molt puntuals de la C58 a la zona de Terrassa Santit Sud. És fruit d'un accident que ha hagut fa una estona a l'altura de Sabadell. I la Ronda Litoral encara amb retencions força compactes i llargues, des de Gran Via fins la Barceloneta, Santilli Obregat. Aquí una grua ha retirat un turisme que hi havia accidentat. I pel que fa a la resta de transports, retards que poden superar els 15 minuts a la R4 Sud per saturació al túnel de plaça Catalunya.
El govern intentara negociar amb Madrid una alternativa perquè TV3 no perdi la meitat de les freqüències. El secretari de Comunicació, Josep Martí, diu al matí de Catalunya Ràdio que hi ha una solució tècnica per evitar el tancament d'un dels dos múltiplecs digitals. Ocupar altres freqüències serà la solució que ara mateix estan buidas.
L'exconseller de Governació, Jordi Auzà, seu a partir d'avui al banc dels acusats per un cas de presumpta contrabanda de tabac des d'Andorra. La fiscalia demana per ell 6 anys i 5 mesos de presó i una multa de més de 2 milions d'euros. La defensa ho considera excessiu i injustificat. Les sessions es faran a l'audiència de Lleida avui, demà i divendres.
El crèdit suís va ajudar ciutadans nord-americans a evadir impostos. L'entitat s'ha declarat culpable del delicte. Pagarà una multa de 2.000 milions d'euros, segons ha pactat amb la justícia.
Comunitat jueves de Catalunya presentaran avui una denúncia col·lectiva a la Fiscalia pels comentaris antisemites publicats a Twitter després de la victòria diumenge del Maccabi de Tel Aviv davant el Real Madrid a la Final Four de bàsquet. D'altra banda, s'ha detingut un altre jove al País Valencià per apologia de l'assassinat i el terrorisme a les xarxes socials.
El president de Rússia, Vladimir Putin, ha arribat a la Xina per buscar-hi suport en ple enfrontament amb Occident pel cas d'Ucraïna. Putin i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, participaran en un fòrum de seguretat regional presidencial i unes maniobres també presenciaran aquestes maniobres navals conjuntes i intentaran tancar un acord sobre el gas.
La novetat discogràfica més destacada d'aquesta setmana és Ghost Stories, el nou treball del grup anglès Coldplay. També arriben a les botigues els nous discos del francès i anti-arsen i els catalans Illa Carolina.
Catalunya Informació. Esports. Luis Enrique és el nou entrenador del Barça per les dues pròximes temporades. Demà firmarà el contracte i el presentaran. El club fa oficial també el fitxatge del porter Ter Stegen i la recuperació de Rafinha i d'Olofeu. Cedits aquesta temporada, a Pinto se li dona la baixa i puja Jordi Masip. El nou director tècnic del futbol formatiu és Jordi Roura, que tindrà Aurelia Altimira de coordinador.
Leo Messi firma l'adequació del contracte que el converteix en el jugador més ben pagat del Barça. Les xifres no s'han fet públiques, però el situarien també entre els millors del món. El contracte firmat és fins al 2018. Abans de viatjar a l'Argentina, Messi va demanar disculpes a l'afició per la temporada i va prometre que el pròxim curs estarà a l'altura del club.
I el temps matia molts núvols tret d'algunes escletxes a les comarques gironines. Pluges febles al Pirineu de Lleida i temperatures més frenades al migdia. A la tarda, temps més insegur, amb ruixats al Pirineu i al nord de Barcelona i l'interior de Girona. Al vespre, les pluges arribaran al prelitoral i litoral, on poden ser localment intenses. Temperatures a aquesta hora. Ara a Tarragona, 19 graus. A Barcelona, 18. I a Lleida i també a Girona, 17 graus de temperatura.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 20 de maig. Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem un repàs també a l'actualitat general del dia en aquesta primera hora i parlarem del temps amb el Carles i Hernández i Rius.
Més coses, a la segona hora continuarem amb la ronda d'entrevistes dels diferents representants polítics de cara a les europees que es fan aquest diumenge i parlarem amb Víctor Puntes d'Esquerra Republicana. També parlarem amb la responsable de mobilitat internacional Begoña Aro i mirarem de parlar també amb el director de l'escola d'adults que avui dijous fan portes obertes.
I a la tercera hora del programa, com sempre, com cada dimarts, tindrem el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill, també el Francesc Corbella, que ens farà la seva sessió de coaching particular, i acabarem parlant de dret amb la Sílvia Masmitjà.
Tot plegat des d'ara i fins la 1 al migdia.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de Fede Natur, una activitat que es fa aquest dijous aquí a Sant Just, no? Sí, és una jornada tècnica que inclourà conferències d'experts d'arreu del continent per tractar la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans. Sant Just acollirà aquest dijous la 25a reunió de Fede Natur, que en concret és l'Associació Europea de Parcs Periurbans,
I a partir de demà i fins divendres, se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en aquests espais naturals i s'enjusta acollir a la jornada tècnica. I a més, aquests dies es faran sortides per visitar, entre d'altres, els parcs fluvials del Llobregat i del Besòs.
En concret, aquest dijous, dia 22, Can Ginesta acollirà la jornada tècnica de Fedenatur, serà de 9 a 2. L'obertura de la jornada anirà a càrrec de l'alcalde Josep Perpinyà, que a més és president de Fedenatur Espanya. Al llarg de tot el matí hi haurà ponències diverses a càrrec d'experts del sector hidrològic nacionals i de països com Itàlia o França. I a banda d'aquesta jornada tècnica, Can Ginesta dijous, a la tarda es farà una passejada per la carretera de les Aigües,
Demà dimecres, el dia abans de la jornada tècnica, es farà una visita al parc del riu Llobregat i al parc fluvial del Besòs i el dia 23, divendres, una visita al parc natural de la Serra de Collserola. Les inscripcions per participar-hi són obertes i gratuïtes i s'han de fer al web de Fedenatur, fedenatur.org.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Parlem també ara del deute dels ajuntaments, en concret del d'aquí Sant Just, Andrea. Sí, perquè l'Ajuntament de Sant Just se situa a la posició 3.308, d'un total de 8.116 en el rànquing dels ajuntaments més endeutats de l'estat espanyol.
El diari Cinco Dies ha elaborat una llista amb el deute viu de tots els consistoris, en aquest total de 8.116, i el Sant Justenc se situa per sota de municipis veïns com ara Sant Feliu, Cornellà o Esplugues. Segons aquest llistat, elaborat a partir de les dades d'Hisenda i del padró municipal, l'Ajuntament se situa a la possessió 3.308, amb un deute viu de 4.900.000 euros a data de 31 de desembre de 2013, una xifra amb la que treballava l'Ajuntament.
Són dades que tenen en compte el padró municipal d'habitants a 1 de gener de 2013, és a dir, 16.859. Això, segons el diari Cinco Dies, correspon a un deute per habitant Sant Justenc de 297 euros. Com dèiem, el Vas Llobregat, un dels municipis propers més endeutats és Cornellà, que es troba a la posició 116 del rànquing, i també es pluga a Sant Feliu en les posicions 2013 i 2027 respectivament.
El municipi més endeutat de tot l'estat, segons aquesta llista, és Monasterio de la Sierra, la província de Burgos, amb un deute viu de 409.000 euros, però amb un deute per habitant que frega els 8.900 euros. Déu-n'hi-do, de tot l'estat, no? Exacte, és el més endeutat de tot l'estat a nivell de deute per habitant, perquè, per exemple, el deute viu que té aquest consistori és de 409.000 euros, que és menys que el de l'Ajuntament de Sant Just, en canvi, el deute per habitant frega aquests 8.900 euros.
La llista de 5 dies també revela que hi ha 3.087 municipis a l'Estat amb deute a zero. Molt bé, doncs és la notícia econòmica també d'aquest matí sobre aquest endeutament dels ajuntaments. Acabarem parlant d'una última qüestió, parlem d'un parell d'activitats relacionades...
amb el món del vi aquesta setmana, Andrea. Sí, d'una banda, Sant Jus participarà a partir de demà mateix de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Colsarola i ho farà acollint una mostra a Can Ginestar i també organitzant dues visites guiades. Des de demà, a partir de demà i fins al 24 de maig, s'exposarà al CIM de Can Ginestar l'exposició fotogràfica El passat vitivinícola a Sant Jus d'Esvern, imatges i records, que a més comptarà
amb un muntatge artístic de l'artista local Antoni Plaza, que homenatge els treballadors de la vinya. I a més dissabte, al matí, es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Campedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. És una activitat gratuïta, aquestes visites són gratuïtes, però les places són limitades. Per tant, si voleu assistir-ho, us heu d'inscriure prèviament a l'Ajuntament fins divendres de 9 a 2 o al telèfon 934804800.
Això pel que fa a les cinquenes jornades de la vinya i el vi, que com dèiem comencen demà a Sant Just, però d'altra banda, demà a la tarda, el vi serà un dels protagonistes del nou tast que està preparant al celler de Can Mata al Casal de Joves, aquests tastos monogràfics que organitza un cop al mes.
En aquest cas, demà, els formatges del Mas d'Aroles de l'Alto Urgell seran els protagonistes d'aquest nou tast al casal. Serà demà el vespre. Estaran en concret quatre formatges d'aquesta casa, situada a Adrall, a l'Alto Urgell, dos de vaca i dos d'ovella, i tot plegat, com sempre, anirà acompanyat d'un maridatge de vins, encara a part de terminar.
Durant la sessió també s'explicarà la història dels formatges, les seves característiques més rellevants, i es farà demà a les 7 de la tarda, costa 8 euros, és per majors de 18 anys, i s'ha de fer inscripció previa a l'equipament o al seu web, casaldejoves.com. I un últim apunt és que el mes de juny serà el torn d'un monogràfic de vermuts. No està malament, no està malament, eh? Propostes molt interessants. I tant.
Molt bé, Andrea, perfecte. Doncs fins aquí l'actualitat Sant Justenca. Recordeu que a les hores en punt i també a la una sentireu també el Sant Just Notícies, així migdia. Ara el que fem és posar una mica de música al matí, com cada dia a aquesta hora. Avui ens n'anem de concert a més, Andrea. Oh, que bé. A veure, amb qui? A veure, aquí. Doncs... Amb un clàssic, eh, una mica? Sí. Calamaro, sí, molt bé. Encara no em sortia el nom...
No sabia que bé. Jo tampoc, que ho he sentit aquest matí. Actua avui a Res Matàs, aquest vespre. Ah, sí? Sí, a dos quarts de nou, partiu després de nou, suposo que serà a les nou. Però te llevaste la flor.
Les entrades costen 35 euros. El que farà serà presentar el seu últim disc, que té cançons com aquesta que es diu Cuando no estás. El disc es diu Bohemio, el va publicar el 2013 i són 10 cançons noves que presentarà aquest vespre a Barcelona.
O me encuentro en otro lugar del mundo cuando no estás. Me equivoco cada medio segundo cuando no estás.
Les cançons noves sonen així, el que passa que suposem que també tocarà aquests clàssics com la que sentíem, aquest Te quiero igual que sentíem fa una estona, o altres cançons mítiques de Calamaro. Actua, a més a més, també el juliol, eh? El dia 31 de juliol a Barcelona. O sigui que dijous 31 de juliol, els que no el pugueu veure avui, hagueu anat tard o no us vagi bé, doncs sapigueu que teniu una nova oportunitat el dijous 31 de juliol. Marxem per això amb un tema que...
És un dels seus més coneguts. Mític, molt bé. Sí, i és aquesta flaca. Flaca.
Entre no me olvides me deje nuestros abriles olvidados, en el fondo del placar del cuarto de invitados, eran tiempos dorados, un pasado mejor.
Aunque casi me equivoco y te digo poco a poco no me mientas, no me digas la verdad, no te quedes callada, no levantes la voz ni me pidas perdón. Aunque casi te confieso que también has sido un perro compañero, un perro ideal.
Flaca, no me claves, tus tuñales, por la espalda, en tu fondo, no me duelen, no me hacen mal. Lejos, en el centro de la tierra, las raíces,
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
el Consorci per a la Normalització Lingüística i Apren Català o Millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta.
Un quart i mig d'onze, és moment ara de fer un cop d'ull a l'actualitat general del dia. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I ho fem de nou amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat, ens fixem en els principals titulars dels diaris en paper, primer. I avui la notícia principal del dia és aquest tema, aquesta situació que ja que passa que podria fer que TV3 hagués de tancar els seus canals. Exacte. El que passa és que és el tema del dia, tant per l'ara com per el periòdico i la Vanguardia en un parlant portada. La Vanguardia destaca un altre tema que també comentarem en clau econòmica.
Però parlem d'aquesta qüestió, d'aquesta batalla televisiva, així titula L'Ara, diu Menys TV3, la voluntat de l'executiu de Rajoy de retallar ampla de banda a Televisió de Catalunya fa perillar dos canals o l'alta definició. El govern anuncia que el Ministeri no ha volgut negociar i veu amenaçat el futur de la televisió pública.
És aquesta qüestió la més destacada al diari ara en portada. El periòdico ens diu que la Generalitat denuncia un atac del PP a TV3. El govern central modifica l'espai radioelèctric. OMS adverteix en plena campanya d'una futura maniobra per reduir els canals en català i Catalunya diu que podria perdre una freqüència de TTT i quedar-se sense emissió en alta definició. És aquesta una de les qüestions més destacades de la jornada. Hem explicat com ho veia en el periòdico.
Jo dic, ho i ara, la Vanguardia, com comentàvem, no ho explica en portada, però sí que ens parla d'economia. El tema principal per la Vanguardia a la primera plana és que la banca es va quedar l'any passat 49.000 habitatges per impagament. La xifra total va créixer en 5.000 unitats respecte del 2012 i els desnonaments de famílies que encara vivien al pis sumen 1.668. Per tant, són aquests els temes del dia avui als diaris.
Doncs actualitzem ara la informació amb els digitals, que ens parlen d'altres temes. Per exemple, a la Vanguardia ens obre parlant de Twitter, diu, associacions jueves denuncien per racisme 17.500 usuaris de Twitter. Diverses entitats presentaran aquest dimarts una denúncia col·lectiva per comentaris antisemites després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv davant del Reial Madrid.
I també que detenen a València un jove per apologia d'assassinat a Twitter. És el tercer detingut després que la setmana passada els cossos i forces de l'Estat arrestessin a dos joves de 29 anys per insults i amenaces. Les beques menjador que no arriben a les famílies de la nova pobresa. Les ONGs atenen centenars de casos sobrevinguts que no entren a la convocatòria actual.
Ter Stegen, Rafinha, Alcántara i Deulofeu són les primeres incorporacions del Barça, que fa oficial el fitxatge del porter alemany, la sortida de Pinto i el retorn dels dos jugadors sedits.
I ara llegim declaracions del director de TV3, Eugeni Sallent, que diu que es pot reordenar l'espai radioelèctric i que hi capiga igualment com funciona ara mateix el mapa de la televisió catalana. Ha dit també que veu una decisió més política que tècnica i que hi ha possibles solucions per evitar tancaments. I que hi capiga igualment això que dèiem, l'oferta perquè continuï tot plegat viu.
Ha dit també que TV3 s'està convertint en objectiu polític, malgrat que ara la situació es vulgui vestir amb uns ajustos tècnics, és el que ha dit el programa El Món Arracú aquest matí, Eugeni Sallent. I el 3.24, tant sí perquè ens volen amb una notícia internacional, l'exèrcit decreta la llei marcial a Tailandia, els militars asseguren que no es tracta d'un cop d'estat, mentre que el govern afirma que manté el poder.
Crèdit Suís confessa que és culpable d'evasió fiscal. El gegant de la banca suïssa accepta pagar una multa als Estats Units de 1.800 milions d'euros. Jutgen l'exconseller Auzàs per contraband de tabac. La fiscalia demana 6 anys i 5 mesos de presó per l'extitular de governació amb el tripartit.
I atenció perquè el menjar poc saludable representa una amenaça més gran per la salut que el tabac, que és el que diu un investigador de l'ONU que demana la posada en marxa d'un acord internacional per fer front a l'epidèmia d'obesitat.
I atenció, aquesta notícia, que estava ben amunt, podria entrar per això en el pack de notícies curioses, que és que 26 dones enamorades de mossens demanen al papa el celibat voluntari. Ho trobem a dalt de tot del 324, eh? Diu que són dones que han viscut o viuen una relació sentimental amb un sacerdot i que voldrien fer-ho sense ocultar-se, segons publica el diari italià L'Estampa.
Per això demanen al pontífex que el celibat passi a ser voluntari. La Santa Seu no ha fet cap comentari sobre aquesta informació publicada durant el passat cap de setmana pel suplement especialitzat en informació vaticana, Vatican Insider, que pertany a un diari de Turí. I bé, en tot cas, les signants lamenten que les alternatives de la situació que pateixen són o l'abandonament del sacerdoci per part de les seves parelles o la perpetuació d'una relació amorosa en secret.
De moment han fet la petició, no? Sí, estan en l'espera de veure què passa. A veure, curiós. Soc poc optimista, eh? Potser per això em sorprendria que doni volta que diguéssim d'acord. Però bé, mai se sap, suposo que es tractava d'intentar-ho.
Tornem als diaris en paper, les imatges d'aquest matí, Andrea. Doncs avui hi ha poques fotografies a les portades, però la fotografia principal al diari era al periòdico i a la Vanguardia estan d'alguna manera vinculades amb el Barça. Comencem per la Vanguardia, que és...
Una de les fotografies de la jornada d'ahir. Veiem a Leo Messi amb Josep Maria Bartomeus, el president del Barça, amb una encaixada de mans després de firmar el contracte que converteix Messi en el futbolista més ben remunerat. Diu l'avantguàrdia, Messi el més ben pagat del món. El veiem a tots dos en aquesta imatge somrients. L'estrella firma el nou contracte d'uns 38 milions d'euros l'any mentre la directiva analitza els futurs fitxatges.
Això pel que fa a l'avantguàrdia. D'altra banda, el diari Ara, precisament parlant de fitxatges d'alguna manera, veiem una imatge de Luis Enrique. Ens diu l'Ara, Luis Enrique reinventarà el Barça. El club anuncia els fitxatges del tècnic asturià i del porter Ter Stegen i els retorns de Rafinha i Gerard Deulofeu. La imatge destacada a l'Ara és una imatge de TV3, és el logo de TV3 vinculada a la notícia que comentàvem abans.
I el periòdico ha triat una fotografia que a mi m'ha impactat bastant, no pel contingut de la foto, sinó perquè sigui fotografia de portada al periòdico. Però vaja, coneixent una mica la línia del diari tampoc no m'estranyia gaire. Seria estrany que ho fes l'avantguàrdia, potser. Sí, és una fotografia...
on veiem Gerard Piqué fent un petó molt apassionat a la Shakira, la seva parella, després de retrobar-se a Las Vegas. De fet, és un petó, doncs, veiem a la Shakira pujada sobre de Piqué i bé, els veiem, doncs, estan molt enamorats, no? El titular és Passió a Las Vegas i és la fotografia que han triat en portada. Diu, Piqué es retroba amb Shakira després del frenètic final de la Lliga.
Això pel que fa a les fotografies vinculades amb el Barça. Després veiem una fotografia també al periòdico Petita de Santiago José Avella, subdirector general de Caixa Penedès, perquè l'entrevista en el periòdico i diu si no haguéssim cobrat s'hauria produït una discriminació. Les pensions milionàries arriben a l'Audiència Nacional. I per últim tornem a La Vanguardia.
Veiem un grup de nens menjant en un menjador escolar al costat del titular retards a l'arribada de les beques menjador i una fotografia petita de Kilian Jornet a l'apartat Tendències. La Vanguardia ens diu un actor d'alta volada. Són aquestes les fotos.
Molt bé, doncs és el que tenim als diaris d'avui en Claudi Matges. Ens n'anem ara a les pàgines internacionals per on comencem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens n'anem cap a Ucraïna i parlem també de Vladimir Putin. Ens diu l'avantguàrdia que relaxa la pressió, segon anunci de retirada de les tropes russes de la frontera ucraïnesa.
A Rússia, diu la Vanguardia, les ordres de Putin normalment es compleixen, però l'ahir va ser la segona vegada, aquest mes, que el cap del Kremlin anunciava que havia donat ordre que les tropes russes s'allunyin de la frontera amb Ucraïna. La presència d'una quantitat inusual de soldats a les províncies russes, que són molt a prop de les ucraineses de Donetsk i Lugansk, ha estat criticada per les autoritats de Kiev, pels Estats Units i per la Unió Europea, que hi veuen un element més de desestabilització
per a Ucraïna. Segons Moscou, el desplegament, que l'OTAN va xifrar en 40.000 efectius, estava justificat per la realització d'exercicis militars a les ciutats d'Abriansk, Rostov del Don i Belgorod. La primera ordre de Putin per fer tornar les tropes a les casernes recordem que va ser el dia 7 de maig i ara ha tornat a donar aquest ordre. A veure si es compleix o no.
I d'Ucraïna ens anem cap a Bòsnia. Seguim parlant de l'avantguàrdia, com ens ho explica. Ens diu que les pluges més intenses dels últims 120 anys col·lapsen Bòsnia. Un milió de persones afectades, la quarta part de la població. Són les pitjors pluges en 120 anys, des que hi ha estadística, i que han assolat sobretot Bòsnia, però també moltes zones de Sèrbia i Croàcia.
Més de 150 litres per metre quadrat a alguns llocs, desenes de milers d'evacuats i diverses desenes de morts. Són algunes de les xifres de les pitjors pluges del país en, com deien, 120 anys.
Ens diu que la Vanguardia, Llaus i Riuades han arrossegat la memòria de la guerra. Gràcies a aquestes pluges, s'esmenta de passada que a la regió bosniana hi queden unes 120.000 mines antipersones. Des del final de la guerra de Bosnia i Herzegovina, 600 persones han perdut la vida en accidents amb aquestes mines. Ara s'han esborrat, arrossegades pels elements, moltes d'aquelles marques vermelles i aquells cartells que avisaven del punt on estaven localitzades, que és la major part del territori.
i explica a l'avantguarda aquest perill que amb aquestes pluges s'han arrossegat les mines i els cartells que informaven que estaven allà. Diu que les pluges ho han remogut tot, les aigües han desplaçat, no només les mines, sinó també moltes armes que es van tirar als rius i que han estat a la llera durant 20 anys. Per tant, situació de risc totalment a Bòsnia, arrel d'aquestes pluges que han assolat el país i, com dèiem, també una part de Sèrbia i de Croàcia.
Doncs, Déu-n'hi-do, és el que ens arriba avui en clau internacional. Saltem d'aquí a acabar la informació cultural d'aquest matí.
I comencem parlant d'una qüestió bastant curiosa, el gabinet de Salvador, que són sis generacions de la passió per la ciència. L'Institut Botànic mostra la col·lecció completa d'aquesta missaga Salvador d'apotecaris.
Troben un jaciment en Bar Rupestre Vilafranca amb figures de 7.000 anys d'antiguitat. Els arqueòlegs asseguren que feia temps que no es feia un descobriment d'aquesta envergadura en la Rupestre a les Terres de Lleran. Mor als 82 anys Gordon Willis, director de fotografia del Padrí, que també va treballar en pel·lícules de Woody Allen com Manhattan i Annie Hall i el 2009 va guanyar l'Òscar honorífic pel conjunt de la seva trajectòria.
Jordi Saball reviurà dissabte que ve al Liceu, un segle de guerres i paus. Els fets de 1714 constitueixen l'eix central del concert que oferirà dissabte. L'escriptor Philip Roth que anuncia a la BBC que es retira, que és la seva última aparició a la televisió, va dir també la seva última aparició en escena a qualsevol lloc.
I parlem també de Fotospanya, la gran festa de la fotografia espanyola amb 108 exposicions, on s'exhibirà l'obra de 440 artistes. És la 17a edició d'aquest festival internacional que es farà des del 4 de juny, per tant d'aquí 15 dies, fins al dia 27 de juliol.
I acabem encara explicant que arriba el nou disc de Coldplay, que es titula Ghost Stories, sortit per tant aquesta mitjanit, em sembla. Són algunes de les notícies culturals d'aquest matí. Ens passem ara a fixar-nos en les contraportades dels diaris. Comencem per la del diari ara. L'article setmanal de Salvador Cardú, titulat avui La via passa per a Europa.
Avui ens fa una relació entre Catalunya i les eleccions europees. El que hauria d'haver estat per Catalunya concórrer a les eleccions europees, ara ho expliquem. Diu, m'hauria agradat que Catalunya s'hagués presentat a aquestes eleccions amb una proposta pròpia i ambiciosa per a Europa, per la seva tradició i vocació europeïsta, perquè pot representar com ningú la capacitat de fer compatibles a especificitat i diversitat i perquè és un model de societat oberta i alhora cohesionada.
Diu que Catalunya pot fer grans aportacions a la construcció europea. Diu que no em canso de repetir que una de les quatre raons que em fan defensar la independència de Catalunya és la possibilitat de tenir veu pròpia al món, i en particular a Europa. I no per anar-hi a mendicar res, sinó per aportar-hi experiència, propostes i horitzó. Asegura que una manera de fer-ho hauria estat presentar-nos-hi amb una candidatura que hagués incorporat els avaladors d'un bon projecte europeista. I acaba dient que és la Unió Europea la que garantirà que no se'ns enviï ni el fred espai intergalàctic
ni a les flames roents de l'infern. A La Vanguardia tenim el segon titular. Tot Europa va a Espanya a buscar òvuls. Avui a la contra de La Vanguardia entrevisten a Guido Pennings, que és expert en bioètica, doctor en ciències morals, i d'entrada la Imma Sanchís li pregunta, ciències morals, què és això? Ell contesta que és una combinació de ciències humanes i ètica que jo aplico a la reproducció assistida.
Va estudiar a la Universitat Lliure de Brussel·les, famosa clínica de reproducció assistida. És professor d'ètica i bioètica i director de l'Institut de Bioètica de la Universitat de Can. Diu que des dels 17 anys està immers en aquest tema, ha decidit no tenir fills i no deixa de preguntar-se per què com a societat invertim tant a ajudar les persones amb problemes reproductius i si realment és una elecció lliure.
La Imma Sanchez li pregunta com es dilucida el que està bé o malament en relació a la bioètica. Diu, en funció d'una sèrie de regles, com els drets humans o en funció de les conseqüències. Per exemple, si dues lesbianes decideixen tenir fills, aquests seran feliços. Diu, segons tots els estudis, aquests nens funcionen perfectament bé i per això crec que la reproducció assistida transfronterera, si no l'aproven en un país tan basa en un altre, és una cosa positiva. Diu, segons la bioètica, no hi ha una sola resposta correcta. A Bèlgica, per exemple...
Es dona tractament a les dones lesbianes i a França no. Els experts aconsellen i els polítics decideixen. I el mercat mana també. Si la comercialització i el consumisme manen perquè avui el pacient s'ha convertit en client. Va al metge i li diu vull un part necessària i encara que no ho necessiti avui el metge li farà.
i explica també que ha fet diversos estudis al voltant d'aquest tema. El que més li ha sorprès diu és que tot Europa vingui a Espanya a buscar òvuls i vagi a Dinamarca a buscar esperma. Tots els països intentant aconseguir donants nacionals sense èxit perquè aquells anesos volen donar esperma no ho sap ningú. I l'ha entrevistat perquè ha participat recentment a la jornada 30 anys de tècniques de reproducció assistida organitzada per la Fundació Víctor Grifols i Lucas.
I d'aquesta entrevista acabem amb la del periòdico. Tinc els peus a terra, però i si són a la flauta? Quins descobreixen avui, Andrea? Avui hi ha el Lluís Silva, que és cap de policia de Sant Andreu de Llevaneres i alquimista. Està buscant, literalment, la pedra filosofal. Té un laboratori d'alquímia a casa seva, s'accedeix per una trapa alterrada a casa seva davant de la rentadora i d'una màquina de musculació.
El laboratori és el lloc on l'alquimista entra en contacte amb els seus materials de treball i com menys ingerències hi hagi, millor. I té un forn d'alquimista, diversos alambins i una finestreta circular. Segura que el seu objectiu com a alquimista és el que els antics anomenaven la transmutació personal, és a dir, convertir-me en una persona sàvia, transcendent.
El camí, acceptes que la matèria té un esperit que la il·lumina i el busques. En el meu cas, és la rosada del matí. Estem parlant de la pedra filosofal, diu exacte, els antics deien que les salts obtingudes de la rosada del matí curen qualsevol malaltia i permeten la transmutació dels elements.
i que si una emprenia es tornava savi. Diu, però es planteja d'entrada. Abans que continuem, tot això que li estic explicant és cert? Diu, no ho sé. És el que deien els alquimistes antics. Jo soc policia, soc l'inspector en cap d'aquest poble, s'entendreu de llavaneres, i per descomptat que tinc els peus a terra, els heu de tenir.
Però i si sona la flauta? I si apareix una cosa interessant? A més, tant si és veritat com si no, tant si surt d'aquí alguna cosa o no en surt res, per mi és un hobby molt agradable que m'ha obert les portes a un que va la norma d'informació, de coneixement en la saviesat dels antics. Doncs són les entrevistes que tenim avui a les contraportades dels diaris. Acabem aquest repàs amb l'apunt curiós d'aquest matí que avui passa per Twitter, Andrea. A veure...
perquè són aquestes dades que apareixen de tant en tant. Primera, 6 de cada 10 tu i talles piula mentre mira la televisió, cosa que no sorprèn, no? Segons dades publicades a l'estudi Spain Nielsen Consumer Vivo Research. És un estudi que demostra també que les piulades augmenten quan es tracta d'un programa que s'emet en directe.
De tots els tuitaires que piulen mentre miren la televisió, un 94% ho fa des del mòbil, un 81% des de la tauleta i un 74%, que tampoc està malament, des d'un portàtil.
I una altra dada que mostra aquest estudi és que 7 de cada 10 usuaris, això sí que és una mica la dada curiosa, han piulat sobre un anunci que s'emet durant un programa de televisió. No, no és aquesta la que volia dir. La que deia ara és aquesta, sí. Que el 90% d'usuaris de la xarxa, quan llegeix una piulada d'un programa que no està veient,
reacciona i busca el programa, comparteix informació, tot i que, o per exemple, un 60%, vinculat amb el que es fa sense estar no mirant, tuiteja, tot i que no estigui veient l'esdeveniment. És aquest el punt, és molt bé, són 6 de cada 10. Sí, però si no l'estàs veient, què pots aportar? No ho sé, potser pots dir, a veure després, no ho sé, o fas veure que el veus, no ho sé, perquè hi ha un percentatge similar que piula sobre algun programa mentre el veuen diferit, que això...
Ah, val d'acord. Té menys ressò, però sí que és una mica més sincer. Jo el que sí que m'ha passat algun cop és per Twitter assabentar-me que estàvem fent un programa a la tele i posar el programa, perquè realment el volia veure. Això és el que diu que el 90% ha fet això, eh? El 90%, veus? I que realment funciona, tot aquest tema. Sí, sí, totalment. En fi, doncs Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Dos minuts i tres quarts d'onze, continuem repassant l'actualitat. Ara obrim diaris i ens fixem en altres qüestions. Per exemple, el periòdico avui que parla del que ha passat a Panrico i titula un dels articles sobre aquest tema, set mesos d'atenció.
I comença dient tristesa, impotència i decepció. Aquestes són algunes de les paraules que defineixen les sensacions viscudes ahir a l'Assemblea dels Treballadors de Panrico Santa Barbeta de Mogoda. Sentiments que van repetir llarg del dia entre la plantilla de la planta catalana.
La raó era, sens dubte, una sentència judicial que castiga els empleats de la fàbrica vellesana sense rebaixar cap dels 234 acomiadaments que afecten una plantilla de 351 treballadors. La notícia va obligar a celebrar una assemblea de caràcter urgent que va omplir el centre cívic de la Florida de Santa Perpètua, on més de 200 treballadors van decidir ajornar fins a mà la decisió de desconvocar o no la vaga general.
Els líders sindicals estan desenganyats i estudien noves mesures legals.
Va ser una jornada molt llarga de sentiments contradictoris, segons explica Xavier Segura, des de perpètua, que va acabar amb l'esperança que dimecres s'obri una última porta per continuar la mobilització i recórrer la sentència. Una decisió judicial que ja ha marcat un abans i un després en la vaga de Penricola, que molts ja prenen com l'exemple a seguir de la lluita sindical.
Més coses, passem ara a les pàgines de cultura de La Vanguardia per llegir una entrevista avui a Owen Jones. Que és autor del llibre de Chaus, La demonització de la classe obrera, justament, i planteja una mirada crítica a la societat contemporània. Diu que han aconseguit que els pobres s'avergonyeixin i tot de ser-ho.
Que els problemes socials ara es tracten com si només fossin fracassos individuals. O que suposa que si ets a baix de tot és per falta de capacitat. Justifica la desigualtat.
Diu que Xava és un terme imposat al Regne Unit gairebé exclusivament a gent amb orígens obrers i que pot significar moltes coses. Des de gent que es vesteix de manera xerona, vulgar, fet que indica un baix origen econòmic, fins a canduls dependents dels ajuts socials o gent amb comportament antisocial.
Una entrevista interessant per descobrir l'autor d'aquest llibre, com dèiem, amb una crítica a la societat actual. I acabem el recoll de premsa avui a les pàgines d'Estils del diari Ara, que parlen de com ser model i no morir en l'intent.
Parla amb un parell de nois models, un de 17 anys i un de 28. Diu que tenia personalitat i el cap ben moblat. Són dues característiques essencials per sobreviure. Un d'ells, el de 17 anys, és Samuel Savage, que és una de les new face de l'agència Elite Model Management. Ell diu que és un noi normal de 17 anys que viu a l'hospitalet i fa teatre musicals.
I ell de moment el que diu és que vol ser actor. Té una fosomia que no passa desapercebuda perquè és de part àfrica i mala catalana i això és el que li va passar quan era l'estudi d'un fotògraf perquè li fes un book per poder-se presentar a les edicions teatrals.
Ara diu que ja té un peu i mig dins de la indústria de la moda i en no només vuit mesos ha desfilat a la Passarel·la 080 de Barcelona, a la Shopping Night Barcelona i també ha protagonitzat diversos reportatges per revistes del sector.
I d'altra banda ens parla de Ferran Calderón, que ja té 28 anys, és de l'agència Site Management i fa 10 anys que és model i sap de sobres que no és una professió fàcil i que obliga a renunciar a moltes coses. Diu que per ell és un luxe poder dir després de llargues jornades laborals que es converteixen en dies que torna a casa, que torna a Barcelona. Ell és de Badalona, es volia dedicar al bàsquet, però una casualitat el va costar també al món de la moda.
És model, viu de la professió i va allà on pugui. Durant dos mesos ara ha viscut a Nova York, ara ha tornat i diu que és una de les professions més envejades, si més no quan és jove, però tot i això també té alguns desavantatges. Ell considera, per exemple, que la premsa sensacionalista és en part culpable de la mala imatge de la professió. Un reportatge sobre models masculins, en aquest cas a través del diari Ara.
I acabem amb la informació esportiva d'aquest matí de dimarts. Ho fem a través de les portades dels diaris esportius. Comencem avui pel Mundo Deportivo, que titula El Barça que ve.
I a la portada hi posen Luis Enrique, tot i que també diu que el fitxatge de Ter Stegen ja és oficial, el porter ja és a Barcelona, Deulofeu i Rafinha que tornen al cap nou després de les sessions i que Pinto no continua, Massif serà el tercer porter.
L'esportiu titula des de l'abast. El Barça comença l'anunciada renovació, recuperen Rafinha i Deulofeu, formants a la Masia. És el titular pel que aposta aquest diari.
I també és una de les idees que destaca el diari Esport. El Luis Enrique fitxa a Déu-lo-feu. El nou entrenador es presenta i firmarà demà. Ha exigit la seva incorporació al primer equip. Zubi va confirmar a la Junta el fitxatge de Ter Stegen i també el retorn de Rafinha i també el que dèiem pel que fa a porters que Pinto se'n va i Roura i Altimira van cap al futbol base.
Són les notícies d'aquest matí. De seguida parlem del temps. 1, 2...
8 minuts i les 11, ens actualitzem ara amb la informació meteorològica, saludant el Carles Hernanedi Rius, bon dia Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Molt bé. T'hem trobat a faltar les previsions, el temps, no sabíem què posar-nos, no sabíem quin temps faria. Ostres, ostres, ostres, ostres. Estàvem desvistats, per tant... Això sí que a vegades ho noto, perquè per exemple la meva filla és d'aquelles que cada matí em pregunta, papa farà fred, farà calor...
I és per una qüestió de dir com surto al carrer, més que saber si ha de ploure, si va bé que la pluja faci acte de presència o qualsevol cosa d'aquestes, és més què em poso. I en aquestes èpoques així tontes de dir si no estem ni a l'estiu ni estem a l'hivern, en funció del dia com passa en aquests moments que tenim el cel tapadot, doncs no sabem ben bé què posar-nos, no?
i avui feia fresca per tant ens havíem de brigar una mica no aquest matí sí bé són temperatures tampoc no ha pogut baixar massa el termòmetre perquè tota la nit ha estat força tapat i això ha provocat doncs que tinguem que tinguem temperatures una mica més altes del que és normal o sigui avui hem estat amb un valor de 16 graus de mínima que és una temperatura alta
Però, clar, com que hi ha el cel tapadot i aquesta sensació, ara tenim 17,6, gairebé 18. És un ambient una mica fresquet i això, doncs, clar, dona aquella sensació, no és aquella caloreta que fa al migdia. A Sant Jús els dies que el sol apreta una mica. I aquestes temperatures no tenen tendència a fer massos canvis. Els dies que comenci a sortir el sol, que serà a partir de dimecres a la tarda, o sobretot dijous,
les màximes sí que s'enfilaran una miqueta, però molt poquet, i les mínimes tenen tendència a baixar una mica perquè ara són més altes per culpa d'aquests núvols. Què són aquests núvols? Doncs és un front que ens arriba, és un front que comença a passar per casa nostra avui, que porta associats béns del sud, o sigui que no ha de fer massa fred i que pot portar precipitacions. A Sant Jús quan? Doncs creiem que cap al vespre o a la nit, ben bé. O sigui, tindrem tot el dia així tapat, amb forces núvols, sembla que siguin molt amenaçadors...
no es descarta que aquesta tarda pugui caure alguna gota però no ha de ser massa important i sí que a partir de la nit i sobretot durant la matinada aquestes precipitacions els mapes indiquen que poden fer una miqueta més de goig perquè realment tampoc no és que sigui la gran pluja
sinó que a Sant Jusó el que tindrem és alguns ruixats puntuals que poden ser una mica intensos i podem recollir alguns litres, però no estem esperant grans quantitats de precipitació. Durant la matinada pot anar fent, podem tenir precipitació, les temperatures no es mouen, aquests 17-18 graus poden baixar fins a 16 un altre cop, però aquesta propera nit tornarà a estar tapada, o sigui que tornarem a estar amb uns valors que no mouran el termòmetre.
i demà del matí encara hi haurà restes d'inestabilitat demà del matí encara serà un dia variable encara pot caure algun ruixat i molt a poc a poc s'aniran obrint clarianes i el sol creiem que a la tarda ja serà el gran protagonista o sigui és un episodi que la part més important o la part més inestable coincideix amb la matinada probablement
I després d'això tornarem a parlar d'estabilitat. No per molt llarg termini, encara que hi ha algunes previsions que no marquen massa inestabilitat a Catalunya de cara al final de setmana, sembla que el dijous i el divendres seran dos dies força macos, no esperem grans canvis, el sol és el protagonista, les temperatures, tot allò que han perdut per culpa dels núvols ho recuperen, estarem en 22-23 un altre cop, no massa més, tampoc no farà massa calor aquesta setmana.
i les mínimes, quan se'l quedi serè, que serà la nit de dimecres i dijous, doncs tornarien a baixar aquests valors que estem tenint normals per l'època de 12, 13, 14, tampoc no són freds extrems. No, però ha d'anar encara així brigadet. Sí, sobretot si ens anem amb altres racons. Si estem aquí a Sant Just, doncs sí que t'has de posar alguna cosa més, perquè aquests 14, 15 graus, doncs, a vegades els podem tenir el mes de gener i anem abrigats fins les orelles, i quan és la nit, el mes de maig, doncs, com que no toca, no cal, no? I potser ens passen episodis com el que té, per exemple, la...
la companya d'informatius, l'Andrea, que ja arrossega com una mica d'encostipat, que tu arrossegaves la setmana passada, o sigui, són aquests encostipats de potser, depèn de quina hora, agafes una mica de fred i el cos reacciona molt ràpid. Llavors, és una setmana una mica complicada perquè hi ha un altre front, la nit de divendres i dissabte.
Parlem en nivell general, ja no parlem de Sant Jús. La nit de divendres i dissabte a Catalunya passa un altre front i hi ha un altre front la tarda de diumenge cap a la nit de dilluns. No estem moguts, no, llavors, aquesta setmana? Sí, s'ha obert una mica la porta, l'anticiclo s'ha displaçat una miqueta i aquest front que ens creu avui obre la porta que altres ens puguin visitar. Ens afectaran de manera molt fluixeta, ho haurem d'anar seguint, però la nit de divendres i dissabte l'únic que tindrem és una miqueta més de noguts, no esperem pluja.
Sí que hi haurà precipitacions en altres zones, a l'interior de Catalunya, cap al nord, doncs en aquestes zones sí, i el de diumenge potser sí que és una miqueta més actiu, que ens podria portar un diumenge una mica més variable, una mica més ennubulat, serà un dia una mica més lletjot, potser més semblant avui, i a la tarda sí que podria haver alguna precipitació. No es descarta aquesta possibilitat, o així ho diuen els mapes avui, o sigui que a la tarda de diumenge sí que es podria escapar algun ruixat a Sant Just.
Com podeu comprovar, són ruixats de tarda, o sigui, és allò del Palmaig cada dia un raig, però no estem parlant de grans pluges ni d'episodis de pluges molt importants. Aquest que engeguem ara, que sembla que l'hem fet així com molt gros, perquè aparquem des d'aquesta tarda fins demà al matí, sí, és el moment del pas del front, sí que hi haurà zones de Catalunya o durant aquest episodi o durant aquest període sí que hi haurà precipitació, però jo crec que la inestabilitat a Sant Ju serà més de nit i molt puntual, o demà al matí alguna goteta, però no estem esperant grans pluges. Tant de bo vinguessin, eh?, perquè calen.
però bé, i sobretot si són de matinada i no emprenyen pel matí o la tarda, doncs ja va bé que siguin de matinada després. Però no fa pinta, no? Però no té gaire pinta que hi hagi... Tenim més esperances de cara el diumenge a la tarda, aviam què passa, però com que falten tants dies també se'n pot atanar, no? O sigui que anirem seguint-ho. I pel que fa a temperatura és el que diem, eh? Durant tota la setmana no esperem grans canvis i tot i la presència del sol o cada any les nits serenes les temperatures es mantindran molt. Molt bé, doncs anirem seguint, Carles. Moltes gràcies. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i una mica més, arribem ja al punt horari de les 11. Connectarem a l'hora en punt, per tant, amb les notícies de Bulletí de Catalunya Informació i també el del Sant Just Notícies. Tornem després amb més coses, moltes entrevistes a partir de les 11 i 10. Fins ara.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11.
Comença l'audiència de llei del judici contra l'exconseller de Governació Jordi Auzàs, acusat d'un delicte de contrabande tabac. La fiscalia li demana 6 anys i 5 mesos de presó i una multa de més de 2 milions d'euros per la defensa. És excessiu i injustificat.
El govern intentarà negociar amb Madrid una solució perquè TV3 no hagi d'acabar tancant canals. El secretari de Comunicació, Josep Martí, assegura al matí de Catalunya Ràdio que l'alternativa n'hi ha d'alternatives i que passa per ocupar freqüències que ara estan buides. El govern no descarta recórrer la decisió al Tribunal Constitucional.
El president de Rússia, Vladimir Putin, ha arribat ja a la Xina per buscar-hi suports en ple enfrontament amb Occident per Ucraïna. Putin i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, participaran en un fòrum de seguretat regional, presenciaran unes maniobres navals conjuntes i també intentaran tancar un acord sobre el gas.
Els treballadors de Torres Papel, de Sarrià de Ter, renuncien mobilitzacions si la direcció no els dona opcions per continuar l'activitat de la fàbrica. En la reunió d'avui esperen una resposta al pla de viabilitat que els van presentar divendres.
Des d'avui fins a mitjans d'agost, Berlín acull l'exposició biogràfica al voltant de la vida i l'obra de David Bowie. L'exposició fa un recorregut específic pels anys que el cantant i actor va viure a la capital alemanya, llavors dividida. Catalunya Informació. Ara als esports.
Luis Enrique serà la peça angular del nou projecte esportiu en què treballa en Doni Subisarreta per al Barça. Demà se'l presentarà per a les dues pròximes temporades. Amb ell arriben Rafinha i Deulofeu. El club confirma la incorporació de Ter Stegen i la baixa de Pinto. Es busca un tercer porter, tot i que pujarà al primer equip, Jordi Massim.
I pel que fa al temps, augment més general dels núvols a la tarda i aquest vespre hi pot haver ruixats dispersos al Pirineu Occidental i també en punts de la costa. Durant la nit podrien ser intensos en alguns punts de les comarques de Girona i Barcelona i arribar al Pirineu Oriental. Baixen les temperatures diurnes. Repassem aquesta hora algunes temperatures. 17 graus a Barcelona, 21 a Tarragona, 20 a Girona i 19 graus a Lleida.
Aquesta hora passen 3 minuts de les 11 del matí. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, Sant Just acollirà dijous la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. Entre el 21 i el 23 de maig se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans i Sant Just acollirà una jornada tècnica amb conferències d'experts d'arreu del continent per tractar aquest tema. A més, aquests dies també es faran sortides per visitar, entre d'altres, els parcs fluvials dels rius Llobregat i Besòs.
Dijous, Can Ginestà acollirà la jornada tècnica de Fedenatur, de 9 a 2. L'obertura de la jornada anirà a càrrec de l'alcalde Josep Perpinyà, que a més és president de Fedenatur Espanya. Al llarg de tot el matí hi haurà ponències diverses a càrrec d'experts del sector hidrològic nacional i de països com Itàlia o França.
Més qüestions. L'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308, d'un total de 8.116 del rànquing dels ajuntaments més endeutats de l'estat espanyol. El diari Cinco Dies elaborat una llista amb el deute viu de tots els consistoris i el Sant Justenc se situa per sota de municipis veïns com ara Sant Feliu, Cornellà o Esplugues.
Segons aquest llistat, elaborat a partir de les dades d'Hisenda i del padró municipal, l'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308, amb un deute viu de 4.900.000 euros a data de 31 de desembre de 2013. Són dades que tenen en compte el padró municipal d'habitants. Això, segons el diari 5 dies, correspon a un deute per habitant Sant Justenc de 290,7 euros.
Al Bas Llobregat, un dels municipis propers més endeutats, és Cornellà, que es troba en la posició 616 del rànquing i també espluga es dissenfaliu en les posicions 2013 i 2017 respectivament.
I un últim apunt per recordar-vos que l'Ateneu celebra aquest cap de setmana la Setmana de l'Ateneu. Durant tres dies l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis. Les activitats de la Setmana de l'Ateneu es concentren en un dels caps de setmana més intensos per a l'entitat. Començaran divendres al vespre amb la inauguració d'una exposició d'Artaneu i amb un recital poètic amb tas de vins conduït pel poeta Marcel Riera.
Dissabte se celebrarà un esmorzar al Pati del Roure, també hi haurà una audició dels alumnes de l'Escola de Música, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenda de la Setmana de la Taneu diumenge comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies i amb l'actuació del grup All Green, finalista del grup del programa de TV3 o Happy Day.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Once there was this kid who got into an accident and couldn't come to school. But when he finally came back, his hair had turned from black into bright white. He said that it was from when my cousin smashed his soul.
Once there was this girl Who wouldn't go and change With the girls in the change room And when they finally made her They saw her
Fins demà!
Fins demà!
I lurched all over the church floor I couldn't quite explain that they'd always just gone
Ara passen 10 minuts de les 11. Aquesta hora continuem amb la ronda d'entrevistes dels diferents representants de les eleccions europees que es faran aquest diumenge, 25 de maig. Avui parlem amb Víctor Puntes, número 21, les llistes d'Esquerra Republicana per Europa i també exalcalde de Molins de Rei. Molt bon dia. Molt bon dia.
Una campanya que ara ja estem en els últims dies, per tant és aquest moment en què sembla que d'alguna manera suposo que almenys pels principals candidats tot plegat ja comença a notar-se aquest cert esgotament. No sé si els que no esteu com a número 1 però ho esteu vivint, esteu també cansats o com ho esteu vivint tot plegat.
Home, és evident que el cansament no és el mateix que pot tenir l'Oriol Junqueras o el senyor Terricabres o el senyor Maragall anant amunt i avall de Catalunya, del país i fins i tot de les Illes i del País Valencià, però nosaltres, els que estem una mica més a darrere, doncs es dediquem més a les poblacions que no tenen actes tan multidonaris i, per tant, bueno, cansats, cansats, no del tot, perquè estem una mica ja acostumats a aquestes coses. Amb ganes, per tant, no?
Molt motivats. La veritat és que nosaltres estem força motivats perquè entenem que són unes eleccions que ens poden proporcionar una gran oportunitat de cara al nostre objectiu, que és fer el referèndum, la consulta, el dia 9 de novembre. De fet, aquest objectiu, aquesta idea del referèndum i la independència, en el cas de les europees per Esquerra és també la principal prioritat?
És una de les prioritats que nosaltres també venim explicant, és que molt sovint les eleccions no són només per les coses que es convoquen. Molt sovint els ciutadans, quan van a votar unes eleccions, a part de triar els seus representants a l'institució que correspon, a l'Ajuntament, al Parlament de Catalunya, al Congrés o al Parlament Europeu, molt sovint es vota amb altres circumstàncies. Per exemple, a nosaltres ens agrada recordar que les eleccions municipals de l'any 1931, on només s'escollien...
alcaldes i regidors a tots els pobles de l'estat espanyol i de Catalunya va servir per enderrocar la monarquia i crear la república. Per tant, cada cop que els ciutadans tenen l'oportunitat d'opinar a través del sufragi, poden passar moltes coses. I nosaltres el que volem és que, a part de triar parlamentaris progressistes, parlamentaris d'esquerres i parlamentaris que vulguin una altra Europa, també serveixi
per fer escoltar la nostra veu a Europa i forçar el govern de l'estat espanyol a autoritzar-nos a poder fer aquest referèndum el 9 de novembre. Estem en un moment que la idea d'Europa té molts defensors, però també sembla que hi hagi més gent que fins i tot entrenega més que abans o aquesta idea de ser euroesceptic. Des d'Esquerra, quina Europa defenseu? Bé, el que ha passat és que...
Molts ciutadans, creiem, ens havíem emmirellat amb l'Europa dels ciutadans, amb una Europa democràtica, amb una Europa on la força de la política està en mans dels seus ciutadans. I veritablement hem vist, malauradament, en els darrers deu anys que això no és així, que l'Europa que ens governa no és la dels ciutadans, sinó la dels estats, i d'alguns estats en concret que tenen més força que altres. Per tant, el que nosaltres volem és una Europa més democràtica, una Europa on els ciutadans són els veritables protagonistes de la política europea,
i on els estats perden poder, perden capacitat de marcar les polítiques econòmiques internacionals i socials en favor de l'opinió i la voluntat del poble. Per tant, volem una Europa més democràtica i per tant, davant de la gent que és eurosèptica i que pensa que no hi ha res a fer, l'única manera de canviar-ho és participant i votant altres forces polítiques que no siguin el Partit Socialista Europeu o el Partit Popular Europeu.
De tota manera, aquests partits encara tenen molta força dins del Parlament Europeu. Per tant, suposo que hi ha qui creu que no es pot aconseguir aquest canvi. Suposo que la resposta és aquesta que em deia ara. L'única manera de canviar les coses a Europa és que altres formacions polítiques que no són les hegemòniques
tradicionalment, tinguin un paper clau i entrin en força al Parlament. Per tant, no serveix de res no lluitar per canviar les coses. Per tant, nosaltres, des de la nostra modestia, des de la nostra petita representació, que pot ser de dos i com a molt de tres eurodiputats,
doncs la veritat és que farem tot el possible per buscar aliances, per buscar altres formacions polítiques a Europa, que com els BERS o com l'Aliança Europea o com els liberals, doncs poden intentar canviar les coses. El que està clar és que estem convençuts que un cop més hi haurà un gran pacte entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu per repartir-se els òrgans de govern de la Unió Europea. I per tant, davant de tot això, mira si hi ha un ventall gran de possibilitats de votar altres formacions polítiques.
De fet, un dels temes d'aquests últims anys que hem anat vivint també en clau econòmica moltes vegades venia o avalat per Brussel·les o dictat d'alguna manera o recomanat, entre cometes, per Brussel·les. Aquestes mesures econòmiques que hem anat tenint els últims anys, en tot això creieu que s'hi pot incidir, que pot canviar-se també aquesta manera de fer política econòmica?
Bé, el que és evident és que encara la Unió Europea les decisions les pren els estats i, per tant, quan diem que ve de Brussel·les, el que estem dient és que ve de la Comissió Europea, que són els representants, els primers ministres de cada estat o, en funció del tema, els ministres de cada ram parlant d'una qüestió concreta. Per tant, el Parlament Europeu fins ara havia tingut molt poca força. Qui marca la política europea és la Comissió Europea. Per tant...
Això seguirà sent així. Per tant, el que hem d'intentar és tenir prou força al Parlament Europeu per canviar la Constitució i els òrgans europeus per intentar donar la volta i que els estats serveixin al Parlament Europeu. No que siguin dues institucions totalment diferents on cadascú fa el que creu convenient. I és evident que el Parlament Europeu ara mateix
Té unes competències molt limitades, que és la de provar directives, la de fer recomanacions, la de provar el pressupost, però realment qui marca les polítiques són els estats, i repeteixo, dintre dels estats, del conjunt d'estats, no és el mateix Malta que Alemanya, no és el mateix l'estat espanyol que França, no és el mateix...
Doncs Itàlia que Anglaterra, que el Regne Unit. Per tant, aquest equilibri d'estats, nosaltres esperem que de mica en mica vagi canviant cap a una voluntat popular majoritària que és qui marqui les polítiques a través del vot i dels seus representants directes a la Unió Europea.
Abans parlàvem també de la consulta del 9 de novembre o de les reclamacions d'independència i tot plegat que és un tema que també s'està tractant en aquesta campanya en clau catalana però també s'està preguntant més enllà de Catalunya Una hipotètica Catalunya independent tenint en compte el que hem anat veient els últims dies creieu realment que el Parlament Europeu si més no en pot parlar tranquil·lament o que es pot arribar a debatre de tot plegat?
El que nosaltres estem convençuts és que la Unió Europea, per tradició i per costum, el que fa és solucionar problemes. Davant de conflictes, davant de discrepàncies, la Unió Europea sempre troba la manera per arreglar les coses i intentar que la Unió i els ciutadans de la Unió surtin sempre el menys perjudicats possible.
Per tant, de la mateixa manera que la Unió Europea va arreglar d'una manera ràpida i sense gaire discussió el fet que la República Democràtica Alemanya passés a formar part de la República Federal Alemanya i formés un nou estat, que és Alemanya, de la mateixa manera que va succeir, trobaran la manera perquè Escòcia, si el dia 28 de setembre es declaren independents, formi part de les institucions europees, com fins ara,
I de la mateixa manera, si a Catalunya arribem a l'oportunitat de poder anar a una consulta i surt majoritàriament el sí a la independència, doncs que els catalans continuem sent ciutadans europeus perquè si ho som, ciutadans de ple dret, si complim les directives europees, si tenim l'euro com la nostra moneda, si som un estat totalment democràtic...
I si importem la majoria de les nostres manufactures a la Unió Europea, més del 50%, doncs no hi ha cap raó, digui el que digui l'estat espanyol, per deixar 7 milions de ciutadans europeus fora de la Unió Europea només perquè l'estat espanyol ens veta.
és evident que fins que no es produeixi la Unió Europea no es posicionarà perquè no té cap sentit posicionar-se sobre una cosa que no sap si s'arribarà a produir com podem demanar si formarem part de la Unió Europea si encara no sabem si votarem per tant el que hem de fer és anar complint etapes i quan succeeixi adreçar-nos a la Unió Europea perquè estic convençut que com a demòcrates que són respectaran l'opinió del poble de Catalunya i trobaran la solució perquè no succeeixi res d'extraordinari
Esteu satisfets del lloc que té aquest tema o de com se n'està parlant? Creieu que se n'hauria de parlar més o que realment se n'està parlant prou en aquesta campanya per les europees de tot el tema català? Nosaltres pensem que fins i tot se'n parla un gran massa. És a dir, no som nosaltres els partits sobiranistes, Esquerra Republicana, Coercència, Unió, Iniciativa, els que estem constantment posant aquest tema sobre la tala. Som precisament els partits contraris a la celebració del referèndum, que constantment...
que gasten el seu temps electoral, els seus minuts de presència en el metge de comunicació, recordant-nos que no ens en sortirem, que no votarem, que els espanyols i els catalans poden estar tranquils perquè no arribarà el dia de la consulta, que si es produeix mai formarem part de la Unió Europea. Per tant, jo crec que el que falta més és debatre sobre l'Europa que volem, sobre què faran els nostres eurodiputats.
a Brussel·les, a quins grups formaran part, a qui s'aliaran, a qui donaran els nostres vots per constituir les majories i les minories del Parlament Europeu i deixar això en mans dels representants polítics de l'estat espanyol i de Catalunya, perquè crec que és una cosa ara mateix interna que no interessa gens a la Unió Europea. Tradicionament la participació a les eleccions europees no acostuma a ser gaire alta, però tenint en compte el que ha passat en els últims anys, sembla ser que potser la gent anirà més a votar. Creu que pot ser així?
El que estem convençuts és que no tenim una bola de vidre per saber què se'l passarà el diumenge que ve. El que nosaltres, des d'Esquerra Republicana, intentem recordar la gent és que els que pensem, els que creiem que el futur d'un país està en mans dels seus ciutadans, no podem estar reclamant
la celebració d'una consulta, d'un referèndum el 9 de novembre i a la primera oportunitat que tenim per anar a votar a unes eleccions, doncs no hi participem. Per tant, els que demanem participació, el que demanem més democràcia i el que demanem que respecti la voluntat popular, hem de ser els primers que hem d'anar a votar per fer saber la nostra opinió i fer sentir la nostra veu.
no sé quina serà la participació però per exemple vull sortir una dada força espectacular que és que a Catalunya, no a l'estat espanyol sinó a Catalunya el vot per correu ha augmentat un 45% si pot ser la primera senyal que quan facin la visió de la participació de la Unió Europea aconseguim
que dintre de tots els mapes surti un color de més de 50% de participació superior a l'estat espanyol a Catalunya, doncs ja haurem donat una primera senyal que aquí a Catalunya volem ser europeus, som molt europeistes i el que volem és més democràcia i més participació. I ja per acabar, els indecisos que estiguin dubtant entre Esquerra o algun altre partit, de quina manera els animaria a votar pel seu partit?
Bé, el que nosaltres defensem és que una altra Europa és possible, que no hem de caure sempre en les majories tradicionals del Parlament Europeu entre, repeteixo, socialistes i populars que es reparteixen les institucions, la presidència de la comissió i els diferents òrgans en funció del resultat.
i que, per tant, si volen canviar Europa, l'única manera que hi ha per canviar Europa és votant a partits que porten el seu programa electoral i repeteixen diàriament els seus discursos, que volem una altra Europa, que no som eurosèptics, sinó que som eurocrítics. Per tant, la millor manera de canviar les coses és participant i posant el teu petit granet de sorra perquè es canvien les coses. Per tant, Esquerra Republicana el que vol és fer sentir la veu dels catalans perquè creiem que una altra Europa és possible,
I, a més a més, aprofitarem la benentesa per fer sentir la nostra veu que a Catalunya volem ser un nou estat de l'Unió Europea i que, per tant, volem participar amb els mateixos drets i mateixos deures que la majoria d'estats, que tots els estats que formen part de l'Unió Europea. Doncs moltes gràcies, Víctor Puntes, número 21 a les llistes europees d'Esquerra Republicana i també exalcalde de Molins de Rei. Gràcies i que vagi bé un dia. Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
1, 2, 3.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passa un minut de dos quarts de dotze, aquesta hora parlem de l'escola de formació d'adults, que avui fa jornada de portes obertes de cara al període de matriculació, que serà el mes de juny, i ara en parlem amb el director de l'escola d'adults de Sant Jus, Jordi Mortes, molt bon dia. Hola, bon dia. Una jornada de portes obertes que no sé si ja ha començat a aquesta hora. Sí, sí, ja ha començat, a les onze hem començat. I ara ja tenim algú que s'espera perquè li fem una mica d'explicacions, però comencem a les onze. Avui és el primer dia...
I el mes de juny, el dia 10, un dimarts dia 10, és el segon dia. Fem dos dies, sí. I és durant tot el dia, només al matí? Com funciona? L'escola està obr tota el dia, perquè sempre avui tenim algun professor que està lliure, i qualsevol persona que vulgui, en qualsevol moment pot passar, que l'atendrem.
Per tant, en principi, a partir de les 11, però a la tarda també funcionarà, no? Sí, també, també. Perquè recordem una mica quina és l'oferta que es fa des de l'Escola de Formació d'Adults aquí a Sant Just, Jordi? L'oferta que fem aquest any, hi ha alguna variació respecte a l'any passat, continuem fent el GES, GES 1 i GES 2, que són els nois que no han pogut treballar graduat de secundària, els poden venir a fer dos cursos, si volen. També tenim la preparació, però d'accés a grau superior, que aquesta la fem l'any passat,
tenim Competic 1, que és una informàtica a nivell usuari, i aquest any tenim un canvi que tenim Anglès 2 i Anglès 3. L'Anglès 3 és important, l'Anglès 2 ja el fem aquest any, però l'Anglès 3 és molt important perquè la gent que treu l'Anglès 3 aquí a l'escola fan una prova a l'Escola Oficial d'Idiomes i poden entrar a fer Anglès 3 a l'Escola Oficial d'Idiomes. Directament. Directament amb una prova prèvia, que fan allà a l'IO. Però això és interessant perquè, clar,
representa que els hi valoren el que hem fet aquí, els hi valoren i llavors amb una petita prova podem passar al nivell 3 d'anglès. Està bé, està molt bé. Per tant, doncs ja aquesta novetat, és l'única novetat que hi ha? Hi ha algun curs més nou? No, no, aquesta és l'única novetat que hi ha aquest any. Els horaris també ens sembla que, com dèiem abans, perquè hi ha gent que pot venir al matí, també n'hi ha de tarda, hi ha una mica de varietat, no? Sí, sí, hi ha alguns grups que fem al matí, per exemple, prova d'accés els fem sempre als matins,
la informàtica també la fem als matins, i llavors a les tardes fem els graduats i els anglesos. Hi ha molta gent que vingui a l'escola d'adults, o heu notat que els últims anys hi ha més gent que abans, també tenint en compte que hi ha hagut... Bé, no és que hem notat un gran canvi, està estable, més o menys, nosaltres hem tingut uns 150 alumnes. Més o menys, cada any estem sempre... Home, com més grups tens, més gent tens. Clar, mos hem reduït el grup, aquest any només tenim sis grups,
doncs jo et dic, si tenim uns 150 anys també, però els altres anys que teníem més grups, doncs teníem molta més gent. Però depèn dels grups, clar. I aquests grups depenen de la gent que s'hi apunti, per tant, no? No, no, l'oferta formativa és una cosa que marca el departament, marca el departament i el departament amb l'Ajuntament, doncs marquen l'oferta que els sembla que hem de fer. Llavors mos ho proposen a nosaltres, perquè mos sembla si ho veiem bé, si no ho veiem bé, si veiem què s'adient l'oferta, i l'oferta s'ha marcat.
A base de la demanda de la gent. Però, clar, estem en una època restrictiva i, per exemple, inglesos podien fer dos grups d'anglès de cada. Informàtica podien fer dos o tres grups més, m'entens? Sí. Vull dir, la demanda és molt, però, clar, si no hi ha oferta, la gent no s'apunta. Clar, per tant, entenc que vosaltres també les retallades les heu notat, també, a l'escola d'adults. Sí, clar, amb reducció de grups, sí, sí. I aquesta reducció què és dels últims dos anys o ja fa més temps, també? A partir dels dos anys cap aquí ho estem notant.
Per exemple, aquest any el fer el grup d'anglès m'han suprimit d'un grup d'informàtica. O sigui, un per l'altre. Si fos en una època expansiva, el que hauríem fet és fer un grup nou i mantindre els grups d'ells i anar ampliant l'oferta perquè anés creixent el centre. Però com que és una època restrictiva, us ha d'adaptar amb la mateixa gent menys grups.
I anar-ho trampejant, no? I anar-ho trampejant, sí. Ja passa any en peny, diuen. Sí, sí, clar, és la manera, segurament. Esteu situats ara a les escoles des de fa més o menys un any. Heu notat el canvi? Esteu contents? Home, clar, què et sembla, tu? Jo crec que sí, però... És nova, tot és nou, tot és bonic, molt sol, molta llum, i per una escola de gent que tenim bastanta gent i adulta, la llum i el sol és molt important.
A més, les instal·lacions estan perfectes, totes les aules les tenim amb projectors, ordinadors a les aules, pantalles digitals... Bé, jo crec que ara hi ha una escola... Perdona, un centre d'adults ja amb mayúscules. Clar. Quina és la mitjana d'edat de la gent que ve a l'escola d'adults? Home, ara no t'ho puc dir, però ha baixat molt, perquè com que tenim els graduats de secundària i tenim els nois aquests de preparació per a l'accés, ha baixat molt. No ho sé, a la mitja no te la puc dir ara en aquest moment, però...
Però tenim gent jove, tots aquests nois són tots a partir de 18 anys i els de grau superior al màxim d'on tenim de 25-30 anys. Vull dir que la mitja ha baixat. Clar, potser és els cursos d'anglès on hi ha gent més gran? Sí, però bé, també és gent de 35, 40, 50 anys. No és com abans en les escoles d'adults que teníem grups d'instrumental, que venien senyores de tota la vida, que ja tenien 60, 70 i potser més anys. Clar, és diferent en aquest sentit. Clar, l'instrumental molts han reduït, molts les han tret
I a canvi han fet fer GES i gent per gent jove, cursos per gent jove. De fet, suposo que també la situació d'atur, malauradament, també ha fet que vingui més gent, suposo, no? Però depèn, perquè la gent es van mouent, perquè hi ha molts xavals que comencen, pleguen, treballen, tornen, treballen, tornen... Hi ha una certa mobilitat amb això. Tampoc els cursos que comencin al setembre i acabin al juny tots els mateixos. Hi ha que marxin, treballen, tornen a vindre, tornen a marxar...
Bueno, bé. I és com funciona, no? Suposo que us hi heu d'adaptar, també. Sí, sí, no, les coses de grups tenen la cosa que no tenen les altres. Ara tenim la matrícula sempre oberta. Tret de l'últim trimestre, aquí pot vindre algú al gener i al febrer i matriculars. Tenim sempre matrícula oberta. És a dir, ara no ens podríem matricular, però sí que al setembre sí, després també al gener. Ara ens podries matricular per vindre doient, però clar, així és el curs que ve.
És a dir, t'incorporaries a la classe del que sigui, si vas 10, 1, 6, 2, però clar, no et comptaria fins l'any que ve, o sigui, no et podíem avaluar perquè no tindries horari ni res, però bueno, sí, la gent venen aquí, s'apunten i ja està. Hi ha gent que ve duent?
Bé, per exemple, tenim un parell de nois que han arribat la setmana passada i, clar, aquestes nois s'enduien. Venen a classe, doncs ja saben que la matriculació final no els hi constarà ni currículum, ni actes, ni notes, ni avaluacions, res. Si ensenyem aquí, doncs mira. I, de fet, suposo que és això que en principi, normalment, acabeu els cursos al juny, al juliol? No, no, nosaltres a la meitat de juny ja ha de estar tot tancat, avaluacions tancades, actes tancades...
I a partir de la segona quinzena de juny, preparar l'afarta formativa i matriculació per l'any que ve. Nosaltres la preinscripció ho fem diferent de tots els centres. Nosaltres la preinscripció la comencem el 23 de juny. De juny, eh? Més tard, sí. I llavors representa que ha d'estar tot tancat el curs passat. Clar. I llavors el 23 de juny és la preinscripció i la matriculació definitiva quan es fa? La preinscripció el 23 de juny. I llavors hi ha una sèrie de plaços, que ara només recordo que no els tinc davant,
Però la matrícula es fa la primera setmana de setembre. Espera que ho miro en un paper. La primera setmana de setembre, els alumnes admesos, del 2 al 8 de setembre, els admesos, eh? Del 2 al 8 de setembre, venen tots aquí i es matriculen. Val, per tant, és després de l'estiu ja, tot plegat. Sí, sí, nosaltres ho fem tot al revés. Vull dir, bueno, al revés no, ho fem diferent. No, exacte. Sí, sí. No, clar, és diferent també que l'ensenyament que es fa, doncs, en edats infantils o... Sí, sí, nosaltres ho fem tot. Acabar el curs, llavors és quan es comença tot el procés nostre.
Perfecte, doncs tot plegat és, com dèiem, avui hi ha aquest dia de jornades obertes, avui que algú que pugui anar-hi i que l'interessi pot fer-ho durant tot el dia, també hi ha una altra jornada de portes obertes el dia 10 de juny, després la preinscripció comença el 23 de juny. Sí, sobretot, el 23 de juny fins al 30 de juny.
i la matriculació que es fa per tant ja de cara al setembre n'hem parlat avui amb el director de l'escola de formació d'adults d'aquí Sant Jus Jordi Mortes, moltes gràcies Jordi i que vagi molt bé Fins aviat, bon dia
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A-ha. A-ha.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Your Absolute Beginners It's a panoramic view From Her Majesty Mount Zion And the kingdom is for you For you, our heart
Estem escoltant just a la fusta.
Avui, a les 9 del vespre, M de música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, amb un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts o cinema. Estem escoltant Just a la Fusta.
Aquest dijous al vespre es farà una xerrada informativa al Casal de Joves sobre treballar a Canadà. És una conferència adreçada a joves interessats en treballar o estudiar al País Americà per buscar noves oportunitats i per això parlem amb la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Jus, la Begoña Aro, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Begoña, bon dia. Hola, molt bon dia. Com fer-ho per treballar a Canadà és la gran pregunta que planteja aquesta xerrada. Serà dijous a la tarda, com dèiem. Què s'explicarà en aquesta conferència en concret? Quin és l'objectiu?
L'objectiu d'aquesta xerrada és veure les diferents possibilitats que hi ha per marxar al Canadà. Entenent que per marxar necessitem un visat, si no marxem com a turistes, farem bastantes aclaracions sobre el tema de visats per marxar. Al Canadà tenim acords bilaterals amb Espanya, que això ens permet obtenir una sèrie de visats temporals
que ens permeten a l'hora de passar allà a viure una experiència doncs també treballar. I aquesta és una de les principals diferències, no? Potser entre el sistema espanyol i el canadenc o fins i tot el britànic perquè per anar a Anglaterra crec que no es necessita cap visat, oi? Exacte, la gran diferència doncs si viatgem a Europa no necessitem visat i en canvi doncs el Canadà sí que en necessitem igual que els Estats Units. També la diferència entre els Estats Units i Canadà
és que amb Espanya sí que tenim acords bilaterals i es poden aconseguir aquests visats que et permeten estar allà durant un any i treballar alhora. Veurem també diferents sectors en els quals tu pots cercar feina durant aquest any. També hi ha sectors on és bastant més fàcil aconseguir un visat
inclús hem trobat casos que han sigut concedits visats permanents depenent de quina professió, per exemple, en el sector sanitari. Hi ha bastanta demanda. Sí, això és el que t'anava a preguntar. Quins serien aquests sectors o les professions potser més demandades allà, a banda del sanitari? Doncs el sanitari també, finances, comunicació, però comunicació, noves tecnologies...
També hi ha un sector de peons, industrials, on hi ha també bastanta demanda. Veurem diferents jornades on la gent es pot adreçar, també que s'organitzen, bueno, es van organitzar fa dos anys aquí, a Catalunya, amb el Quebec, però segueixen organitzant a països propers com ara França o Brussel·les, on la gent es pot adreçar, enviar el seu currículum i aconseguir una entrevista amb empreses
que venen aquí, en aquestes manifestacions que s'organitzen. Sí, perquè també recordo que fa uns mesos, diria que es comentava a la premsa, que alguns experts canadencs, ara no recordo ben bé el camp, però que havien vingut a Catalunya per buscar talents, per emportar-se'ls allà, d'alguna manera. Sí, sí, sí. Realment sí que hi ha una demanda d'uns certs actors, i per això s'organitzen aquestes jornades,
i hi ha headhunters que també busquen a través de les xarxes socials. Això ho veurem una mica, doncs donarem una sèrie de consells per poder començar aquesta recerca i saber on poder dirigir-nos i començar a, diguem, a preparar aquest viatge, que és un viatge que, això sí, doncs s'ha de preparar potser més que quan marxem a un país d'Europa.
pel tema del visat i tot plegat. Exacte. Costa molt aconseguir un d'aquests visats? Doncs aprendre quin visat estem parlant, sí que cada any s'obre una quota on la gent pot demanar, el jovent en aquest cas, de 18 fins a 35 anys, pot demanar aquest visat durant els dies que s'obre, aquesta convocatòria, llavors això
Si tu fas, diguem, tot el procediment bé i estàs entre els primers, doncs entres. Per exemple, aquest any hi ha hagut 800 visas del PBT, del Working Holiday Visa, que et permetrà estar allà un any vivint i treballant, i doncs ja està tancada aquesta convocatòria, però veurem quant sobra per l'any que ve i quins requisits has de complir, també. Mhm.
Sí, que és una convocatòria que s'obre un cop l'any, entenc. Exacte. I a part del Working Holiday hi ha d'altres modalitats. Hi ha una que és per fer pràctiques, empreses d'allà, això si t'has de buscar tu l'empresa, i també hi ha una altra que és només per l'estiu. Encara que, clar, ja que fem aquest viatge i fem aquest procediment, millor en aquests casos, a països més llunyans,
pensar en una estada més llarga durada per poder aprofitar tot aquest esforç que fas abans de marxar. Clar, perquè no és el mateix marxar durant un any que tens més temps de buscar i de si no trobes, doncs seguir buscant que no per l'estiu, que és un període curt relativament. Exacte, bé, de fet el període per l'estiu generalment
Tu ja tens una empresa buscada, també. Sí, per aquí és més fàcil. I el tema idiomes, m'imagino que també tot s'ha de tenir en compte, ja parlant anglès i francès. S'ha de tenir en compte tot. Sí, bueno, tenim el Quebec que es parla francès i després la resta del territori canadès que es parla anglès. Sí que és veritat que les persones que parlen francès al Quebec són molt benvingudes,
Llavors, que això seria com un plus per qui vol marxar, però, clar, l'anglès també és necessari. El que passa és que si tu marxes amb un Working Holiday Visa, no et demanen, no és cap requisit, d'acord? Que tinguis un nivell d'idioma concret. Sí que, si tens un nivell més alt, tant d'anglès com de francès, en el cas de Quebec, doncs et serà més fàcil trobar una feina allà. Clar, mhm.
Però, bueno, aquest missat, l'idea és que tu vas allà a veure el país, a visitar-lo i a aprendre l'idioma. I a conèixer una mica. També veurem diferents alternatives, per exemple, turisme ecològic, que durant una època d'aquest any, alternatives que pots fer per visitar el país d'una manera econòmica.
Sí. Doncs de tot plegat es parlarà en aquesta conferència que es farà aquest dijous al Casal de Joves totes les alternatives, totes les eines que disposen els joves si volen iniciar un projecte de mobilitat al Canadà. És un destí molt demanat? Molt demandat, Canadà? La veritat és que es troben alguns casos però no és el destí més demanat. Suposo que influeix la climatologia del país,
L'Unyania també no és el més demanat, però sí que quan la gent s'assabenta de les possibilitats que tens allà pot resultar més atractiu. I quines oportunitats o quines possibilitats ofereixen els joves a Canadà que potser aquí no poden trobar feina per culpa de la crisi? Quines són les majors diferències en aquest sentit? Bé, doncs sí que és veritat que la casagatura a Canadà
és molt més baixa que aquí, potser és un 7% aproximadament, llavors sí que hi ha més possibilitats. El que passa és que tampoc és superfàcil, en el sentit que les empreses canadenques, hi ha una característica que sempre busquen persones que hagin tingut una primera feina a una empresa canadenca, un cop ja has tingut aquesta experiència i pots aconseguir una carta de referència, et serà molt més fàcil. És a dir,
L'avantatge és que, havent treballat un cop, ja podràs trobar feina molt més fàcilment. El difícil és començar, però això passa quan marxem a un altre país, sigui on sigui. La primera època serà una mica més dura i on intentarem fer contactes per aconseguir aquesta primera feina i ja després poder, diguem,
entrar al mercat d'entrada més fàcilment. Clar, el més important és com buscar la primera oportunitat que et faci començar a moure la roda després, oi? Exacte, i no aturar-se i si, per exemple, no trobes feina, doncs buscar unes altres possibilitats que et permeti entrar en contacte amb el món local d'allà, per a després, doncs, entrar al mercat laboral.
Doncs aquest tipus de consells es donaran en aquesta conferència que s'organitza dijous al Casal de Joves, una conferència que organitza en aquest cas el Servei de Mobilitat, el Casal Just al Punt. Com acostumen a funcionar aquestes xerrades? Tenen èxit? Hi ha joves que s'interessen per tot plegat? Per projectes de mobilitat internacional? Generalment sí, depenent una mica de la temàtica també. Normalment el que fem és una sessió informativa en la qual...
una mica oberta, en la qual la gent pot anar preguntant, inclús si hi ha persones que han viscut una experiència a l'estranger, doncs també són molt partidaris que aquestes persones expliquin la seva experiència, que sempre és molt parlant, diguem. I bàsicament és així, es reparteix també una sèrie de documents per a persones que no poden venir, doncs sempre ens poden escriure al mail,
i els enviem tota la informació també. I com funciona tot després? Si una persona va a la xerrada, diu que està interessada en iniciar un projecte d'aquest tipus al Canadà, després es fa com un servei personalitzat, un tipus d'entrevistes personals amb aquesta persona per seguir aconsellant-la? Sí, exacte. Si té una demanda més concreta sobre un tema del que hem vist durant la sessió,
podem concertar una cita a les assessories que tenim cada dijous, al Casal i al Centre de Promoció Econòmica i podem també fer un seguiment del seu projecte de mobilitat.
Molt bé, doncs volíem conèixer més a fons aquesta xerrada de mobilitat per treballar a Canadà, com dèiem, adreçada a joves interessats en treballar o en estudiar a Canadà, i per això hem convidat al programa la Begoña Aro del Servei de Mobilitat. Moltes gràcies, Begoña. Moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia.
I després d'aquesta entrevista de l'Andrea a la Begoñaro, el que fem és enllaçat i musicalment fins a les 12 del migdia, moment en què connectarem com sempre amb les notícies, ens posarem el dia de l'actualitat i després tindrem més coses. Ens queda parlar de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana, també de coaching. Avui el Francesc Corbell ens vol parlar de la crispació i la secció jurídica que fem també amb la Sílvia Masmitjat. Tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem amb els Mishima.
La brisa que tens d'Isa i l'Eva fins a perdre el contacte amb tu mateix. Té la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un prim que no et sents culpable. A dir-ho el vols corra, fa un peu els seus efectes. L'ànsia que cura no te l'acaba el teu objecte. La brisa que tens d'Isa i l'Eva saps que mai serà teva, és com d'un oàs i un miratge. I aquí
i aquí n'està fart, però viure d'una altra manera, és la pestanaia del burro al fons d'una manera. Avisa que t'encisa i alent fins a perdre el contacte amb tu mateix, diu que ets viu, que podria ser.
En canvi, d'una religió a un espectacle, no saps ni anar a comprar o agafar una pancarta, disparar les rebaixes o emmorratxar-te. Fins aquest encinja i eleva, saps que mai serà teva, una sensació original que ja mai m'he recuperat. Saps condemna un infant sense greix ni bombolles, que de tan incipit i laic ja no fa por ni crema. Fins una llum més cremada de la drava llogera. Ah, ah,
Música Música Música Música
Però en una lloc, què era?
Bon dia, són les 12. El govern assegura que hi ha solucions tècniques que poden evitar el tancament de la meitat dels canals de TV3, com pretén l'executiu de Rajoy. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el secretari de Comunicació, Josep Martí, diu que aquesta opció tècnica passa per ocupar freqüències buides.
Ja ha començat a l'Audiència de Llei del Judici contra l'exconseller de Governació Jordi Auzàs i 12 persones més acusades d'un delicte de contraband de tabac. Les defenses demanen l'anul·litat del procés per defectes de forma en la instrucció. Admesa a tràmit una querella contra el president del Port de Barcelona, Sixta Cambra, per presumptes irregularitats en la licitació de Marina Vela, el Mollesportiu, que es farà a prop de l'hotel del mateix nom. Un tribunal investigarà si hi va haver prevaricació en l'adjudicació.
El cap de l'exèrcit de Tailàndia fa una crida a tots els partits polítics perquè negocin els militars. Han imposat avui la llei marcial després de sis mesos d'enfrontaments i neguen que es tracti d'un cop d'estat. Els treballadors de Torres Papel de Sarrià de Ter anuncien mobilitzacions si la direcció no els dona opcions per continuar l'activitat de la fàbrica. En la reunió d'avui esperen una resposta al pla de viabilitat que els van presentar divendres.
El productor català Lluís Minyarro competeix avui al Festival de Cinema de Canes amb la coproducció internacional Steel the Water. Minyarro, que el 2010 va guanyar la Palma d'Or amb una pel·lícula tailandesa, explica a Catalunya Informació que ara la seva pel·lícula reflecteix molt bé el moment de desconcert al Japó després de la tragèdia de Fukushima.
Catalunya Informació. Esports. Javier Aguirre dona avui la llista de convocats de l'Espanyol per la final de la Copa Catalunya contra el Barça. Els Blaugrana viatjaran amb el filial i el mateix dia, al migdia, hauran presentat Luis Enrique com a nou entrenador. Desena etapa avui al Giro d'Itàlia, que de l'Evan surt de líder a l'NBA aquesta matinada, Sant Antonio, 122, Oklahoma, 105, primer partit final de la Conferència Oest.
I pel que fa al temps, augmenten els núvols a la tarda i al vespre i pot haver ruixats dispersos al Pirineu Occidental i en punts de la costa. Durant la nit podrien ser intensos en alguns punts de les comarques de Girona i Barcelona i arribar fins i tot al Pirineu Oriental. Baixen les temperatures diurnes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Sant Just acollirà dijous la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. Entre el 21 i el 23 de maig se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans i Sant Just acollirà una jornada tècnica amb conferències d'experts d'arreu del continent per tractar aquest tema. Dijous, Can Gina està acollirà la jornada tècnica de Fede Natur.
Serà de 9 a 2, l'obertura de la jornada anirà a carrer de l'alcalde Josep Perpinyà, que a més és president de Fede Nature Espanya. D'altra banda, a banda d'aquesta jornada tècnica, el dijous a la tarda es farà una passejada per la carretera de les Aigües, demà dimecres una sortida al parc del riu Llobregat i al parc fluvial del Besòs i divendres una visita al parc natural de la serra de Collserola.
Arrenca el juny fotogràfic a Sant Just. La inauguració de l'exposició, tres dies de juliol, de Salvador Bardegin. La setmana passada, el celler de Can Ginestà va donar el tret de sortida a aquest cicle cultural que té el món de la fotografia com a principal protagonista. El grup d'activitats es concentraran al juny. Hi ha quatre eixos principals. Una quinzena d'exposicions simultànies a sales i espais públics de Sant Just,
També el cinquè concurs internacional de fotografia, el Photoshopping i també com a novetat el Memory Photo, un collage amb un miller de fotos al claustre de les escoles concebut com un joc on cal descobrir elements que no tenen res a veure amb la resta.
I un últim apunt per recordar-vos que 84 jugadors arreu de Catalunya competeixen el segon campionat de tenis sènior de Can Mellic Club. És el segon any que el club organitza aquest esdeveniment i ho fa superant les dades de participació de l'any passat, cada tarda jugant prop d'una trentena de partits. Ahir van començar les primeres eliminatòries, de 6 de la tarda fins les 9 del vespre, en un total de 8 categories que van dels 30 als 65 anys.
S'hi han apuntat 84 jugadors de tot Catalunya, quan l'any passat només hi van participar 58 persones. El torneig va començar ahir amb les eliminatòries, que s'allargaran fins a mà dimecres. Dijous serà el torn dels quarts de final, divendres les semifinals i dissabte les finals. Són uns partits oberts a tothom que els vulgui anar a veure a Can Mèl·lic.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb l'aigua de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
I ara és moment de saludar el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom, bon dia. Comencem aquesta tercera hora. Un dia gris. Sí, sí, sí, poc de maig, eh? Sí, què diu el Carlitos, que plourà o no? Poquet. Poquet. Poquet. Però una mica, sí? Sí. És que vaig anar a netejar el cotxe. Se m'ha cagat un ocell. Sí? Doncs a veure si amb la pluja ho arreglem. A veure. Perquè és corrosiu, eh?
Bé, parlem de l'almanac del cordill, com fem cada dinar a aquesta hora, Pep. Què tenim avui? Mira, tenim el centural, per exemple. Comencem pel centural, que és una cosa que és habitual. I ahir dilluns, era dilluns de Pasqua Granada. Recordem, doncs, que hi ha dues pasques, la florida i la granada, perquè vol dir que els fruits ja han donat... els arbres han donat fruit, eh? I era Sant Iú i Sant Pere Celestí. Això era ahir.
I avui, avui és Sant Boi, Sant Valdiri i Sant Orlant. Fixem-nos en això de Boi, eh? Sí. Perquè Sant Boi i Sant Valdiri, quan anem a Sant Boi, doncs l'església de Sant Valdiri. I llavors avui és Sant Boi, Sant Valdiri. Jo em faig una mica d'envoluït, però vaja, Sant Orlant també, per sortir de l'empany. Orlant, eh? És un nom com molt estranger. Sí, Orlant del Furioso en castellà, te'n recordes? Aquella obra, Orlant del Furioso, no?
Llavors, el dimecres demà, Santa Virgínia i Sant Secundí. Hi ha Secundines, Secundins, i demà Sant Secundí. I dijous, doncs Santa Rita, Santa Joaquim de Badruna i Sant Aitor.
Molt bé. Aquests sí que són més habituals, almenys de la meva generació. Sí, Rita també. Es torna a posar molt Rita, ara. Sí? Està de moda. Jo tenia una segona àvia que se'n deia. Doncs ara hi ha moltes nenes o algunes quantes que se'n comencen a dir, també. Ah, molt bé.
I divendres serà Sant Florenci i Sant Desideri. Florenci també és bastant conegut. Tinc amics que es diu Florenci, també. I dissabte, Santa Susanna, Santa Afra, Sant Esther i Santa Providència. Déu-n'hi-do, eh? I el 25, que és el dia que hem d'anar a votar... Diumenge, exacte. Quin se n'és? Quin se'n toca? Sant Beda i Sant Urbà.
Urbà, jo conec un urbà, em sembla un urbà, però aquí se'n just que es diu urbà. I després en Veda, doncs que... En VE alta o en VE baixa? En VE alta, Veda. Que estrany, no? Sí, sí, sí. I en monjos... I és masculí. Jo conec un monjo moscerrat que es diu Para Veda. Ah. Para Veda, vull dir que tenia... Sí, és masculí. No ens mira encara. Veda és masculí, sí. Uh-huh.
Llavors, doncs, mira, aquelles coses que va parlant el Manac del Cordill, per exemple, parla d'aquest temps de sembrar espinacs. Ah, sí, és ara? Sent l'hortet, planta espinacs. Així podrem tenir una bona collita al setembre. Molt bé. Les plantes ara i fins al setembre no les pots collir, eh? Cal fer la sembra de la lluna vella. Sembrar una lluna vella. Quina és la lluna vella? La que creix o la que decreix? La que decreix, no? Clar. Ara deu de créixer, o sigui que va ser plena la setmana passada? Doncs ara decreixerà.
Perquè ara és temps de sembrar espinacs amb lluna vella. I convé que la temperatura de germinació no baixi dels 8 graus, vol dir que no glaci, menys de 8 graus la planta se'n ressent. Què passa? Una altra cosa d'aquestes de plantes diu que la murtra o murtró és una planta de fulles endurides i flors blanques, molt oloroses.
Aquesta planta dona nom al monestir de Sant Geroni de la Murtra, que es troba entre el Maresme i el Barcelonès.
Va ser fundat el 1416 i aquí els reis catòlics van rebre Cristòfol Colom. Per tant, és important. Després del seu primer viatge a Amèrica, el monestir té un claustre de dos pisos molt bonic. I al jardí no hi falta una planta de murtre, si només faltaria. Aviam, en rentar-nos les dents, podem glopejar aigua amb una punta de sal o de bicarbonat.
Sí, sí, això es fa, almenys s'ha dit moltes vegades, i amb aquestes coses remeiades, el bicarbonat actua bastant en general amb aquestes menes d'aplicacions de neteja, d'asèpsia, etc. També podem glupejar aigua de camamilla,
Si fas una infusió de camamilla i la pots glupejar. A l'Índia és normal de glupejar una cullerada d'oli en dejú. Ah, sí. Si pots una cullerada d'oli... I glupejar-la, eh? No beure-se-la. No, te'l glupeges i renta la boca. Molt bé. Diu... Desgraciat l'animal que entra dins la boca d'un altre.
Aquesta frase també es pot aplicar a les murmuracions humanes. Quan diu això de desgraciar l'animal que entra a la boca d'onat, vol dir que se te'n passa. Un peix més gros, per exemple, es mengi un de més petit i tot plegat. Per tant, diu, això també es pot aplicar a les murmuracions humanes.
I acaba amb una reflexió sota els porxos de la plaça. Sí. I diu, a Catalunya hi ha molts porxos, però poques places porxades a quatre cares. Jo recordo de Vic, per exemple, que és porxada a quatre cares. Però potser n'hi ha poques, no? N'hi ha poques. N'hi ha poques com aquesta. Sí, però per raons que explicarem una mica.
Els nostres Porsos sovint són malgirbats, amb arcs desaparellats, irregulars, fets sense una planificació prèvia. Però les pedres i vigues dels nostres Porsos tenen personalitat. Conviden a la reunió, al passeig, a la tertúlia i a l'intercanvi de la fira i al mercat.
Per què són irregulars, per exemple? Doncs jo crec que és bastant normal que siguin irregulars, perquè les cases no es van fer totes alhora, sinó que es van fer una a costat de l'altra, ara a un costat del carrer, quan tenien diners, els que tenien aquell terreny se feien o ampliaven la casa, i per tant, finalment van unir-les totes, però cada una amb el seu estil.
Cada casa té una personalitat i, per tant, les arcades no són regulars perquè no estan previstes. Fem un tastet de català, per exemple, una cosa senzilleta. Diu, està tan agobiada que no vol sortir de casa seva.
que no vol sortir de casa seva. O sigui, està tan agobiada, no ho hem de dir. Està tan aclaparada o tan atabalada que no vol sortir de casa seva. Una bona solució. Una bona solució.
I la frase del dia, de la setmana, a veure quina posem, sinó que jo, el que ara hauria hagut de dir-ho al començament, això, que la gent agafés paper i llapis per apuntar-se l'adreça d'on jo trec aquestes frases, que més a més és un agraïment que jo faig també a aquesta gent, perquè tenen una paciència extraordinària, ho envien a qui li demana, i si poseu correu arroba minimalia.net,
Doncs allà segur que podeu accedir a aquestes frases o apuntar-vos perquè us enviïn cada dia. Us enviïn cada dia una. Una paraula i una frase. Totes dues coses. Per tant, correu arroba minimalia.net. Això estaria... Doncs queda dit el nom, també.
I llavors jo només trio una frase aquesta setmana, vull dir, no et deixo triar per dir-ho d'aquesta manera, perquè em sembla que és tan rodona que hi estaràs d'acord, que diu, la guerra és un afer massa seriós per deixar-lo a mans de militars.
Repeteixo. La guerra és una fer massa seriós per deixar-lo en mans de militars. Això va dir Georges Clemenceau, polític i periodista francès, que va viure del 1841 al 1929. O sigui que això ja sabia de què anava i estava ben assabentat. Repeteixo per l'última vegada. La guerra és una fer massa seriós per deixar-lo en mans de militars.
Doncs una bona frase, i és la de la setmana, com sempre, la pengem també aquí a la redacció de la ràdio. Gràcies, Pep. A vosaltres. I tornem dimarts que ve. Dimarts que ve. Molt bé, ja sabrem el resultat del 25. Sí, sí, sí, ja comentarem. Més tindrem tertúlia, o sigui que... Si us plau, no us quedeu a casa. Per favor. Que vagi bé i bon dia, Pep. Sí, va la vida. Adéu.
Fins demà!
Cast some light and it'll be alright. You're not. Crosses alarmed, heavy on your shoulders. Sirens inside you, waiting to step forward. Disturbing silence, darkness inside.
Cast some light and you'll be all right Cast some light and you'll be all right Crossin' so long the boulevard
Crossin' so long the boulevard Crossin' so long the boulevard Crossin' so long the boulevard Streets outside away
Fins demà!
Un quart i mig d'una del migdia. I com que dimarts és moment de fer la sessió de coaching amb en Francesc Orbella. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Avui a més a més s'ha parlat d'un tema que està molt d'actualitat últimament, no? Sí. Que és tot aquest concepte de la crispació. Sí, s'en està parlant bastant últimament, no? Sí. De la crispació i sembla que, bé, cadascú...
en parla una mica, sobretot arrel de l'agressió al Navarro, que ja n'hem parlat aquí en alguna ocasió, i després també arrel de l'assassinat de la presidenta de la Diputació. La setmana passada, sí, sí. I llavors tot això ha fet que molta gent a l'hora d'opinar es planteja... És un dels conceptes de moda, no? Sí. En tant passa amb alguna cosa... I ara el debat és aquest, no? Hi ha crispació o no hi ha crispació, no? I he pensat, mira, doncs és un bon tema per parlar-ho a la sessió dels dimarts, no? Perquè...
El primer que ens hauríem de preguntar, per saber si hi ha crispació o si no hi ha crispació, és què és la crispació. Potser començar per aquí seria un bon començament. Si ens preguntem què és la crispació, crispació és un terme que en realitat ve de la...
És un terme mèdic, vull dir, la crispació és quan hi ha una irritació d'algun teixit, de la pell o el que sigui, doncs aquesta irritació produeix una crispació, no? El que passa és que aquest terme s'ha portat també al tema, diguéssim, emocional, no? I es parla que una persona està crispada, no?
I es diu que una persona està crispada quan està nerviosa o està tensa, podríem marcar-ho en aquesta situació, una situació en què la persona està exaltada, està nerviosa i tensa perquè el que sigui l'està molestant.
Hi ha aquesta idea de malestar, neguit. Sí, és una mica aquest neguit, aquest malestar que et provoca i que és incòmode i a vegades es gestiona d'una manera una mica, depenent de la persona, millor o pitjor.
Diguéssim que la crispació en l'actualitat que ha sortit és l'actualitat política, no? I és bastant freqüent, vull dir, és una cosa que socialment està acceptat que en política hi hagi crispació. De fet, els debats polítics dels principis... Fins i tot va bé, segurament, deuen pensar, no? Alguns... Sí, inclús, exacte, s'ha relacionat... Estratègicament? Sí, fins i tot des d'un punt de vista de la gent, no només dels polítics, sinó de la gent...
que els polítics debatin això amb emoció i amb exaltació, fins i tot està ben vist, no?, perquè hi ha gent que ho interpreta això com seguretat en les teves idees i en voler defensar-les, no?, llavors és quan es creen aquests debats, no?, això és molt típic a la Gran Bretanya, no?, al Parlament Britànic és bastant freqüent, no?, veure debats així encesos, no?, on es diuen de tot menys guapo, no? És veritat.
Aquí no hi ha aquest costum. Aquí realment, sobretot a Catalunya, al Parlament Català, no és tan freqüent veure un polític... I que baralles d'aquest estil, no? Sí, no es veu gaire. És una cosa més de tertúlies, no? De tertulians i aquestes coses. Exacte, és una cosa més del carrer, diguéssim, del poble. No es veu tant en política, no? Però diguéssim que a l'inici sí que era més un tema polític, no?
sobretot a l'edat mitjana, les discussions que es produïen entre els reis, els nobles i tant, es tiraven les llarres de cervesa pel cap. Eren discussions molt crispades. Diguéssim que això ha anat evolucionant i la crispació és una cosa que se me'n diu d'una mica més a ratlla, no ha sigut tant així.
De tota manera, la crispació, tot i que en política o en debats sigui relativa, hi ha un àmbit en el qual sí que es manté la crispació. I jo crec que és el pitjor de tots els àmbits, que és l'àmbit laboral.
O sigui, és bastant freqüent veure àmbits laborals que diríem tòxics, no? O nocius. És a dir, que es nota en l'ambient, es nota el nerviosisme, es nota la tensió, no? Es nota aquest mal humor, no? Aquest malestar, no? I això hi és. Sí. I llavors, doncs, potser avui podríem parlar de com és que passa això, no? Dins de la feina, per això, no? Sí, exacte. Com és que hi ha aquest ambient, no?
Home, es pot generar per diferents situacions, no, suposo? Es pot arribar a diferents maneres. Sí, bàsicament el que hem d'entendre primer de tot és que aquest ambient el creem les persones. És a dir, no és que hi hagi un ambient nociu, sinó que les persones que hi ha en un ambient creen l'ambient nociu. I, si et sembla, mirarem una mica la llista de formes de treballar o formes de comportar-te a la feina...
que afavoreixen que l'ambient sigui nociu. I n'hi ha alguns, no? I n'hi ha alguns que, segurament, ara quan els comencem a comentar, molta de la gent que ens estigui escoltant s'hi veurà reflectida i identificarà companys de feina que són d'aquesta manera, no? Perquè realment són perfils molt, molt, molt freqüents. Sí. A veure, doncs mira, el primer perfil que tindríem...
Seria el de la persona victimista. La persona victimista és aquesta persona que està constantment queixant-se de tot. Qualsevol cosa que passa li sembla malament, tots són problemes, res del que li mana el seu jefe li sembla ben fet...
res del que comenten els seus companys els sembla bé, no? És aquesta actitud que constantment tot és negatiu. Queixar-se per tot, no? Queixar-se per tot, sí. D'això en coaching en diem viure instal·lat en la queixa, no? Hi ha gent que viu en la queixa, realment. O sigui, és la seva forma de viure. Queixar-se és una forma de respondre als problemes, no? Què és el que caracteritza aquesta gent? El que caracteritza aquesta gent i que fa que la ment sigui negatiu és que mai fan res per canviar les coses.
Es queixen molt, però a l'hora de, i ara què fem perquè això no continuïs així, aquí no te'ls trobaràs mai, no? Aquest és un perfil de gent que ens podem trobar i que creen perfils tòxics, no? Un altre perfil que també ens trobem molt sovint són aquesta gent que està, que en diem els cabrejats crònics, o sigui, que sempre estan enfadats, no? Ja, ja.
Sí, aquest és habitual, eh, també? Aquest és habitual, oi? Això que arriben a la feina, els saludes, bon dia, no et contesten, no? Sí, sí, aquella cara ja de bon humor. Aquella cara de gos ja d'entrada a les 9 del matí, oi? I es prollonga dia, rere dia, rere dia, no? Diguéssim que es caracteritzen perquè les seves formes són poc amables, no? O sigui, tenen una forma de comunicar-se i de relacionar-se amb la resta de la gent...
que és poc amable. Llavors, això què fa? Que la gent que està al seu voltant d'alguna manera es contagi d'aquest mal humor, d'aquest emprenyament que porten a dintre. I això també fa que l'ambient sigui tòxic. Un altre perfil que també ens trobem bastant sovint són les persones desganades. Persones desganades serien aquestes... Sí, que no estan motivades, no? Tampoc? Exacte. Serien persones que...
Tot els fa mandra, no? S'ha de fer això. Quina mandra, no? Sempre tenen alguna excusa per no fer coses, no? És que avui tinc un mal dia perquè m'ha passat no sé què, avui em fa mal el cap, avui no sé què. És a dir, diguéssim que seria l'expressió aquesta castellana d'un encefalograma plano, no? Vull dir que sempre estan baixos de tot, no? Sempre...
Llavors, això a l'hora de treballar en grup és molt nociu, perquè quan s'està treballant en grup... No hi pots comptar, no? No hi pots comptar. O sigui, és alguna persona que no tirarà mai del carro, és més aviat el contrari, que hauràs de tirar tu d'ell a més a més de tirar del grup. És a dir, és una persona que també es converteix en tòxica.
Un altre perfil que també ens trobem molt sovint és el de manipuladors. Aquest és molt bo. El manipulador és aquesta persona que constantment busca la manera d'enganyar els altres, de treure profit de la situació, però amb benefici personal. Serien els trepes, no, també, una mica, o no? És diferent. És una mica diferent. El manipulador el que intenta
és utilitzar la seva intel·ligència per canviar el que opinen els altres o el que fan els altres. És una persona que intenta canviar les coses. En canvi, el Trepa, que també és una altra de les figures tòxiques que ens podem trobar, el que busca és aprofitar-se de la situació.
O sigui, si hi ha una altra persona que ha fet una cosa ben feta, doncs es penja ell la medalla, no? I davant del jefe queda com el que ha pogut solucionar el problema o el que té el mèrit, no? Això seria més el trepa, no? El dir quina cara que té aquest tio que després que jo he estat fent aquesta feina va ell i es penja la medalla, no? Això també es veu molt freqüentment, eh? Sí, sí, sí.
En empreses on hi ha molta jerarquia o moltes ganes d'arribar a llocs de responsabilitat, que hi ha lluites internes... És cert. Doncs els trepas, diguéssim, acostumen a ser els que escalen més sovint, més ràpidament, no? I això, clar, crea un mal ambient perquè...
la persona que ha estrapada, és a dir, la persona que ha fet la feina i després no se'n veu recompensada, es desanima perquè diu, bueno, de què vaig? Què he de fer ara, no? Sí, exacte, què he de fer, no? Si faig feina i resulta que se n'aprofita una altra persona i, a més a més, a mi no m'en donen ni les gràcies, doncs, evidentment, això crea desànim i crea desil·lusió i crea, diguéssim, un ambient, doncs, tan poc gens positiu, no?
Després hi ha un altre perfil. Tots aquests són tòxics, eh? Tots són tòxics, sí. Sí, sí, n'hi ha uns quants, doncs. Segur que en totes les feines n'hi deu haver algun, llavors. Sí, sempre en tots els grups, no? Depèn de lo gran que siguin els grups, no? Però sempre n'hi ha algun o altre, no? Segurament sempre els anirem identificant, no? Persones que dius, esti, mira, aquest és clarament aquest perfil, no? Un altre que també tenim que és d'aquest tipus,
Són els criticons. Quan hi ha un debat sobre com fer una cosa o el que sigui, no es dediquen a portar solucions, sinó que es dediquen a tirar per terra les solucions que porten altres persones.
és com si tot el que es proposa tot està malament és una mica és similar a la que dèiem abans dels emprenyats és una mica una variant d'aquesta però el que la caracteritza sobretot és que són persones que tenen una gran falta de seguretat en si mateixos i aquesta falta de seguretat es tradueix en dilapidar les coses que aconsegueixen els altres no?
És una mica la manera que tenen. És molt destructiu, no? Totalment. És una persona que no és gens constructiva, no porta res a l'empresa. Simplement sempre que hi ha una idea que algú ha portat alguna solució, li busca la part negativa. Quan algú està sempre buscant la part negativa de tot, arriba un moment que dius, mira noi, escolta...
És cansat. Sí, és molt cansat. Potser seria aquesta, l'exceptiu ser això, no? És una persona que cansa, no? Molt. I bé, un altre, l'últim ja que portaríem avui, que és el d'aquests perfils que són tòxics i que creen mal ambient, és un que també és molt freqüent i a més, curiosament, és més freqüent en dones que en homes, eh? Que és el del cotilla.
El cotilla és un... Sí. Sí, és veritat, eh? És veritat que és més d'homes, de dones, però suposo que també hi deu haver-hi algun cas de tot, no? No, no, sense cap dubte, és a dir, a tot arreu n'hi ha, no? Però que té tendència a ser més un perfil femení, és veritat. Exacte, té tendència a ser més de perfil femení, però és comú a tots dos sexes, eh? I bé, la persona cotilla tots sabem la que és, no? La persona que s'interessa per tot, que sempre està preguntant coses, no? Que...
Diguéssim que, i a més a més, tenen un gran problema, perquè si només fos que els interessen moltes coses, doncs, mira, dius, mira, és cosa seva i és així, és curiós. Però no ho volen fer saber els altres, no?, segonament. Exacte, és la persona que dona informació, no?, llavors, ostres, saps amb qui va venir ahir pel matí el jefe, no?
I a vegades és informació que és totalment inexacta, no? Vull dir, potser la metat és inventada, però és igual, no? Vull dir, els que els interessa és crear aquesta rumorologia, no? Clar, clar. Però clar, això afecta algunes persones, perquè si una persona comença a criticar i a dir rumors sobre altres...
Sí, tampoc és gaire... S'hauria d'evitar, no?, en una feina, segurament. Sí, diguem que no és el lloc adequat, no? Clar, què hem de fer amb aquests perfils? Perquè existeixen uns quants, a totes les feines en trobarem, segurament, a veure si tens un equip de 5 persones, no?, però algun o altre potser hi serà, i en un equip més gran, segurament, doncs, tots els podem identificar ràpidament amb feines que hem tingut. Com els hem de combatre? Doncs, mira...
S'han de fer una sèrie de coses. El primer lloc és evitar veure't a tu mateix. Imagina que estàs en un lloc de feina que és d'aquest estil, que hi ha un ambient molt viciat, que realment és molt incòmode treballar, tot això. El primer que has de fer és intentar veure't a tu com una víctima.
És veure't a tu com que he desagraciat que soc, que he d'anar a aquest lloc a treballar. Perquè si entres en aquest cercle viciós de veure't com una víctima, automàticament el que estaràs inconscientment és buscant la manera de sortir d'aquesta situació.
I del que es tracta no és de sortir de la situació, no és fugir de la situació, sinó de veure com millorar la situació. O sigui, què podem fer nosaltres perquè aquesta situació negativa ens afecti menys o fins i tot que no ens afecti o canviar-la. És a dir, es tractaria de no caure en el parany de fer com ells i criticar la situació i ser víctima, etcètera, i una mica ser més proactius i veure com podem...
Com podem canviar-ho, no? Clar, perquè potser som un d'ells també, no? Segurament hem d'intentar identificar... Si hem d'identificar molt com d'aquells, hem d'intentar canviar-ho. Sí, perquè és una cosa bastant freqüent de les persones que tenen perfils negatius, no? I és que els identifiquen molt fàcilment en altres...
Però ells no s'ho veuen, no? Una persona que sigui molt cotilla difícilment es definirà a si mateixa com cotilla, no? És una cosa bastant... També és bastant lògic, no? Perquè posar-te una etiqueta negativa a la gent no li agrada, no? Li agrada posar les altres, no? Les altres persones, però posar-te-la a tu mateix, doncs, no és una cosa que d'això...
I també, a veure, quan una persona estigui en un ambient d'aquest tipus, intentar fer coses com, per exemple, sortir a prendre aire quan estàs molt saturat de la situació... Se la fena, també. Exacte, o sigui...
Donar-te espai a tu per sortir fora, agafar aire, no? De la mateixa manera que els fumadors surten per fumar, sortir per... Clar, això és veritat, no? Algum cop jo havia anat a acompanyar algun fumador perquè, clar, pensaves que a mi m'aniria molt bé fer aquesta pausa ara. Exacte. I com que no el fumo, no la faig. I pensava, doncs és igual, vaig a fumar també sense fumar, no? Exacte, sí, sí, això és un hàbit que també és útil, no? Sobretot en aquests ambients on arriba un moment que dius, és que estic tan carregat que ja no puc continuar, no? Surs, et desconnectes una mica...
En aquesta pausa també va bé contextualitzar les coses, relativitzar-ho una mica, veure't a tu mateix, quina és la raó per la qual estàs aquí, què et va portar a agafar aquesta feina... I si cal pensar que vas de fer un canvi, també es pot fer això. Sí, és a dir, el canvi sempre es pot fer. El que hem d'evitar és fugir de les situacions. Jo sempre que em trobo amb un client que el que planteja és un canvi per...
perquè està en una situació negativa i vol canviar de la situació, el primer que plantejo és, realment estàs canviant alguna cosa o estàs fugint d'una situació? Perquè si el que fem és fugir d'una situació, no n'aprendrem res, perquè estarem sempre fugint de situacions, no? Això passa molt quan una persona vol canviar de feina, no? Vull canviar de feina, però vols canviar de feina perquè la que t'estan oferint o perquè la que vols és una millora per tu o estàs buscant qualsevol cosa en tal de fugir d'on estàs ara en aquest moment, no?
És una mica aquesta, el debat seria per aquí, no? Clar, clar, hauríem d'anar una mica més enllà, no? Exacte, seria d'analitzar una mica més la situació, no? Per això no és la primera cosa que jo recomanaria, dir marxa de la feina si estàs malament, sinó intentar, doncs, millorar-la, no? Una mica seria això. Molt bé, Francesc, doncs molt interessant avui aquest apunt sobre la crispació i aquests perfils tòxics que hauríem d'evitar o evitar-nos nosaltres mateixos intentar canviar. Es pot canviar, no? Per això, suposo que una mica de part bona és aquesta. Sí, el primer s'ha de voler canviar i, si es vol, es pot...
Perfecte, Francesc. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia, bona setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Tres minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia. Engeguem la recta final del Just a la Fusta d'avui dimarts.
I el que fem a aquesta hora és saludar la Sílvia Masmitja. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. És advocada amb bufeta aquí a Sant Just. El despatx està situat al carrer Muntanya número 2. I el que fem cada dimarts és plantejar diferents qüestions vinculades amb el món del dret. Avui parlem de les comunitats de propietaris, de com reglar un deute, no? Quan un propietari no paga, com funciona una mica tot aquest sistema. Perquè hem anat veient des que hem començat aquesta secció que cada història és un món, eh? Cada...
Àrea específica, sembla que reguli d'una manera diferent, tot i que, evidentment, hi hagi una regulació genèrica. Exactament. Concretament, amb les comitats de propietaris, estaria amb la regulació, el marc jurídic, ens trobem amb la llei de propietat horitzontal, que és el que regula tot el tema de les comunitats, i dintre de cada comunitat...
hem de mirar quins estatuts estan aprovats perquè és la normativa que regula aquestes normes de convivència i de pagaments que tindrà la comunitat de propietaris. Aquesta és la regulació. Hi ha una cosa interna de cadascú? Sí, hi ha uns estatuts i allà regirà les despeses de la comunitat, anirà per coeficients, o som tants pisos i ho dividim a parts iguals, com es fan les votacions, etcètera.
I el problema que es plantegen a moltes comunitats de propietaris i que cada cop ens han arribat moltes més en el despatx i cada cop hi ha més consultes, és que les persones que no tenen recursos econòmics per fer front a una hipoteca o a un lloguer, el que comentàvem els altres dies, normalment el que primer deixen de pagar també són la quota de la comunitat. Ja, ja.
I això, un mes no passa res, però un mes rere l'altre i un any rere l'altre, doncs clar, la resta de la comunitat, que tampoc és que vagi sobrada, clar, han d'assumir aquesta despesa per poder continuar endavant,
I què és el que passa en aquests casos? Perquè és un problema. Jo fins i tot em trobo en comunitats que els han tallat la llum. Perquè, clar, la resta de propietaris no poden fer front i, clar, el que viu al quart i ha de pujar amb els nens, doncs ja no té ascensor.
I cada cop és una problemàtica que dius, bueno, quina és la solució? Bueno, la solució en aquests casos, la solució, des de la meva perspectiva, és el tema jurídic, és reclamar aquells propietaris que no paguen la quota a la comunitat, reclamar-los judicialment. Com sempre diem en el tema de la reclamació de deutes, i aquest és un més...
Cosa que no vol dir que sigui efectiu ràpidament, no? Exactament. Ni que sigui efectiu ràpidament ni que sigui efectiu, perquè si a aquella persona no se li pot embargar res, si és propietari, perquè això sí que ho té, que és propietari, i per això se l'està reclamant un deute a la comunitat, sabem que té una propietat i sí que es podria, doncs, aquest deute anar acumulant amb el temps i fins i tot embargar aquesta propietat. D'acord? Però, clar, has d'iniciar un procediment judicial...
I després tenir molta paciència i fins i tot anar tirant com poden la resta de propietaris. Què passa? Si només és una comunitat, tira que te va, no? No ve d'un, com si diguéssim. Ja està previst, entre cometes. Exacte, però quan hi ha molts més...
És un problema. I el problema que jo plantejo, per exemple, et poso un cas pràctic, és, imagina't aquestes promocions últimes que han sortit en els darrers anys, que només han venut d'un edifici, només han venut dos pisos. La resta de pisos eren del constructor. El constructor és insolvent.
el banc ha acabat com que no paga el préstec el banc ha acabat fent una execució hipotetària durant tot aquest temps el constructor no ha pagat la comunitat aquelles dues persones que estan vivint imagina't la situació en què es troben i després després s'ho queda el banc i el banc tampoc està pagant aquestes quotes de comunitat jo he tingut un cas d'aquests i els propietaris ja m'han dit
Volem desfer-nos del pis. Imagina't fins a quin punt, perquè no poden viure. Estan amb espelmes, no poden fer res. Fins i tot han dit, tenim un préstec amb l'entitat que s'ha quedat la resta de pisos. Volem una adhesió en pagament. Volem deixar de pagar la hipoteca i desfer-nos del pis perquè no podem viure així.
Quan hi ha una cosa així ja és molt límit, no tot plegat. I la solució en aquests casos és, com dèiem abans, reclamar el propietari que pagui la quota. En aquest cas què passa? Hi ha un doble handicap aquí, perquè hi havia un anterior propietari, aquí li reclamarem el deute que li correspongui i després hi ha un nou propietari.
I aquest nou propietari, a més, no ha fet la inscripció en el registre de la propietat de la nova propietat. Amb la qual cosa, legalment, no se li pot reclamar perquè no pot justificar que és el nou propietari. Però, evidentment, això se sap i els veïns, en aquest cas concret que estic comentant, sí que saben que ja el banc s'ha adjudicat aquelles vivendes.
Llavors, amb una sentència judicial d'adjudicació, ja és titular i ja se li pot reclamar. Però què passa? Per iniciar la demanda judicial s'ha de decreditar que és propietari. Com en el registre de la propietat no podem anar, recordem que el registre de la propietat és públic, jo puc anar allà i demanar qui és el propietari d'una certa vivenda. De qualsevol? És a dir, jo puc anar allà a demanar-ho?
Sí, sí, sí, et posen, exposi els motius, motius jurídics, i t'ho donen, et donen una nota simple. Què passa? En aquests casos no ho tenen. Per demostrar-ho han de tenir la resolució, però la resolució no te la donarà ningú, perquè això sí que hi ha llei de protecció de dades. Això és un procediment entre el constructor donant el seu dia i el banc per un altre, i al banc evidentment tampoc li interessa donar-te a tu res. Clar, clar.
i es troben en un limbo que ni per alante ni per atrás i que no poden sortir d'aquest embrollo. Això seria la vessant més complicada, més complexa, però que, malauradament, avui en dia és el que ens estem trobant. Molts edificis que acaben sent propietat d'un banc que passa amb la comunitat. Això, per una banda, el cas més senzillet, entre cometes, és quan hi ha un o dos propietaris que no paguen les quotes. S'inicia igualment. Com que la llei de propietat horitzontal
té unes regles, el que comentaré és a grans pinzellades. Abans d'iniciar la demanda de reclamació, el que ens demana la llei és que es faci una junta, una assemblea amb els propietaris, per tractar aquest tema. I això vol dir que ha d'haver un ordre del dia, s'ha de seguir totes les pautes, perquè si no després hi ha un defecte de forma en tot aquest procediment, després en el jutjat la part contrària ens ho pot al·legar i pot ser nul.
Llavors, primer de tot, un ordre del dia, en aquest ordre del dia s'exposa els temes a tractar i s'ha d'exposar que es tractarà el deute d'aquest senyor, d'aquesta senyora, propietari, i a més a més s'ha de fer constar que la Junta votarà si se li reclamarà judicialment o no.
Això és molt important perquè, si no, després els advocats no podem iniciar la demanda si no tenim aquest ordre del dia i que en la Junta s'hagi fet un debat sobre això i s'hagi fet una votació. S'ha de fer expressament perquè, si no, no podríem anar endavant. Després, quan es reuneixen, clar, l'ordre del dia s'ha de fer segons el que diguin els estatuts després o 15 dies abans o el que sigui, d'acord?
Passat els 15 dies, i amb les publicacions corresponents, això ja és filar més prim, ho diu la llei, però a l'hora del dia s'ha de notificar a tots els propietaris. Si hi ha un que viu fora, doncs se li ha d'enviar una carta. Ho ha de saber, no? S'ha de seguir totes les pautes, no? Exactament.
I després quan es fa la junta es diu quina és la quantia que deu aquesta persona. Es fa la suma, es fan els càlculs, se li reclama judicialment sí o no. Es fa una votació que es diu que sí, perfecte, perquè llavors ja l'advocat pot interposar una demanda i en aquesta demanda ha d'adjuntar
aquesta documentació que parlàvem amb l'ordre del dia, amb l'acte de la comunitat de propietaris, l'acte d'agudament signada pel secretari i el president. Clar, clar, totes les parts, no? Exactament, i un cop es fa la reclamació, com dèiem en altres sessions, depèn de la quantia que estàs reclamant, vas per un tipus de judici o per l'altre. O vas per verbal o vas per un binari, depenent de la quantia. I després d'això... Clar, poden ser, en alguns casos, potser en quantitats molt altes, no?, m'imagino.
Sí, el que passa és que el que sol fer és, o jo el que recomanaria, si per exemple han passat sis mesos una reclamació extrajudicial a través d'un burofax per part de l'advocat, que no respon, demanda. Aquests sis mesos, què vol dir? Jo li estic reclamant aquests sis mesos i la quantia és tant. Però què vol dir? Jo faig la demanda, aquella persona pot oposar-se o no, el procediment serà més o menys llarg, depenent de si hi ha oposició, i després el que dèiem no, no vol dir
que es cobri aquest deute. Si voluntàriament no paga, hi haurà la segona part del procediment judicial, que serà l'execució d'aquella sentència que m'ha donat la raó com a comunitat. I en aquella segona fase d'execució el que ja es demanarà és tinc una sentència que em reconeix que aquest senyor em deu 3.000 euros, per exemple, i el que li demanaré al jutjat és que miri si té nòmines, quins ingressos... Si té la manera de poder-ho fer, no? Exacte.
si hi ha alguna manera de poder embargar. I com a últim recurs, el que dèiem de la propietat. Sabem segur que té propietat. Perquè, evidentment, fa una part de la comunitat de propietaris. Això està claríssim. Llavors, què passa? Si no va pagant, el que sí que puc fer és anar acumulant aquest deute. I jo puc actualitzar
aquestes quanties impagades. Llavors, puc començar una demanda inicial amb 2.000-3.000 euros i després jo puc justificar en el jutjat que aquella quantia s'ha anat acumulant i cada cop ha sigut més. I dic, doncs, bueno, a partir del mes de maig del 2014 jo tinc una sentència, però aquest senyor encara no ha pagat fins al desembre d'aquest any, imagina't. Doncs puc anar actualitzant aquest deute. I cada cop més gran. Per 2.000 euros no embargarà una vivenda, però...
Conforme es va acumulant, arribarà a un punt que sí. Clar, clar. Déu-n'hi-do. Doncs sí, sí, jo cada dimarts descobreixo una cosa nova i m'adono de com funciona tot plegat, que sembla molt més complicat, és molt més complicat del que podria semblar, no? Vosaltres esteu per fer que no sigui complicat justament els advocats, però déu-n'hi-do. Se'n troben de casos d'aquests habitualment, del tema de comunitat de propietaris, Sílvia? Doncs sí, com dèiem, cada cop més hi ha persones que no paguen la comunitat...
amb el tema dels bancs també és un problema i els veïns ja arriba un moment que ja no saben què fer. El que es recomana és parlar amb aquest propietari, arribar a un acord i fins i tot hi ha comunitats que el que han fet ha sigut aquesta persona té problemes econòmics, que faci un pagament parcial, per exemple, i a poc a poc vagi recuperant. Si tu veus que l'altra persona té la voluntat
i que fa l'esforç per poder pagar el que sigui, llavors cap problema. Però si veus que sí que treballa o que al seu ritme de vida... Hi ha alguna cosa més sospitosa, no? Després, clar, entre els veïns hi ha aquests rifirrafes perquè dius... I a més això també genera mala maró a la comunitat, no? A nivell de convivència, per entendre'ns. Exactament, sí, després això afecta la convivència i després hi ha problemes. Però sí, sí, es troben casos, eh? Jo crec que...
poca seria, no sé, les comunitats que ho porten tot el dia i no hi ha cap persona que digui res. Però bé, i després això, clar, també hem de tenir en compte que ja no només estem parlant d'una quota de comunitat que pot ser, doncs bé, hem de pagar la llum, la neteja, el que sigui. No, no, és que si hi ha derrames perquè s'ha de fer un... s'ha d'arreglar la façana o s'ha de pintar tot el bloc o... Evidentment, això...
És veritat, ja són coses extres que encara és pitjor, no? Segurament ho pot complicar. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, Sílvia Mas Mitjà, moltes gràcies per acompanyar-nos un dimarts més i explicar-nos, resoldre-nos alguns d'aquests dubtes de la vida quotidiana vinculat des d'aquesta mirada jurídica. Tornem dimarts que ve amb més coses. Estupendo, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bona setmana. Igualment.
Just a la Fusta. Sant Just en directe. I arribem ja al final d'aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 20 de maig.
Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernanedi Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Víctor Puntes, número 21, les llistes d'Esquerra Republicana per Europa, amb Jordi Mortes, director de l'Escola d'Adults de Sant Just i també amb la Begoña Ardo, el Servei de Mobilitat Internacional per la xerrada que es fa aquest dijous per treballar a Canadà.
I a la tercera era envingut el Pep Quintana, l'Almanac del Cordill, el Francesc Corbella i l'associ de coaching, i Anna mateix, l'heu sentit a la Sílvia Mas Mitjà. Des de les 10 us ha acompanyat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, cada matí de 10 a 1. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea. Bueno, res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
Estem escoltant just a la fusta.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tot ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i clar no ens passa. Ningú no n'hi es va avisar, va ser un dia per l'altre, quan tu n'hi vas.
Ja no ens passa mil dòlars del primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens passin.
Que tot era mentida, la vida era el que venia just després.
Ja no ens passa, ja no sortim de nit que l'endemà no som ningú i el dia que sortim cantem d'anar allà al mig que ja podríem ser els pares d'algú i això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels grieus saber el camí que no hi ha un pan de net però quan ballos enxampen res aquí tothom es cal sorpresa haurien fet un llet de tots que ja no ens passa
Era el que venia just després. Ara escoltes ràdio d'Esbel, sintonitzes ràdio d'Esbel, la ràdio de Sant Just, durant avui. Ràdio d'Esbel, durant avui.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Jornada de portes obertes a l'escola d'adults. El centre dona a conèixer avui l'oferta formativa pel proper curs, que compta com a novetat amb un curs d'anglès nivell 3. A més, seguiran els cursos de graduat en educació secundària, preparació grau superior i informàtica. La preinscripció serà a finals de juny. Amb aquesta notícia obrim el Sant Joc Notícies edició migdia de 8 dimarts 20 de maig. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Dijous al vespre s'explicarà al casal de joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves a Canadà. Serà una xerrada informativa que organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el casal adreçat al jovent. Sant Just acollirà dijous la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. A partir de demà i fins divendres se celebren una jornada a Barcelona per debatre sobre aquesta gestió i Sant Just acollirà una jornada tècnica amb conferències.
Reivindicar la consulta el 9 de novembre és una de les prioritats d'Esquerra Republicana a les eleccions al Parlament Europeu de diumenge. El número 21 de les llistes d'Esquerra, Víctor Puntes, ha parlat avui amb Ràdio d'Esvern del futur d'Europa.
Bon dia, jornada de portes obertes avui a l'Escola de Formació d'Adults de Sant Just. El centre dona a conèixer avui l'oferta formativa pel proper curs que compta com a novetat amb un nou curs d'anglès. Sant Just Notícies. La novetat més destacada a l'Escola d'Adults pel curs 2014-2015 és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'Escola Oficial d'Idiomes després d'haver passat una prova prèvia.
A banda d'aquest nou curs, el centre segueix oferint els cursos de graduat en educació secundària que ha iniciat aquest curs, el de preparació a grau superior i informàtica. Ho ha detallat el Juster Fusta el seu director Jordi Mortes. Continuem fent el GES, GES 1 i GES 2, que són els nois que no han pogut treballar a graduat de secundària. Poden venir a fer aquí amb dos cursos. Després també tenim la preparació per a d'accés a grau superior, que aquesta l'ha fet l'any passat. Tenim Competic 1, que és una informàtica a nivell usuari.
I aquest any tenim un canvi que tenim Anglès 2 i Anglès 3. L'Anglès 2 ja el fem aquest any, eh? Però l'Anglès 3 és molt important perquè la gent que treu l'Anglès 3 aquí a l'escola fan una prova a l'Escola Oficial d'Idiomes i poden entrar a fer Anglès 3 a l'Escola Oficial d'Idiomes. Directament.
Hi ha horaris de matí i de tarda a l'escola. Els cursos de proves d'accés i el d'informàtica es fan normalment al matí i els d'anglès i educació secundària a la tarda. En aquesta jornada de portes obertes es pot conèixer tota aquesta informació amb profunditat i a més visitar les instal·lacions. Tot és bonic, molt sol, molta llum i per una escola de gent que tenim bastanta gent i adulta, la llum i el sol és molt important. A més, les instal·lacions estan perfectes, totes les aules les tenim en projectors, ordinadors a les aules, pantalles digitals,
Bé, jo crec que ara hi és una escola... Perdona, un centre d'adults ja amb maiúscules. Actualment l'escola d'adults del Sant Jús compta amb uns 150 alumnes, una mica menys que fa dos o tres anys, quan el Departament d'Ensenyament va decidir reduir l'oferta formativa. N'ha parlat Jordi Mortas, director del centre. L'oferta formativa és una cosa que marca el departament i el departament amb l'Ajuntament marquen l'oferta que els sembla que hem de fer. Llavors ens ho proposen a nosaltres perquè ens ho sembla si ho veiem bé, si no ho veiem bé...
Si veiem que ja diuen l'oferta i l'oferta s'ha marcat a base de la demanda de la gent. Però clar, estem en una època restrictiva, per exemple, inglesos podien fer dos grups d'anglès de cada, informàtica podien fer dos o tres grups més, m'entens? Vull dir, la demanda és molt, però clar, si no hi ha oferta, la gent no s'apunta.
El període de preinscripció a l'escola d'adults de Sant Just s'obre el 23 de juny i s'allargarà fins al 30 del mateix mes. La matriculació serà ja al setembre del 2 al 8 al centre del carrer Montserrat a l'equipament de les escoles. Avui, com dèiem, és la primera jornada de portes obertes i es repetirà el 10 de juny. Sant Just Notícies
Ara passen 5 minuts de la 1 del migdia. Dijous al vespre s'explicarà al casal de joves les possibilitats d'estudi i de feina que tenen els joves del Canadà. Serà una xerrada informativa que organitzen el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just i el casal adreçat als joves del municipi que vulguin iniciar un projecte de mobilitat al país americà. Sant Just Notícies.
A les xerrades s'analitzaran diferents opcions de feina i d'estudi que ofereix Canadà als joves espanyols. Un dels elements imprescindibles que cal tenir en compte abans de marxar és que, si no hi anem com a turista, cal un visat per entrar al país. Segons Begoña Aro, responsable del Servei de Mobilitat Internacional, entre Espanya i Canadà hi ha acords bilaterals que permeten tramitar una sèrie d'avisats per viure o treballar allà de forma temporal. Aro ho ha explicat el Just a la Fusta. Cada any s'obre una quota on la gent pot demanar
el jovent, en aquest cas, pots demanar aquest visat durant els dies que s'obre, aquesta convocatòria. Per exemple, aquest any hi ha hagut 800 visats del PBT, del Working Holiday Visa, que et permetre estar allà un any vivint i treballant, i a part del Working Holiday hi ha d'altres modalitats. Hi ha una que és per fer pràctiques, empreses allà, i també hi ha una altra que és només per l'estiu.
La necessitat d'aconseguir un visat és un dels temes més destacats a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat a Canadà. Durant la xerrada també es parlarà dels sectors professionals amb més demanda, com ara el sector sanitari. També hi ha sectors on és bastant més fàcil aconseguir un visat. Hem trobat casos que han sigut concedits visats permanents, depenent de quina professió, per exemple, en el sector sanitari. El sanitari també, finances, comunicació...
però comunicació, noves tecnologies. També hi ha un sector de peons, indústries, on hi ha també bastanta demanda. Un altre dels objectius de la xerrada informativa de dijous al Casal de Joves és parlar d'unes jornades que, periòdicament, s'organitzen a diferents països europeus per acostar totes aquestes oportunitats professionals al jovent. Dijous, per tant, es donaran consells per començar a buscar feina o cursos a Canadà i es parlarà també de la situació del mercat laboral canadenc.
Sí que és veritat que la tassa d'atur a Canadà és molt més baixa que aquí, potser és un 7% aproximadament. Llavors sí que hi ha més possibilitats. El que passa és que tampoc és superfàcil en el sentit que les empreses canadenques, hi ha una característica que sempre busquen persones que hagin tingut una primera feina a una empresa canadenca. Un cop ja has tingut aquesta experiència i pots aconseguir una carta de referència, et serà molt més fàcil.
De tot plegat es parlarà dijous al vespre a partir de les 7 al Casal de Joves, una activitat per majors de 16 anys.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Sant Just acollirà aquest dijous la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. A partir de demà i fins divendres se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans i Sant Just acollirà una jornada tècnica dijous amb conferències d'experts d'arreu del continent per tractar aquest tema. A més, es faran sortides per visitar, entre d'altres, els parcs fluvials dels rius Llobregat i Besòs. Sant Just Notícies.
Dijous, Can Ginestar acollirà la jornada tècnica de Fedenatur, que servirà per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans. Serà de 9 a 2. L'obertura de la jornada anirà a càrrec de l'alcalde, Josep Perpinyà, que a més és president de Fedenatur a Espanya. Al llarg de tot el matí hi haurà ponències diverses a càrrec d'experts del sector hidrològic nacionals i de països com Itàlia o França.
A banda d'aquesta jornada tècnica, que ens hi ha d'estar dijous, a la tarda es farà una passejada per la carretera de les Aigües. Demà, a més, es farà una sortida al parc del riu Llobregat i al parc fluvial del Besòs i divendres una visita al parc natural de la serra de Collsarola. Per a més informació sobre les inscripcions us podeu adreçar al web de Fedenatur, fedenatur.org.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I en clau econòmica destaquem que l'Ajuntament de Sant Just se situa en la posició 3.308 d'un total de 8.116 en el rànquing dels ajuntaments més endeutats de l'estat espanyol. El diari Cinco Dies ha elaborat una llista amb el deute viu de tots els consistoris i el Sant Justenc se situa per sota de municipis veïns com ara Sant Feliu, Cornellà o Esplugues. Sant Just Notícies.
Segons aquest llistat, elaborat a partir de les dades d'Hisenda i del Padró Municipal, l'Ajuntament se situa a la posició 3.308, amb un deute viu de 4.900.000 euros, a data de 31 de desembre de 2013. Són dades que tenen en compte el Padró Municipal d'Habitants a 1 de gener de 2013, és a dir, 16.859 habitants. Això, segons el diari Cinco Dies, correspon a un deute per habitant Sant Justenc de 290,7 euros.
Al Vas Llobregat, un dels municipis propers més endeutats és Cornellà, que es troba en la posició 116 del rànquing, i també es plugues i se'n feliu en les posicions 2013 i 2027, respectivament. El municipi més endeutat de tot l'estat, segons aquesta llista, és Monasterio de la Sierra, la província de Burgos, amb un deute viu de 409.000 euros i amb un deute per habitant que frega els 8.900 euros. La llista de 5 dies també revela que hi ha 3.087 municipis a l'estat amb deute zero.