a criticar el tema de las tarifas y hacer estudios que no son científicos porque no salen de la realidad del taxi. Hay que tener en cuenta que las tarifas del taxi soportan el 100% del coste total de nuestra industria.
L'estudi de FAQA compara els preus del taxi en 45 ciutats d'Espanya. Les ciutats canàries de Les Palmes, Santa Cruz de Tenerife i Recife són les més barates de tot l'estat per moure's amb taxi. Pel que fa a l'encariment del preu d'aquest transport, que en l'últim any s'ha pujat un 3%,
El president del Sindicat Català del Taxi ha argumentat que el sector es troba en un moment crític a causa de la crisi.
Els tècnics segueixen treballant i de moment la companyia no té cap previsió de qual averia quedarà a resultar. Esports en xarxa Bon dia, us parla Roger Castillo. Quatre jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any 2012 al diari francès L'Equip. Són Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Jordi Alba i Leo Messi. L'argentí també ha estat reconegut com a millor jugador del món en una enquesta feta pel portal Uol Esporter entre futbolistes brasilers.
L'Espanyol aprofita l'aturada de Lliga per liquidar el deute amb l'Isenda corresponent al mes de desembre, lleugerament inferior als 6 milions d'euros. Avui mateix el Club Banqui Blau podria contractar un crèdit per fer frenar el pagament i resoldre d'aquesta manera els actuals problemes de tresoreria. A segona divisió també hi ha aturada de Lliga. El Girona segona, la classificació, celebra aquesta tarda una junta general d'accionistes per afrontar una ampliació de capital de més de mig milió d'euros i canvis també en la composició del Consell del Club.
En bascat, el Barça entrena aquest matí per preparar el debut de la fase top 16 de l'Eurolliga. Els Aixai Pascual reben demà el Fenerbahce Turk al Palau, que està reforçat amb l'Eurostripkovic, ex del Valladolid. El substitut del Serbi al conjunt castellà serà el bagenc Román Montañez, que torna a la Lliga CB després de jugar els darrers mesos amb el River Andorra de la Lliga Lep. I aquest vespre, Oviedo acull la presentació de l'Hockey Stars, que es disputarà a la ciutat estoriana aquest cap de setmana. Un combinat format pels millors jugadors de la Lliga s'enfrontarà a la selecció espanyola en categoria masculina.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 10 i 5, us parla Andrea. Bueno, l'Ateneu ha estrenat demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà a quartet, amb Toni Solà al saxo tenor, Xavier Elgans al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrencarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'Ateneu de Sant Just. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Solà a quartet demà, començarà un nou cicle de música a l'entitat. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes.
El recital de demà serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. Més qüestions. El casal de joves comença avui al seu casal de Nadal. Les activitats previstes per avui són un curs d'aeris de circ i una projecció de cinema. El curs d'aeris és un intensiu que començarà avui, que s'acabarà l'últim dia del casal, és a dir, el 4 de gener.
L'horari és de 6 a 8 de la tarda, tot i que avui, excepcionalment, la sessió es farà de 8 a 10 del vespre. El preu total del curs és de 35 euros. I també avui, com dèiem, sessió de cinema amb la projecció de la pel·lícula Brave, de Marc Andrews, Brenda Chapman i Steve Parcells. Serà a les 6 de la tarda i el preu de l'entrada serà d'un euro.
I recordem també que la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just segueix aquests dies al Par del Parador. Fins al 5 de gener, una quinzena de paradetes de botigues i artesans santjustencs estaran allà venent els seus productes als ciutadans i ciutadanes per donar idees pels regals de Nadal. A més, durant els dies de fira, cada tarda hi ha diferents activitats per animar l'ambient. Per exemple, demà divendres dia 28 durant tota la tarda hi haurà una xocolatada popular i demà a les 7 de la tarda concert de blues a càrrec de Marc Sanz.
I de moment això és tot. La informació local tornarà als propers butlletins horaris i també a partir de la 1 i 5 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant recordem que podeu seguir actualitzats al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Tot seguit els deixem amb una nova edició del Just a la Fusta. Que vagi bé, molt bon dia.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Just a la Fusta Molt bon dia. Aquesta hora comença una nova edició especial del Just a la Fusta de Nadal. Són aquests recopilacions dels millors moments d'aquest primer trimestre de la temporada 2012-2013.
Per tant, aquests dies, des d'ara i fins a la una del migdia, el que podeu escoltar és un repàs de les millors seccions de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. També tindrem els reportatges del comerç local amb l'Anna Díaz, l'astronomia, Muriel Rigat, els vins amb l'Strip Goldstream del celler de Can Mata o la història dels invents amb la Leia Ardenú. I cada dia sentirem, doncs, algun testet d'aquestes seccions que podeu sentir de manera habitual al Just a la Fusta.
El que sí que serà diferent és que a les 11 i 10 cada dia sí que hi haurà una entrevista d'actualitat. La resta són seccions que han anat passant durant aquests tres mesos pel Just de la Fusta. També recullirem cada dia alguna entrevista destacada. Tot plegat durant aquests dies de les festes nadalenques, des d'ara i fins a la una del migdia.
Gràcies.
La màquina del temps En punt 3, quarts d'una del migdia, un moment per saludar la Lea de Null. Bon dia, Lea. Hola, bon dia. Per fer una setmana més una mica la volta a la història a través de diferents invents i el que fem cada setmana primer de tot és ubicar-nos en quina època ens situem. Sí, en concret un any i aquesta vegada anirem cap a l'any
1928. Per parlar de la cinta adhesiva que s'utilitza per unir dos objectes de manera temporal o de vegades també permanent. Avui parlem del conegut popularment com el celo. Sembra impossible, no?, viure sense aquest tipus d'invent ara mateix.
De fet, ja fa gairebé 80 anys que el tenim, perquè si estem parlant del 28, ja són moltes dècades de conviure amb aquest cel·lo. Sí, el que passa és que, clar, tampoc és com el coneixem ara, ja veuràs l'evolució, vull dir que el 28 és quan es va presentar la patent, però bé, no era exactament el que tenim ara tan bonic amb el de fer el fan i tot. Està clar, també era un altre moment del plàstic, m'imagino, vull dir que tot.
Comencem doncs pel principi, pel seu inventor. Sí, en Richard Drew era un jove enginyer que a qui agradava molt tocar el banjo, però com que la música no li proporcionava un mitjà de subsistència, doncs el de sempre. Va entrar a treballar el 1923 a una empresa de Sant Pol, a Minnesota, anomenada 3M.
vol dir Minnesota Mining and Manufacturing, 3M. En aquella època, 3M es limitava a la fabricació de paper de vidre, un material utilitzat pels carrossers, els que fabriquen les carrosseries dels cotxes, per polir els seus treballs. Andrew s'encarregava, dintre de tot aquest sector, del control de la qualitat. Per tant, aquesta activitat el portava a visitar diversos tallers...
on copsar les dificultats que tenien els operaris a l'hora de pintar les carrosseries dels cotxes. És a dir, quan havien de fer un tros de diferents colors, o és igual, vull dir, allò que has de marcar una miqueta una línia, utilitzaven paper engumat, però s'enganxava tan fortament que en retirar-lo malmetia el tros pintat. Per tant, saltava la pintura. Andriu va veure que realment els treballadors s'emprenyaven molt, estaven molt enfadats,
i va comprendre que si retirava els abrasius, la part més forta del paper de vidre, s'obtenia el paper i l'adhesiu per un producte com el que demanaven els treballadors. Per tant, es va proposar desenvolupar un material més adequat per mitjà d'una cinta de cel·lulosa amb una cara formada per una solució adhesiva prou suau per ser retirada sense dificultat. I després de dos anys de treballos,
va fer arribar el seu primer prototip al taller, o un dels tallers que ell visitava normalment, perquè en fessin una prova, que resulta poc satisfactòria. Normalment el primer sempre passa, vull dir que també és normal, suposo, una cosa tan innovadora, m'imagino, més a més. Resulta que l'edat de Ziu era tan dèbil que se's enganxava tot sol, per tant, el que tenia d'abans s'enduia la pintura i enganxava massa i aquest directament ja quasi ni s'enganxava, queia.
Així doncs el propietari del taller va retornar la cinta a Adriu amb l'encàrrec que li digués als seus caps que no fossin tan garrepes i que posessin més adhesiu. En concret va dir, porta aquesta cinta als teus caps, escocesos, scotch en anglès, i digue'ls-hi que posin més adhesiu.
A Adriu li ha agradat molt el mot col·loquial, fet servir per l'Irat Carrosser com a sinònim de garrepa. Escoig, és a dir, escocès, és un poble afectat per la mateixa mala fama que els catalans, de garrepes. I per això li va dir, porta això als teus caps escocèsos. No és que fossin escocèsos, estem als Estats Units i no era d'origen escocès, però era sinònim de dir garrepes, que no posen gairebé adhesiu a la cinta. Doncs bé, li va fer molta gràcia i es proposava que la cinta algun dia adoptaria aquest nom comercial.
El cap d'Andriu, després de veure que s'estava obsessionant una mica el noi, li va dir que deixés aquest projecte de la cinta adhesiva i es centrés en el paper de vidre, però Andriu, evidentment, el va ignorar. I no només va fer això, sinó que es va gastar 99 dòlars de l'època. Molts, no? Molts. Però això formava part del pressupost que tenien per adotar-me la seva feina amb el paper de vidre. De fet, el límit per no demanar autorització eren 100.
Per tant, ell en va gastar 99 i així no ho va haver de dir a ningú de l'empresa. Va fer servir com el fons allà, el sobret apartat de diners. Cal-li també que l'empresa 3M té una política, encara actualment, que permet als seus científics o treballadors dedicar el 15% del seu temps als projectes en els que hi creuen. D'aquesta manera, consideren que augmenta la satisfacció a la feina. 3M
Llavors Driu el que va fer va escoltar també els seus clients segurament ella ho va fer una mica des del principi estava bastant obert estava veient què és el que necessitava la gent i per tant doncs va escoltar molt els seus clients i va estudiar la possibilitat d'incorporar un embolcall transparent impermeable perquè la part sí clar hi ha la part adhesiva però perquè no com ho manegues per tant va decidir això si embolcallava tot això amb una part transparent impermeable segurament doncs funcionaria més bé
i per tant va comprar una certa quantitat d'un material, bastant nou per l'època, anomenat Celofan. Això ja en sona. Inventat el 1911 pel suís Jacques Branderbeuert i comercialitzat per l'empresa DuPont, futura productora del primer nylon, el primer niló, que es feia servir pels pantis, per exemple. La Celofana no va acabar de convèncer en Drio per a l'aplicació que es proposava, però amb el material adquirit va iniciar una sèrie de proves...
fins a obtenir una cinta transparent, adhesiva i resistent a l'aigua, ideal per a petites reparacions casolanes i per unir materials lleugers, com el paper. Molt bé. Per tant, ja ho tenim. Ja està. El mateix 1930 va ser comercialitzat el primer rotlle de cinta adhesiva d'ús domèstic amb la marca Scotch.
Va anar prou ràpid, per tant, eh? Vull dir que van ser dos anys de proves i tenia clar i aquest nom que era bastant bé, realment. Sí, Scotch. En honor, doncs, a això del tema escocès. També va presentar l'embolcall estampat amb el disseny característic d'un tartant escocès, o sigui, el color verd, el color groc, i va recordar, doncs, això, la broma dels escocèsos i va decidir que tindria sortida. Ho tirarà endavant, sí.
I el nom ha acabat tenint aquesta repercussió, no? Vull dir... És un nom genèric, ara ja. És com el que passa amb Kleenex i aquestes coses. Exacte. S'ha convertit en genèric en molts països, de la mateixa manera que nosaltres el coneixem com Celo. Això t'anava a dir qui no. No, aquí no el coneixem com Scotch, perquè el coneixem com Celo, a privatura de Celo Fana, utilitzada com a marca pel primer fabricant català. No sabia que venia d'aquí, molt bé. Sí, Celo ve de Celo Fana, que és el nom que li ha posat aquí a l'empresa catalana, que va començar a comercialitzar-lo.
Però continuem amb aquesta empresa. Avui anem més enllà. I no només parlarem del CELO, sinó d'un altre objecte, un altre invent, que també té a veure molt amb aquesta empresa. Perquè al cap de dos anys, un altre dels enginyers de 3M, en John Borden,
va inventar el dispensador de cinta adhesiva, un objecte provís d'un corró, on es col·locava el rotlle i un full dentat en un extrem per tallar el tros desitjat. És a dir, el que nosaltres ara veiem com a fer, el que a vegades ens costa tallar, també hi ha el porta-rotllos que té les dents dentats. Tot això també ho va inventar un altre enginyer de la 3M, exacte, però no era en triu. I, bé, com ja us he dit abans, en un principi es va començar a vendre la cinta força bé, però no es va vendre...
a qui es pensava que l'adquiriria, sinó que els productors d'aliments van començar a comprar-la. Però què va passar? Que al cap de poc va sortir al mercat un sistema per segellar les bosses mitjançant la calor. Per tant, tot aquell públic, tot aquell target que s'havien creat des del CELO per dir, va, el vendrem a les empreses d'aliments, doncs va començar a fallar. Però l'èmfasi es va traslladar a la venda directa als consumidors. La pobresa creada per la depressió va fer que se li trobessin molts usos
Des d'arreglar la roba, conservar ous trencats, arreglar caixes de cartró... Clar, per l'època segurament es reciclava d'una manera que potser no s'ha de pensar. O sigui, el gran públic, la gent del carrer, és qui va començar a fer-ho. Més que no pas empreses o fàbriques d'algun producte en concret. La cinta va arribar a ser tan popular que durant la Segona Guerra Mundial la companyia va haver de posar un anunci, o uns quants anuncis més aviat, demanant disculpes per la manca de producte.
escassetat a tot això en Richard Drew va morir el 1956 va tenir temps de veure com triomfava el seu invent i avançava abans que també parlaríem d'algun altre invent de l'empresa en concret 3M té una capacitat innovadora
que s'ha de tornar a posar de manifest el 1979. Anem bastant endavant. Fa poc, eh? Fa 30 anys o així, no? Sí, 33 anys. Quan dels seus laboratoris va sorgir un invent que actualment podem veure enganxat a gairebé tot arreu, des dels ordinadors, a neveres, als papers... Es tracta dels pòstits. Literalment, enganxa-ho. Unes etiquetes amb una banda superior lleugerament adhesiva que qui més qui menys ha fet servir al llarg de la seva vida.
D'on sorgeixen els pòstits, a part de sorgir de la mateixa empresa que el Celo, el 3M? L'Art Free era un enginyer químic de l'empresa, que cantava el cor de l'església presbiteriana, de la seva localitat, i utilitzava sovint petits trossos de paper per marcar els himnes religiosos. Però en Fry se'n va adonar que necessitava un punt de llibre que es quedés enganxat allò, que estava farda, que allò volés i caigués, exacte. I volia una cosa que es pogués enganxar allà, que es quedés fixa,
però que, a més a més, també es puguis desenganxar fàcilment sense que fes molt bé el llibre. Sí, sí, realment una necessitat de sentit comú, no? Sí, exacte. Tu podries, potser, posar fins i tot una tira d'escotx o de fello, però després allò s'enduia el paper. Per tant, va estar pensant i el debot, Frai, sabia que un dels seus companys de feina, l'Spenser Silver, també de 3M, evident, treballava amb una solució adhesiva de baixa intensitat. L'Spenser va...
Aquest enginyer va cometre una errada en una de les seves investigacions i el resultat va ser un adhesiu molt dèbil que consistia en nombroses partícules diminutes que suficientment fortes podien subjectar papers però a la vegada eren tan dèbils com per no fer malbé les fibres del paper on s'enganxava. La patent el descrivia com un enganxós i de forma més científica com microesferes copolímeres d'acrilat. Déu-n'hi-do aquesta descripció última.
Sí, sempre quan deien no s'embrotés aquest adhesiu, es podia reutilitzar. Així doncs, l'Spencer li va ensenyar a en Fray aquesta mena d'adhesiu que havia sorgit perquè sí.
I va aplicar, el Frai, el que cantava, va aplicar una miqueta de l'adhesiu, tot això era encara com líquid, no era, evidentment, no estava aplicat en un paper. Doncs en Frai el que va ser va agafar aquest adhesiu i aplicar una miqueta la punta d'un paperet. D'aquesta manera va néixer el pòstit.
Clar, ara sembla obvi, no? M'imagino que al moment de crear-lo no devia ser molt feliç. Exacte. Una nota als seus punts de llibre i ho va enganxar, ets amb adhesiu, en alguns informes d'un col·lega i aquell li va tornar l'informe amb els comentaris escrits al paret. Ja no només era per marcar una pàgina, sinó que a més hi va escriure. Per tant, van començar a utilitzar les etiquetes adhesives per deixar-se nota. I bé, aquesta circumstància no va passar desapercebuda l'empresa.
Qui finalment va dir a Fray que mostrés el seu invent, ell va mostrar-lo als seus caps i al cap de pocs mesos va començar la producció industrial dels post-its. De fet, va costar una mica que les vendes fossin bones i van haver de fer una mica de demostracions i sobretot donar mostres gratuïtes a moltes, moltes, nombroses oficines. Van anar a les oficines, donaven mostres i ensenyaven com podien utilitzar aquells papers.
Gràcies a tot això i la publicitat, finalment el pòstit va triomfar arreu del món.
i tot i que n'hi ha una gran varietat de formes i colors el que és més famós és el de color groc i quadrat és el que l'identifica més i és el que identifica tu dius pòstits i t'imagines el paperet de color groc i ja veus que tot això sorgeix d'un home que deia jo vull cantar i que se'm quedi les pàgines marcades i va aplicar aquest adhesiu de l'empresa que també va crear el scotch molt curiós d'on ve també el pòstit i també la cinta adhesiva aquesta història dels invents
Que anem repassant cada dijous amb l'Alierda, no? I és una mica ara que t'enginyes dedicar a les aplicacions de mòbil, no? Segons com, que hi ha una aplicació per cada cosa. Sí, ara sí. Doncs de la vida quotidiana. A l'hora d'idea, coses que poguessin fer la nostra vida. Més fàcil. Una mica més fàcil, exacte. Gràcies, Alea. De res. I tornem d'aquí 15 dies després de Tots Sants. Ah, cert. És veritat. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
moment ara per la literatura com cada dimarts el Diego Marcos de la lliberia ressenya de Sant Just ens apropa
Algunes de les novetats literàries que podem trobar. Avui comencem parlant... Comencem saludant el Diego Marcos. Bon dia, Diego. Hola, bon dia. I parlant d'una de les novel·les de les que més s'ha parlat els últims temps, que és 50 sombres. És la primera entrega, diguem...
de les 50 sombres, que totes són 50 sombres, l'última és 50 sombres alliberades, i la del mig no ho recordo ara, però això ho podem solucionar ràpidament perquè tenim aquí la xuleta, les 50 sombres més fosques. Bé, és aquesta que jo fins ara, sincerament, m'havia resistit una mica a portar-ho,
El que passa és que he donat l'èxit de vendes que està tenint i l'acceptació, sobretot, més que sobretot, jo diria que quasi exclusivament a dins del públic femení, m'ha forçat una mica a fullejar-lo, a veure de què anava, i portar-lo i parlar una mica d'ell. A veure, diguem que... L. James...
que és l'autor a dividir tota la història en tres parts. Les 50 sombres de Grey, que és quan els personatges es coneixen. A veure, entrem una mica en les 50 sombres de Grey. Aquí és on els personatges es coneixen. És una estudiant...
que ha de fer un treball sobre un personatge milionari, un empresari, una persona d'èxit i jove. Aquesta noia no havia tingut relacions conegudes, almenys, perquè hi ha moltes converses amb la seva mare, i no hi ha cap noi, no ens has presentat cap noi encara, no, no, no hi ha ningú. Llavors estableix
Estableix contacte amb l'altre personatge, amb el Christian Grey, que és l'altre personatge de les novel·les, no? A veure, els dos queden captivats, un de l'altre, no? Sí. El que passa és que el Christian Grey aquest té uns costums sexuals, diguem, una mica, per dir-ho d'una manera, entre cometes, perillosos, no?
Inicia l'Anna, que és el personatge femení, amb tota una sèrie d'experiències sexuals que podem qualificar d'alto voltatge. S'ha parlat molt a la premsa de...
d'aquestes tres novel·les. Hi ha qui les ha qualificat com a novel·les pornogràfiques amb argument, que normalment les obres pornogràfiques no acostumen a tenir arguments. Això ho qualifiquen com a novel·les pornogràfiques amb argument.
el fet real és que està tenint molt bona acceptació jo quan moltes vegades es parla això és literatura, no és literatura literatura per mi és tot allò que a alguna persona li pugui fer disfrutar de la lectura per tant sí que seria literatura sí, ho entraria després podem fer subdivisions de la literatura el que passa és que mai se sap per on una persona es pot enganxar a la lectura
i a més a més tot el que quan ho llegeixes sense que hagis de fer allò l'esforç que moltes vegades molta gent ha fet jo confesso que fa molt que no el faig que un llibre que es comença s'ha d'acabar jo considero que un llibre que es comença no té per què acabar-se perquè moltes vegades no ens interessa en absolut el que ens estan explicant i un escriptor no és cap superheroi
El que l'haguem de seguir en penitència, fins i tot de vegades arrossegant-nos per intentar acabar el llibre i entendre què és el que ens està dient. Si no ho entenem bé perquè pensem que l'autor desbarra i està equivocat.
o perquè és un idiota, i això que ens està explicant són tonteries, doncs es deixa de banda i es passa a una altra. I tan tranquils, no? A vegades és un plaer també poder trencar un llibre. Sí, sí, sí. A veure, jo, sincerament, alguna vegada ho hem comentat, Carme, jo amb Murakami no he pogut.
Per ara jo no he pogut, em sembla que tu m'havies dit el mateix. Sí, tampoc. Bueno, un sí que m'ha llegit. Bueno, a veure, llegir... Menys After Dark i... Sí, igual que jo. I Toquio Blus el vaig deixar la meitat. Jo vaig llegir After Dark i vaig llegir amb un títol molt estrany, El País del Fin del Món i no sé què més.
Aquest sí que el vaig deixar a la meitat perquè era bastant volvoig acabar. No ho recordo. En fi, i és això, i estem parlant de tot un Murakami, un senyor que fa dues setmanes encapçalava les llistes del Premi Nobel, que al final no li van concedir a ell. Llavors, tornem-nos a centrar en les 50 sombres de Grey. Si qui les agafa disfruta de la lectura...
benvingut sigui el llibre. Si està tenint l'acceptació que està tenint ara amb un cert suport publicitari però en un començament pràcticament sense suport publicitari perquè les editorials últimament no es gasten ni un euro en publicitat, a mi em sembla que és un èxit ben guanyat.
Doncs són aquestes 50 sombres de Grey, de L.G.L.L. James, ara sí, aquest James que s'encolava. Això està editat per Grijal, Bon Castellà i Rosa dels Vents en català. En català també. Molt bé, doncs aquí ens en anem cap a les filles del paraíso de Donna León, crec que alguna vegada ja n'hem parlat també aquí al programa. Sí, bueno, Donna León, que diuen que és la reina de la novel·la negra. I llavors, a veure...
Aquí Dona León abandona el seu personatge de tota la vida, el comissari Brunetti, i s'adintra una mica, crea un nou personatge que no sabem si tindrà continuïtat, si Brunetti s'ha jubilat definitivament i aquest nou personatge serà el protagonista de les seves...
les seves futures novel·les, que és Caterina Pellegrini, que és una experta en... Llavors, a veure, aquí hi ha una maniobra conjunta entre la dona de León i la Cecília Benini, la mezzo-soprano, al voltant d'un compositor del barroc del segle XVII, que és Agostino Stefani. Dona León ha escrit
a aquesta novel·la, basant-se una mica en una òpera d'Agostino Stefani, que es deia La Libertad Contenta. I a la vegada, la Benini ha tret un disc també d'aquest mateix autor. I estan fent, bueno, ja dins del llibre hi ha un còdic d'aquests moders que es fan servir, bueno, no moders, és un còdic alfanumèric,
que tu entres a internet, entres amb aquest codi calfanumèric, llavors t'adreça a la... Ai, Benini, perdó, Cecília Bartoli és la mezzo soprano. T'adreça a l'obra de la missió, de la Cecília Bartoli. I allà hi ha tota una sèrie de documents visuals i auditius
Per complementar el llibre de les joyes del paraíso. En català està editat per edició en 62. Llavors, què ens trobem? A veure, que aquest Agostino Estefani va ser un personatge d'un cert pes, però tan diplomàtic, a part de com a músic, en la seva època. I en l'òpera que hem dit abans, La Libertat Contenta,
es narra un procés d'adulteri, de relacions de no recordo quina princesa amb un duc. Llavors aquest duc, un bon dia, apareix assassinat, apareix mort. Això en l'obra. Però és que això està basat en la realitat. I llavors tot el que ha ordit la dona León aquí és...
fins a quin punt Agostino Estefani estava involucrat amb l'assassinat d'aquest du i això ens ho ha convertit en una novel·la negra llavors hi ha l'especialista aquesta, Caterina Pellegrini experta en l'òpera del barroc que és qui es dedica a investigar tot el que va passar al voltant de l'Agostino Estefani
Molt bé, doncs és aquesta novel·la negra de Les Coyes del Paraíso. I acabem, ara sí, amb Arabès, que és un llibre d'aventures per nens, no? Sí. Sí, a veure, Arabès és un cavall. És un cavall...
que fidel company d'una nena que es diu Eli. És una nena que no té pares, com molts protagonistes de novel·les juvenils, infantils o juvenils, com podia ser Harry Potter, per exemple. És veritat. I llavors, ella és criada per una dona que, arribada a un punt, fa que entri, que aquesta nena entri al servei
del cavallet Roc de Roca Negra. I... a veure, la Eli, junts amb el seu cavall arabès, amb el qual parla, i arabès també parla amb ella, i s'entenen, entren al servei d'aquest cavaller i es dediquen, això, a tenir aventures. També apareix un monjo especialista, expert en arts marcials. I entre aquests quatre personatges...
ens recorda una mica el Quixot, el personatge, el cavaller roc de Roca Negra, corren les aventures i són els que fan una mica, diguem, plantant cara al malvat de la novel·la, que és el príncep Llop de Torreforta. Val a dir, una coseta, una punt final...
que l'autor d'aquest llibre es diu Níster i és el mateix autor d'una saga que és coneguda sobretot per les lectores al voltant de 8 anys, que és la latina superbruixa.
Un personatge conegut, doncs, no? Sí, sí, sí. Latina Superbruixa és un d'aquests com ara són el Jerónimo Stilton o tal. I Latina Superbruixa deu de tenir com 10 anys o alguna cosa així. Igual té 20 o 30 llibres publicats. Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs amb aquest Arades acabem aquest repàs per llibres que fem cada dimarts amb l'Igo Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies, Diego. I fins de setmana que ve. Gràcies a tu. Adéu, bon dia. Adéu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Introduzca Origen
Rambla Sant Just Destino Aranda de Duero Diríjase hacia la diagonal En dos minutos llegará al restaurante Alambi de Sant Just Donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambi del Hotel Esperia Sant Just Teléfono 93 473 25 17 93 473 25 17
This is not a love song Happy to have, not to have not Big business is very wise I'm crossing over into enterprise This is not a love song
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
This is not a love song.
Fins demà!
Fins demà!
Avui comencem parlant primer de tot de com va anar el Love Novembre Literari, que va ser ahir a la del vespre, aquest tas de vins acompanyat de poesia. Exacte, la veritat és que molt bé, ara quan venia cap a la ràdio m'he trobat un parell de persones que m'han aturat i tot per dir que va ser fantàstic els detalls, tot, i dic no, no, eren les persones.
Era la situació, no? És la suma, no? Exacte. I una bona part venia encara molt engrescat per la setmana passada amb el Josep Pedrals. Clar, clar. També s'ha de dir, no? O sigui, va fer una mica l'escalfament de motors. Exacte. I per tant, doncs, es va omplir, no? Es va omplir, i vam ser quasi uns 50 persones, en total, i vam tastar els 3 vins, vam començar amb un de sec, amb un una miqueta més dolç,
que va ser collit l'any passat i que ha fermentat amb bombolles de vidre, o sigui, és un vi amb una història al darrere i l'altre ja amb un vi encara molt més dolç, amb una acidesa que està pujant, que està fantàstica, del 2008, i el vam acompanyar a Alemanya, en català i en alemany.
I per tant, això va acabar, va ser com la nota final, no? Sí, anàvem buscant, és allò que dius, bueno, tastem un vi, fem un parell de relats, fem la pausa. El toc, no? Sí, sí, sí, va ser molt maco, molt.
Molt bé, doncs això d'una banda i altres qüestions que voldríem parlar avui. Ens vols parlar d'un vino vell. Exacte. Ahir a Barcelona es va fer la festa del vino vell al carrer de Gullers. La setmana passada va ser presentat al Palau de la Generalitat el que eren els vins novells. Normalment el vino vell acostuma a aparèixer cap a la tercera setmana de... És un vi d'aquest any, doncs. És un vi d'aquest any, acollit a...
Aquest any, aquest setembre. I, bueno, tots tenim potser molt al cap el famós Bujolè Nouveau francès, que és un vino vell, d'acord? I, alhora, aquí sempre hem pensat que els vins novells eren vins simples, fàcils i que no són aptes per guardar. La veritat és que és això, en si és el primer fruit de l'any, no?
però hi haurien dues formes de vi novell. Una, que seria el vi novell fet expressament per ser consumit ara fins a primavera, i hi ha molta gent que ja treu els seus vins joves, utilitzar-los una mica com a novells, però que seran venuts durant tot l'any. A mi sempre m'agrada explicar que una cosa la pots fer ràpida per ser consumida com una mica com a celebració del primer fruit de l'any,
I l'altre és treure un vi ràpid i corrents. Per tant, la set tan ràpid que també se t'acabarà molt ràpid i tindrà una vida molt curta. O sigui que s'ha d'aprofitar ben bé, si es vol tastar, ha de ser ara. Aquí està. Fins quan? Però jo crec que el problema és que hi ha molts que no t'ho diuen. O sigui, que no saps que és novembre. No, llavors són joves. Són joves i he sortit molt aviat, perquè és que estem a novembre. Clar, clar. I llavors és...
Per mi és un pèl massa precipitat. Jo el que recomano dels novells és que siguin això. Si algú vol comprar un vinovell, que compri un que sigui realment vinovell, perquè està fet amb la màxima qualitat però pensat per ser consumit ja. I què el diferencia dels altres? Si a l'hora de gust es troba alguna cosa diferent?
potencien la fruita, o sigui, la forma d'elaboració ja seria diferent. Cullen el raïm, per exemple aquest que us he penjat la foto. Ara l'hem penjada també. Sí, el de la cooperativa del celler de Marroig. És un vi elaborat amb tres varietats de raïm, porta garnatge, carinyena i una miqueta de cirà. I el que es fa no seria la típica forma de fer un vi, sinó que tu tens el raïm sencer, el poses en dipòsits i injectes gas carbònic.
I aquest gas carbònic el que produeix és que hi hagi una maceració i una fermentació intracel·lular, per tant, a dins de cada gra de raïm. Això potencia moltíssim les fruites, o sigui, tots els aromes de fruita propis de la fruita del raïm, el tenen així durant un parell de setmanes, el premsen, l'acaben de fermentar i surt al mercat. Aquest vi va sortir per Sant Martí.
aprofitant la dita per Sant Martí mata el porc i enceta el vi veus? la tradició ja t'indica quan sortien els primers vins novells que curiós i a l'hora d'anar-lo a comprar llavors s'ha de demanar directe específicament no són dels que més es demanen? no són dels que més es demanen però sí que hi ha molta gent que té consciència que ara és l'època del vi novell i que quasi ve fins a març
es poden disfrutar. La veritat és que el d'aquest any els ha quedat fantàstic. És ideal... Mira, encara estem en plena època de bolets. Sí, i a més d'aquest any ha anat prou bé, eh? Sí, com que ha vingut tard...
comencem a època de carxofes queda molt bé amb verdures a la brasa, a la planxa comencem d'aquí no res començarem a tindre calçotades és un dia però encara ens arriba per les calçotades aquest és el tema tenim ara aquell tipus de cuina que és perfecte que gairebé al baixar les temperatures ens ve molt més de gust les verdures, les
carns i lliga amb aquest tipus de vides i lliga perfectament molt bé doncs ja sabeu que si us interessa és el moment de consumir-ho tenim també a banda del vino vell volia explicar-nos també que la setmana que ve
Hi ha més cates de vins? Sí, diríem que gairebé pot ser, potser no l'última, però la penúltima de la temporada. Ah, sí? Sí, perquè comença campanya de Nadal. I llavors hi ha una altra història, no? Bé, anem una mica més de bòlit. Cada vegada són més curtes, però és igual, traiem les ganes quan faci falta. Llavors, el dimecres que ve fem una activitat al celler, i és una cata de quatre vins...
on tindrem dos anòlegs explicant-los. El primer és el noi que els fa, o sigui, ell no té vinya, ell col·labora, té dos projectes personals i té un altre que col·labora amb un celler. I farem dos tipus de cata, una més tècnica, però a l'altra li posarem passió, poesia... També? Provocació. Sí. Anem a donar-li una mica la volta...
No ho vull explicar gaire fins al dimecres que ve. No m'ha estat permès. De fet, dimecres que ve encara podrem continuar acabant. I volem...
A quina hora serà? Volem buscar la seducció. Allò de, o com seduiries amb un vi. Molt bé. O amb quatre vins, perquè tots quatre són diferents. I es posarà... Hi haurà posada en escena, doncs? Hi haurà posada en escena. També buscarem música adequada. O sigui, són vins tots quatre tan diferents que el que buscarem serà una mica això, la provocació de tots quatre, per exemple, quatre àmbits diferents. Serà també les vuit del vespre? Serà les vuit del vespre. Teníem previst fer-la més d'hora, però em sembla que... És bona hora, no? És la millor hora, sí.
Això dimecres que ve, i l'última llavors? L'última estaria en projecte i també aniria relacionat amb poesia. I serà també algun vespre. Serà algun vespre, sí.
Havíeu fet alguns dissabtes que se sortia, oi que alguna vegada el celler havíeu fet als migdies? Havíem fet alguna sortida al carrer i aquest dissabte, casualment aquest dissabte, ve un noi de la conca de Barberà, ja ha vingut dos i tres vegades, li agrada molt vindre al celler. Doncs aquest dissabte també ve a donar d'agostar els seus vins i segurament si fa sol també farem la paradeta al carrer. Molt bé.
Més que res, però també apropar-ho una mica. Com que està en un cap de setmana que la gent es quedarà bastant a casa pel tema de les eleccions, doncs fem una mica més agraït el dia de reflexió. Doncs moltes gràcies, Astrid Goldstein, del Celler de Can Mata. Cada setmana ens apropa una mica el món del vi, que ens agrada, però sempre sembla que sigui desconegut. Doncs aquí cada dimecres intentem fer-lo més... Més cruper. Exacte, això. Gràcies, Astrid. Que vagi bé fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Bon dia. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Marta Patricio i Oriol Pujador. S'acaba de fer pública la composició del nou govern català i a cinc incorporacions noves. Repassem aquesta llista que, insistim, s'acaba de fer pública fa tot just uns instants. Joana Ortega serà consellera de Governació i també vicepresidenta del Govern. Francesc Oms, conseller de la Presidència.
Andreu Mascarell, conseller d'Economia i Conanyament. Boi Ruiz, conseller de Salut. Ramon Espadaler, conseller d'Interior. Santi Vila, titular de Territori i Sostenibilitat. Ferran Mascarell, conseller de Cultura. Josep Maria Palagri, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Neus Monté, conseller de Benestar i Família. Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació. I Germà Gordó, conseller de Justícia. Aquesta és la llista dels consellers del nou govern català que tot just...
S'acaba de fer pública, insistim, a les 5 de la tarda el nou govern prendrà possessió. L'acte es farà, segons explica, una nota del Departament de Presidència. Es farà l'acte al Saló Sant Jordi, al Palau de la Generalitat. Després ja es farà la primera reunió del govern i la fotografia de família. Insistim, nou govern amb 5 incorporacions.
Els jutjats han tramitat prop de 50.000 desnonaments a tot l'Estat des del gener fins al setembre. Es tracta de la xifra més alta des que es difonen aquest tipus de dades. A més, representen prop d'un 16% més que els registrats en el mateix període de l'any passat. Pel que fa a les execucions hipotecàries, durant els primers nou mesos de l'any van arribar 67.000 expedients als jutjats. Representen
un 18% més que l'any anterior. Són dades que ha fet públic avui el Consell General del Poder Judicial. A Rodalia Renfa ja s'ha pogut resoldre l'averia de l'estació de Castellbisbal a la Vallès Occidental i que afectava la línia R4. Tot i això, en aquests moments encara s'acumulen alguns retards. Són 15 minuts.
en direcció a Terrassa, al Vallès i a Manres, al Bages. La companyia confia que en breu quedi però ja normalitzat el servei. Una passera comunicarà Sant Joan d'Espí i Sant Boi de Llobregat per sobre del riu Llobregat. Aquest pas de pedres conveniament col·locades i que permeten travessar el riu facilitarà també l'accés dels veïns de Sant Joan d'Espí a la xarxa de Ferrocarrils. Sant Joan d'Espí, Maricar Magallego, bon dia.
Bon dia. El projecte té un pressupost de mig milió d'euros i facilitarà la comunicació entre Sant Boi i Sant Joan d'Espia a l'alçada de l'estació dels Ferrocarrils. L'alcalde de Sant Joan d'Espia, Antonio Póveda, ha destacat la millora de la comunicació.
entre dues ciutats pròximes. Aquestes dues ciutats que estan tan a prop, tal com es va configurar l'urbanisme, eren dues ciutats que pràcticament havien de donar una gran volta per comunicar-se. La veritat és que no tenien pràcticament cap tipus de connexió directa. I ara aquesta serà una connexió directa. El projecte es completa amb nous camins per avianants i bicicletes a l'entorn,
del riu sistema de rec sostenible. I aquesta hora la Fira de Barcelona a Montjuïc obre portes una nova edició del Festival de la Infància. Hi ha més de 100 activitats de tota mena i moltes giren al voltant de l'alimentació sana i de l'esport, però també hi ha actuacions musicals o de teatre i diverses entitats humanitàries i ONGs també hi tenen al cel del matí fins a les 8 del vespre.
Fins el 4 de gener, l'entrada al festival. Tot el dia val 10 euros per a grans i per a petits de 3 anys en amunt. I 7 euros si entra a partir de les 4 de la tarda.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Quatre jugadors del Barça formen part de l'11 ideal de l'any 2012 del diari francès L'Equip. Són Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Jordi Alba i Leo Messi. L'Argentí també ha estat reconegut com a millor jugador del món en una enquesta feta pel portal Uol Esporte entre futbolistes brasiliers superant els vots rebuts per Cristiano Ronaldo.
L'Espanyol de la seva banda vol liquidar el deute amb Isenda corresponent al mes de desembre com més aviat millor. El club blanquiblau podria contractar un crèdit per fer front al pagament pendent de prop de 6 milions d'euros i resoldre els actuals problemes de tresoreria. En bascat avui comença la segona fase de l'eurolliga. Amb la disputa de 5 partits, el Barça debutarà demà al top 16 al Palau contra el Fenerbahçe Turk, que s'ha reforçat amb l'alé Eurostripcovits procedent del Valladolid.
El substitut del Serbi i el conjunt castellà s'alvejant Roman Montañez, que torna a la Lliga ACB després de jugar els darrers mesos amb el River Andorra de la Lliga LEP. En envolt, sis jugadors catalans formen part de la selecció espanyola, que disputarà el Mundial el proper mes de gener. Ja s'han concentrats. Barcelona i Gravallers són dues de les seus que acolliran partits d'aquesta competició. I en hoqueix sobre patins, aquest vespre, obvieu d'acollir la presentació de l'hoqueix Stars, que es disputarà a la ciutat de Soriana aquest cap de setmana. Un combinat format pels millors jugadors de la Lliga s'enfrontarà a la selecció espanyola.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea. Rècord d'aliments recollits a les escoles de Sant Just.
Els centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'Escola Bressol Municipal Marrex ha recollit 125 quilos i l'Escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquests centres s'han donat a Càritas. De la seva banda, l'Escola Canigó s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat
a les famílies que tenen més dificultats econòmiques. A Sant Jus recordem que una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al Banc d'Aliments, una situació a la que cada cop més malauradament han de recórrer més persones a causa de la crisi econòmica. Des de fa molt de temps que la parròquia també és centre de recollida d'aliments perquè tothom qui vulgui aportar menjar per a aquelles persones que més els poden necessitar.
Canviem de qüestió i us expliquem que l'Ateneu estrena demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà quartet, amb Toni Solà al saxotenor, Xavier Alganz al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pia a la bateria. Arrenca així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'Ateneu de Sant Just. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Solà quartet començarà aquest cicle de música. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital de demà serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari.
El preu de l'entrada general serà de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. I acabem destacant que la crisi econòmica i l'eusteritat fan que el pessebre vivent de Sant Just no s'ampliï aquest any. Tot i que no creixerà en nombre d'animals, tothom qui passegi pels vols de l'Ajuntament el proper dia 5, vigília de Reis, podrà veure una representació fidel de les escenes nadalenques. El pessebre vivent s'instal·larà als vols de l'Ajuntament, com dèiem, el proper dia 5, a partir de les 5 de la tarda.
S'ha ressenyal que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just en la 61 nena cavalcada al nostre municipi. Es preveu que amb el Sioga, Espai i Baltasar arribin a Sant Just al voltant de les 7, a aquella hora els rebrà el mossèn Joaquim Rius i adoraran el Passeig Previvent i el Nen Jesús. Després seran rebuts a l'Ajuntament per l'alcalde i als regidors i regidores. Tot seguit saludaran a tothom des del balcó del consistori i Josep Perpinyals lliurarà la clau que obre totes les cases de Sant Just per tal que puguin deixar els seus regals durant la nit.
En finalitzar la rebuda seguirà la cavalcada on aquest any com a novetat participarà el grup de percussió Banda Andarà. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 11.05 i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Introduzca origen. Rambla San Just. Destino. Aranda de Duero. Diríjase hacia la diagonal. En dos minutos llegará al restaurante Alambí de San Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia San Just. Teléfono 93 473.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
I els dimecres d'aquesta hora parlem d'astronomia. Ho fem amb l'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, des de l'altre cantó de l'Skype. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui ens pots parlar d'un planeta que han descobert, que s'ha trobat, no?, un nou planeta.
Sí, aviam, d'aquests planetes extrasolars, és a dir, no del nostre sistema solar, sinó que fa voltes a una altra estrella, doncs ja en portem bastantes. Hi ha una aplicació pels telàfonos mòbils, anava a dir una marca, però no cal perquè està per tots, que diu Exoplanet, en principi gratuït, Exoplanet.
És gratuïta, però sempre pots anar pagant una miqueta i tens alguna millora, treuen els anuncis, vull dir, si es dona suport a aquest tipus d'aplicacions és recomanable. Allà van comptabilitzant tots els planetes que ja s'han registrat oficialment.
A partir de descobriments, en aquest cas, des de telescopis terrestres o, si no, des del satèl·lit Kepler, que també és un telescopi que fa fotografies a moltes estrelles, i d'allà van variant, van veient com varia la lluminositat d'algunes estrelles i dedueixen que poden haver-hi planetes. A partir d'allà, en fan un estudi, quan es donen, com per molt segur, s'anuncien i en aquests moments ja portem més de 825 planetes. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Home, des del 1995 que es va descobrir el primer, doncs deu ni dels que portem. Vull dir que en pocs anys tot això ha revolucionat molt el que és l'astronomia en si. Primera, veiem que els planetes no és una cosa rara que passi en el nostre sistema solar. I després, aquest no és el tema, però després s'ha vist que molts d'aquests sistemes solars són més raros dels que ens pensàvem. És a dir, nosaltres ens pensàvem
que tot el sistema solar serien com els nostres. Doncs no és així. Trobem gegants com Júpiter molt, molt, molt a prop d'un sol. Per tant, fa voltes amb res, en pocs dies, 3-4 dies fa voltes al sol, van molt ràpids, molta calor... O el cas d'aquest planeta nou que té tan sols, no?
Sí, clar, aquest cas és, diguéssim, una mica especial. Primer, el punt més important és, bueno, ho van descobrir des de l'Observatori Europeu del Sud, és a dir, el que està a Xile, perquè s'ha descobert l'estrella Alpha Centauri.
Fent una mica d'astronomia, diguéssim que Alpha Centauri és tal com s'anomena l'estrella més brillant de la constel·lació del Centaure. Això és l'Alpha. La Beta, doncs, normalment és la segona menys brillant. També és una de les tres que hi ha en tot el nostre cel. El que passa és que només la podem veure si estem a l'Equador o a l'hormisferi sud. Val. Bé.
Això per començar. Llavors, per això és important que Alpha Centauri és l'estrella que tenim més propera al nostre sistema solar o al nostre Sol. És com si diguéssim que és la veïna més propera que tenim. Per tant, si hi hagués una possibilitat d'anar a visitar un planeta, doncs el que tenim més a prop és aquest. Bé, ara anirem veient qual és el planeta i veurem si val la pena anar-hi o no. Aviam...
El que s'ha descobert és que Alfa Centauri és un sistema, en aquest cas, triple, però realment Alfa Centauri és doble. L'estrella principal, la que és aquesta tan brillant, es va descobrir cap a l'any 1700 que no era una sola estrella, era dues estrelles. En aquest cas, Alfa Centauri A i Alfa Centauri B.
L'Alfa Centaurià és un 10% més massiva que el Sol i per tant és una mica més gran que el nostre Sol.
tot i que té el mateix color de brillantor. És una miqueta més gran. Després, l'Alfa Centauri B és al revés. És un 10% més petita, però és un 24% de diàmetre més petita i és vermella, com si diguéssim, una estrella vermella. Bé, aquestes són dues estrelles separades d'unes 30 unitats astronòmiques. Més o menys, si ho passéssim al nostre sistema solar, seria com si...
tinguéssim el Sol al centre, Alfa Centauri A, i Alfa Centauri B la tinguéssim a l'òrbita de Plutó. És a dir, bastant lluny, però bastant a prop. És una estrella que triga 80 anys a fer la volta al seu Sol. Tot i així va molt més ràpid del que aniria un planeta. Bé, doncs hem vist que en aquesta estrella, Alfa Centauri B, doncs hi gira un planeta.
Bé, doncs, ostres, un planeta. El primer que ens preguntem, és evitable? Doncs, ostres, això és difícil perquè fins ara ens pensàvem, bueno, ja fa poc temps...
que en els sistemes dobles era molt difícil que hi hagués un planeta, més que res perquè són dos sols molt massius i, per tant, les seves perturbacions gravitatòries fa molt difícil que poguessin haver-hi planetes, tipus Júpiter, per dir alguna cosa. De totes maneres, aquest tipus de planetes realment han estat descartats perquè...
La dificultat de la pertubació gravitatòria és bastant important. Quin tipus de planeta hem descobert? Hem descobert un planeta, aquí ve la segona cosa que als titulars els agrada molt, que és molt semblant a la Terra, de densitat i de mida, diguéssim. Perquè hi ha una cosa, que ara explicarem, que no és com la Terra i que fa que sigui molt difícil que pugui tenir vida.
Què és? Està separat només 6 milions de quilòmetres de l'estrella. Això què és? Doncs mira, si ho comparem amb Mercuri, Mercuri està separat de la nostra estrella, el Sol, 59 milions de quilòmetres. Ostres, doncs 6 milions és molt a prop. Doncs sí, és molt a prop. Una estrella que només fa i que fa una volta al seu Sol cada 3 dies com a 2. És a dir, l'any...
en comptes de trigar 365 dies com nosaltres, en trigar només 3,2. Bé, d'això dius que vagi molt ràpid, tindríem anys molt ràpid, no, estem molt, molt, molt a prop del Sol, i hem dit que, per exemple, Mercuri, que està molt a prop del nostre Sol, doncs estaria molt lluny, i, per tant, tindrem temperatures superiors als 1.000 graus centígrads, sobretot a la part que estarà encarada el Sol. Diuen, home, a la part de darrere...
Podria que no ho fos. Va, però si fem voltes com nosaltres al dia, és bastant probable que tan a prop del Sol estigui com la, diguéssim, la rotació capturada, com nosaltres amb la Lluna, no? Ja. Que sempre veiem la mateixa cara. Però, bueno, això no es torbia que estigui molt a prop i que és gairebé impossible que, bueno, segurament la superfície estarà tota fosa, per tant, serà quasi una bola de lava, però, bueno, ja tenim el primer planeta. Clar, clar. I això...
Com ho hem descobert? Hi ha diversos sistemes per descobrir planetes. Un és el que fa aquest al satèl·lit Kepler, que és fer moltes fotografies, medicions de llum de les estrelles, variació regular.
s'estudia amb més ateniment i normalment és degut a que un planeta ha passat per davant i, per tant, ha fet disminuir una mica la briller. Això seria més semblant a un trànsit, com va haver-hi el trànsit de Venus no fa gaire. És a dir, veuríem, si ho poguéssim veure, un petit disc negre que passa per davant del Sol i, per tant, fa disminuir, depèn de com sigui el planeta, doncs,
ni que sigui una mil·lèsima o una centèsima de brillantor, i això és suficient per deduir un planeta. A més a més, es dedueix que hi és un planeta, la massa i el volum que pot tenir el planeta és fàcilment deduïble. Jo ho diria entre cometes, perquè això ho serà pels científics o astrònoms que s'hi dediquen, perquè jo, de la veritat, no sabria trobar-ho, però hi ha gent que ha fet tota una carrera i, per tant, ens dirà com és aquest planeta.
Aviam, tindríem algunes preguntes ràpides que podríem anar veient d'aquest planeta. Aviam, en primer cas, en primer lloc de tots, és el planeta extrasolar més proper a la Terra? Doncs en principi hauríem de dir que sí. En aquest cas, què és més proper a la Terra? L'estrella Alpha Centauri la tenim a 4,3 anys llum.
També hauríem de recordar que el Facentauri té una tercera companya, és a dir, no només és doble, sinó és triple, que es diu Pròxima Centauri, que està a uns 150.000 milions de quilòmetres més llunyana separada d'elles dues, i per tant fa una volta cada un miler d'anys. Bé, encara no està ben clar que sigui una companya o una tercera companya, però per ara, com que està per la zona...
la donem com a la més propera. És a dir, està uns 0,2 anys llum més a prop que Alpha Centra. No té cap planeta, aquesta petita estrella. És una petiteta estrella nana vermella. Té un 0,1 de lluviositat respecte al Sol. És a dir, que és una estrella molt, molt, molt petiteta. Però, bueno, la tenim a propera. De totes maneres, l'altra estrella que vam descobrir...
Estava a 10 anys llum, per tant, doncs ho tenim molt més a prop. Si un dia engeguem una nau espacial per anar-la a visitar, doncs la tindrem 6 anys llum més a prop. O sigui que és un bon candidat per visitar, si un dia ho fem. És el planeta extrasolar més petit descobert? Aviam, això pot ser una mica erroni. És el més petit descobert amb el mètode de velocitat radial. És a dir, d'aquests que ens deies des del 95%.
Sí, des del que s'ha descobert des del 95, però no des del sistema que hem dit que fa el Kepler, que és veure si baixa la luminositat, és a dir, que hi hagi un trànsit que passi per davant de l'estrella, sinó que en aquest cas ho estem veient des de dalt. Per tant, diuen que només hi ha un 10% de possibilitats que passi per davant de l'estrella. I d'altra manera que podem veure és que la força gravitatòria, per petit que sigui el planeta,
fa que l'estrella no estigui fixa, és a dir, no estigui quieta, sinó que tingui un petit moviment. Aquest petit moviment és tan petit, tan petit, que hem superat molts dels rècords que havien fins ara de precisió d'aquest tipus de medicions. És a dir, si ho comparéssim amb la primera estrella que ens va descobrir l'any 95, vam descobrir moviments de 70 km per hora, és a dir, el moviment que fa una estrella de davant o darrere. I ara hem descobert només...
un quilòmetre com a 8 per hora. És a dir, en metres seria 51 metres per segon. El que podria... Doncs res, misèria i companyia parlant d'estrelles que estan tan lluny. Per tant, una precisió fins ara mai trobada. Què més podríem veure? Doncs, finalment, podrem viatjar algun dia en aquest altre planeta. Està molt lluny, no?
de viatjar... Home, però és el que tenim més a prop, eh? Vull dir, no hi ha més estrelles més a prop. Home, algun dia hi podrem anar-hi. Tot i que ja ens n'anem una mica a la ciència-ficció, dir només que ara actualment tenim la sonda Voyager 1, que és la que tenim més lluny del sistema solar, que porta 35 anys viatjant a 17 quilòmetres per segon,
i només ha fet el que se'n diria una mil·lèsima part del que seria aquest viatge. No va cap a aquesta estrella, va cap a una altra constel·lació i, per tant, no ens serveix de gaire. De totes maneres, posar una nau més ràpida que aquesta que m'ha enviat és molt difícil. Tot i així, si l'enviéssim, trigaria 76.000 anys a arribar-hi. Ja, clar, clar. Déu-n'hi-do, per això dic que està lluny.
Com podem veure, amb els sistemes de proporció que tenim ara, això és bastant difícil. Anant-nos una mica, no gaire lluny de la ciència-ficció, però bastant a prop, trobaríem altres mitjans com una vela solar. Són veles que no funcionen pel vent solar, sinó per l'escalfor tèrmica que fa el Sol. Es veu que amb aquesta podríem anar-hi més ràpid, o fins i tot si tinguéssim uns làsers,
És a dir, faria la mateixa funció que el Sol, però com que el làser l'estan enfocant durant els 40 anys que faria falta, dius, home, això podria ser possible. Dius, sí, però durant 40 anys fer funcionar un làser molt, molt potent, que fins ara no el tenim, doncs dubto que la Terra... Difícil, sí. Qualsevol dia tenim una petita crisi i el primer que paguem és el làser aquest, no? Perquè, clar, amb el que gastaria...
I això podria millorar, hi ha qui diu que podríem agafar una velocitat prou alta com que arribés a menys d'un segle. Dius, home, això ja hem baixat molt dels 76.000 anys a fer-ho amb 100 anys. Però, bueno, suposo que el gasto energètic seria tan brutal que no sé si la gent ho suportaria. I més endavant, doncs, ja anar amb nous especials més tipus Star Trek, doncs sí, això ja no hi som a l'abast i deixem-ho per la ciència-ficció i anirem a visitar més endavant, sí que...
Perfecte, Oriol. Abans de marxar per això, volia preguntar-te també que aquest divendres hi ha observació per aquests planetes.
I ens quedem per aquí perquè hi ha aquesta observació... Sí, en principi és a partir de les 8 allà al mil·lenari, al terrat del mil·lenari que tenim al telescopi. Sempre, bueno, en principi quedarem per fer l'observació, però crec que les previsions meteorològiques no són molt optimistes. És veritat. De totes maneres, si algú hi està interessat, doncs intentarem ser-hi, tot i que, bueno, si està molt núvol, doncs, i la gent no es vol...
mullar o refredar una miqueta no cal que vingui. És una versió que tenim programada d'aquest curs i en principi ja comencem amb núvols i pluges amenaçant. Però això és l'astronomia i esperarem un altre dia que surti la Lluna. Si no plogués per això seria observació a la Lluna només aquest cop, no? Per això...
Sí, en principi la Lluna, si és prou tard podríem agafar un altre planeta, però en principi sempre fem la Lluna amb quart crescent, un quart crescent molt avançat, és a dir que podrem mirar els cràters de la part ja propera a la Lluna plena del que seria de la part est,
de la Lluna i, per tant, interessant, perquè sempre quan fem un quart creixent és molt proper a quan comença i tenim un... És a dir, canviaríem una mica de registre de cràters i de mars i que això fa també que de vegades sigui més interessant que no hi hagi gent que ja hagi vingut i dius, ostres, que sempre em toca a la mateixa zona de la Lluna. Doncs, en aquest cas, seria una Lluna bastant creixent, però molt propera a la Lluna plena i, per tant, aquí és això, quedem a les 8, allà al mil·lenari, a dalt del terrat,
i qui serà, benvingut, qui vulgui. Moltes gràcies, Oriol Rigrat, per trobar-nos avui a aquest planeta que hem descobert una mica d'on saber si podria arribar hipotèticament i ara finalment amb aquest apunt d'aquesta xerrada. Gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
I know that it's over. But I can't believe it. They say that I'm a healer. And I'm better without you. It's going on. Look at my life. It's going on.
I know that I get over you
Now I'm ready to rise again Much time
has passed between us Do you still think of me at all? My world has broken promises You won't catch me with Look in my life Look in my heart I have seen them fall apart But now I'm ready
Fins demà!
Fins demà!
Cinc minuts i dos quarts d'una hora del migdia, un moment per parlar d'història, d'història santjustenca, amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom, què tal? Avui, on ens hem quedat? En el 1920, i ara començaríem el 21, si et sembla bé. Doncs aquesta, si comencem la dècada, no?, dels anys 20. Sí, dels anys 20, allò dels... aquells, els 20, els feliços, que diuen aquella cosa. Aquí també érem tan feliços o...?
Més que feliços, però Déu-n'hi-do, vull dir, en certa manera, com es va anar movent el poble, no? Aquí tenim que, en primer lloc, el 1900, roquen les parets de l'hort de Can Cardona. Què vol dir això? Adavant mateix de la masia, i el que coneixíem ara amb el rentapeus i tot aquell espai d'allà, que és la plaça Verdaguer, doncs hi havia una part dels horts de Can Cardona que corresponien davant de la finca, davant de la masia de Can Cardona. I llavors això limitava el pas perquè, entre l'església,
per marxar cap a la plaça Can Preciós. S'havia de fer una sèrie de gigasagues, com les feia la mateixa escala que hi havia anteriorment, que baixava de l'església. I recordem que el 1911 es van fer aquelles escales que s'han complert el centenari, que encara es concepren exactament igual que ara, i llavors quedaven frenades, diguéssim, al capdavall per les parets de l'hora de Can Cardona. Solució, estiren a terra aquestes parets, s'urbanitza i es fa la plaça, com coneixem amb variants, evidentment,
doncs actualment davant de l'Ajuntament. I per això, doncs, aquesta part canvia absolutament, no? Clar. Què passa? A més a més, coses urbanístiques també. Es construeixen les voreres de la Rambla. O sigui, la Rambla era una vinguda oberta i llavors s'hi fan les voreres. Recordem que també parlàvem que s'havien plantat arbres. I a més a més, doncs...
Es fan aquestes voreres i després veurem que hi posen uns bancs de pedra que han durat fins pràcticament ara mateix. Doncs són canvis bastant importants. Bastant, per això mateix que es va urbanitzant el poble. Però si ens hi fixem, estem parlant dels anys 20, hi ha molts carrers que encara s'han d'obrir.
I ara ens sembla que l'estructura del poble sempre ha de fer un esforç de tirar endarrere mental, un esforç per imaginar-nos, un esforç d'imaginació, per veure que molts carrers que són novíssims d'alguna manera. Què passa més? El dia 3 de març comença a funcionar la fàbrica de ciments Sanson. Recordem que el 17 es constitueix l'Auxiliar de la Construcció, que és l'empresa que explotarà aquesta fàbrica. I llavors el 3 de març del 21 s'inaugura la fàbrica de ciments Sanson,
i Josep Torner de Sant Just estableix llavors una línia particular d'autobusos el mes d'agost. Per Estals obté, que era d'Esplugues, obté autorització per una altra línia que fa un servei idèntic, visc la competència. Home, si això ajudava que la cosa anés millor, per exemple, desapareix la celebració de la festa dels Nicolaus el 6 de desembre i de les Llúcies el 13 de desembre. Eren festes, eren agrupacions infantils
que provenien de les escoles, i llavors, doncs, eren... I això s'acaba, doncs. I s'acaben. En aquest any XXI, aquestes agrupacions infantils desapareixen, deixen d'existir aquí a Sant Just, no? I al XXII s'inicia la construcció de dos edificis prou coneguts, el Mercat Municipal i el Sanatori. Del Sanatori, quantes vegades n'hem parlat, no?, del Isar Romero de l'Olmo, aquell edifici emblemàtic que tenim al Carrer Bonavista. Doncs al XXII es comencen a edificar tant el Mercat com el Sanatori,
I després hi ha la impressió d'un nou segell per a la parròquia. La parròquia no tenia un segell i es constitueix un segell parroquial que identifiqui tota la documentació parroquial. I comença l'urbanització de la barriada de Camp Freixes. Imagina't-ho, Camp Freixes on és? Doncs a l'encreuament del carrer Bedó, Bona Vista i el propi carrer Freixes.
I estem l'any 1922 i comença a urbanitzar-se aquest carrer que puja cap dalt, deixem-me la Miranda, no? D'alguna manera, el creador Pedró, la Miranda, el carrer Freixes, no? Doncs el 22 passa això. I hi ha la instal·lació de la primera fàbrica de teixits, coneguda com la Fabriqueta, on és actualment la plaça del Parador. Allà que hi ha la Pions, que també, etcètera, etcètera... Allà hi havia aquesta fàbrica. Hi havia aquesta fàbrica. Anys després, aquesta fàbrica es trasllada al carrer Bedó.
Molt bé. Si vols, doncs ho deixem aquí i continuarem el 23 la setmana que ve. Continuem la setmana que ve. Doncs vinga, endavant. Hem fet aquest parell d'aquests primers anys de la década dels anys 20. El 21 i el 22, que com veieu, hi ha moviment urbanístic important, perquè...
Cada any s'inaugura o es comença a fer alguna cosa, veurem el clavegaram, veurem com s'obren nous carrers, la mare de Déu dels olors, etcètera, però a partir dels anys 20. Per tant, sí que és una dècada important, encara que no siguin els feliços anys 20 com els coneixem als Estats Units, no? Sí, sí. Charleston, Charleston era això, sí. Molt bé, Pep, doncs gràcies i fins dimarts que ve. Fins dimarts. Que vagi bé. Adéu, adéu.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu!
Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
It's time to go home now And I've got an aching head So I give her the copies She helps me to bear And then I tell her As I turn out the light
I say my darling, you are wonderful tonight Oh my darling, you are wonderful
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. Què fa? Vostè m'ha dit que ho volia així com a internacional. Jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips. Llavis, morro. En fi...
Time, and it's time.
Bona nit.
Oh, well. Oh, well.
Only love, only love
Can break down the world someday I will get out I will get out If we go again On the way from the start I will try to change Things that can't
Fins demà!
Try, baby, try
I will. I will. If we go again, we're on the way from the start.
Bona nit.
I'm still loving you I'm still loving
I'm standing with you I'm standing with you I'm standing with you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Del alba el rosa, del drácula lo rojo, domingo la pici, domingo el reposo, del viento la brisa, tu cara tu sonrisa, despido tras la siesta tenderé la ropa, la ropa se seca, regaré las plantas, cortaré las hojas o las dejaré largas, me gañas en los ojos, entejas en remojo, me miras el trasero y lo meneo.
Julio en la onda, 5 de la tarde, leche con galletas. Yo dentro del pijama empieza la jornada. ¿Qué tal el partido? Mi equipo ya ha marcado, casi siempre gana. Bajo la manta, mi niña currocada. El sofá es como una balsa. El salón en la penumbra. Alquilamos una peli y acabamos en la cama.
Fins demà!
Hecho lo he hecho y dicho lo he dicho, prepararé la cena, porque estaba escrito, porque estaba escrito, porque estaba escrito, verdurita buena, sí, en un dos por tres o en un tres por cuatro, tu cara, tu retrato, en mi corazón, guardado entre sedas como las estrellas, brillo a tu son, dale que así es natural, es bueno, y si es bueno, es natural que sí.
Dale gas, dale gas, dale gas, dale gas, dale gas, dale gas.
Són les dotze Notícies en xarxa
Bon dia, us parla Marta Patricio i Oriol Pujador. El president de la Generalitat ja ha signat el decret d'anomenament del nou Consell Executiu. El govern català d'aquesta nova legislatura té cinc noves incorporacions. Són Francesc Homs, que ocuparà la Conselleria de la Presidència i Afers Exteriors, Ramon Espadaler, que assumirà el càrrec d'Interior, Santi Vila, que serà conseller de Territori, Neus Monter, que ocuparà la Conselleria de Benestar i Família, i Germà Gordó,
que assumirà la cartera de justícia. Felip Puig repeteix com a conseller, però canvia de cartera i assumirà el Departament d'Empresa i Ocupació, mentre que la resta de conselleries seguiran en mans dels mateixos consellers. És a dir, Joana Ortega, vicepresidència, Andreu Masculell, Economia, Irene Rigau, Educació, Boi Ruïda, Salut, Ferran Mascarella, Cultura i Josep Maria Pellegrí, Agricultura. L'acta de presa de possessió es farà aquesta tarda a les 5 al Palau de la Generalitat.
I després el govern es reunirà per primera vegada. Les noves incorporacions al govern suposen la marxa dels fins ara consellers Josep Lluís Clarias, Pilar Fernández Bozal, Francesc Xavier Mena i la ja coneguda de Lluís Racudé. Amb les noves incorporacions el president Mas ha potenciat dues figures que ja estaven vinculades al govern. Són Francesc Oms i Germà Gordó, tots dos fins ara secretaris de l'executiu i que ara tindran una conselleria pròpia.
La incorporació de Ramon Espadaler és una incorporació amb experiència, ja que ja havia estat conseller de Medi Ambient en un dels governs de Jordi Pujol, mentre que la tria de Sant i Vila suposa l'elecció d'un perfil de política més local, ja que és alcalde de Figueres. Neus Monter és l'última de les noves cares de l'executiu. Advocada de professió, Monter era secretària de Política Institucional de
de l'UGT quan Artur Mas va decidir incloure-la a les candidatures de les eleccions al Parlament ara fa dos anys. El Servei Català de Trànsit informa d'un accident mortal que ha passat aquest matí, en concret el camí de l'Ermita a l'Alder, a la comarca del Baix Ebre, s'ha localitzat en un canal de rec.
el cos d'un motorista mort a l'altura d'aquest camí. Els Mossos han rebut l'avís pocs minuts abans de les 8 del matí. Per causes que ara s'estan investigant, un conductor ha localitzat una motocicleta caiguda al voral i el cos del conductor a dins del canal de regla. La persona morta té 61 anys i és, com dèiem, veïna de l'aldea.
Els jutjats han tramitat prop de 50.000 desnonaments a tot l'Estat des del gener fins al setembre. Es tracta de la xifra més alta des que es difonen aquest tipus de dades. A més, representen prop d'un 16% més que els registrats en el mateix període de l'any passat, pel que fa a les execucions hipotecàries.
Durant els primers nou mesos de l'any van arribar 67.000 expedients als jutjats. La Confederació de Comerç de Catalunya fa avui i demà una nova campanya per lluitar contra el Tom Manta a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la realitat i els problemes que comporta aquesta pràctica. Ho ha explicat en declaracions a la xarxa Emiliano Maroto, secretari general adjunt d'aquesta confederació. Conscienciar la ciutadania sobre la realitat del que hi ha al Tom Manta. Entenen que això és una sagra social...
està facilitant l'explotació de les persones, esclavitud, alimenta l'economia submergida i, a part de perjudicar les empreses, que legalment està aberta, atenta, segons la nostra parer, a la dignitat humana i a la societat catalana. I penso que nosaltres no ho podem permetre, dintre de la nostra societat, aquest tipus d'esclavitud.
La campanya que compta amb el suport de la Generalitat i també l'Ajuntament de Barcelona es farà les zones més turístiques de la ciutat, com ara la Sagrada Família, la plaça Catalunya, el Parc Güell o el Port Vell.
Bon dia, us parla Roger Castelló. Avui comença la segona fase de l'Eurolliga amb els primers cinc partits del top 16. El Barça debutarà demà a casa el Palau contra el Fenerbahçe Turk, que ha incorporat aquesta mateixa setmana el servir Eurostripkovic, procedent del ballador Lid. Els deixem bascual a l'entrenat aquest matí i el tècnic ha assegurat que l'equip s'està recuperant. El veig treballar bé, el veig treballar en bona direcció. Anem a veure com la nostra posada en escena. És obvi que l'última vegada que hem jugat al Palau no ho hem fet bé. Per tant, això queda en arena en la ment de tots.
de tots vosaltres i de tots els jugadors i de tots els espectadors. Això és una realitat. El Barça ha encadenat quatre derrotes consecutives i diumenge té un duel complicat a la Lliga ACB contra el Real Madrid que continua invicta en aquesta competició. En futbol, quatre jugadors del Barça formen part de l'11 ideal del 2012. El diari francès L'Equip són Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Jordi Alba i Leo Messi. L'argentí també ha estat reconegut com a millor jugador del món en una enquesta feta pel portal Uol Esporte entre futbolistes brasilers.
L'Espanyol de la Seguanda vol liquidar el deute amb Isenda corresponent al mes de desembre com més aviat millor. El Club Blanquivalau podria contractar un crèdit per fer front al pagament pendent de prop de 6 milions d'euros. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Rècord d'aliments recollits a les escoles de Sant Just. Els centres educatius que han participat en la recollida de menjar aquest mes de desembre han aconseguit recaptar un total de 550 quilos d'aliments que es destinaran a Creu Roja i Càritas perquè els facin arribar a les famílies que més els necessiten. En concret, l'escola Presol Municipal Marrex ha recollit 125 quilos i l'escola Montseny 25 quilos. El menjar recollit en aquest centre s'han donat a Càritas.
De la seva banda, a l'escola Canigó s'han donat 400 quilos d'aliments que s'han fet arribar a la Creu Roja. Aquestes dues entitats, per tant, faran arribar aquests productes de primera necessitat a les famílies que tenen més dificultats econòmiques. Recordem que s'enjust una vintena de famílies han hagut de ser ateses aquest any al Banc d'Aliments. Més qüestions dilluns finalitza el període per presentar les sol·licituds per optar a un dels vuit locals comercials de lloguer de Proexa, el Mas Lluí. Són els locals emprenc.
propietat de l'Empresa Municipal de Promoció Econòmica i tenen com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials. S'adrecen a persones emprenedores que vulguin començar una activitat i a les que provenguin dels espais creatius i vulguin consolidar la feina que ja han iniciat. Els locals se situen a la planta baixa del número 1420 del carrer Rosa de Luxemburg al Mas Lluí. Els preus de lloguer mensual sense IVA oscil·len entre els 304 i els 330 euros. El preu inclou l'impost de bens monetàries.
Com dèiem, la convocatòria es va obrir a mitjans del mes passat i ha estancat dilluns. Per tant, trobareu més informació al web de Proexa, www.proexa.cat, si voleu optar a un d'aquests vitrocals. I acabem recordant que l'Ateneu estrena demà un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà a quartet, amb Toni Solà al saxotenor, Xavier Elgans al piano, Ignasi González al contrabaix i Esteve Pí a la bateria.
Arrenca així un cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'Ateneu de Sant Just. D'aquesta manera, amb el concert de Toni Sola Quartet, començarà aquest cicle de música i cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital d'Àdame serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. Els Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. També les nostres xarxes socials per continuar informats i al web informatiucomarcal.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
En dos minutos llegará el restaurante Alambí de Sant Just, donde degustará el mejor lechazo asado al estilo Aranda con denominación de origen. Disfruta de la pasión por la carne en el restaurante Alambí del Hotel Esperia Sant Just.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació-qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. A l'escoltes, a qui ho desfem?
Just a la fusta.
Moment, doncs, per parlar ara, com cada 15 dies, en principi, de ciutats o de la volta al món a través de la cultura, amb la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Ara, això de quinzenal ho hem tingut una mica... Segurament, si aneu a Dublín, no anireu al cinema, però... Ens l'hauríem d'apuntar, no? Sí, sí, a mi, de veritat, que és el que em va agradar més. La ciutat de Dublín em va agradar, el que passa és que també vaig anar amb unes expectatives molt altes, he de dir-ho.
Però bé, és una ciutat ben bonicota, ben bonicota. I amb uns voltants preciosos, vull dir, l'Anda és... És d'aquestes persones que sempre hi plou, no? Sí, sí, clar, clar. Però bé, llavors també és frondositat. També és per del seu encant, exacte, aquestes coses. Aquí no ens plou, però s'acaba, eh? Molt bé, Irene. Doncs hem entrat ja en les dades bàsiques i ara el que fem és entrar directament, no? Ara sí, amb la cultura. Exacte. I ens portes avui el llibre de James Joyce? Sí, perquè vull dir...
Començarem l'apartat literari per parlar d'un dels grans il·lustres dublinesos, que no podia ser menys, que és Jim Joyce. Joyce va néixer i va créixer a Dublín i va estudiar, no al Trinity, sinó a l'University College, que és de la mateixa ciutat. I bé, tot i que va passar la major part de la seva vida fora de Dublín, com a mínim a nivell literari va tornar molts cops, sobretot amb aquest gran recull de contes superconegut, que és els dublinesos, que es va publicar el 1914, tot i que a Joyce l'havia escrit 30.000 anys abans, però...
és una mena d'història molt llarga que es veu que va tenir 30.000 problemes per editar-lo, però en tot cas l'objectiu de Joyce era retratar una mica l'ambient de Dublín i el caràcter dels dublinesos. Llavors, clar, l'època en què ell va començar a escriure el llibre era just com els anys abans de la independència i eren anys com de molta pressió, moltes tensions, molts dubtes, llavors... i bé, jo tinc una gran teoria sobre com afecta el clima en les persones.
I allà passava, no? Segurament, vols dir? Sí, vull dir que crec que... Vull dir que tots els contes són així com molt grisos, molt així de coses estranyes que passen i molt de com es coneixen els personatges a si mateixos i... Molt d'introspecció d'un dia de pluja. Sí, sí. Llavors, exacte, exacte, total i absolut. I la imatge que això es ofereix la classe mitjana i baixa no és com dolça i alegre, sinó més aviat d'una ciutat plujosa i grisa i uns habitants que es comporten tal com la ciutat està, no?, una mica...
però és molt bo, està molt ben escrit, i és famós sobretot per les epifanies, que són una mena de moments en què Joyce com retratava com els personatges entenien coses de sobte, allò que se t'apareix la llum, doncs a la majoria de contes hi ha com aquest moment en què un personatge de sobte ho entén tot i... Veu la llum. Exacte, i això està molt ben escrit. És dense, eh? Vull dir que s'ha d'entrar també... Jo només m'ha de llegir tu, no així, vull dir que no puc jutjar gaire, però sé que vaig dir...
Déu-n'hi-do, no se'm comptes de llegir-te al metro, segurament. No, no, no, no. Jo vaig cometre el gran error d'intentar-me'l llegir en anglès, perquè vaig dir, Irene, és llegir en anglès, però no, clar, clar, va ser una gran tonteria, me'l vaig comprar i després a la biblioteca el vaig agafar en català perquè vaig pensar que no farà res de boc. Ja tindrem prou, exacte. Però bé, en tot cas, aquest és segurament un dels millors llibres que ha de llegir-se si es va a Dublín, per allò de la conya de llegir-te coses del lloc, però justament a Dublín ja hi tenim molts altres escriptes il·lustres, premis nòbels i històries, com ara
Oscar Wilde, Beckett, George Bernard Shaw o William Butler Yeats. Vull dir que és una ciutat que a nivell literari... Té potencial, eh? Sí, sí. I amb aquest canvi de to passem ara a l'àmbit cinematogràfic. Sí, passem a l'àmbit cinematogràfic i segurament aquesta banda sonora us sona d'una pel·lícula
Així, molt conegudeta, molt maca. Ets així, que és One, que passa a Dublín i que entendreix tothom. I a mi em va agradar molt, eh? Però també he pensat que era una pel·lícula molt i molt coneguda. I bé, el que us vull recomanar, de fet, és una altra, que és Veronica Gehring. Que si voleu posar el trailer? Doncs vinga, així entrem directament per saber de què està aquesta pel·lícula.
Algunes històries que poden canviar el món, no? És el que llegim també a través d'aquesta història que ja veiem que és intrigant, no? D'alguna manera i que se situa, doncs, a Dublin. Sí, sí, sí. No sé si la coneixereu. De fet, va ser un hit bastant gros de fons quants anys.
Però la pel·lícula està molt bé i il·lustra els problemes amb les drogues que va haver a Dublin durant els últims 30 anys del segle XX. Veronica Gehring era una persona de carn i ossos, era una senyora de veritat, tot està basat en una història real. Ella era una periodista que treballava pel Sunday Independent i que va començar a investigar i escriure sobre el tràfic de drogues a Dublin. En plan, va començar a fer... Ficar-se en matèria, no? Sí, però...
Va començar com escrivint quatre articles tontos, va començar a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, a posar-s'hi bé, va començar a rebre amenaces, i no els hi va fer gaire cas i tal i qual, i finalment va ser assassinada el 26 de juny del 96. Déu-n'hi-do, doncs no me la sona així, eh, la història. Mentre conduïa per una carretera, com va passar una moto pel costat i la va matar. Casualment. I és com una... Sí. I, bueno, és això, és com... És una mena de tribut a aquesta dona que...
que jo de fet, quan vaig veure la pel·lícula ni ho sabia, que a Dublin tampoc hi hagués tant problema amb les drogues i tal, però vull dir, ara tampoc sé, no sé com està actualment el tema, però ni que sigui durant els anys 80 i tal, que va ser quan aquesta dona va estar... En una época dura segurament també tot Europa i potser... Sí, exacte, exacte, sí, de fet sí. Sí, va entrar una mica... Però en tot cas, la pel·lícula està molt bé com per... Bueno, per saber qui era aquesta dona i per...
Sabeu una mica sobre aquest tema? Molt bé, doncs és aquest Veronica Guerin, que la podem trobar fàcilment, suposo. Sí.
I ja ens estava avançant una de les propostes musicals que tens a l'hora de parlar de Dublín. Exacte, això és el que hem sentit al principi, que és així molt folclòric i tradicional, però em faria gràcia parlar-ne perquè em sembla com la personificació de tots els tòpics que nosaltres tenim sobre Dublín i sobre l'Islanda, no? Són The Dubliners, com no podia ser d'altra manera, i és una d'aquestes típiques bandes de folk tradicional que van començar tocant informalment els pubs i han continuat tota la vida tocant informalment els pubs de Dublín, no?
Es van formar així en sèrie l'any 1962 i van començar dient-se del Ronnie Drew Folk Club i van canviar-se el nom per fer-se publicitat gràcies a la novel·la de Joyce, que digues els tontos també, vull dir, van veure que s'havia publicat The Dubliners i van dir aquesta és la nostra i van apuntar-s'hi, no? I bé, el seu èxit, com no podia ser menys, es titula Seven Drunken Nights, set nits èbries i totes les seves lletres són així i són...
les nostres nits al bar i la frondositat d'Irlanda i tot així. Una altra manera de viure-ho, no? Sabem de viure a Dublin diferent. Sí, sí. Però per fugir una miqueta del tòpic, uns volia recomanar un altre grup dublinès que se'n va una mica d'aquest tòpic de la cervesa i la germanor.
I la música tradicional, no? Sí, perquè tampoc, no sé, hi ha altres coses, no? I us vull recomanar un noi dublinès que s'allunya, doncs, de tot això d'aquestes coses i fa coses com més tranquil·les i modernes. És aquest noi que esteu sentint, es diu David Kidd,
Va néixer el 1975 a Dublín i va començar fent música a la seva habitació quan anava a la universitat, no per dir-ho d'alguna manera, vull dir molt en plan casolà. I el seu estil és així una mescla de pop i electrònica i va estudiar com música i tecnologia i no sé quines coses i fa com moltes històries de loops i és molt tranquil però no sé com el vaig descobrir i em va agradar molt.
I bé, això que esteu sentint ara és una versió de Dancing in the Moonlight que és així més tranquil·leta i més niñeta. Curiós. Però té altres cançons molt maques, així que podem acabar amb això, Carmo. De fet, no sé si vols marxar amb aquesta o alguna altra en particular.
aquesta ja està bé, aquesta ja està bé perfecte, prou bonicota doncs ens acomiadem amb aquesta volta al món per les ciutats a través de la cultura amb aquest dancing the moonlight de Dublín, gràcies Irene i fins aquí 15 dies, que vagi bé, bon dia it's 3 o'clock in the morning and I'm on the streets again I dissipate another warning I should have been home by 10
It's got me in its spotlight
It's alright dancin' in the moonlight On this long, hot summer night
I'm walking home, the last bus is long, long come. I'm walking home, the last bus is long, long come.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. La setmana que ve torna el novembre literària Sant Just, el cicle organitzat per l'Escola d'Escriptura de la Taneu, que es va estrenar l'any passat i que en aquesta segona edició compta amb un grapat de convidats del món de les lletres catalanes. El primer serà
Albert Sánchez Pinyol, que obrirà el cicle el proper dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, on presentarà la seva última novel·la, que també s'acaba de publicar, i que és Victus. Ara en parlem amb ell, Albert Sánchez Pinyol, molt bon dia. Hola, com anem? Victus és una novel·la històrica situada a la guerra de successió espanyola i que narra, per tant, també el setge de Barcelona de 1714, un argument que sembla que en el context actual guanyi força, que generi més interès potser del que es pensava mentre l'anava escrivint.
L'altre dia ho comentava amb l'editora, oi? Que si arribem a fer-ho a propòsit no encertem millor la data perquè surti. És veritat, sí, perquè hi ha molts paral·lelismes. Jo ho conec molt bé precisament pel procés de documentació, oi? Per parlar de la guerra de successió, però vaja, és que trobes que hi ha coses que no han canviat gaire, oi? Amb 300 anys, eh, realment? Amb 300 anys, 300 anys. Quines coses, per exemple? Doncs mira, hi ha una cosa molt peculiar...
i és que el 1713 les autoritats catalanes no volien lluitar. Davant de l'ofensiva burbònica el que volien fer era pactar una rendició perquè creien que així s'estalviaria molts dolors al país. Però va ser les classes populars catalanes les que van prendre la iniciativa i que van dir que això no podia ser perquè s'ensorreria tot l'aparell institucional i que s'havia de lluitar contra aquella ofensiva burbònica. I efectivament va haver dit tot aquest procés que va culminar
l'11 de setembre de 1714, amb una derrota, oi? Per tant, aquesta voluntat pactista, no?, d'alguna manera? Bueno, aquest sentit, aquesta alçada de les classes populars, que el 1713 van ser conscients que havien de defensar, doncs, bueno, les llibertats i constitucions catalanes, i que, esclar, el que pot posar-ho molt en comú és amb la manifestació de l'11 de setembre, que ha fet que tota la classe política, d'una manera o altra, canviï d'opinió i es reposicioni, oi?
Aquí el paral·leisme s'acaba aquí, espero jo, perquè afortunadament el que ha canviat en 300 anys és Europa i avui en dia els conflictes polítics no es poden resoldre militarment. Clar, segurament el context o la manera de fer les coses és el que no es podria comparar, però d'alguna manera potser el paper de la classe política sí que s'assembla més. Sí, sí, sí, hi ha aquest gran paral·lelisme. Dèiem que és casual que sorgeixi o es publiqui aquesta novel·la en el context actual
Però no sé si aquest argument, per quin motiu va triar aquest tema? Quants temps fa que hi treballava? Uf, és que fa molts anys. Jo costumo dir que fa 10 anys, perquè és rodó. Però és de molt més temps enrere que jo li donava voltes a escriure novel·les sobre aquesta temàtica, oi? Precisament quan jo anava a les manis. Els anys 80 jo anava a les manifestacions de l'11 de setembre i, carai, tenia interès
a saber, més enllà del mite i de la referència política, què és el que va passar realment a aquest país, no? I si la cosa va ser tan tràgica. I home, et trobes una documentació que és que és extraordinària. Tu vas llegint les cròniques de l'època i tens ganes de dir... El meu sentiment era que m'estan donant la novel·la feta. Són 600 pàgines, però us asseguro que està plena de...
de referències de les cròniques històriques, que jo només he fet arrossegar, només he arrossegat diàlegs sencers, de vegades, perquè és que no calia tocar pràcticament només la puntuació d'època. Però vull dir, és que és una història extraordinària, de la qual coneixem molt poc. Hi ha tants herois i tan punyents, que la novel·la té 600 pàgines, però és que al final ens vam posar d'acord amb l'editora per treure'n gairebé 200, per donar-li més ritme a la història.
però que, bueno, és que hi ha una superabundància de personatges extraordinaris. Com és que en sabem tan poc d'aquesta història que és tan important? Bé, potser perquè la política ha parecitat una mica la història, oi? I sabem poc, sabem, tenim la referència d'aquesta lluita desesperada de l'últim dia, però és que, bueno, el setge va durar un any i un mes, en una època, en una època, que això és una de les parts que més m'ha apassionat de la novel·la,
en què l'enginyeria militar podia fer que en 30 dies caigués qualsevol fortalesa, per unes tècniques que s'expliquen molt bé a la novel·la, oi? Doncs aquesta ciutat, Barcelona, va resistir, ja et dic, 13 mesos de setge, oi? I això s'explica per dues coses. Una, perquè tenia una guarnició popular que estava disposada a morir a les muralles, i dos, perquè hi havia una comandància extraordinària que era el general Villarroel, un dels personatges històrics més oblidats. Mhm.
És a dir, que és una situació realment excepcional, segurament. Excepcional, vull dir, perquè és que, a més a més, vull dir, ja et dic, amb tots els matisos dels personatges. Hi ha una cosa que la gent no coneix, i és que Villarroel, bàsicament, era castellà. Havia nascut a Barcelona, senzillament perquè el seu pare, que també era militar, estava destinat a la ciutat. Però ella, la seva formació cultural, és castellana. I, en canvi, assumeix també els principis de la causa catalana, que acaba morint, no?, per la seva defensa.
Vull dir, pitjor que morint, perquè l'11 de setembre el fareixen amb el combat i després el detenen i es passa la seva vida a presó. Però vull dir, amb unes condicions atrosses. Estava tancat a una cel·la al costat del mar, de tal manera que quan pujava la marea l'aigua li arribava fins al malic, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I aquest home, bueno, és un dels grans màrtirs de la causa catalana. Mhm.
i de fet són personatges que, com deia, són desconeguts d'alguna manera, que sonen bàsicament de vegades perquè hi ha un carrer a Barcelona o apareix en algun llibre d'història, però que molt, molt no se'n sap, no? No, no se'n sap, i a més a més hi ha hagut aquests esforços dels dos bàndols, eh?, per amagar o manipular la història a la seva conveniència. El revisionisme espanyol ja és que no val la pena ni parlar-ne, no? Perquè pràcticament encara avui en dia t'estan dient barbaritats com que
els lluitadors a Barcelona defensaven la unitat d'Espanya, i unes barbaritats increïbles. Però el bàndol catalanista també ha fet una manipulació dels fets, sobretot el catalanisme més conservador del segle XIX. Penseu que l'11 de setembre, com a Diada Nacional, només s'instaura a principis del segle XX, i que la dreta regionalista catalana estava en contra. Per què? Doncs home, perquè va entendre que era com un homenatge...
a la rauxa, no el seny. I que era un patrimoni de les classes populars catalanes l'11 de setembre, que van tenir la iniciativa de la defensa de la ciutat, oi? I bueno, tot això, doncs, aquest paper del poble va quedar una mica amagat, oi?
Potser per això, pel pes de les ofrenes institucionals, etcètera, etcètera. Per tant, d'alguna manera, Victus, el que qüestiona són aquestes versions oficials, no? De totes dues parts i intentar... Jo, quan llegia la documentació, tenia molt clar que volia explicar la història des de sota i dels de sota. I per això faig que, bueno, que tots els personatges... No m'interessa l'alta política. Tot això ho resol que amb dues pàgines. A mi els despatxos no m'interessen. A mi m'interessen com vivia la gent de sota i com va aguantar aquell any de setja.
Vull dir, afortunadament tenim cròniques que ho expliquen. I el relat, he intentat que sigui el més amè possible, perquè és una novel·la, oi? La part privada dels personatges és ficció que en puc inventar. Però tots els fets històrics és que estan corroborats, o almenys documentats, però a nivell d'Esquerra Musa, fins i tot. I aquestes cròniques, qui les feia? Bé, hi ha uns quants documents històrics que són molt interessants, no tant ja pels historiadors com pels novel·listes, que ens interessa més el petit detall.
Però sobretot aquí el gran personatge és Francesc de Castellbí. Castellbí va ser un capità de la coronela, la milícia de Barcelona, que va aconseguir arribar a l'estranger i exiliar-se després de la guerra. I un cop avien va escriure les narracions històriques que li va dir ell. I són unes 5.000 pàgines on explicava això, la lluita dels catalans per les seves constitucions i llibertats. Un altre personatge de novel·la, perquè després d'aquest esforç titànic es va morir sense que li publiquessin ni una pàgina.
Afortunadament, el segle XX es va recuperar i avui en dia tots els historiadors fan servir les narracions com una de les seves principals bases documentals. Per tant, Victus té voluntat pedagoga o bàsicament de refrescar una mica i recordar que va passar això? Jo volia veure una novel·la que ha de seguir els patrons de la novel·la. És una tragèdia amb tres actes i així s'ha d'explicar. Però jo sempre he dit que sí, que també té una voluntat divulgativa, perquè val la pena que es conegui. Vull dir...
Per una banda pots dir, hosti, és que va ser un gran fracàs. O sigui, van ser derrotats, però és dubtós que aquells joves i aquelles dones fracassessin. Com ho demostra que 300 anys després encara en parlem, oi? Exacte. I hi ha un fil de plata que coneix aquell moment en l'actualitat. Clar, i segurament determina una mica moltes de les coses actuals. Moltíssimes. Perquè potser sense aquesta resistència a ultransa avui no existiríem. Perquè la memòria va quedar a la ciutat i la ciutat és la capital de Catalunya i del catalanisme.
i avui en dia tenim aquest capital simbòlic enorme que ens va llegar al passat, aquestes persones anònimes, que avui en dia encara es pot defensar i és extraordinari. Per tant, Barcelona també és una mica personatge de la novel·la? El poble de Barcelona, sí. Aquí també et trobes que teníem una imatge molt falsejada del que era la Barcelona d'aquella època. Els historiadors actuals ja t'estan donant una altra visió, oi?
Sempre ens havíem parlat de la decadència, dels segles de la decadència catalana. Però el que trobes és que Barcelona era una ciutat molt rica, en el sentit que hi havia un gran comerç exterior, molt frívola, on podies trobar més de 40 classes de rosa al carrer, a les botigues. Una ciutat que els 15 dies que sortís alguna cosa de moda a París ja estava aquí.
O sigui, que és una ciutat molt interconnectada i molt vital, oi? I aquesta ciutat tan frívola, alhora, és la que ofereix una resistència tan èpica i tan desesperada. O sigui, que tots els elements d'una novel·la els trobaràs en superabundància, el 1914. Clar, i és el que ho fa especial, segurament, també. Sí, molt especial. Mira, tu pensa que jo crec que molts pobles voldrien tenir aquesta mena de capital històrica del seu passat. Tu pensa que el setge més conegut que hi ha a la història dels Estats Units és el de l'Àlamo.
que és una escaramussa a la perifèria de la perifèria de la civilització. Però, clar, la diferència és que ells tenen Hollywood. Vull dir, si Nord-Amèrica tingués un fet com a l'11 de setembre, bueno, haguéssim dedicat... Seria un gènere narratiu a les novel·les i a les pel·lícules. La novel·la Víctor està escrita en castellà, és el primer cop que ho fa en aquesta llengua i és una decisió que de primera es va aixocar, però que un cop...
publicada i llegida, s'han sentit ja força veus que diuen que entenen perfectament que s'hagi fet en castellà. Sí, sí, jo és una cosa que fas una mica el ridícul quan m'ho expliques, perquè el món creatiu té coses irracionals, per això és creatiu, i no és un semàfor. Jo la vaig començar escrivint en català, perquè em semblava lo normal, de fet ho he fet tot en català, però no funcionava, i en canvi en castellà sí.
És possible que, bueno, no ho sé, per exemple, les narracions Castellví les va escriure en castellà en el seu moment. Potser em van influir molt. I la documentació. La documentació. Però també és veritat que si escrius una història catalana en català i per catalans, perds la perspectiva. En canvi, si fas servir un altre idioma, tens més fàcil adonar-te que hi ha moltes coses que has d'explicar, perquè és que la gent no coneix. La gent no sap res, pràcticament, del 1914. I estic parlant dels catalans. És a dir, davant es per Villarroel et diran que és un carrer que baixa.
És que no se sap. Fent-ho en castellà i dius, home, prens una distància que pot ser molt constructiva, oi? Però, bueno, al marge de tot, el que la gent em comenta és que, clar, que et xoca, no? Una novel·la segons és que torns en castellà. Però quan portes 20 pàgines, 30 pàgines, és que ja ni te n'adones d'això, no? S'ha trobat rebuig per això, per part d'algun sector?
Jo esperava que me'n trobaria, perquè entenc que és una decisió que pot costar d'entendre, no?, segons qui, però me n'he trobat molt poc, molt poc, només vull dir, no cal que confieu en la meva paraula, mireu a internet i la gent s'adona que això no és un obstacle i que fins i tot pot ser una riquesa. És el que deies al principi de tot, que estem en unes circumstàncies molt complicades, no? Hi ha gent que no vol conèixer la realitat d'aquest país i que primer que et diu és que el que volem és destruir el castellà.
Cosa que és mentida, nosaltres no tenim aquesta mentalitat. Però, bueno, els que pensen o afirmen això tindran molts problemes a demostrar-ho, perquè, entre altres coses, hauran d'explicar que si ho diem tant al castellà, com és que una de les novel·les més gruixudes sobre la Diada Nacional, les dilemes piden castellà. Jo crec que tot, la societat i el món creatiu, sempre són més complexes del que ens volen vendre.
Amb la pell freda va tenir èxit a Catalunya i també a nivell internacional, de fet es va traduir en 37 idiomes. I no sé si la intenció de Victus és també que pugui passar alguna cosa així o el tema és menys universal? No, no, precisament. Jo sempre dic que aquesta novel·la l'hauria escrit encara que hagués nascut a Bulgària o al Paraguai. Perquè, o sigui, la història d'una comunitat humana que decideix resistir, no un tirar, sinó dos, el d'Espanya i el de França, és tan universal...
El fet és que ja estem venent les edicions a l'estranger. La primera vegada que Rússia, França o Alemanya o Holanda o Mèxic podran llegir el 1614 i des del punt de vista dels catalans, oi? Clar, vull dir, per això en aquest tema... És important, segurament, en aquest sentit. Perdona? Que també per Catalunya, per tant, d'alguna manera que se'n pugui parlar o que es pugui saber una mica d'on venen. Sí, sí, ja et dic, no em consta que hi ha cap història novel·lada del 1614 traduïda...
A l'estranger, clar, i als russos és que els hi serà igual l'idioma original en què està escrit. El fet és que llegiran la història i des del punt de vista català, perquè el protagonista, aquest Martí Sobiria, és un personatge històric que va existir i era català, creiem. Exacte. És com quan llegim històries que passen en les guerres de Rússia, no? Que en principi no és un impediment. No, en absolut. No sé si té constància de com s'està rebent per això en el conjunt de l'estat la novel·la. Bé, és que fa molt poc que s'ha publicat.
Clar, fa tres setmanes, més o menys. Però, bueno, ahir mateix, precisament, l'editora em comentava que ara estan començant a créixer les demandes de llibres, això, els quioscos i llibreries. Home, jo crec que per ells també té un cert interès. Jo no ho vaig escriure pensant en cap públic en concret, perquè això és que no... Estàs pensant en el món. Però jo crec que... Jo tinc molts amics a Madrid.
i tenen un interès a saber el que està passant aquí més enllà de les versions oficials i un dels factors que juga és la història i bueno, fins ara les crítiques són paradoxalment molt positives jo creia que aquest seria un llibre que crearia animat versions o moltes més de les que pugui generar i l'altre dia em deien que al Pérez Reverte li ha agradat molt aquest llibre i que ho ha fet públic o sigui, imagineu té moltes paradoxes la narrativa
Es faran presentacions al conjunt de l'Estat per això? No ho sé, perquè és que saps què passa que canxa. Tot el que envolta aquest món, no? Home, no, jo estic molt agraït als periodistes, perquè si no fos per vosaltres ningú sabria que he escrit una novel·la. Però clar, és que hi ha un moment que et canses de la promoció, no? Sí, jo no tinc res d'anar a Madrid o a Badajoz.
Però, clar, si pots parlar amb un periodista de Madrid o Badajoz, doncs ja no cal que t'hi moguis, no? Però, bueno, jo espero que funcioni bé tot arreu del món, sigui a Madrid o sigui a Moscou.
Tornant un altre cop a la novel·la, només també per anar acabant, és d'alguna manera explicar una tragèdia, però també hi ha molts tons, molt de sàtire. Suposo que això d'alguna manera també és una mica la mirada catalana, no?, aquest humor per sobreviure a la tragèdia. Bueno, catalana o de qualsevol lloc, no?, perquè hi ha un principi bàsic que et diuen que les comèdies s'han d'explicar tràgicament i les tragèdies còmicament, perquè és que és una tragèdia tan desoladora, l'11 de setembre del 1714,
Que si no li poses una mica d'humor, és que se'ns traurien les ganes de llegir-ho. Vull dir, jo el que volia és que Victus fos una novel·la apassionant. A veure, a mi tots els lectors fins ara em diuen això, que queden absorbits per la lectura i que necessiten arribar al final tot i sabent com acaba. Però jo precisament, per pal·liar una mica aquesta duresa del tema, em vaig buscar un personatge molt tragicòmic, això, que juga una mica amb el concepte de la picaresca.
i que li passen vicissituds, perquè és clar, Victus no és només la història del setge, és la història de tota la guerra de successió. Aleshores, aquí m'interessava un personatge que estigués a l'alçada dels esdeveniments, i què millor per posar en evidència l'heroïcitat col·lectiva del poble barceloní que un individu que és un covard i un masquí. Aquesta és potser una de les gràcies de Victus.
També aquesta desmitificació, no?, segurament. Clar, home, és que... Relativitzar una mica. Si vols explicar el que va passar has de baixar el fang i t'has d'emmerdar, doncs fes-ho alegrement, perquè si no pot ser massa trist. Vull dir, jo no volia fer ni un pamflet ni una cosa per plena mica, sinó despertar emocions i interès, que és una altra cosa. Dèiem, doncs, que és una novel·la Victus que s'acaba de publicar pràcticament, sinó que encara no fa un mes que va sortir... Sí, un mes.
que va sortir a la venda i que es presenta, com dèiem, dimarts que ve a l'Ateneu, en aquest acte dins del novembre literari, i que se situa a 1714, que d'alguna manera ara sembla que és un moment oportú, perquè tots ho tenim tot plegat molt al cap. No sé, Albert Santit Pinyol, com veu el futur més immediat? Bé, jo ho veig... És que soc molt optimista, jo, a diferència dels personatges de la novel·la, jo soc una persona bàsicament optimista...
Mira, precisament, potser escriure Victus m'ha tornat encara més d'optimista. Perquè si els catalans de 300 anys, en una situació tan absolutament tràgica, van poder fer tot el que van poder fer, nosaltres ara ho tenim tot a favor. L'únic que hem de fer és esforçar-nos una mica. I segur que això acaba bé. Jo no veig ni cap fractura social i veig una classe política que ha canviat de rumb en el seu conjunt i que si tots empenyem, això pot acabar d'una manera que no haguessin ni somiat els nostres avantpassats, oi? La veu a la independència, per tant?
si hi ha perseverança, segur. Ara, cal això. L'únic que necessitem és el requisit democràtic. Ser una majoria social que empenyi. Si això es manté, segur que la tenim. T'ho diu l'experiència històrica a tots els pobles del món. Si han volgut una cosa i han perseverat, l'han aconseguit. I nosaltres no estem en la pitjor de les circumstàncies possibles. Hi ha uns adversaris bastant pèrfids que diuen unes barbaritats increïbles, oi? Però, bueno, hi ha molts elements en joc. I el vot...
cada persona només val per un. I això, si tenim el principi democràtic a favor, ho tenim tot. I davant de les mentides, vostè que és escriptor i que, per tant, sempre quan es juga amb ficció, diguem que es juga, no? No té per què ser absurdament fidel a la veritat de les mentides que arriben de segons quins mitjans de comunicació. Com s'ha de reaccionar? Quina és la manera de seguir sent optimista? Bé, jo he reaccionat escrivint una novel·la, perquè penso que la millor manera d'explicar la veritat és mitjançant la ficció.
pot ser una paradoxa, però és així, no? I aquest llibre ara, ja et dic, el poden llegir a Barcelona, però també el poden llegir a Madrid. Jo espero que qui ho llegeixi li costi més ser manipulat per segons quines fonts informatives. Però vaja, aquí vosaltres teniu, els periodistes teniu un paper molt important. El públic ha d'estar informat, i ha d'estar informat neutrament. I sabem que hi ha una sèrie de gent que té uns altaveus que estan disposats a posar-los a favor del servei de qualsevol causa.
Està clar. Doncs bé, en tot cas, David, tu se'n parlarà dimarts que ve, com dèiem, a l'Ateneu, en aquest acte organitzat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Serà a dos quarts de vuit del vespre i serà, doncs, Albert Sánchez Pinyol per explicar-ho, per debatre o parlar una mica amb tots els lectors de Sant Just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Vinga, bon dia.
Now you've been up and you've been down. Stayed strong even though daddy wasn't around. My mama through the thick and the thin, beginning to end. And though I be sinning, you keep me living with the love that you're giving. It's unconditional. Hey, the sun shines when I see a smile on your face. My mama with the money and jewels, the reckoning tours. I give it away if I could make your days happy days. And when my heart's broke and can't cope, I'm coming on home to remember the reason why I was born. Cuddle up inside your heavenly arms. You helped me weather the
Fins demà!
Bona nit.
She's an angel working on me.
Fins demà!
She's an angel. Working on me. She's an angel.
Fins demà!
Fins demà!
En Josep Bonet és el propietari de la botiga Disseny Mobles situada al carrer Creu 42 de Sant Just, des del 1985. Ens explica quins serveis ofereix a banda de la venda de mobles i què és el que més es demana en aquests moments. Sobretot intento donar assessorament tècnic i estètic a base de disseny i decoració i, òbviament, la venda de mobiliari, que és del que se sostenta a la botiga.
Actualment el que més es demana són juvenils. El dormitori dels nanos, l'estudi dels nanos, és el que, tot i havent-hi una gran crisi, i que el mobiliari és de l'últim que queda, no se'n poden escapar. En Josep fa 40 anys que es dedica a aquesta professió. Va començar treballant per una empresa i ha pogut obrir la seva pròpia botiga. És un home que es defineix a si mateix com un apassionat de la seva feina. I ens n'explica una mica més.
Aquí, en aquesta botiga, és molt petita, vull dir, l'estoc no existeix, vull dir, els fabricants intenten que tinguis un estoc, mai ha sigut el meu criteri, perquè jo haig de vendre el que crec que li interessa al client i que el client m'accepta. Encara sóc una mica arcaic, faig els dibuixos a mà alçada, es fan i es coloregen amb aquarel·les i es personalitza dintre dels meus criteris en principi i després es personalitza amb el que vol
l'infant o el pare o la mare o el conjunt familiar que és del que es tracta. Ara amb la crisi però s'han notat alguns canvis. La demanda ha caigut en picats. Evidentment
el client busca més el preu, no valoren tant l'assessorament, el disseny i la feina, preten més amb el preu, regiren més, 4 abans d'obrir la botiga me'n vaig a casa d'ells, m'ho miro, prenc mides, comentes les necessitats i els gustos, veus el seu modus vivendi, amb el qual ajuda molt a l'hora de fer una oferta més personal,
fins que m'ho he plantejat i m'ho he dibuixat. És l'única manera de fer una decoració amb cara i ulls. Jo prefereixo fer primer el treball i després sempre si és a temps de retallar. Puc fer una decoració basant-me en un preu, sinó que haig de fer una decoració i després treure el preu. Afronta la crisi fent petits ajustos com absorbir la pujada de l'IVA, fet que li dona menys marge de beneficis, però permet no augmentar els preus en la mesura del possible i amb petits detalls amb el client.
Quan és una venda amb un volum relativament important, sempre estàs en línia, pots regalar la pintura, pots regalar la reforma elèctrica, pots regalar alguna làmpera o les làmperes necessàries, la cadireta d'estudi, sempre es pot fer alguna cosa d'aquest tipus. En Josep vol complir sempre amb els terminis d'entrega i ens explica la seva estratègia per aconseguir-ho.
Ara que hi ha moltíssima menys feina, que fan els fabricants han reduït personal, per desgràcia, plats d'entregues el mateix. El normal és que siguin 5-6 setmanes. Jo em curo les espatlles, li dic dos mesos, amb la qual cosa quan hi vaig en un mes i mig sóc el més guapo. Si li dic un mes i mig i vaig en 7 setmanes, sóc un informal i no sóc complidor. Em desvic per complir. Disseny Mobles es troba al carrer de la Creu, número 42 de Sant Just. Podeu visitar la web a www.dissenymobles.com
on hi trobareu diversos videoblogs i les últimes novetats.
I estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap o fer volar per anar-me'n i regalar-me'n. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que esbrunsejaven a pecats.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Marta Patricio i Oriol Pujador. El nou govern català està format per 12 consellers, 9 homes i 3 dones. El president de la Generalitat ha tancat aquest matí la lliça de persones que ocuparan les conselleries en aquesta nova legislatura. Mas incorpora 5 cares noves.
Són Francesc Homs, que serà conseller de la Presidència i Afers Exteriors, Germà Gordó, conseller de Justícia, Ramon Espadaler, conseller d'Interior, Santi Vila, conseller de Territori i Neus Monté, consellera de Benestar Social i Família. Repeteixen set consellers amb un canvi. Felip Puig passarà a Empresa i Ocupació a les 5 d'aquestes mesos.