixar a Barcelona, el dissabte vaig passar per Barcelona i vaig veure una castanyera i vaig al·lucinar. A veure, jo crec que la memòria és molt traïdora, com diu el Carles. Però també sembla que la nostra joventut, que és quan tens els records més d'infància...
va ser un cert període fred. Els anys... Fred en un sentit literal. No, fred en un sentit literal, en què les temperatures eren molt més baixes. I va haver-hi la nevada, no? No, no, no. Estadísticament és una època com una època de glaciació. Vull dir que va baixar bastant la temperatura i això...
I, per tant, el record que tu tens és aquell, és el de menjar castanyes quan s'ha de treballar a Barcelona, que les compraves, res més patint a les mans calentes, dins. Però, bueno, i també és cert que, a veure, quan parlem del món, del univers, parlem de millors d'anys i a vegades volem fer estadístiques en 100 anys. I en 100 anys és difícil poder...
sàpiga com ha evolucionat el món. I si això és normal o no és normal. No, perquè és que realment jo crec que som molt joves ara.
O sigui, mundialment encara estem molt joves amb el que és la Terra. Llavors, clar, han passat moltes èpoques, èpoques glacials, èpoques d'assecar, i no ho sé, la que estem passant ara, és una època que jo crec que l'hem d'aguantar. I la prova la tenim a l'altre dia que va sortir per la televisió, que surt a tot aquell continent de tros de gel que s'ha desprès. Tot això és molt difícil de poder controlar.
Home, així també ens lliga bé amb la fira de Nadal que es fa aquesta setmana, no?, perquè com que ja fa fred, doncs ja... Tu plegat queda més normal que hi hagi llums de Nadal i aquestes coses. Sí, però, bueno... Però s'avança molt, eh, tot això. A veure, llum de Nadal... Anem a fer una... Jo crec que no deixa de ser...
No sé com va començar, perquè no el conec. Segur que deia ser una cosa comercial, però això ho he dit més que comercial, perquè abans era per Santa Llúcia. Per Santa Llúcia començava normalment. És el que comença. I Sant Jus comença aquest cap de setmana que ve. Sí, però oficialment... Jo crec que just després de la rebaixa d'estiu ja poden començar a posar les junts de Nadal.
O sigui, vosaltres faríeu que no hi hagués llums de Nadal, per exemple? A veure, jo no dic que no, no ho tinc tan clar, però que sí que jo tinc d'hora en vida a l'hivern, als carrers són molt més, però que sí que és un crit al comerç. Vull dir, jo crec que si mirem a Nadal com el sortissi d'hivern, que normalment ho ha estat totes les cultures, amb diferents dates, dies diferents,
ara s'ha convertit en un canel a la despesa. A la despesa familiar, tot. I per tant, jo crec que això està una mica desfasat. Vull dir, més que Nadal, com sí, com festa de tradició, és una mica un monument a gastar. Una invitació, perdó. A la despesa. Realment, el que és avançar al Nadal és una cosa de màrqueting pel comerç perquè pugui vendre més. Què que us ho diria? Màrqueting.
Sí, és que jo crec que per mi, pel meu gust, sempre ha sigut massa avançat, o sigui, jo potser com a català que sempre comença nosaltres el dia 15 que és Santa Llúcia, que és quan s'obria el mercat de la catedral i és quan es comença a vendre, a fer el mercat de Nadal pràcticament.
Llavors, clar, tot això s'ha anat avançant. Però ja fa molts anys que jo sabia que als Estats Units, al mes d'agost, hi havia uns grans magatzems que tota una planta estava dedicada ja al Nadal. Això el ple mes d'agost. Això vol dir que nosaltres ens estem agafant el que ells ja feien en aquelles èpoques. O sigui, estem avançant les compres i incentivant que la gent compri.
També hi ha qui pensa que, justament, això fa ajudar el petit comerç, per exemple, ja no parlem dels grans magatzems, però en pobles, doncs que, d'alguna manera, pot animar la gent a comprar a casa. A veure, a veure, jo... Jo també dic que el petit comerç... A veure, el gran comerç ho està menjant tot, i a més tens de veure...
a Barcelona, vull dir li diuen plaça Catalunya però si d'aquí dos dies li diuen la plaça del Corte Inglés serà el més normal del món perquè ja té no sé quants locals comercials tot ha aparegut a veure les grans macroilles que s'estan fent per dos centres comercials
són tots iguals, tot el mateix i a més és el mateix que et pots trobar a Barcelona tu pots trobar a les botigues de Londres o al París o a la ciutat en el mateix disseny de botiga que si et fos un cop d'ull ja no saps on estàs per tant jo crec que està en un comerç en general que paga que paga molt perquè és això
Ara, que ja més veritat que, més de mai, però diuen que a Centro Europa hi ha les grans fiures de Nadal que es fan des de la Puríssima, tot el mes de desembre. També allà fan el Nadal una mica més. És a dir, clar, aquí avancem en reis, però ells després de l'1 ja està. És a dir, que també tot plegat s'avança. No, s'avança i és una tradició. Pensa que està molt més arraigat. La majoria de Centro d'Europa, el que dic sempre que aquí ens queixem,
Però hem de comptar que tota la part del centre d'Europa cap amunt, ells normalment a les 6 de la tarda ja estan tots a casa, perquè pels carrers no hi va ningú. Aquí a les 9 del vespre encara estarem prenent una cervesa al bar. Llavors, clar, tot això canvia molt. I ells al fer més vida a casa tenen més acollidors, ho volen tindre tot molt més arreglat, ho tenen molt més cuidat, fan més vida de família...
i són més detallistes i jo reconeixo que nosaltres això no ho tenim.
També pel clima, no, segurament? Jo crec que és el clima. El clima hi fa molt. Nosaltres aquí... Que ens marca uns hàbits concrets. Nosaltres ens podem queixar aquest dematí si estiguéssim a 5 graus, ja pots queixar, però és que aquells països el dia que estan a 5 graus ho tenen que més. És festa major, no? I més si fa sol. Sí, sí, no, no. Per això et dic, el que és a nivell de festes, jo crec que per ells són molt més tradicionals. I per encintivar així el petit comerç, creieu que llavors fires com aquest cap de setmana que es fa aquí Sant Just t'ajuden?
Home, jo crec que és una fira... Les fires sempre és una atracció de cara a la població, de cara als pobles veïns. Però a nivell de comerç ja has d'anar-hi perquè hi has d'anar, i almenys perquè te coneixin i si pots vendre alguna cosa. Però jo soc molt escèptic amb això. He sigut de l'Unió del Botiguers i he estat molt lluitant amb tot això. Han fet-ho el impossible...
Però sempre dic que Sant Just el trobo molt especial i l'hem d'aixecar, no sabem com, però l'hem d'aixecar. El Jaume estava de regidor de comerç i hem intentat aixecar el comerç de Sant Just de totes maneres, de dalt, de baix...
I han fet les mil i una. Algú s'ha aconseguit. I ara veig que també s'està tornant a incrementar una mica. Jo crec que és bo que ho fem. Ja, però jo crec que el comerç de proximitat o de Sant Just, en general, jo crec que ha canviat el concepte. Fins i tot els verbs han canviat. Abans la gent anava a comprar. Ara la gent va de compres. Ja.
Comprar és que anaves a buscar una cosa concreta i ja està. I ara la gent s'ho ha de passejar. Llavors, per això que et deia, Barcelona, què crida? Que la gent... Anem a veure els llums i de compres. A veure l'ambient de Barcelona. I això passa. I a més a més, les modes s'han posat en molts centres comercials. La persona ha intentat tindre un centre comercial govern com és el Cascantic.
i ho està aconseguint, però això s'està menjant a l'exterior. Els pares de l'exterior s'estan convertint una mica en residuals en el comerç. I també a Barcelona, perquè si... Algú ha vist com està la diagonal? La diagonal de Francesc Macià cap a baix? Aquest és un d'aquests temes que sempre apareix en el cas de Barcelona, perquè és un dels llocs on els lloguers són altíssims. És alt, però està buit.
En canvi, el percentatge de Gràcia està ple per marques de luxe. I paguen els lloguers que siguin. Per tant, jo crec que aquí hi ha un canvi de... I després hi ha una cosa que a mi em costa, personalment, ho reconec, però que la gent jo està entrant molt, que és la compra per internet.
Que és una cosa que té les dues vessants. Una, a vegades parlem de les nostres tecnologies, que és una abans, però això està ensorrant també el petit comerç. O més de proximitat. Estem parlant de segons quines coses. No de què viure, sinó de moda i complement. Exacte. I això està canviant aquest món. I estem en un canvi tecnològic
que hi ha unes generacions com Jordi i jo que a mi ens costarà perquè jo porto unes sabates les vols veure, les vols tocar
Hi ha una generació que està pujant, com vosaltres, com tu, Carme i jo, que ja són més d'internet, que veuen un poc tu amb això... És veritat, això. I, doncs, aquest canvi també es notarà. Amb algunes coses, perquè amb altres sí que segueix existint la idea de veure bé les coses, de tenir... No ho sé. Crec que també existeix, que la gent també és conscient, una mica, de tot plegat. Sí, però jo crec que hi ha les dues vertents. Una...
A vegades parlem de comerç de proximitat o menjar en quilòmetre zero, aquestes coses, i ho intentem. Però, per l'altra, també tenim el capritx, tenim la mania que potser per Nadal es moguin menjar unes cileres i no mirem que estigui a quilòmetre zero ni que vinguin de Sud-Àfrica, del Cono Sur.
Exacte, encara hi ha algunes coses que encara que es facin una mica el temps... I per l'altre cantó, això, per les relacions internacionals, també es durà vida aquests països subdesdevolupats. Per tant, aquí tenim una mica de... Contradicció. De contradicció. Sí, és veritat.
No, però jo crec que el que està dient, vull dir, sí que hi ha molta raó que avui en dia la gent està comprant molt per internet. El que va amb un comerç, amb un comerç de proximitat, un comerç petit, com és el nostre poble, el cas del nostre poble, vull dir, és perquè alguna persona, o perquè et coneixen i ja són clients i et venen a tu,
que és la majoria de les vegades amb els comerços petits, perquè si no, quan necessita una cosa ja se manen als grans llocs, com està dient el Jaume. És llavors allò de cuidar el client, no? Nosaltres hem de cuidar el client, els hem de mimar i els hem de fer tot el que vulguis, i no és perquè no sigui més barat, perquè a més voldríem nosaltres que fer més barat, perquè normalment sempre el comerç petit ho compra molt més car que no els grans,
i ho tenen que vendre amb uns preus més a l'abast que els altres, i els altres ho estaven fent molt més econòmic. Però això és un problema del petit comerç i del que hi ha. Clar, nosaltres l'únic que podem fer és donar més peu a la gent, fer-la més amable, i si et demanen opinions, intentar fer totes les opinions que puguin, que no és allò d'anar a una gran superfície, compres, pagues i te'n vas. És el valor afegit que hi ha, no?, del petit comerç. I després també, ara hi ha una conversa amb uns amics,
I parlava, entre tot això, d'horari d'apartura. Vull dir, ara sonen aquests moments que, per no ser de circumstàncies, sembla que el país ha de ser molt lliberal en el tema comerç. També, exacte, és un altre d'aquests debats que està bastant obert, no? És un tema que ha de ser lliberal, però, gràcies a tot això, hi ha les...
les grans superfícies, les multinacionals, i si es aconsegueix això, al final acabaran ensorrant encara més el petit comerç. El petit comerç no poder aguantar. Ara, hi ha un exemple que hi ha una sèrie de botigues que comencen a obrir dissabtes i diumenges.
Però a la llarga també passarà com va passar als anys 50 i 60, que abans les botigues de comerç s'ajustaven que hagi de totes obertes, però a mi que a mi que es van anar a entrar en els temps. Aquestes noves botigues, que és una nova migocia que ha vingut, que fa això, doncs d'aquests quants anys s'adaptaran i passarà el mateix que ha passat a les altres. Però el gran mal és que les grans oficis se l'hauran menjat tot. Ja. A mi va sorprendre algunes...
que he estat per ahir a Nova York o a Moscú mateix aquest esteu que venia a una botiga a comprar una tonteria a la una de la nit que anava a dormir a l'hotel buscant aigua perquè era més econòmica que l'hotel i les cues que hi havia la gent comprant però no és allò que com jo que era un passabolant que anava a comprar
una petita cosa per tot, sinó que hi havia gent que portava el sistema i de la compra i per tant jo crec que ens mentalitzaran que no tot és comerç i que no tot això i que hi ha d'haver un altre sistema de vida i que no en té dret, i si no és que si no les multinacionals multinacionals o multinacionals empreses ens menjaran tot el terreny i això associat a l'internet hi haurà un canvi de rols i això ho hem d'anar
No sé si nosaltres ho acceptarem, ho veurem o no, però hi haurà un canvi. I ara veiem un altre exemple. L'altre dia un amic meu va dir que havia comprat un trípode petitó per anar d'excursió. Dic, ui, que és interessant. Dic, ho no puc trobar. Diu, a més el pots comprar per internet a una casa que té botiga Barcelona, però que no el té a la venda a la botiga. A més el ven per internet. Aquesta cosa...
Allò que encara els que volem aconsellar-nos i ens agrada físicament tocar, veure... Sí, sí, és veritat, eh? Per internet.
I, doncs, ja et costa molt més. I ja no parlem de la seguretat o no seguretat de comprar-me d'internet, sinó ja de tocar-te la ment. No, perquè aquest tema ha anat evolucionant i se suposa que ja tot és una mica... que s'està perdent la por, no?, en aquest sentit, però que, clar, és un altre gran mercat competent, no?, d'alguna manera. No, i que, a més a més, és del Mundial. L'altre dia...
parlàvem d'un noi emprenedor que havia inventat un sistema de fer trajes, que prenia no sé quantes midos, enviava per internet i enviava el traje des de la Xina o des de Parall Fet.
M'entens? Vull dir que, per tant, són canvis. Sí, sí. Els canvis hi són, i el que és la qüestió d'internet, jo també hi compro, vull dir, compro moltes coses per internet, però són coses que jo no... Puntuals, no? Puntuals que potser no les trobo aquí, o només per fer allò de dir, bueno, perquè no són coses que a mi vulgui que està sentit, són només per provar i dir, aviam, què passa? Si és veritat el que t'anuncien, si no és veritat el que no t'anuncien,
Però hi ha vegades que vull dir, el que jo compro, per exemple, per internet, no puc trobar aquí a Sant Just. Tinc que baixar, moltes vegades. No he baixat a Barcelona perquè no tinc temps. I hi ha coses que sí que, però bé, de preu no et surten, eh? Ja, ja, clar, depèn. Tu anuncies moltes coses per internet i dius molta cosa, però és com les telefòniques. Moltes ofertes, moltes ofertes, però al final no ho són. Bueno, telefòniques o viatges, doncs jo...
I el Jordi ara m'ha fet pensar que nosaltres encara, tots tenim una edat, nosaltres encara va ser a Barcelona. M'agradaria saber si la Carme va ser a Barcelona o va a Barcelona. Com a concepte de més integració. Nosaltres encara ho tenim com un món diferent. Jo vaig a Barcelona. De tota manera, tinc amics d'aquí que no els agrada gens anar a Barcelona. És a dir, que anar-hi és com una cosa...
Com una excursió gairebé, vull dir que a mi encara em sorprèn que, no sé, gent de la meva edat que en principi ja ho ha tingut tot tan a prop, és a dir, tot és molt a prop, però que encara hi ha com aquesta concepció que encara ara amb gent d'edats diverses passa, eh, això. Sí, perquè a la jovent, perquè a la nostra edat, vull dir, a mi em dius de baixar a Barcelona i si vols que digui, dic, jo a mi no se m'hi ha perdut res, si no he d'anar per una cosa molt concreta.
Doncs hi ha gent de la manera que també ho pensa, eh? Hi ha gent que també diu... Jo ho sento molt, però porto 14 anys baixant cada dia i com porto molt temps sense anar a Barcelona, tinc mono. Però continues dient baixant, eh? Sí, perquè era baixar, agafar tot, i en canvi, també és cert, i és el meu tema, hi ha molta gent jove d'aquí Sant Just.
que el seu somni és anar a viure a Barcelona jo hi vaig anar quan m'he independentitzat he viscut els primers dos anys a Barcelona que és com la il·lusió que tens i gent que anava a Gràcia com el centre de l'oci mundial i llavors dius però tampoc estem tan lluny actualment
Vull dir, encara hi ha aquesta mentalitat, però nosaltres encara la tenim molt més accentuada, vull dir, perquè nosaltres encara anar a Barcelona era passar per molts camps i ara és un continu urbà.
Clar, clar. És que ara està tot junt, però has de comptar que també hi ha molta gent de Barcelona que ha vingut a viure a Sant Just. No, no, de tot arreu. I estan contentíssims de viure aquí, que diu, sí, ho tinc tot aquí, tenim muntanya, estem tranquils, ho tenim tot. El que passa és que potser no es mouen de casa seva. No, però... Que potser és un problema, però vull dir, jo me'n refreixo que hi ha molta gent que ha vingut a viure a Sant Just per la tranquil·litat, per lo bé que estan, i no tenen... Però és que... Jo sempre he dit, jo, al Jaume li agrada molt Barcelona...
Jo he estat molts anys treballant allà i només pensava, quan sortia de Barcelona i arribava a les 10 de la nit, deia, mira, ja tinc dos graus menys a Sant Jus que a Barcelona, o sigui, fa més fred. Això és veritat, aquesta diferència... Sí, però ja, com parlem de Barcelona o no Barcelona i tot això, jo crec que és un debat molt interessant i a mi m'encanta, però vull dir que no deixa de ser, ara hi ha un continu urbà, vull dir, agafes tu una fotografia aèrea...
i no saps on està Sant Just, on està Barcelona, i on està Sant Feliu. És el que passa amb Masllui, no, per exemple? Masllui? No, parlem a Masllui, o parlem la Mayola, no més a prop. També, més a prop de què? No, més a prop d'aquí, de la ràdio. Vull dir que,
Home, ara a Malviar estem a prop de Maslluí, Jaume, eh? Ha canviat-ho una mica. Ahir, de casa, Maslluí, i tornar a casa, passant per el centre Maslluí, una horeta. Vull dir, a Barcelona hi ha distàncies que en això no canvies de barri. És veritat, sí, sí. Per tant, jo crec que és una mica, encara, molt de psicòsis. Vull dir, et veiem molts a Barcelona, treballava per la pasteleta Mendi, jo sabia que anava al tur i tenia més o menys una hora.
I em deia... Igual, igual. L'altre us no ha canviat. I en canvi, companys que vivien a la Passa Maragall o a la plaça Evisa, estava no mateix. I em deien, tu vius molt lluny. I en canvi... Això passa, sí, sí, no em passava també a la universitat. I a més és, en distància física, estava més de prop jo que ells.
I en transport, més o menys el mateix. Per tant, jo crec que això d'estància és una mica... Conceptual, no? Conceptual, es mantenim en els nostres principis, però hem de canviar una mica de mentalitat. I en el comerç fa això mateix. Vull dir, la proximitat, Sant Just, ja no és que hi parla tant, sinó que anar a Barcelona és molt més fàcil.
I, per tant, es tenen a veure algunes coses. I suposo que, a la llarga, es n'hi ha adaptant, al comerç es n'hi ha d'adaptar a la realitat, i la gent de Sant Just també. Hi ha les noves tecnologies d'internet. No hi haurà opció. Suposo que estem fent aquesta transició, d'alguna manera, no? Jo crec que la vida és una transició constant.
Però ara potser més accentuada, segons com. És un moment arran de la crisi, per exemple, que ja està fent molt canvi de mentalitat i tot plegat.
Sí, vull dir, s'ha fet mentalitat, el món s'ha fet petit. Abans Barcelona era molt lluny i ara qui menys, qui menys, agafes el teu entorn, ja no tens amic que vinguin a Barcelona, sinó que tens un amic que viu a París, un altre que viu a Bordeaux, un altre que viu a Brasil i un altre que viu a Estats Units. Per tant, vull dir que el món s'ha fet una mica... Més gran. Més petit. Més petit.
O nosaltres, llavors, ens hem fet més grans, no? Jo de perímetre. Jo crec que el que trobo que ens han fet molt exigents. Doncs moltes gràcies, Jaume i Jordi. Tornem d'aquí uns dies. Deixeu un record per Jaume Jalaberg, company vostre, que just en la ràdio ens ha dit que avui és la setmana aquest dematí. Per tant, deixeu-nos d'aquesta tertulia de donar-hi un record. Tot el suport també per la família i amics. Gràcies a tots dos i que vagi bé. Bon dia.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller d'Economia assegura des del Senat que si no hi ha acord, el govern portarà la reforma de l'administració local que prepara l'executiu de Mariano Rajoy al Tribunal Constitucional.
Empresa i sindicats a Panrico pacten l'expedient de regulació a la planta de Santa Perpetua de Mogoda. S'acomiadaran gairebé 200 treballadors. El municipi d'Arenys de Mar els veïns penjen les primeres pancartes per denunciar els actes incívics a l'entorn de la Nacional 2 a Platja Caçà. Esports en embola dos quarts de nou de la nit. El Barça visita el Gijón en partit de la Lliga Subal. I en futbol la directiva del Sabadell decidirà avui el futur de Javi Salamero.
Aquesta hora comença, com dèiem, el Senat al debat sobre la reforma del govern local que prepara l'executiu de Mariano Rajoy i són presents a la cambra alta per expressar-hi el seu rebuig a la llei, una representació d'alcaldes d'arreu de Catalunya. Acompanya el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, que intervé tot just a aquesta hora en el debat.
El conseller Mascolell ha reclamat que la llei espanyola no s'apliqui a Catalunya i ha advertit al govern central que si no s'arriba a un acord presentaran un recurs al Tribunal Constitucional. Confiamos en que se pueda llegar a algún tipo de acuerdo, si no, y aunque no nos guste este escenario, deberemos llegar al conflicto institucional e iremos al Tribunal Constitucional.
L'objectiu del conseller Mascolell és aconseguir un compromís explícit per escrit de l'executiu de Mariano Rajoy que la futura llei espanyola sobre governs locals respectarà les normes pròpies de cada comunitat, com per exemple les de l'Estatut. A Panrico, la direcció i els sindicats han pactat finalment aquesta matinada l'acomiadament de gairebé 200 treballadors de la planta de Santa Perpètua de Mogò. El sindicat Comissions Opereres, però, hi ha votat en contra i ha anunciat que impugnarà l'acord per la via judicial.
9 dels 13 representants dels empleats han votat a favor de la darrera proposta d'expedient de regulació. L'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, ha valorat que es tracti d'un pacte entre les parts i ha destacat en declaracions a la xarxa que hauria estat molt pitjor que tanqués la fàbrica. Estaran acomiadats molts autònoms que treballaven a Panrico.
Per tant, que no era plantilla pròpiament de l'empresa, i després de la que és plantilla fixa, més enllà d'alguna regulació d'alguns llocs de treball, aquesta reducció salarial. Clar, els autònoms també són treballadors, i els autònoms també quedaran a l'atur. I, per tant, no és una bona notícia, però pitjor hagués estat el fet que la planta de santa perpètua hagués tancat, perquè això sí que hagués tingut un efecte devastador...
Bona part dels treballadors de Panrico a Santa Perpètua són de Mollet del Vallès. També s'abaixarà el salari un 21% de mitjana a la planta de Santa Perpètua.
Un apunt policial d'última hora. Un home està localitzat mort aquest matí al municipi del Parelló, a la comarca del Baix Ebre. Tot apunta que presenta signes de violència. Així ho han apuntat fons dels Mossos d'Esquadra, de les Terres de l'Ebre a la xarxa. Ha aparegut el cadàver d'aquest home en un descampat a un quart de nou del matí, que és quan s'ha rebut una trucada d'avís al telèfon d'emergències, el 112. En el lloc dels fets, en aquest camp obert, hi ha ara mateix membres de la Comissió Judicial que investiguen el cas.
Al municipi d'Arenys de Mar, els veïns de Platja Cassà han començat ja les primeres accions per expressar el seu malestar pels alderolls que provoquen a la zona alguns grups de persones. Han penjat pancartes perquè estan tips dels actes vandàlics a l'entorn de la Nacional 2.
Bon dia. Els veïns ja fa almenys tres anys que es queixen de problemes a platja que sa i temen que la zona es vagi degradant amb el pas del temps si no es troba una solució. Els veïns diuen que viuen en una situació insostenible, sobretot després d'haver arribat en algun cas agressió. També diuen estafars de robatoris, baralles i altres accions incíviques com pintades o defecacions en habitatges particulars. Un dels veïns, Eric Camps, ha destacat que l'objectiu de les pancartes és fer més visible la seva queixa. L'objectiu d'aquesta acció és que l'Ajuntament agafi més consciència i
i faci més accions respecte a això. És a dir, suposo que amb aquestes pancartes cridem una mica d'atenció perquè fins ara no se'ns ha fet molt cas o poc. A més de les pancartes, no descarten tirar endavant algun tipus de mobilització veïnal.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Aquest matí ha mort el Jaume Jalabert, president de la colla gegantera de Sant Just i molt vinculat a la vida associativa i política del poble des de sempre. Jalabert porta 11 dies malalt i va estar ingressat a l'hospital, però divendres li van donar l'alta. Malauradament, però...
ha mort a casa seva al mil·lenari aquest matí. El Jaume era, entre moltes altres coses, president de la colla gegantera de Sant Jus, l'entitat encarregada del pregó de festa major d'enguany, i també va ser regidor d'Independent pel PSC a l'Ajuntament entre 1999 i 2003, on va estar al capdavant de la regidoria de Consum i Salut Pública. De moment no disposem d'informació relacionada amb l'horari i el lloc de vella ni amb l'enterrament. Des de Ràdio d'Esvern enviem una abraçada ben forta a la seva família i un record pel Jaume.
Més qüestions. Prop d'una vintena de comerços se sumen a la tercera edició del Mercat de Nadal de Sant Just. L'any passat hi van participar una seixantena de paradetes i ara seran prop d'una vuitantena. La fira serà aquest cap de setmana a la plaça Camuapa. És la tercera edició d'aquesta iniciativa i que comptaran parades de comerços locals, artesania i moltes activitats. Aquest any a més hi haurà dues novetats, un espai de restauració i fira salut.
Dissabte, des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda, hi haurà un espai de joc per a infants i al llarg de tot el dia es faran classes de dancing, cardiovox i zumba. Al vespre es farà l'encesa de llums de Nadal i pel que fa diumenge tindrà lloc un taller adreçat als infants per fer un pessebre, jocs i el sorteig de la panera de l'Aubic. I a més, des de l'associació Sant Just d'Esvern, Horvamne Caramics, oferiran vicalent i pastetes alemanyes per tal de fer passar una mica el fred.
I recordem també que l'agrupament Escolta Martin Luther King organitza una rossada popular aquest diumenge per reivindicar uns locals dignes. Ja han venut més de 170 etiquets. La rossada es farà al Casal de Joves i és oberta a tothom qui vulgui col·laborar amb l'entitat. L'objectiu és recaptar fons per a les despeses que suposarà el canvi de seu del cau.
A partir del curs que ve, els més de 100 nens i nenes i els 15 caps de l'agrupament es quedaran sense local i per això volen sumar esforços per fer el canvi de seu. La russada popular serà diumenge a la 1 al Casal de Joves i trobareu tota la informació al web de l'agrupament a emlk.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Un, un, un, un.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta Un moment ara per parlar de llibres Per això tenim el Diego Marcos de la llibreria Resenya a punt Bon dia Diego, què tal? Hola, bon dia Carme
Avui comencem aquest repàs literari parlant del banquer anarquista de Fernando Pessoa. Sí, Fernando Pessoa, que és un dels grans escriptors portuguesos.
Diguem, és de finals del segle XIX, principis del XX. Va morir bastant jove, va morir que no arribava a 50 anys. Déu-n'hi-do, jovenet, realment. Sí, sí. A mi cada vegada que trobo un autor d'aquests em recorda els romàntics, aquells dels romàntics que desitjaven...
morir joves i durant la seva vida sembla que només va publicar un llibre tot l'altre va quedar per allà en calaixos i el que s'hi va publicar van ser bastants articles va fer bastantes col·laboracions en premsa sembla que va dirigir alguna revista i ara tenim aquest el banquer anarquista a mi em va cridar molt l'atenció
El títol d'aquest llibre, perquè hi havia una mena de contradicció, que un banquer no podia ser anarquista.
Sí, de primera es crida l'atenció de guerra, realment, o almenys, si més no ara, potser fa 20 anys seria diferent, però ara que tenim tants classificats els banquers d'una manera de ser concreta, sorprèn, no? Sí, sí, bueno, a veure, en l'època en què aquest llibre deuria ser escrit, ja et dic, finals de segle XIX, principi del XX, tot el moviment anarquista que és a la península ibèrica, doncs estava bastant desenvolupat, estava bastant de moda, no?
Llavors, el llibre el que és, simplement és la conversa que tenen dos amics després d'un dinar en un restaurant, on un li diu a l'altre que s'ha asseventat, que li ha arribat la notícia, que és anarquista. Li diu això, com es pot ser banquer i anarquista. I és la conversa d'aquests dos amics en què el banquer explica al seu amic el concepte
que ell té d'anarquia o de ser un anarquista i reivindica que ell realment sí que és un anarquista.
que els que no són anarquistes són aquests agosarats que van posant bombes i volant fer caure qualsevol tipus de règim que hi hagi establert. Sí. Que realment el que s'ha de fer és anar a poc a poc destruint el que ell diu, a veure si me'n recordo exactament de la paraula, les ficcions socials.
A veure, ens fa una explicació que diu, els homes naixem, diguem, sense ficcions socials. Sí. Uns podem ser més alts, uns altres més forts, uns més ràpids, uns altres més llestos, però les ficcions socials, el que ell diu ficcions socials, és, diguem, la...
Categoria social. Ningú neix varon, ningú neix comte, ningú neix rei i ningú neix ric i ningú neix pobre. Això són coses que després es poden trobar en el bressol.
Però en el moment de néixer no hi ha aquestes coses. Llavors, l'argumentació que ens fa aquest banquer anarquista és que el primer que s'ha d'intentar minimitzar o destruir són aquestes ficcions socials.
Un bon objectiu. Sí, sí, sí. A mi m'ha picat la curiositat per això, per veure què és el que explicava Pessoa, perquè Pessoa tampoc era un personatge d'esquerra radical, ni molt menys.
Llavors, a veure, comença a fer les seves explicacions de com es poden anar reduint aquestes ficcions socials fins que arribin a ser ignorades per la societat, perquè realment el que no es pot fer és destruir-les, perquè per destruir-les el que sí que hauria d'haver és una revolució, només una revolució social pot destruir-les. Escala molt global. Exacte, escala molt global.
Llavors, a poc a poc, primer explica que van ser un grup d'amics d'uns 40 o així que van muntar com una societat anarquista disposada a eliminar aquestes ficcions socials.
El que passa és que en aquest grup de 40 persones o 50 es van començar a donar altres tics socials ja heredats. Difícil, no? Suposo que deu ser gaire innat al final de l'ésser humà. No, a veure, el que ens porta és, bueno, es diu clarament, en aquest grup de 40 o 50 ja es va començar a donar el fet de la tirania i el fet que uns dominaven els altres, eh?
Llavors va abandonar aquest grup i es va dedicar a autocultivar-se per ser un anarquista i per això ell sosté que és realment un anarquista. Llavors quan comenta el tema dels diners diu que sí que a nivell global una de les coses que persegueix l'anarquia és l'eliminació dels diners i
A nivell individual, ja que ell es va dedicar a cultivar-se única i exclusivament ell i poder irradiar, sempre que pogués irradiar, fer-ho i influir amb els altres...
va ser mirar d'eliminar la dependència que pogués tenir dels diners. I quina era la manera d'eliminar-ho? Doncs tenir molts. Molt bé, em sembla bé. Jo també compro. I a partir d'aquí, quan es converteix en especulador, ell no nega que ha estat especulador, que s'ha fet servir.
de tots els paranys i de tot el que la societat li brindava per arribar a un estatus, i a partir d'aquí sí que ell pot dir que realment és un anarquista. Està bé, és interessant tota aquesta història. Sí, sí, jo l'he trobat molt interessant. Pot valdre la pena, realment. L'he trobat molt interessant, a més a més és un llibre que... Cortet, no? Sí, molt curt, molt curt. El llibre en si i la història són unes 60 pàgines.
Després suposo que pot generar debat, no? Sí, hi ha diverses coses afegides. Una són primeres escriptures del que podríem dir capítols, no hi ha capítols en el llibre, sinó de trossos del llibre, les primeres escriptures que havia fet Pessoa.
de com la s'havia fet i al final com va quedar definitivament configurat el llibre. I després també hi ha una traducció que ell mateix va començar a fer a l'anglès del llibre. Doncs interessant també, tot aquest conjunt de complements. Sí, perquè és això que veus realment com neix una idea en l'autor i com es va transformant aquesta idea i el resultat final.
de com arriba al públic. Doncs és aquest banquer anarquista, d'aquí ens n'anem a parlar d'altres qüestions, parlem d'altres recomanacions que tenim per avui i per aquesta setmana, com per exemple l'estafador de John Grisham. També hem d'estil, també.
Sí, bueno, canviem d'estil, però la temàtica és una mica similar a la del banquer que parlàvem abans, no? A veure... A veure, l'estafador del Grisham. Grisham ens té acostumats a la novel·la en la que sempre hi ha advocats, bufets d'advocats pel mig i trames d'aquestes que passen amb els bufets d'advocats, no?
Aquí ens trobem amb el protagonista Malcolm Bannister, que és soci minoritari d'un bufet modest, i entra en contacte amb un propietari d'empreses, xantatgista, especulador, etcètera, per fer-li uns serveis.
Llavors, en què es troba? Que quan ha fet aquests serveis i arriba l'hora de pagar, aquest senyor li paga deu vegades més del que havien estipulat.
A partir d'aquí hi ha una investigació de l'FBI, de veure aquests diners on venen i què ha passat. I l'FBI arriben a la conclusió que el que està fent aquest senyor és blanquejar diners. El jutgen i el fiquen a la presó. Fins aquí tot bé, no? Tot normal. Entre cometes. Hauria de ser, sí. El jutgen i el fiquen a la presó. Llavors què passa? Que comencen a aparèixer jutges assassinats.
I aquest senyor, el Malcolm Bannister, resulta que sap la procedència, sap els motius i per què estan assassinant aquests jutges. Llavors fa una negociació en l'FBI que ell pot aclarir tot el que està passant
a canvi de la seva llibertat. I és això el que ens té acostumat el John Grishan, aquestes trames de thrillers, d'advocats i d'influències del poder i de més.
I també parlem avui de les onades del destí, de Sara Larc. Sí, és la segona part de la illa de les Mil Fons, que era la illa de Jamaica. Aquí els descendants del personatge de la illa de les Mil Fons, que és una filla de la protagonista que ella ha tingut amb un esclau en unes revoltes que van haver en el llibre anterior,
Doncs és, diguem, pretendida per tots els joves de la illa de Jamaica, no? A la qual, als quals ella no fa ni cas, no? Fins que arriba un doctor, que és el doctor Dufresne, i li demana la seva mà. Llavors es casen, hi ha una gran festa...
I decideixen marxar a la illa a la que diuen l'Espanyola. Em sembla que l'Espanyola és Santo Domingo. Em sembla que és. Em sembla recordar. I a partir d'aquí és quan comença tota la trama i no puc explicar gaire més. Exacte. Desallaríem tota la història. Exacte. I acabem aquest repàs amb Los Cercos de l'Agua de Montse Bardari.
Sí, mira, aquesta noia a mi m'ha sorprès. Això és un llibre que ha d'arribar encara aquesta setmana. A veure, m'ha sorprès per la temàtica, perquè la temàtica és la construcció de l'aqueducte de Segovia. Ah, mira. O sigui que ens n'anem a l'època de l'imperi romà, no? Molts anys enrere, sí. I pel que he pogut llegir, fa una barreja on també hi ha conspiracions, hi ha assassinats i demés,
entre la construcció de l'aqueducte de Segovia, l'arquitecte encarregat de la construcció, que és el mort, llavors han de cridar al seu deixeble, que està a Roma, i el seu deixeble s'ha de traslladar a Segovia per concloure l'edificació de l'aqueducte i esbrinar què és el que ha passat amb el seu mestre. O sigui que fa una barreja...
que a mi m'ha recordat, en certa manera, l'Incy David, quan va fer aquella de la Plata de Britània, que va fer també una novel·la policíaca ubicada a l'imperi romà. Molt bé. I això ens trobem... Jo no sé si estan provant una mica la fórmula també que ha fet la...
Dolores Redondo, que fa aquella barreja que, per cert... Aviat arriba, no? Ha d'aparèixer a la segona part, sí, del Guardian Invisible, on fa aquella barreja també de novel·la policiaca i tots els personatges de llegenda de la vall de Baftang. No sé si la fórmula anirà una mica per aquí. Em sembla interessant, aquestes coses. Sí, sí, ja estarem al cas, per tant. Gràcies, Diego Marcos, de la llibria Resenya. Tornem la setmana que ve amb més llibres. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal.
Gràcies.
Classificats per ser final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya.
A la Olimpíada d'hivern del Tenedat, abans de sortir t'ho vares dir, petesaries amb jo, i vaig contestar, avui mosquesam, sigonya amb la medalla d'or.
En sincrònia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallat. T'ha fat sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i teixet només amb una mà.
Una gràcia de ballarina a la punta dels patins sona un redoble de bateria i feim com que he discutit, han atxurat, s'acreuen mirades, crec que els ha agradat. Feim una jura d'estàtua final mirant tot sòtil rient i a l'anar.
Fins demà!
Es locutor se repassa entre Rússia, va treure un 9,5. Es favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixecen ses taules i tots mos posen un 10.
Vens t'apes jo, m'abrasses i plores, i m'atropitges un peu, li demanam a un jutge de pista. Si mos voltes a ell, es en directe i ho televisen, a tots els cinc continents, damunt es pòdium amb sa medalla.
mos dóna amb sa mà senten pels micros així com mos llasen i dic sa tele tu i jo mos besà ballà amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88 ja sona sa cançó per melles boni
S-O-S-P-L-O
Just a la fusta.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Ara passen 5 minuts de dos quarts del migdia. Aquesta hora s'està fent una roda de premsa per presentar l'Ela 10, que des d'ahir arriba al barri de Maslluí i allà hi ha desplaçat el Marc Marbà. Molt bon dia, Marc, què tal?
Bon dia, Carme. Com va tot plegat? Esteu aquí pendents que fareu també un recorregut amb l'autobús? Sí, ara a les 12 i 40, a la 1 a menys 20, sortirà l'autobús, perquè de fet aquest autobús arriba aquí a Maslluí i s'espera durant 20 minuts. Vull dir, fa 20 minuts de parada i per tant qualsevol persona d'aquí de Maslluí pot venir fins a l'autobús
i a les 12 i 40 marxarà i baixarà cap a Sant Just. Hem pogut parlar amb la gent de l'Associació de Veïns, que estaven molt contents que finalment arribés l'autobús, perquè des que el van sol·licitar, primer de tot, es va haver de fer un accés especial per l'autobús, es va fer un ramal perquè l'autobús pogués arribar. Exacte.
aquest vial perquè l'autobús pogués arribar fins aquí a Mas Lluit i han estat més de dos anys, fins que l'L10 avui finalment s'estrena a Bahí i avui nosaltres també el disfrutarem aquí a Mas Lluit. Molt bé, doncs a veure com va aquest viatge. A més a més, així sou conscients també d'aquest pas del temps, és a dir, que realment triga estona a passar aquest autobús.
Sí, agradolça és la paraula que, com descrivia l'associació de veïns, la presidenta, quan ens explicava que havia arribat l'autobús, perquè, òbviament, cada 40 minuts s'esperen els veïns perquè l'autobús passi,
I parlant amb els conductors de l'autobús, ens ha dit que un dels usuaris amb aquests dos dies que porta l'autobús ja funcionant són estudiants de l'institut. Ah, sí? Ah, clar. Estudiants que viuen aquí a Mas Lluï, que en el seu moment baixaven caminant fins a l'institut, ara, en canvi, agafen aquest L10 que, recordem, passa des d'aquí Mas Lluï, baixa per la ITUV...
i puja per als funeraris, dona la volta i per al carrer Indústria puja fins al parador de Sant Just. Doncs mira, segurament potser no s'havia pensat en aquesta possibilitat, que potser també és gent de Sant Feliu fins i tot, però que m'imagino que si l'horari més o menys el pots quadrar una mica, també és una bona manera d'en transport públic fins a l'institut. Difícil. Ja a l'horari de les 8 del matí i a les 8 i 40. Doncs mira...
El de les 8 i 40 els estudiants arriben molt just. Com a més que rebre i comença dos quarts de nou la classe, em sembla. És a dir que seria una mica just. El de les 8 els estudiants arriben bastant tranquils. El de les 8 i 40 diu que avui n'ha tingut algun que li ha dit...
Em corre una mica que no arribem. Vaig una mica tard, no? Home, i també suposo que per comunicar amb el Just Metro, per exemple, si algú vol anar d'aquesta manera a Barcelona, pot ser... S'anirà veient. Suposo que és provar-ho, també, i a mesura que vagi avançant, cadascú ho podrà provar. Si també aquest horari, és a dir, li quadra aquest temps que triguen a passar una cosa o altra, doncs pots ajustar-te amb les teves combinacions. Hi ha l'alcalde, no?, també, i la regidora de transport, Marc?
Sí, hem estat parlant també amb l'alcalde i la regidora de transport, la llegida Pol, l'alcalde que ens destacava
que no podem parlar del transport metropolità i de l'autobús com una despesa, que d'aquí dos, tres mesos es podran fer anàlisis més exhaustius de quin número d'habitants, quantes persones utilitzen aquest autobús diàriament, però que fer una relació de quants diners costa això a Sant Just i per quantes persones ho fan servir, doncs que no ho troba coherent en el sentit que
és una inversió i és una inversió que s'ha de fer clarament per al poble i per a aquesta gent de Madrid que no tenia una mobilitat més fàcil amb transport públic. Hi ha hagut gent en aquesta presentació que s'ha fet?
Som ara mateix a l'Associació de Veïns, la Ràdio d'Esvern, la Televisió d'Esplugues i l'alcalde i la Gina, que estem aquí en aquesta parada i que ara farem aquest transport amb l'autobús. Exacte, els mitjans de la zona. Molt bé, Marta, em sembla que són gairebé 40, és a dir que suposo que estàs a punt d'agafar l'autobús, ja t'esperem. Sí, ja pugem ara mateix a l'autobús. Doncs que vagi bé aquest viatge, ens veiem de quina estona a la ràdio.
Molt bé. Fins ara. Gràcies. Bon dia. Fins ara. Adéu.
El dos devia abordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clac són des de l'altra banda del carrer. Soc un motor d'un accelerant sobre el pont de Valldor.
Que sol i un rock'n'roll que baixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. El barri d'On tranquil·leia que hagi arribat el dia gran. La cara de la ventresa s'il·lumina quan un cotxe l'he deixat.
Ve de cara. Uns macarres us saluden al semàfor i somrius. I mentre arrenquen el més xulo, abans que s'almengi la nit, et mira els ulls i jura nit.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covaques. I mentre et cantem milers d'homes al món amb gabardina de passeig.
Somint en trobar la dona en la teva cara.
Fins demà!
La morra torna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan vas.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La roda torna cresa i ja diries que comences a llorar. I ets una obra que decidit tastar. L'aigua es
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
En punt tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem de Jaume Gelabert. Ho hem anat recordant al llarg d'aquest matí, però ara volem parlar amb una mica més de profunditat. Recordem que era president de la colla gegantera de Sant Justí, molt vinculat a la vida associativa i política del poble des de sempre. A més a més, era col·laborador de Ràdio d'Esvern.
dels tertulians habituals dels dilluns. Cada dilluns, durant molts anys, a dos quarts de dotze, participava d'aquesta tertulia que fem a dos quarts de dotze, juntament també amb la Carme Amador, també amb el Josep Coderc i amb el Vicenç Riera.
I a més va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Jorge. Home, jo l'Aver portava jo uns dies malalt, va estar ingressant a l'hospital, però justament divendres li havien donat l'alta i ha mort a casa seva al Milenari aquest matí.
El Jaume era entre moltes altres coses, president de la colla gegantera de Sant Jús, que és l'entitat encarregada del pregó de... va ser l'entitat que es va encarregar de fer el pregó de festa major d'enguany i aquest estiu va explicar ell mateix a la penya del morro la història dels gegants Gentil i Fla de Neu, podem sentir-lo per recordar-lo.
Al final, el que vam fer, vam anar a una reunió que tenia el centre d'estudis a l'Ateneu i vam preguntar-ho, què podíem fer nosaltres pels gegants nous que volem fer? I en Torem Malaret va dir, mira, el gentil i la flor de neu del llibre del tenigó de mossèn Cintu Verdaguer. I així ens va ser. Ja es va anar coent fins que els vam portar a Solsona perquè el fessin.
I també ha estat la veu que donava el tret de sortir de les curses de cars de coixinets des de fa molts anys. Possiblement haureu sentit aquesta veu moltes i moltes vegades. Atenció al semàfor. Justament aquest era el primer any que no ho feia. El Jaume Jalader també va ser regidor independent pel PSC a l'Ajuntament de Sant Just entre 1999 i 2003.
Aquesta hora encara no sabem quan serà l'horari, el lloc de la vella ni tampoc de l'enterrament. De seguida, que ho sapiguem, ho explicarem des de Radio d'Esvern, així com també a través del web de la ràdio. I el que fem des d'aquí, però, és enviar una abraçada ben forta a la seva família, als seus amics, a la gent de Sant Jus que l'estimava i també un record des de Radio d'Esvern per Jaume Jalabert.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
No, you found somebody To share your love with for a few weeks Oh, suddenly you are all alone Only love will find your way back home Say bye
Find yourself
No don't let old age carry your youth away
Fins demà!
Cinema sense límits Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Bona nit.
Sis minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment d'acomiadar aquest just a la fusta. Agraïm la col·laboració, per tant, a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius i també el Mar Marbà a l'actualitat del dia. El Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Gisela Steiner de l'associació Corp Amnecars Amics per parlar del que faran
de cara a la fira de Nadal d'aquest any, aquest cap de setmana. També hem parlat amb la Immaculada Amat, presidenta de Matomobiliaris, que va guanyar un premi de caire internacional ara fa 15 dies. Hem fet tertúlia amb Jaume Campreciós i també amb el Jordi Farràs i hem parlat de llibres amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya.
I us ha parlat Carme Berdoi. Tornarem demà des de les 10 i fins a la 1 del migdia i com hem anat dient al llarg del matí, avui un record molt especial, també hi dediquem per tant aquest just a la fusta d'avui, on ell col·laborava fins fa molt poc, Jaume Jalaverca ha mort aquest matí. Marxem avui amb una cançó que és de Bremen i de fet és la que dona nom, o la que forma part d'aquesta cintomiga que tenim final aquest any, comença així com sentiu ara, i avui mateix es trena en videoclip, es diu...
Fugi endavant. Tornem demà a partir de les 10. Que vagi molt bé, que passeu. Molt bon dimarts.
El teu cos i el teu somriure demostren que ets important i que junts podrem sortir-ne, que junts hi veurem clar. Adormit sota la pluja, jo et recordo en un sofà i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va ofadar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats, vam caminar.
cap a un lloc on s'hi pot viure amagats però sense espans abraçats per les roses clares això no pot parar mai i al moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar una mà que em demanava que aguantés fins més enllà que aguantéssim les mirades que aguantéssim tots els mals i just quan ja t'ofagaves vaig saber que no era tard pren tot l'aire fort i crida adéus la llum just al final
Fins demà!
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massal. No veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir tots aquells moments estranys. Ves mirant si pots i oblida perquè vulguis tot endavant.
Diu al món que som dos vides, deu la vida sense enganys i si vols després m'expliques on vas caure en els paralls quan l'aigua quan t'esficiava quan vas voler-me ajudar tots els anys de calma antiga quan et vaig donar la mà i no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant quan les coses funcionaven però això ja és molt suposat que després de la tempesta moltes altres en vindran seguirem mirant el que era per després
Sous-titrage Société Radio-Canada
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Sorsi per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
És la una i dos minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Avui ha mort el Jaume Agelabert, president de la colla gegantera de Sant Just i molt vinculat a la vida associativa i política del poble des de sempre. També era col·laborador de Ràdio d'Esvern i va ser regidor de l'Ajuntament entre els anys 99 i 2003. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimarts, 26 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Fins demà!
L'escultor veí de Sant Just, Jaume Plensa, rep el Premi Velázquez 2013. És un guardó que concedeix al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i que està dotat amb 100.000 euros. El jurat ha considerat la seva llarga trajectòria en l'art plàstic. I la lluita contra la violència de gènere ha de ser conjunta entre administració i societat civil. És una de les conclusions del manifest del Dia Internacional contra la Violència Masclista que es va celebrar ahir al vespre a Sant Just.
Bon dia. Aquest matí ha mort el Jaume Jalabert, president de la colla gegantera de Sant Just i molt vinculat a la vida associativa i política del poble des de sempre. També era col·laborador de ràdio d'Esvern i va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies. Jaume Jalabert portava uns dies malalt i va estar ingressat a l'hospital, però divendres li van donar l'alta. Malauradament, però, mort a casa seva el mil·lenari aquest matí.
El Jaume era, entre moltes altres coses, president de la colla gegantera de Sant Jus, l'entitat encarregada del pregó de festa major d'enguany. El Jaume explicava, de fet, a la penya del morro, aquest estiu, la història dels gegants Gentil i Flor de Neu. Al final, el que vam fer, vam anar a una reunió que tenia el centre d'estudis a l'Ateneu i vam preguntar-ho. Què podíem fer nosaltres pels gegants nous que volem fer? I en Entonem Malaret,
Va dir, mira, el gentil i la flor de neu del llibre del tenigó de mossèn Cintubertader. I així ens va ser. Ja es va anar coent fins que els vam portar a Solsona perquè el fessin.
A més a més, ja la Verge era la veu que donava el tret de sortida a les curses dels cars de coixinets des de fa molts anys. Aquest era el primer any que no ho feia. El Jaume també va ser regidor independent del PSC a l'Ajuntament entre 1999 i 2003, on va estar al capdavant de la Regidoria de Consum i Salut Pública. De moment no disposem d'informació relacionada amb l'horari, lloc de vella ni amb l'enterrament. Des de Ràdio d'Esvern enviem una abraçada ben forta a la seva família i amics i un record pel Jaume.
Sant Just Notícies. Ara passant sis minuts de la onada al migdia, ho hem destacat en titulars. Els veïns de Mas Lluí qualifiquen d'agradols l'inici del servei de transport públic al seu barri. Ahir es va posar en marxa el nou recorregut de l'autobús L10 per tal que doni servei al nou barri de Sant Just, tot i que ho farà amb una freqüència de pas de 40 minuts als dies feiners. Els caps de setmana serà d'una hora. Aquest matí s'ha fet una roda de premsa al barri per explicar-ho.
Sant Just Notícies. Els prop de 600 veïns del Mas Lluïu disposen d'aquest servei d'autobús amb l'arribada de l'Ela 10 des d'ahir, però asseguren que 40 minuts de freqüència de pas és massa. De fet, la regidora de transports, Gina Pol, comparteix aquesta opinió, però també ha explicat que servirà per saber quines són les necessitats reals del barri en un primer moment. Ho deia fa unes setmanes al Just a la Fusta.
Jo entenc que no és la solució perfecta que molta gent voldríem, perquè té una freqüència de pas de 40 minuts i hauríem volgut una freqüència més elevada, però hem pogut respectar les demandes de Sant Feliu, les demandes de Sant Just i el que l'àrea ens permetia una mica fer amb el pressupost que hi havia. Jo crec que és una solució temporal que es permetrà veure quina demanda real hi ha de l'agenda Masllui per baixar cap a l'institut o cap al parador o per connectar amb altra xarxa urbana nostra. Per tant, jo crec que és una bona eina.
Aquest matí s'ha fet una roda de premsa on els veïns han assegurat que l'arribada del transport és una mica agradolça per això i perquè han hagut d'esperar dos anys perquè fos una realitat. L'alcalde Josep Perpinyà també ha insistit que encara no és moment de fer una anàlisi exhaustiva d'aquest servei de bus ja que s'acaba d'estrenar. Encara s'haurà d'esperar uns mesos per analitzar avantatges i inconvenients. L'alcalde també deia aquest matí en roda de premsa que, al cap i a la fi, està content que finalment el Mas Lluí ja tingui servei de transport públic.
I les seves veïns estan contentes, l'alcalde també, perquè ha estat una reivindicació de l'Ajuntament, quan juntament amb ells era molt necessari, si ho vèiem, que aquesta necessitat, un cop ja aquí vivia un número important de veïns i de famílies, i sabem perfectament que hi ha famílies que no tenen un vehicle, i altres que, evidentment, volen optar pel transport públic, perquè això és el present i el futur, això.
Sant Just Notícies. L'empresa Rosa en Bus, del grup Baix Bus, és qui presta el servei d'autobús al Mas Lluí i manté el mateix nombre de vehicles. Hi ha dues parades al barri, una al carrer Rosa la Veroni i l'altra al carrer Rosa Luxemburg, on el bus tindrà l'origen i el final i on s'espera 20 minuts abans d'arrencar de nou.
Tota la informació local a Sant Jús Notícies. Ara passen vuit minuts de la una del migdia. Ho hem desagat en titulars, en clau cultural. L'escultor veí de Sant Jús, Jaume Plensa, rep el Premi Velázquez 2013. És un guardó que concedeix al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i que està dotat amb 100.000 euros. El jurat que li ha atorgat el Premi a Plensa ha considerat la seva trajectòria, la seva llarga trajectòria en l'art plàstic, dedicada bàsicament a l'escultura,
també per renovar amb profunditat el llenguatge plàstic i per fer unes obres de gran intensitat estètica. L'escultor rep aquest premi justament un any després de guanyar el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el novembre de l'any passat. Jaume Plens ha exposat les seves escultures arreu del món i també ha fet aportacions al camp de l'escenografia i del vestuari. Jaume Plens ha estat autor de muntatges de la Fura dels Baus i d'òperes com l'Atlàntida de Manuel de Falla, el Martiri de Sant Sebastià de Clot de Vicí i la Flauta Màgica de Mozart.
A més, Plensa també ha estat professor a l'Escola Nacional de Belles Arts de París i conferenciant a universitats i institucions d'art de tot el món.
Ara passen nou minuts de la una. Prop d'una vintena de comerços s'assumen a la tercera edició del Mercat de Nadal de Sant Just. L'any passat hi van participar una seixantena de paradetes i ara seran prop d'una vuitantena. La fira serà aquest cap de setmana a la plaça Camoapa. És la tercera edició d'aquesta iniciativa i que comptaran parades de comerços locals, artesania i moltes activitats. L'organitzen la Unió de Botigues i Comerciants, el Comerç de Sant Just, l'Ajuntament i l'Ajuntament.