Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Fins demà!
Gràcies.
Depenent de la mida de l'anunci, els preus són 40, 80 o 160 euros. I si voleu més informacions, trobareu les condicions de tot plegat al blog de la comissió, que és festesantjust.blogspot.com i també us podeu posar en contacte amb la comissió al correu electrònic nucli.santjust.gmail.com Perfecte, doncs també n'has que fan motors per la festa major, que com dèiem encara queda una mica, però dona al fons, doncs ja tenim aquí al costat.
Doncs són aquestes les principals notícies d'aquest matí. Com sempre, més informació a partir dels bitllotins horaris i també a la 1, els Sanjos Notícies Edició Migdia. De seguida repassem l'actualitat general del dia a través de les portades. El que fem, però ara, és posar una mica de música aquest matí de dilluns i ho fem avui no parlant de concerts, sinó d'una novetat musical. Un videoclip...
que comença amb el so del mar, perquè és el que es veu també a les imatges. Sí, és un tema que es diu Gol, i és de James Vincent McMorrow, que bé, segons llegim el portal Indispot, aquest és un dels millors temes dels últims mesos, el destacant així ben amunt, ben amunt. Diuen que, a més a més, és un disc que s'ha de tenir molt en compte, un àlbum que es va treure a principis d'aquest 2014, que és Cavalier. Sí.
No, perdó, diu Post Tropical. Cavalier era un altre dels temes que destaquen, però ens queden aquest cop amb Gold perquè han tret videoclip. Mac Morrow presenta aquest videoclip oficial per aquesta cançó que es diu Gold, una cançó que pot recordar a Bon Iver, una mica, amb aquest to així nòrdic hi ha hagut. I el vídeo el dirigeix Emma J. Doyley amb Corey Philpott i parteix d'aquesta èpica per brindar imatges a contrallum, amb nostàlgia, aquest marc de la mare...
etcètera, etcètera. Estarà a Barcelona, per Barcelona no vindrà, però estarà una mica a prop, per si algú vol fer una escapada a l'estiu, el 25 de juliol a la San Sebastián. Molt bé.
Fins demà! Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen 4 minuts d'un quart d'11, saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui ens fixem primer de tot en el tema més destacat a les portades, que torna a ser el PSC, Andrea. Sí, i també un nom propi, Núria Parlón, perquè s'ha retirat d'alguna manera com a successora de Pere Navarro al capdavant de la secretaria del PSC.
A l'avantguàrdia llegim que la renúncia sorpresa de Parlón deixa escapçat al PSC. L'alcaldessa descarta presentar-se mentre Navarro oficialitza la marxa i Seta s'ofereix per dirigir el partit. Va dir, soc aquí per al que faci falta. Això ho trobem a l'avantguàrdia. Al periódico llegim pitjor impossible...
La crisi dels socialistes catalans s'aguditza, la retirada de Parlon com a candidat a rellevar Navarro sumeix el PSC en el desconcert i els crítics adverteixen del risc de ruptura total si s'opta per l'alternativa 17. I en aquest sentit, el periòdico, avui l'editorial també ens parla d'aquesta qüestió, es titula El laberint del PSC.
I, per últim, el diari ara és segurament el diari que més gràficament ens explica aquesta notícia. Llegim qui el pot salvar i veiem en imatge, ara després també ho comentarem, un globus punxat, un globus del PSC punxat tirat a terra. Referint-se, evidentment, al PSC. Qui pot salvar el PSC? El no de parlant, rellevar a Navarro, a poc el PSC, a la refundació o a la sissió. És aquesta la notícia destacada avui a les portades.
Doncs ho actualitzem encara amb els digitals. Per exemple, a la Vanguardia llegim que Rússia fa efectiva la seva amenaça i talla el gas que subministra a Ucraïna. Gazprom anuncia que passa a un sistema de pagament per avançat dels subministraments de gas a Kiev, cosa que suposa el tall d'immediat al bombeig de combustible. També s'explica que Messi s'estrena al Mundial de Brasil amb un gol a l'estadi de Maracanà.
Hi ha altres qüestions d'aquest matí. Vull detinguts a Madrid per enviar yihadistes a Síria i a Irak. El líder de la cèl·lula residia a Espanya després de passar per Guantànamo i de ser detingut a Afganistan l'any 2001.
desallotgen una vintena de persones per l'incendi que hi ha a la zona de Tibissa. I, bàsicament, aquests són els temes més destacats d'aquest matí que trobem als digitals. Ens fixem ara de nou en les portades, però passem ara a les imatges del dia, Andrea.
Doncs tant el diari ara com la Vanguardia, la imatge del dia té a veure amb el PSC. Com comentàvem, ara veiem un globus del PSC punxat a terra i el titular és qui pot salvar el PSC. És aquesta la imatge destacada de la jornada. Ahir a la Vanguardia han optat pel moment en què Pere Navarro s'acomiadava en primer pla, el que veiem en portada el veiem en primer pla,
Rebent els aplaudiments del Consell Nacional del PSC, aquest cap de setmana en formalitza la seva dimissió. Veiem també l'alcaldessa de l'Hospitalet, per exemple, al seu costat. Núria Parlón, també ens diu La Vanguardia, no va ser present a la reunió. És aquesta la imatge destacada de la jornada.
D'altra banda, trobem en clau internacional, tant a l'Avantguàrdia com al periòdico, la mateixa fotografia. Llegim, matança jihadista a l'Iraq. Veiem en les portades dels dos diaris com les milícies de l'estat islàmic a l'Iraq i l'Aban, Isil, s'atribuïen ahir l'execució de 1.700 soldats a l'exercit iràquia i van penjar a les xarxes socials suposades imatges d'aquesta matança,
De fet, la veiem al periòdico i a La Vanguardia veiem un munt de cadàvers estirats a terra i membres d'aquesta milícia apuntant-los amb matralletes o amb escopetes. A la foto veiem el matrallment de la població de la província de Saladí, una imatge terrorífica, terrible. A La Vanguardia també veiem la mateixa imatge i llegim que la guerrilla jihadista resisteix l'ofensiva de l'exèrcit iraquià.
D'altra banda, en clau esportiva també tenim imatges. Ahir va guanyar Márquez a Montmeló, victòria èpica de Márquez a Montmelón i l'Avantguàrdia. Veiem una foto seva celebrant-ho. I a l'ara també veiem el moment en què Márquez se va al seu trofeu al final d'aquesta cursa.
I tres imatges més. A la Vanguardia veiem el Barça a la final en l'últim segon. Ens parlen de bàsquet. Al periòdico veiem una fotografia de Messi celebrant el seu gol que va fer que l'Argentina guanyés el seu partit ahir a la Mundial del 2014. I dues coses més al periòdico en portada.
Veiem una imatge de la Gran Via de Barcelona. El trànsit de la Gran Via arran de terra passa avui un test decisiu, una altra prova de foc a les Glòries. I, per últim, una fotografia d'Alicia Sánchez Camacho, perquè aquest cap de setmana 10 ciutadans de Barcelona s'han reunit amb ella per parlar de diferents qüestions. És l'apartat que fa el periòdico que es diu Entre Tots i el trobem com a tema del dia. I ella va dir a aquests ciutadans que les europees han sigut un avís als partits.
i veiem una fotografia d'Alicia Sánchez Camacho també avui al periòdico. Molt bé, doncs són les imatges d'aquest matí. D'aquí passem als apunts culturals del dia. I comencem parlant del son. Ens aconsegueixen 110.000 espectadors procedents d'un centenar de països. A més, també hi ha hagut rècord als concerts diurns i han passat 52.000 persones.
Més coses en clau musical. The Gospel View Court presenten el disc Smile a Barcelona, la formació dirigida per Moisés Sala. Actua aquest diumenge a la Sala Luz de Gas, a Barcelona. Cau un tros d'una escultura de la façana de la Sagrada Família sense causar ferits.
I també us expliquem que el mirador del turó de la Rovira estrenarà tres espais expositius al març del 2015. A Barcelona tanca el públic la balconada superior per rehabilitar-la. La sala d'oficials, la de soldats i la bateria antiaèria albergaran exposicions gratuïtes.
I Berga, que esclata festes amb la Patum, que ja arriba. Els plats forts de la festa declarada Patrimoni de la Humanitat comencen aquest dimecres al migdia.
I acabem avui aquest repàs de l'actualitat del dia amb les contraportades. Comencem, com sempre, per la Daliari Ara, en l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui el titula Els prodigis continuaran dijous. Doncs avui ens parla de la presa de possessió de Felip Sisè aquest dijous a Madrid. Suposo que serà una de les notícies destacades d'aquella jornada.
Avui, però, ens parla dels efectes que pot tenir la consulta de Catalunya, la consulta per l'autodeterminació de Catalunya en tot plegat. Ens diu Bassas que el Mundo va revelar que Joaquim Gai de Montellà havia traslladat al monarca que calia anar pensant a celebrar la consulta a Catalunya. Diu Bassas, ja sé que vivim temps en què l'ipossible es fa possible, però no deixa d'admirar-me fins on hem arribat.
Diu, el plantejament de l'establishment català és que, a, la consulta ja és inevitable i, b, la pot guanyar al no si es desactiva la següent seqüència. Llei de consultes, 11 de setembre, milions de catalans inundant les televisions de tot el món, decret de convocatòria per al 9 de novembre. Diu, per això, que ara anar de pressa, que Rajoy fes un primer pas que obligués Mas a fer concessions.
I ens diu Bassas que com a temari de l'última audiència d'un regnat de vora a 39 anys és prou eloquent. Diu, dijous que ve, amb la corona, Felip de Borbó heretarà una carpeta urgent de nom Catalunya.
És l'opinió d'Antoni Bassas avui al diari Ara. A La Vanguardia llegim que fumar marihuana és la causa del fracàs escolar tan alt que tenim. Avui Víctor Amel entrevista Miquel Casas, que és psiquiatra i especialista en drogoaddiccions. Diu que la marihuana pels adults no és perillosa, però si condueixes, manipules una màquina o fas una feina que exigeix concentració, diu que no en prenguis.
Diu, en canvi, si fuma pre-marihuana un nen o un adolescent, diu, és molt perillosa, científicament sabut. Diu, conté substàncies que interfereixen al neurodesenvolupament. Diu, fins als 23-25 anys és quan es pot fer malbé el cervell, només a partir de llavors el cervell és madur. I diu que a Víctor Amela li diu, doncs, els nostres joves en fumen abans. Diu, ho sé, per desgràcia, Espanya és el país d'Europa que fuma més marihuana i al-il país amb més índex de fracàs escolar.
Diu, afirmo que part del nostre fracàs escolar deriva del consum de marihuana. Tot comença, per exemple, perquè no atenem correctament les psicopatologies infantils, com el trastorn per dèficit d'atenció. Diu, Espanya és el país d'Europa que menys en diagnostica i els nens amb alguna dificultat intel·lectiva o psicològica, impulsius o desafiadors seran més vulnerables a consumir marihuana.
Diu, és un nen o un nadós, un nano, perdó, es pot fer addicte a la marihuana quan fuma per sentir-se bé, com si fos la seva medicina, i acaba dient que, parlant dels efectes nocius, diu, nimba la capacitat de consciència, d'atenció, de concentració i d'abstracció. En resum, boicoteja l'aprenentatge i la construcció de pensament.
Una entrevista que trobem avui a l'avantguàrdia del periòdico. Tenim el següent titular. Em va passar un fet màgic traduint García Márquez. Avui parla Cleti Sotiriadu, que és poeta i postgrau a Essex. S'ha volcat al grec modern tota l'obra del Premi Nobel. És una dona grega, poeta, traductora, nascuda a Tessalònica, que ha dedicat tota una vida a lanitjar els textos de García Márquez.
sense que perdim pel camini una mica del seu regust llatinoamericà. Diu, la primera obra de García Márquez que vaig traduir va ser Los Funerales de la Mama Grande. Diu, i poc després que a Paragués em van trucar per encarregar-me la traducció de 100 anys de soledat, però m'hi vaig negar en rodó. Diu, tot aquell patracol. Diu, fins llavors tan sols havia escrit i traduït poesia.
i explica, en referència al titular, que un dia Carmen Balcells, la gran agent literària, li va dir «has de seguir traduint l'obra de Gabo, veuràs que et passarà alguna cosa màgica, et canviarà la vida». I es va complir el pressagi, diu «pocs dies després li van concedir el Premi Nobel i em va caure sobre una allau. Vaig haver de treballar 14 hores diàries per poder entregar totes les novel·les i contes en un termini de dos a tres anys».
Em vaig introduir en un món màgic en què vaig poder traduir i freqüentar altres escriptors llatinoamericans com Carlos Fuentes i Mario Vargas Llosa. Molt bé, doncs mira, avui aquesta entrevista simpàtica també al periòdico. I així acabem, Andrea, aquest repàs avui per l'actualitat del dia. Moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Perquè, a més a més, ja tenim a punt aquí els alumnes de quarta primària. Els tens al teu darrere molt atents a tot el que anaves explicant, eh? Sí, sí. Que vagi bé i bon dia. Que vagi bé, Carme, bon dia.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
El temps que ens queda viu, marxant com a escapistes, com a excepcionistes, enredo dins cabells.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I aquest cop no fa mal que el tall que fas de res és net i no fa sant. No fa sant. No fa sant.
No façà. No façà. No façà.
Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze i aquesta hora ho hem anunciat. I si esteu mirant-nos a través d'internet, a través de la webcam, ho veureu anat veient, que ja tenim aquí alguns dels alumnes de quarta primària de l'escola Montseny. També ho veureu tots els seus companys darrere del vidre. Però aquí a l'estudi tenim cinc. Molt bon dia a tots cinc. Què tal?
Hola, molt bé. Qui sou? Expliqueu-nos una mica, presenteu-nos qui és cadascú, ens expliqueu el vostre nom... A veure, qui comença? Qui s'atreveix a començar? Com et dius? Em dic Iquer, tinc 10 anys i bueno... I estàs aquí per explicar-nos les notícies, no? I els altres qui sou? Expliqueu-nos una mica. Jo soc la Mariona i tinc 10 anys. Molt bé. Jo soc l'Àngel i tinc 10 anys. Molt bé, i qui més hi ha? Jo soc la Paula i tinc 9 anys.
Jo soc el Joan i en tinc 9 anys. Molt bé, doncs vosaltres sou una mica els representants dels vostres companys que els tenim aquí fora mirant-nos a través del vidre. I no sé si és el primer cop que parleu per la ràdio. Us ho veieu? Sí. Estàveu nerviosos o no? Sí. Sí? Bueno, no, segur que...
Ja veureu que és molt fàcil, que en realitat és com fer una conversa, perquè heu preparat unes quantes notícies, no? Em sembla que veig que aquí teniu alguns fulls... Sí, sí. Què ens explicareu? Bueno, començarem explicant-nos el projecte d'estalvi d'aigua. I la lliberació d'insectes. Molt bé. I el sopar de sisè. Ah, clar, és veritat que ja s'ha fet o s'ha de fer encara?
No, s'ha fet aquest dissabte. Ja s'ha fet, ens explicarà una mica com ha anat, no? Molt bé, doncs qui començarà a explicar-nos el que teniu preparat? Doncs endavant. Bueno, projecte d'estalvi d'aigua. El dijous 5 de juny tot coincidirà amb el Dia del Medi Ambient. Vam celebrar que hem estrenat les nostres aixetes d'estalvi energètic. Són diferents de les que tenim fins ara.
No són de rosca ni de monomàndol, tenen una palanca que hem d'apretar cap avall amb molta cura, però surt l'aigua precisa. Penseu que fins i tot el lampista que les ha instal·lat li ha tret el temporitzador i encara gastem menys aigua del previst. Nosaltres omplim les gerres d'aigua i d'aquesta manera intentem gastar menys aigua.
Lliberació d'insectes. A finals de maig, des d'en Vitec, que és l'empresa contractada per l'Ajuntament, per serveis de parts i jardins al poble, va venir a l'escola per fer una lliberació de vespa parasitària a l'hort. I així, d'aquesta manera, si hi havia polgor, desapareixés.
Tampoc utilitzem productes químics. Al cap d'uns dies vam venir a presentar un PowerPoint de la diversitat biològica. Els tractaments químics no sempre donen un bon resultat a l'hora de combatre les diferents plagues. Actualment estendeix a una agricultura més biològica.
La lluita biològica consisteix en deixar anar de predadors i paràsits per reduir la població dels organismes plega. En compte d'utilitzar productes químics que són tòxics per als éssers vius, aquest mètode té una sèrie d'avantatges com el respecte al medi ambient o que els enemics naturals s'ataquen a tipus específics d'insectes, al contrari que els insecticides, que també són més generals, però també tenen inconvenients i és que els resultats no són tan ràpids.
Molt bé. El sopar de sisè. Com cada any els de sisè fan un sopar per acomiadar-se de l'escola. Aquest any el tema era sobre l'aeroport. L'escola es va convertir per un dia en tot un aeroport. Amb el control d'embarcament, la cafeteria on podies prendre el que volguessis i l'avió gegant amb les fotos de tots els nens i nenes de sisè. Després d'haver sopat va vindre la batucada d'esplugues. Van tirar focs artificials i els pares hi van fer un ball.
Molt bé, i veu participar en aquest sopar de sisè? Sí. I on estàveu vosaltres d'aquest aeroport? Bueno, a una taula. Però, vull dir, estàveu en algun d'aquests llocs, o sigui, tot estava representat però formava part, és a dir, estàveu al pati o com funcionava? Al pati. I llavors tot això era com la decoració, no? Sí. Molt bé. Us queda poc a vosaltres, no?, per fer aquest sopar de sisè? Sí, dos anys.
I després també ens heu parlat d'aquest estalvi d'aigua, que treballeu també des de l'escola. Vosaltres també ho feu a casa, això d'estalvi d'aigua? Sí. Què feu, per exemple? Quan et rentes les mans, apagar l'aixeta per posar-te el favor. Després torna a obrir. Molt bé.
beurà aigua i no tirar l'aigua que sobra beurà-te-la tota i si en vols més ja te les posaràs clar, molt bé, molt bé són petits trucs, no? sí molt bé, doncs no sé si teniu alguna altra notícia preparada per explicar-nos
no, heu anat molt ràpid heu fet molt bé però heu anat molt ràpid heu vist que no fa nervis tampoc no al principi una mica però després ja no després és fàcil, doncs ja ho sabeu aquí a la ràdio podeu tornar a venir sempre que vulgueu
Moltes gràcies a tots 5 i també als vostres companys que els veiem aquí a través dels vidres. Per tant, gràcies a tots per haver fet aquesta visita aquí a la ràdio. Ara cap on aneu? Perquè ens sembla que esteu de visita, no? O ja acabeu? Torneu a l'escola ja? No, ara anem que ens ensenyin tots els aparatos, les aplicacions. Bé, tot el que n'hi ha per aquí. Molt bé, molt bé. Doncs que vagi molt bé i que us ho passeu bé. Moltes gràcies. Adeu. Adeu. Adeu.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
My Marlowe, beauty discovered Every day she's stealing my money
Bona nit.
My mother Something in trouble I began to see Things always follow Who's the pillar?
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Passen tres minuts de tres quarts d'onze, que ara parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, ha refrescat una mica, no? Estem tots més tranquils. Sí, respirem una mica, realment és molt, molt d'agrair. Ara està bé la temperatura, no?
Sí, ara tenim 21 graus a Sant Jús, ja no són aquelles temperatures de gairebé 27 o 28 que teníem a les 11 del matí, però bé, és una situació completament diferent. Recordem que deixàvem el divendres amb una temperatura rècord, perquè si havíem estat dimecres i dijous amb temperatures de 30 graus i escaig, el divendres vam arribar als 31,5 graus.
és una temperatura gairebé 32 graus per estar en aquell moment a 13 de juny, és una animalada, i ja veurem si al llarg del juliol o l'agost podem superar aquests 30 i escaig, perquè normalment a Sant Jús el mar s'encarrega de frenar una miqueta i no tenim grans. Aviam si hi ha una onada de calor sí que podria arribar, però vaja, que normalment aquestes temperatures ja són les típiques més altes d'un any.
Doncs bé, els 31,6 van arribar el divendres al migdia i es va alimentar tot el país amb el fruit aquest de les temperatures tan altes i la posseta d'aire fred. Doncs va fer que a gran part del país poguessin créixer tempestes, descarregaven molt aleatòriament, tenien precipitacions a diferents punts de Catalunya i viatjant molt poquet podíem veure estar al mig d'una tempesta amb calamar-se i en altres llocs on l'aixafogó continuava i pràcticament no ens passava res. O sigui que la situació va ser...
Va ser força curiós, una situació de no poder preveure mai en cap moment on havia la precipitació i on parava. Era molt difícil de poder-ho esbrinar. I això això acaba una miqueta amb el que trobàvem després dissabte, que hi havia molta activitat a l'aire lliure. A primera hora del matí es va consultar a totes les meteorologies, a vida si por haber, que diuen els castellans. És que feia un dia esplèndid, no?, dissabte al matí.
Sí, però cap a les 11 del matí ja veies com creixien els castellets, aquests castellets, aquests núvols que denoten una miqueta d'inestabilitat en alçada i sabies que la temperatura era molt elevada, feia moltíssima calor. Jo vaig poder gaudir d'una d'aquestes activitats matinals, com era la cluenda de l'Atlètic Sant Jús. Teníem els nens allà al sol fregint i es podien fer osferrats amb els cabells d'aquells nens. Sort que anaven ben refrigerats i anaven ben hidratats perquè realment la calor apretava moltíssim. Estant a l'ombra tenies calor...
i podies comprovar que, clar, mentre hi hagués aquella calor, després a la tarda la festa podia ser destacada. Doncs bé, va haver festa, es van sentir trons, durant la cerca vila dels gegants va haver algun moment que va caure una goteta, però tot quedava molt més cap al nord. El recorregut era com si diguéssim des de Manresa cap a Mataró. Era un recorregut que passava per sobre de la ciutat de Barcelona, passava paral·lel a la serralada de Collserola i no ens acabava de tocar. Tot i tenir el cel negre, veure els núvols com evolucionaven i s'anava movent tots molts
Doncs clar, costava de veure. La previsió va ser el dissabte al matí, doncs ser CAUTS i com que també TV3 i moltes altres avisaven de la possibilitat de precipitacions, el que van fer és col·locar-ho tot a cobert, totes les activitats nocturnes, excepte la festa de l'escola Montseny, que els has tingut ara, que aquest sí que se la van jugar de totes totes i van dir, va, si plou ens ho menjarem amb patates però s'ha de fer la festa, no? I van tenir la sort que va aguantar tota la nit...
i ben bé fins dos quarts, tres quarts de cinc de la matinada, no vam tenir algun núvol despistat que va arribar aquí i va descarregar amb una certa força. Va ser una pluja curta, perquè va estar entre tres quarts de cinc i les cinc i quart, però la intensitat era de 80 litres per metre quadrat, per hora. O sigui que si aquesta està plovent una hora, que si en caigut 80 litres. Va ser de curta durada, ens van caure 16 litres per metre quadrat, que és una bona precipitació, i el que deies tu, darrere d'aquesta situació...
Al caure el xàfec vam poder respirar, va entrar una miqueta de vent del nord, va netejar l'ambient i les temperatures van caure. Ja vam poder compromar com ahir al matí teníem 16 graus, ahir al migdia es va arribar als 23 només a Sant Jús, comparat amb els 31, doncs és una gran diferència pel que fa a temperatures, i no s'acaba la inestabilitat. Ahir a la tarda tornàvem a sentir tornar, teníem alguns ruixats esporàdics a Sant Jús, no van arribar a comptabilitzar, però sí que en algun moment...
Doncs durant la tarda traia el nas al sol, ara que hi ha gotes, ara que hi ha amb una certa intensitat, ara parava, tornava a traure el nas al sol, perquè la inestabilitat continua aquests dies amb nosaltres. I ben bé, fins dimecres no ens ho traurem de sobre.
Llavors, continuem amb aquesta situació, de sol al matí, de temps estable, amb un ambient una mica més fresquet, i a la tarda tornen a créixer nubulades, tornarem a tenir tempestes, però avui creiem que aquestes tempestes quedaran més cap al sud del Bages, no arribarà a tocar, potser al nord del Baix Llobregat, que per sobre dels Vallès, o sigui, potser arriba algun al Montseny.
però potser tindrem tempestes llunyanes i no arribaran a tocar Sant Jus. Sí que hi haurà una certa verbalitat, o sigui, tindrem sol i núvols tant al matí com a la nit, però no creiem que avui arribi la precipitació. En canvi, demà sí que possiblement la inestabilitat sigui més marcada a tot el país i ja des de bon matí poden créixer nubolades i podem tenir tempestes.
Els mapes fins i tot són agosarats i cap a la tarda ens marquen 100% de possibilitats de precipitació, o sigui, ja no estem parlant de 70 ni 80, sinó 100%, o sigui, que és molt segur. A més, l'ataca de precipitacions que ens marquen els mapes per demà a la tarda és bastant important, o sigui, que demà probablement haguem d'agafar el paraigües i en algun moment, doncs, ni el paraigües, però si la precipitació és molt intensa, doncs, no cal que et posis paraigües perquè et mulles igual. Així, doncs, demà un dia que sembla ser el que serà el més inestable d'aquesta setmana, serà un dia, doncs, que ja començarà amb molta i sembla que a la tarda anem al colofó final.
I saps aquells dies que tens la tempesta, com va passar el diumenge, que tens la tempesta a la nit, a la matinada i al matí encara t'aixeques amb una certa ressaca de molts núvols? Doncs el dimecres serà un dia així. Serà un dia bastant fresquet, però tindrem encara bastants núvols. Els núvols aquests aniran combinant amb alguna estoneta de sol. No s'espera precipitació, però sí que serà un dia on els núvols i el solet i les clarianes aniran jugant durant tota la jornada. Les temperatures encara no pugen.
I de cara al dijous sí que ja aquesta inestabilitat acaba marxant. Sembla que dijous, divendres, dissabte, diumenge parlarem de més estabilitat. Les temperatures no seran curtes, perquè estem parlant que fins dimecres estarem en valors de 23-24, i a partir del dijous podem pujar ja a 25 o 26. Sembla que el temps es farà força més estable. Tret del diumenge, que és el que anirem mirant, que no ha de ploure, però potser tornem a tenir unes quants núvols. Això ja ho veurem i ho anirem confirmant, però sembla que tenim...
dos meitats de setmana, de dilluns a dimecres amb una certa inestabilitat i a partir de dimecres més estabilitat coincidint amb el cap de setmana. Doncs no està malament, al final aquest mes de juny s'ha animat una mica tot plegat. S'ha animat una mica, però necessitem més, necessitem molt més, a no ser que anem bastant curts d'aigua, hem tingut un primer semestre massa intens pel que fa a precipitació a Sant Jús, Sant Jús, però a Catalunya és diferent, cada poble o cada comarca té la seva precipitació, per exemple, hi ha hagut llocs on ha precipitat moltíssim, ahir a la tarda podíem veure...
zones de Toralló, amb la calamarsa baixant pels carrers, Terrassa també plovia amb una intensitat bestial, o sigui, hi ha probablement el gencicu 40 o 50 litres per metre quadrat que ja n'ha arreglat el mes de juny. Nosaltres hem quedat amb una petita tempesta i esperem que demà aquestes semestres de la tarda potser arribarien.
Doncs n'anirem parlant. Recordem que divendres, i ho vaig anunciant perquè així et poso pressió també, farem el repàs de la primavera i la setmana que ve, després de Sant Joan, parlarem de com pinta aquest estiu. Perfecte. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
5 minuts i arribem a punt a les 11, moment en què connectarem amb el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies, també amb el de Catalunya Informació per posar-nos el dia de l'actualitat en clau més general. I després tenim més coses. A les 11 i 10 entrevistarem el Jordi Coll per parlar de la iniciativa Sant Just Esforna, que comença aquest mes de juliol, i també farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Amadol Vicent Riera, en Jurep Coderck i la Palmira Badell. Tot plegat després de les notícies.
I a les notícies avui arribem amb la Russian Red i una de les cançons del seu últim disc, publicat aquest 2014, que es titula el disc Agent Cooper. Aquesta cançó és la que es titula Stevie J.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Sounds speak through my eyes. Sounds speak through my eyes.
I a final, Córdoba a les Palmes. Catalunya Informació Bon dia, són les 11...
El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, alerta per primera vegada està en perill la sostenibilitat dels serveis públics. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el conseller ha criticat la intenció del govern espanyol de baixar impostos i ha posat en dubte que l'any que ve hi hagi el nou sistema de finançament.
Els treballadors de Panrico, Santa Perpètua de Mogoda, tampoc es podran incorporar avui a la feina. La direcció els ha donat vacances després que divendres acordessin posar puny final a la vaga. L'incendi que des d'ahir crema Divisa, la Ribera d'Ebre, ha afectat ja unes 60 hectàrees. De moment, els bombers només poden actuar des de l'aire per la dificultat d'accedir a la zona per terra. 13 masies les han desallotjat com a mesura preventiva.
5 escoles comencen a aplicar avui la sentència que les obliga a fer un 25% de classes en castellà. La Fundació Escola Cristiana, a la qual pertanyen 4 d'aquests centres, demana l'ensenyament que concreti què cal fer a partir del curs que ve.
Almenys 48 morts a Kènia en un nou atac terrorista. Ahir a la nit a la ciutat de Pequetoni, segons la Creu Roja, uns 50 homes armats i amb explosius van atacar diversos hotels, un banc i una comissaria de la policia. Les autoritats sospiten de la milícia extremista islàmica somali Al-Shabaab.
Les dues línies de trens de Rodalies del Camp de Tarragona s'han afegit al sistema d'integració tarifària. Els usuaris es poden beneficiar dels abonaments i bitllets integrats que suposen estalvis de fins al 80% en el preu dels viatges. John Newman actua aquest vespre al Festival Jardins de Pedralbes. És el primer concert d'aquest jove cantautor anglès a Barcelona i podria presentar algunes de les noves cançons que està preparant pel seu segon disc. El taloner serà Joan Dausà.
Catalunya Informació. Ara els esports. Alemanya, Portugal, Iran, Nigèria i gana Estats Units. Partits avui del Mundial. Ahir victòria de l'Argentina sobre Bòsnia 2-1 amb un gol de Messi. A l'NBA Sant Antonio ha guanyat a Miami 87-104 i es proclama campió. A la Lliga CB el Barça va guanyar a València i jugarà contra el Madrid pel títol a partir de dijous.
Pel que fa al temps, ruixats i alguna tempesta a partir d'aquest migdia i a la tarda a punts del Pirineu i sobretot a comarques interiors de Girona i Barcelona. En conjunt seran força menys importants que les d'ahir, tot i que demà a la tarda tornaran a ser fortes i extenses aquestes tempestes. Pel que fa a les temperatures, calor de moment suau. A Barcelona, 23 graus. A Lleida, 18, 24. Tarragona, i 21 graus. Aquesta hora, a Girona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts, us parla Andrea. Bueno, alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just creen una aplicació mòbil per informar dels estudis que es poden cursar a les universitats a Barcelona. Es diu Estudis BCN i ha estat reconeguda amb el vot del públic a la primera jornada APP Contest, que va tenir lloc el passat 6 de juny al Tecnocampus de Mataró. Les 6 millors iniciatives es desenvoluparan i es llançaran al mèrcat.
Un grup d'alumnes de l'assignatura optativa d'informàtica de Quart d'ESO han dissenyat aquesta aplicació que facilita l'accés a la informació sobre estudis postobligatoris de caràcter universitari a la ciutat de Barcelona. L'Institut va rebre el Premi del Públic en aquesta primera jornada que va comptar amb 125 estudiants dels 6.000 alumnes catalans dels 200 instituts participants al programa IMSchools.
Més coses. El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el servei de promoció econòmica de Sant Just. A més, són uns cursos bonificats del 100% en el cas dels treballadors i en el cas dels autònoms els cursos tindran un descompte del 50%.
Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Per a més informació us podeu adreçar al correu electrònic promocieconòmica arroba santjus.cat o trucar a l'Ajuntament al 93 480 4800.
I un apunt més en clau esportiva. 6 equips de l'Atlètic Sant Just participaran el mes que ve a la Donosti Cup 2014, que es disputarà a Sant Sebastià. Aquesta serà la seva cinquena participació consecutiva al torneig. En concret, s'han inscrit a les categories B16, B14, en dos equips, B13, B12 i B11. La 23a edició de la Donosti Cup se celebrarà del 6 al 12 de juliol. Precisament, un dels equips de l'Atlètic Sant Just, el cadet, ha guanyat aquest cap de setmana la Molins Cup, igual que ha fet l'infantilar.
Les dues categories de l'Atlètic Sant Jus s'han imposat aquest cap de setmana. El cadet va guanyar la final als penals per 3 gols a 2 contra el Molins, mentre que l'infantil va vèncer per 2 a 1 a la penya blanc-blava de Sant Fali de Llobregat. A més, l'infantil ha guanyat el trofeu infantil cluent de 2014 per 7 gols a 0 al Rubí.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
I a aquesta hora parlem de formació, perquè el mes de juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms, i que engegarà el servei de promoció econòmica de Sant Just, l'impartirà l'empresa de formació Corpal Balata, i per això avui parlem amb el seu responsable, en Jordi Coll. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia, què tal?
Per parlar d'aquests cursos que, en tot cas, hem dit que s'adrecen justament empreses, comerços i autònoms, per tant, d'alguna manera, tothom hi pot tenir lloc, tothom qui tingui alguna relació amb el món empresarial, no? Vull dir que no és només per la gent que ho dirigeixi o per treballadors, sinó que s'engloba una mica en tot plegat.
Exacte. És un pla de formació que va adreçat a totes les empreses, petites, mitjanes empreses, comerços i autònoms de Sant Just, i que està dissenyat tant pels seus col·laboradors com pels seus comandaments intermitjos, etcètera.
i l'objectiu una mica quin és perquè suposo que a més a més és el mes de juliol vull dir que tenim ja aquí a tocar i per tant suposo que no sé si hi ha un objectiu global o si seran coses específiques de fet comença el de juliol però la durada del pla de formació és fins a finals d'any amb vocació de continuar l'any 2015 l'objectiu del programa és oferir a totes les empreses del poble i comerços un pla de formació integral nosaltres portàvem uns mesos col·laborant amb la
amb el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament per altres temes i un dia donant-li voltes on dir, ostres, podríem oferir la possibilitat que totes aquestes empreses gaudeixin d'un pla de formació integrat. Quin és l'escenari? El teixit empresarial de Sant Just són empreses petites, comerços petits, amb molts col·laboradors, amb molts treballadors, que tenen bastant difícil accés a la formació.
Vam pensar que si des del servei de promoció econòmica promocionàvem un pla de formació integral, aprofitàvem sinergies, es podien associar i podíem oferir un servei de formació d'altíssima qualitat en el propi poble. Per tant, l'objectiu és aquest, treballar temes de formació genèrics, transversals, vàlids tant per pimes com per comerços i autònoms del poble.
Per tant, quan dius integral vols dir que inclogui tot un ventall de competències diverses, m'imagino, no? Sí, mira, treballem, pensant en els comerços i sobretot en el comerç, una àrea important que és tot el tema d'atenció al client. Atenció al client, tècniques de venda, etc.
Pensant en les empreses, vam focalitzar més en temes d'habilitats directives, tant pels treballadors, el treball en equip, la presa de decisions, com pels seus comandaments, lideratge, comunicació, etc. I una tercera àrea, que és el tema de finances. Hi ha molt petit empresari o comerciant que tenen unes nocions molt generals de les finances d'una empresa i vam pensar que podíem oferir també un servei de formació en aquest aspecte.
Per tant, diferents aspectes. Cadascú s'apunta a un dels concrets. Has d'anar a tots? Com funciona? No, no, no. Hi ha una convocatòria oberta i cada persona s'apunta al curs que creu més adient per les seves necessitats formatives. Els cursos, en principi, els hem posat en horaris molt flexibles, matins, tardes. Han fet una primera convocatòria al juliol per fer l'arranque i fer una miqueta d'escola d'estiu de Sant Just.
però la idea és que a setembre, a octubre i a novembre hi hagi convocatòria oberta diverses de cada una de les edicions que programem. Clar, de fet, d'alguna manera suposo que, no sé si teniu una previsió de quanta gent pot participar-hi, si ho heu fet en altres municipis...
Sabem que arrencar aquest tipus de pla de formació costa una miqueta, i per tant tenim revist que aquests primers cursos l'assistència sigui normaleta, tirant a baixa, i que a poc a poc el Boca Orella i la gent comenci a parlar d'aquest tipus de formació, d'aquest pla de formació de Sant Josep Forma, i vagi agafant auge.
Suposo que el fet és començar, no? De vegades potser llavors quan algú comença després hi torna i torna i... Nosaltres tenim experiència amb altres aspectes, amb altres plans de formació per a altres col·lectius i que si sembla funcionament és el que tu dius. Costa arrencar-lo però a poc a poc va quallant i s'acaba instal·lant com un pla de formació contínua que és la vocació que té aquest pla. És a dir, que Sant Jus, les seves empreses i els seus comerços estiguin de propi i promogut per l'Ajuntament com un pla de formació integral per ells mateixos.
Els que més acostumen a formar-se són els autònoms més que la gent de les empreses o és indiferent? Mira, això és indiferent. L'autònom sí que té dificultat. Saps que les empreses tenen unes bonificacions de la Fundació Tipartita, a les quals també hi donem accés a través d'aquest pla de formació, però l'autònom no. Per tant, el que han fet ha sigut promocionar a nivell de preu, amb un descompte del 50% per totes aquelles persones que són autònoms, que treballen soles, que també hi puguin accedir-hi.
Per tant, hi ha aquest descompte. Suposo que també el preu depèn de quants cursos t'apuntes, no? No, cada curs té un preu en funció de la seva durada. Normalment estem parlant de cursos de 6 o 8 hores i els preus oscil·len entre els 75 i els 100 euros per persona amb la bonificació del 50% si ets autònom o la possibilitat de bonificar-te al 100% si ets empresa i tens persones declarades de la salut social en règim general.
Recordem que moltes vegades en parlem a l'hora de parlar de promoció que la formació segurament és molt més important del que ens pensem, que de vegades un cop estàs ja dins de tot el ritme o la voràgina laboral ens oblidem que cal formar-se constantment.
Nosaltres som conscients com a empresa que ens dediquem a l'àmbit de la formació que no hi ha cap empresari que es desperti a la una i mitja de la matinada sense poder dormir preocupat per la formació de les seves persones. Segur que tenen altres temes que els preocupen més. Però també som conscients que si la inversió en formació és cara i s'han de pagar uns diners...
és molt més car practicar el desconeixement i tenir la gent poc formada. Per tant, en el seu dia vam parlar en promoció econòmica, vam decidir apostar per Sant Just, per les empreses del poble, i segur que això ho tirarem endavant. Com dèiem, comença tot plegat aquest pla, aquest Sant Just es forma el mes de juliol, la idea és que potser es pugui continuar allargant, per tant, doncs, m'imagino que anirem parlant també de tot plegat, no? Sí, sí, tenim ja programació feta pel setembre, octubre, novembre i desembre, encara no en publicitat, òbviament, perquè falten...
falten mesos i, evidentment, l'estiu és una barrera natural i important. La gent se'n va de vacances i fins que no torni millor que no en parlem. Però sí que volíem arrencar-lo abans perquè la gent ho conegués, perquè se'n parlés i per fer un primer testeig de com funcionen les coses. Són cursos adaptats a la realitat dels comerços i de les petites empreses de Sant Just impartits pels professionals que fem a la vegada la formació per grans empreses com poden ser a McDonald's, a les petites financeres de l'ordre del Banc Popular, etcètera.
i centrats en aquests aspectes concrets que poden ser molt diversos i que segurament encara que algú pugui pensar què m'han d'ensenyar m'imagino perquè algú que porta molt anys en un negoci és una frase que podem sentir però segurament hi ha moltes coses relacionades amb aquestes àrees o altres qüestions com la gestió d'equips per exemple també que no s'ha tingut tant en compte i que igual si et guien una mica o donen unes pautes
Sí, home, qualsevol professional el que ha de tenir molt present és que s'ha de formar permanentment. No pots arribar mai a la teva vida en un punt que diguis, bueno, jo ja presto el que tenia que aprendre. Per tant, la formació, des del punt de vista de formació continua, és com s'ha d'enfocar, no? Segur que les gent que està tenint els comerços del poble ho estan fent fantàsticament bé, però també estic segur que si fan el nostre programa a 6 hores, les seves competències de venda milloraran.
Cadascú millorarà el seu aspecte, i això és l'important, és a dir, que ser grups reduïts i molt pensats en el comerç del poble, estan molt focalitzats en les seves necessitats i en el seu escenari, per tant, segur que són profitoses. Sempre se n'apren de la formació, sempre. Quines àrees són les que en un programa m'interessen més o generen més...
Avui en dia, per la situació econòmica que estem vivint, el que més interessa és tot el tema d'atenció al client. Des del punt de vista de l'empresa, el que més ens estan demanant avui en dia és treballar tot el tema de les competències de productivitat. Portem 5 o 6 o 7 anys en crisi, en què treure els resultats de l'empresa costa.
has de fer moltes visites per treure la meitat del que treies fa 7 anys i això cansa, el fet que els equips comercials estiguin cansats, estiguin desmotivats i una miqueta de ruïs. Per tant, les empreses ens estan demanant programes de productivitat, de tornar a rellençar els seus equips comercials, de treballar l'actitud de les persones, que és el que també estem proposant aquests programes.
Això ha d'anar acompanyat amb una actitud i amb uns comportaments adequats dels seus managers, dels seus comandaments. Per tant, la formació dels comandaments i de mitjans també és força important. Però sobretot ens centrem en l'àrea comercial. Avui en dia és la més important.
I que també segurament és la més difícil, no?, arran de tot plegat. És la més difícil, però és la que té més impacte a curt termini. De mitjana general, l'atenció al client en el nostre país està bé, però no és massa alta. Per tant, quan una persona entra en un comerç i nota una especial atenció al client, una certa hospitalitat, doncs això ho valora de seguida. I aquí és el nostre punt fort, que realment afegim valor al comerç i a l'empresa.
En altres països sí que es té més en compte, que està tan si el client, per exemple.
Doncs la veritat és que no ho sé. Nosaltres no treballem... Estem centrats aquí, per tant. Nosaltres, com a Albat, estem centrats, doncs, sobretot a treballar habilitats directives en universitats de Xile, però que no és comparatiu amb el que està passant avui en dia, Sant Just. Clar, clar. Doncs bé, en tot cas, per més informació, o per si us voleu tenir més informació concreta, podeu adreçar-vos al correu electrònic promocieconòmica arroba santjust.cat per apuntar-vos a alguna d'aquestes sessions de Sant Just es forma que comencen
El juliol avui n'hem parlat amb en Jordi Coll d'aquesta empresa de formació Corpel Baleta i moltes gràcies. Moltes gràcies. I que vagi molt bé, bon dia. Moltes gràcies, fins ara.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fins demà!
This is the first day of my life Swear I was born right in the doorway I went out in the rain Suddenly everything changed They're spreading blankets on the beach Yours is the first face that I saw I think I was blind before I met you
And I don't know where I am, I don't know where I've been But I know where I want to go And so I thought I'd let you know Yeah, these things take forever I especially am slow But I realized that I need you And I wondered if I could come home
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange you said everything changed You felt as if you'd just woke up
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Tres minuts i dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertúlia d'actualitat saludant, per això, el Vicenç Riera, la Carme Madot, Josep Coderqui i la Palmira Badell. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Bon dia, Benora. Bon dia a tothom. Exacte, avui, a més a més, comencem com més habitual amb una carta, tot i que avui la signa en Josep, eh? No és la carta de la Palmira, sinó que és la carta del Josep, avui.
ja amb un acord, eh? Per tant, el senyor Josep em va dir, em va demanar permís, que no cal, perquè ja el té, i penso que està molt bé, també, que em fes un dia una la Carme, un altre dia em podria fer el Vicenç, però ens deixen la feina. Molt bé, molt bé. Jo n'era ni la carta als reis.
Encara que la carta no és meva, pròpiament. Perquè jo el que faig és constituir-me emportant veu del Col·legi d'Advocats de Barcelona com a col·legiat que sóc, encara que no exercent. Exacte. Per tant, és una mica el resum, no? Una mica desplegat. Doncs, endavant. El Col·legi d'Advocats de Barcelona defensa la declaració unilateral d'independència si l'Estat prohibeix la consulta.
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona sosté que l'autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d'un dret fonamental, universal de tots els pobles, vigent en la legislació internacional. La Comissió confirma que l'actual marc de la Constitució espanyola no permet l'autodeterminació de Catalunya,
Però recalca que en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l'expressió de la voluntat popular. En aquest sentit defensa tant la convocatòria d'un referèndum com la declaració unilateral d'independència. En aquest darrer cas, si el govern espanyol impedeix la celebració d'una consulta. La Comissió de Defensa de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
Remarca que el dret a l'autodeterminació està reconegut internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d'estats sobirans s'hagi quadruplicat des del 1900 fins ara. I subratlla que 20 d'aquests són resultats de la cessació d'una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovàquia o Montenegro.
El Col·legi d'Advocats desmunta l'argument espanyol que la soberania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l'estat espanyol, recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. En aquest sentit afirma que no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític de dret de decidir.
D'altra banda, constata que la Constitució espanyola no permet l'exercici del dret de decidir, però posa de manifest que això està en contradicció amb la voluntat democràticament manifestada d'una comunitat nacional. En aquest context sosté que aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d'una legalitat imposada coactivament.
Per tot plegat, la Comissió considera que el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat en sentit afirmatiu o negatiu en relació a la creació d'un estat català sobirà. Si guanyés...
l'opció independentista afegeix que el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió. Si l'Estat impedís la celebració d'una consulta d'autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d'una consulta,
El Col·legi d'Advocats veu factible la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, la declaració d'independència tendria efectes immediats per adoptar d'existència política el nou estat, perquè aquest reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia.
trets que defineixen un estat.
Molt bé. Doncs un bon resum d'aquesta declaració del Col·legi d'Advocats. Què us sembla? A mi em sembla bé, però potser no em sento bé. Jo no? Sí, no sé si és que no ho tinc prou... A mi em sembla bé, però necessitaria que... Ara, ara em sento bé. Necessitaria que hi hagués més plagis que hi hagués el de Tarragona, el de Llega, el de Girona...
em semblaria molt més el suport molt més important. O sigui, que fos una cosa més global, no? Per tant, que no fos... De tota manera, clar, en aquest cas és el de Barcelona, però és bastant representatiu, no? Vull dir que d'alguna manera... Hem de tenir en compte que està fet aquest dictamen, és de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, no de tot el col·legi, eh?
Sí, ara al col·legi t'hi dona el vistiplau perquè es publiqui. No, no, si em sembla molt bé. Hi ha una comissió, com hi ha unes altres comissions, que fan els seus estudis corresponents. Aquesta és la comissió de defensa dels drets de la persona.
Però, ja dic, encroça el col·legi d'advocats, l'ha penjat aquest dictamen, l'ha penjat en el seu propi web d'internet. Que és d'on vostè ho entret. Ah, més falta, per poder dir-ho la plomira, és que els altres col·legis recolzin. Recolzin, també. No hi ha el col·legi, il·lustre col·legi de Catalunya...
No, no és real al Pal·legi de Catalunya. Doncs així que els altres també ho haurien de fer. Però jo havia sentit algun comentari per la ràdio, potser. Sí, prou. Crec, eh? No ho vull ara, però no m'ha sonat estrany. Quan havia llegit ja sabíem, almenys, de què anava el tema. Bé, allò de la vida coincideix molt amb el meu criteri, que també l'havia basat en altres punts, ja també ho vaig penjar-ho amb l'interrent,
El meu criteri ve... Contestant en el Mar Gallo, que en el Mar Gallo va dir que vagaríem per los espacios sense trobar lloc. Allò era tan absurd. Entre el Mar Gallo i el Verde, de veritat. Jo, el que sempre he tingut molt clar i que crec que existeix als drets internacionals,
que la veu del poble ha de sobrepassar les lleis instituïdes, a més a més, fent els anys que ja fa, que hi ha molta gent d'aquestes que està per la independència, o no,
que no van votar la Constitució. Si tenen 30 anys, m'explicaràs. S'ha d'anar evolucionant, s'ha d'anar posant-se un els temps que vivim. Però, sobretot, el que més crec i el que més jo crec que ens hem de recosar és amb aquest dret internacional de la veu del poble.
Sí, sí, aquesta és una qüestió que és un dret internacional. I, a més, hem de també recolzar-nos en una cosa. Jo sempre dic... Què és Catalunya avui en dia dintre de les Nacions Unides i dintre de la Unió Europea? Preguntem-nos-ho. Si agafem la Constitució espanyola
és una nacionalitat històrica. I tots els redactors de la Constitució espanyola van reconèixer que el fet de dir nacionalitat era tant com de dir nació. Per tant, és una nació històrica. Per tant, Catalunya està a la Unió, a les Nacions Unides, a l'estari a Espanya, però hi està.
encara que dintre d'Espanya, com a nació històrica. I està a la Unió Europea, encara que dintre d'Espanya, com a nació històrica. Per tant, si Catalunya declara l'autodeterminació o la independència, no s'emporta res del territori espanyol. No, perquè... S'emporta el seu propi territori. I, a més a més... I, per tant...
per constituir un estat, els altres només tenen que reconèixer el govern, no el nou estat, sinó el govern d'aquesta nació que vindrà a conformar un nou estat. Vull dir, aquesta és la meva posició. És a dir, està reconeguda com a nació històrica.
Hi ha també per internet, volta un email d'aquests que ens envien, que hi ha tota una colla de mapes que en el 900 ja sortia el mapa de la península ibèrica, ja surt Catalunya.
i es va canviant surt que si a l'Àndalus que si ara surt Navarra ara surt després surt Galícia després surt Portugal i va sortint Catalunya amb uns espais territoris variats i fins durant tot un segle no surt Espanya encara
Bueno, és que és clar. Espanya va ser un invent. És que Espanya és posterior a la nació catalana. Sí. Però molt posterior, eh? Però és que avui en dia jo crec que hem de fer un altre discurs, ja no val aquest. Exacte. I també us vaig a dir, per animar una miqueta el cotorro, que jo... El cotarro, deus. Com es diu? Ho volia dir en català, el cotarro?
Fora l'estranger, en els meus periplos que faig, que jo sempre vaig amb la bandera catalana, hasta la maleta, que me n'han ratllat 60 vegades, tothom sap què és Catalunya, eh? Sí.
No ho sé, eh? Ara potser sí que se n'enteren. Perquè hi ha hagut moviment. No, no, no. Tot ajuda, no? Tot ajuda. El meu únic viatge que vaig fer a New York, estàvem parlant, anàvem de família, parlàvem català.
I un guia que era en l'estàtua de la llibertat, estaven fent visita a l'estàtua de la llibertat, el guia va preguntar a quin idioma parlàvem català. I diu, ah, Catalònia, Dalí.
Alguna cosa ens va ajudar també Olímpics ens va posar el mapa que molts països d'Amèrica no saben on està Espanya
Això mateix, no Catalunya, Espanya, per molt madre pàtria que sigui, això és un concepte que ens han venut aquí, però allà no ho senten, eh? A mi quan em pregunten Jocam Fromm sempre dic Catalonia. I mai ningú m'ha dit...
A més ara Barcelona està potent. Jo faig més coses a nivell català quan estic fora de casa que quan estic a casa. Vull dir, si serveix de... A lo millor ets del Barça i tot quan surts a fora. No, no sóc del Barça.
Tot no es pot tenir. Ni de Barça, ni de l'Espanyol, ni de cap. Ser del futbol és una inmonaritat. Seria un altre debat. No en tenim prou amb una sessió. Tinc un bar de la cantonada de casa que m'han fet avorrir el futbol.
perquè en vez de ver el fútbol a casa seva, com s'ha de veure cadascú a casa seva, se'n van al bar d'allà a la cantonada, a cridar. Com que no poden fumar dintre, fora al carrer. I llavors ja és que em poso taps, tu no el sents? No, jo no. Ni Barça, ni Espanyol, ni la Roja, ni... Tinc una difícil davant...
A part del teu? A part del meu, tens una. No, veritat, més que el Barça, manca i pierda. I, bueno, el de la Roja, no. El de la Roja ja no. És una altra història. I una història, no sé, em penso que serà curta aquesta vegada, eh? La història de la Roja. A veure, a veure, demà passat torna a jugar. L'únic que em van pipar és que guanyés en un gol.
A mi em va fer gràcia això. Jo encara li tinc un punt de simpatia. Mira que l'antipàtic el Bengal que es feia. Però al Barça també li va anar molt bé amb el Bengal, eh? També va guanyar. Però si ara hi hagués el Bengal, ja els hauria posat a tots en fila, eh?
Que és això que vagin les senyores allà i compartir hotel i tot el rotllo. Estan concentrats, no? Què vol dir les senyores? Les dones, sí, totes estan allà perquè pobrets tenen que... Esclar que sí, va molt bé, per sortir relaxat, i tant.
Jo vinc perquè, si no, no m'ho saps. Tanta comèdia. És que massa comèdia. El futbol et cansa, eh, veig. M'avorreix, m'avorreix la... Home, tenim també un tema que no sé si t'avorreix o no, però tot el tema PSC... Estava bastant entretingut, no? No, és que estàvem esperant-nos una mitja part. Una mitja part per tocar aquest tema, perquè... Aquí hi ha tema per rato.
Jo vull dir des d'aquí, si ens senten, que l'Iseta ja és una miqueta gran, també. Que tampoc no li toca a ell. Que tampoc li toca a ell, però si volen experiència, que em fitxin a mi, eh? Ja, si voleu, per correu ja es donaré. A veure, segons ha dit la Pilar... Quina Pilar?
La Raola? Raola. Ah, vale, la Pilar Raola. Segons ha dit la Pilar Raola, es veu que ahir la Parlón va sortir enfadada, perquè se'n va anar, que encara parlaven, encara no estava la sessió acabada, i se'n va anar, els periodistes se li van acostar i va dir quatre coses i se'n va anar. Home, perquè semblava que volia posar-se al capdavant de tot plegat, no?
Fins ahir, en aquell moment en què va dir adeu? No ho sé, no ho sé. Potser no tenia tota la potència. Potser va veure que no és el que es pensava. Doncs així, tant com ell ha anat passant i marxant, n'hi haurà d'altre. És un problema el del PSC. Algú no m'ha enredat perquè algú vulgui posar-se'l davant. Crec que hauríem de fer abans de tot un congrés extraordinari per redefinir
el PSC. És a dir, definim en aquests moments què és el PSC. Perquè hi ha tants PSCs com opinions hi ha dintre el PSC. I, esclar, això no pot ser. S'ha de redefinir el que és. I llavors, un cop definit això, es pot elegir el líder. Si no...
Però és que ara... Però crec que la gent normal que hem sigut del PSC, encara que no és illimitat, que hi ha, al principi, la gent treballadora, la gent que està... No em sento, no sé si em sentiu, sí? Sí, sí. Per això tots som del PSC, per dir-ho una manera. La gent treballadora... I ara tenim una...
una desperrame d'aquests aquests que, bueno, i ara què fem? Aquí votem. Per què han sortit tota aquesta gent nova en aquestes eleccions que el fet ara? Per què? Perquè la gent... Hi ha massos grups. No, perquè la gent aposta...
que a mi el noi aquest a l'iglès a mi no em cau bé, ja que voleu que us digui. No t'agrada? No. Ja he sentit uns quants comentaris, ara, en contra d'ell? No, no, no tinc... És qüestió de feeling, eh? És una... No m'agrada. I llavors, ojalà li vagi bé i ojalà ens vagi bé a tots. Aquest va a Europa, no? Sí, sí. Allà ja els perdigaran, no et preocupis. Quan torni, tornaran corbata. Sí, cap problema.
Però no, no, el veig com un Messia Redentor que ha caigut del cel i ens ha vingut a salvar tots, eh? Bueno, ja està. Ja he dit la tonteria que tenia que dir. No, no, no passa res. Vull dir, el problema està que el meu modo de veure és que els partits polítics, els grans partits polítics, van néixer en l'època, principalment a l'època industrial. Han nascut en l'època industrial els grans partits polítics
i està en una economia també d'aquella època. Avui en dia aquesta època industrial està desapareixent per convertir-se en l'època de la robòtica, del robot, i el que deixa molta gent al carrer. Una crisi que no és solament econòmica, sinó que és una crisi de treball, de feina, i per tant els partits s'han de replantejar molt bé
Quin serà el seu paper en aquestes circumstàncies? Sí, però tampoc... S'ho han de replantejar molt bé. Sí, però tampoc hem d'oblidar una cosa que potser no ens l'han plantejat. Hi ha hagut una generació al mig, perduda, que no naixien crios, que no es va regenerar el tema, i ara ens trobem amb gent jove i gent gran. Sí, sí, sí. Perquè al mig no hi ha la cosa aquesta, perquè vam haver uns anys que aquí no naixien criatures.
Sí, sí, sí. O sigui que la gent ens protegia molt més de poder tindre un bon estatus, el ronyó cobert per dir-ho d'alguna manera, i no neixien tants crios. I ara ens hem trobat amb una generació de gent que som grans,
És veritat. I que vivim més anys... I la gent jove, com que no ve amb un bagatge del cul pelat, per dir-ho d'una manera, perdoneu-me la frase, però no ofega ningú. No tenen una experiència, no han passat res. Saps? Ara ells... Home, jo crec que ho estan passant ara, eh?
Bueno, però no hem passat, però mira, home... Sí, home, però... No hem viscut una post-dictadura, els 40 anys que hem tingut de dictadura no hem passat, això. Ni una guerra ni una dictadura. No, però la guerra, mentira que te vas, van ser dos anys, jo crec que molt més pitjor la dictadura. Els revinguts no m'han estat de cop. Exacte, llavors, jo ho veig d'aquesta manera, que la gent jove volen fer moltes, jo us apoyo, sempre ho he dit, eh? En bon és de la gent jove, ho he dit sempre. I si hi ha algun nano per aquí jove, li dic...
El món és vostre i tireu endavant que ho podeu fer. Però reconec... Jo crec que el món és de tots. No, però... Palmi... El món és de tots. Ja ho sé, però no voleu... Tu m'has entès el que vull dir? Sí, m'has entès. Els canvis els han de fer ells. Per això, perquè ens hem trobat amb una generació mig perduda, que es deia la generació perduda, que no hi havia ni joves ni grans. I ens han fet tots grans. Hi ha moltíssima gent gran...
4 vegades més. Aquest també vivim més. Clar, clar. I no s'ha regat el jardinet perquè sortin les floretes. Mira que va sortir maco. Muníssim. Quina cosa més bucòlica. Jo ho veig d'aquesta manera.
Jo per això sempre recomano a la gent jove lluiteu, encara que ara ho passeu malament. I disfruteu. I disfruteu, i lluiteu, que el món és vostro. Ah, per tu, eh, Carme, això. Ja m'ho vaig apuntant, m'ho vaig apuntant. No, i que el món és d'ells. O sigui, nosaltres ja només tenim que lamentar-nos. No, no, tampoc és això. I els sindicats, què diuen de tot aquest merder que hi ha? Els sindicats no diuen res. Sí, som bocallats. Una altra plaga a renovar.
És que tot s'ha de renovar. Tot tan difícil. Tot s'ha de renovar. És que jo m'és molt difícil tot. Perquè fa massa anys que estem veient les mateixes cares. Fins i tot més que amb la política, no? Amb tot el tema dels sindicats. Però què passa que fa poc hi va haver ja. La Jura Maria Álvarez es va renovar, fa relativament poc. Vull dir que en principi no l'hem de canviar. Tenim...
Renovar, vull dir que fa 20 anys que ho és, però que va tornar a acceptar el càrrec. Ja es poden jubilar, eh? Perquè també es troben que ningú se'n fa càrrec d'això. Tampoc volen deixar el tema, eh? Els sindicats havien tingut una força que jo diria que ara no tenen.
Quan eren sindicats, quan no depenien de les peles del govern. Exacte, quan un sindicat estigui subvencionat pel govern no inspira confiança. És com el comitè que hi ha a les empreses, el comitè dels treballadors dintre d'una empresa gran.
Depèn, no? No dóna més confiança en comitè d'empresa que el sindicat Depèn, eh? Depèn perquè depèn del representant i les negociacions que es facin al despatx tancat, eh? O sigui que tampoc és tan bubòlica la cosa, eh? O no? És veritat, home, és que llavors què s'hem de fer? Tancar tot, borrón i cuenta nueva i començar de nou i aviam El cas és que el PSC no troba qui el salvi No, però ja ho tenen aquí
jo ja, amb experiència amb idiomes no es convenç, doncs Lisseta bueno, Lisseta, sí, a mi cal molt bé Lisseta ha sigut un polític que a mi sempre m'ha agradat molt penso que no és qui és no ha de salvar el PCT ell hi ha d'haver un líder i ell, com a líder
No crec que qualli perquè ja el tenim massa vist. El coneixem massa ja, l'Iceta. Tenien un noi que crec que es veia empenta i me l'envien cap a Europa. Clar, perquè fa nosa, eh?
el nen aquest jo crec que el podien aprofitar a veure tampoc no hi soc dins però ves a saber potser ja ho tenen tot pensat i tot a veure jo crec també que els hi ha fet mal molt mal estar tan sopeditats el PSOE i també els ha desmanegat molt el procés sobiranista
Això també ha fet que sortissin de dintre el partit diferents visions del que és Catalunya. Bé, però tot això fa un any que s'està masticant, eh? I els sindicats ja fa temps que l'estan vessant fora de l'olla, eh? Estic parlant del PSC. Del PSC, sí, no estic parlant dels sindicats. Però mentre estiguin lligats amb el PSOE...
clar, els hi fa mal són molt conscients ells tu que parles del PSC, jo parlava del PSC però s'han lligats s'han lligats i aquest dimecres es presenta el nou rei? sí
una cosa allà al carrer Nicaragua de seguida a l'acte va sortir una bandera republicana i la van penjar i després van i voten que sí el Felipe
Esclar, tot això... Veu veure les imatges del debat que hi va haver el dimecres en aquest congrés, o algunes de les imatges en què Sos Passada, per exemple, hi va haver un moment que fins i tot els va dir Sisplau, si voleu parlar, vagi-se'n al bar, que fins i tot...
Jo era interessant de veure, vaig veure un resum d'aquests una mica de tot, perquè clar, també cadascú va aprofitar per treure la bandera republicana, o treure el cartell de torn, o al revés, i visca el rei... Sí, però tampoc crec que fos el lloc ni el moment, eh? Tampoc. No, no, no, per això dic que cadascú, d'uns o altres, van anar fent aquest moment de... No, Nanti, ja estaven llestos, no feia falta fer el numeret. De dir, jo voto no perquè no m'ha agradat aquest senyor... Per mi és de per volar-hi. O sigui, no hi vagis i s'ha acabat, no?
Ja hem d'anar. Bé, doncs mutis, ja està, no dic res, m'estenc. Però no faig el ridi, trec allà i, doncs, agafen i se'n van tots a prendre el cafè a la cafeteria. Home, no, una miqueta, crec que és més sèrio això del Senat, no? Jo crec que no. Ah, no?
és a dir, ho hauria de ser segurament però el sentit que acaba aquí dintre al final clar, per això et dic, hauria de ser una cosa sèria tu estàs parlant del Senat, tu de què parlaves? no, no, parlava del Senat però del sentit real que té al final clar, per anar allà a fer la pallofa tampoc fa falta o t'estens? jo us hi haurà desfilada, eh?
Pels carrers de Madrid. Ah, sí? Sí, sí. De fet, avui ja se'm diu que el desplegament policial és brutal, que ja està ple de... Hi ha franc tiradors als terrats i tot. Ah, sí? Però si van dir que no. Sí, sí, dijous. Però si el papi no hi va, veu veure a Polònia. Bueno, veu veure a Polònia aquesta setmana. Jo no l'he vist, aquest cop. No l'hi he vist, no.
de veritat, ahir van repetir, jo el dijous no vaig veure i el mes dia el van repetir tinc que dir que estem en democràcia perquè en un altre puesto no el siguéssim permès amb tot el tema de la Casa Real perquè quan diu ho dic perquè ho va passar a la tele quan surt el Juan Carlos diu, bueno hijos míos i surt totes les veus què? van ser repeticions eh?
Sí, però és que no ho havia vist. Però tot allò ja fa moltes vegades. No ho havia vist i em va fer moltíssima gràcia perquè van sortir 40 veus, perquè ja se sap. Ara corre una cosa per internet. Ara li ha sortit un fill de la Corina. Sí, això va sortir per internet, sí.
Que sembla ser que és més gran que el Felipe. Tants anys fa que va amb la Corina. Però això de tant en tant sempre surt, no? Sí, però diuen que si és més gran que el Felipe, el rei ha de ser aquest noi. Que per això el volen a forar, perquè ràpid, ràpidament... Esclar, perquè que no surtin... Però ja l'han a forat, no? El rei i la reina...
Sí, però que no els poden ficar amb ells i no sé... Clar, clar. Ai, senyor. Ai, senyor. Mentrestant ens divertim, perquè... Bé, a mi, de veritat, no sé si ens farà bé o malament. Jo crec que no canviarà res. Però a mi no m'interessa... No m'interessa la xuleta. Un marido diu, ara quan hi haurà Felipe VI, podem anar més bé i dir, mire, el que m'han al rei ho firma l'alcalde.
no tinc cap opinió formada no soc monàrquica ni Juan Carlista com diu molta gent perquè era un tio molt simpàtic es veu que no era tan simpàtic perquè l'altre dia li va pagar un moc al pobre tio que anava a buscar el bastó no ho vaig veure?
Bueno, és el tòpic que corren, no? També és el que l'ha ajudat a mantenir-se durant aquest temps. Sí, que és simpàtic i tal. Que petxar, no? Sí, bueno, a mi no m'interessen per res. A mi sí que m'interessen perquè els mantenim nosaltres. Ah, no, no, això sí. A veure, per tant, doncs... La Carme que els doni mitja hora més, eh? Això l'hauria de acabar. I ara se'ns augmentarà el pressupost.
Perquè seran més, no? No, però ara les infantes ja no se les han de mantenir, se suposa, no? Home, però ho has de mantenir. Venen noves infantes, eh? I em diran aquesta nena perquè necessita un pressupost. No, escolteu una cosa més. Teniu que saber que la germana de la reina viu...
Viu aquí, quan els van fotre fora de Grècia, i aquesta senyora està vivint. El germanet també el tenim col·locat a no sé on. La germana del rei també té que menjar, també té una família, és borbon. L'altra germana també és borbon i també... Les nebodes, les nenes de l'indongarín aquest, que no tenen cap culpa. Bueno, nenes, que té cinc crios o quatre...
La filla, encara que estigui proscrita, aquesta ha de cobrar. A part que la mantenim per la caixa, que jo no sé si canviar-me la caixa també. Així és tot. Poc optimista no us veig avui, eh? No, però és veritat que s'ha de veure les coses. Aquesta gent ens costa un paston increïble, tu. O no?
Esclar que ens costen molts calés. És tot a l'entorn, tot a l'entorn. I els militars... Saps el que ens costarà el dijous si fan això? El que diu la Carme, que no ho sabia, perquè em pensava que volíem fer una cosa d'això. Tu saps les milions d'euros que costarà? No ho sé. No ho sé, el que costarà. Home, sí, només posar aquesta gent al carrer i a Valpel·les...
Aviació, aviació. Però home, que ja cobren. No és igual. S'han de tallar carrers, s'han de portar avions, s'han de portar... Avions? Avions també, Carme, Carme no ens ha dit res d'avions, eh? No, avions no, he dit fang tiradors. Fang tiradors, eh? Aquesta gent ja tenen un sou, ja existeixen. Ja hi és, això.
I és això, aquest pressupost. No, senyor, a la gent que entra a casa seva per observar, aquesta gent se'ls hauria de pagar. Escolta, aquests no compren com un jugador de futbol, un tant per partit. No, aquests no. Per cert, els diners que s'estalviarà amb la roja, eh? Si no guanyen. Oh!
Per mi que això està fet expressament. Sí, fet expressament perquè, bueno... Tot podria ser. Han de guanyar els del Brasil, si no aquí hi ha una que tombe, eh? Feu pont el dilluns que ve, nena. Fem pont, fem pont. Per tant, exacte, dilluns que ve no ens trobem a la tertúria. Sant Joan.
És la rebella. Ens agafem la rebella ja. Ens trobem el dia 30. Ens sonava d'algú, sí. Ens trobem el 27. També, però els ullins no hi seran el 27. Per això us rebeto el dia 30. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a tots quatre. Fins el dia 30. Fins el dia 30. Fins el dia 30. Adéu, bon dia.
Connectem de seguida amb les notícies, el bolletí de Catalunya Informació i també el Sant Just Notícies, el bolletí de les 12 i 5. Tornarem després amb més coses. Parlem del Centre d'Estudis Injustencs i també de la xarxa 06 avui sobre la inclusió. Just a la fusta, el magazín del matí.
Són les dotze.
El socialista Joan Ignasi Helena del sector crític Avancem no veu bé que Miquel Iceta lideri el partit. En canvi, Angel Ros del corrent agrupament no ho troba malament si encapçalés un projecte aglutinador. Un i altre descarten candidatura alternativa. Cinc escoles comencen a aplicar avui la sentència que les obliga a fer un 25% de classes en castellà. La Fundació Escola Cristiana, a la qual pertanyen quatre d'aquests centres, demana ensenyament que concreti què cal fer a partir del curs vinent.
El conseller d'Economia Andreu Masculell alerta que per primera vegada està en perill la sostenibilitat dels serveis públics. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el conseller ha criticat la intenció del govern espanyol de baixar impostos i ha posat en dubte que el 2015 hi hagi el nou sistema de finançament.
Sorpresa i indignació dels treballadors de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental, que avui s'havien de reincorporar la feina després de vuit mesos de vaga. No han pogut entrar a treballar perquè l'empresa els ha donat vacances. Un home mort a Sant Esteve a Sarrovires mentre estava detingut per la policia local d'aquesta localitat del Baix Llobregat. Quan els Mossos d'Esquadra, que s'han fet càrrec de la investigació, han arribat al lloc dels fets, l'home, detingut i emmanillat, ja era mort.
L'Ajuntament de Salt demana formar part de la trama urbana de la ciutat de Girona per poder acollir grans centres comercials com ara un IKEA. L'alcalde ha dit a Catalunya informació que l'objectiu final és crear més llocs de treball al municipi.
I Xavier Sala i Martín, Andreu Buenafuente, Berto Romero i Josep Maria Mainat, entre d'altres, participen en el documental Un País Normal, que ha fet Òmnium Cultural. El tràiler del documental es podrà veure als cinemes de tot el país els pròxims 15 dies. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. L'expilota alemany, Mijael Schumacher, ha sortit de coma i ja ha abandonat l'Hospital de Granobla, segons un comunicat de la família, el Kayser, ingressat des del 29 de desembre a causa de l'accident que va patir mentre esquiava als Alps de França
Continuarà ara la llarga fase de recuperació a casa seva. El plebrant Aleo Messi debutat a Mundial marcant amb l'Argentina en un gol col·lectiu que ha culminat amb un xut des de fora a l'àrea. L'Argentina s'empresota a Bòsnia i a Herzegovina per 2-1. Avui, Alemanya-Portugal, Iran-Nigèria i Ghana a Estats Units. I amb bàsic dels esports de Sant Antonio han guanyat l'NBA per 4 victòries a 1 a la final. A Miami, aquesta matinada, Sant Antonio 104, Miami 87.
Avisar-vos també que a aquesta hora comença una vaga. Ferrocarrills de la Generalitat afecta les línies metropolitanes, la del Vallès i la de Llobregat-Anoia. Fins a les 4 de la tarda circularà només el 20% del servei. El sindicat UGT, que és el majoritari al comitè d'empresa, ha convocat la vaga per reclamar canvis en qüestions operatives de l'organització del servei.
I pel que fa el temps enruixats i alguna tempesta és el que podem esperar a partir d'aquest migdia i tarda, punts del Pirineu i sobretot de les comarques interiors de Girona i Barcelona. En conjunt seran força menys importants que les d'ahir, tot i que demà la tarda tornaran a ser més fortes i més extenses. La calor suau. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Güeno. El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just i que en partirà l'empresa de formació Corp Arbelate. A més, dona uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors, que no tenen cap cost per a l'empresa, i al 50% en el cas dels autònoms.
És una prova pilot que consisteix a oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms del municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Les sessions del Pla Sant Justes Formes s'impartiran a l'equipament de les escoles i, si voleu més informació, us heu d'adreçar al correu electrònic promocioeconòmica arroba santjous.cat
o a l'Ajuntament al 93 480 4800.
Més qüestions. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, veu amb bons ulls el debat sobre l'ús de la Casa Costa. Perpinyà dona la raó al portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si cal enderrocar-la o no per construir la plaça Antoni Malaret al barri centre. L'alcalde, però, amplia el debat als usos que se li podria donar a la casa en cas que es mantingués.
Rey demanava fa uns dies que es plantegessin alternatives al futur de la Casa Costa i escala un projecte que ha presentat l'Ajuntament contempla la seva conservació. L'alcalde comparteix la reflexió i assegura que rehabilitar la Casa Costa és una actuació molt costosa i que Sant Jus ja té equipaments suficients. La rehabilitació, de fet, costaria uns 200.000 euros i ara mateix l'alcalde aposta per obrir un debat on espera implicar partits polítics, entitats i veïns al voltant de la Casa.
I un apunt més per recordar-vos que a l'Escola de Música de l'Orfeu Enric Morera obre el període de matriculació pel curs 2014-2015. Es poden fer presencialment a l'Escola de Música de dilluns a dijous de 5 a 6 de la tarda, a la Secretaria de l'Ateneu de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre o al correu electrònic ateneudesvern.com. Al seu web escolaoema.cat trobareu el full de matrícula.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. You got it!
Fins demà!
Fins demà!
I can tell from every touch No, no, no Can't get enough When you want it When you need it You'll always have the best of me I can't help it Believe it You'll always get the best of me
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Passen 10 minuts de les 12 del migdia. Aquesta hora saludem la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Vicepresident del Centre d'Estudis Injustencs per parlar de l'actualitat de l'entitat, dels temes que esteu treballant des del Centre d'Estudis. O que hem treballat i no n'hem pogut parlar. Exacte, exacte. Perquè el lluny passat recordem que hem de tenir festa, per tant fa 15 dies que no feien aquesta trobada. Sí, ara ja hem fet la trobada de les Ciutades Educadores. Sí, com va anar? Fantàstic.
Estem molt contents de la nostra participació perquè vam deixar el pavelló de Sant Lluís ben alt. Jo crec que hem de felicitar els responsables de l'Ajuntament que ho vam portar a terme perquè va ser un encert tot el que es va fer i a més molt ben fet.
Parlem de persones que van venir de Baracaldo, de Màlaga, d'Oriuela, de Saragossa, de Granollers, de Sant Adrià, de Sant Feliu i algun altre lloc més, d'Arlanda, del Duero. I que, esclar, per exemple, Màlaga i Saragossa i aquests llocs tenen... Per exemple, la Màlaga té 600.000 habitants.
I Saragossa, 100.000 i pico, i l'altre en té no sé quants. I Sant Just era la capital. De 17 a 18.000, eh? Sí, sí. I érem, en canvi, el caperronet del ratolí, quasi. Doncs va ser molt, molt interessant. Nosaltres hi vam estar molt, molt a gust.
vam poder demostrar el que fèiem. Les ciutats van prendre nota, és veritat, perquè després quan van exposar el que feien ells, ens feien referència al que nosaltres havíem explicat.
També vull dir, i això ho vaig comentar fins i tot amb el Sergi, amb el regidor de Cultura, que quan va parlar la presidenta o la secretària de la Marina Casas, em sembla que es diu, que va presentar el que havien de fer les ciutats educadores, clar, estàvem asseguts allà el Pere, el Vicenç i jo i dèiem això és el que fem nosaltres. Perquè, esclar, ells parlen d'ajuntaments.
És un altre paper. És que la feina que fem nosaltres és el que aquesta ret de Ciutats Educadores vol fer a nivell d'Ajuntaments. Llavors se'n dones compte que tant la participació de Granollers com la de Sant Feliu com la de Sant Adrià i nosaltres els treballs que exposàvem eren fets per la societat civil.
Entens? I esclar deies, caramba, vull dir, hi ha un moviment que segurament en aquests altres llocs, jo tampoc vaig voler incidir en el tema allò de per fer sang, però veies que esclar, parlaven els tècnics, parlaven els tècnics dels ajuntaments.
de les diferents opcions i alternatives i creativitats que hi havia per educar la ciutat. Però llavors te'n donaves compte que era l'Ajuntament, lògicament, que ho feia. Per exemple, Granollers també, però l'exemple que va posar va ser una participació ciutadana. Clar, llavors ens dius, ei, doncs Déu-n'hi-do que ho vam fer, no? No exacte, vull dir que suposo que devia ser una manera de premiar-vos simbòlicament en aquest sentit, eh?
Molt contents van quedar i tot l'acte, tant la tarda del dijous com el divendres al matí va ser molt profitós. Va ser, doncs no sé si n'ha parlat els altres, però quan vam acabar el treball del vespre vam anar cap al mirador, a la Xomeneia, i allà ens esperava l'àstic del senyor de Catmata amb una copa de vi fresc, del vi de la vinya, que es feia a Sant Just, del vi que es feia a Sant Just, la gent meravellada d'estar dalt en aquell mirador amb una copa de vi de la mà.
Vull dir, va haver-hi detalls molt i molt macos, per dir elegants. I això ho dic amb la boca plena. Quan de vegades també he criticat o he posat en tela de judici, el que s'ha fet des de l'Ajuntament aquesta vegada és a dir que jo crec que vam estar a l'alçada del que s'esperava a nivell de municipi i a nivell de participació.
Doncs un projecte que més continua endavant. Vull dir que suposo que... Sí, sí, suposo que ens cridaran una altra vegada. No sé. No, però molt interessant. Ara el que tenim nosaltres és la passejada de la Festa Major, que ja he fet els deures. Sí? Ja he fet l'escrit. A veure, no ens pots avançar res.
Bé, no, perquè trauríem la màgia, no? Però jo ahir vaig fer els deures, ahir vaig quedar contenta perquè em havia proposat fer l'escrit i ja l'hi he fet. Molt bé. I dijous tenim reunió a les 5 de la tarda per posar fil a l'agulla ja amb fer tot el que toca per la passejada. Per la passejada que queda un mes i mig, però per tant s'ha de preparar bé, no?
Vull dir que això ara és un moment dolç. Avui hi ha Consell de Cultura. Quins temes hi ha sobre la taula, avui? No ho sé. Us ho trobareu, no? Jo suposo que me'ls trobareu. No, no crec que ens hagin enviat el dia. Si l'han enviat, ho sento. Heu de tenir el Vicenç, que és la mente pensantes del secretari ideal. I ja ens hi trobarem. I ara em toca a mi tornar.
Doncs la setmana que ve fem festa, el 23. Ah, jo també. Per tant, si et va bé el 30, trobem el 30. Això ho parlem ara aquí fora. Ah, bé, d'acord. El juliol continua aquest any. Ah, sí? Per tant, en parlem. En parlem, en parlem. No tanquem tampoc el contracte. Per això ho fem més dispers. Exacte, ara en parlem. Gràcies, Maria. A tu. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fons i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Ara passen 3 minuts d'un quart d'una del migdia.
I a aquesta hora el que fem és, com cada dilluns, a aquesta hora parlar de la xarxa 06, diferents aspectes que afecten a l'educació dels infants. Avui parlem de la inclusió i ho fem començant parlant amb la psicopedagoga Teresa Oguet, que treballa de Sant Just també pel Departament d'Educació i ara es dedica també a la formació. Molt bon dia, Teresa.
i molt especialitzada en totes les qüestions relacionades amb la inclusió. Si et sembla, podríem començar parlant una mica de què implica aquesta inclusió plantejada pels infants a les escoles.
La inclusió, de fet, jo penso que és un procés imparable, que ja fa temps que ha començat. Primer era la integració, fa uns 80 anys o així o menys. Teníem els alumnes amb discapacitats, amb síndrome de Down, amb discapacitats diverses a les cases. No anaven a l'escola, estaven tancats a casa, no es treien. Després ha anat canviant i aquests alumnes van anar a les escoles d'educació especial i llavors hi havia escoles per ells i escoles pels alumnes suposadament normals.
progressivament aquests alumnes han anat a les escoles normals, diríem, entre cometes, no?, ordinàries, amb suports, a vegades moltes estones separats, no?, perquè, bueno, una mica sobretot pel desconeixement, no?, i per la por a la diferència. Després, progressivament, cada vegada més, doncs, estan a dintre de les aules i això és la inclusió, de fet, no?,
La inclusió és que tots els alumnes, quins siguin les seves capacitats, les seves necessitats i les seves dificultats, comparteixin l'aula, estiguin junts i apreguin juntament amb els seus companys i amb els altres nens de la seva edat. Aleshores, jo penso que és un procés imparable. De fet, l'UNESCO...
La Convenció de les Nacions Unides també ha fet declaracions en les quals s'han compromès els nostres governs en el sentit d'avançar cap a la inclusió i que tots els alumnes puguin anar a l'escola del seu barri i no haver-los de separar per distincions, per qüestions de raça, de discapacitat o de dificultats.
el que passa és que en relació amb aquest procés evidentment se n'ha d'aprendre i estem aprenent molt i a Catalunya hi ha escoles en les quals s'està fent molt bé la inclusió i a altres llocs on costa més perquè sempre hi ha resistències per això el desconeixement de lo diferent de pensar que necessiten coses molt especials i molt diferents llavors el discurs a vegades es tecnifica molt quan en realitat el que necessiten és ser feliços, aprendre, compartir amb els companys
amb els altres nens de la seva edat. Clar, segurament si no es coneix, no?, o si algú parla, doncs, des d'una manera d'entendre, doncs, més conceptual per entendre'ns, o des de fora, no?, allò de decidir com funcionen les coses, pot ser, no?, que aparegui això de dir, home, doncs, millor que vagi a un lloc on puguin estar tesos, etcètera, etcètera, quan justament potser les necessitats, doncs, aniran, passen cap a un altre cantó, no?, i més en aquesta etapa, doncs, en què s'està creixent més que mai. I tant, i tant.
Sí, sobretot perquè també n'hem d'anar aprenent, i potser, com que abans no hi havia, i a més tradicionalment, els mestres i les escoles i els professors han estat formats més per ensenyar teòricament a un grup suposadament homogeni, per això se'ls agrupa per edats, llavors els que són diferents costa una mica d'integrar i d'inclobre dins de l'aula, és un procés de...
de mentalitat, d'ètica, no?, perquè és just, també és just que de cara al futur, si volem que la societat convisquem les persones amb discapacitat i les altres persones, sembla molt absurd que a l'escola, no?, on hi ha professionals de l'educació els hàgim de separar, no?, i hàgim de dir, bueno, doncs aquests han d'estar en un altre lloc perquè no en sabem. I, bueno, tot és un procés, no?, un procés de formació i de convenciment també de les escoles, no?, que a poc a poc, doncs,
cada vegada més ho veuen clar. Com ho han de fer els mestres per gestionar tot el tema de la inclusió? Suposo que el que deies ara, potser no et preparen tant en aquest sentit, però m'imagino que també hi ha qui té més per disposició, però és molt important també el paper del mestre en aquest cas. I tant, és importantíssim. El mestre és clau, el mestre de l'aula és clau perquè és el que fa realment que tots els alumnes i els integrants del grup se sentin inclosos, llavors, evidentment, necessiten ajudes, assessorament, formació, treball en equip...
Recursos, a vegades jo penso que els recursos se'n necessiten, però no és tant que es necessitin en general molts més recursos, sinó que és la manera com s'organitzen els recursos. Hi ha alguns estats, per exemple, al Canadà, un districte que es diu New Brunswick,
on hi ha el Gordon Porter, que és una persona que ha lluitat molt per la inclusió. Fa poc estava en una jornada aquí a Barcelona, que s'organitzava sobre inclusió, i ell parlava que el tema dels recursos, més que res, és que es destinin, que en comptes de separar els recursos, i uns se'n van cap a l'escola d'educació especial o cap a recursos especials, i uns altres a l'escola ordinària, si tots aquests diners i tots aquests recursos els posem a l'escola ordinària,
i intentem llavors ajudar els docents que tenen aquests alumnes a l'aula, no necessiten molt més recursos. El problema és més que res de convenciment, de tenir-ho clar i d'anar fent camí, perquè evidentment no és una cosa de tota res, la inclusió, sinó que cada escola, cada aula, cada centre està una mica en aquesta marxa i alguns estan més endavant i altres més endarrere. Però és tenir clar, tenir clar que vas cap allà, que més que res penso que és...
és just i necessari, no?, una mica, i a més és possible, no?, perquè hi ha llocs on s'està fent i s'està avançant prou en aquest sentit, no? Depèn, per tant, una mica de l'escola, és a dir, quan un pare o una família, doncs, que té un nen, doncs, que vol incloure'l, doncs, en una escola així, és millor que miri bé quina escola ho fa o quan una escola es troba amb la situació ja sap sortir-se'n també?
En principi, en aquest país, de moment, el que es fa és que quan hi ha un alumne amb discapacitats, hi ha uns equips psicopedagògics, en els quals jo he treballat molts anys, que valoren una mica la situació de l'alumne i aconsellen, juntament amb la família i amb els mestres que el coneixen, aconsellen quina és l'escola o l'escolarització o el lloc on el poden atendre.
En general, totes les escoles han d'estar disposades i poden atendre els alumnes amb discapacitat. Després, evidentment, hi ha especificitats, alumnes amb molta dependència i llavors requereixen mirar en aquest moment quina escola o quins recursos necessita més específics. Però, en teoria, qualsevol escola...
L'ha de poder acollir amb l'assessorament que tenen i amb els mestres que tenen, perquè les escoles tenen mestres d'educació especial, tenen també la comissió d'atenció i diversitat on es parlen tots aquests temes, que hi ha l'equip directiu, a vegades alguns alumnes a llavors sols hi tornen algun vellador específic, vull dir que hi ha recursos dintre de l'escola i fora de l'escola, evidentment.
Sempre es podrien millorar els recursos i en aquest moment segurament s'han patit algunes davallades de ràtios de mesos que també repercuteixen la bona inclusió dels alumnes si hi ha menys alumnes. Però sobretot el que es tracta no és tant de tenir professionals específics i especialitzats
que intervinguin amb els alumnes, sinó que aquests professionals donin suport als mestres i que treballin conjuntament amb els mestres i amb els equips de mestres i amb treball col·laboratiu a dintre del centre, que és el que realment ajuda els docents a sentir-se acompanyats davant d'algunes dificultats que poden sorgir amb determinats alumnes.
De fet, d'alguna manera, ho deies al principi, que per als nens amb discapacitat el fet de poder estar en una classe així suposo que és el que els pot ajudar també a tirar endavant, igual que pels altres, que en parlarem d'aquí una mica, però el de sentir-se que formen part de tot allò amb naturalitat. No sentir-se esclosos, sentir-se que formen part del grup i després també és important una mica els objectius que et planteges amb els alumnes. A vegades...
El fet de les expectatives que tenim, abans, les expectatives eren molt baixes en relació amb aquests alumnes. Cada vegada més, a partir de conèixer-los més i de treballar més en relació a la inclusió, veiem que tenen molt més potencial del que potser ens pensàvem. I de fet, estan aconseguint molts alumnes amb discapacitat avançar, fer a lo millor cicles formatius o anar a la universitat, depèn de la discapacitat.
llavors les expectatives són molt importants i el fet d'estar en una classe normal, ordinària, amb companys més competents o menys, fa que tinguem també el referent aquest de la normalitat molt present, i que intentem incloure'ns el màxim possible, que participin el màxim possible a l'aula, que aprenguin el màxim possible, això també és important, perquè a vegades pot passar que et situes molt per baix del que poden donar, moltes vegades poden molt més que...
que el que els podem exigir si pensem, bueno, nosaltres partim del seu nivell, a vegades es diu, no? Bueno, parteixes del seu nivell però has de saber molt on vols arribar, no? I llavors, doncs, tenir expectatives altes, sobretot, i intentar, doncs, potenciar al màxim el seu desenvolupament i aprenentatge. I el grup referent és important, no?, perquè ens dona una mica...
una guia de com ho hem de fer, perquè de fet el grup és el mateix que trobaran després a la societat. El grup de classe hi ha la diversitat, hi ha de tot tipus de companys com es trobaran després a la societat, diversitat de persones amb les que hauran de conviure. I justament per la resta o per aquest grup, o justament potser el grup el fa més fort o el fa simplement capaç d'enfrontar-se al que també es trobarà després, una realitat molt diversa.
i el grup, a més, els altres companys també aprenen a conviure amb això i llavors també de cara al futur, quan siguin grans i estiguin, per exemple, que sigui un arquitecte després, sabrà que potser quan ha de fer un edifici ha d'intentar disminuir les barreres, que hi hagi les rampes o coses d'aquestes, diríem, perquè estarà més sensibilitzat i sabran relacionar-se amb aquestes...
persones amb discapacitat amb més normalitat, no amb prevenció o amb por. Vull dir que de cara a la societat del futur és important també en aquest sentit de poder conviure amb aquesta diversitat i aprendre dels altres.
El que s'ha avançat en tots aquests anys, suposo que en els últims 20 anys, no més o menys, s'ha fet un salt important en aquest sentit, us fa por que amb tot el que està passant ara amb retallades o canvis de llei tot plegat pugui frenar-se el que s'ha avançat en matèria d'inclusió? Home, evidentment, evidentment. Vull dir, les polítiques són importantíssimes, no? I les escoles, els mestres, els pares necessiten saber que es va cap aquí, sobretot tenir l'objectiu clar, diríem, no?, i anar avançant.
En moments en què llavors a vegades el discurs es confon o a vegades no es té clar i es parla massa de necessitats molt específiques i diferents que s'han de tractar en altres contextos, ens estem desviant una mica del camí, que és difícil però que vol sobretot constància, treball i tenir clar una mica que aquest és l'objectiu.
Llavors, segons quines lleis puguin sortir, evidentment el camí s'atura. És un camí, jo penso, imparable, però sí que hi poden haver frenades, recolades, i moments en què pateixes una mica perquè no es tingui clar quin és el nord i quina és la finalitat. Quina és la signatura més pendent, per entendre'ns, o algun àmbit en què això caldria incidir-hi més realment?
A veure, a part de la formació i l'acompanyament en els docents, jo penso que clau i molt important és sobretot el convenciment més, les actituds, els valors i l'ètica. Quan hi ha actituds disposades i favorables a la inclusió,
i atendre tota la diversitat i quan hi ha un discurs clar de voler acollir tots els alumnes diferents i els que són diversos, llavors es troben recursos i maneres, a part que en aquell moment pugui ser més o menys difícil.
Llavors, sobretot necessitem o calen escoles en què hi ha un sentiment d'actitud i de valors importants en aquest sentit i que es lluita per avançar. Sabíem que a vegades ens ho pegues, a vegades és més difícil, però vinga, tornes a aixecar, tornes a parlar i tornes a construir xarxes de suport també. És molt important, penso això, el convenciment dels centres i el suport entre docents també, per dir, bueno, sabem que a vegades costa, que a vegades és difícil, però bé,
i tornem a insistir, tornem a aprovar, busquem en aquell moment els recursos i busquem el suport que puguem tenir per avançar. Jo penso que la clau, sobretot en aquests temes, és molt l'actitud, els valors, i tenir clar que és una qüestió de justícia i de necessitat i d'anar avançant. Si es té això, l'altre és complicat i a vegades hi ha moments difícils, però es va avançant en aquest sentit.
Doncs moltes gràcies Teresa Huets i Copa de Guava per explicar-nos una mica com està tot aquest tema de la inclusió, una mica quines són les necessitats de tot plegat i cap on anem en aquest sentit. Moltes gràcies a vosaltres. De seguida ara en parlem també amb l'Anna Sabater de l'Escola Montseny, cap d'estudis de l'Escola Montseny i tutora de quarta primària. Gràcies Teresa i que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Molt bé, gràcies, bon dia.
I continuem parlant ara de la xarxa 06, aquesta secció que fem cada dilluns. Avui estem parlant de la inclusió i ara el que fem és saludar la cap d'estudis de l'Escola Montseny, l'Anna Sabater. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar una mica de com viviu tot aquest fenomen de l'exclusió directament des d'aquest centre, des dels centres de Sant Just, l'Escola Montseny, la inclusió i, per tant, de quina manera, o si més no, com és el dia a dia, en aquest sentit? Com us afecta? Com el viviu? Molt bé, doncs, molt bon dia. Nosaltres som una sola inclusiva en la qual pensem que cadascú aporta una miqueta, tots som iguals,
i les diferències que podem tenir entre nosaltres són molt riques. Llavors, nosaltres sí que valorem, és molt positiu el fet de tenir alumnes cadascú amb les seves capacitats, amb les seves dificultats, perquè entre ells aprenen a conviure i això ho veuen com és molt natural, vull dir, és una persona més, vull dir, no hi ha cap diferència pel que fan això. Nosaltres, el dia a dia, som 25 alumnes a l'aula,
Llavors, quan arribem ens ho saludem tots, amb ell també ens ho saludem. Vull dir, estem parlant d'una classe de tercer, alumnes d'entre 8 i 9 anys, i cadascú ens anem creient en el nostre ritme. Intentem, sempre que podem, en totes les activitats que fem, incloure-ho al màxim. És a dir, potser n'hi ha que són més fàcils per fer-lo participar més activament, com pot ser a través d'una lectura, a través d'un conte...
tot i que no pugui seguir el fet de llegir, però per fer-lo participar-lo a través de preguntes, amb dibuixos... D'aquella manera que el podem... És un més, un membre més de la classe. I això, la resta de companys també ho tenen així assumit. Vull dir, el cuiden molt, l'ajuden, però tampoc li fan les coses. Això és la part important d'haver posat des de P3. És a dir, l'ajuden, el valoren moltíssim,
Però, bueno, ell és capaç de fer determinades coses, les ha de fer. Vull dir que això és la part, diguéssim, que potser veiem... Ells ho veuen com un aspecte molt normalitzat, no? Clar, i el fet que es coneguin des de petits, perdona que et tallava, però el fet que es coneguin des de petits, que ens deies ara justament, suposo que és el que ajuda, no? Perquè als tres anys segurament la manera de viure tot això segurament està menys contaminada per entendre'ns que quan som més adults, no? Exacte, sí, sí, és això. Realment és això, vull dir...
És un fet molt normalitzat, vull dir, han crescut junts i han pujat junts, vull dir, no passa res. I per tant, per ells, és a dir, per la resta de companys, segurament això, ells segurament ho viuen com un fet normal, però vull dir que possiblement creus que també els ajuda en altres aspectes que si no, no desenvoluparien? Sí, jo estic segura que sí. Vull dir que hi ha molts aspectes que s'adonen, que valoren molt més d'ells mateixos i dels altres. Molts esforços. Jo penso que sí, que els enriqueix molt.
I com a grup segurament també deu influir, no? Sí, la veritat és que sí. Es deu notar. Els uneix, vull dir, clar, hi ha activitats o hi ha coses que fem que els uneix molt més. Tenen com un eix, no? Vull dir, sí.
De fet, ens has dit al principi també que l'escola Montseny és una escola que aposta per la inclusió i tot plegat, per tant, suposo que les famílies, en aquest cas concret, per exemple, no sé si això es parla amb les famílies, si es tracta d'alguna manera especial o com es viu en aquest cas. La veritat és que les famílies estan, o sigui, amb diverses coses que hem parlat i d'allò estan molt contents, valoren molt positivament, perquè creuen que enriqueix molt en els altres fills, vull dir...
El fet aquest, bueno, molts pares ens ho han comentat això, que els han enriquit molt i ho valoren molt positivament també. Clar, clar, perquè segurament, vull dir, en el fons, deixa de ser una aproximació més a la realitat, no? Vull dir que en el fons, quan surtis de l'escola, et trobaràs gent molt diferent, possiblement. Exacte, sí, sí, així és.
De fet, normalment a l'escola o a l'institut, fins i tot, estem sempre acostumats a estar només amb gent de la nostra edat i tot plegat. I si això ja és un pas, imagina't amb gent que algunes capacitats les té diferents que les nostres, no? Exacte. Sí, és un aprenentatge més per tot, pel dia de demà. Clar. Teniu un cas concret, ens comentes a tercer. És l'únic que hi ha ara a l'escola? Heu viscut altres casos? No.
Bé, hem viscut altres casos, n'hem tingut d'altres que ara ja no estan al centre i a l'escola en tenim dos. Hi ha dos casos molt. Clar, perquè també cadascú té la seva particularitat, no? Vull dir que tampoc no hi ha casos iguals en aquest sentit. No, no, evidentment que no, clar. Precisament és aquest el tema, no? Doncs que cadascú és molt individual amb això. Llavors, bé, la manera com ho afrontes, com ho tractes...
cadascú és un món, és diferent. Clar, i també depèn, per tant, de cada cas, i alhora suposo que això també deu depèn, en el fons, de cada grup, no?, també, de cada grup d'alumnes. També, però sí que és veritat que cada grup, vull dir, la manera de reaccionar és molt semblant, eh?, vull dir, ho accepten molt, vull dir, clar, nosaltres potser des del punt de vista de més adults, no?, ho veiem diferent, no?, ho veus, però ells ho afronten d'una altra manera, vull dir, sigui com sigui el grup, això ho viuen molt bé.
Els cal créixer molt. Clar, segurament, justament, encara que no siguin tan petits, però possiblement és una manera d'entendre l'escola o el funcionament de les classes diferent que la dels adults, que suposo que deu ajudar, no?, justament, a incloure'ls. Sí, sí, sí. Seren tot molt més proper, també, és veritat. Clar, clar.
i els aporta, com deies, altres coses, per tant suposo que és normal que també ho visquin amb aquesta naturalitat, no?, justament, perquè en el fons és una cosa que els va bé o que els ajuda a ser un grup potent entre si, no? Sí, sí, sí, i a cooperar entre ells, perquè clar, són valors que sempre estem treballant, però que potser és d'una manera molt més pràctica, no?, de què ho veuen, la cooperació que hi ha entre tots, l'ajut, doncs això, vull dir...
En el nostre cas, per exemple, col·laboren, anem al lavabo i l'acompanyen, doncs l'acompanya, l'acompanya un, l'acompanya l'altre, vull dir, però no passa res, vull dir, és una cosa molt normalitzat i que està, bueno, ens hem d'ajudar entre tots, no passa res.
Clar, aplicar una mica aquestes idees, no? Sí. Doncs és un dels casos... Avui hem parlat de l'Escola Montseny, que és un d'aquests casos d'escola inclusiva, on tracten justament amb la inclusió. N'hem parlat amb l'Anna Sabater, que és cap d'estudis, i també doctora de tercer. Moltes gràcies, Anna. Moltes gràcies a vosaltres. Per explicar-nos una mica com ho viviu vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé, bon dia. Moltes gràcies.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concessos al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Liliana, les teves mans, ensenyen les teves vitats, des de l'ull fins al crotet, com dos pèrtecs i un segment, et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans, Liliana, el capell cremat.
I ho és com sempre ben cuidat, i te'l reculls cap a un costat, i et t'hi desquietra i ets tractant. A una classe magistral ja no podré donar-te mai. Liliana renega el sant.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I tens molt temps per despertar i aquests canvisem seran veurats. I en un segon valor esclar i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui sembrat. Llavors el teu se'ns col·locarà. Però tens la vida per davant, no ho sé com te'n col·locarà. A un desig d'escolta, et faràs bandera del passat. Vindràs, recordes molt ben guardats i avui no em diràs.
Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt tres, quarts d'una del migdia, aquesta hora parlem de concerts, comença la temporada d'estiu amb diverses opcions per tots els gustos. I una de les propostes que més acostumem a sentir aquests dies són els diferents festivals que hi ha arreu de Catalunya, com, per exemple, el que arriba aquest dissabte a Banyoles, la fònica d'Abanyoles.
No hi ha mirades com les d'abans. Un dels que serà, per exemple, aquest que sentim de fons, Sant Cossex, que actuarà dissabte a la nit en un concert més gratuït. A la una de la nit ho farà el Joan Ola a la Muralla, un concert, com dèiem, gratuït, presentant el seu últim disc, titulat festival, que té hits com aquest que sentim, aquest No hi ha mirades.
Un àlbum produït per Quimi Portet, on Sant Cosex recupera la seva faceta més desvergonyida, amb diverses cançons com aquesta que sentim de fons, a més amb una banda de luxe i és un disc bastant vital, fresc i optimista, cosa bastant adequada per una nit de juny com la d'aquest dissabte. Un futur meravellós arribarà
Hi ha concerts gratuïts i concerts de pagament, per exemple el de Maria Coma divendres 20 de juny costa entre 8 i 10 euros al Teatre Municipal de Banyoles. També divendres a 3 quarts d'11 a l'auditori actuarà Muchachito i seus compadres. The Excitements també hi seran divendres, en aquest cas serà un concert gratuït a un quart d'una de la matinada.
I dissabte hi haurà concerts a partir del migdia, per exemple, Germà Negra en acústic, o bé també Quix a la cova al vespre, 3 quarts d'11, en aquest cas també concert de pagament a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles.
No hi ha esperança. Carles Velda i Marc Serrat i seran diumenge a dos quarts de dues, en un concert que costarà 6 euros a la barca Tirona. I després també hi haurà l'opció de viure jazz diumenge a la tarda al claustre del monestir de Santa Esteva. Vull somiar.
I el festival de fet s'allarga fins al dia 24 de juny. Per tant, diumenge continuen els concerts al vespre. També serà present la solidaritat Véledo, Miquel Gil i Pep Botifarra. I la iaia actuarà a les 11 de la nit en un concert gratuït també a la Muralla. No hi ha futur sense un enganx.
I al 24 seran Miguel Novera, Microgenit, també Jorge Drexler o Radio Babel Marcell per acabar per tancar la nit en un concert gratuït a 3 quarts d'11. Es tracta del Festival La Fònica de Banyoles que serà aquest cap de setmana.
A més a més també hi ha altres opcions a prop de casa, també una de les que hem anat comentant en aquesta temporada són les novetats que s'han anat desprenent del Pop Art, que aquest any celebra el seu desaniversari i per tant també presenta un cartell interessant. És el cap de setmana, l'últim cap de setmana de juny, coincideix també amb l'Envassa, té un festival més petit que es fa a Sabadell.
Aquests que sentim són la iaia amb la seva nova proposta, que és un dels noms que actuarà en aquest pop art.
L'acto plegat com sempre comença divendres amb Rai Dibaum, també Pau Riba i Pascal Comelade, Refri i els Manel actuaran divendres a les 12 i 20 de la nit i hi haurà la mateixa nit també Carlos Cross i Mazoni. I dissabte a la nit actuarà Caim Riba, Miguel Devis, San Josex, The Free Fall Band, Miki Puig, Anímic, Mishima, Cabo San Roque i Joan Colomo.
La iaia ens l'hem confós, eh? La iaia actuarà al Festival Pròxims el 18 de juliol, però aquest any no serà el Pop Art. I no hi serà perquè justament dissabte, 28 de juny, que hem dit que és el dia en què també es celebrarà aquest Festival Pop Art, també és quan es fa l'embàs a Tassabadell i actuarà la iaia a l'escenari gran d'aquest festival a dos quarts d'onze de la nit del dissabte.
Abans hi haurà Joana Serrat, Boreals o Soleone, i després seguiran, per exemple, Da Sousa o Juveniles. L'ivendres, 27 de juny, actuaran a la tarda Elsa de Alfonso i Los Prestigios, Supergegant, Desert, Brunetto DJ, Anímic, també el petit de Calaril, Valius o Nuevo Volcano, aquest festival de música independent que es fa a Sabadell.
I parlem ara d'un altre dels noms d'aquest estiu, que seran uns quants festivals. Per exemple, la setmana següent, saltaríem del final de l'últim cap de setmana de juny, el primer de juliol, on divendres al Vida Festival actuarem i ximà. La vida dissabte i l'elegància d'un clima que no et sents culpable, feria el vols torna, trompa els seus efectes, l'ància que cura no te la dona cap el projecte.
I així me comparteix cartell amb noms de prestigi, com ara M. Ward, yo la tengo, l'Anna del Rey, també hi serà, o altres noms de casa, com Pau Ballver, Joan Colomo, i també, per exemple, senyor Xenarro. Actuar també Silvia Pérez Cruz i Raúl Fernández, o més noms estrangers, Rufon Runwright,
També hi serà Núria Greia, Midrogeners. Per tant, una mica de tot en aquest festival que es farà a Viranòva i la Geltrú el primer cap de setmana de juliol.
Coincideix també l'endemà, el dissabte d'aquell cap de setmana, el festival Canet Rock, aquest festival que vol reproduir o vol recordar, si més no, aquell famós Canet Rock de ara fa pràcticament 40 anys. I que recull aquest any en noms ja consolidats de l'escena catalana, com ara Love of Lesbian, Els Pets, Manel de Pinkertons o Els Amics de les Arts.
I més festivals encara, ens anem cap a la següent setmana, 11, 12 i 13 de juliol al Parc del Fòrum, el Cruïlla torna a Barcelona.
Amb Jack Johnson com un dels principals reclams, però també serà Damon Albarn, Band of Horses, o Betusta Morla, a més a més també d'altres noms com Violadores del Verso, Calle 13, Zas, o Angus, en Julia Stone i Mirko Sturica, i participaran en aquest festival. Música Música Música
I el dia 18 de juliol, Festival Pròxims, un sol dia a Barcelona, Mishim Standstill, la iaia, Joan Dausà i Haldar Mar. Aquests són els Standstill.
Això és divendres, 18 de juliol. Doncs l'endemà, també, el poble espanyol, el Bona nit Barcelona, un festival també d'un sol dia. S'estancil els vereu el 18 de juliol i el dia 19, i serà el mateix escenari, per exemple, José González.
També Erlenoy, Ràdio Vam, Pompeia i Jorge Drexler, que hem dit que el trobem aquest cap de setmana a Banyoles, per tant arrodonim aquesta recomanació de festivals. No hi ha excusa, aquest any jo tothom pot trobar la seva opció. En aquest cas serà el 19 de juliol. El poble espanyol és el Bona nit Barcelona.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
I amb José González acabem ja aquest programa d'avui, aquest repàs que hem fet de festivals i enllacem per tant amb el comiat del Just a la Fusta d'avui dilluns, 16 de juny.
I ho fem agraint, com sempre, a la gent que fa possible aquest Just a la Fusta. Avui l'Andrea Bonals Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb els alumnes de quart de primària de l'Escola Montseny, a la primera hora que ens han explicat algunes de les notícies que han preparat des del centre. Hem entrevistat a Jordi Coll per parlar del projecte Sant Just es forma, que s'engega el juliol.
I hem fet tertúlia amb la Carme Adol Vicenç Riera, en Jurep Coderc i la Palmira Abedell. També hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana i hem tingut a les xarxes de justís en aquesta secció on avui hem parlat de la inclusió amb la Teresa Oguet, psicopedagoga, i també la cap d'estudis i doctora de tercera de primària de l'Escola Montseny, Anna Sabaté.
Us ha parlat des de les 10, Carme Merdó, i com sempre podeu recobrar qualsevol dels continguts a través del podcast del programa que trobareu al web de la ràdio, www.radiodezern.com. I res més, ens deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, en Andrea Bueno, i tornem demà, a les 10, amb moltes més coses. Que vagi molt bé, que passeu un bon dilluns.
Ja no ens passa i no ens en amaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, ni que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tots ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem, i clar no ens passa, ningú no ens va avisar, va ser un dia per l'altre, jugant i un i un altre.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem traspassar ell. Abans de que saló s'hem venut massa cops la pell i el mal que fa no el cura el té. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll d'una cançó que ens torregiria dintre tot perquè no ens passa
Era mentida, la vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú i el dia que sortim cantem.
Fins demà! Fins demà!
Era mentida, la vida era el que venia junts després. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Durant l'avui per tu, l'àdio d'Esbert, durant l'avui per tu.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El juliol es posa en marxa el programa Sant Justes Forma. És un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms del municipi. Són uns cursos bonificats que tractaran àrees com l'atenció al client, la comunicació i les finances i que s'ampliaran després de l'estiu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 16 de juny. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Josep Perpinyà veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. L'alcalde dona la raó al portaveu de Ciu, que ha proposat debatre sobre si cal enderrocar-la o no. Perpinyà, però, amplia el debat als usos que se li podria donar en cas que es mantingués. Alumnes de l'Institut de Sant Just creen una aplicació mòbil per informar dels estudis que es poden cursar a les universitats de Barcelona. Es diu Estudis BCN i ha estat reconeguda amb el vot del públic a la primera jornada APP Contest.
6 equips a l'Atlètic Sant Just participaran el mes que ve a la Donosti Cup, que es disputarà a Sant Sebastià. A més, precisament, un dels equips de l'Atlètic, el cadet Donosti, ha guanyat aquest cap de setmana la Molins Cup, igual que l'infantil A.
Bon dia. El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el servei de promoció econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corpal Balate. A més, són uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors, que no tenen cap cost per a l'empresa, i el 50% en el cas dels autònoms. Sant Just Notícies.
Sant Just es forma és una prova pilot que consisteix en oferir cursos per a petites i mitjanes empreses, comerços i autònoms de municipi amb l'objectiu d'ampliar la seva capacitació i competències. Jordi Coll, responsable d'acord pel Balate, ha explicat al Just a la Fusta l'objectiu d'aquest pla de formació integral. Quin és l'escenari? El teixit empresarial de Sant Just són empreses petites, comerços petits, amb molts col·laboradors, amb molts treballadors, que tenen bastant difícil accés a la formació. Van pensar que si des del Servei de Promoció Econòmica
promocionàvem un pla de formació integral, aprofitàvem sinèrgies, es podien associar i podíem oferir un servei de formació d'altíssima qualitat en el propi poble. Per tant, l'objectiu és aquest.